Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Resum complet de Motivació i Emoció: teories de James-Lange, Cannon i Lazarus, psicobiologia amigdalar, Hull, Weiner, necessitats bàsiques i influència social. APREN.AI Índex 1 Conceptes fonamentals de motivació, emoció i processos afectius 1. Evolució històrica i definició de la motivació 2. La naturalesa multidimensional de l'emoció segons Lang (1968) 3.

Delimitació conceptual: afecte, estat d'ànim, emoció, sentiment i tret 2 Models teòrics i debat sobre cognició i emoció La polèmica clàssica: Teoria perifèrica enfront de Teoria central El debat contemporani: Cognició enfront d'Afecte 3 Funcions, qualitats i determinants de la motivació i l'emoció Qualitats de la motivació: activació, direcció i metes 4 Bases psicobiològiques i interacció gen-ambient Psicobiologia de les emocions i circuits cerebrals Psicobiologia de la motivació i integració d'accions Interacció entre genètica i ambient: el model MAO-A 5 La motivació com a procés individual i influència social El procés motivacional individual: de l'estímul a l'acció Cognicions postconductuals: dissonància, atribució i generalització Models teòrics de la necessitat: Maslow i Ryan & Deci Influència social: presència dels altres, conformitat i obediència 6 Tipologies d'emocions i anàlisi dels motius primaris i secundaris Classificació de les emocions: bàsiques i socials Motius primaris: supervivència i homeòstasi Motius secundaris: assoliment i filiació 7 Resum per repassar Conceptes bàsics i fenòmens afectius Models teòrics d'emoció i cognició Psicobiologia i determinants de la conducta El procés motivacional i la influència social Cronologia clàssica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 1 1 Conceptes fonamentals de motivació, emoció i processos afectius EN ACABAR SABRÀS Distingir l'etapa precientífica de l'etapa científica de l'estudi de la motivació. Identificar els cinc components conductuals de la motivació i les seves tipologies bàsiques. Descriure els tres sistemes de resposta i les tres dimensions emocionals segons Lang (1968). Diferenciar afecte, estat d'ànim, emoció, sentiment i tret de personalitat segons durada i activació.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una persona sent por davant un perill sobtat, per què diem que el sentiment arriba dècimes de segon després de l'emoció? L'estudi psicològic dels processos afectius i motivacionals analitza els mecanismes que impulsen, orienten i regulen la conducta dels organismes cap a la supervivència i l'adaptació. ESQUEMA Estructura dels processos motivacionals i afectius 1.

Evolució històrica i definició de la motivació La comprensió de la motivació ha transcorregut per dues etapes principals al llarg de la història de la psicologia: Processos psicològics Nucli d'estudi de la matèria Motivació Causes, inici i persistència Motius primaris Base biològica i innata Motius secundaris Aprenentatge sociocultural Processos afectius Emocions, estats d'ànim i trets Components de Lang Fisiològic, motor i cognitiu Temporalitat afectiva Diferenciació de durada i activació Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 2 Etapa precientífica: se centrava en la motivació lligada estrictament a la conducta directament observable, sense aprofundir en els processos interns subjacents.

Etapa científica: comença quan Darwin (1859) publica la seva teoria evolutiva. A partir d'aquest moment, la recerca explora quins factors interns i ambientals influeixen en l'execució d'una conducta, abordant per què fem una acció i de quina manera la portem a terme. En la literatura científica, autors com Kleinginna i Kleinginna van arribar a recollir una gran varietat de conceptualitzacions. De manera integrada, podem definir la motivació com el conjunt de processos psicològics que expliquen la causa de la conducta, orientats a la consecució de fites per tal de preservar o millorar l'estat vital de l'organisme.

Aquesta dinàmica es manifesta mitjançant cinc components observables en l'acció: Component Descripció funcional Inici Començament efectiu d'una conducta nova. Manteniment Persistència en el temps de l'activitat en curs. Direcció Orientació de l'acció cap a un objectiu específic. Intensitat Quantitat d'energia o força aplicada en l'execució. Finalització Interrupció o tancament del comportament. Els motius es poden classificar atenent a diferents eixos d'anàlisi: Primaris vs. secundaris: els primaris tenen una base biològica fonamental per a la supervivència (com ara menjar), mentre que els secundaris depenen de l'aprenentatge social i cultural (per exemple, comprar roba de marca).

De vegades, ambdós tipus poden entrar en conflicte directe. Innats vs. adquirits: disposicions d'origen genètic enfront de patrons apresos durant el desenvolupament. Nomotètics vs. idiogràfics: motius aplicables de forma universal al grup o espècie davant de configuracions pròpies de la individualitat. Mecànics vs. cognitius: respostes automatitzades i instintives enfront de processos guiats pel control conscient i el processament deliberat. Interns vs. externs: impulsos originats dins del propi organisme enfront de demandes o incentius de l'entorn. A més, la perspectiva cultural demostra que una mateixa conducta pot rebre significats i valoracions totalment oposats segons el context social.

Pràctiques rituals històriques (com les lluites a mort dels carmanians per pretendre el matrimoni) o actes de violència (com les execucions públiques de John Ketch o els crims de l'assassí en sèrie Edmund Kemper) exemplifiquen que la motivació no respon exclusivament a la biologia de l'individu, sinó que es troba modulada pel marc sociocultural. COMPROVA-HO 2 Quina diferència funcional existeix entre la direcció i la intensitat de la conducta motivada? Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 3 2.

La naturalesa multidimensional de l'emoció segons Lang (1968) La definició contemporània més acceptada de l'emoció prové de la formulació de Lang (1968), qui va establir el caràcter multidimensional de la resposta emocional articulat en tres sistemes reactius: Al seu torn, aquestes reaccions es distribueixen al llarg de tres dimensions fonamentals: València: continu subjectiu que oscil·la entre el pol positiu (plaent) i el negatiu (desagradable). Activació (arousal): magnitud energètica de la resposta fisiològica i psicobiològica desencadenada. Dominància: grau de control o submissió que la persona sent sobre la pròpia resposta i la situació.

Pel que fa al desenvolupament de les teories històriques sobre el processament perifèric o central d'aquests components, vegeu «Models teòrics i debat sobre cognició i emoció». COMPROVA-HO 3 Quins són els tres eixos que configuren la reacció emocional segons la proposta de Lang? 3. Delimitació conceptual: afecte, estat d'ànim, emoció, sentiment i tret En l'estudi de la vida afectiva és indispensable no confondre termes que sovint s'utilitzen col·loquialment de manera intercanviable. Cadascun presenta una durada, una activació fisiològica i un tipus d'antecedent característics.

