Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets de memòria per a Psicologia: models modals i de treball, sistemes MLT, correlats neurals, oblit, amnèsies i psicologia del testimoni.

APREN.AI Índex 1 Introducció a la memòria — Fases, classificació i primeres investigacions Fases del processament mnemònic Organització de la memòria a llarg termini segons Tulving Investigacions experimentals pioneres Corba de posició serial: efecte de primacia i de recència 2 Bases i determinants — Funcions, nivells de processament i emoció Naturalesa de la memòria: adaptació funcional enfront d'amnèsia patològica Determinants clau entre memòria a curt i a llarg termini Nivells de processament: de la forma a la significació semàntica Impacte de la motivació i l'afecte en les etapes mnèsiques 3 Neurobiologia de la memòria — Xarxes corticals, hipocamp i neuropatologia Processament perceptiu i modulació atencional Bases neurals de la memòria de treball El complex hipocampal: codificació, consolidació i parahipocamp Substrats neuroanatòmics dels sistemes de memòria Neuropatologia de la memòria: amnèsies i etiologies 4 Arquitectura de la memòria — Model modal i memòria sensorial L'arquitectura estructural de la memòria: el model modal Naturalesa dels registres sensorials i subitització Memòria icònica: el paradigma de Sperling Memòria ecoica, hàptica i correlats corticals 5 Memòria operativa — El model multicomponent de Baddeley i Hitch Revisió crítica del model modal L'arquitectura multicomponent de Baddeley i Hitch El bucle fonològic L'agenda visuoespacial L'executiu central i el tampó episòdic Correlats neuroanatòmics de la memòria de treball 6 Memòria a llarg termini — Sistemes semàntic, procedimental i optimització de l'estudi Classificació de la memòria a llarg termini (MLT) Organització de la memòria semàntica i bases neuroanatòmiques Principis d'aprenentatge: distribució temporal i repàs Estratègies d'organització del material Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 1 7 Memòria episòdica i autobiogràfica — Construcció del jo i el model GAPS 1.

Distinció entre memòria episòdica i autobiogràfica 2. Xarxes neurals de la memòria declarativa episòdica 3. El model GAPS d'Endel Tulving: de l'engrama a la recodificació 4. Desenvolupament autobiogràfic i fenomenologia 5.

Teoria de Conway: estructura jeràrquica i vies de recuperació 8 Oblit, claus de recuperació i falses memòries — Testimoni i distorsió L'oblit com a mecanisme adaptatiu i patrons de retenció temporal Mecanismes causals de l'oblit: decaïment i interferència El Principi de Codificació Específica i l'èxit en la recuperació Falses memòries: el paradigma de Lost in the Mall Psicologia del testimoni i factors d'identificació judicial 9 Resum per repassar Processament i models estructurals de la memòria Sistemes de memòria a llarg termini Mecanismes d'aprenentatge, oblit i distorsió Bases biològiques i neuropatologia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 2 1 Introducció a la memòria — Fases, classificació i primeres investigacions EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases de codificació, emmagatzematge i recuperació en el funcionament de la memòria. Classificar els sistemes de memòria a llarg termini segons la distinció clàssica d'Endel Tulving. Descriure les aportacions experimentals d'Ebbinghaus, George Miller i el paradigma de Brown- Peterson. Diferenciar els magatzems que sustenten els efectes de primacia i de recència en la corba de posició serial.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què recordem millor el principi i el final d'una llista de la compra que els productes del mig? La memòria no és un simple magatzem estàtic ni un registre passiu del passat. Es tracta d'un sistema actiu i complex que capta, manté i actualitza informació per utilitzar-la quan és necessari. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 3 ESQUEMA Estructura general dels processos de la memòria Fases del processament mnemònic L'activitat de la memòria comprèn una seqüència de tres fases independents però estretament interconnectades: Codificació: és la transformació inicial de l'estímul ambiental en una representació mental assimilable pel sistema cognitiu.

Si l'atenció no es fixa en l'estímul o el registre falla, la informació no s'arriba a processar. Emmagatzematge: consisteix en la retenció i el manteniment continuat dels patrons d'informació al llarg del temps, tant a curt com a llarg termini.

Fases del processament Codificació, emmagatzematge i recuperació Codificació Entrada i registre inicial de l'estímul Emmagatzematge Retenció de la informació en el temps Recuperació Extracció conscient o execució de continguts Memòria a Llarg Termini Sistemes de retenció estable segons Tulving Declarativa Fets que es poden expressar verbalment Semàntica Coneixement conceptual i general del món Episòdica Esdeveniments personals i vivències autobiogràfiques No declarativa Conduta motora i aprenentatges automàtics Procedimental Destreses i procediments motors apresos Hàbits Respostes per condicionament clàssic Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 4 Recuperació: implica localitzar, activar i extreure la informació retinguda per portar-la a l'estat conscient o executar una acció requerida en el present.

Si qualsevol d'aquestes tres fases experimenta una fallada, el rendiment global de la memòria fracassa: un error d'accés posterior no implica necessàriament que la informació no fos codificada ni emmagatzemada correctament. COMPROVA-HO 2 Què passa amb el record final si fallem únicament durant la fase de recuperació? Organització de la memòria a llarg termini segons Tulving Segons la proposta formulada per Endel Tulving, la memòria a llarg termini no és unitària.

Es divideix primàriament en dues grans modalitats: Per explicar la relació estructural entre aquests sistemes, Tulving va proposar dues aproximacions: Hipòtesi del paral·lelisme: considerava els sistemes declaratius i no declaratius com a mòduls separats que funcionen de manera simultània i independent. Hipòtesi de la inclusió: Tulving va reformular el seu enfocament plantejant que els sistemes estan interconnectats i jeràrquicament organitzats (des de la procedimental fins a la semàntica i, finalment, l'episòdica). Podem transitar d'una memòria a l'altra segons el nivell d'elaboració i l'evolució del contingut.

COMPROVA-HO 3 En què es diferencia la hipòtesi del paral·lelisme de la hipòtesi de la inclusió de Tulving? Investigacions experimentals pioneres L'estudi de la memòria va deixar de ser una especulació filosòfica per convertir-se en ciència experimental a finals del segle XIX. Memòria declarativa: engloba tots aquells coneixements i fets que podem fer conscients i expressar mitjançant el llenguatge verbal. Aquesta es desglossa en: Memòria semàntica: coneixement general sobre el món, significats conceptuals i informació qualitativa sense vinculació temporal directa (per a una anàlisi detallada, vegeu «Memòria a llarg termini — Sistemes semàntic, procedimental i optimització de l'estudi»).

Memòria episòdica: records d'esdeveniments concrets viscuts en primera persona, associats a un context espaciotemporal precís i que conformen la història autobiogràfica (vegeu «Memòria episòdica i autobiogràfica — Construcció del jo i el model GAPS»). 1 Memòria no declarativa: continguts que s'expressen a través del rendiment motor o conductual i no requereixen verbalització directa. Inclou la memòria procedimental (habilitats com anar en bicicleta o conduir) i els hàbits adquirits per condicionament clàssic.

