Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMIA APLICADA A L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts d'osteologia, artrologia, miologia i innervació de les extremitats i el tronc per a ciències de l'activitat física i de l'esport.

APREN.AI Índex Generalitats de l'anatomia 1 Eixos, plans i aparell locomotor Posició anatòmica i postures de referència Plans, eixos i moviments del cos humà Vocabulari anatòmic de posició i moviment relatiu El sistema musculoesquelètic i els ossos 2 Artrologia i teixit muscular Classificació funcional i morfològica de les articulacions Organització estructural de l'articulació sinovial Tipus d'articulacions sinovials segons la seva morfologia Teixit muscular: funcions, propietats i contracció Punts d'ancoratge i dinàmica de l'acció muscular Extremitat inferior 3 Osteologia i artrologia de la pelvis i maluc Osteologia de la pelvis i el sacre Osteologia de l'epífisi proximal del fèmur Articulacions de la cintura pelviana Articulació coxofemoral Dinàmica lligamentosa i estabilitat del maluc 4 Musculatura de la pelvis i la regió glútia Compartiment ilíac anterior: el complex flexor Musculatura glútia superficial: extensió i tensió lateral Plans intermedi i profund: estabilització monopodal i músculs pelvitrocanteris 5 Artrologia del genoll i músculs de la cuixa Osteologia de l'extremitat inferior al voltant del genoll Articulacions del genoll i biomecànica meniscal Aparell lligamentós i la tríada de lesió Músculs del compartiment anterior de la cuixa Compartiment medial: Músculs adductors Compartiment posterior: Músculs isquiotibials 6 Cama i peu: Artrologia i miologia Osteologia de la cama i del peu Artrologia del complex articular de la cama, turmell i peu Músculs de la cama: compartiments anterior, lateral i posterior Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 1 Musculatura intrínseca del peu, arcs plantars i fàscia plantar Extremitat superior 7 Cintura escapular i espatlla: Osteologia, artrologia i músculs Osteologia de la cintura escapular i de l'húmer proximal Artrologia del complex articular de l'espatlla Musculatura toracoapendicular: Connexions amb el tronc Musculatura intrínseca de l'espatlla i manegot dels rotadors 8 Braç i colze: Osteologia, artrologia i miologia Osteologia del braç i de la regió del colze Artrologia: el complex articular del colze Musculatura del braç: compartiment anterior Musculatura del braç: compartiment posterior 9 Avantbraç i mà: Artrologia i musculatura Osteologia de l'avantbraç i de la mà Artrologia del canell i de la mà Musculatura de l'avantbraç Musculatura intrínseca de la mà Consideracions funcionals i clíniques Tronc 10 Osteologia, artrologia de la columna vertebral i caixa toràcica 1.

Organització de l'esquelet del tronc i caixa toràcica 2. Arquitectura i curvatures de la columna vertebral 3. Morfologia vertebral diferencial i referències anatòmiques 4. Artrologia de la columna vertebral i la caixa toràcica 5.

Complex discal, patologia de l'anell i sistema lligamentós 11 Musculatura del tòrax, abdomen i esquena Músculs de la paret toràcica i mecànica ventilatòria Músculs de la paret abdominal anterior i lateral Paret posterior de l'abdomen i musculatura intrínseca de l'esquena 12 Innervació de l'aparell locomotor — Plexe braquial i plexe lumbosacre Plexe braquial: organització i branques col·laterals Nervis terminals del plexe braquial Plexe lumbar: branques i territori d'innervació Plexe sacre i el nervi ciàtic 13 Resum per repassar Generalitats, ossos i articulacions Extremitat inferior: maluc, genoll, cama i peu Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 2 Extremitat superior: cintura escapular, braç, avantbraç i mà Tronc, caixa toràcica i columna vertebral Innervació motora de l'aparell locomotor Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 3 1 Eixos, plans i aparell locomotor EN ACABAR SABRÀS Definir amb precisió la posició anatòmica i les postures corporals de referència. Relacionar cada pla anatòmic amb el seu eix corresponent i els moviments que possibilita. Utilitzar correctament la terminologia de posició relativa i acció articular. Distingir les funcions musculoesquelètiques i les regions d'un os llarg. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què cal establir que els palmells mirin endavant per descriure la posició anatòmica estàndard?

L'anatomia és la ciència dedicada a l'estudi de la morfologia i l'estructura del cos humà. Per analitzar el moviment i la disposició de les estructures, s'estableix un marc de referència espacial unificat. ESQUEMA Organització de l'estudi anatòmic Posició anatòmica i postures de referència Per descriure qualsevol regió corporal sense ambigüitats s'empra sempre la mateixa disposició estàndard, anomenada posició anatòmica de referència.

En aquesta postura, l'individu es troba dempeus (en bipedestació), amb el cap i la mirada orientats cap al front, les extremitats superiors i Generalitats de l'anatomia 1 Eixos, plans i aparell locomotor 2 Artrologia i teixit muscular Osteologia Estudi dels ossos Artrologia Estudi de les articulacions Miologia Estudi del teixit muscular Innervació Nervis de l'aparell locomotor Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 4 inferiors completament esteses al llarg del tronc i els palmells de les mans mirant cap endavant. DEFINICIÓ La posició anatòmica requereix bipedestació, extremitats en extensió, palmells mirant cap endavant i mirada al front.

Qualsevol terme direccional pren aquesta posició com a punt de partida invariable. A més de la bipedestació bàsica, s'utilitzen altres postures corporals típiques per a l'exploració: Sedestació: posició asseguda del subjecte. Decúbit supí: cos estirat cap per amunt (panxa amunt). Decúbit pron: cos estirat cap per avall (panxa avall). Decúbit lateral: cos estirat de costat, recolzat sobre un flanc. Plans, eixos i moviments del cos humà L'espai corporal s'organitza mitjançant tres plans imaginaris perpendiculars entre si. Al voltant de cada pla actua un eix sobre el qual es produeixen els moviments articulars.

Esquema del pla frontal i l'eix anteroposterior del cos L'eix mitjà del cos és la línia imaginària vertical que divideix l'organisme en meitat dreta i meitat esquerra. També es defineix una línia mitjana específica per a les mans i els peus.

Esquema del pla transversal i l'eix vertical corporal Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 5 Pla anatòmic Divisió corporal Eix associat Moviments principals Sagital (o sagitari) Dreta i esquerra Latero-medial (latero- lateral / transversal) Flexió i extensió Frontal (o coronal) Anterior i posterior Anteroposterior Abducció (ABD), adducció (ADD) i inclinació homolateral/contralateral Transversal (o axial) Superior i inferior Vertical (o longitudinal) Rotació interna, rotació externa, rotació homolateral i contralateral PER RECORDAR-HO En el pla sagital, els músculs situats per davant de l'eix transversal solen generar flexió, mentre que els posteriors a l'eix provoquen l'extensió.

COMPROVA-HO 2 Quin eix i quin pla anatòmic intervenen de manera combinada durant un moviment pur de flexoextensió del colze? Vocabulari anatòmic de posició i moviment relatiu Per indicar la localització relativa d'una estructura respecte a una altra, s'utilitzen parelles de conceptes oposats: Superficial i profund: més a prop o més allunyat de la superfície externa del cos. Medial i lateral: més pròxim o més separat respecte a la línia mitjana de l'organisme. Anterior i posterior: posició més davantera o més endarrerida. Cranial (o superior) i caudal (o inferior): més a prop del crani o més proper als peus.

