Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA HUMANA I Grau en Fisioteràpia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Taules completes d'origen, inserció, innervació i acció dels músculs de les extremitats, tronc, coll i cap per a Fisioteràpia.

APREN.AI Índex Extremitat superior 1 Cintura escapular i braç Musculatura escapulohumeral i el manegot dels rotadors El múscul deltoides: morfologia i accions per porcions Musculatura toracoapendicular anterior Musculatura troncozonal i craniozonal Compartiments musculars del braç 2 Avantbraç, mà i dits Compartiment anterior de l'avantbraç Compartiments lateral i posterior de l'avantbraç Tabaquera anatòmica Musculatura intrínseca de la mà Extremitat inferior 3 Cintura pelviana i cuixa Regió ilíaca anterior Regió glútia Músculs pelvitrocanteris (rotadors externs curts) Compartiment anterior de la cuixa Compartiment posterior de la cuixa (isquiotibials) Compartiment medial de la cuixa (adductors) Músculs biarticulars de la pelvis i la cuixa 4 Cama i peu Compartiment anterior de la cama Compartiment lateral de la cama Compartiment posterior de la cama: plans superficial i profund Musculatura pròpia del peu: dorsal i plantar 5 Tronc — Columna vertebral, tòrax i abdomen Musculatura de la columna vertebral Musculatura del tòrax i mecànica ventilatòria Paret de l'abdomen 6 Cap i coll — Mímica, masticació i regions cervicals Músculs mastegadors Músculs facials de la mímica Musculatura nucal i suboccipital Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 1 Músculs de les regions lateral i anterior del coll Músculs hioidals i la seva dinàmica funcional 7 Resum per repassar Cintura escapular i braç Avantbraç i mà Cintura pelviana i cuixa Cama i peu Tronc: columna vertebral, tòrax i abdomen Cap i coll Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 2 1 Cintura escapular i braç EN ACABAR SABRÀS Distingir els músculs del manegot dels rotadors i explicar la seva funció biomecànica d'estabilització. Diferenciar les accions antagonistes dels rotadors interns i externs de l'húmer segons la seva inserció. Identificar els músculs i nervis dels compartiments anterior i posterior del braç. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el deltoides necessita l'ajuda del supraespinós per iniciar l'aixecament del braç?

La musculatura de la cintura escapular i del braç connecta l'esquelet axial amb l'apendicular superior. Aquest conjunt assegura tant la mobilitat multi-axial de l'articulació glenohumeral com l'estabilitat articular necessària per transmetre forces cap a l'avantbraç i la mà. Extremitat superior 1 Cintura escapular i braç 2 Avantbraç, mà i dits Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 3 ESQUEMA Musculatura de la cintura escapular i braç Musculatura escapulohumeral i el manegot dels rotadors L'articulació glenohumeral té una cavitat glenoide poc profunda en comparació amb el volum del cap de l'húmer.

Per mantenir la congruència biomecànica, diversos músculs periarticulars formen un manegot dinàmic. DEFINICIÓ El manegot dels rotadors és el complex musculotendinós format pel supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular. Aquest conjunt fixa el cap humeral contra la glena de l'escàpula i evita el seu ascens durant el moviment. Esquema dels tendons del manegot dels rotadors i l'articulació glenohumeral.

Les característiques d'aquests músculs i de la resta del grup dorsal de la cintura escapular es resumeixen a continuació: Escapulohumeral Uneix escàpula i húmer Manegot dels rotadors Supra, infra, rodó menor i subescapular Deltoides Porcions clavicular, acromial i espinal Troncozonal i craniozonal Ancora l'escàpula a tronc i cap Trapezi i romboides Tracció dorsal i elevació de l'omòplat Serrat anterior i subclavi Fixació a la caixa toràcica Compartiments del braç Flexió i extensió del colze Anterior flexor Bíceps, coracobraquial i braquial Posterior extensor Tríceps braquial i anconi Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 4 Múscul Origen Inserció Innervació Acció principal Supraespinós (manegot) Fossa supraespinosa de l'escàpula Facet superior del tròquiter de l'húmer Nervi supraescapular Inicia els primers graus d'abducció de l'húmer i coapta l'articulació glenohumeral.

Infraespinós (manegot) Fossa infraespinosa de l'escàpula Tròquiter (sota el tendó del supraespinós) Nervi supraescapular Rotador extern de l'húmer i estabilitzador articular. Rodó menor (manegot) Vora lateral de l'escàpula (per sobre del rodó major) Tròquiter (sota la inserció de l'infraespinós) Nervi axil·lar (o circumflex) Rotació externa, adducció del braç i estabilització glenohumeral. Subescapular (manegot) Fossa subescapular (cara anterior de l'escàpula) Tròquin humeral Nervi subescapular Rotador intern i adductor de l'húmer; frena el desplaçament anterior del cap humeral.

Rodó major Vora lateral i angle inferior de l'escàpula Cresta del tròquin (canvia de pla de posterior a anterior) Nervi subescapular Adducció i rotació interna del braç. Dorsal ample Apòfisis espinoses T6-L5, cresta sacra mitjana, 3-4 darreres costelles i cresta ilíaca Fons de la corredissa bicipital de l'húmer Nervi toracodorsal Potent rotador intern, adductor i extensor del braç; eleva la pelvis homolateral. PER RECORDAR-HO El rodó menor fa rotació externa (s'insereix al tròquiter, posterior), mentre que el rodó major fa rotació interna (viatge cap a la cara anterior per fixar-se al tròquin, actuant en sinèrgia amb el dorsal ample).

COMPROVA-HO 2 Quina diferència funcional existeix entre el rodó major i el rodó menor respecte a la rotació del braç? Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 5 El múscul deltoides: morfologia i accions per porcions El múscul deltoides és una estructura triangular robusta que recobreix la cara superior, anterior i posterior de l'articulació de l'espatlla. Està innervat pel nervi axil·lar (o circumflex) i s'insereix distalment a la tuberositat deltoide de l'húmer (en forma de V deltoide). Presenta tres orígens que determinen les seves línies de tracció: Porció clavicular (anterior): s'origina a la cara anterior del terç lateral de la clavícula.

Produeix la flexió i la rotació interna del braç. Porció acromial (mitja): neix a l'acromi. És la principal responsable de l'abducció de l'extremitat superior un cop iniciada pel supraespinós. Porció espinal (posterior): prové de la vora inferior de l'espina de l'escàpula. Condueix l'extensió i la rotació externa de l'húmer. ERROR FREQÜENT No atribuïu tota l'abducció del braç al deltoides. El deltoides sol no pot iniciar el moviment des de la posició neutra penjant; necessita la coaptació i l'inici d'abducció que executa el supraespinós en els primers graus.

Musculatura toracoapendicular anterior Aquests músculs connecten la paret toràcica amb la cintura escapular i l'húmer, situats a la regió pectoral anterior. Diagrama de les porcions d'origen i inserció del múscul pectoral major. El grup anterior inclou tres elements essencials: Pectoral major: múscul ample amb origen a la clavícula (dos terços medials), el manubri i cos de l'estern, i l'aponeurosi de l'oblic extern de l'abdomen. Les seves fibres convergeixen creuant-se per fixar-se a la cresta del tròquiter humeral. Està innervat pels nervis pectorals medial i lateral. Efectua l'adducció, la rotació interna i la flexió de l'espatlla, i actua com a inspirador accessori.