Concepte Tipus d'activació Durada temporal Naturalesa dels antecedents Exemple il·lustratiu Afecte Tònica i general (es manté en el temps) Setmanes a mesos Llunyans i globals (sense estímul concret) Estat d'estrès sostingut davant d'un examen transcendental. Estat d'ànim Tònica i general Dies a setmanes Llunyans i difusos Inseguretat recurrent provocada pel temor a perdre la feina. Emoció Fàsica i específica Minuts (no necessàriament conscient) Proximals, immediats i concrets Sobresalt i esglai sobtat quan un gos borda de cop al carrer. Component neurofisiològic-neuroquímic: canvis corporals viscerals, autonòmics i cerebrals que preparen l'organisme per a l'acció.

1 Component motor-conductual expressiu: manifestacions externes com les postures, gestos i l'expressió facial. 2 Component cognitiu-experiencial: la vivència subjectiva conscient i el processament mental associat a la situació. 3 Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 4 Concepte Tipus d'activació Durada temporal Naturalesa dels antecedents Exemple il·lustratiu Sentiment Fàsica i específica Milisegons a segons Proximals i concrets (reconeixement conscient) Adonar-se conscientment de la por que s'acaba d'experimentar.

Tret de personalitat Predisposició estable Anys o permanent Estructures individuals de caràcter mitjanament estable Tendència sistemàtica a percebre o actuar segons trets bàsics. Dins dels trets de personalitat destaca el model dels Big Five (cinc grans factors): Extraversió: gaudi per la interacció i la comunicació social. Obertura a l'experiència: disposició favorable cap a situacions o menjars nous i desconeguts. Amabilitat: tracte cortès, afable i cooperatiu amb els altres. Responsabilitat: definició d'objectius clars i disciplina organitzada per assolir-los. Neuroticisme: tendència a l'angoixa, inestabilitat emocional i sentiments d'inferioritat.

La combinació d'aquests factors modula el to vital de l'individu: combinacions amb alta amabilitat, extraversió i obertura afavoreixen biaixos cognitius positius. En canvi, persones amb alt neuroticisme acompanyat d'alt nivell de responsabilitat i amabilitat sovint desenvolupen un patró alfa, predisposades a interpretar i experimentar la realitat de forma predominantment negativa. ERROR FREQÜENT Confondre l'emoció amb el sentiment és un dels errors més habituals. L'emoció és una resposta psicofisiològica ràpida de caràcter fàsic desencadenada per un estímul proper que no requereix ser conscient.

En contrast, el sentiment és precisament la presa de consciència subjectiva d'aquesta alteració emocional, amb una durada focalitzada en milisegons o segons un cop processada. Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 5 IDEES CLAU L'etapa científica de l'estudi motivacional s'inicia formalment el 1859 amb la teoria evolutiva de Charles Darwin. La motivació articula cinc dimensions conductuals: inici, manteniment, direcció, intensitat i finalització de l'acció. Segons Lang (1968), l'emoció integra tres sistemes de resposta: neurofisiològic, motor- expressiu i cognitiu-experiencial.

Tota reacció emocional s'organitza en les dimensions de valència, activació (arousal) i dominància. L'afecte i l'estat d'ànim presenten una activació tònica prolongada, mentre que l'emoció i el sentiment es caracteritzen per una activació fàsica breu. El sentiment es diferencia de l'emoció per ser el reconeixement conscient i subjectiu de la reacció psicofisiològica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quin paper va tenir Charles Darwin en l'evolució històrica de l'estudi de la motivació? 5. En què es distingeixen l'estat d'ànim i l'emoció pel que fa a l'activació fisiològica i la temporalitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quin autor va establir el model tridimensional de l'emoció (neurofisiològic, motor i cognitiu)? 7. Quin component motivacional descriu la persistència temporal d'una activitat en marxa? 8. Quina dimensió de l'emoció fa referència a la intensitat psicofisiològica de la resposta? 9. Com es defineix tècnicament el sentiment en comparació amb l'emoció?

Ketch a) Darwin b) Lang c) Kemper d) Manteniment a) Inici b) Intensitat c) Direcció d) València a) Tonicitat b) Dominància c) Activació (arousal) d) Reconeixement conscient d'aquesta a) Predisposició estable de personalitat b) Reacció exclusivament motora inconscient c) Activació tònica permanent d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 6 2 Models teòrics i debat sobre cognició i emoció EN ACABAR SABRÀS Distingir les seqüències temporals de les teories de James-Lange i Cannon-Bard. Contrastar el model avaluatiu de Lazarus amb la hipòtesi de la primacia afectiva de Zajonc. Diferenciar les fases d'avaluació primària i secundària, així com els seus estils d'afrontament.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Quan veus sobtadament una serp, comences a córrer perquè sents pànic o sents pànic perquè el teu cos ja ha començat a fugir? La polèmica clàssica: Teoria perifèrica enfront de Teoria central La seqüència temporal entre l'activació fisiològica i el sentiment conscient constitueix el primer gran debat històric de la psicologia de l'emoció. Les dues postures fundacionals proposen mecanismes divergents respecte a com el cos i el cervell processen els estímuls de l'entorn. Esquema comparatiu de les teories de James-Lange i Cannon-Bard.

D'una banda, la teoria de James-Lange (1922) sosté una visió perifèrica: la percepció de l'estímul desencadena directament canvis corporals específics, i la presa de consciència posterior d'aquestes reaccions fisiològiques és el que constitueix l'emoció. Per exemple, davant la presència imprevista d'un ós, el subjecte primer emprèn la fugida i augmenta la taxa cardíaca; només en percebre aquest patró d'activació visceral i motora reconeix que sent por. Sota aquesta perspectiva, cada categoria emocional requereix una petjada autonòmica i muscular diferenciada.

Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 7 D'altra banda, la teoria de Cannon-Bard (1927) rebutja la dependència de les respostes perifèriques mitjançant un model central. Segons aquest enfocament, el cervell processa l'estímul sensorial i activa de manera simultània tant l'emoció com les reaccions fisiològiques. Per a Cannon i Bard, els canvis somàtics són inespecífics i comuns a la majoria d'estats d'alta intensitat; per tant, el patró visceral no és el factor determinant que permet distingir una emoció concreta d'una altra. Dimensió Teoria de James-Lange (1922) Teoria de Cannon-Bard (1927) Origen de l'experiència Perifèric (retroalimentació del cos cap al cervell).