Proximal i distal: més proper o més allunyat del centre del tronc o origen de l'extremitat. Pel que fa a la descripció dinàmica de les articulacions, s'estableixen termes específics segons la trajectòria dels segments: Flexió: moviment d'escurçament muscular o apropament entre els punts d'origen i inserció. Extensió: allargament o separació relativa entre l'origen i la inserció muscular. Abducció (ABD): desplaçament en què un membre s'allunya del pla mitjà del cos. Adducció (ADD): desplaçament pel qual el membre s'apropa cap al pla mitjà corporal. Rotació medial (o interna): gir que orienta el segment cap a la línia mitjana.

Rotació lateral (o externa): gir que separa el segment de la línia mitjana. Eversió: desplaçament en què el centre de la planta del peu es desvia cap enfora del pla sagital medial. Inversió: desplaçament pel qual la planta del peu es dirigeix cap a dintre del pla sagital medial. Supinació: moviment que orienta el palmell cap amunt (posició de supí). Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 6 Pronació: moviment que fa mirar el palmell cap avall (posició de pron). Circumducció: combinació seqüencial dels moviments d'abducció-adducció, flexió-extensió i rotacions medial i lateral. ERROR FREQÜENT Confondre els termes medial/lateral amb proximal/distal.

Medial i lateral indiquen la distància respecte a la línia mitjana del cos, mentre que proximal i distal s'utilitzen preferentment a les extremitats per assenyalar la proximitat o llunyania respecte al centre del cos o tronc. COMPROVA-HO 3 Quins moviments elementals s'integren funcionalment per produir una circumducció completa? El sistema musculoesquelètic i els ossos L'aparell locomotor està integrat pel conjunt d'ossos, articulacions i músculs. Les seves funcions principals són: Protecció: resguardar estructures i òrgans vitals. Sosteniment i manteniment: oferir suport rígid i donar forma a l'organisme. Moviment: actuar com a punt d'inserció i palanca que transmet la força dels músculs.

Dipòsit mineral: magatzem de sals de calci (el 99% del calci de l'organisme es troba emmagatzemat a la matriu dels ossos), alliberat a requeriment de l'organisme. Hematopoesi: formació i generació continuada de noves cèl·lules sanguínies. L'esquelet humà s'organitza anatòmicament en dos grans blocs: Esquelet axial: format pel cap i el tronc. Esquelet apendicular: constituït per les extremitats superiors (EE.SS) i les extremitats inferiors (EE.II). Segons la seva morfologia, els ossos es classifiquen en cinc grups estructurals: 1. Llargs: predomina una dimensió de longitud per sobre de les altres (per exemple, l'húmer o el fèmur). 2.

Curts: les tres dimensions espacials són gairebé iguals (com els ossos del carp). 3. Plans: una dimensió és mínima i gairebé no tenen relleu (per exemple, l'estèrnon). 4. Irregulars: formes complexes no assimilables als anteriors (com les vèrtebres). 5. Sesamoidals: ossos allotjats dins d'un tendó, com la ròtula o els petits ossos de la base del primer dit de la mà i del peu. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 7 Diagrama de les parts estructurals d'un os llarg En l'estructura característica d'un os llarg es distingeixen tres zones anatòmiques clau: Epífisi proximal: extremitat de l'os situada més a prop del centre del cos.

Diàfisi: porció cilíndrica central o cos de l'os llarg. Epífisi distal: extremitat de l'os més allunyada del centre corporal. Metàfisi: regió intermèdia entre l'epífisi i la diàfisi. La metàfisi allotja la línia de creixement de l'os llarg entre l'epífisi i la diàfisi. Una radiografia de canell permet identificar l'estat d'aquestes línies per determinar si el subjecte encara té marge de creixement ossi.

Els ossos es connecten entre si mitjançant articulacions, classificades segons la seva morfologia i el seu grau de mobilitat funcional en: sinartrosi (sense moviment, com al crani), anfiartrosi (escassa mobilitat, com entre els ossos de la mà) i diartrosi (gran mobilitat; per al seu estudi detallat, vegeu «Generalitats de l'anatomia — Artrologia i teixit muscular»). COMPROVA-HO 4 Quina funció diagnòstica té avaluar la metàfisi mitjançant una radiografia durant l'etapa de desenvolupament? IDEES CLAU La posició anatòmica requereix bipedestació, braços i cames estesos, mirada al front i palmells dirigits cap endavant.

El pla sagital s'associa a l'eix transversal per als moviments de flexió i extensió corporal. Els ossos emmagatzemen el 99% del calci total de l'organisme i participen en l'hematopoesi. L'esquelet es divideix en axial (cap i tronc) i apendicular (extremitats superiors i inferiors). La metàfisi conté la línia de creixement ossi situada entre la diàfisi i cadascuna de les epífisis. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 8 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En quin pla i eix s'executen els moviments d'abducció i adducció? 6. Quina diferència morfològica bàsica separa un os llarg d'un os curt?

GENERALITATS DE L'ANATOMIA 2 Artrologia i teixit muscular EN ACABAR SABRÀS Distingir les articulacions segons criteris funcionals i morfològics. Identificar els elements estructurals que integren una articulació sinovial. Classificar els tipus d'articulacions sinovials i els seus graus de moviment. Diferenciar les modalitats de contracció muscular estàtiques i dinàmiques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Com s'aconsegueix que dues superfícies òssies sotmeses a gran pressió llisquin durant anys sense destruir-se per fregament? Classificació funcional i morfològica de les articulacions Una articulació és el punt de contacte entre dues o més peces òssies.

La seva funció principal consisteix a proporcionar mobilitat i estabilitat mecànica a l'aparell locomotor. Les articulacions es classifiquen sota dos criteris independents: segons el seu grau de mobilitat (fisiològic) i segons la naturalesa del teixit d'unió (estructural). DEFINICIÓ Una articulació és la regió anatòmica on s'uneixen dos o més ossos, permetent o no el moviment en funció del teixit intermedi. Des del punt de vista funcional, es divideixen en tres categories: Sinartrosi: articulacions completament immòbils, com les sutures de l'esquelet cranial. Amfiartrosi: unions que permeten moviments molt limitats o de petit rang, com les existents entre els ossos petits de la mà.

Diartrosi: estructures dotades d'un ampli rang de moviment, com ara les de l'espatlla, el colze, els dits o el genoll. Des de la perspectiva morfològica o de composició tissular, trobem tres grups: Articulacions fibroses: unides per teixit fibrós sense cavitat interna. Són immòbils (per exemple, les línies de sutura cranials). Com a regla general, a major quantitat de teixit interposed, menor Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 9 capacitat de desplaçament articular. Articulacions cartilaginoses: unides per teixit cartilaginós, com el disc vertebral entre els cossos vertebrals (vegeu «Tronc — Osteologia, artrologia de la columna vertebral i caixa toràcica»).

Articulacions sinovials: formades per un teixit complex amb cavitat pròpia, que es corresponen funcionalment amb les diartrosis. COMPROVA-HO 8 Quina relació biomecànica general existeix entre la presència de teixit interposed entre dos ossos i el seu grau de moviment? Organització estructural de l'articulació sinovial Les articulacions sinovials o diartrosis presenten una cavitat especialitzada delimitada per teixits tous i elements lubricants. Totes requereixen aportació vascular mitjançant artèries i venes. A més, estan innervades per estructures nervioses que informen sobre la percepció posicional o propiocepció i transmeten els senyals de dolor.