2 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 5 Hermann Ebbinghaus: la corba de l'oblit i la teoria de l'estalvi Hermann Ebbinghaus va iniciar l'estudi quantitatiu de la memòria a llarg termini realitzant experiments rigorosos sobre si mateix. Per evitar l'impacte del significat previ de les paraules, va idear llistes de síl·labes sense sentit (com ara consona-vocal-consona). En repetir aquestes sèries sota diferents condicions, va constatar una relació directa entre el volum de pràctica inicial i la quantitat de material retingut: quantes més repeticions feia el primer dia, menys temps necessitava passades 24 hores per recitar la llista lliure d'errors.

D'aquest procediment en van néixer dues aportacions clau: Corba de l'oblit: descriu com la retenció decau molt ràpidament just després de l'aprenentatge i s'estabilitza a mesura que avança el temps. Teoria de l'estalvi: mesura l'aprenentatge residual quantificant el temps o assajos estalviats en tornar a aprendre una informació prèviament oblidada en comparació amb el temps invertit a aprendre-la de zero. George A. Miller: l'abast de la memòria a curt termini Considerat un referent fonamental en la consolidació de la psicologia cognitiva, George A. Miller va delimitar la capacitat del magatzem immediat.

Va observar que la memòria a curt termini té un límit estructural estrictament definit: reté entre 5 i 9 elements d'informació (7 ± 2 chunks). El chunk és una unitat d'informació amb significat que pot agrupar elements aïllats per optimitzar el processament. El paradigma de Brown-Peterson: la interferència a curt termini John Brown i el matrimoni format per Lloyd i Margaret Peterson van idear una metodologia per determinar la durada de la informació a curt termini quan s'impedeix el repàs conscient.

En aquest experiment, es demana als subjectes que memoritzin un conjunt de tres consonants (trigrama) i immediatament han d'efectuar una tasca de distracció (com ara comptar cap enrere de tres en tres). Els resultats van demostrar que a major temps de distracció, major és l'oblit del material, evidenciant que el simple transcurs d'un interval amb distracció és suficient per fer desaparèixer la informació d'aquest magatzem immediat. Investigador / Paradigma Objecte d'estudi principal Descobriment metodològic clau Hermann Ebbinghaus Memòria a llarg termini (MLT) Corba de l'oblit i mètode de l'estalvi mitjançant síl·labes sense sentit. George A.

Miller Capacitat de la memòria a curt termini (MCT) Amplitud fixa limitada a unitats o chunks. Paradigma Brown- Peterson Durabilitat i distracció a curt termini L'oblit a la MCT s'accelera dràsticament quan una tasca distractora impedeix el repàs. COMPROVA-HO 4 Quina relació va establir Ebbinghaus entre el temps de pràctica inicial i el re-aprenentatge a les 24 hores?

7 ± 2 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 6 Corba de posició serial: efecte de primacia i de recència Quan s'avalua el record lliure d'una sèrie de paraules (per exemple, mitjançant la tasca de memòria verbal com el test TAVEC), el percentatge d'èxit varia clarament en funció del lloc que ocupa cada ítem a la llista: Efecte de primacia: tendència a recordar amb més facilitat els primers ítems de la llista. S'atribueix a la Memòria a Llarg Termini (MLT), ja que els primers estímuls reben més atenció inicial i tenen temps de ser consolidats mitjançant repàs intern abans que el sistema se sobrecarregui.

Efecte de recència: tendència a evocar molt bé les últimes paraules presentades. Depèn de la Memòria a Curt Termini (MCT), ja que aquests ítems es troben encara actius en el magatzem temporal immediat en el moment de la petició de record. ERROR FREQÜENT Atribuir tant la primacia com la recència al mateix magatzem temporal. Confondre aquests mecanismes costa punts: l'efecte de primacia reflecteix transferència a la MLT per sobreaprenentatge inicial, mentre que la recència depèn exclusivament de la permanència a la MCT. Si s'introdueix una tasca de distracció abans del record (com el recompte regressiu de Brown-Peterson), l'efecte de recència desapareix, però el de primacia es conserva intacte.

IDEES CLAU El processament de la memòria exigeix tres fases consecutives: codificació inicial, emmagatzematge temporal o durador i recuperació posterior. Tulving divideix la memòria a llarg termini en sistemes declaratius (semàntica i episòdica) i no declaratius (procedimental i hàbits), relacionats per hipòtesis de paral·lelisme o inclusió. Ebbinghaus va quantificar la retenció amb síl·labes sense sentit, formulant la corba de l'oblit i la teoria de l'estalvi basada en la repetició. Miller va calcular l'amplitud màxima de la memòria a curt termini en unitats significatives d'informació (chunks).

El paradigma de Brown-Peterson va provar que la distracció impedeix el repàs i accelera l'oblit de la informació a curt termini. En la corba de posició serial, l'efecte de primacia depèn de la memòria a llarg termini (MLT), mentre que l'efecte de recència depèn de la memòria a curt termini (MCT). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quin tipus de memòria a llarg termini s'encarrega d'evocar l'activitat que es va dur a terme ahir a classe? 6. A quin magatzem correspon cadascun dels extrems de la corba de posició serial (primacia i recència)? 7 ± 2 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quina és la capacitat màxima de la memòria a curt termini establerta per George Miller? 8. Com va demostrar Hermann Ebbinghaus la seva teoria de l'estalvi? 9. Què conclou el paradigma experimental desenvolupat per Brown i Peterson? 10. Quin magatzem és responsable directe de l'efecte de recència en una tasca de record? 2 Bases i determinants — Funcions, nivells de processament i emoció EN ACABAR SABRÀS Distingir l'oblit adaptatiu i funcional de l'amnèsia patològica i la seva simptomatologia clínica. Comparar els paràmetres de capacitat, duració i velocitat entre la MCT i la MLT. Explicar el model de nivells de processament de Craik i Lockhart i les fases experimentals de Jenkins.

Analitzar la influència de l'avaluació emocional, l'arousal i la valència positiva en la memòria segons Sander, Brosch i Madan. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què oblidar el que hem dinat fa tres dimarts és un signe de bon funcionament mental i no pas un defecte cognitiu?

Capacitat il·limitada d'ítems a) Entre 5 i 9 chunks b) Entre 1 i 3 chunks c) Entre 10 i 12 chunks d) Introduint una tasca de distracció immediata a) Avaluant la recuperació de paraules autobiogràfiques b) Comptant el temps guanyat en reaprendre llistes c) Manipulant la posició dels ítems recordats d) La memòria episòdica és anterior a la procedimental a) La primacia s'elimina afegint més paraules finals b) L'emmagatzematge a llarg termini és inexhaurible c) La distracció augmenta l'oblit a curt termini d) Memòria sensorial ecoica a) Memòria a curt termini b) Memòria procedimental implícita c) Memòria a llarg termini d) Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 8 Naturalesa de la memòria: adaptació funcional enfront d'amnèsia patològica La memòria constitueix una eina biològica imprescindible per a la supervivència.