Central (processament cerebral subcortical i cortical). Seqüència temporal Estímul Resposta fisiològica Interpretació cerebral Emoció. Estímul Processament cerebral Resposta fisiològica i Emoció en paral·lel. Especificitat somàtica Patrons fisiològics exclusius i diferents per a cada emoció. Reaccions fisiològiques difuses i generals, compartides per diverses emocions. COMPROVA-HO 11 Quina diferència fonamental mantenen James-Lange i Cannon-Bard respecte a la funció del cos en l'emoció?

El debat contemporani: Cognició enfront d'Afecte La discussió sobre la prioritat en el processament emocional es va traslladar a l'àmbit cognitiu durant la dècada de 1980 mitjançant la confrontació acadèmica entre Richard Lazarus i Robert Zajonc. Tots dos autors discuteixen si l'afecte requereix necessàriament una operació cognitiva prèvia. El model avaluatiu de Lazarus (1982, 1984) afirma que cap reacció emocional pot tenir lloc sense un judici previ sobre el significat de la situació. L'organisme segueix la seqüència estricta: valoració activació fisiològica sentiment resposta conductual.

Lazarus estructura aquest procés en dues fases analítiques: Avaluació primària: L'individu analitza si la trobada és pertinent per al seu benestar, classificant-la com a beneficiosa o perjudicial (apetitiva o aversiva). Avaluació secundària: L'individu examina els recursos disponibles per afrontar la demanda («què puc fer i què he de fer?»). Aquesta interpretació modula l'estrès i activa dues modalitats d'afrontament cognitiu: l'afrontament dirigit a l'emoció, orientat a regular la resposta afectiva interna, i l'afrontament dirigit al problema, centrat a modificar activament les condicions de l'entorn.

ERROR FREQÜENT Un error molt habitual a les proves d'avaluació és suposar que l'avaluació cognitiva de Lazarus exigeix sempre un raonament conscient, deliberat i lent. L'autor contempla que aquesta taxació pugui produir-se de forma automàtica, ràpida i preconscient, sense necessitat de verbalització formal. Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 8 Per contra, la tesi de la primacia afectiva de Zajonc (1980, 1984) estableix que els estats afectius poden manifestar-se de forma autònoma i abans de qualsevol operació cognitiva: activació fisiològica valoració sentiment resposta.

Zajonc fonamenta la independència de l'afecte en un ampli conjunt d'arguments empírics i teòrics: COMPROVA-HO 12 Quin fenomen clínic aporta Zajonc per demostrar que el processament afectiu és independent del processament lingüístic-cognitiu? Primacia filogenètica i ontogenètica: Les respostes afectives apareixen abans en l'evolució de les espècies i s'expressen en el nadó des del naixement, abans de desenvolupar estructures cognitives complexes. 1 Efectes de priming emocional: L'exposició prèvia a un estímul emocional modula o condiciona la valoració d'estímuls presentats posteriorment, sovint sense registre conscient.

2 Diferenciació neuroanatòmica: Existència de circuits i estructures especialitzades per a la cognició enfront de l'afecte (cervell intermedi d'associació, cognitiu, afectiu-motivacional i visceral). 3 Dissociació entre avaluació i cognició: Es mantenen conductes fins i tot quan la valoració racional suggereix el contrari (per exemple, continuar estudiant malgrat la càrrega d'estrès generada per l'examen). 4 Dificultat de verbalització: Els estats afectius solen ser inefables, fenomen evident en trastorns com l'alexitímia (la incapacitat per identificar o expressar verbalment els sentiments propis o aliens).

5 Inducció experimental directa: Determinades manipulacions físiques, com ara l'estimulació directa de l'amígdala, generen estats emocionals tant positius com negatius sense avaluació prèvia (per a les bases amigdals, vegeu «Bases psicobiològiques i interacció gen-ambient»). 6 Inevitabilitat i pèrdua de control: Nombroses reaccions afectives s'activen de forma involuntària i no responen al control voluntari deliberat. 7 Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 9 PROCÉS Seqüència d'esdeveniments segons Lazarus vs.

Zajonc IDEES CLAU La teoria perifèrica de James-Lange (1922) afirma que l'experiència emocional deriva de la interpretació conscient dels canvis fisiològics perifèrics. La teoria central de Cannon-Bard (1927) defensa que el cervell activa en paral·lel l'emoció i la resposta fisiològica, sent aquesta última inespecífica. Lazarus sosté que l'avaluació cognitiva (primària i secundària) és condició indispensable i prèvia a l'aparició de qualsevol emoció. Zajonc defensa la primacia ontogenètica i filogenètica de l'afecte, demostrant que les respostes emocionals poden sorgir sense cognició prèvia.

L'afrontament de Lazarus es divideix en estratègies enfocades a modular l'emoció interna o dirigides a alterar directament el problema. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Com descriu la seqüència temporal entre percepció, cos i emoció el model de James-Lange respecte al de Cannon-Bard? 14. En què es distingeixen l'avaluació primària i la secundària en el marc de Lazarus? Lazarus: Valoració Avaluació de l'estímul com a apetitiu o aversiu. 1 Lazarus: Activació fisiològica Canvis somàtics conseqüència de la valoració cognitiva. 2 Lazarus: Sentiment i resposta Consciència emocional i desplegament d'afrontament dirigit.

3 Zajonc: Activació fisiològica Reacció corporal autònoma desencadenada de manera immediata. 4 Zajonc: Valoració posterior Processament cognitiu subordinat i posterior a l'afecte. 5 Zajonc: Sentiment i resposta Consolidació de l'estat afectiu i resposta final. 6 Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Segons la teoria de James-Lange (1922), quin és l'origen de l'emoció? 16. Quin és el postulat central de la teoria de Cannon-Bard (1927)? 17. Segons Lazarus, quin objectiu persegueix l'avaluació secundària? 18. Quin argument utilitza Zajonc per defensar la primacia afectiva?

3 Funcions, qualitats i determinants de la motivació i l'emoció EN ACABAR SABRÀS Distingir l'activació fàsica de la tònica i aplicar el model tridimensional de Lacey. Analitzar com interactuen l'expectativa i el valor de l'incentiu en la direcció de la conducta. Classificar correctament els determinants motivacionals entre interns i externs. Explicar les quatre funcions clau que desenvolupen les emocions en l'individu i el seu entorn.

