Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ACTIVITAT FÍSICA EN EL TEMPS DE LLEURE: ESPORT, OCI I RECREACIÓ Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Activitat Física en el Temps de Lleure: conceptes clau, teories sociològiques, Carta WLRA, educació no formal i gestió al medi natural.

APREN.AI Índex 1 Aproximació conceptual — El temps, el treball i el temps lliure La divisió estructural del temps: el model de Jaume Trilla Aproximacions teòriques: Weber, Puig i Trilla, i Pedró La gradació social d'Elias i Dunning Conceptes fonamentals: del treball a la recreació Gestió del temps i lladres del temps moderns 2 Team Building i innovació en el sector esportiu Fonaments del Team Building corporatiu Estrès laboral i el model de Karasek Metodologia de la innovació aplicada a l'experiència Innovació tecnològica en el sector esportiu modern 3 Història i sociologia de l'oci al segle XX 1. Context històric: la conquesta del temps lliure 2.

Teories clàssiques: Friedmann i la compensació laboral 3. Joffre Dumazedier i la regla de les 3D 4. Les funcions de l'oci segons Roger Sue 5.

Factors i indicadors sociodemogràfics del creixement de l'oci 4 La Carta Internacional de l'Educació de l'Oci (WLRA) El manifest de Jerusalem i l'oci com a dret fonamental La vivència conscient de l'oci: acció, no buit Els vuit objectius estratègics de la Carta de la WLRA Responsabilitat pública i el paper de l'educació 5 L'oci en el segle XXI — Dinàmiques, consum i factors condicionants Transformacions contemporànies i l'oci de consum Les tres dimensions de l'oci contemporani Factors condicionants individuals i estructurals 6 Àmbits d'intervenció, gestió i tipologies educatives en el lleure Planificació i gestió tècnica d'activitats en el medi natural La divisió tripartida de l'educació: formal, no formal i informal Criteris de Jaume Trilla: l'escola davant les entitats de temps lliure Espais i equipaments d'intervenció no formal 7 Resum per repassar Fonaments i estructuració del temps Models teòrics i sociologia de l'oci Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 1 Drets, consum i àmbits educatius Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 2 1 Aproximació conceptual — El temps, el treball i el temps lliure EN ACABAR SABRÀS Distingir el temps no disponible del temps disponible segons el model teòric de Trilla. Classificar activitats quotidianes seguint l'escala d'obligació social d'Elias i Dunning. Diferenciar amb precisió epistemològica els termes treball, temps lliure, lleure, oci i recreació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És el mateix disposar de tres hores lliures a la tarda que viure tres hores d'oci autèntic?

La comprensió de les activitats humanes requereix analitzar com es distribueix el temps diari entre les obligacions productives i els espais d'elecció individual. L'organització temporal ha evolucionat des d'una divisió binària tradicional cap a models estructurals molt més matisats. ESQUEMA Estructura del curs d'Activitat Física i Temps de Lleure La divisió estructural del temps: el model de Jaume Trilla Segons la categorització proposada per Jaume Trilla (1993), el temps humà es divideix de forma primària en dos grans blocs: el temps no disponible i el temps disponible. Aquesta diferenciació atén al grau de constrenyiment que condiciona cada conducta.

Fonaments conceptuals Temps, treball, temps lliure i oci Intervenció i organització Team building i innovació esportiva Perspectiva històrica i drets Sociologia segle XX i declaració WLRA Dimensió actual i educativa Consum contemporani i pedagogia no formal Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 3 Esquema de la distribució del temps segons Trilla Dins del temps no disponible trobem dos subgrups essencials: Treball: comprèn el treball remunerat o lectiu escolar, les feines domèstiques (neteja, atenció a infants o dependents) i les ocupacions paralaborals o paraescolars.

Aquestes últimes inclouen accions no retribuïdes lligades a l'esfera productiva, com els desplaçaments a la feina, les tasques escolars a casa o els processos de cerca d'ocupació. Obligacions no laborals: abasten les necessitats biològiques bàsiques com la nutrició i el descans fisiològic, a més dels deures familiars i socials ineludibles. D'altra banda, el temps disponible s'estructura en dos àmbits segons el vincle de compromís: Ocupacions autoimposades: conductes que l'individu tria però que generen un deure extern davant de tercers. Inclouen la pràctica religiosa, el voluntariat social compromès (institucions, entitats no lucratives) i la formació reglada institucionalitzada.

Temps lliure real: franja temporal sense lligams de resposta a altres persones. Es ramifica en ocupacions no autotèliques (accions instrumentals que no aporten gaudi intrínsec immediat), temps lliure estèril o desocupat (matar el temps de forma passiva i sense propòsit conscient) i pròpiament l'oci com a vivència positiva, valuosa i escollida voluntàriament. COMPROVA-HO 2 Per què una activitat de voluntariat a una entitat social no es cataloga com a temps lliure real en el model de Trilla?

Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 4 Aproximacions teòriques: Weber, Puig i Trilla, i Pedró Diversos sociòlegs i pedagogs han definit el temps lliure a partir de la seva relació d'exclusió amb el treball i les càrregues socials: DEFINICIÓ El temps lliure és el residu del temps de no-treball un cop restades les obligacions laborals, familiars i socials, permetent l'acció alliberada de coaccions externes. Erich Weber (1969) formula que el temps lliure constitueix el període vital en què la persona resta alliberada de determinacions externes, podent orientar la seva conducta cap a la realització estrictament personal.

Per la seva banda, Puig i Trilla (1996) subratllen la naturalesa residual del concepte: és el segment que resta del temps de no-treball un cop descomptades les obligacions paraprofessionals, familiars, religioses o polítiques. Cal destacar que el poder socioeconòmic familiar actua com a factor modulador, ja que permet reduir obligacions materials i ampliar la quota de temps lliure. Francesc Pedró (1984) estableix una graduació complementària entre: Temps lliure condicionat: espai dedicat a activitats obligatòries o lligades a l'entorn deures familiars i formatius.

Temps alliberat: excedent temporal absolutament desvinculat d'obligacions i necessitats biològiques bàsiques, que possibilita una llibertat integral. ERROR FREQÜENT Confondre temps lliure i oci com a sinònims. El temps lliure és un concepte temporal i quantitatiu (hores desocupades), mentre que l'oci és qualitatiu: exigeix una vivència autotèlica, satisfactòria i voluntàriament escollida. La gradació social d'Elias i Dunning Norbert Elias i Eric Dunning (1992) van proposar una ordenació de les activitats de temps lliure segons un continu marcat pel grau d'obligació social enfront de la disponibilitat autònoma de la persona.

Esquema de gradació del temps d'Elias i Dunning Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 5 Tipologia d'activitat Grau de coacció social Continguts i manifestacions habituals Temps de treball Màxima obligació social / Mínima autonomia Rendiment laboral productiu i obligacions contractuals. Rutines de temps lliure Alta exigència funcional Necessitats biològiques (higiene, alimentació) i gestió domèstica. Activitats intermèdies Compromís social o privat moderat Treball voluntari (associacionisme educatiu), treball privat d'autocura o manteniment personal i pràctiques religioses.