Loin de ser un registre rígid i passiu de la realitat, exerceix múltiples funcions en la nostra vida diària: permet la retenció i la recuperació de dades, guia l'aprenentatge continu, organitza el nostre coneixement del món, sosté la identitat personal, assegura l'orientació espaciotemporal i afavoreix l'adaptació al medi. A més, compleix una funció perceptiva indirecta facilitant el reconeixement immediat d'objectes i patrons coneguts. Tot i que el cervell humà posseeix una capacitat potencial teòrica extraordinària d'uns 2,5 petabytes (l'equivalent a 2.500.000 gigabytes), la ment no emmagatzema absolutament tots els estímuls que rep.

En aquest context, cal diferenciar de manera rigorosa entre dues condicions que sovint es confonen en l'àmbit comú: Oblit adaptatiu: fenomen biològic universal i normal mitjançant el qual el sistema cognitiu descarta detalls irrellevants o obsolets per optimitzar l'eficiència i evitar la saturació. Amnèsia: condició clínica patològica originada per una lesió cerebral, dany orgànic o disfunció greu, caracteritzada per la pèrdua involuntària i incapacitant, parcial o total, d'informació prèviament consolidada o per la impossibilitat de formar nous records. Criteri comparatiu Oblit funcional / adaptatiu Amnèsia clínica Naturalesa del procés Procés fisiològic normal, constant i saludable.

Quadre patològic secundari a un dany o trastorn neurobiològic. Reversibilitat i abast Afecta detalls circumstancials; s'activa per desús o interferències habituals. Pèrdua massiva o selectiva de períodes vitals, fets o noves adquisicions. Manifestacions clíniques associades Absència de desorientació profunda o canvis de personalitat. Confusió, desorientació, apatia, fragilitat emocional i canvis de personalitat.

Entre els símptomes generals que acompanyen l'amnèsia destaquen la incapacitat per evocar successos recents o remots (de fa dies, setmanes o anys), la desorientació persistent, marcades alteracions en la regulació afectiva i de la personalitat, i greus dificultats o impediments complets a l'hora de generar nous aprenentatges (per a l'estudi de les xarxes subjacents i la diferència entre afectació retrògrada i anterògrada, vegeu «Neurobiologia de la memòria — Xarxes corticals, hipocamp i neuropatologia»). ERROR FREQÜENT Confondre l'oblit quotidià amb un inici d'amnèsia patològica.

No recordar on s'han deixat les claus o oblidar un número de telèfon secundari reflecteix un filtratge adaptatiu basat en l'economia de recursos mentals. En canvi, l'amnèsia impedeix el funcionament diari bàsic i s'associa a dèficits de consolidació o lesions estructurals demostrables. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 9 COMPROVA-HO 12 Quina és la raó funcional principal per la qual el sistema nerviós empra l'oblit de manera adaptativa? Determinants clau entre memòria a curt i a llarg termini L'arquitectura temporal de la memòria s'ha categoritzat tradicionalment contrastant els magatzems a curt termini (MCT) i a llarg termini (MLT).

La diferenciació es fonamenta en tres variables fonamentals: la capacitat d'emmagatzematge, el temps de permanència de la traça i la rapidesa operativa en el processament.

Tipus de magatzem Capacitat Duració Velocitat de processament Memòria a Curt Termini (MCT) Molt petita i limitada Pocs segons Ràpida i immediata Memòria a Llarg Termini (MLT) Molt gran (pràcticament il·limitada) Fins a mesos o anys Relativament lenta Mentre que la informació mantinguda a la MCT requereix atenció contínua per no desvanèixer-se ràpidament davant d'estímuls competidors o distraccions, la informació que accedeix a la MLT s'assenta de forma duradora, tot i que el seu accés pot requerir un esforç de cerca o claus associatives més elaborades. COMPROVA-HO 13 Per què la velocitat de processament és més ràpida a la MCT que a la MLT si la seva capacitat és menor?

Nivells de processament: de la forma a la significació semàntica L'any 1972, els investigadors Fergus Craik i Robert Lockhart van proposar una ruptura teòrica amb els models tradicionals purament estructurals. Segons la seva teoria, la probabilitat de retenir un contingut no depèn del temps que passa en un magatzem provisional ni de la simple repetició mecànica, sinó de la profunditat amb què es processa l'estímul durant la codificació.

Els experiments desenvolupats per Jenkins i col·laboradors van validar aquesta aproximació mitjançant el disseny de tasques incidentals amb tres nivells progressius d'anàlisi perceptiva i cognitiva: Processament superficial (estructural o visual): anàlisi exclusiva dels trets físics d'un estímul (per exemple, verificar si una paraula està escrita en majúscules o minúscules). La traça de memòria que genera és feble i transitòria. 1 Processament intermedi (fonètic o acústic): discriminació basada en les característiques sonores (per exemple, avaluar si un terme rima amb una paraula determinada). Produeix una retenció moderada.

2 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 10 PROCÉS Nivells de processament segons Craik, Lockhart i Jenkins 1 Processament estructural Anàlisi de trets visuals físics com majúscules o minúscules. 2 Processament fonètic Anàlisi dels components sonors i identificació de rimes. 3 Processament semàntic Integració de significat, judici valoratiu i context profund. 4 Consolidació òptima Traça robusta i recuperació eficaç a la memòria a llarg termini. Els resultats empírics d'aquestes investigacions van corroborar que el processament semàntic garanteix un reconeixement i un record significativament superiors als obtinguts mitjançant codificacions superficials.

A més, es va comprovar la influència determinant de la congruència entre la fase d'adquisició i la d'avaluació: com més coherent és el format de recuperació respecte al tipus de codificació inicial (completar rimes vs. recuperar per categories de significat), més alta és l'efectivitat del record. Això posa de manifest la rellevància del context de recuperació en la reactivació de les traces. COMPROVA-HO 14 Quina manipulació experimental en els treballs de Jenkins genera la pitjor retenció en una prova posterior de reconeixement? Impacte de la motivació i l'afecte en les etapes mnèsiques La cognició no funciona aïllada dels estats interns de l'organisme.

La càrrega afectiva i la motivació constitueixen moduladors decisius de l'aprenentatge i la retenció mnemònica. Segons el model d'avaluació de Sander i col·laboradors (2005), el processament motivacional i emocional d'un succés segueix una seqüència estructurada de valoració dinàmica: Detecció de la rellevància: valoració de la novetat de l'estímul, la familiaritat, la predictibilitat, el caràcter agradable intrínsec i la concordança amb els objectius o necessitats bàsiques de l'individu. Avaluació de la implicació: anàlisi de la causalitat (agent causant i motiu), la probabilitat de les conseqüències, la divergència respecte a les expectatives prèvies i el grau d'urgència d'actuació.

Capacitat de gestió (afrontament): valoració del nivell de control, poder i capacitat d'ajust que posseeix l'organisme davant la situació. Significació normativa: contrast del succés amb els estàndards personals interns i les normes ètiques o socials de l'entorn. Processament profund (semàntic): comprensió del significat i integració de l'element en frases o categories contextuals (per exemple, decidir si un mot encaixa amb sentit dins d'una frase o expressa un judici de valor). Condueix a una integració òptima a la memòria a llarg termini.