La percepció dels canvis fisiològics perifèrics a) L'activació simultània del sistema motor i central b) La valoració primària de danys o beneficis c) L'estimulació directa del tàlem pel cervell d) L'emoció i la fisiologia sorgeixen simultàniament a) L'afrontament dirigit al problema elimina l'estrès b) Cada emoció posseeix un patró fisiològic únic c) L'alexitímia impedeix expressar les respostes viscerals d) Valorar els recursos i opcions d'afrontament a) Generar un efecte immediat de priming afectiu b) Determinar si l'estímul és apetitiu o aversiu c) Activar l'estimulació elèctrica de l'amígdala d) L'emoció necessita sempre una anàlisi primària a) Les emocions s'expressen des del naixement b) Totes les emocions comparteixen la mateixa fisiologia c) L'estrès requereix afrontament dirigit al problema d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 11 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot una persona experimentar un estat d'activació emocional extrem sense moure ni un sol múscul visible?

La motivació constitueix l'eix psicològic que explica la causa del comportament humà, responent a la pregunta de per què actuem. Aquest procés regula moments clau com l'inici d'una nova acció, el manteniment o persistència de la tasca en curs, la direcció cap a un fi concret, la intensitat de l'energia invertida i la finalització de la conducta. Per analitzar l'estat motivacional s'utilitzen eixos bipolars clàssics: innat davant d'adquirit, nomotètic davant d'idiogràfic, mecànic davant de cognitiu, i intern davant d'extern.

ESQUEMA Estructura general de la motivació i l'emoció Qualitats de la motivació: activació, direcció i metes La dinàmica motivacional es defineix a través de tres propietats nuclears: la intensitat o activació energètica, la qualitat o direcció escollida, i la consecució final d'objectius. L'activació regula el volum de recursos que dediquem a les conductes, modificant l'esforç fins i tot quan l'entorn roman invariable. Es manifesta mitjançant dos patrons temporals ben diferenciats: Activació fàsica: reaccions curtes i puntuals davant d'estímuls immediats molt significatius, com ara aixecar-se a l'instant en sentir el plor d'un nadó per preparar l'aliment.

Processos motivacionals Qualitats i determinants de l'acció Qualitats Activació, direcció i metes Determinants interns Herència, homeòstasi, creixement i cognició Determinants externs Aprenentatge, hedonisme i interacció social Processos emocionals Funcions biològiques i de relació Funció adaptativa Preparació per a l'acció immediata Funció intrapersonal Harmonització ràpida davant perills Funció interpersonal Comunicació facial no verbal Funció moduladora Regulació cognitiva i motivacional Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 12 Activació tònica: respostes mantingudes al llarg del temps enfront de reptes de gran rellevància que exigeixen una dedicació continuada.

Segons la formulació canònica de Lacey (1967), l'activació interna no es transfereix de manera mecànica a la conducta observable. L'organisme opera mitjançant un model tridimensional on les diferents vies poden dissociar-se: Dimensió (Lacey, 1967) Tipus de resposta Manifestació funcional Exemple quotidià (Atracció interpersonal) Psicofísica Encoberta (fisiològica) Canvis autonòmics com sudoració perifèrica, taquicàrdia o tremolor vocal. Augment dels batecs cardíacs i enrogiment facial davant la persona que agrada. Electrocortical Encoberta (neural/cognitiva) Processament cerebral de l'estímul, anàlisi de rellevància i preparació motora.

Pensaments continus sobre la persona i sensació subjectiva de benestar. Conductual- oberta Visible (motora) Accions motores directament observables (aproximació, fugida o immobilització). Expressar obertament el sentiment o quedar-se sobtadament immòbil o paralitzat. L'activació transcorre en un continu conegut com a activació tensa, que abasta des de la serenor absoluta fins a estats extrems de tensió, estrès o eufòria. Quan l'activació és elevada, sol produir-se conducta oberta, però no és una regla estricta: davant d'una amenaça com una serp, es pot activar el sistema psicofísic i cortical mentre la resposta motora externa queda temporalment paralitzada.

COMPROVA-HO 20 Per què una forta activació psicofísica no sempre es tradueix en una acció motora immediata? Pel que fa a la qualitat i direcció, la motivació no és només quantitat d'energia, sinó selecció de camins. La direcció guia l'elecció entre diferents opcions conductuals i permet predir quins objectius perseguirà l'individu. Aquest rumb depèn de la combinació d'un factor cognitiu (l'expectativa) i un factor afectiu (la valoració de l'incentiu). Per exemple, una persona fuma perquè té l'expectativa que el tabac relaxa i valora positivament aquest estat afectiu de tranquil·litat.

Finalment, la consecució de metes depèn directament de dos moduladors centrals: el grau d'atracció cap a l'objectiu i l'expectativa d'assolir-lo. Quan aquests factors es desajusten de la realitat objectiva poden donar lloc a quadres clínics particulars, com ara l'erotomania, un trastorn delirant en què l'individu s'enamora i creu ser correspost per personatges famosos que mai no coneixerà personalment.

La probabilitat d'execució d'una conducta motivada es formalitza analitzant la interacció entre el valor de l'objectiu i la perspectiva d'èxit de l'acció: Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 13 Probabilitat de la conducta motivada Valor de l'incentiu Perspectiva d'èxit (expectativa) Molt elevada Alt ( ) Alta ( ) Baixa o moderada / elevada Alt ( ) Baixa ( ) Elevada Baix ( ) Alta ( ) Molt baixa Baix ( ) Baixa ( ) ERROR FREQÜENT Dedueixes que una persona té una motivació autònoma o intrínseca molt alta simplement perquè manté una conducta de manera insistent? Compte! La persistència observable només indica activació i manteniment del comportament, però no en revela la font.

Per exemple, assistir cada dia a classe pot respondre a un interès genuí per aprendre, però també pot deure's a la pressió social, a la por a les sancions o a una mera rutina d'obligació exterior. Mai assumeixis el motiu intern sense avaluar les expectatives i la qualitat de la direcció. IDEES CLAU L'activació energètica de la motivació pot produir-se en format fàsic (reacció breu i immediata) o tònic (sostingut en el temps). Segons Lacey (1967), l'activació es descompon en tres dimensions potencialment independents: psicofísica, electrocortical i conductual-oberta. La direcció de la conducta motivada integra el judici cognitiu d'expectativa i la valoració afectiva de l'incentiu.