Activitats recreatives Mínima obligació social / Màxima disponibilitat Trobades i banquets comunitaris, oci divers i activitats mimètiques o de joc (pràctiques organitzades, espectacle o vivència lúdica). Les activitats mimètiques permeten experimentar tensions emocionals simulades i excitació plaent en un marc controlat i segur, allunyat de les angoixes laborals diàries. Diagrama de síntesi sobre obligació i disponibilitat temporal COMPROVA-HO 3 Quina posició ocupen les activitats mimètiques o de joc en l'esquema d'Elias i Dunning pel que fa a l'obligació social?

Conceptes fonamentals: del treball a la recreació Per articular les ciències de l'activitat física i el lleure cal fixar amb exactitud el significat operatiu dels termes bàsics: Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 6 Treball: ocupació remunerada que demana esforç físic o mental per generar ingressos, constituint una obligació i una contribució a l'economia col·lectiva. Temps lliure: marc temporal restant. Com indica Camerino (2000), el temps veritablement lliure sorgeix quan ja s'han atès les obligacions laborals i lectivo-acadèmiques.

Oci: gestió personal i autònoma del temps lliure per trobar plaer i satisfer necessitats de repòs, divertiment o desenvolupament (Puig i Trilla, 1996). Implica una vivència autotèlica, que té el fi en ella mateixa. Lleure: conjunt d'espais i activitats de caràcter lúdico-recreatiu, vinculades habitualment a la socialització comunitària i al gaudi en el medi cultural o natural. En sentit ampli inclou també la recuperació vital funcional. Animació sociocultural: mètode d'intervenció comunitària que dinamitza col·lectius partint de les seves pròpies necessitats per fomentar la participació conscient i la transformació d'actituds.

Recreació: condició emocional interna d'equilibri, benestar i satisfacció personal que reafirma una percepció positiva d'un mateix. Gestió del temps i lladres del temps moderns L'excés d'estímuls externs i la manca de planificació converteixen les tasques laborals i acadèmiques en jornades ineficients. Aquest desajust fa que les obligacions s'allarguin innecessàriament i redueixin l'espai destinat al lleure personal. Els anomenats lladres del temps comprenen fenòmens com la dispersió a les xarxes socials, la navegació web compulsiva, les visites inesperades i la realització de tasques fora de l'horari lectiu establert.

Sense estratègies organitzatives, s'instal·la la frustració, es perd el sentit de l'esforç i s'acaba argumentant una falsa mancança de temps per eludir el descans de qualitat. La solució pedagògica passa per ordenar prèviament les prioritats setmanals, utilitzar recordatoris i emprar la tecnologia al servei d'una gestió eficaç. COMPROVA-HO 4 Com defineix Camerino (2000) el temps veritablement lliure? IDEES CLAU Segons Trilla, el temps es divideix entre no disponible (treball i obligacions biològiques o socials) i disponible (ocupacions autoimposades i temps lliure real).

Puig i Trilla remarquen la condició residual del temps lliure respecte al treball i a les obligacions paraprofessionals i socials. Elias i Dunning classifiquen les activitats temporals en un continu que va des de la màxima obligació social (treball) fins a la màxima disponibilitat (activitats mimètiques i recreació). El temps lliure és el contenidor temporal quantitatiu, mentre que l'oci és la vivència qualitativa autotèlica i escollida voluntàriament. La desorganització i els lladres del temps contemporanis (pantalles, distraccions digitals) erosionen el temps dedicat al lleure de qualitat. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Quina diferència estableix Francesc Pedró entre el temps d'activitats condicionades i el temps alliberat? 6. Què distingeix una ocupació autoimposada del temps lliure real segons Jaume Trilla? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com defineix Erich Weber (1969) el concepte de temps lliure? 8. Quina d'aquestes opcions constitueix una ocupació paralaboral segons el model de Trilla? 9. A quin nivell ubiquen Elias i Dunning les activitats mimètiques o de joc? 10. Quin és l'objectiu primordial de l'animació sociocultural?

Temps sobrant entre dues jornades de treball a) Períodes lliures de determinacions extrínseques personals b) Temps dedicat estrictament a l'esport federat c) Hores destinades al consum comercial contemporani d) El descans fisiològic nocturn a) L'espectacle esportiu de cap de setmana b) El desplaçament d'anada i tornada a la feina c) La participació en un ofici religiós d) Al bloc d'activitats recreatives sense obligació a) Dins de les ocupacions d'administració familiar b) Dins de les rutines de cura biològica c) Al nivell de màxima coacció social d) Generar rendiment econòmic en equipaments comunitaris a) Ocupar el temps desocupat de forma passiva b) Imposar activitats físiques estandarditzades obligatòries c) Dinamitzar col·lectius mitjançant participació i transformació d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 8 2 Team Building i innovació en el sector esportiu EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de Team Building i identificar els seus orígens històrics.

Explicar el paper mediador del recolzament social en el model de Robert Karasek. Descriure les etapes de la metodologia innovadora (qüestionar, resoldre i eficiència). Identificar aplicacions tecnològiques modernes en la monitorització i arbitratge esportiu. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com pot el suport entre companys de feina protegir la salut física i mental d'un treballador? L'activitat física en el temps de lleure constitueix un autèntic fenomen esportiu amb aplicacions que van molt més enllà de la pràctica recreativa individual.

En l'entorn laboral i competitiu actual, la dinàmica de grups i el progrés tecnològic han transformat la gestió de les organitzacions i el rendiment dels atletes. Fonaments del Team Building corporatiu El concepte de Team Building té l'origen als Estats Units durant les dècades de 1970 i 1980. La seva metodologia inicial consistia a traslladar els empleats fora de les oficines convencionals cap al medi natural per desenvolupar habilitats específiques segons les necessitats de l'empresa. Actualment, ciutats com Barcelona destaquen com a referents en l'organització de congressos i fires especialitzades en aquest sector.

DEFINICIÓ El Team Building és un procés sistemàtic d'entrenament i formació d'equips dissenyat per millorar les relacions interpersonals, cohesionar el grup, resoldre conflictes i optimitzar la presa de decisions per assolir equips d'alt rendiment en l'àmbit empresarial, esportiu, educatiu o militar. Dins de les empreses i multinacionals, les sol·licituds d'aquestes activitats provenen principalment de dues àrees: Departament de Recursos Humans: orientat al desenvolupament del talent intern, la gestió de conflictes i el benestar de la plantilla. Departament de Màrqueting: enfocat a alinear la identitat corporativa, enfortir la comunicació de marca i dinamitzar equips comercials.

Aquestes intervencions generen múltiples beneficis per a les organitzacions: Foment de la motivació: reforça el sentiment d'identitat i pertinença al grup, impulsant els treballadors cap a fites conjuntes. 1 Fluïdesa de la comunicació: afavoreix la interacció emocional i el clima laboral, incrementant la competitivitat de la firma. 2 Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 9 COMPROVA-HO 12 Quins dos departaments corporatius encarreguen de manera habitual programes de Team Building i per què? Estrès laboral i el model de Karasek Un dels impactes directes del treball en equip és la prevenció de riscos psicosocials a la feina.