Pectoral menor: s'estén des de la cara anterior de la 3a a la 5a costella fins a la vora medial de l'apòfisi coracoides. Innervat pels nervis pectorals medial i lateral, bascula l'escàpula cap endavant i col·labora en la inspiració profunda en elevar les costelles. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 6 Coracobraquial: múscul profund que neix a la vora lateral de l'apòfisi coracoides i s'insereix al terç mitjà de la cara anterior de l'húmer. El nervi musculocutani travessa el seu ventre, fet clínic rellevant com a possible punt de compressió nerviosa. Fa flexió i adducció del braç. COMPROVA-HO 3 Quin element nerviós perfora el cos muscular del coracobraquial?

Musculatura troncozonal i craniozonal Aquest grup ancora l'escàpula i la clavícula a la columna vertebral, la caixa toràcica i el crani, assegurant la posició de la cintura escapular durant els moviments del braç. Múscul Origen Inserció Innervació Funció mecànica Trapezi (craniozonal) Protuberància occipital externa, línia nucal superior, lligament de la nuca i apòfisis espinoses C7-T12 Terç lateral de la clavícula, acromi i espina de l'escàpula Nervi accessori (XI parell cranial) Eleva (fibres descendents), addueix (fibres transverses) i descendeix (fibres ascendents) l'escàpula. Amb punt fix escapular: extensió cranial bilateral; inclinació ipsilateral i rotació contralateral unilateral.

Elevador de l'escàpula Apòfisis transverses de C1 a C4 Angle superior de l'escàpula Nervi dorsal de l'escàpula Eleva l'escàpula i estabilitza els moviments de la columna cervical. Romboides menor Apòfisis espinoses de C6 i C7 Terç superior de la vora medial escapular Nervi dorsal de l'escàpula Adducció i elevació de l'escàpula; estabilitza l'omòplat contra el tòrax. Romboides major Apòfisis espinoses de T1 a T4 Terç mitjà i inferior de la vora medial escapular Nervi dorsal de l'escàpula Aproxima l'angle inferior de l'escàpula al raquis (rotació inferior) i addueix l'omòplat.

Serrat anterior Cares laterals i anteriors de la 1a a la 10a costella Vora medial de l'escàpula (cara anterior) Nervi toràcic llarg Abducció escapular i aplicació ferma de l'omòplat a la graella costal. Subclavi Cara inferior de la clavícula 1a costella i el seu cartílag costal Nervi subclavi Descens de la clavícula i protecció del plexe braquial i vasos subclavis. COMPROVA-HO 4 Quina conseqüència funcional té la lesió del nervi toràcic llarg sobre l'escàpula?

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 7 Compartiments musculars del braç El braç s'organitza en dos grans compartiments separats per envans intermusculars fascials: el compartiment anterior (flexor) i el compartiment posterior (extensor). Il·lustració dels dos caps d'origen i recorregut del múscul bíceps braquial. Compartiment anterior (flexor) Tots els components d'aquesta regió reben la innervació del nervi musculocutani: Bíceps braquial: múscul biarticular amb dos caps d'origen. La porció llarga neix al tubercle supraglenoide de l'escàpula i el seu tendó transcorre intraarticularment coaptant el cap humeral. La porció curta s'origina a l'apòfisi coracoides.

Ambdues porcions s'uneixen per inserir-se a la tuberositat del radi i enviar expansions a la fàscia de l'avantbraç. És un potent flexor i supinador de l'avantbraç, i participa en la flexió del braç. Braquial anterior: s'origina a la cara anterior del terç distal de l'húmer i s'insereix a l'apòfisi coronoide del cúbit. És el flexor més pur i potent de l'avantbraç, independent de la pronosupinació. Coracobraquial: descrit anteriorment, actua com a flexor i adductor humeral des de la coracoides.

Compartiment posterior (extensor) Innervat de manera homogènia pel nervi radial, aquest compartiment realitza l'extensió del colze i de l'espatlla: Tríceps braquial: múscul potent format per tres porcions. La porció llarga neix al tubercle infraglenoide de l'escàpula (creuant l'articulació glenohumeral com a biarticular), mentre que el vast extern i el vast intern s'originen a la meitat proximal posterior de l'húmer. Tots tres conflueixen en un tendó comú a la cara posterior de l'olècranon del cúbit. És l'extensor principal de l'avantbraç; la porció llarga contribueix a l'adducció, l'extensió del braç i la coaptació glenohumeral inferior.

Anconi: petit múscul triangular situat entre l'epicòndil lateral de l'húmer i la cara externa de l'olècranon cubital. Assisteix l'extensió de l'avantbraç i estabilitza l'articulació del colze. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 8 IDEES CLAU El manegot dels rotadors (supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular) fixa el cap humeral a la cavitat glenoide durant els moviments de l'espatlla. El deltoides es divideix en porció clavicular (flexió, rotació interna), acromial (abducció) i espinal (extensió, rotació externa), innervat pel nervi axil·lar.

El rodó menor és rotador extern (inserció al tròquiter), mentre que el rodó major és rotador intern (inserció a la cresta del tròquin). El serrat anterior s'insereix a la cara costal de la vora medial de l'escàpula i està innervat pel nervi toràcic llarg. El compartiment anterior del braç (flexor) depèn del nervi musculocutani, mentre que el posterior (extensor) depèn del nervi radial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins quatre músculs integren el manegot dels rotadors de l'espatlla? 6. A quins ossos i relleus s'insereixen distalment el bíceps braquial i el braquial anterior? 7. Quina porció del tríceps braquial és biarticular i on té el seu origen ossi?

EXTREMITAT SUPERIOR 2 Avantbraç, mà i dits EN ACABAR SABRÀS Distingir els músculs de l'avantbraç segons el seu compartiment, profunditat i innervació Identificar els límits tendinosos i continguts neurovasculars de la tabaquera anatòmica Diferenciar les accions i la innervació específica dels músculs de l'eminència tenar, hipotenar i intermitja PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Per què una lesió del nervi cubital al canell paralitza l'acció d'acostar el polze als altres dits? Compartiment anterior de l'avantbraç El compartiment anterior de l'avantbraç agrupa músculs principalment flexors i pronadors, organitzats en quatre estrats de superficial a profund.

La majoria dels músculs superficials s'originen mitjançant un tendó comú a l'epicòndil medial de l'húmer.

Primer pla (superficial): comprèn el pronador rodó (dues porcions: humeral a l'epicòndil medial i cubital al procés coronoide; s'insereix al terç mitjà i proximal de la cara lateral del radi, innervat pel nervi medià que transcorre entre ambdues porcions), el flexor radial del carp (s'insereix a la base Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 9 del 2n i 3r metacarpià; flexiona el canell amb desviació radial), el palmar llarg (inconstant; s'insereix a l'aponeurosi palmar superficial) i el flexor cubital del carp (porció humeral a l'epicòndil medial i porció cubital a l'olècranon; s'insereix al pisiforme, hamat i base del 5è metacarpià; flexiona i addueix el canell sota la innervació del nervi cubital).

Segon pla: format pel flexor superficial dels dits, amb orígens a l'epicòndil medial, el radi i el cúbit. Emet quatre tendons que s'insereixen a la base de les falanges mitjanes dels dits 2n a 5è, actuant com a flexor de les articulacions interfalàngiques proximals i metacarpofalàngiques sota el nervi medià. Tercer pla: comprèn el flexor profund dels dits (s'origina als tres quarts proximals del cúbit i la membrana interòssia, inserint-se a la base de les falanges distals del 2n al 5è dit) i el flexor llarg del polze (origen a la cara anterior del radi i membrana interòssia, inserció a la falange distal del polze, innervat pel nervi medià).