Els determinants motivacionals es divideixen en interns (genètica, homeòstasi, creixement i cognició) i externs (aprenentatge, hedonisme i relació social). Les emocions compleixen funcions adaptatives per a l'acció, funcions intrapersonals ràpides d'emergència, funcions interpersonals mitjançant expressió facial i funcions moduladores de la cognició i la motivació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. En quina situació es dona una dissociació segons el model tridimensional d'activació de Lacey (1967)? 22. Com influeixen l'expectativa d'èxit i el valor de l'incentiu en la probabilitat de desencadenar una conducta motivada?

Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Quines són les tres dimensions d'activació proposades per Lacey (1967)? 24. Com es defineix l'activació de tipus fàsic en el marc motivacional? 25. Quin dels següents és un determinant intern de la conducta motivada? 26. Quina funció emocional s'evidencia a través de l'expressió facial no verbal? 4 Bases psicobiològiques i interacció gen-ambient EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques anatòmiques i funcionals de la via ràpida i lenta de Damasio- LeDoux. Identificar els components fisiològic, electrocortical i motor de la motivació.

Analitzar la interacció entre el gen de la MAO-A i l'ambient familiar en l'aparició de conductes antisocials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Per què som capaços d'apartar la mà d'una ombra amenaçadora abans de saber exactament què és?

Cognitiva, afectiva i intrapersonal a) Psicofísica, electrocortical i conductual-oberta b) Homeostàtica, hedònica i genètica c) Fàsica, tònica i intermèdia d) Supressió temporal de la conducta oberta a) Energia mantinguda durant setmanes o mesos b) Cerca permanent de restablir l'homeòstasi c) Reacció breu davant un estímul immediat d) Interacció social a) Hedonisme b) Homeòstasi corporal c) Aprenentatge previ d) Funció hedònica a) Funció interpersonal b) Funció electrocortical c) Funció homeostàtica d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 15 Psicobiologia de les emocions i circuits cerebrals L'experiència i expressió afectiva depenen d'una xarxa interconnectada d'estructures corticals i subcorticals.

Dins d'aquest entramat, l'amígdala actua com a nucli central en la valoració i el processament emocional dels estímuls. Aquesta estructura presenta una clara asimetria funcional: l'amígdala dreta s'encarrega predominantment de les emocions negatives, mentre que l'amígdala esquerra intervé tant en emocions positives com negatives. Les seves interaccions amb el còrtex prefrontal permeten modular la reactivitat emocional i guiar la presa de decisions.

Per explicar com arriba la informació sensorial al cervell emocional, el model de Damasio i LeDoux planteja l'existència de dos circuits de processament diferenciats en velocitat i resolució: Via ràpida (subcortical): permet reaccionar de forma immediata davant d'estímuls perillosos. La informació sensorial viatja directament des del tàlem cap a l'amígdala sense passar prèviament pel còrtex, implicant el col·licle superior (SC) i el nucli pulvinar per preparar una acció defensiva urgent. Via lenta (cortical): proporciona un processament més profund, conscient i reflexiu.

El senyal sensorial transita des del nucli geniculat lateral (LGN) cap a les àrees visuals corticals (V1, V2, V4, TEO, TE) abans d'arribar a l'amígdala, garantint una avaluació precisa de l'estímul. Esquema de les vies ràpida i lenta de processament emocional visual. Juntament amb l'amígdala, l'hipotàlem coordina les respostes psicofisiològiques autònomes i endocrines associades a l'emoció mitjançant l'eix de l'estrès. Diagrama de les estructures neuroendocrines implicades en la resposta a l'estrès.

Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 16 Ampliant aquesta concepció clàssica, Pessoa i Adolphs (2010) proposen que el nucli pulvinar exerceix un preprocessament clau: accelera la detecció de possibles perills i distribueix ràpidament el flux perceptiu cap a la ínsula, l'escorça cingulada i àrees frontals i parietals. Esquema del preprocessament visual subcortical amb participació del nucli pulvinar. COMPROVA-HO 28 Quina diferència funcional existeix entre l'amígdala dreta i l'esquerra en el processament de les emocions? Psicobiologia de la motivació i integració d'accions La motivació transcendeix la simple execució d'una conducta motora.

Per exemple, menjar no és només mastegar, sinó que implica la percepció de la gana i l'anticipació d'un incentiu. La conducta motivada s'articula en tres components neurobiològics: Segons el model integrador de Manella et al. (2013), les decisions motivades resulten de coordinar tres processos simultanis: la valoració de la situació (on l'amígdala associa estímuls amb plaer o por basant- se en l'aprenentatge previ), el sistema de reforç dopaminèrgic i el processament cognitiu profund dirigit per l'escorça prefrontal. Part fisiològica: regula el nivell general d'activació.

Inclou el tàlem, encarregat de distribuir l'energia a diverses estructures; la formació reticular, que coordina l'arousal del cervell i de l'organisme; i la hipòfisi, reguladora de l'activació fisiològica endocrina. Aquest component sustenta les teories homeostàtiques de Yerkes i Dodson (1908), Bremer (1935) i Moruzzi i Magoun (1949), basades en el manteniment de l'equilibri intern corporal. 1 Part electrocortical: realitza l'anàlisi del significat dels estímuls. Implica l'amígdala i el còrtex prefrontal, a més del circuit de reforç compost per l'àrea tegmental ventral (VTA) i el nucli accumbens, on l'alliberament de dopamina reforça i estabilitza els patrons conductuals seleccionats.

2 Part motora: prepara i executa la resposta mitjançant el còrtex primari motor i l'escorça motora cingulada. 3 Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 17 PROCÉS Decisió motivada segons Manella et al. (2013) COMPROVA-HO 29 Quina funció compleix la via dopaminèrgica VTA-accumbens en la conducta motivada? Interacció entre genètica i ambient: el model MAO-A La personalitat i les reaccions conductuals deriven d'una estreta relació entre l'herència biològica i els factors ambientals (debat nature vs. nurture).

En trastorns com l'alexitímia (dificultat per identificar i verbalitzar els propis estats emocionals), els estudis constaten que l'ambient no compartit posseeix un pes determinant per sobre de la càrrega genètica. D'altra banda, les conductes antisocials violentes presenten taxes d'heretabilitat més elevades. Un cas paradigmàtic d'interacció gen-ambient és el de la monoaminooxidasa A (MAO-A), un enzim responsable de degradar neurotransmissors com la serotonina, la dopamina i la noradrenalina a la fenedura sinàptica. Una variant genètica que provoqui baixa activitat enzimàtica genera acumulació d'aquests neurotransmissors, creant una vulnerabilitat biològica cap a la impulsivitat.