Diagrama dels components d'una articulació sinovial amb càpsula, cartílag i bursa. Els components bàsics i annexos d'aquestes estructures són: Càpsula articular: manegot fibrós que envolta completament l'articulació i en manté la unió mecànica. La seva inflamació per excés de producció de líquid s'anomena capsulitis. Líquid sinovial: fluid viscós present a l'espai intern que lubrica les superfícies de fricció. Cartílag articular: capa lliscant que recobreix els extrems dels ossos per evitar el desgast directe. La manca o degradació progressiva d'aquest cartílag constitueix l'artrosi.

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 10 Lligaments: bandes de teixit fibrós que reforcen externament la càpsula articular i tenen com a missió limitar moviments lesius o extrems. Disc o menisc: peces fibrocartilaginoses situades a l'interior de la cavitat articular per millorar la concordança òssia. Rodet o labrum: anell de teixit especialitzat que voreja i aprofundeix una superfície articular receptora. Bosses o burses: sacs plens de fluid que protegeixen els ossos de la fricció amb la pell o tendons, facilitant el lliscament dels teixits. Beines sinovials: embolcalls tubulars que recobreixen els tendons per amortir el fregament en zones de pas estret.

PER RECORDAR-HO El cartílag i el líquid afavoreixen el lliscament; els lligaments i la càpsula aporten subjecció; meniscs i labrums augmenten la congruència òssia. Tipus d'articulacions sinovials segons la seva morfologia Les diartrosis s'estructuren en diverses classes mecàniques d'acord amb la geometria de les seves cares de contacte i els graus de moviment permesos. Esquema dels principals tipus mecànics d'articulacions sinovials corporals.

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 11 Tipus sinovial Morfologia articular Eixos i mobilitat Exemple corporal Plana (artròdia) Dues cares articulars llises que llisquen entre si Lliscament sense eix definit Ossos petits del peu Trocoide (pivot) Un cilindre ossi que rota a l'interior d'un anell o cavitat 1 eix (rotació axial) Articulació entre cúbit i radi Tròclea (frontissa o ginglim) Superfície en forma de politja modelada per a un encaix estricte 1 pla (només flexió i extensió) Humero-cubital (colze) Bicondília Dos còndils arrodonits articulars paral·lels Predomini de flexió-extensió amb rotació Genoll Sella de muntar (encaix recíproc) Superfícies còncavo- convexes oposades que encaixen mútuament 2 plans (flexió-extensió, abducció-adducció) Trapezi amb 1r metacarpià Condília Superfície oval convexa (com una pilota de rugbi) i cavitat còncava 2 plans (flexió-extensió, abducció-adducció) Canell Esferoidal (enartrosi) Cap esfèric que s'allotja en un receptacle buit còncau 3 plans; permet la circumducció (flexió, extensió, ABD, ADD i rotacions) Articulació del maluc (coxofemoral) COMPROVA-HO 9 Quina diferència funcional hi ha entre una articulació trocoide i una en tròclea si totes dues són uniaxials?

Teixit muscular: funcions, propietats i contracció El sistema muscular treballa estretament coordinat amb l'esquelet per a garantir la dinàmica i sosteniment corporal. Morfofuncionalment el teixit muscular es distribueix en esquelètic (recobreix l'esquelet, com ara el bíceps o el tríceps), cardíac (constitueix les parets del cor) i llis (ubicat a les parets de les vísceres i les artèries). Funcions principals del teixit muscular Moviment actiu: desplaçament dels segments corporals generat per la tensió contràctil dels músculs. Estabilització postural: manteniment de la posició erecta corporal i delimitació ferma de les parets viscerals de l'abdomen.

Regulació del volum visceral: control del trànsit i tancament d'òrgans mitjançant estructures esfincterianes a la bufeta urinària o al recte. Desplaçament de substàncies: circulació de líquids i flux sanguini mitjançant la bomba cardíaca i els vasos sanguinis. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 12 Termogènesi: producció de calor corporal a través de la degradació de l'ATP consumit durant l'activitat.

Propietats biomecàniques essencials El teixit muscular posseeix dues propietats destacades: la contractilitat, que és la capacitat activa de contreure's per generar força i tensió interna; i l'extensibilitat, que és la capacitat passiva per allargar- se, requerint una força externa contrària a la seva acció funcional per poder-se estirar. Modalitats de contracció muscular Les tensions musculars es classifiquen segons la modificació de la distància entre els punts d'ancoratge: ESQUEMA Modalitats de contracció muscular Estàtiques (isomètriques): el múscul desenvolupa força i tensió sense que existeixi moviment ni canvi en la seva longitud.

N'és un model clàssic l'exercici de la planxa isomètrica. Dinàmiques concèntriques: es produeix una disminució de la longitud del ventre muscular. Els extrems d'origen i inserció s'aproximen, fet que permet accelerar el moviment (per exemple, la fase ascendent de flexió en el curl de bíceps). Dinàmiques excèntriques: durant el desenvolupament de tensió, s'esdevé un augment efectiu de la longitud muscular. L'origen i la inserció se separen de manera resistida per frenar el moviment contrari a la seva funció. Dinàmiques isocinètiques: la resistència aplicada es manté constant al llarg de tot el rang mecànic, com en el treball realitzat amb politges especialitzades de gimnàs.

ERROR FREQÜENT Confondre el paper mecànic de les fases dinàmiques: la contracció concèntrica accelera el gest reduint la distància entre insercions, mentre que l'excèntrica controla o frena el moviment oposat allargant el múscul sota càrrega. No s'ha de pensar mai que en una fase excèntrica el múscul està relaxat.

Estàtiques Sense variació de longitud Isomètriques Tensió sense moviment ossi Dinàmiques Amb modificació articular i de longitud Concèntriques S'escurça per accelerar Excèntriques S'allarga sota càrrega per frenar Isocinètiques Resistència constant en el rang Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 13 Punts d'ancoratge i dinàmica de l'acció muscular Cada múscul de l'aparell esquelètic s'organitza al voltant de dos extrems d'ancoratge a les peces òssies: Origen: fa referència a l'ancoratge ossi situat en la posició més proximal respecte al centre del cos. Inserció: correspon a l'ancoratge ossi localitzat en la disposició més distal.

En el patró de treball habitual, l'acció muscular desenvolupa el seu moviment prenent com a punt fix l'origen anatòmic, desplaçant per tant la inserció distal cap a la proximal. COMPROVA-HO 10 Quina diferència anatòmica estableix la posició de l'origen respecte a la inserció d'un múscul? IDEES CLAU Les articulacions es classifiquen funcionalment pel rang de moviment (sinartrosi, amfiartrosi, diartrosi) i morfològicament pel teixit d'unió (fibroses, cartilaginoses, sinovials). Una diartrosi o articulació sinovial conté càpsula, líquid sinovial i cartílag articular, acompanyats sovint de lligaments, meniscs, labrums i burses.

Els sis tipus bàsics de sinovials defineixen els eixos disponibles: planes, trocoides, tròclees, bicondílies, en sella de muntar, condílies i esferoidals. El múscul esquelètic aporta moviment, postura, termogènesi i regulació de fluxos, gràcies a la contractilitat activa i a l'extensibilitat passiva. La contracció isomètrica manté la longitud, la concèntrica escurça el múscul per accelerar el gest i l'excèntrica s'allarga resistint per frenar la càrrega. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins tres elements articulars auxiliars ajuden a protegir del fregament o millorar l'encaix ossi en les articulacions sinovials? 12.