Quart pla (profund): format pel pronador quadrat, situat al quart distal anterior del cúbit i del radi. Exerceix la pronació principal i manté units ambdós ossos. Diagrama del múscul flexor radial del carp al compartiment anterior. DOBLE INNERVACIÓ CLAU El múscul flexor profund dels dits presenta doble innervació: els fascicles destinats als dits 2n i 3r depenen del nervi medià, mentre que els corresponents als dits 4t i 5è estan innervats pel nervi cubital. COMPROVA-HO 9 Quina conseqüència motora té la lesió exclusiva del nervi cubital sobre la flexió distal dels dits?

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 10 Compartiments lateral i posterior de l'avantbraç Aquests compartiments estan formats íntegrament per músculs innervats pel nervi radial, dedicats a l'extensió del canell i dels dits, així com a la supinació. El compartiment lateral agrupa tres músculs: Braquiorradial (supinador llarg): s'origina a la vora lateral distal de l'húmer i s'insereix a l'apòfisi estiloides del radi. Flexiona el colze i col·loca l'avantbraç en posició intermèdia o neutra de prono- supinació. Extensor radial llarg del carp: orígen a la cresta supracondília lateral i inserció a la base dorsal del 2n metacarpià. Estén i abdueix (desviació radial) el canell.

Extensor radial curt del carp: orígen a l'epicòndil lateral i inserció a la base dorsal del 3r metacarpià. El compartiment posterior es divideix funcionalment i anatòmicament en dos estrats: Pla superficial: comprèn l'extensor dels dits (inserció a l'aparell extensor dels dits 2n a 5è), l'extensor del dit petit (fusió amb la llengüeta extensora del 5è dit) i l'extensor cubital del carp (inserció a la base del 5è metacarpià; estén i addueix el canell).

Pla profund: inclou el supinador (envolta el terç proximal del radi procedent de l'epicòndil lateral i la cresta del cúbit), l'abductor llarg del polze (base del 1r metacarpià), l'extensor curt del polze (falange proximal del polze), l'extensor llarg del polze (falange distal del polze) i l'extensor de l'índex (aparell extensor del 2n dit). Tabaquera anatòmica La tabaquera anatòmica és una depressió triangular situada a la regió dorsolateral del canell, directament per sobre dels ossos escafoide i trapezi.

Límit Estructures tendinoses Límit lateral (palmar) Tendons de l'abductor llarg del polze i extensor curt del polze Límit medial (dorsal) Tendó de l'extensor llarg del polze Fons ossi Escafoide i trapezi Contingut principal Artèria radial, vena cefàlica i branques sensitives superficials del nervi radial Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 11 Esquema anatòmic dels límits i vasos de la tabaquera anatòmica. COMPROVA-HO 10 Quins tendons delimiten la paret lateral i la medial de la tabaquera anatòmica?

Musculatura intrínseca de la mà Els músculs propis de la mà executen els moviments fins i es classifiquen en tres grans grups: eminència tenar, eminència hipotenar i grup intermig. Eminència tenar (regió lateral) Destinada als moviments del polze: Abductor curt del polze: des de l'escafoide i el retinacle flexor fins a la base lateral de la falange proximal; innervat pel nervi medià. Abdueix el polze. Flexor curt del polze: cap superficial (retinacle flexor i trapezi, nervi medià) i cap profund (trapezoide i os gran, nervi cubital). S'insereix a la falange proximal. Oponent del polze: s'estén des del trapezi fins a la cara lateral del 1r metacarpià (nervi medià).

Enfronta el polze a la resta de dits. Adductor del polze: format per un cap oblic (bases de 2n-3r metacarpis, trapezoide i os gran) i un cap transversal (cara anterior del 3r metacarpià), inserint-se a la falange proximal medial. Està innervat íntegrament pel nervi cubital. ERROR FREQÜENT Confondre la funció i innervació de l'adductor del polze amb els altres músculs tenars. L'adductor tanca el primer espai interossi apropant el polze a l'eix de la mà i està innervat exclusivament pel nervi cubital, actuant de manera completament oposada a l'abductor curt del polze (innervat pel medià).

Eminència hipotenar (regió medial) Tots els seus músculs estan innervats pel nervi cubital i actuen sobre el 5è dit: Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 12 Abductor del dit petit: del pisiforme i retinacle a la base medial de la falange proximal. Flexor curt del dit petit: de l'hamat a la base de la falange proximal. Oponent del dit petit: de l'hamat a la diàfisi del 5è metacarpià. Compartiment intermig de la mà Comprèn elements musculars que controlen les articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques: Lumbricals: quatre músculs que neixen dels tendons del flexor profund dels dits i acaben a l'expansió dorsal extensora.

Flexionen les metacarpofalàngiques i estenen les interfalàngiques. Presenten innervació dividida: el 1r i 2n pel nervi medià; el 3r i 4t pel nervi cubital. Interossis palmars: tres músculs (originats al 2n, 4t i 5è metacarpià; el 3r no en té) que realitzen adducció dels dits apropant-los al 3r dit. Tots innervats pel nervi cubital. Interossis dorsals: quatre músculs bipennats situats als espais intermetacarpians. Separen els dits respecte a l'eix central (abducció). Tots innervats pel nervi cubital. Il·lustració dels músculs interossis palmars a la cara ventral. COMPROVA-HO 11 Quina és la regla funcional bàsica que distingeix els interossis dorsals dels palmars?

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 13 IDEES CLAU El flexor profund dels dits i els lumbricals comparteixen un patró de doble innervació distribuït entre el nervi medià (radials) i el cubital (medials). La tabaquera anatòmica conté l'artèria radial i està delimitada pels tendons de l'abductor llarg i extensor curt lateralment, i l'extensor llarg medialment. L'adductor del polze depèn exclusivament del nervi cubital, mentre que la resta de l'eminència tenar està regida pel nervi medià (tret del cap profund del flexor curt). Tots els músculs interossis de la mà (tant palmars com dorsals) reben innervació motora del nervi cubital.

Tots els músculs dels compartiments lateral i posterior de l'avantbraç estan innervats pel nervi radial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quina és la distribució exacta de la innervació motora dels músculs lumbricals de la mà? 13. Quin múscul de l'eminència tenar és el principal opositor de l'abductor curt pel que fa al moviment de separació/aproximació del polze? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin d'aquests músculs NO forma part del manegot dels rotadors? 15. Quin nervi travessa el ventre muscular del múscul coracobraquial? 16. Quina acció motora principal realitza la porció acromial del deltoides? 17. Quin nervi innerva el múscul serrat anterior? 18.

Quin nervi innerva la porció del flexor profund dels dits per al 4t i 5è dit? Subescapular a) Rodó menor b) Supraespinós c) Rodó major d) Nervi musculocutani a) Nervi radial b) Nervi axil·lar c) Nervi toracodorsal d) Abducció del braç a) Flexió de l'espatlla b) Rotació interna c) Adducció del braç d) Nervi dorsal escapular a) Nervi toràcic llarg b) Nervi supraescapular c) Nervi toracodorsal d) Nervi cubital a) Nervi musculocutani b) Nervi medià c) Nervi radial d) Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 14 19. Quin tendó forma el límit medial o dorsal de la tabaquera anatòmica? 20. Quin d'aquests músculs de la mà està innervat exclusivament pel nervi cubital? 21.