3 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 11 Aquesta cadena d'avaluacions desencadena reaccions fisiològiques autònomes, tendències a l'acció, patrons d'expressió motora i sentiments subjectius, que interactuen estretament amb els sistemes atencionals i mnemònics. Esquema del procés d'avaluació emocional segons Sander et al. (2005). Aquest model evidencia que qualsevol succés amb alta rellevància emocional activa respostes integrals que focalitzen la ment en l'esdeveniment. Com a conseqüència directa, retenir informació resulta molt més assequible quan aquesta provoca una vivència afectiva.

De manera complementària, el marc desenvolupat per Brosch i col·laboradors (2013) desglossa com les emocions modulen específicament cadascuna de les tres etapes de la memòria: Fase mnèsica Mecanisme d'influència emocional Resultat funcional Codificació (Encoding / input) Priorització perceptiva Filtratge atencional selectiu cap als estímuls emocionals. Emmagatzematge (Storage) Consolidació incrementada Major resistència de la traça al pas del temps a la MLT. Recuperació (Retrieval / output) Intensificació de la vivència subjectiva Sensació de gran claredat, precisió subjectiva i certesa en evocar.

Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 12 Diagrama de la modulació emocional en les etapes mnèsiques segons Brosch (2013). A més de la modulació general de les fases, les investigacions de Madan i col·laboradors (2019) han aportat dades clau sobre la relació entre les dimensions emocionals i la memòria associativa. Els seus experiments demostren que l'estímul dotat de valència positiva indueix una precisió mnèsica superior en comparació amb els estímuls neutres. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES València positiva Major atractiu i rellevància biològica de l'estímul per al cervell. Grau d'arousal Nivell d'activació fisiològica desencadenat durant l'experiència.

Impacte emocional en la memòria associativa (Madan et al.) Millor memòria associativa Retenció més precisa i duradora de vincles entre elements. Major claredat subjectiva Sensació reforçada de seguretat en recuperar el record. Aquest efecte facilitador s'explica perquè el sistema cerebral percep les vivències emocionals positives com a més atractives i valuoses per a l'adaptació futura. Així mateix, els resultats subratllen que no solament importa la valència (el caràcter positiu o negatiu de l'estímul), sinó també el nivell d'arousal o activació fisiològica associada, determinant de la força amb què les associacions s'ancoren en la memòria. COMPROVA-HO 15 Segons el model de Brosch et al.

(2013), com es manifesta l'efecte de l'emoció específicament durant la fase de recuperació? Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 13 IDEES CLAU L'oblit és un mecanisme fisiològic adaptatiu essencial per optimitzar recursos, diferenciat radicalment de l'amnèsia, la qual constitueix una alteració clínica greu. La MCT i la MLT es distingeixen pels seus paràmetres de capacitat (molt limitada vs. gran), durada (segons vs. mesos o anys) i velocitat de processament. El model dels nivells de processament de Craik i Lockhart (1972) demostra que la retenció depèn de la profunditat d'anàlisi semàntica i no pas de la mera repetició passiva.

Les emocions prioritzen perceptivament la codificació, potencien la consolidació a l'emmagatzematge i intensifiquen la seguretat subjectiva durant la recuperació (Brosch et al., 2013). La valència positiva i l'arousal emocional incrementen l'efectivitat i la precisió de la memòria associativa (Madan et al., 2019). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 16. Quina diferència bàsica hi ha entre el processament d'una paraula a nivell fonètic i a nivell semàntic segons els experiments de Jenkins? 17. En què consisteix la primera fase de la valoració emocional proposada per Sander et al. (2005)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quin tipus de processament indueix el record més fort segons Craik i Lockhart? 19. Com actua l'emoció en la fase de codificació segons Brosch et al. (2013)? 20. Què conclouen els estudis de Madan et al. (2019) sobre la memòria associativa?

Processament estructural visual a) Repetició mecànica contínua b) Processament fonètic de la rima c) Processament semàntic de significat d) Provocant amnèsia retroactiva general a) Eliminant qualsevol biaix subjectiu b) Prioritzant l'atenció cap als estímuls rellevants c) Incrementant exclusivament la durada sensorial d) La valència positiva millora la precisió associativa a) L'arousal no intervé en les associacions b) Els estímuls neutres s'associen més fàcilment c) Els estímuls no tenen efecte diferencial d) Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 14 21. Quina característica distingeix l'oblit adaptatiu de l'amnèsia?

3 Neurobiologia de la memòria — Xarxes corticals, hipocamp i neuropatologia EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de la via dorsal i ventral en la percepció i l'orientació atencional. Identificar les estructures neurals responsables de la memòria semàntica, episòdica i procedimental. Diferenciar l'amnèsia retrògrada de l'anterògrada segons la localització cortical o subcortical del dany. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què una lesió bilateral a l'hipocamp impedeix recordar una conversa recent però permet aprendre a anar en bicicleta? La memòria humana no és una entitat unitària ni resideix en un únic punt aïllat de l'encèfal.

Es tracta d'un conjunt complex de sistemes interconnectats que transformen els estímuls de l'entorn en records duradors a través de xarxes corticals i estructures subcorticals especialitzades. Provoca desorientació i alteració de personalitat a) És un procés normal de filtratge informatiu b) És una condició patològica greu c) Impedeix qualsevol aprenentatge futur d) Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 15 ESQUEMA Correlats biològics i neuropatologia de la memòria Processament perceptiu i modulació atencional L'emmagatzematge d'un record comença quan els sentits capten la informació.

A nivell cortical, els senyals visuals i sensorials segueixen rutes organitzades segons la funció del processament: Via dorsal: S'estén cap al lòbul parietal superior. És la via del «on» o de la localització espacial i el moviment dels objectes. Una lesió en aquesta ruta provoca acinetòpsia, un trastorn neurològic en què el pacient percep la realitat com a fotogrames estàtics discontinus, perdent la visió fluida del moviment. Via ventral: Es projecta cap a la part inferior del lòbul temporal. És la ruta del «què», especialitzada a identificar objectes i comparar-los amb patrons previs, fet que permet reconèixer estímuls familiars.

Xarxes de processament Vies sensorials i atenció Via dorsal i ventral Parietal superior i temporal inferior Memòria de treball Còrtex prefrontal i Brodmann 40- 44 Sistemes de memòria Circuits corticals i subcorticals Episòdica i semàntica Temporal medial i temporal inferior Procedimental Ganglis basals i cerebel Neuropatologia Amnèsies i malalties Amnèsia anterògrada Lesió subcortical o temporal medial Amnèsia retrògrada Danys extensos a nivell cortical Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 16 Esquema de les vies visuals de projecció subcortical i cortical.

Perquè aquesta informació s'integri, cal una correcta orientació de l'atenció, la qual es divideix funcionalment en tres etapes: COMPROVA-HO 23 Quina conseqüència perceptiva tindria una interrupció funcional severa de la via dorsal? Bases neurals de la memòria de treball La memòria de treball manipula activament la informació en períodes curts de temps per permetre el raonament o la comprensió. Aquest sistema depèn de xarxes anatòmiques diferenciades segons el tipus d'estímul: Activitats fonològiques i verbals: Impliquen el còrtex prefrontal del lòbul frontal i les àrees de Brodmann 40-44 a l'hemisferi esquerre, incloent l'escorça parietal i temporal associada al llenguatge.