Com actua un múscul durant una contracció excèntrica pel que fa a longitud i dinàmica del gest? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Com es troben orientats els palmells de les mans en la posició anatòmica de referència? Orientats cap a dins a) Enganxats a les cuixes b) Mirant cap endavant c) Mirant cap endarrere d) Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 14 14. Quin eix permet els moviments de flexió i extensió en el pla sagital? 15. Quin percentatge aproximat del calci de l'organisme es troba emmagatzemat als ossos? 16. A quina zona de l'os llarg s'ubica la línia o cartílag de creixement? 17.

Com es denomina una articulació completament immòbil segons la classificació funcional? 18. Quin tipus d'articulació sinovial permet fer la circumducció en tres eixos d'espai? 19. Quina propietat muscular és activa i permet desenvolupar força i tensió interna? 20. En quin tipus de contracció dinàmica s'escurça el múscul per accelerar el moviment?

Eix vertical a) Eix anteroposterior b) Eix transversal c) Eix oblic d) 75% a) 99% b) 90% c) 50% d) Metàfisi a) Epífisi distal b) Epífisi proximal c) Diàfisi d) Diartrosi a) Sinovial b) Amfiartrosi c) Sinartrosi d) Trocoide a) En sella de muntar b) Esferoidal c) Tròclea d) Contractilitat a) Termogènesi b) Extensibilitat c) Propiocepció d) Isomètrica a) Concèntrica b) Excèntrica c) Passiva d) Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 15 3 Osteologia i artrologia de la pelvis i maluc EN ACABAR SABRÀS Descriure les estructures i relleus ossis del coxal, sacre i fèmur proximal. Distingir les característiques articulars de la sacroilíaca, la símfisi i la coxofemoral.

Relacionar la tensió dels lligaments del maluc amb els moviments de flexió i extensió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què el maluc és molt més estable en bipedestació erecta que quan estem asseguts amb les cames flexionades? La pelvis òssia actua com una estructura de suport que enllaça l'esquelet axial amb els membres inferiors (vegeu «Generalitats de l'anatomia — Eixos, plans i aparell locomotor»). Aquesta regió distribueix les càrregues del tronc cap a les extremitats inferiors i permet la locomoció amb màxima eficiència mecànica.

ESQUEMA Organització anatòmica de l'extremitat inferior Extremitat inferior 3 Osteologia i artrologia de la pelvis i maluc 4 Musculatura de la pelvis i la regió glútia 5 Artrologia del genoll i músculs de la cuixa 6 Cama i peu: Artrologia i miologia Pelvis i maluc Cintura pelviana i articulació coxofemoral Coxal i sacre Fusió d'ilió, isqui i pubis Articulació coxofemoral Enartrosi de tres eixos Cuixa i genoll Fèmur i articulació del genoll Cama i peu Tíbia, peroné i articulacions distals Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 16 Esquema dels components ossis de la pelvis i la cintura pelviana.

Osteologia de la pelvis i el sacre La cintura pelviana està formada per tres peces principals: els dos ossos coxals (dret i esquerre) i el sacre, acompanyat inferiorment pel còccix. El coxal és un os pla, parell i irregular que s'origina per la fusió de tres elements embrionaris: l'ilió (porció superior), l'isqui (porció posteroinferior) i el pubis (porció anteroinferior). En la cara lateral i la perifèria del coxal destaquen nombrosos relleus ossis funcionals: Cresta ilíaca: vora superior palpable que delimita la fossa ilíaca externa. Espines ilíaques: relleus anteriors (anterosuperior i anteroinferior) i posteriors (posterosuperior i posteroinferior).

Escotadures ciàtiques: l'escotadura ciàtica major i la menor, separades per l'espina ciàtica. Tuberositat isquiàtica: gran relleu posteroinferior de l'isqui sobre el qual recolza el pes corporal en posició asseguda. Forat obturador: gran obertura delimitada per les branques del pubis i de l'isqui. Acetàbul: cavitat articular còncava a la cara lateral que rep el cap del fèmur. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 17 Diagrama de la cara lateral del coxal amb els seus accidents ossis.

En la cara medial del coxal trobem la fossa ilíaca (superfície interna còncava), la línia arquejada (línia obliqua que condueix cap al pubis) i la superfície auricular, destinada a articular-se amb el sacre. El sacre és un os imparell triangular format per la unió de cinc vèrtebres sacres soldades. Presenta el promontori sacre (vora anterior prominent del cos de la primera vèrtebra sacra), els forats sacres anteriors i posteriors per a la sortida dels nervis, la cresta sacra mitjana a la cara posterior, les superfícies auriculars laterals i l'hiat sacre a la zona distal. COMPROVA-HO 22 Quins tres ossos primitius es fusionen per constituir l'os coxal de l'adult?

Osteologia de l'epífisi proximal del fèmur El fèmur constitueix l'esquelet ossi de la cuixa. La seva extremitat superior o epífisi proximal conté accidents directament relacionats amb la mobilitat del maluc: Cap femoral: superfície arrodonida que representa dos terços d'esfera, orientada medialment i cap amunt. Presenta la foseta del cap (o foseta del lligament rodó). Coll anatòmic: segment ossi que connecta el cap amb la diàfisi. Trocànter major: gran apòfisi situada lateralment. Trocànter menor: eminència cònica posteromedial. Línia intertrocantèria: cresta suau a la cara anterior entre els dos trocànters.

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 18 Cresta intertrocantèria: relleu posterior molt més marcat que connecta ambdós trocànters. Tuberositat glútia: vora rugosa posterior situada sota el trocànter major. Diagrama anatòmic de les cares anterior i posterior del fèmur. COMPROVA-HO 23 En quina cara del fèmur proximal se situen la cresta intertrocantèria i la tuberositat glútia? Articulacions de la cintura pelviana La pelvis presenta dues connexions articulars claus per transmetre càrregues i amortir tensions: COMPROVA-HO 24 Quina diferència estructural separa la sacroilíaca de la símfisi púbica?

Articulació sacroilíaca: és una articulació de tipus sinovial plana que uneix les superfícies auriculars del sacre i de l'ilió. Disposa d'una càpsula articular i d'un potent sistema lligamentós dividit en lligaments intrínsecs (sacroilíac anterior, sacroilíac posterior i sacroilíac interossi) i extrínsecs (lligament sacroespinós i lligament sacrotuberós). Permet únicament petits moviments de lliscament i amortiment. 1 Símfisi púbica: articulació de tipus cartilaginós que connecta les superfícies articulars dels dos ossos pubis mitjançant un fibrocartílag interpúbic. Manca de cavitat sinovial i està reforçada pels lligaments púbics superior i inferior.

Amorteix les forces de tracció i cisallament de la marxa. 2 Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 19 Articulació coxofemoral L'articulació coxofemoral (maluc) és una enartrosi o articulació sinovial esferoïdal de gran mobilitat dotada de tres graus de llibertat. Connecta la cavitat cotiloidea o acetàbul de l'os coxal amb el cap esfèric del fèmur. Per ampliar la congruència articular, l'acetàbul disposa d'un anell perifèric de fibrocartílag anomenat labrum acetabular. Aquest anell aprofundeix la concavitat i assegura una subjecció òptima del cap del fèmur dins la cavitat.