Segons el conegut Model Demanda-Control-Recolzament social formulat per Robert Karasek, les situacions d'estrès greu es produeixen quan les demandes laborals són molt altes i el treballador disposa de poc marge de control. En aquest marc teòric, el recolzament social actua com a factor mediador. El suport dels companys i la xarxa interpersonal amorteixen la tensió laboral i redueixen de manera notable l'impacte negatiu de l'estrès sobre la salut física i psicològica de l'empleat. ERROR FREQÜENT No confonguis una sortida lúdica o un simple viatge d'oci amb una sessió de Team Building.

El Team Building requereix una planificació sistemàtica, amb objectius formatius concrets (presa de decisions, gestió de conflictes) i dinàmiques estructurades; no és una simple trobada informal d'esbarjo. PROCÉS Procés d'innovació i millora d'experiències 1 Qüestionar Preguntar-se el perquè i imaginar maneres noves de fer les coses. 2 Resoldre Planificar i formular solucions efectives per superar les debilitats. 3 Eficiència Aplicar estratègies atractives que millorin l'experiència de l'usuari. Metodologia de la innovació aplicada a l'experiència La innovació consisteix a executar les tasques d'una manera diferent de com s'han dut a terme tradicionalment.

Més enllà del producte bàsic, l'estratègia competitiva se centra a generar experiències satisfactòries que connectin amb les emocions i desitjos dels usuaris per fidelitzar-los i aconseguir la seva recomanació. Fase del mètode Objectiu clau Acció associada Qüestionar Comprendre el motiu de les pràctiques actuals i imaginar alternatives. Preguntar-se constantment el perquè i el perquè no per detectar noves necessitats. Relacions interpersonals sòlides: consolida el compromís i l'adherència amb l'organització, fet que disminueix de manera directa les baixes laborals.

3 Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 10 Fase del mètode Objectiu clau Acció associada Resoldre Trobar solucions efectives als problemes detectats. Planificar canvis estratègics analitzant punts forts, debilitats i experiències prèvies. Eficiència Aplicar la millor resposta de manera àgil i atractiva. Implementar estratègies precises per corregir errors i millorar l'experiència global.

EXEMPLE L'estratègia de Starbucks il·lustra aquest procés: en observar que els clients que seien en taules quadrades se sentien aïllats (qüestionar), van decidir introduir taules rodones petites (resoldre) i oferir connexió gratuïta a internet (eficiència), aconseguint que els consumidors treballessin còmodament sense sentir-se jutjats. COMPROVA-HO 13 Quina funció compleix el recolzament social en el model de Robert Karasek? Innovació tecnològica en el sector esportiu modern En l'àmbit de l'esport de rendiment i espectacle, la innovació s'ha materialitzat en solucions tecnològiques capdavanteres destinades a resoldre mancances històriques de la competició i de la preparació física.

Sistemes de videoarbitratge: eines com el VAR o l'ull de falcó responen a la necessitat de minimitzar l'error humà dels jutges i àrbitres en moments decisius del joc. Dispositius GPS de monitorització: aparells col·locats als atletes que analitzen paràmetres com la ruta, la velocitat de desplaçament, l'altimetria o desnivell i el ritme cardíac, amb la finalitat d'optimitzar el rendiment físic i prevenir lesions. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 11 IDEES CLAU El Team Building sorgeix als Estats Units (anys 70-80) traient els treballadors al medi natural per cohesionar equips.

Els departaments de Recursos Humans i Màrqueting són els principals demandants de programes de Team Building a les empreses. El model de Robert Karasek assenyala el recolzament social com a factor mediador essencial per reduir l'estrès a la feina. La millora del clima laboral i les relacions interpersonals mitjançant dinàmiques d'equip disminueix les baixes laborals. La innovació es fonamenta en la seqüència de qüestionar, resoldre i assolir eficiència en el servei. En l'esport modern, el videoarbitratge (VAR) i la monitorització GPS exemplifiquen la innovació per reduir errors i augmentar el rendiment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14.

En quina època i país es va originar la pràctica del Team Building? 15. Quins paràmetres principals recullen els dispositius GPS utilitzats en la monitorització d'esportistes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. On i quan va tenir l'origen el concepte de Team Building? 17. Quins departaments encarreguen principalment activitats de Team Building? 18. Quin paper juga el recolzament social segons el model de Karasek?

A Alemanya, dècada de 1990 a) A França, principis del segle XX b) A la Gran Bretanya, anys 50 c) Als Estats Units, anys 70-80 d) Finances i Logística a) Manteniment i Control de Qualitat b) Compres i Producció c) Recursos Humans i Màrqueting d) Elimina totalment les tasques directives a) Actua com a mediador contra l'estrès b) Augmenta la càrrega de treball c) Substitueix el salari monetari d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 12 19. Quin és l'objectiu clau de tecnologies com el VAR i l'ull de falcó? 3 Història i sociologia de l'oci al segle XX EN ACABAR SABRÀS Contextualitzar l'origen de la sociologia de l'oci a la postguerra i la industrialització.

Explicar la teoria compensatòria de Georges Friedmann davant del treball mecanitzat. Distingir les funcions de les 3D de Dumazedier i la seva relació amb l'oci humanista de Cuenca Cabezas. Analitzar la classificació funcional de Roger Sue i la seva crítica a l'ambivalència econòmica de l'oci. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Per què l'oci es va començar a estudiar acadèmicament després de la Segona Guerra Mundial i no abans? L'oci modern no és una concessió espontània ni un simple producte de mercat: és el resultat directe de conquestes laborals i transformacions estructurals sorgides a la segona meitat del segle XX.

Amb la industrialització i la postguerra, el temps lliure es consolida com un espai diferenciat del treball que la sociologia analitza en profunditat. Substituir els entrenadors durant el joc a) Reduir l'error humà en l'arbitratge b) Mesurar la freqüència cardíaca de l'esportista c) Augmentar la durada dels descansos d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 13 ESQUEMA Sociologia i evolució de l'oci al segle XX 1. Context històric: la conquesta del temps lliure Després de la Segona Guerra Mundial, la societat europea afronta la reconstrucció econòmica en un entorn dominat per la industrialització i les cadenes de muntatge.

La clara divisió entre el temps de producció fabril i el descans obre un període d'intensa mobilització sindical. Instituts i sindicats lluiten per reduir les jornades laborals abusives de la feina mecanitzada, fet que permet una reducció progressiva de les hores de treball i l'aparició d'un temps lliure real per a la classe treballadora. Durant el període comprès entre 1960 i 1970, l'interès col·lectiu es desplaça des de la conquesta del temps cap a la seva ocupació i sentit. Aquest temps lliure emergent es converteix ràpidament en un valor econòmic, donant origen a una creixent economia vinculada a l'oci i el consum cultural.

Entre els anys 1960 i 1980, l'oci es democratitza gràcies a la intervenció dels poders públics en la seva planificació. A Catalunya i l'Estat espanyol, després de dècades d'aïllament i retard respecte a la innovació europea causats per la dictadura, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 representen el gran punt d'inflexió per a la creació massiva d'equipaments públics esportius de proximitat. COMPROVA-HO 21 Quina diferència principal hi ha entre la lluita pel temps lliure dels anys 1950 i el debat dels anys 1960-1970? 2.