Activitats espacials i visuals: Depenen del còrtex prefrontal en estreta coordinació amb les àrees d'associació visual de l'escorça occipitotemporal i parietal. Desenganx: Desconnectar el focus atencional d'un estímul previ, procés lligat al lòbul parietal superior i a la via dorsal. 1 Moviment: Desplaçar l'atenció cap al nou estímul a través de la via ventral i regions temporals inferiors. 2 Enganx: Fixar l'atenció sobre el nou objectiu mitjançant el nucli pulvinar del tàlem, que connecta directament amb l'escorça visual i modula la focalització de l'estímul.

3 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 17 El complex hipocampal: codificació, consolidació i parahipocamp L'hipocamp, situat al lòbul temporal medial, és essencial per a la formació de noves associacions i la memòria a curt termini durant l'aprenentatge. Quan no hi ha una activació adequada de l'hipocamp, la informació no es consolida en estructures corticals a llarg termini. El parahipocamp, que envolta l'hipocamp, s'encarrega del context espacial i genera la sensació de familiaritat. Una activació anòmala o sobtada del parahipocamp genera un fals reconeixement conegut com a déjà vu, fenomen especialment recurrent en pacients amb epilèpsia del lòbul temporal.

COMPROVA-HO 24 Per què una persona amb alteracions al parahipocamp pot experimentar episodis sobtats de déjà vu? Substrats neuroanatòmics dels sistemes de memòria Els diferents sistemes de memòria a llarg termini no comparteixen la mateixa xarxa anatòmica, tal com demostra la neuropsicologia clínica: Sistema de memòria Estructures cerebrals principals Funció i contingut Memòria semàntica Lòbul temporal inferior Fets, conceptes i informació sobre el món independent del context en què es van aprendre.

Memòria episòdica Lòbul temporal medial (hipocamp, parahipocamp, amígdala), cossos mamil·lars, tàlem, gir cingulat i còrtex prefrontal Vivències biogràfiques i esdeveniments autobiogràfics vinculats a coordenades d'espai i temps. Memòria procedimental Ganglis basals, cerebel i àrea motora suplementària Habilitats motores, patrons seqüencials i rutines automàtiques (com tocar un instrument o seguir una coreografia rítmica). Neuropatologia de la memòria: amnèsies i etiologies L'amnèsia és un dèficit profund del record o de l'aprenentatge derivat d'una patologia o lesió estructural: Amnèsia retrògrada: Pèrdua dels records previs a la lesió o esdeveniment patològic.

Amnèsia anterògrada: Incapacitat per consolidar i emmagatzemar nous records després del dany cerebral. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 18 EXEMPLE: EL PACIENT H.M. (HENRY MOLAISON) Sotmès a una resecció bilateral del lòbul temporal medial (incloent els dos hipocamps) per frenar una epilèpsia intractable, H.M. va quedar impossibilitat per consolidar nova informació declarativa (amnèsia anterògrada greu). En canvi, conservava habilitats motores adquirides i podia aprendre tasques procedimentals noves, demostrant la separació entre la memòria conscient i la procedimental.

ERROR FREQÜENT Pensar que l'afectació de l'hipocamp o les estructures subcorticals esborra la memòria passada. El dany a nivell subcortical o al lòbul temporal medial produeix típicament amnèsia anterògrada (incapacitat de crear nous records). Per contra, el dany estès a nivell cortical sol alterar els engrames consolidats, generant amnèsia retrògrada. Les etiologies de l'amnèsia són diverses i responen a patrons anatòmics concrets: Accidents cerebrovasculars (ictus, trombosi): Si la coagulació o ruptura vascular afecta regions subcorticals, provocarà predominantment amnèsia anterògrada; si danya àrees corticals extenses, el dèficit serà retrògrad.

Malalties neurodegeneratives (DSM-5): La malaltia d'Alzheimer combina dèficits anterògrads primerencs amb pèrdua retrògrada progressiva. Altres quadres inclouen la demència per cossos de Lewy, la malaltia de Parkinson i la de Huntington, així com els traumatismes cranioencefàlics. Síndrome de Korsakoff: Causada per una fallida nutricional (dèficit de tiamina) deguda a l'alcoholisme crònic, afecta específicament els cossos mamil·lars i nuclis talàmics. Es caracteritza per una severa amnèsia i per la presència de fabulacions (invenció involuntària de relats per cobrir les llacunes de memòria).

Consum perllongat de drogues: Genera generalment alteracions retrògrades, encara que en certs casos pot comprometre la fixació anterògrada. Infeccions víriques: L'abast de l'amnèsia depèn directament de quina regió del cervell resulti inflamada o lesionada. COMPROVA-HO 25 Quina diferència simptomàtica clau distingeix un dany vascular subcortical d'un dany cortical extens? Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 19 IDEES CLAU La percepció visual es canalitza mitjançant la via dorsal espacial (afectada en l'acinetòpsia) i la via ventral d'identificació d'objectes. L'orientació atencional depèn del desenganx parietal, el moviment ventral i l'enganx modulat pel nucli pulvinar.

L'hipocamp consolida nous aprenentatges associatius, mentre que el parahipocamp regula la memòria espacial i el reconeixement de familiaritat (associat al déjà vu). La memòria es divideix en xarxes diferenciades: temporal inferior (semàntica), temporal medial i diencèfal (episòdica), i ganglis basals amb cerebel (procedimental). Les lesions subcorticals causen típicament amnèsia anterògrada, com en H.M. o la síndrome de Korsakoff, mentre que les corticals solen generar amnèsia retrògrada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines regions cerebrals sustenten els components fonològics i visuoespacials de la memòria de treball? 27. Quina dissociació fonamental va evidenciar el cas del pacient H.M.

respecte als sistemes de memòria? 28. Quina estructura es troba lesionada en la síndrome de Korsakoff i quin símptoma clínic verbal sol presentar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina alteració neurològica produeix la lesió bilateral de la via dorsal perceptiva? 30. On s'emmagatzema principalment la memòria semàntica consolidada? 31. Quina estructura diencefàlica és fonamental per fixar l'atenció (fase d'enganx)? 32. Com es defineix la pèrdua de records anteriors al moment d'un traumatisme?

Amnèsia retrògrada a) Acinetòpsia b) Afàsia fonològica c) Síndrome de Korsakoff d) Cossos mamil·lars a) Cerebel b) Ganglis basals c) Lòbul temporal inferior d) Àrea suplementària a) Nucli pulvinar b) Amígdala c) Gir cingulat d) Fabulació Korsakoff a) Amnèsia retrògrada b) Amnèsia anterògrada c) Amnèsia episòdica pura d) Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 20 4 Arquitectura de la memòria — Model modal i memòria sensorial EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals dels tres magatzems del model d'Atkinson i Shiffrin. Explicar per què el paradigma d'informe parcial de Sperling demostra la gran capacitat de la memòria icònica davant l'informe global.