Quina és la funció mecànica característica dels músculs interossis dorsals de la mà? Extensor curt del polze a) Extensor radial llarg del carp b) Abductor llarg del polze c) Extensor llarg del polze d) Abductor curt del polze a) Primer lumbrical b) Oponent del polze c) Adductor del polze d) Adducció dels dits cap a l'eix a) Flexió de les interfalàngiques distals b) Abducció o separació dels dits c) Oposició del dit petit d) Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 15 3 Cintura pelviana i cuixa EN ACABAR SABRÀS Distingir l'origen, inserció i acció dels músculs de la cintura pelviana i la cuixa. Identificar els components i insercions de la pota d'ànec superficial i profunda.

Diferenciar els patrons de doble innervació de l'adductor major i del bíceps femoral. Classificar els músculs biarticulars segons la seva acció sobre el maluc i el genoll. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què calen tres músculs innervats per nervis completament diferents per subjectar la cara medial del genoll a la tíbia? La musculatura de la cintura pelviana i de la cuixa garanteix l'estabilitat del tronc, la bipedestació i la dinàmica de la marxa humana mitjançant accions coordinades sobre les articulacions coxofemoral i del genoll.

Extremitat inferior 3 Cintura pelviana i cuixa 4 Cama i peu Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 16 ESQUEMA Músculs de la pelvis i la cuixa Regió ilíaca anterior Aquest grup està format per tres músculs principals situats a la cara anterior de la pelvis i la columna lumbar, amb un paper determinant en la flexió del maluc: Psoes major: S'origina a les cares anterolaterals dels cossos vertebrals i discs intervertebrals des de T12 fins a L5. Descendeix cap a la fossa ilíaca per convergir en un tendó comú que s'insereix al trocànter menor del fèmur. Rep innervació procedent del plexe lumbar i branques del nervi femoral.

Ilíac: Té l'origen a la fossa ilíaca interna i al llavi intern de la cresta ilíaca. S'uneix distalment al tendó del psoes major per fixar-se al trocànter menor. Està innervat pel nervi femoral (o crural). Psoes menor: Múscul inconstant i prim situat per davant del psoes major. S'origina als cossos de T12 i L1 i s'insereix a l'eminència iliopúbica. Actua col·laborant en la retroversió pelviana sota la innervació de branques del plexe lumbar. DEFINICIÓ L'iliopsoes o psoes ilíac és la unitat funcional formada pel psoes major i el múscul ilíac. Quan el punt fix és a l'origen ossi, genera una potent flexió de l'articulació coxofemoral i ajuda a la rotació externa.

Si el punt fix és la inserció femoral, la contracció bilateral flexiona el tronc sobre la pelvis, mentre que la unilateral provoca flexió lateral amb rotació contralateral de la columna lumbar.

Regió glútia La musculatura glútia recobreix la cara posterior i lateral de la pelvis òssia, disposant-se en plans superficials i mitjans per estabilitzar la pelvis en el pla frontal i sagital: Regió ilíaca anterior Flexió lumbar i de maluc Regió glútia Extensió i abducció pelviana Pelvitrocanteris Rotadors externs profunds Compartiment anterior Extensors del genoll Compartiment posterior Isquiotibials flexors Compartiment medial Músculs adductors Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 17 Gluti major: És el múscul més voluminós i superficial d'aquesta zona.

S'origina a la cara posteroexterna de la fossa ilíaca, cresta sacra mitjana, còccix (mitjançant la fàscia toracolumbar) i lligament sacrotuberós. S'insereix a la cresta glútia del fèmur i al tracte iliotibial. Reben les seves fibres la innervació del nervi gluti inferior. La seva acció global produeix extensió i rotació externa del maluc, a més de ser fonamental per passar de la posició asseguda a la bipedestació. Les fibres superiors participen en l'abducció (ABD) i les inferiors en l'adducció (ADD). Gluti mig: Es troba profund al gluti major i s'origina a la zona mitjana de la cara glútia de l'os ilíac. S'insereix fermament a la cara externa del trocànter major.

Està innervat pel nervi gluti superior. La seva funció primordial és l'abducció coxofemoral i el manteniment de l'horitzontalitat de la pelvis durant la marxa en fase monopodal. Gluti menor: Situat sota el gluti mig, s'origina a la fossa glútia entre les línies glúties anterior i posterior, per anar a parar a la cara anterior del trocànter major. Innervat pel nervi gluti superior, actua com a abductor, potent rotador intern del maluc i coestabilitzador pelvià. Tensor de la fàscia lata: Neix a l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) i al llavi extern de la cresta ilíaca. S'insereix distalment al tubercle de Gerdy (a la tíbia lateral) a través del tracte iliotibial de la fàscia lata.

Està innervat pel nervi gluti superior. Actua com a flexor i abductor del maluc, estabilitza la pelvis en suport monopodal i assisteix en la dinàmica del genoll (flexor si ja està flexionat, extensor si està estirat). Dibuix del múscul tensor de la fàscia lata i el tracte iliotibial. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 18 Diagrama del múscul gluti mig inserit al trocànter major femoral. COMPROVA-HO 23 Quina conseqüència mecànica té la debilitat o lesió de la innervació del múscul gluti mig durant la fase de suport unipodal de la marxa?

Músculs pelvitrocanteris (rotadors externs curts) Aquest conjunt de sis músculs profunds s'estén des de diversos punts de la pelvis òssia fins a les proximitats del trocànter major del fèmur. Formen una unitat anatòmica la missió principal de la qual és la rotació externa i coaptació articular del cap femoral dins del còtil acetabular: Piramidal o piriforme: Cos triangular originat a la cara anterior i lateral del sacre. Travessa l'escotadura ciàtica major i s'insereix al vèrtex o cara superior del trocànter major. Innervat pel nervi del piriforme, fa rotació externa, abducció i extensió coxofemoral. Gèmin superior: Neix a l'espina ciàtica del coxal i s'adossa a la fossa trocantèrica.

Està innervat pel nervi de l'obturador intern. Obturador intern: Té l'origen a la cara medial interna del marc de l'orifici obturador i la seva membrana. El seu tendó surt de la pelvis per allotjar-se a la fossa trocantèrica entre els dos gèmins, innervat pel nervi del mateix nom. Gèmin inferior: Té el seu origen a la tuberositat isquiàtica i comparteix inserció a la fossa trocantèrica. Està innervat pel nervi del quadrat femoral. Obturador extern: S'origina a la cara externa de l'orifici i membrana obturatriu i acaba a la fossa trocantèrica. Innervat directament pel nervi obturador, coapta el cap del fèmur dins l'acetàbul i fa adducció i rotació externa.

Quadrat femoral (o crural): Ventre quadrangular originat a la cara lateral de la tuberositat isquiàtica que arriba a la cresta intertrocantèrica i cara posterior del trocànter major. Rep innervació del nervi del quadrat femoral i genera rotació externa i adducció. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 19 PER RECORDAR-HO L'ordre de dalt a baix dels pelvitrocanteris sobre el trocànter és: Piramidal, Gèmin superior, Obturador intern, Gèmin inferior, Obturador extern i Quadrat femoral. Tots ells fan rotació externa del maluc.

Compartiment anterior de la cuixa Conté els músculs extensors del genoll i flexors auxiliars del maluc, amb una rellevant participació en el suport vertical: Sartori: És el múscul més allargat del cos humà. S'origina a l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) i creua la cuixa en diagonal fins a la cara medial de la tíbia, just sota el còndil medial. Aquest tendó terminal s'integra a la pota d'ànec superficial. Innervat pel nervi femoral, produeix flexió, abducció i rotació externa de maluc, sumades a flexió i rotació interna del genoll. Quàdriceps femoral: Gran massa muscular extensora del genoll innervada pel nervi femoral.