Teories clàssiques: Friedmann i la compensació laboral La consolidació acadèmica de la sociologia de l'oci es produeix a França amb autors centrals com Georges Friedmann i Joffre Dumazedier. Conegut principalment com a sociòleg del treball, Georges Friedmann analitza com la mecanització industrial sotmet l'ésser humà a una feina repetitiva i alienant. Conquesta laboral Postguerra i lluita sindical fabril Sociologia francesa Models d'anàlisi de l'oci G. Friedmann Compensació de l'alienació mecanitzada J. Dumazedier Les 3D: descans, diversió i desenvolupament R.

Sue Funcions psicològiques, socials i econòmiques Democratització i polítiques Equipaments públics i Barcelona 1992 Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 14 Davant d'aquest sotmetiment a la màquina, Friedmann concep l'oci com una compensació del treball. Segons la seva anàlisi, mentre el treball industrial imposa un principi de dependència a l'obrer, l'espai d'oci permet rescatar el principi d'autonomia, retornant el sentit a la vida de la persona treballadora. 3. Joffre Dumazedier i la regla de les 3D Joffre Dumazedier defineix l'oci com un fenomen amb una doble naturalesa fonamental: és un temps alliberador i alhora creador.

Des d'aquesta perspectiva, l'oci permet desenvolupar una actitud crítica davant la realitat social i el consum passiu, sempre que es visqui des de la llibertat percebuda i no des del condicionament. El ocio es un conjunto de ocupaciones a las que el individuo puede entregarse de manera totalmente voluntaria, sea para descansar, sea para divertirse, sea para desarrollar su información o su formación desinteresada, su participación social voluntaria, tras haberse liberado de sus obligaciones profesionales, familiares y sociales.

(Dumazedier, 1964) A la seva obra de 1970, Cap a una civilització de l'oci, Dumazedier formula la coneguda teoria de les 3D, que estructura les tres funcions bàsiques de l'oci: Funció (3D) Naturalesa Objectiu psicosocial Descans Recuperació física i mental Alliberar la fatiga acumulada a la jornada laboral. Diversió Evasió i entreteniment Rompre la monotonia de les tasques quotidianes. Desenvolupament personal Autoexpressió i creixement Adquirir nous aprenentatges i integrar-se en xarxes socials. Tal com assenyala Manuel Cuenca Cabezas a Oci humanista, la societat industrial va acceptar immediatament el descans i la diversió per la seva utilitat directa sobre el rendiment del treball.

En canvi, la dimensió de desenvolupament personal no es va aprofundir sòlidament fins a la dècada de 1980. ERROR FREQÜENT No confonguis l'oci compensatori de Friedmann amb el desenvolupament personal de Dumazedier. Per a Friedmann, l'oci compensa el desgast causat pel sotmetiment a la màquina industrial; per a Dumazedier, el desenvolupament és una funció autònoma d'aprenentatge, expressió i compromís voluntari no supeditada a la fàbrica. COMPROVA-HO 22 Per què la funció de desenvolupament personal va trigar més a consolidar-se que el descans i la diversió? Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 15 4.

Les funcions de l'oci segons Roger Sue L'any 1980, el sociòleg Roger Sue amplia aquest enfocament i estructura les funcions de l'experiència viscuda de l'oci en tres grans àmbits: Grup de funcions Descripció i components clau Psicològiques Integra les 3D de Dumazedier. El descans i la diversió funcionen com a evasió, mentre que el desenvolupament personal combat de manera positiva els efectes negatius de la feina alienant. Socials Engloba la sociabilitat, el simbolisme i la teràpia. L'oci ofereix un espai per compartir, desconnectar de les pressions laborals i mitigar l'estrès mitjançant la realització personal. Econòmiques L'oci esdevé una indústria de pes (turisme, viatges).

Presenta un caràcter ambivalent: genera riquesa i ocupació mitjançant la despesa, però corre el risc de convertir l'usuari en un consumidor passiu o alienat. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Treball alienant a la fàbrica Sotmetiment a la màquina i cadenes de muntatge Reivindicacions sindicals Lluita per la reducció de jornades abusives L'oci a la societat industrial del segle XX L'oci com a compensació Recuperació de l'autonomia i equilibri psicosocial Naixement d'indústries de consum Mercantilització i turisme massiu 5.

Factors i indicadors sociodemogràfics del creixement de l'oci Al llarg de les darreres dècades, diversos canvis estructurals han impulsat de manera indiscutible la presència de l'oci a la vida quotidiana, tal com es resumeix a continuació: Indicadors estructurals Impacte directe en el temps lliure Augment del temps lliure i reducció de jornada Implantació d'ocupacions paralaborals i el teletreball, que estalvien temps de desplaçament i incrementen la disponibilitat horària. Retard laboral i avançament de la jubilació Allargament de l'etapa formativa en la joventut i jubilacions anticipades amb major disponibilitat de temps lliure per a la gent gran.

Esperança de vida i salut Arribar amb millor estat físic i anímic a edats avançades fomenta continuar com a persones actives i consumidores d'activitats de lleure. Vacances, turisme i mobilitat Increment dels viatges i escapades gràcies a l'accés massiu a mitjans de transport ràpids i connectats. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 16 Indicadors estructurals Impacte directe en el temps lliure Evolució tecnològica (TIC) i mitjans Transició del consum televisiu tradicional a les plataformes digitals interactives a les llars.

Recolzament institucional i polítiques públiques Creació d'equipaments i programes esportius i culturals de proximitat per acostar l'activitat física a cada barri. Nivell educatiu i legislació laboral Població més crítica i competent acompanyada de marcs laborals que protegeixen i regulen els períodes de descans. COMPROVA-HO 23 Quina ambivalència detecta Roger Sue en la dimensió econòmica de l'oci? IDEES CLAU L'oci contemporani s'origina com a conquesta laboral i sindical durant la postguerra europea del segle XX davant les cadenes de muntatge. A Catalunya, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 van suposar el punt d'inflexió per a la creació massiva d'equipaments públics esportius.

Georges Friedmann analitza l'oci com una compensació del treball alienant derivat de la màquina, oposant autonomia a dependència. Joffre Dumazedier formula la teoria de les 3D (descans, diversió i desenvolupament personal) a 'Cap a una civilització de l'oci' (1970). Manuel Cuenca Cabezas recorda que la dimensió de desenvolupament personal no es va consolidar fins a la dècada de 1980. Roger Sue estructura les funcions de l'oci en psicològiques, socials (teràpia i relació) i econòmiques (l'ambivalència consum versus alienació). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quin paper van tenir les mobilitzacions sindicals en l'aparició de la sociologia de l'oci? 25.