Comparar els paràmetres temporals i funcionals de la memòria icònica, ecoica i hàptica. Identificar les àrees corticals primàries vinculades a cadascun dels registres sensorials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Quan tanquem els ulls després de veure un llum intens o escoltem una paraula sense parar-hi atenció inicial, per què en conservem durant un instant una imatge exacta o un ressò mental precís? L'arquitectura estructural de la memòria: el model modal Durant la dècada de 1960, la psicologia cognitiva va adoptar la metàfora de l'ordinador per descriure la ment humana com un sistema de processament d'informació.

Sota aquest prisma, Richard Atkinson i Richard Shiffrin van formular l'any 1968 el model modal o multi-magatzem. Aquesta proposta estructurava la memòria en tres components seqüencials interconnectats per processos de control. Esquema del model multimagatzem de memòria d'Atkinson i Shiffrin. El flux transcorre de manera lineal a través de tres estructures principals: Registres o memòria sensorial: rep l'estimulació ambiental directa mitjançant els òrgans sensorials. Reté una còpia exacta de l'estímul durant fraccions de segon de forma automàtica. Si no rep atenció, la informació es perd ràpidament per decaïment de la petjada.

Memòria a curt termini (MCT): rep la informació seleccionada pel focus atencional. Té una capacitat limitada (establerta de forma canònica entre 5 i 9 elements o segons George Miller) 7 ± 2 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 21 i una durada d'entre 15 i 30 segons sense repàs. Permet mantenir actius els elements mitjançant la repetició de manteniment i generar respostes conductuals immediates. Memòria a llarg termini (MLT): constitueix el dipòsit permanent de coneixements amb una capacitat pràcticament il·limitada i una durada que pot abastar tota la vida. Quan cal recuperar un record, aquest es transfereix de nou des de la MLT cap a la MCT per ser utilitzat.

Més endavant, Fergus Craik i Robert Lockhart (1972, revisat el 1975) van qüestionar aquesta concepció purament estructural de magatzems rígids. Van proposar l'enfocament dels nivells de processament (vegeu «Bases i determinants — Funcions, nivells de processament i emoció»), on la persistència d'un traç no depèn del magatzem on resideix, sinó de la profunditat cognitiva de l'anàlisi. Craik i Tulving van demostrar experimentalment que el processament semàntic profund consolida la informació a llarg termini de manera molt més eficaç que el simple repàs mecànic superficial. Diagrama del flux d'informació entre els magatzems sensorial, curt i llarg termini.

PROCÉS Flux de la informació en el model modal Estímul ambiental Entrada sensorial física directa des de l'entorn exterior. 1 Memòria sensorial Còpia precategorial breu; es perd ràpidament sense atenció. 2 Focus atencional Selecciona la informació rellevant i la transfereix a curt termini. 3 Memòria a curt termini Reté 7 ± 2 elements i manté l'estímul mitjançant repàs. 4 Memòria a llarg termini Magatzem permanent; requereix recuperació posterior cap a la MCT. 5 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 22 COMPROVA-HO 34 Per què el model d'Atkinson i Shiffrin es qualifica de model estructural o multimagatzem?

Naturalesa dels registres sensorials i subitització La memòria sensorial representa la porta d'entrada del processament cognitiu. La seva funció primordial és retenir la impressió sensorial el temps mínim indispensable perquè els mecanismes de percepció en completin l'anàlisi. Ulric Neisser (1967) va establir una distinció formal per a aquests registres segons la modalitat física del receptor implicat. Aquest sistema posseeix tres característiques fonamentals: té una persistència precategorial (emmagatzema propietats físiques crues com lluentor, contorn o to sense interpretació semàntica), una capacitat teòricament enorme o il·limitada, i un decaïment extremadament ràpid.

Opera de manera inconscient i involuntària. L'exploració de la capacitat d'aprehensió visual immediata va començar amb els experiments d'William Hamilton (1859), qui presentava conjunts de bales o cercles breument per avaluar quants elements es podien captar sense comptar-los un a un. Més endavant, Mandler i Shebo van delimitar els processos cognitius implicats segons la quantitat d'estímuls: Nombre d'estímuls Procés cognitiu predominant Mecanisme implicat 1 a 3 (màx. 4) Subitització directa Percepció visual ràpida, innata i sense esforç de còmput. Fins a 20 Càlcul i estimació Ús de recursos de memòria a curt termini i patrons coneguts.

Més de 20-25 Integració atencional Requereix atenció sostinguda sobre la petjada icònica fugaç. Aquesta habilitat varia segons el sentit: Visió: presentació simultània amb un llindar habitual de 4 elements, ampliable si s'estructuren en figures familiars. Audició: recepció seqüencial amb un rang de subitització de 2 a 3 elements, facilitada per estructures rítmiques. Tacte: presentació simultània d'entre 3 i 6 elements, beneficiant-se de patrons anatòmics com els dits corporals. COMPROVA-HO 35 Quina diferència operativa hi ha entre la subitització d'un conjunt de 3 objectes i la d'un de 15?

Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 23 Memòria icònica: el paradigma de Sperling Per determinar quants estímuls podem retenir exactament a la memòria icònica, George Sperling (1960) va dissenyar un paradigma trencador amb taquistoscopi. Fins aleshores, els investigadors utilitzaven el mètode d'informe global (whole report), en el qual es projectava una matriu de 12 lletres durant 50 mil·lisegons i es demanava al participant que en recordés tantes com pogués. Amb l'informe global, els participants només podien reportar entre 3 i 4 lletres. Això semblava indicar una capacitat sensorial molt reduïda.

Tanmateix, els subjectes al·legaven de manera consistent que havien vist totes les lletres, però que s'esvaïen mentre començaven a vocalitzar les primeres respostes. L'acte mateix de reportar destruïa el record sensorial restant. Per comprovar aquesta hipòtesi, Sperling va introduir el mètode d'informe parcial (partial report): Quan el to sonava de forma immediata (sense retard), els participants encertaven gairebé totes les lletres de la fila, demostrant que tenien disponibles a la memòria sensorial entre 8 i 10 elements (o fins i tot la totalitat de la matriu si s'organitzaven gestàlticament).

No obstant això, quan s'introduïa una demora en el senyal auditiu, l'execució queia vertiginosament. Gràfica comparativa entre informe parcial i informe global segons Sperling. El punt crític temporal d'extinció de la memòria icònica és d'aproximadament 0,5 segons (500 ms). Si la demora del senyal supera aquest interval, el rendiment del mètode parcial cau fins a igualar-se amb el nivell del mètode global (al voltant de 3 o 4 ítems). Els experiments d'Averbach i Coriell (1961), utilitzant senyals visuals (com ara un cercle o una barra al voltant de la lletra objectiu) en comptes de tons acústics, van corroborar de manera independent aquest patró ràpid de decaïment temporal.

Es projecta la matriu de lletres (3 files de 4 lletres) durant una fracció de segon (50 ms). 1 Immediatament després de la desaparició de la matriu, s'emet un senyal acústic discriminatiu: to agut per a la fila superior, to mitjà per a la fila central i to greu per a la fila inferior. 2 El subjecte només ha d'informar de les lletres de la fila indicada pel to. Com que el participant no sap quin to sonarà abans de veure les lletres, el rendiment de la fila escollida permet extrapolar la quantitat total d'informació retinguda al registre visual.