Nivell d'activitat MAO-A Entorn de criança familiar Resultat conductual Alta activitat enzimàtica Entorn positiu / favorable Conducta prosocial Alta activitat enzimàtica Entorn advers / mal ambient Conducta prosocial Baixa activitat enzimàtica Entorn positiu / favorable Conducta prosocial Baixa activitat enzimàtica Entorn advers / maltractament Conducta antisocial Estímul o context Entrada sensorial d'un senyal rellevant de l'entorn 1 Valoració amigdalar Associació de l'estímul amb experiències prèvies de recompensa o por 2 Reforç VTA-accumbens Modulació dopaminèrgica del valor i incentiu de l'acció 3 Còrtex prefrontal Processament cognitiu profund i selecció deliberada de l'objectiu 4 Execució motora Resposta conductual coordinada per l'escorça motora 5 Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 18 ERROR FREQÜENT Pensar que tenir un nivell baix de l'enzim MAO-A determina de manera inevitable una conducta antisocial o agressiva.

Els estudis demostren que una baixa activitat de la MAO-A requereix un entorn de criança advers per expressar-se com a comportament antisocial; si la criança és càlida i favorable, l'individu desenvolupa una conducta prosocial. Cal afegir que moltes respostes emocionals i patrons conductuals s'adquireixen socialment mitjançant l'aprenentatge vicari (observació directa d'altres individus), sense que calgui experimentar personalment les conseqüències físiques dels estímuls.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Baixa activitat MAO-A Defecte enzimàtic que augmenta monoamines a la fenedura sinàptica Criança familiar adversa Context psicosocial de negligència o maltractament infantil Conducta antisocial segons genètica i ambient Conducta antisocial Agressivitat i dificultats greus d'adaptació a les normes socials COMPROVA-HO 30 Què passa si una persona presenta baixa expressió de MAO-A però ha crescut en una criança positiva? IDEES CLAU L'amígdala dreta processa emocions negatives, mentre que l'esquerra s'activa tant per a valències positives com negatives.

La via ràpida de Damasio-LeDoux transmet el senyal directament del tàlem a l'amígdala per generar respostes immediates de supervivència sense passar pel còrtex. El nucli pulvinar i la ínsula acceleren la detecció i valoració de perills potencials segons Pessoa i Adolphs. La motivació integra tres components: fisiològic (tàlem i formació reticular), electrocortical (amígdala i reforç VTA-accumbens) i motor. La baixa activitat de la MAO-A només condueix a una conducta antisocial si s'acompanya d'un entorn de criança familiar advers. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. En què es diferencia el recorregut anatòmic de la via ràpida respecte de la lenta en el model de Damasio-LeDoux? 32.

Per què l'alexitímia il·lustra la rellevància del factor ambiental en l'expressió afectiva? Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 19 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Quin paper compleix la via ràpida proposada per Damasio i LeDoux? 34. Quina funció atorga el model de Pessoa i Adolphs (2010) al nucli pulvinar? 35. Quines estructures formen el component fisiològic de la motivació encarregat de l'arousal? 36. Sota quina condició s'associa una baixa activitat de la MAO-A amb la conducta antisocial?

5 La motivació com a procés individual i influència social EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases del procés motivacional des de l'estímul fins a les valoracions postconductuals. Classificar les explicacions de l'èxit i el fracàs segons la taula dimensional de Weiner. Diferenciar les tres necessitats bàsiques de la Teoria de l'Autodeterminació de Ryan i Deci. Analitzar l'impacte de la presència dels altres en la motivació mitjançant els fenòmens d'Asch i Zajonc.

Emmagatzemar records emocionals episòdics a l'hipocamp a) Analitzar en detall les característiques geomètriques de l'estímul b) Inhibir les respostes motrius impulsives des del còrtex prefrontal c) Facilitar una reacció ràpida sense anàlisi cortical conscient d) Preprocessar i accelerar la informació de perill cap a diverses àrees a) Regolar exclusivament la ingesta i la sacietat homeostàtica b) Executar ordres motrius precises mitjançant l'escorça cingulada c) Destruir la serotonina i dopamina sobrants de l'espai sinàptic d) Àrea tegmental ventral i còrtex motor a) Tàlem, formació reticular i hipòfisi b) Nucli accumbens i substància negra c) Còrtex visual primari i col·licle superior d) En qualsevol tipus d'entorn familiar per herència directa a) Exclusivament si coexisteix amb alts nivells de cortisol b) Només quan coincideix amb un ambient de criança advers c) Només quan s'administra un reforç dopaminèrgic continuat d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 20 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 37 Per què quan fem una tasca pesada per una recompensa mínima tendim a convèncer-nos que en realitat ens agradava fer-la?

La motivació s'articula com una seqüència dinàmica que integra mecanismes d'aprenentatge individual, avaluacions cognitives prèvies i posteriors a l'acció, i la modulació constant que exerceix l'entorn social sobre el subjecte. ESQUEMA La motivació com a procés individual i influència social El procés motivacional individual: de l'estímul a l'acció El cicle motivacional comença amb la detecció d'un estímul intern o extern. La interpretació d'aquest senyal depèn dels marcs clàssics de l'aprenentatge. Per a John B. Watson, la conducta respon de forma automàtica als estímuls mitjançant condicionament clàssic. B. F.

Skinner postula que el comportament està regulat directament per la magnitud i contingència del reforç extern (a major reforç ajustat a l'individu, més motivació). Per la seva banda, el model de Gray (1987) proposa que les diferències individuals en la sensibilitat al càstig o a la recompensa determinen la propensió cap a conductes d'aproximació o d'aturada conductual.

En el processament de l'acció intervenen dos tipus de precursors cognitius: Procés individual Seqüència des de l'estímul fins a la conducta Precursors cognitius Expectatives de conseqüència i autoeficàcia Models d'impuls i incentiu Hull, Skinner, Watson i Gray Processos postconductuals Avaluació després de l'acció Dissonància cognitiva Autoconvicció de Festinger Atribució de Weiner Locus de control i controlabilitat Necessitats i autodeterminació Maslow i Ryan & Deci Influència social Efectes de la presència d'altres Facilitació i audiència Zajonc i difusió de responsabilitat Conformitat i obediència Asch i pressió de la majoria Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 21 Expectativa de conseqüència: anticipació del resultat del comportament.