Reuneix quatre ventres musculars que acaben a la base de la ròtula mitjançant un tendó comú (tendó quadricipital), continuat pel lligament rotulià fins a la tuberositat tibial anterior (TTA): Esquema del múscul sartori creuant la cara anterior de la cuixa. Recte femoral (o recte anterior): Únic component biarticular. S'origina a l'espina ilíaca anteroinferior (EIAI), acetàbul i càpsula coxofemoral. Flexiona el maluc i estén el genoll. 1 Vast intermedi (o crural): Situat sota el recte femoral, s'origina als dos terços superiors de les cares anterior i lateral de la diàfisi femoral.

2 Vast extern (o lateral): S'origina a la cara posterior del trocànter major i al llavi lateral de la línia aspra. 3 Vast intern (o medial): Pren origen a la diàfisi interna i llavi medial de la línia aspra. Els vasts intern i extern eviten el desplaçament transversal de la ròtula durant el moviment; si el genoll està flexionat, el vast intern col·labora en la rotació interna i l'extern en la rotació externa.

4 Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 20 DEFINICIÓ La pota d'ànec superficial és la inserció tendinosa en ventall situada a la cara medial de l'extrem proximal de la tíbia (sota el còndil medial), formada pels tendons terminals de tres músculs de compartiments diferents: sartori (anterior, nervi femoral), gràcil (medial, nervi obturador) i semitendinós (posterior, nervi ciàtic/tibial). COMPROVA-HO 24 Quins ventres del quàdriceps femoral participen directament en la mobilització de la pelvis sobre el fèmur i per què? Compartiment posterior de la cuixa (isquiotibials) Format per estructures flexores de genoll i potents extensores de la pelvis.

S'originen majoritàriament a la tuberositat isquiàtica de la pelvis: Bíceps femoral: Presenta dues porcions. El cap llarg s'origina a la tuberositat isquiàtica de l'isqui, mentre que el cap curt s'origina a la línia aspra del fèmur. S'insereixen distalment al cap del peroné (embolcallant el lligament col·lateral peroneal). El cap llarg estén el maluc; tots dos flexionen el genoll i fan rotació externa quan l'articulació del genoll està prèviament flexionada. Semitendinós: Se situa a la regió medial i superficial. Neix a la tuberositat isquiàtica mitjançant un tendó comú amb el cap llarg del bíceps i descendeix fins a formar la pota d'ànec superficial a la tíbia medial.

Estén el maluc, flexiona el genoll i produeix rotació interna del genoll en flexió sota el control del nervi ciàtic popliti intern (CPI o tibial). Semimembranós: Múscul medial profund respecte a l'anterior. S'origina a la tuberositat isquiàtica i s'insereix al còndil tibial medial mitjançant tres fascicles coneguts com a pota d'ànec profunda. Produeix extensió coxofemoral, flexió del genoll i rotació interna d'aquest quan està flexionat, innervat pel nervi CPI o tibial.

ERROR FREQÜENT Atribuir un únic origen nerviós a cadascun dels músculs compostos de la cuixa fa perdre punts habitualment: El bíceps femoral posseeix una doble innervació motora: el cap llarg està innervat pel nervi tibial (ciàtic popliti intern, CPI), mentre que el cap curt rep branques del nervi peroneal comú (ciàtic popliti extern, CPE). L'adductor major també presenta un doble patró: el seu fascicle anterior o superior està innervat pel nervi obturador, mentre que el seu fascicle posterior o inferior rep branques directes del nervi ciàtic. Compartiment medial de la cuixa (adductors) Grup disposat des del pubis i la branca isquiopubiana cap a la línia aspra del fèmur.

La seva funció primordial és aproximar l'extremitat inferior cap a la línia mitjana: Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 21 Pectini: S'estén des de la cresta pectínia del pubis fins a la línia aspra del fèmur. Està innervat pel nervi femoral. Fa adducció, flexió i rotació externa coxofemoral. Adductor llarg (o mitjà): Neix a la cara anterior del pubis i acaba al terç mitjà de la línia aspra posterior del fèmur. Innervat pel nervi obturador, executa adducció, flexió i col·labora en la rotació externa. Adductor curt (o menor): Situat sota l'anterior, té l'origen a la branca isquiopubiana i s'insereix al terç superior de la línia aspra femoral.

Innervat pel nervi obturador, produeix adducció i auxilia en flexió i rotació externa. Adductor major: És el múscul més voluminós del compartiment medial. S'origina a la tuberositat isquiàtica i a la branca inferior del pubis. Es divideix funcionalment en dues porcions: la porció anterior s'insereix al terç inferior de la línia aspra i realitza flexió i adducció (innervada per l'obturador); la porció posterior s'insereix al tubercle de l'adductor (a l'epicòndil medial del fèmur) i fa extensió i adducció (innervada pel ciàtic). Gràcil (o recte intern): Múscul prim i allargat d'orientació vertical originat a la cara inferior de la branca isquiopubiana.

Travessa la cuixa per inserir-se a la pota d'ànec superficial de la tíbia proximal. Innervat pel nervi obturador, flexiona i addueix el maluc, i produeix flexió amb rotació interna del genoll. COMPROVA-HO 25 Quin múscul del compartiment medial de la cuixa no està innervat pel nervi obturador ni pel nervi ciàtic?

Músculs biarticulars de la pelvis i la cuixa Els músculs que sobrepassen simultàniament les articulacions coxofemoral i del genoll presenten accions combinades i oposades segons l'articulació que es prengui com a referència: Múscul Compartiment Acció sobre el maluc Acció sobre el genoll Recte femoral Anterior Flexió Extensió Sartori Anterior Flexió, ABD i rotació externa Flexió i rotació interna Gràcil Medial Adducció i flexió Flexió i rotació interna Bíceps femoral (cap llarg) Posterior Extensió Flexió i rotació externa Semitendinós Posterior Extensió Flexió i rotació interna Semimembranós Posterior Extensió Flexió i rotació interna Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 22 IDEES CLAU L'iliopsoes és el principal flexor de l'articulació coxofemoral i s'insereix al trocànter menor del fèmur.

El gluti mig s'insereix a la cara externa del trocànter major i evita la caiguda pelviana contralateral durant la marxa. Els pelvitrocanteris formen un conjunt de sis músculs profunds especialitzats en la rotació externa i estabilització del maluc. La pota d'ànec superficial uneix a la tíbia medial els tendons del sartori, del gràcil i del semitendinós. El bíceps femoral té doble innervació pel nervi tibial (cap llarg) i pel nervi peroneal comú (cap curt). L'adductor major té un fascicle anterior innervat pel nervi obturador i un fascicle posterior innervat pel nervi ciàtic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quins tres tendons musculars componen la pota d'ànec superficial i a quin os s'insereixen? 27. Quina diferència d'innervació presenten les dues porcions del múscul adductor major? 28. Quins són els sis músculs pelvitrocanteris encarregats de la rotació externa coxofemoral? EXTREMITAT INFERIOR 4 Cama i peu EN ACABAR SABRÀS Classificar els músculs de la cama segons els seus compartiments fascials i innervació específica. Distingir el recorregut i les funcions dels tendons retromal·leolars medials i laterals. Explicar l'acció mecànica correctora del múscul quadrat plantar en la flexió dels dits. Contrastar el paper dels músculs tibials i peroneals en els moviments d'inversió i eversió.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Com aconsegueix el tendó del flexor llarg dels dits flexionar els dits rectes si entra a la planta del peu en sentit diagonal? Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 23 Compartiment anterior de la cama La musculatura del compartiment anterior de la cama s'ubica entre la tíbia i el peroné, separada del compartiment posterior per la membrana interòssia. Tots els elements d'aquesta regió comparteixen innervació a càrrec del nervi peroneal profund (també conegut com a nervi tibial anterior) i s'encarreguen primordialment de la flexió dorsal del peu i l'extensió dels dits. Esquema anatòmic de la musculatura del compartiment crural anterior.