DEFINICIÓ El lligament del cap del fèmur (o lligament rodó) és una banda fibrosa intracapsular que s'estén des de la fossa acetabular fins a la foseta del cap femoral. La seva funció principal és mecànica i vascular, ja que allotja en el seu interior un petit vas arterial que nutreix el cap femoral.

Articulació Tipus articular Superfícies en contacte Elements estabilitzadors clau Sacroilíaca Sinovial plana Superfícies auriculars (sacre i coxal) Càpsula, lligaments sacroilíacs i lligaments extrínsecs (sacrotuberós, sacroespinós) Símfisi del pubis Cartilaginosa Superfícies articulars del pubis Fibrocartílag interpúbic, lligaments superior i inferior Coxofemoral Sinovial esferoïdal (enartrosi) Acetàbul i cap del fèmur Labrum acetabular, lligament intracapsular del cap i lligaments iliofemoral, isquiofemoral i pubofemoral Dinàmica lligamentosa i estabilitat del maluc La càpsula articular del maluc està reforçada per tres potents lligaments extracapsulars disposats en una configuració helicoïdal o en tirabuixó: Lligament iliofemoral: connecta l'ilió amb la línia intertrocantèria anterior.

Lligament pubofemoral: reforça la cara anteroinferior des del pubis fins al fèmur. Lligament isquiofemoral: reforça la cara posterior des de l'isqui cap al coll femoral. Aquesta disposició cònica i el·lipsoïdal determina el comportament biomecànic del maluc: els lligaments es tensen en extensió i es destensen en flexió. Durant l'extensió, els lligaments s'enrotllen i empenyen el cap del fèmur fermament contra l'acetàbul, generant màxima estabilitat passiva. Per contra, en flexió es desenrotllen i es relaxen, cosa que incrementa el rang de moviment articular.

ERROR FREQÜENT Confondre l'estat dels lligaments del maluc durant la flexió i l'extensió: en flexió de maluc els lligaments extracapsulars no es tensen, sinó que es destensen i afluixen. La màxima tensió lligamentosa i congruència passiva s'obté en extensió completa. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 20 COMPROVA-HO 25 Què passa amb la tensió dels lligaments iliofemoral, pubofemoral i isquiofemoral quan passem de flexió a extensió de maluc? IDEES CLAU L'os coxal està format per la fusió anatòmica de tres estructures: l'ilió, l'isqui i el pubis. El sacre presenta cinc vèrtebres fusionades amb relleus funcionals com el promontori, els forats sacres i l'hiat sacre.

L'articulació sacroilíaca és una articulació sinovial plana reforçada per lligaments intrínsecs i extrínsecs. La símfisi del pubis és una articulació cartilaginosa dotada d'un fibrocartílag interpúbic amortidor. L'articulació coxofemoral és una enartrosi de tres graus de llibertat amb labrum acetabular. Els lligaments extracapsulars del maluc es cargolen i augmenten la seva tensió durant l'extensió, mentre que es destensen en flexió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quina funció vascular presenta el lligament del cap del fèmur? 27. Com influeix l'extensió de maluc sobre els lligaments perifèrics? 28. Quines diferències principals hi ha entre l'articulació sacroilíaca i la símfisi del pubis?

EXTREMITAT INFERIOR 4 Musculatura de la pelvis i la regió glútia EN ACABAR SABRÀS Distingir els orígens, insercions i funcions dels músculs iliopsoas, gluti major, mitjà i menor. Explicar el mecanisme d'estabilització pelviana transversal durant el suport monopodal realitzat pel gluti mitjà. Identificar els components del grup pelvitrocanteri i la relació anatòmica del piriforme amb el nervi ciàtic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què quan recolzem el pes sobre una sola cama la pelvis no cau cap al costat que queda a l'aire?

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 21 Compartiment ilíac anterior: el complex flexor La regió ilíaca anterior agrupa la musculatura situada a la cara interna de la pelvis i la columna lumbar amb destinació al fèmur proximal. El component funcional predominant d'aquesta zona és el complex iliopsoas, reconegut com el flexor principal de l'articulació coxofemoral (vegeu «Extremitat inferior — Osteologia i artrologia de la pelvis i maluc»).

Aquesta unitat funcional està constituïda per dos ventres musculars independents en el seu origen que convergeixen distalment: Psoas major: s'origina a les cares laterals dels cossos vertebrals i a les apòfisis transverses des de T12 fins a L5. El seu trajecte descendeix anteriorment a l'articulació coxofemoral fins a convergir en un tendó comú. Ilíac: ocupa de manera extensa la cara interna de la pelvis a la fossa ilíaca. Les seves fibres s'uneixen al tendó del psoas major quan creua per sota del lligament inguinal. Esquema del múscul psoas major des de les vèrtebres lumbars fins al fèmur. Tots dos ventres acaben conjuntament mitjançant una inserció única al trocànter menor del fèmur.

Aquesta disposició permet una flexió contundent del maluc, acompanyada d'una lleugera rotació lateral del fèmur. Quan el punt fix se situa a les extremitats inferiors (inserció femoral fixa), la contracció bilateral de l'iliopsoas estira el tronc cap endavant, generant una anteversió pelviana i facilitant l'acció d'incorporar-se des de la posició estirada. Addicionalment, trobem el psoas menor, un múscul inconstant i prim situat anteriorment al psoas major. Té el seu origen a les vèrtebres T12-L1 i s'insereix distalment a la branca superior de la pelvis (línia pectínia o eminència iliopúbica).

A diferència del psoas major, no creua l'articulació coxofemoral; la seva funció motora es limita a col·laborar en la retroversió pelviana i la flexió del tronc. La innervació motora d'aquest compartiment prové directament del nervi femoral per al múscul ilíac, mentre que el psoas major i el psoas menor reben branques directes del plexe lumbar (vegeu «Innervació de l'aparell locomotor — Plexe braquial i plexe lumbosacre»). Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 22 COMPROVA-HO 30 Quina conseqüència biomecànica té la inserció de l'iliopsoas al trocànter menor quan el fèmur roman immòbil?

Musculatura glútia superficial: extensió i tensió lateral La regió glútia posterior i lateral s'organitza en diferents estrats de profunditat. El pla superficial està format per dos músculs de gran potència i envergadura mecànica: el gluti major i el tensor de la fàscia lata. Disposició anatòmica del múscul gluti major i el seu pla d'inserció posterior. El gluti major és el múscul més voluminós i potent de la regió pelviana. S'origina al sacre, el còccix i la porció posterior de la cresta ilíaca. Les seves fibres segueixen una trajectòria obliqua en sentit superolateral cap a inferolateral.

Distalment, la seva inserció es bifurca en dos components estratègics: una part s'ancora a la cara posterior del tracte iliotibial (fàscia lata) i la resta s'insereix directament a la tuberositat glútia de la diàfisi femoral posterior. Mecànicament, el gluti major és el gran extensor del maluc des de posicions prèvies de flexió coxofemoral. Exerceix a més un paper fonamental com a estabilitzador posterior de l'articulació coxofemoral i contribueix a la rotació lateral de la cuixa. Està innervat exclusivament pel nervi gluti inferior (branca del plexe sacre). A la cara anterolateral trobem el tensor de la fàscia lata.