En què consisteix la regla fonamental de les 3D plantejada per Dumazedier? 26. Com descriu Roger Sue la funció social de l'oci com a teràpia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin esdeveniment va marcar el desplegament massiu d'instal·lacions esportives públiques a Catalunya? Els Jocs Olímpics de 1992 a) El Congrés de la WLRA b) La vaga general de 1970 c) La reforma educativa dels 80 d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 17 28. Com concep Georges Friedmann l'oci respecte a la feina mecanitzada? 29. Quines són les tres funcions de la regla de les 3D de Dumazedier? 30. Quins tres grans grups de funcions estableix Roger Sue el 1980?

4 La Carta Internacional de l'Educació de l'Oci (WLRA) EN ACABAR SABRÀS Reconèixer el context històric i el contingut bàsic de la Declaració de Jerusalem de 1993. Distingir els components de l'experiència d'oci davant les visions passives de l'oci com a simple passatemps. Identificar i sintetitzar els vuit objectius estratègics definits per la WLRA. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 És l'oci una recompensa que només s'obté després de treballar, o bé un dret ciutadà bàsic per si mateix? El manifest de Jerusalem i l'oci com a dret fonamental Durant el congrés celebrat a Jerusalem l'any 1993, la World Leisure and Recreation Association (WLRA) va promulgar la Carta sobre l'Educació de l'Oci.

Aquest document va fixar un punt d'inflexió històric en defensar que l'oci és un dret humà bàsic inalienable, situat al mateix nivell que l'accés al treball, l'educació o la salut. En conseqüència, cap individu ha de patir discriminació en l'exercici del lleure per motius d'edat, gènere, orientació sexual, origen ètnic, creences religioses, discapacitat o situació econòmica. La Carta emfatitza que l'exercici real d'aquest dret exigeix cobrir primer les necessitats vitals bàsiques: allotjament digne, seguretat, alimentació, ingressos mínims i justícia social.

Lluny de ser un privilegi accessori de societats riques, l'oci actua com un motor decisiu per al creixement personal i col·lectiu, capaç d'atenuar problemes socials contemporanis com l'estrès crònic, el sedentarisme, l'avorriment i l'alienació quotidiana.

Una distracció alienant pura a) Un generador de consum b) Una compensació del treball c) Una obligació social cívica d) Democràcia, docència i descans a) Dret, deure i diversió b) Desconnexió, dinamització i despesa c) Descans, diversió i desenvolupament d) Econòmiques, polítiques i esportives a) Psicològiques, socials i econòmiques b) Compensatòries, fabrils i lúdiques c) Físiques, mèdiques i laborals d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 18 DEFINICIÓ L'oci segons la WLRA és una dimensió específica de l'experiència humana caracteritzada per la llibertat d'elecció, la creativitat, el plaer i la satisfacció interior.

Engloba manifestacions físiques, intel·lectuals, socials, artístiques i espirituals que impulsen el benestar holístic de la persona. COMPROVA-HO 32 Per què la WLRA subordina el ple gaudi de l'oci a la garantia de les condicions bàsiques de vida? La vivència conscient de l'oci: acció, no buit La perspectiva de la WLRA trenca de soca-rel amb la idea que l'oci és un simple passatemps buit o una fugida evasiva de les obligacions.

L'oci autèntic es defineix per la no-obligatorietat i per tenir una finalitat que no és utilitària: l'activitat s'escull per la satisfacció íntima que proporciona en si mateixa (per aprofundir en el temps lliure autotèlic, vegeu «Aproximació conceptual — El temps, el treball i el temps lliure»). Esquema dels quatre components de l'experiència d'oci segons la Carta. Aquesta vivència es vertebra en quatre dimensions interdependents: Vivència: experimentació subjectiva, plena i viscuda en primera persona. Consciència: reconeixement reflexiu de la pròpia elecció, oposada a la rutina mecànica. Acció: implicació proactiva i dinàmica en la pràctica escollida.

Contemplació: capacitat d'observació serena, gaudi estètic i reflexió interior. Per tant, l'oci no equival mai a «matar el temps» ni a romandre en un buit passiu. Representa una manera afirmativa i conscient d'estar viu. ERROR FREQÜENT Confondre l'oci amb la simple inacció o l'absència d'obligacions laborals. Segons la WLRA, l'oci requereix una vivència conscient i implicació interior; no tota estona buida de feina constitueix autèntic oci si no hi ha una tria lliure i un desenvolupament de la persona. COMPROVA-HO 33 Quina diferència fonamental estableix la Carta entre «matar el temps» i l'experiència d'oci?

Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 19 Els vuit objectius estratègics de la Carta de la WLRA Per transformar aquest dret teòric en una realitat tangible a escala comunitària, la Carta estableix vuit objectius estratègics d'acció educativa i social: ESQUEMA Els 8 objectius estratègics de la WLRA Objectiu Propòsit estratègic segons la WLRA 1. Capacitació Potenciar les habilitats individuals i grupals per augmentar la qualitat de vida i la capacitat d'autoorganització en el temps lliure. 2. Accessibilitat Col·laborar amb teixits comunitaris per suprimir barreres físiques, econòmiques i socials, garantint l'accés equitatiu als recursos de lleure. 3.

Aprenentatge de per vida Consolidar l'educació de l'oci com un procés continu i formatiu durant totes les etapes del cicle vital. 4. Participació social Obrir espais que afavoreixin la creació de xarxes de relació interpersonal i cooperació comunitària.

Desenvolupament personal Capacitats i formació continuada Capacitació Autoorganització i qualitat de vida Aprenentatge de per vida Procés durant tot el cicle vital Equitat i accés Superació de traves i igualtat Accessibilitat Minimització de barreres a serveis Disminució d'impediments Estratègies per resoldre traves Inclusió Integració de la diversitat social Dimensió comunitària Cívica, social i ambiental Participació social Xarxes de relació humana Responsabilitat cívica Conducta ètica i compromesa Preservació Protecció de recursos naturals i culturals Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 20 Objectiu Propòsit estratègic segons la WLRA 5.

Disminució d'impediments Articular respostes creatives per superar obstacles personals, familiars o de l'entorn proper en satisfer necessitats de lleure. 6. Inclusió Construir comunitats obertes que integrin la diversitat sociocultural, generacional, funcional i de gènere. 7. Responsabilitat cívica i moral Fomentar un comportament ètic, solidari i cívic en les pràctiques d'oci, tant a nivell local com internacional. 8. Preservació Generar sensibilitat ecològica i patrimonial envers la cura del medi natural i els béns culturals comuns.

Responsabilitat pública i el paper de l'educació La WLRA interpel·la formalment els governs, les administracions i les institucions escolars com a garants de la igualtat d'oportunitats. L'educació de l'oci es concep com un aprenentatge pedagògic permanent que transmet coneixements, valors i criteris per decidir lliurement. Sense polítiques públiques que recolzin la pràctica i superin les diferències de classe o entorn, el dret a l'oci corre el perill de reduir-se a un privilegi per a sectors afavorits. COMPROVA-HO 34 Quina relació hi ha entre l'objectiu de «Capacitació» i l'autoorganització comunitària?