El múscul tibial anterior ocupa la posició més superficial i medial. S'origina als dos terços proximals de la cara anterior i lateral de la tíbia i a la membrana interòssia adjacent. El seu tendó descendeix creuant per davant del turmell fins a inserir-se a la cara plantar i medial del primer cuneïforme i la base del primer metatarsià. La seva contracció produeix una potent flexió dorsal i supinació del peu, mecanisme clau per frenar la caiguda de l'avantpeu durant la marxa. Lateral al tibial anterior trobem l'extensor llarg dels dits, que s'origina a la part superior de la tíbia, els dos terços superiors de la cara medial del peroné i la membrana interòssia.

Els seus tendons creuen el turmell per la zona anterior i es divideixen per acabar a les bases de les falanges mitjanes i distals del segon al cinquè dit, executant l'extensió digital, la flexió dorsal i l'eversió (pronació i abducció). En un pla més profund es localitza l'extensor llarg del dit gros, el qual neix al terç mitjà de la cara medial del peroné i la membrana interòssia. El tendó transcorre entre els dos músculs anteriors cap a la base de la falange distal del primer dit, promovent l'extensió del dit gros, la flexió dorsal del turmell i la supinació amb adducció.

Finalment, el tercer peroneal (o peroneal anterior) és una porció muscular inconstant i accessòria originada al terç distal del peroné que s'insereix a la base del cinquè metatarsià per col·laborar en la flexió dorsal i l'eversió. Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 24 COMPROVA-HO 30 Quina conseqüència funcional té la inserció plantar medial del tibial anterior sobre el primer metatarsià? Compartiment lateral de la cama Aquest grup muscular està format per dos ventres allargats situats a la cara externa de la cama: el múscul peroneal llarg i el múscul peroneal curt.

Ambdós músculs estan innervats pel nervi peroneal superficial i actuen de manera conjunta creuant darrere del mal·lèol lateral (tendons retromal·leolars laterals). Diagrama de la disposició lateral dels músculs peroneals. El peroneal llarg és el més superficial: s'origina al cap i als dos terços proximals del peroné. El seu tendó passa per sota de la tròclea peroneal del calcani i el cuboides, recorre obliquament la planta del peu de lateral a medial i s'insereix a la cara plantar de la primera cunya i la base del primer metatarsià. Aquesta trajectòria transversal sosté els arcs plantars i forma una autèntica regna d'estabilització amb el tibial posterior.

El peroneal curt, cobert per l'anterior, neix a la meitat inferior de la cara lateral del peroné i s'insereix directament a l'apòfisi estiloides del cinquè metatarsià. Tots dos realitzen flexió plantar, abducció i pronació (eversió del peu). ERROR FREQÜENT No confonguis el trajecte retromal·leolar medial amb el lateral. Els músculs peroneals (llarg i curt) passen estrictament per darrere del mal·lèol lateral per fer eversió. Els flexors profunds i el tibial posterior passen per darrere del mal·lèol medial per entrar a la planta i fer inversió. Invertir aquests passos és una fallada clàssica a l'examen.

Compartiment posterior de la cama: plans superficial i profund La musculatura posterior està dividida en dues capes per la fàscia crural profunda. La totalitat d'aquest territori rep la innervació del nervi tibial (ram terminal del nervi ciàtic). Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 25 Pla superficial: tríceps sural i plantar El tríceps sural constitueix la massa muscular més potent del panxell i està format per tres ventres: Gastrocnemis (o bessons): formats pel cap medial (originat damunt del còndil medial del fèmur) i el cap lateral (originat damunt del còndil lateral). Delimiten la fossa poplítia inferiorment.

Com que creuen el genoll, realitzen la flexió d'aquesta articulació a més de la flexió plantar del turmell. Soli: situat per sota dels gastrocnemis, s'origina al terç proximal de les cares posteriors de la tíbia i el peroné. És monoarticular i executa una potent flexió plantar. Tots tres ventres convergeixen a la tuberositat del calcani a través del tendó calcani o d'Aquil·les. Juntament amb ells, el feble múscul plantar s'origina al còndil femoral extern i envia un tendó fi cap al marge medial del calcani.

Pla profund Per sota del soli trobem quatre estructures ben diferenciades: COMPROVA-HO 31 Quina diferència funcional existeix entre els gastrocnemis i el soli respecte a l'articulació del genoll?

Grup d'acció Músculs principals Articulacions implicades Efecte sobre la planta Inversors del peu Tibial anterior i tibial posterior Subtalar i mediotarsiana Supinació + Adducció (eleva vora medial) Eversors del peu Peroneal llarg, peroneal curt i tercer peroneal Subtalar i mediotarsiana Pronació + Abducció (eleva vora lateral) Musculatura pròpia del peu: dorsal i plantar La musculatura intrínseca s'encarrega dels moviments fins dels dits i del manteniment dinàmic de la volta plantar durant el suport i la propulsió. Múscul popliti: de forma triangular, s'origina a la cara posterolateral del còndil extern del fèmur i acaba a la cara posterosuperior de la tíbia, reforçant la càpsula articular.

Flexiona i inicia la rotació interna del genoll estant en flexió. 1 Flexor llarg dels dits: neix al terç mitjà de la cara posterior de la tíbia, descendeix com a tendó retromal·leolar medial cap a la planta i es divideix en quatre tendons per a les falanges distals dels dits 2n a 5è. 2 Múscul tibial posterior: profund i central, neix a les cares posteriors de la tíbia, el peroné i la membrana interòssia. El seu tendó retromal·leolar medial s'ancora a l'escafoide (navicular) i envia expansions a les tres cunyis, el cuboides i els metatarsians centrals. Realitza flexió plantar, adducció i supinació (inversió), estabilitzant la volta plantar.

3 Flexor llarg del dit gros: s'origina als dos terços inferiors del peroné, creua retromal·leolarment cap a la base de la falange distal del primer dit i actua en la flexió interfalàngica i la inversió. 4 Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 26 ESQUEMA Compartiments musculars de la cama i peu Dors del peu A la regió dorsal se situa un únic complex muscular conegut com a pedi, innervat pel nervi peroneal profund: Extensor curt dels dits: neix a la cara dorsal del calcani i s'insereix mitjançant tres tendons a les falanges mitjanes dels dits 2n al 4t, fusionant-se a l'aparell extensor.

Extensor curt del dit gros: s'origina al calcani i arriba a la falange proximal del primer dit. Planta del peu: organització en compartiments La planta del peu es divideix funcionalment en tres compartiments, innervats pels nervis plantars medial i lateral (branques terminals del nervi tibial): El compartiment plantar medial mobilitza el dit gros i inclou l'abductor del dit gros (innervat pel nervi plantar medial), el flexor curt del dit gros (amb una porció medial innervada pel nervi plantar medial i una lateral pel nervi plantar lateral) i l'adductor del dit gros, el qual posseeix dos fascicles (oblic i transvers) innervats pel nervi plantar lateral.