3 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 24 ERROR FREQÜENT Un error greu a l'examen és deduir que el procediment d'informe global reflecteix la capacitat màxima de la memòria icònica. L'informe global mesura en realitat el límit d'evacuació cap a la memòria a curt termini abans que el registre s'esvaeixi (3-4 elements). La vertadera capacitat de la memòria icònica és molt més elevada i només es revela mitjançant l'informe parcial immediat de Sperling.

Pel que fa al processament visual, el model de Di Lollo (1980) sosté que la persistència de la visió opera durant uns 100-300 ms, mentre que la informació transferida a la memòria a curt termini pot conservar-se uns 800 ms abans de requerir altres mecanismes. La memòria icònica funciona com una veritable «pantalla intermèdia» o memòria d'emmagatzematge temporal que permet estabilitzar l'estímul per a la seva codificació. Respecte a la seva utilitat biològica, Haber (1983) plantejava escèpticament que la persistència icònica podria tractar-se d'un simple epifenomen de laboratori sense finalitat ecològica clara.

En contraposició, Coltheart (1983) defensava que aquest magatzem és indispensable per atorgar el temps mínim d'anàlisi que necessita el focus atencional per extreure invariants d'un món en constant canvi. En l'àmbit mèdic contemporani, les alteracions en les tasques d'informe parcial s'utilitzen com a biomarcador precoç del deteriorament cognitiu lleu (MCI), ja que aquests pacients mostren un declivi sensorial superior al propi de l'envelliment normatiu sense arribar a criteris de demència severa. COMPROVA-HO 36 Què passa amb l'avantatge de l'informe parcial si el senyal acústic es retarda 1 segon després de la presentació de les lletres?

Memòria ecoica, hàptica i correlats corticals La memòria ecoica constitueix el registre sensorial de la modalitat auditiva. A diferència dels estímuls visuals, que generalment es manifesten de forma espacial i simultània, el so té una naturalesa purament temporal i seqüencial. Per comprendre el llenguatge oral, el cervell ha de mantenir actiu el primer fonema d'un mot mentre s'emet el darrer. La memòria ecoica funciona com un banc de sons que reté una rèplica literal de l'ona acústica. Aquesta petjada té un punt crític al voltant dels 250 ms, però pot mantenir una persistència útil d'aproximadament 2 a 4 segons.

Gràcies a aquesta durada més perllongada que la icònica, l'oient pot analitzar característiques tonals de l'emissor i reconstruir fragments de frases escoltats pocs segons abans encara que no hi hagués parat atenció en el moment exacte de l'emissió.

En els models atencions de filtre, la informació procedent de la memòria ecoica xoca amb el filtre atencional abans d'accedir al magatzem de capacitat limitada i anàlisi de significat: Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 25 ESQUEMA Tipus de memòria sensorial i àrees corticals Així mateix, disposem d'una memòria sensorial específica per al tacte, anomenada memòria hàptica, que preserva sensacions cutànies i propioceptives d'interacció física immediata. Pel que fa als seus fonaments biològics, cadascun d'aquests registres sensorials s'ancora a l'àrea cortical primària corresponent: Còrtex visual primari: allotja la sustentació neural de la memòria icònica.

Còrtex auditiu: seu del registre ecoic i de la integració de patrons sonors. Còrtex somatosensorial: encarregat de sostenir les petjades de la memòria hàptica. COMPROVA-HO 37 Per quina raó adaptativa la memòria ecoica necessita una durada temporal més llarga (2-4 s) que la memòria icònica (0,5 s)? IDEES CLAU El model modal d'Atkinson i Shiffrin (1968) proposa tres magatzems seqüencials: registre sensorial, memòria a curt termini (MCT) i memòria a llarg termini (MLT). La memòria sensorial reté la informació d'entrada de forma precategorial, amb gran capacitat i una persistència temporal extremadament reduïda.

La subitització permet determinar quantitats d'1 a 3 o 4 estímuls de forma immediata i innata, sense necessitat de fer càlculs actius ni dependre de la MCT. L'informe parcial de George Sperling va demostrar que la capacitat de la memòria icònica és molt àmplia, però la seva petjada s'esvaeix al cap de 500 ms. La memòria ecoica reté informació auditiva durant 2 a 4 segons per facilitar la interpretació del discurs seqüencial. Les memòries icònica, ecoica i hàptica s'assenten respectivament en els còrtexs visual, auditiu i somatosensorial primaris. Memòria icònica Persistència visual breu de 500 ms. Còrtex visual primari Processament occipital de la imatge.

Memòria ecoica Persistència auditiva de 2 a 4 segons. Còrtex auditiu Processament temporal del so. Memòria hàptica Persistència d'estímuls tàctils corporals. Còrtex somatosensorial Processament parietal de sensacions físiques. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. En què es diferencia la concepció de la memòria d'Atkinson i Shiffrin de la de Craik i Tulving? 39. Com va permetre el senyal auditiu en el mètode d'informe parcial de Sperling descobrir la vertadera capacitat de la memòria icònica? 40. Quin és el substrat neuroanatòmic dels magatzems sensorials icònic, ecoic i hàptic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final.

41. Quina capacitat aproximada va revelar la tècnica d'informe parcial immediat de Sperling per a la memòria icònica? 42. A partir de quin retard del senyal acústic s'extingeix l'avantatge de l'informe parcial sobre el global? 43. Quina característica temporal distingeix principalment la memòria ecoica de la icònica? 44. Quin procés permet enumerar de manera instantània i innata un conjunt petit d'estímuls sense comptar-los?

Un màxim estricte de 2 elements a) Entre 8 i 10 lletres b) Capacitat limitada a 1 lletra c) Només entre 3 i 4 lletres d) Als 100 mil·lisegons a) Als 4 segons de demora b) Als 2 segons complets c) Als 500 mil·lisegons d) Dura exactament el mateix que la icònica a) Té una durada superior d'uns 2-4 segons b) Decau en menys de 50 mil·lisegons c) És completament immune al pas del temps d) Subitització a) Processament profund b) Repàs de manteniment c) Priming perceptiu d) Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 27 5 Memòria operativa — El model multicomponent de Baddeley i Hitch EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferències entre la memòria a curt termini passiva i la memòria operativa activa.

Explicar els efectes de similitud fonològica i de longitud de les paraules en el bucle fonològic. Identificar la dissociació de subcomponents de l'agenda visuoespacial mitjançant tasques d'interferència. Relacionar cada component del model de Baddeley amb les seves respectives àrees neuroanatòmiques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com podem resoldre una operació aritmètica mental sense oblidar les xifres inicials mentre fem els càlculs intermedis? La concepció clàssica de la retenció immediata com un simple contenidor passiu va resultar insuficient per explicar com operem amb la informació en temps real.

En el seu lloc, la recerca cognitiva va introduir una estructura dinàmica capaç de transformar els estímuls mentre s'executen tasques complexes. Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 28 ESQUEMA Arquitectura de la memòria de treball Revisió crítica del model modal El model modal d'Atkinson i Shiffrin (1968; vegeu «Arquitectura de la memòria — Model modal i memòria sensorial») descrivia un trànsit estrictament seqüencial on la memòria a curt termini (MCT) actuava com a pas obligatori per transferir dades cap a la memòria a llarg termini mitjançant la repetició verbal contínua.