S'origina a la zona més anterior de la cresta ilíaca (cara externa) i continua inferiorment integrant-se en una densa banda fibrosa coneguda com a tracte iliotibial. Aquesta banda discorre per la cara lateral de la cuixa i creua l'articulació del genoll per ancorar-se a la tíbia, concretament al tubercle de Gerdy. Aquest múscul actua com a abductor i flexor de l'articulació coxofemoral, participa en la rotació medial del maluc, col·labora en la rotació lateral de la tíbia i aporta estabilització lateral a l'articulació del genoll (a més d'assistir la flexió quan el genoll ja es troba flexionat).

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 23 COMPROVA-HO 31 En quina estructura tibial comuna transmeten tensió mecànica el tensor de la fàscia lata i les fibres superficials del gluti major? Plans intermedi i profund: estabilització monopodal i músculs pelvitrocanteris Per sota del gluti major se situen els plans intermedi i profund, encarregats del control transversal de la pelvis i dels moviments rotatoris curts del maluc. Plànol anatòmic profund que mostra els músculs gluti mitjà i menor. El gluti mitjà ocupa el pla intermedi, originant-se a la cara glútia externa de l'ilió.

Les seves fibres convergeixen inferiorment passant de manera lateral a l'articulació coxofemoral per inserir-se a la cara lateral del trocànter major. Immediatament per sota, en el pla profund, es disposa el gluti menor, el qual s'origina a la cara glútia inferior i profunda de l'ilió i s'insereix igualment al trocànter major. La tasca funcional d'aquests dos músculs és inseparable: constitueixen els abductors principals del maluc i estabilitzadors transversals de la pelvis. En fase de suport monopodal durant la marxa o la cursa, la contracció isomètrica del gluti mitjà i menor del costat de càrrega evita la caiguda contralateral de la pelvis.

Tots dos músculs reben innervació del nervi gluti superior. ERROR FREQÜENT No confongueu la innervació del gluti major amb la del gluti mitjà i menor: el gluti major està innervat pel nervi gluti inferior, mentre que el gluti mitjà i el gluti menor depenen del nervi gluti superior. Invertir aquests termes és un error habitual que costa punts als exàmens de miologia. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 24 El grup més profund de la cara posterior el formen els músculs pelvitrocanteris.

Es tracta d'una sèrie de músculs curts amb una orientació predominantment transversal que van des de diversos punts de la pelvis fins a la regió del trocànter major del fèmur: Piriforme (o piramidal): s'origina a la cara anterior del sacre i surt de la pelvis pel forat ciàtic major cap al trocànter major. Bessó superior i bessó inferior: situats per sobre i per sota del tendó de l'obturador intern. Obturador intern i obturador extern: relacionats estretament amb la membrana obturatriu i el forat obturador. Quadrat femoral: múscul pla i rectangular situat en la posició més inferior del grup.

Tots els pelvitrocanteris passen posteriorment a l'eix transversal de l'articulació coxofemoral i actuen coordinadament com a potents rotadors laterals del fèmur. La seva innervació depèn de branques col·laterals procedents del plexe sacre. Anatòmicament, té una rellevància clínica i funcional màxima la relació topogràfica del piriforme: el nervi ciàtic emergeix cap a la regió glútia en íntim contacte amb la vora inferior d'aquest múscul pelvitrocanteri. Una hipertròfia o espasme del piriforme pot comprometre aquest tronc nerviós per compressió mecànica directa.

ESQUEMA Musculatura de la pelvis i regió glútia Grup Muscular Músculs Inserció Principal Funció Mecànica Principal Innervació Ilíac anterior Psoas major, ilíac, psoas menor Trocànter menor (iliopsoas); Branca pelviana (psoas menor) Flexió de maluc; Anteversió pelviana; Retroversió (psoas menor) Nervi femoral i branques del plexe lumbar Regió ilíaca anterior Flexors del maluc Complex iliopsoas Psoas major i ilíac Psoas menor Retroversor pelvià Regió glútia Extensors, abductors i rotadors Pla superficial Gluti major i tensor fàscia lata Pla intermedi i profund Gluti mitjà i gluti menor Pelvitrocanteris Piriforme, obturadors, bessons, quadrat Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 25 Grup Muscular Músculs Inserció Principal Funció Mecànica Principal Innervació Gluti superficial Gluti major, tensor de la fàscia lata Tuberositat glútia i tracte iliotibial; Tubercle de Gerdy Extensió coxofemoral; Tensió lateral i abducció Nervi gluti inferior (gluti major); Nervi gluti superior (TFL) Gluti intermedi i profund Gluti mitjà, gluti menor Trocànter major del fèmur Abducció de maluc i estabilització pelviana monopodal Nervi gluti superior Pelvitrocanteris Piriforme, bessons (sup/inf), obturadors (int/ext), quadrat femoral Trocànter major i fosa trocantèrica Rotació lateral del fèmur; Estabilització articular posterior Branques del plexe sacre COMPROVA-HO 32 Quina relació topogràfica explica la compressió del nervi ciàtic en la regió glútia profunda?

IDEES CLAU L'iliopsoas (psoas major i ilíac) comparteix inserció al trocànter menor i és el flexor més important del maluc. El gluti major és el principal extensor de l'articulació coxofemoral i s'insereix entre la tuberositat glútia i la fàscia lata. Els músculs gluti mitjà i gluti menor s'insereixen al trocànter major i garanteixen l'estabilitat horitzontal de la pelvis durant la càrrega unipodal. Els pelvitrocanteris (piriforme, bessons, obturadors i quadrat femoral) actuen com a rotadors laterals del maluc. El nervi ciàtic abandona la pelvis per sota de la vora inferior del múscul piriforme, constituint un punt estret vulnerable a compressions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33.

On s'insereixen respectivament el complex iliopsoas i el conjunt de músculs gluti mitjà i menor? 34. Com actua el gluti mitjà durant la fase de suport monopodal en la marxa? Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 26 EXTREMITAT INFERIOR 5 Artrologia del genoll i músculs de la cuixa EN ACABAR SABRÀS Descriure les estructures de l'articulació del genoll distingint la cinètica de meniscs i lligaments. Identificar els tres elements lesionats en la tríada del genoll. Classificar els músculs de la cuixa en compartiments segons acció mecànica i innervació. Reconèixer els músculs que componen la pota d'ànec superficial i la seva inserció tibial.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què el menisc medial del genoll pateix trencaments traumàtics amb molta més freqüència que el lateral? Osteologia de l'extremitat inferior al voltant del genoll La regió del genoll connecta tres estructures òssies principals: l'extrem distal del fèmur, l'extrem proximal de la tíbia i la ròtula, acompanyades lateralment pel cap del peroné. L'epífisi distal del fèmur presenta dos grans relleus articulars arrodonits anomenats còndils medial i lateral, separats posteriorment pel solc intercondili i continuats anteriorment en la superfície rotuliana o tròclea femoral.

Per damunt dels còndils sobresurten els epicòndils medial i lateral, destacant a la part superior del relleu medial el tubercle de l'adductor. A la diàfisi femoral posterior destaca la línia aspra, que es bifurca cap als còndils. La tíbia, os medial i de càrrega de la cama, presenta a la regió proximal els còndils tibials que allotgen les carotes articulars (o massetes tibials), separades per la cresta intercondília o espina tibial. A la cara anterior proximal s'alça la tuberositat tibial, punt d'ancoratge del lligament rotulià, mentre que a la cara anterolateral del còndil extern se situa el tubercle de Gerdy.