IDEES CLAU La Declaració de Jerusalem (1993) de la WLRA proclama l'oci com a dret humà bàsic i inalienable, equiparable a la salut, el treball o l'educació. L'experiència autèntica de lleure es defineix per la no-obligatorietat, la finalitat no utilitària i la vivència conscient, rebutjant la noció d'oci com a buit passiu o mer «matar el temps». Els quatre pilars de l'experiència d'oci són la vivència, la consciència, l'acció i la contemplació. La Carta fixa vuit objectius estratègics: capacitació, accessibilitat, aprenentatge de per vida, participació social, disminució d'impediments, inclusió, responsabilitat cívica/moral i preservació.

Els poders públics i els centres educatius tenen la responsabilitat de promoure l'educació de l'oci com a recurs clau per reduir les desigualtats socials. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En quin any i ciutat va adoptar la WLRA la Carta sobre l'Educació de l'Oci? 36. Quins quatre components defineixen l'experiència de l'oci segons l'esquema de la WLRA? 37. Quin és l'objectiu principal de la capacitació dins dels vuit objectius de la Carta? Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. On i quan es va aprovar la Carta sobre l'Educació de l'Oci de la WLRA? 39. Com categoritza la WLRA l'oci en la seva declaració de 1993?

40. Quin concepte rebutja frontalment la visió de l'oci defensada per la WLRA? 41. Quin objectiu de la WLRA cerca reduir les barreres físiques i socials a l'oci? 5 L'oci en el segle XXI — Dinàmiques, consum i factors condicionants EN ACABAR SABRÀS Distingir l'oci folklòric i natural respecte a l'oci contemporani i tecnificat. Analitzar les tres dimensions bàsiques de l'oci en la societat de masses actual. Identificar els principals factors individuals, laborals i territorials que condicionen la pràctica de l'oci. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Tenir moltes hores lliures al dia garanteix automàticament poder gaudir d'un oci de qualitat?

L'oci al segle XXI ha deixat de ser un simple descans per convertir-se en un eix central de la vida quotidiana, l'economia i l'estructura social.

A Ginebra l'any 2000 a) A Jerusalem l'any 1993 b) A Nova York l'any 1978 c) A París l'any 1989 d) Com un privilegi dels països industrialitzats a) Com un bé exclusivament comercialitzable b) Com una pausa subordinada a la feina c) Com un dret humà bàsic inalienable d) La llibertat d'elecció personal a) La contemplació estètica b) L'acció comunitària c) Matar el temps de forma passiva d) Accessibilitat a) Responsabilitat cívica b) Preservació c) Aprenentatge continu d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 22 ESQUEMA Estructura de l'oci al segle XXI Transformacions contemporànies i l'oci de consum El canvi d'època s'explica per la conquesta progressiva de temps davant de l'activitat productiva.

Diverses empreses debaten o assagen iniciatives com la reducció de la setmana laboral a 4 dies sense reduir la retribució, emparades en guanys d'eficiència i productivitat horària. Alhora, el progrés tècnic ha facilitat una mobilitat ciutadana sense precedents i una expansió constant de les eines de comunicació. Aquest creixement conviu amb tensions econòmiques rellevants: malgrat l'augment històric de la capacitat adquisitiva familiar, els salaris pateixen estancament mentre el cost de la vida creix de manera exponencial. En paral·lel, s'ha produït una profunda transició en els models d'esbarjo: Oci folklòric vs.

oci contemporani: les celebracions comunitàries tradicionals (com les festes majors arrelades al territori) coexisteixen amb formes d'oci globalitzades i estandarditzades. Oci natural vs. oci tecnificat: tasques manuals o culinàries tradicionals s'han transformat mitjançant la incorporació generalitzada de tecnologia domèstica (com els robots de cuina avançats). Com a conseqüència, emergeix el predomini de l'oci de consum, articulat entorn de posseir, comprar i consumir béns culturals o recreatius a través d'una potent indústria del temps lliure.

La gestió quotidiana del temps també canvia: les tecnologies a la carta i les pantalles permeten decidir de manera immediata i autònoma què veure i quan gaudir-ne.

Transformacions contemporànies Canvis tècnics, laborals i de consum Temps no productiu Jornada de 4 dies i tecnologia Oci de consum Mercantilització i oci tecnificat Dimensions de l'oci Temps, pràctica i indústria comercial Disponibilitat temporal Jubilacions i vacances fragmentades Activitats clau Pantalles i mobilitat turística Factors condicionants Variables socials, personals i territorials Condicionants personals Edat, estat civil i gènere Condicionants estructurals Classe social, hàbitat i polítiques Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 23 ERROR FREQÜENT Tenir temps lliure no equival automàticament a gaudir d'oci.

Quan una persona està desocupada o no disposa de poder adquisitiu per participar en activitats significatives, experimenta un temps buit, marcat per la desocupació i l'avorriment. L'oci autèntic requereix elecció lliure i recursos materials o culturals. COMPROVA-HO 43 Quina contradicció econòmica afronta l'oci contemporani de masses? Les tres dimensions de l'oci contemporani L'anàlisi de l'oci actual requereix examinar tres dimensions interconnectades que estructuren la seva presència social: COMPROVA-HO 44 Per què la tecnificació de les llars és un factor clau en la disponibilitat de temps lliure?

Factors condicionants individuals i estructurals L'accés i la vivència de l'oci no són homogenis; estan regulats per elements polítics, econòmics i demogràfics. Factor condicionant Dinàmica i impacte en l'oci Polítiques públiques Decisions dels àmbits municipal, comarcal i governamental. Requereixen coordinació sectorial i atendre les demandes d'esmena ciutadana als governants. Edat i etapa vital Joves: oci dinàmic, variat i plural. Gent gran: tendència a un oci més passiu. La posició productiva genera desigualtats (classes actives amb bon salari vs. no productius amb menys recursos).

Disponibilitat de temps lliure: impulsada per la reducció de jornades, l'increment de vacances (fragmentades al llarg de l'any i no només estacionals), la tecnificació de les llars que allibera càrregues domèstiques, l'augment de l'esperança de vida i les prejubilacions (entre 55, 57 i 60 anys). No obstant això, sorgeixen reptes com la inserció laboral tardana per l'alta desocupació juvenil i amenaces a la salut per mala alimentació i sedentarisme. 1 Pràctica d'activitats d'elecció lliure: destaquen de forma dominant el consum audiovisual televisiu (accentuat després de crisis sanitàries) i el turisme com a màxim símbol d'alliberament personal.

2 Mercantilització i consum: despesa creixent en béns materials (televisors, revistes, loteria, equipament esportiu) i serveis especialitzats (macroparcs temàtics com PortAventura, indústries turístiques i espectacles de masses), creant una gran desproporció respecte a l'oci comunitari tradicional. 3 Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 24 Factor condicionant Dinàmica i impacte en l'oci Classe social i qualificació La combinació de nivell social, econòmic i cultural determina les oportunitats. A major qualificació professional, major tendència estadística a un oci actiu. Estat civil Solters: major permissivitat i menys lligams.