No obstant això, diverses evidències empíriques van contradir aquest esquema: Processament en paral·lel davant de serial: El model clàssic assumia un funcionament serial. Si fos així, en fer una segona tasca caldria esborrar completament el contingut de la primera, i com més informació es processés més temps es requeriria de manera estrictament lineal. La realitat cognitiva demostra que la ment pot gestionar fluxos d'informació en paral·lel. Rutes d'aprenentatge alternatives al repàs fonològic: La consolidació a llarg termini no depèn exclusivament del repàs fonològic.

Diversos casos clínics amb greus dificultats per al record lliure de paraules i amb alteracions en les àrees del repàs fonològic conserven la capacitat de reconèixer paraules i identificar formes visuals, demostrant que el sistema no s'atura si falla el repàs verbal. Dissociació neuropsicològica del cas K.F.: El model modal afirmava que sense una MCT intacta era impossible consolidar informació nova. Tanmateix, el pacient K.F.

presentava una capacitat de Executiu Central Control atencional i manipulació Bucle Fonològic Magatzem acústic i repàs verbal Magatzem Fonològic Reté la traça temporal d'àudio Repàs Articulat Reciclatge subvocal de la parla Agenda Visuoespacial Retenció visual i localització espacial Component Visual Objectes, formes i patrons Component Espacial Posicions relatives i moviment Tampó Episòdic Integració multimodal i connexió amb MLT Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 29 retenció immediata severament danyada, però podia realitzar aprenentatges nous i desenvolupar- se en la seva vida diària amb normalitat.

DEFINICIÓ La memòria de treball o operativa és un sistema de capacitat limitada que manté i manipula activament la informació transitòria per tal de generar un resultat cognitiu diferent. COMPROVA-HO 46 Què va demostrar el cas del pacient K.F. respecte a la relació entre la MCT i la consolidació a llarg termini? L'arquitectura multicomponent de Baddeley i Hitch Per superar les limitacions del magatzem unitari, Alan Baddeley i Graham Hitch van proposar l'any 1974 una estructura tripartida formada per un centre de control i dos subsistemes subordinats o esclaus especialitzats en modalitats concretes de dades.

Més endavant, l'any 2000, el model es va ampliar amb la incorporació d'un quart component d'enllaç multimodal. Esquema del model ampliat de memòria de treball de Baddeley. El bucle fonològic Aquest subsistema s'encarrega d'analitzar, repetir i retenir la informació verbal i auditiva a curt termini, a més de gestionar l'oblit immediat i la transformació d'estímuls escrits en codis sonors. El seu mecanisme comença amb una primera fase d'anàlisi fonològica dels fonemes al parietal posterior, que manté la traça durant uns 2 segons, per després derivar cap a les àrees motores i premotores relacionades amb la parla.

El funcionament del bucle fonològic presenta regularitats experimentals clares: Efecte de similitud fonològica: Com més s'assemblen acústicament els estímuls que s'han d'associar o recordar, més gran és la interferència entre ells i més baixa el rendiment. Quan els Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 30 estímuls són clarament diferents, la interferència disminueix i el record augmenta. Efecte de longitud de les paraules: Com més curtes són les paraules, més fàcilment es recorden en comparació amb els termes polisíl·labs.

Aquest fenomen succeeix perquè com més elements s'han d'articular, més temps es triga a recórrer el bucle i més risc hi ha que la traça temporal decaigui abans de ser reactivada. Interferència i absència de distractors: Sense elements distractors resulta molt més accessible retenir el material; la presència de concurrència fonològica o sobrecàrrega d'articulació redueix immediatament l'eficiència del sistema. A més, davant de material verbal escrit o audiovisual, la imaginació visual complementària pot col·laborar en la retenció. COMPROVA-HO 47 Per què recordem millor una llista de paraules monosíl·labes que una de cinc síl·labes?

L'agenda visuoespacial L'agenda visuoespacial processa el contingut basat en imatges i coordenades. La informació s'hi pot retenir durant uns 2 segons i la seva capacitat es troba limitada a 3 o 4 objectes. Les tasques experimentals d'interferència han permès constatar que l'agenda no és unitària, sinó que es compon de dues subdimensions dissociables: un component purament visual (aparença, colors i formes) i un altre d'estrictament espacial (localització i moviment).

El principi d'interferència selectiva governa aquest mecanisme: dues tasques de la mateixa naturalesa (per exemple, visual contra visual) col·lapsen el recurs i empitjoren el rendiment, mentre que si es combina una activitat visual amb una altra espacial, la interferència s'atenua significativament. ERROR FREQÜENT Creure que qualsevol tasca concurrent satura l'agenda visuoespacial per igual. La interferència depèn de la dimensió implicada: una càrrega espacial interferirà de forma molt més severa amb el seguiment de coordenades que no pas amb la retenció de colors o formes estàtiques.

L'executiu central i el tampó episòdic L'executiu central actua com el nucli regulador de tota la memòria de treball. Disposa de recursos atencials estrictament limitats i té encomanades les següents operacions: L'any 2000, Baddeley va afegir el tampó episòdic (episodic buffer). Aquest magatzem temporal d'integració combina informació procedent de fonts heterogènies: els codis fonològics del bucle, les representacions de l'agenda visuoespacial i el material procedent de la memòria a llarg termini. La seva Regulació del flux d'informació: Distribueix els recursos cap al bucle fonològic o cap a l'agenda visuoespacial segons les demandes cognitives de l'entorn.

1 Manipulació bimodal activa: Transforma activament les dades per generar solucions, en lloc de només retenir-les de forma passiva. 2 Control atencional supervisor: Focalitza l'atenció, resol conflictes i inhibeix respostes automàtiques (un sistema l'alteració del qual s'estudia amb profunditat en pacients amb malaltia d'Alzheimer). 3 Memòria: Sistemes, Processos i Neurobiologia — Apunts 31 funció és generar representacions coherents i multidimensionals i articular la recuperació dels records de la nostra pròpia experiència vital.

Component Capacitat i durada Funció principal Codi dominant Bucle fonològic ~2 segons sense repàs Retenció i reciclatge d'informació acústica i verbal Fonològic / articulat Agenda visuoespacial ~2 segons (3-4 objectes) Processament de formes, colors i coordenades de l'espai Visual i espacial dissociats Executiu central Capacitat atencional limitada Control atencional, distribució de tasques i manipulació Atencional / amodal Tampó episòdic Capacitat limitada Integració dades de múltiples sistemes i enllaç amb MLT Multidimensional integrat COMPROVA-HO 48 Quina mancança del model original de 1974 va resoldre la incorporació del tampó episòdic?

Correlats neuroanatòmics de la memòria de treball Les tècniques de neuroimatge han confirmat una divisió funcional i topogràfica dels processos de retenció i repàs: Diagrama de les localitzacions neuroanatòmiques dels components de la memòria operativa. Executiu central: Es localitza principalment al còrtex prefrontal, responsable del control atencional i la coordinació executiva. Magatzem fonològic: S'associa a àrees del lòbul temporal esquerre, clau…