El peroné, situat lateralment, presenta un cap amb carota articular per a la tíbia i un coll estret. Anteriorment a l'articulació se situa la ròtula (o patel·la), un os sesamoide amb una cara anterior subcutània en contacte amb el quàdriceps i una cara posterior o retro-rotuliana formada per dues facetes articulars separades per una cresta vertical. COMPROVA-HO 36 Quina estructura òssia s'ubica a la cara anterolateral de la tíbia proximal per a la inserció de teixits fascials?

Articulacions del genoll i biomecànica meniscal El complex articular del genoll comprèn dues unions funcionals: l'articulació femorotibial, de tipus bicondília, i l'articulació femororotuliana, que actua mecànicament com una tròclea o frontissa per permetre l'elevació i el descens de la ròtula. L'articulació femorotibial permet moviments principals de flexió i extensió en el pla sagital, acompanyats de rotacions medial i lateral quan el genoll es troba en flexió.

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 27 Esquema dels lligaments i meniscs de l'articulació del genoll dret Per compensar la incongruència entre els còndils femorals convexos i les superfícies tibials relativament planes, l'articulació disposa de dos fibrocartílags intraarticulars anomenats meniscs, cadascun amb un cos central i dues banyes (anterior i posterior): Morfologia en C del menisc medial del genoll Menisc medial: presenta una forma de C i és menys mòbil a causa de la seva forta unió a la càpsula articular i al lligament col·lateral medial. Menisc lateral: presenta una forma més tancada d'O i disposa d'una mobilitat superior durant els desplaçaments articulars.

Articulació Tipus articular Superfícies articulars Moviments principals Femororotuliana Tròclea (frontissa) Tròclea del fèmur i cara posterior de la ròtula Elevació i descens de la ròtula Femorotibial Bicondília Còndils femorals i massetes o carotes tibials Flexió, extensió i rotacions axial amb flexió Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 28 Aparell lligamentós i la tríada de lesió L'estabilitat passiva del genoll depèn d'un sistema de lligaments perifèrics i intraarticulars.

Els lligaments col·laterals actuen limitant les desviacions en el pla frontal: el lligament col·lateral medial té forma de cinta aplanada, s'insereix a la tíbia i limita el moviment de valg (desviació cap a lateral de l'extrem distal). El lligament col·lateral lateral té forma de cordó arrodonit, arriba al cap del peroné i limita el var (desviació medial de la cama). Posteriorment, la càpsula s'enforteix mitjançant el lligament popliti oblic (relacionat amb el múscul semimembranós) i el lligament popliti arquejat. Els lligaments creuats s'entrecreuen dins l'escotadura intercondília.

Es tensen durant les rotacions axials i frenen el desplaçament anteroposterior conegut com a calaix: Lligament creuat anterior (LCA): evita el desplaçament anterior de la tíbia respecte al fèmur (calaix anterior). Lligament creuat posterior (LCP): evita el desplaçament posterior de la tíbia respecte al fèmur (calaix posterior). ERROR FREQÜENT Confondre les estructures afectades a la greu lesió traumàtica de genoll. La tríada de lesió implica creuat anterior, col·lateral medial i menisc medial. Recorda que el menisc lesionat és el medial per la seva menor mobilitat i fixació anatòmica al lligament col·lateral medial, mai el lateral.

COMPROVA-HO 37 Quina maniobra biomecànica anormal impedeix el lligament creuat anterior? Músculs del compartiment anterior de la cuixa Els músculs d'aquest compartiment estan innervats principalment pel nervi femoral (vegeu «Innervació de l'aparell locomotor — Plexe braquial i plexe lumbosacre»). El component de major volum és el múscul quàdriceps femoral, integrat per quatre ventres musculars disposats de superficial a profund: Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 29 Trajecte oblic del múscul sartori des de la pelvis a la tíbia Tots quatre ventres conflueixen en un tendó comú a la ròtula, que es perllonga cap a la tuberositat tibial mitjançant el lligament rotulià.

Profund al quàdriceps es localitza el petit múscul articular del genoll, originat a la diàfisi distal anterior del fèmur i inserit al recés superior de la càpsula articular per traccionar-la durant l'extensió i evitar el seu pessigament. El múscul sartori és el múscul més llarg del cos humà. S'origina a l'espina ilíaca anterior superior del coxal i discorre en diagonal descendent creuant la cara anterior de la cuixa de dalt a baix i de fora cap a dins. S'insereix al còndil medial de la tíbia formant part de la pota d'ànec. Actua com a flexor, abductor i rotador lateral del maluc, alhora que flexiona i rota medialment el genoll.

COMPROVA-HO 38 Quin és l'únic cap del quàdriceps amb acció flexora sobre el maluc? Recte femoral: ventre superficial biarticular originat a l'espina ilíaca anterior inferior; realitza l'extensió de genoll i flexió coxofemoral. 1 Vast lateral: originat al llavi lateral de la línia aspra femoral; a més d'estendre el genoll, col·labora en la seva rotació lateral. 2 Vast medial: originat al llavi medial de la línia aspra; acompanya l'extensió afavorint la rotació medial del genoll. 3 Vast intermedi (o intermig): situat profundament, s'origina a la cara anterior de la diàfisi del fèmur i actua directament com a potent extensor.

4 Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 30 Compartiment medial: Músculs adductors Els músculs d'aquesta regió s'encarreguen primordialment de l'adducció del fèmur i estan innervats pel nervi obturador. Es disposen en diversos plans des del pubis cap a la línia aspra femoral: Múscul pectini: s'origina a la branca superior del pubis i s'insereix a la línia pectínia del fèmur (cara posterior). Realitza l'adducció i col·labora en la flexió i rotació lateral del fèmur. Adductor llarg: el més superficial del grup adductor pròpiament dit, estès des de la branca inferior del pubis fins al terç distal de la línia aspra medial. Fa adducció, flexió i rotació lateral del maluc.

Adductor curt: situat profundament a l'adductor llarg, s'origina a la branca inferior del pubis i arriba a la part proximal de la línia aspra medial, amb accions idèntiques d'adducció, rotació lateral i assistència en flexió. Adductor major: el més gran i potent del grup. Presenta dos components: una porció anterior que neix a la branca del pubis i s'insereix al llarg de tota la línia aspra medial (adductora i rotadora lateral), i una porció posterior originada a la tuberositat isquiàtica que arriba al tubercle de l'adductor (extensora i rotadora medial). Entre ambdues insercions queda delimitat un orifici clau: l'hiat de l'adductor.

Múscul gràcil: múscul pla i vertical que s'origina al pubis, descendeix medial a les articulacions del maluc i el genoll i finalitza al còndil medial de la tíbia, contribuint a la pota d'ànec superficial. Realitza adducció coxofemoral, a més de flexió i rotació medial del genoll. Compartiment posterior: Músculs isquiotibials La musculatura posterior de la cuixa rep la innervació del nervi ciàtic. Està constituïda per tres ventres que neixen comunament a la tuberositat isquiàtica (a excepció del cap curt del bíceps) i comparteixen un caràcter biarticular: provoquen l'extensió del maluc i la flexió del genoll.

Múscul Origen Inserció terminal Accions principals Bíceps femoral Cap llarg: tuberositat isquiàtica. Cap curt: llavi lateral de la línia aspra.