Modula la tria conductual segons si busca la reducció de l'afecte negatiu (com en motius de conformitat) o la potenciació de l'afecte positiu (motius socials). Valoració d'autoeficàcia: avaluació subjectiva sobre si es disposa dels recursos necessaris per assolir una meta concreta. Aquesta valoració s'estima segons tres factors: la disponibilitat real de recursos, la dificultat percebuda de la tasca i l'estat biològic o psicofisiològic de l'organisme. En la formulació de Rotter (1954), la seqüència passa de l'estímul a l'autoeficàcia percebuda abans de desencadenar l'acció. Seguidament s'avalua l'incentiu de la conseqüència.

La teoria de l'impuls de Clark Hull estableix que l'execució d'una conducta és funció directa de la interacció multiplicativa entre tres components clau: la força de l'hàbit (grau d'aprenentatge o destresa adquirida), la força de l'impuls biològic (com l'estat de privació o necessitat fisiològica) i el valor d'incentiu atribuït a l'objecte meta. EXEMPLE Davant d'un context de supervivència com un naufragi, una persona amb gana rebutjarà inicialment menjar insectes si pot cercar fruita (major valor d'incentiu inicial).

Si la privació s'allarga diversos dies, la intensitat de l'impuls biològic creix fins al punt de superar les reticències d'hàbit i incentiu, impulsant la ingesta d'insectes per necessitat bàsica de nutrients. Esquema del cicle complet del procés motivacional individual. COMPROVA-HO 38 Quins tres factors determinen la valoració d'autoeficàcia abans d'iniciar una conducta? Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 22 Cognicions postconductuals: dissonància, atribució i generalització Un cop realitzada l'acció, l'organisme entra en una fase de ruminació o anàlisi posterior.

Quan apareix un desajust entre el comportament executat i les creences prèvies sense una compensació o pressió externa que ho justifiqui, emergeix la dissonància cognitiva postulada per Leon Festinger (1957). En absència de factors externs aclaridors, l'individu opta per l'autoconvicció modificant les seves pròpies cognicions per reestablir la coherència interna. Pel que fa als resultats obtinguts, l'atribució causal segons el model de Bernard Weiner (1986) organitza com expliquem els èxits i fracassos.

Aquestes interpretacions determinen tant les emocions immediates com la motivació futura a través de dimensions com el locus de control (si la causa rau en un mateix o a l'exterior) i la controlabilitat (capacitat de modificar la causa de l'esdeveniment): Taula de dimensions causals de Weiner segons locus i controlabilitat. Com a complement d'aquest procés, la generalització permet transferir respostes condicionades prèvies cap a estímuls nous d'aparença similar, com quan la por condicionada a un so específic es trasllada a altres sons semblants de l'ambient. ERROR FREQÜENT Creure que qualsevol incoherència o contradicció lògica neutra produeix dissonància cognitiva.

Segons Festinger, l'estat d'incomoditat motivacional només es desencadena si hi ha una contradicció directa entre l'acció comesa pel subjecte i les seves creences en absència total de justificació externa suficient. COMPROVA-HO 39 Segons la classificació de Weiner, a quina categoria pertany atribuir un fracàs a la mala sort? Models teòrics de la necessitat: Maslow i Ryan & Deci La direcció dels motius ha estat descrita des de diferents perspectives humanistes i organísmegues. D'una banda, la piràmide jeràrquica d'Abraham Maslow planteja que cal satisfer progressivament les carències dels graons inferiors abans d'activar motivacions de creixement superior cap a l'autorealització.

Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 23 Esquema de la jerarquia de necessitats humanes segons Maslow. D'altra banda, la Teoria de l'Autodeterminació formulada per Richard Ryan i Edward Deci (2000) planteja que la salut psicològica i el rendiment òptim depenen de la satisfacció de tres necessitats bàsiques: Autonomia: percepció de voluntat i control directe sobre les decisions i accions pròpies. Competència: sentiment d'eficàcia en interactuar amb l'entorn i assolir els objectius fixats. Relació: necessitat de pertinença, connexió afectiva i vincle interpersonal amb els altres.

Quan l'ambient nodreix aquestes necessitats, predomina la motivació intrínseca, la qual genera un compromís més eficaç, autònom i durador. Si es frustren o s'imposen controls externs desmesurats, l'individu deriva cap a la motivació extrínseca o cap a la desmotivació absoluta. COMPROVA-HO 40 Quines són les tres necessitats psicològiques bàsiques segons la teoria de Ryan i Deci (2000)? Influència social: presència dels altres, conformitat i obediència El context col·lectiu condiciona profundament tant l'emoció com la motivació.

En el model de Robert Zajonc (1965, 1972), els processos afectius i cognitius actuen com a sistemes separats i interactius; les emocions poden condicionar els judicis de manera immediata abans del control racional superior. La presència d'altres persones genera activació generalitzada (arousal), la qual pot afavorir la facilitació social si es disposa dels recursos adients o desencadenar una inhibició davant la manca d'aquests.

En el pla social es distingeixen diferents fenòmens conductors de la resposta: Coacció: situació d'emocions intenses derivades de la pressió ambiental que indueixen respostes impulsives desprovistes de reflexió conscient (com el plor desbordat d'una nena durant una discussió parental). Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 24 Efecte d'audiència: modificació explícita del comportament d'un individu en saber-se observat per un grup per tal d'encaixar-hi o projectar una imatge favorable. Difusió de la responsabilitat: disminució de la motivació individual d'ajuda en situacions d'emergència col·lectiva en assumir que algú altre intervindrà.

La seva magnitud depèn de l'empatia cap a la víctima, la responsabilitat que se li atribueixi pel succés, la seva edat i la quantitat total de testimonis presents. Conformitat grupal: tendència a adoptar conductes o criteris col·lectius per evitar el rebuig social, fins i tot quan contradiuen el criteri propi (com començar a fumar per integració grupal).

En l'experiment clàssic de Solomon Asch (1952), la pressió de la majoria va generar tres classes de canvis: distorsió perceptiva (l'individu creu genuïnament correcta la resposta errònia del grup), distorsió de judici (el subjecte percep la diferència però assumeix que la majoria no pot equivocar- se) i distorsió d'acció (el subjecte sap la resposta correcta però contesta com el grup per conformisme explícit). Obediència a l'autoritat: submissió directa a ordres emanades d'una figura jeràrquica investida d'estatus superior. A diferència de la conformitat (influència implícita entre iguals), l'obediència implica una petició o ordre explícita asimètrica.