Parelles de fet i separats amb fills: oci compartit i familiar. Separats sense fills: oci més dinàmic. Vius: alentiment de l'activitat. Nivell cultural L'escola transmet hàbits. «La cultura genera cultura»: un major coneixement amplia la diversitat d'interessos recreatius. Situació laboral Funció compensatòria extra-laboral de les mancances de la feina. Ingressos limitats provoquen tensió amb el mercat; la desocupació pot derivar en avorriment obligat. Hàbitat de residència Urbà: concentració d'equipaments, oferta cultural i consum massiu. Rural: frontera més difusa i permeable entre temps de treball i oci.

Gènere Rols socials assignats: tendència estadística dels homes cap a un oci actiu i l'esport, enfront d'un oci femení sovint més passiu o condicionat, fet que impulsa la reivindicació d'igualtat efectiva. COMPROVA-HO 45 Com influeix l'hàbitat (rural vs. urbà) en l'experiència del temps d'oci? IDEES CLAU L'oci contemporani està fortament marcat per la industrialització del consum, el progrés tècnic i la flexibilitat temporal a la carta. La disponibilitat de temps lliure depèn de conquestes laborals, la tecnificació domèstica i l'esperança de vida, però pot convertir-se en avorriment si manca poder adquisitiu.

L'accés a les pràctiques d'oci està estratificat segons la classe social, la qualificació professional, l'edat, l'hàbitat i els rols de gènere. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. En què es diferencien l'oci folklòric i l'oci contemporani? 47. Quins tres components conformen la classe social com a factor condicionant de l'esbarjo? Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 25 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Quin fenomen caracteritza el pas de l'oci tradicional a l'actual? 49. Què passa quan augmenta el temps lliure sense poder adquisitiu? 50. Segons les dades sociològiques de la secció, quin perfil tendeix a un oci més actiu? 51.

Com es diferencia l'oci segons el lloc de residència? 6 Àmbits d'intervenció, gestió i tipologies educatives en el lleure EN ACABAR SABRÀS Estructurar un programa de lleure i esport recreatiu mitjançant les set preguntes directives de gestió. Gestionar els requisits administratius i tècnics per a activitats en espais naturals i litorals. Distingir operativament les modalitats d'educació formal, no formal i informal. Contrastar les diferències metodològiques i funcionals entre escola i entitat de lleure segons Jaume Trilla.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Per què un casal d'estiu o un centre d'esplai no es consideren educació formal tot i tenir educadors titulats i una programació pedagògica estricta?

Eliminació de l'oferta televisiva a) Predomini de l'oci basat en el consum b) Reducció de les vacances anuals c) Desaparició de la tecnologia domèstica d) Genera desocupació buida i avorriment a) Esdevé oci autotèlic immediat b) Augmenta la despesa en turisme c) Es transforma en oci dinàmic d) Persones amb baixa qualificació a) Persones amb major qualificació professional b) Col·lectius sense ingressos econòmics c) Població d'edat molt avançada d) A l'entorn urbà desapareix l'oci de consum a) A l'entorn rural treball i oci es diferencien menys b) Al medi rural hi ha més equipaments culturals c) L'entorn urbà impedeix l'ús de la televisió d) Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 26 Planificació i gestió tècnica d'activitats en el medi natural El disseny de qualsevol proposta recreativa o d'animació física requereix una anàlisi sistemàtica de les condicions d'execució.

Per estructurar un programa d'intervenció cal donar resposta a una sèrie de preguntes operatives que defineixen els paràmetres del servei: A qui s'adreça? Determina el perfil dels participants segons l'edat (que condiciona la intensitat de l'esforç), el gènere, la condició socioeconòmica (que limita el cost viable de l'activitat), les aficions i interessos personals, o la pertinença a col·lectius concrets (com ara interns de centres penitenciaris, orfenats, persones amb necessitats específiques, equips mèdics o grups universitaris). Amb qui?

Identifica els responsables tècnics i dinamitzadors, diferenciant entre càrrecs de gestió política, tècnics esportius, professionals contractats o voluntaris. A on? Concreta la ubicació física i les característiques dels espais o instal·lacions. Quan? Fixa el marc temporal de realització, ja sigui una acció puntual d'una jornada, activitats concentrades en períodes de vacances o programes periòdics continuats. Què? Detalla els continguts específics ludicorecreatius (jocs, propostes esportives, festes o activitats no físiques). Com? Defineix la metodologia didàctica, els procediments organitzatius, el paper de l'animador i les dinàmiques de grup. Amb què?

Especifica els recursos materials (RRMM) recreatius necessaris per al desenvolupament de la sessió. A Catalunya, el Pallars Sobirà i el riu Noguera Pallaresa destaquen històricament com la zona pionera dels esports d'aventura i lleure actiu. La concentració d'empreses de turisme actiu i ràfting en aquesta conca hidrogràfica va establir els estàndards operatius per a la utilització del medi natural com a recurs recreatiu. La pràctica d'activitats físiques en espais oberts o protegits requereix una gestió administrativa rigorosa abans de l'execució.

Espais naturals d'alta concurrència periurbana, com ara el Parc Natural de Collserola, o àmbits litorals reglats com les platges de Sitges, exigeixen protocols específics que els gestors de lleure han de resoldre prèviament: Identificació d'administracions competents: Determinar quines institucions públiques tenen jurisdicció sobre l'espai (consistoris municipals, patronats de parcs naturals, demarcacions de costes o departaments de medi ambient). 1 Sol·licitud de permisos i tràmits legals: Tramitar les sol·licituds pertinents i adjuntar la documentació tècnica requerida (assegurances de responsabilitat civil, titulacions dels tècnics i memòria de l'activitat).

2 Abonament de taxes o dipòsit de fiances: Liquidar els costos de la llicència d'ocupació o dipositar fiances econòmiques de garantia per a la restauració del medi. 3 Verificació de paràmetres limitadors: Respectar els llindars imposats pel tipus d'activitat, el nombre màxim de participants permesos (aforament de l'espai) i les restriccions d'horari diari autoritzat. 4 Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 27 COMPROVA-HO 53 Quina és la comarca catalana reconeguda històricament com a referent pioner en esports d'aventura i quin accident hidrogràfic la caracteritza?

La divisió tripartida de l'educació: formal, no formal i informal La intervenció educativa i l'animació sociocultural es despleguen a través de tres vies diferenciades segons la seva regulació i intencionalitat. Aquestes modalitats conviuen en el sistema social i s'apliquen tant a les diferents franges d'edat com a sectors i col·lectius concrets: Esquema de la classificació educativa segons reglamentació i intencionalitat formativa.

Tipologia Intencionalitat formativa Estructura institucional Titulació resultant Educació Formal Intencional Reglada, jerarquitzada i oficial pel sistema educatiu Titulacions acadèmiques homologades (oficials) Educació No Formal Intencional No reglada pel currículum escolar oficial, però estructurada Certificacions o títols propis (no oficials) Educació Informal No intencional Difusa, no estructurada ni institucionalitzada Sense certificació (aprenentatge vivencial incidental) L'educació formal comprèn tot l'itinerari que s'imparteix dins de l'estructura educativa de caràcter reglada, jerarquitzada, homologada i institucionalitzada.