Cap del peroné (tendó comú posterior i lateral) Extensió del maluc, flexió del genoll i rotació lateral del genoll Semitendinós Tuberositat isquiàtica (ventre superficial) Còndil medial de la tíbia (pota d'ànec superficial) Extensió del maluc, flexió del genoll i rotació medial del genoll Semimembranós Tuberositat isquiàtica (profund al semitendinós) Còndil medial de la tíbia (profund a la pota d'ànec) Extensió del maluc, flexió del genoll i rotació medial del genoll PER RECORDAR-HO Per memoritzar la composició de la pota d'ànec superficial (còndil medial de la tíbia), utilitza la regla mnemotècnica SA-GA-SE: Sartori (compartiment anterior), Gàcil (compartiment medial) i Semitendinós (compartiment posterior).

Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 31 ESQUEMA Compartiments musculars de la cuixa IDEES CLAU L'articulació femorotibial és de tipus bicondília, mentre que la femororotuliana funciona com una tròclea. El menisc medial té forma de C i menor mobilitat, mentre que el lateral té forma d'O i disposa de major mobilitat. El lligament creuat anterior evita el calaix anterior de la tíbia i el creuat posterior el desplaçament posterior. La tríada de lesió clàssica combina el trencament del lligament creuat anterior, el lligament col·lateral medial i el menisc medial.

La pota d'ànec superficial reuneix els tendons terminals dels músculs sartori, gràcil i semitendinós a la cara medial de la tíbia proximal. La musculatura anterior està innervada pel nervi femoral, la medial pel nervi obturador i la posterior pel nervi ciàtic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quines diferències anatòmiques i funcionals presenten el menisc medial i el menisc lateral del genoll? 40. Quins tres músculs formen la pota d'ànec superficial i a quin compartiment de la cuixa pertany cadascun?

Compartiment anterior Nervi femoral; extensors de genoll Quàdriceps femoral Recte femoral i tres vasts Múscul sartori Biarticular, forma la pota d'ànec Compartiment medial Nervi obturador; adductors del maluc Grup adductor Pectini, ADD llarg, curt i major Múscul gràcil Medial, forma la pota d'ànec Compartiment posterior Nervi ciàtic; isquiotibials Bíceps femoral Inserció terminal al peroné Semis Semitendinós i semimembranós Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 32 EXTREMITAT INFERIOR 6 Cama i peu: Artrologia i miologia EN ACABAR SABRÀS Distingir l'anatomia òssia del tars, metatars i falanges, identificant el calcani i l'astràgal.

Diferenciar les funcions i tipus articulars de la talocrural i la subtalar. Identificar els músculs de cada compartiment de la cama amb les seves accions i innervacions. Comprendre la funció de suport dinàmic dels arcs plantars exercida pel tibial posterior i el peroneal llarg. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què el peu pot fer moviments d'inversió i eversió si el turmell és una articulació en frontissa? Osteologia de la cama i del peu L'esquelet de la cama està constituït per dos ossos llargs paral·lels: la tíbia, situada en posició medial, i el peroné (o fíbula), situat en posició lateral.

La diàfisi tibial té una secció triangular característica amb tres cares i tres vores, destacant la vora anterior o espina de la tíbia, subcutània i palpable. La seva vora lateral o interòssia serveix d'inserció per a la membrana interòssia, la qual connecta ambdues estructures òssies. A l'extrem inferior, l'epífisi distal de la tíbia forma el mal·lèol medial i presenta tres superfícies articulars: dues destinades a articular-se amb l'astràgal i una per a l'extrem distal del peroné.

Per la seva banda, el peroné presenta una diàfisi irregular amb una vora interòssia i una epífisi distal que constitueix el mal·lèol lateral, el qual disposa d'una superfície articular per a la tíbia i una altra per a l'astràgal. El peu és l'estructura anatòmica més distal de l'extremitat inferior i l'única que estableix contacte directe amb el terra durant la bipedestació i la marxa, adaptant-se a les irregularitats del terreny. El seu esquelet s'organitza en tres regions: tars, metatars i falanges. Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 33 Diagrama de la distribució dels ossos del tars, metatars i falanges.

El tars s'estructura en dos blocs: Tars posterior: integrat pel calcani (lateralment i inferior, formant el taló d'impacte amb el terra) i l'astràgal (medialment i superior, situat entre la cama i la resta del peu). L'astràgal disposa a la cara superior de tres carilles que encaixen amb la tíbia i el peroné, un cap anterior que articula amb el navicular i dues superfícies a la cara inferior per al calcani, separades pel solc de l'astràgal. El calcani presenta a la seva cara superior dues carilles articulars homòlogues i un solc que, en unir-se amb el de l'astràgal, delimita el si del tars.

A més, a la cara medial del calcani destaca el sustentaculum tali (suport de l'astràgal), a la posterior la tuberositat d'inserció del tendó calcani, i a la inferior la tuberositat d'ancoratge de la fàscia plantar. Tars anterior: format medialment pel navicular (escafoide) i els tres ossos cuneïformes (falques medial, intermèdia i lateral), i lateralment per l'os cuboide (que s'articula posteriorment amb la cara anterior del calcani). Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 34 Esquema morfològic d'un metatarsià mostrant cap, cos i base.

El metatars conté cinc ossos llargs (metatarsians, numerats de l'I al V des de la vora medial a la lateral), cadascun compost per base, cos i cap. Sota el cap del primer metatarsià es localitzen de manera constant dos ossos sesamoides. Finalment, les falanges formen els radis digitals: el primer dit (hàl·lux o dit gros) disposa únicament de dues falanges (proximal i distal), mentre que els quatre dits restants (II a V) en presenten tres (proximal, mitjana i distal), sent les falanges proximals les de major volum. COMPROVA-HO 42 Quins dos ossos formen el si del tars i mitjançant quines estructures s'origina?

Artrologia del complex articular de la cama, turmell i peu La mobilitat i l'estabilitat del turmell i del peu depenen d'una successió de juntes sinovials i fibroses que treballen de forma coordinada: Articulació Tipus articular Superfícies articulars Moviments principals Lligaments destacats Tibioperoneal proximal Sinovial plana Còndil lateral de la tíbia i cap del peroné Petits lliscaments d'acomodació Lligaments anterior i posterior del cap del peroné Tibioperoneal distal Fibrosa (sindesmosi) Extrem distal medial del peroné i incisura peroneal tibial Adaptació del peroné durant la mobilitat astragalina Tibioperoneals anterior, posterior, interossi i transvers Anatomia de l'aparell locomotor: apunts i resum complet 35 Articulació Tipus articular Superfícies articulars Moviments principals Lligaments destacats Talocrural (tibioperoneoastragalina) Sinovial tròclea (frontissa) Mortalla tibioperoneal i politja astragalina (3 cares) Flexió dorsal i flexió plantar pures Col·lateral lateral (lligaments peroneoastragalins ant/post i peroneocalcani) i Col·lateral medial o deltoide (tibioastragalins ant/post, tibionavicular i tibiocalcani) Subtalar (astragalocalcània) Sinovial cilíndrica/irregular Cara inferior de l'astràgal i cara superior del calcani Inversió i eversió Astragalocalcanis anterior, posterior i interossi (al si del tars) Chopart (mediotarsiana) i Lisfranc (tarsometatarsiana) Sinovials planes Superfícies tarsianes i bases metatarsianes adjacents Petits lliscaments d'esmorteïment i adaptació dinàmica Lligaments dorsals i plantars Metatarsofalàngiques Sinovials…