Compartiment anterior Nervi peroneal profund; flexió dorsal Compartiment lateral Nervi peroneal superficial; eversió Compartiment posterior Nervi tibial; flexió plantar Pla superficial Tríceps sural i plantar al calcani Pla profund Popliti, tibial posterior i flexors llargs Musculatura del peu Intrínsecs dorsals i plantars Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 27 Dibuix de la musculatura intrínseca del compartiment plantar intermedi. El compartiment plantar lateral governa el cinquè dit mitjançant l'abductor del dit petit i el flexor curt del dit petit (sovint acompanyat per l'oponent), ambdós dependents del nervi plantar lateral.

El compartiment intermedi conté elements cabdals per a la dinàmica de la marxa: Flexor curt dels dits: s'origina a la tuberositat del calcani i a la fàscia plantar, dividint-se en quatre tendons perforats que s'insereixen a les falanges mitjanes del 2n al 5è dit (nervi plantar medial). Quadrat plantar (o carn quadrada de Silvi): neix per dos caps a la tuberositat del calcani i s'insereix directament al marge lateral del tendó del flexor llarg dels dits. Corregeix la tracció obliqua del flexor llarg, alineant la força de flexió cap a l'eix dels dits (nervi plantar lateral).

Músculs lumbricals: quatre ventres que neixen dels tendons del flexor llarg dels dits i acaben a les falanges proximals i a l'aparell extensor dels dits 2n a 5è (primers dos innervats pel medial; 3r i 4t pel lateral). Interossis plantars (3 músculs) i interossis dorsals (4 músculs): s'ubiquen als espais intermetatarsians sota la dependència del nervi plantar lateral. Els plantars tanquen els dits (adducció) i els dorsals els obren (abducció respecte al segon dit). (Per a una disposició funcional semblant a la mà, vegeu «Extremitat superior — Avantbraç, mà i dits»). COMPROVA-HO 32 Quina funció mecànica té el múscul quadrat plantar sobre el tendó del flexor llarg dels dits?

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 28 IDEES CLAU El compartiment anterior de la cama està innervat pel nervi peroneal profund i executa la flexió dorsal del turmell i l'extensió dels dits. Els peroneals llarg i curt, innervats pel nervi peroneal superficial, passen per darrere del mal·lèol extern per realitzar eversió i flexió plantar. El tríceps sural s'insereix al calcani mitjançant el tendó d'Aquil·les sota el control del nervi tibial. Els tendons retromal·leolars medials (tibial posterior, flexor llarg dels dits i flexor llarg del dit gros) ingressen a la planta per generar inversió i flexió digital.

El quadrat plantar s'insereix directament al tendó del flexor llarg dels dits per alinear la seva força mecànica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33. Quins músculs formen la regna de sustentació dels arcs plantars creuant sota la planta del peu? 34. Quina diferència d'innervació muscular hi ha entre els músculs interossis dorsals i els lumbricals del peu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 35. Quin múscul s'insereix al trocànter menor del fèmur? 36. Quin múscul forma part de la pota d'ànec superficial? 37. Com està innervat el cap curt del bíceps femoral? 38. Quin dels següents músculs del compartiment medial està innervat pel nervi femoral? 39.

Quin nervi innerva els músculs del compartiment anterior de la cama? Gluti major a) Iliopsoes b) Piramidal c) Gluti mig d) Recte femoral a) Semimembranós b) Gràcil c) Bíceps femoral d) Nervi tibial a) Nervi obturador b) Nervi peroneal comú c) Nervi femoral d) Adductor major a) Adductor curt b) Gràcil c) Pectini d) Nervi tibial posterior a) Nervi peroneal superficial b) Nervi plantar medial c) Nervi peroneal profund d) Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 29 40. On s'insereix el tendó distal del múscul peroneal curt? 41. Quina funció mecànica concreta realitza el múscul quadrat plantar? 42. Quin d'aquests músculs té acció directa sobre la flexió del genoll?

5 Tronc — Columna vertebral, tòrax i abdomen EN ACABAR SABRÀS Distingir les capes de la musculatura de la columna vertebral i la seva innervació Analitzar el funcionament del diafragma i els músculs intercostals en la ventilació Comprendre la disposició dels músculs abdominals i el seu paper en la rotació de tronc PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Quan girem el tronc cap a l'esquerra, quins músculs de l'abdomen treballen de manera creuada? La musculatura del tronc manté la postura erecta, mobilitza l'eix corporal, garanteix la dinàmica ventilatòria i protegeix les vísceres toracoabdominals.

Base del primer metatarsià a) Cara plantar del calcani b) Tuberositat de l'escafoide c) Apòfisi estiloides del cinquè metatarsià d) Pronar l'articulació del turmell a) Estendre les falanges mitjanes b) Rectificar la tracció del flexor llarg c) Abduir el dit petit d) Múscul gastrocnemi a) Múscul tibial anterior b) Múscul soli c) Múscul peroneal llarg d) Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 30 ESQUEMA Musculatura del Tronc Musculatura de la columna vertebral Els músculs del raquis s'organitzen funcionalment i anatòmicament en dues grans capes: la musculatura extrínseca i la intrínseca o pròpia de la columna vertebral.

Musculatura extrínseca Aquests músculs uneixen l'esquelet axial a la cintura escapular o a l'húmer: Trapezi: s'origina a la protuberància occipital externa, la línia nucal superior, el lligament nucal i les apòfisis espinoses de C7 a T12. S'insereix al terç lateral de la clavícula, l'acròmi i l'espina de l'escàpula. El trapezi està innervat pel nervi accessori (XI parell cranial). Les seves fibres superiors eleven l'escàpula i l'espatlla, les mitjanes fan adducció escapular i les inferiors fan descens escapular. Dorsal ample: neix a les apòfisis espinoses de T6 a L5, la cresta sacra mitjana, les darreres 3 o 4 costelles i el llavi extern de la cresta ilíaca.

S'insereix al fons de la corredissa bicipital de l'húmer girant per canviar de pla cap a l'anterior. Està innervat pel nervi toracodorsal. Fa adducció, extensió i rotació interna del braç, a més d'elevació homolateral de la pelvis. Serrat anterior: s'origina a la cara anterior de la 1a a la 10a costella i s'insereix a la vora medial de la cara anterior de l'escàpula. El múscul serrat anterior està innervat pel nervi toràcic llarg. Fa abducció de l'escàpula i l'estabilitza contra el tòrax (vegeu «Extremitat superior — Cintura escapular i braç»). Romboides menor i major: el menor va de les espinoses de C6 a C7 al terç superior de la vora medial escapular.

El major va de les espinoses de T1 a T4 als dos terços inferiors de la mateixa vora medial. Innervats pel nervi dorsal de l'escàpula, fan adducció i elevació de l'escàpula, rotació inferior i estabilització juntament amb el serrat anterior.

Columna vertebral Plans extrínsec i intrínsec Extrínsecs Trapezi, dorsal ample, romboides Intrínsecs Erectors i transversespinal Tòrax Dinàmica ventilatòria Diafragma Principal múscul inspirador Intercostals Externs, interns i accessoris Abdomen Compartiments anterior i posterior Paret anterolateral Recte, oblics i transvers Paret posterior Múscul quadrat lumbar Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 31 Esquema dels músculs romboides menor i major a la regió dorsal. Elevador de l'escàpula: va de les apòfisis transverses de C1 a C4 a l'angle superior de l'escàpula. Innervat pel nervi dorsal de l'escàpula, eleva l'escàpula i estabilitza els moviments del coll.