Abraça l'educació obligatòria i postobligatòria: des de l'educació infantil, primària i secundària fins al batxillerat, els cicles formatius, els graus universitaris i la formació permanent reglada. Dins del context escolar es produeixen processos d'educació en el temps lliure (a través del currículum o del temps lliure d'esbarjo) i activitats extraescolars. L'educació no formal agrupa institucions, serveis i mitjans educatius intencionals que persegueixen objectius d'aprenentatge molt clars que queden fora del marc del sistema escolar homologat. Emet titulacions no oficials o títols propis, la qual cosa no resta rigor, validesa ni impacte al seu desenvolupament.

Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 28 Diagrama de l'educació en el lleure com a combinació d'oci i vivència social. Finalment, l'educació informal constitueix l'aprenentatge que es produeix a través de l'entorn quotidià, els estímuls de convivència i els mitjans de comunicació (com ara escoltar la ràdio, llegir periòdics, participar en debats espontanis a l'aula o la relació en el grup d'amics), mancant de direccionalitat o programa preestablert. COMPROVA-HO 54 En quina categoria de la divisió tripartida de l'educació s'ubica un títol propi d'animació sociocultural que disposa d'intencionalitat pedagògica però no s'emmarca en el currículum reglat de l'Estat?

Criteris de Jaume Trilla: l'escola davant les entitats de temps lliure El pedagog Jaume Trilla estableix una comparació analítica fonamental entre la naturalesa de l'educació formal (representada per l'escola tradicional) i l'educació no formal (articulada per les associacions i entitats de lleure): Taula de contrast metodològic i estructural entre escola i temps lliure. Criteri d'anàlisi Educació Formal (Escola) Educació No Formal (Entitat de temps lliure) Funció cultural bàsica Assegura una base comuna a tota la població: actua com a força anivelladora. Permet la participació múltiple: actua com a força diversificadora.

Metodologia i continguts Prioritza la transmissió de codis i conceptes, centrant-se en l'abstracció. Prioritza la realització, aprofundiment de l'experiència directa i sentit de l'acció concreta. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 29 Criteri d'anàlisi Educació Formal (Escola) Educació No Formal (Entitat de temps lliure) Relacions personals La vinculació interpersonal és circumstancial i només tolerada dins l'ordre escolar. La relació interpersonal constitueix una condició essencial de l'aprenentatge. Autoria dels projectes Els projectes són dissenyats externament i resulten aliens a l'alumnat. Els projectes són assumits i gestionats com a propis pels participants.

Codi comunicatiu El codi usual és el del llenguatge verbal i la lògica deductiva. No imposa codis preferents; s'empra una àmplia varietat d'eines expressives. Tipus d'experiència Experiència selectiva i segmentada per matèries o assignatures. Experiència global on la vivència es desenvolupa en la seva totalitat. Límits espai- temporals Sotmesa a límits rígids de calendari, assignatures i aula. Pluralitat i gran flexibilitat de límits espai- temporals segons la dinàmica.

Aquesta delimitació evidencia que l'educació no formal no constitueix una versió menor de l'escola, sinó un camp amb lògica pròpia que compensa la rigidesa dels sistemes reglats mitjançant la vivència comunitària i la diversificació d'interessos. ERROR FREQÜENT Considerar que l'educació no formal és inferior, amateur o subordinada a l'educació formal per no emetre títols acadèmics reglats. L'educació no formal té objectius definits, planificació rigorosa i un alt impacte cívic; la seva funció com a força diversificadora complementa la base anivelladora de l'escola reglada, sense dependre conceptualment d'aquesta.

ESQUEMA Tipologies del sistema educatiu Educació Formal Reglada, jerarquitzada i amb títol oficial Currículum oficial Infantil, primària, secundària i universitat Educació No Formal Intencional no reglada, títols propis Entitats especialitzades Escoles esportives i tallers artístics Entitats generals Esplais, caus, casals i campaments Educació Informal No intencional, vivència quotidiana difusa Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 30 Espais i equipaments d'intervenció no formal L'àmbit no formal s'estructura en diferents institucions i contextos operatius que canalitzen l'aprenentatge mitjançant el lleure, l'animació sociocultural i la recreació física: Activitats paraescolars (extraescolars): Propostes que tenen lloc en el temps posterior a la jornada lectiva habitual, que poden compartir seu física amb l'escola però tenen una dinàmica no homologada.

Institucions de temps lliure no especialitzades en un tipus d'activitat: Entitats com ara centres d'esplai, agrupaments escoltes o associacions juvenils de base que treballen la convivència i el desenvolupament personal a través d'una combinació variada de dinàmiques. Institucions que desenvolupen activitats especialitzades d'oci amb projecció educativa: Escoles d'arts, clubs esportius de base, centres d'iniciació musical o associacions mediambientals que enfoquen la seva formació cap a una disciplina concreta sense dependència del currículum ministerial.

Activitats educatives de vacances: Programes intensius de convivència com ara casals d'estiu, colònies, campaments o rutes d'acampada en el medi natural. Activitats extracurriculars foranes: Xarxes d'intervenció comunitària, tallers municipals de lleure i plans de dinamització esportiva oberts que tenen lloc fora de la dinàmica i instal·lació escolar. COMPROVA-HO 55 Quina distinció metodològica principal assenyala Jaume Trilla pel que fa a l'experiència entre l'escola i l'entitat de lleure? IDEES CLAU La planificació d'activitats de lleure requereix establir set elements clau: destinataris, equip responsable, espai físic, marc temporal, contingut, metodologia i recursos materials.

El Pallars Sobirà i la conca hidrogràfica de la Noguera Pallaresa constitueixen el territori pioner a Catalunya en esports d'aventura i lleure en la natura. L'organització d'activitats en espais protegits o litorals exigeix complir tràmits administratius, dipositar fiances de garantia i respectar aforaments i horaris limitats. El sistema educatiu es divideix en educació formal (reglada, jerarquitzada i homologada), educació no formal (intencional, estructurada, amb títols propis no oficials) i educació informal (socialització no intencional difusa).

Segons Jaume Trilla, l'escola opera com a eina anivelladora cultural i abstracta, mentre que l'entitat de lleure no formal actua com a eina diversificadora i vivencial. L'educació no formal s'organitza en equipaments específics tals com casals de vacances, activitats extraescolars, centres d'esplai no especialitzats i institucions especialitzades de lleure. Apunts d'Activitat Física en el Temps de Lleure i Oci 31 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 56. En què es diferencia la funció sociocultural de l'escola de la d'una entitat de temps lliure segons Jaume Trilla? 57. Quins condicionants administratius i tècnics cal gestionar abans de realitzar una activitat esportiva en espais com Collserola o Sitges?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 58. Quin riu i comarca són considerats l'origen pioner del turisme actiu i d'aventura a Catalunya? 59. Com descriu Jaume Trilla el rol de l'educació formal envers la cultura comunitària? 60. Quina característica defineix de manera pròpia l'educació no formal? 61. Quin factor és una condició essencial en les entitats de temps lliure segons Trilla? 7 Resum per repassar Fonaments i estructuració del temps Concepte Què és Temps no disponible Temps condicionat per obligacions laborals (treball remunerat, feines…