Musculatura intrínseca del raquis Tots els músculs autòctons estan innervats per les branques posteriors dels nervis espinals. Els músculs curts comprenen els interespinosos (entre apòfisis espinoses adjacents, ben delimitats a la regió cervical i lumbar, absents a la toràcica; extensors i estabilitzadors) i els intertransversos (entre apòfisis transverses, amb dos fascicles a les zones cervical i lumbar; fan flexió homolateral i extensió bilateral). Els músculs erectors de la columna són l'iliocostal, el longíssim i l'espinós.

Comparteixen una massa comuna a la regió toracolumbar i sacrelumbar: Iliocostal (el més lateral): disposa de porció lumbar (cresta ilíaca a costelles 5a-12a), toràcica (costelles inferiors a les 6 primeres costelles) i cervical (6 primeres costelles a transverses de C4- C6). Longíssim o dorsal llarg (intermedi): disposa de porció toràcica (apòfisis transverses i costelles), del coll (transverses T4-T5 a C2-C6) i del cap (transverses T1-T4 i articulars C4-C7 a l'apòfisi mastoide del temporal). Espinós (el més medial): disposa de porció toràcica (espinoses T10-L2 a T1-T9), del coll (transverses T1-T6 a espinoses C2-C6) i del cap (transverses C4-T6 a la línia nucal).

La seva acció bilateral és l'extensió de la columna i el manteniment de les corbes fisiològiques, mentre que unilateralment provoquen inclinació homolateral. El sistema transversespinal se situa en un pla més profund i agrupa tres músculs: Semiespinós: fusionat medialment amb l'espinós; porcions toràcica, del coll i del cap fins a l'os occipital. Multífids: des de les transverses d'una vèrtebra a les espinoses de les vèrtebres situades 1, 2 o 3 nivells per sobre (des de l'eix sacre fins a l'axis). Rotadors: porcions curtes (a la vèrtebra immediatament superior) i llargues (salten dos nivells superiors).

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 32 Actuant de forma unilateral generen inclinació homolateral i rotació contralateral del tronc; de forma bilateral produeixen extensió i estabilització del raquis. COMPROVA-HO 44 Quina diferència funcional existeix entre l'acció unilateral dels erectors de la columna i la del sistema transversespinal? Musculatura del tòrax i mecànica ventilatòria El diafragma és un múscul pla amb forma de cúpula de convexitat superior que separa les cavitats toràcica i abdominal.

S'origina a la porció esternal (apòfisi xifoide), costal (cara interna de les costelles 7a a 12a) i lumbar (pilar medial a cossos L1-L3 i lligament longitudinal anterior; pilar lateral als arcs tendinosos). Totes les fibres musculars convergeixen al centre frènic. El diafragma està innervat pel nervi frènic i presenta orificis per al pas de l'aorta, la vena cava inferior i l'esòfag. Il·lustració de la disposició anatòmica en cúpula del múscul diafragma. Els músculs parietals intercostals ocupen els espais intercostals: Intercostals externs (11 parells): fibres amb direcció inferomedial; eleven les costelles i eixamplen el diàmetre toràcic durant la inspiració.

Intercostals interns (11 parells): disposició profunda amb fibres inferolaterals; fan descendir les costelles durant l'expiració activa. Subcostals: a la cara interna costal posterior, salten dues o tres costelles per descendir-les en l'expiració. Transvers del tòrax: des de la cara posterior de l'estèrnum i l'apòfisi xifoide als cartílags costals 2n a 6è; deprimeix els cartílags costals. Serrat posterior superior: des de les espinoses de C7 a T3 fins a les costes 1a a 4a (direcció inferolateral); inspirador accessori. Serrat posterior inferior: des de les espinoses de T11 a L3 fins a les costes 8a a 12a (direcció superolateral); expirador accessori.

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 33 Funció ventilatòria Músculs principals Músculs accessoris Inspiració (augment de volum toràcic) Diafragma, intercostals externs Serrat posterior superior Espiració (reducció de volum toràcic) Intercostals interns (activa) Subcostals, transvers del tòrax, serrat posterior inferior COMPROVA-HO 45 Quina és l'orientació espacial de les fibres dels intercostals externs i quina conseqüència mecànica té? Paret de l'abdomen L'abdomen conté un compartiment anterior i un compartiment posterior que tanquen la cavitat peritoneal i formen la premsa abdominal.

Compartiment anterior Està format per quatre músculs amples i llargs organitzats per capes de profunditat: Recte de l'abdomen: múscul poligàstric superficial que s'estén des de la cresta i símfisi púbica fins als cartílags costals 5è-7è i l'apèndix xifoide. Està separat del costat oposat per la línia alba i embolicat per la beina dels rectes. Innervat pels nervis intercostals, flexiona el tronc, subjecta vísceres i augmenta la pressió intraabdominal. 1 Oblic extern: múscul superficial i lateral amb fibres inferomedials des de les costelles 5a a 12a fins a la línia alba, cresta ilíaca i la seva aponeurosi. Innervat pels nervis intercostals i iliohipogàstric.

De manera bilateral flexiona el tronc; de manera unilateral inclina homolateralment i gira el tronc en rotació contralateral. 2 Oblic intern: capa mitjana amb fibres obliqües inferolaterals des de la cresta ilíaca, el lligament inguinal i la fàscia toracolumbar fins als cartílags costals 7è a 10è i la línia alba. Innervat pels nervis intercostals, iliohipogàstric i ilioinguinal. Fa flexió de tronc, inclinació homolateral i rotació cap al mateix costat (homolateral). 3 Transvers de l'abdomen: el més profund, amb fascicles en disposició horitzontal que s'estenen de la cresta ilíaca, el lligament inguinal, la fàscia lumbar i les costelles 5a-10a fins a la línia alba, xifoide i pubis.

Innervat pels nervis intercostals, iliohipogàstric i ilioinguinal. Actua com una faixa natural augmentant la tensió intraabdominal per buidar vísceres. 4 Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 34 Diagrama de la paret abdominal anterolateral i la beina aponeuròtica. ERROR FREQÜENT Confondre la direcció de rotació del tronc generada pels músculs oblics: quan es gira el tronc cap a la dreta, actuen conjuntament l'oblic extern esquerre (rotador contralateral) i l'oblic intern dret (rotador homolateral). Mai giren cap al mateix costat si estan al mateix hemitòrax. Compartiment posterior El quadrat lumbar ocupa la paret posterior del flanc.

S'origina a la cresta ilíaca i ascendeix fins a la vora inferior de la 12a costella i les apòfisis transverses de les vèrtebres lumbars L1 a L4 (o L5 segons variants). Innervat per l'últim nervi intercostal (T12) i branques del plexe lumbar: Acció bilateral: extensió del raquis lumbar. Pelvis fixa: inclinació homolateral del tronc. Tronc fix: elevació de l'hemipelvis homolateral. COMPROVA-HO 46 Quins músculs abdominals col·laboren específicament en l'expulsió del contingut visceral mitjançant la premsa abdominal?

Musculatura de l'Aparell Locomotor: Anatomia Humana I 35 IDEES CLAU Els músculs extrínsecs connecten l'eix axial amb la cintura escapular, destacant el trapezi (nervi accessori) i el dorsal ample (nervi toracodorsal). Els erectors de la columna (iliocostal, longíssim i espinós) i el sistema transversespinal estan innervats per les branques posteriors dels nervis espinals. El diafragma és el motor principal de la inspiració, innervat pel nervi…