COMPROVA-HO 41 En què es diferencia la conformitat segons Asch de l'obediència a l'autoritat? IDEES CLAU El cicle motivacional s'inicia amb un estímul i s'articula mitjançant expectatives de conseqüència, càlculs d'autoeficàcia i la valoració de l'incentiu. La teoria de Hull estableix que l'acció resulta de la interacció entre la força de l'hàbit, l'impuls biològic i el valor d'incentiu de la meta. La dissonància cognitiva de Festinger sorgeix per contradiccions entre conducta i pensament quan manca una justificació externa. La teoria de l'atribució causal de Weiner classifica les explicacions dels resultats en funció del locus de control i de la controlabilitat.

Segons Ryan i Deci, la motivació intrínseca depèn directament de satisfer l'autonomia, la competència i la relació social. L'experiment de conformitat d'Asch (1952) va demostrar que la pressió del grup indueix distorsions de percepció, de judici i d'acció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 42. Com descriu Clark Hull els determinants bàsics de la conducta motivada? 43. Quins tres tipus de distorsió va identificar Asch (1952) en el seu experiment sobre conformitat? Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 25 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 44. Quin component NO forma part de la teoria de l'impuls de Hull per activar una acció? 45.

Segons Weiner, quina atribució té un locus de control extern i és incontrolable? 46. Quina condició és necessària perquè emergeixi la dissonància cognitiva de Festinger? 47. Com s'anomena la distorsió d'Asch on la persona sap la veritat però contesta com la majoria? 6 Tipologies d'emocions i anàlisi dels motius primaris i secundaris EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les emocions bàsiques de les socials i identificar els seus patrons de resposta. Contrastar els efectes de les lesions als nuclis ventromedials i a l'hipotàlem lateral sobre la gana. Analitzar l'impacte de les metes d'execució i d'aprenentatge sobre l'autoestima.

Explicar el paper del confort tàctil en el motiu de filiació segons l'experiment de les dues mares. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 48 Per què un nadó s'aferra a la seva mare fins i tot quan aquesta no li està donant menjar? Classificació de les emocions: bàsiques i socials Les emocions es divideixen principalment en dos grans grups segons el seu origen filogenètic i la seva complexitat cognitiva: les emocions bàsiques i les emocions socials. Les emocions bàsiques són patrons universals, innats i transculturals que compartim amb altres espècies. Són respostes discretes (fàcilment diferenciables entre si) amb correlats psicofisiològics propis i circuits cerebrals específics.

Tenen un caràcter primitiu on la reacció afectiva s'avança al Força de l'impuls a) Valor de l'incentiu b) Força de l'hàbit c) Locus de causalitat d) L'habilitat individual a) La sort b) La dificultat de la tasca c) L'esforç propi d) Manca de justificació externa a) Força excessiva de l'hàbit b) Dificultat elevada de la tasca c) Estat d'inhibició social d) Distorsió perceptiva a) Distorsió de judici b) Distorsió d'acció c) Distorsió d'atribució d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 26 processament cognitiu complex. Inclouen la ira, la por, la tristesa, el fàstic, l'alegria i la sorpresa.

La sorpresa té una naturalesa singular: s'origina davant d'esdeveniments imprevistos i poc predictibles, i desencadena dues respostes motores principals: l'exploració activa i la curiositat. Emoció bàsica Baixa intensitat Alta intensitat Estat d'ànim associat Conducta elicitada típica Ira Molèstia Fúria Irritabilitat Insultar, discutir, cridar Por Trepidació Terror Inquietud Evadir o lluitar Tristesa Decepció Angústia Desànim (feel blue) Escapar, ocultar-se Fàstic Desagrat Fàstic extrem Amargor Vòmit, evitació Alegria Plaer Èxtasi Felicitat Riure, aproximar-se D'altra banda, les emocions socials requereixen la representació de l'estat mental propi i dels altres en entorns d'interacció social.

Es classifiquen en: Emocions autoconscients: impliquen una avaluació reflexiva del jo respecte a normes internes o socials (per exemple, culpa, vergonya i orgull). Emocions dependents de la relació interpersonal: sorgeixen del vincle directe o la comparació amb altres individus (com ara enamorament, gelosia i enveja). COMPROVA-HO 49 Quina conducta específica desencadena la sorpresa i a quin tipus d'estímul respon? Motius primaris: supervivència i homeòstasi Els motius primaris tenen una base biològica destinada a preservar la supervivència de l'organisme i de l'espècie.

Tot i la seva arrel fisiològica bàsica, es modulen culturalment (com transformar la necessitat d'aliment en l'agricultura organitzada).

La gana compta amb un complex control neurobiològic on intervenen el tàlem (regulador homeostàtic general) i l'hipotàlem: Estructura hipotalàmica Funció reguladora Efecte d'una lesió Nuclis ventromedials Centre de la sacietat Hiperfàgia (gana feroç i ingesta descontrolada) Hipotàlem lateral Centre de la gana Afàgia (supressió del desig de menjar) ERROR FREQÜENT Confondre els efectes de les lesions hipotalàmiques: recorda que lesionar els nuclis ventromedials produeix hiperfàgia (l'animal no pot aturar la ingesta), mentre que lesionar l'hipotàlem lateral provoca afàgia (l'animal deixa de menjar completament).

Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 27 Aquest impuls primari pateix una forta influència cultural (tabús alimentaris, pressió estètica en trastorns com l'anorèxia) i del màrqueting alimentari: la gana incrementa tant la compra d'aliments hipercalòrics com l'adquisició d'objectes no comestibles. Pel que fa a la set, l'estudi de Karremans et al. (2006) va avaluar el priming comercial d'estímuls de beguda. L'experiment va evidenciar que el priming només condiciona l'elecció d'una marca quan el participant ja experimenta la necessitat fisiològica prèvia de set.

El descans nocturn es divideix en cicles que alternen fases lentes i fases de son paradoxal (REM), cadascuna amb rols específics en el funcionament orgànic i cognitiu: Taula de funcions diferencials entre son paradoxal i son lent. Com s'observa a la taula, mentre que el son lent s'encarrega primordialment de la recuperació energètica i la consolidació declarativa, el son paradoxal (REM) assumeix l'exercitació mental, el desenvolupament del sistema nerviós central, l'ajust metabòlic, la sensibilització al medi i la memòria procedimental. El sexe actua com a motiu primari per a la reproducció biològica i com a motiu secundari orientat al plaer.

Els seus motivadors presenten diferències de gènere: Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 28 Esquema dels motivadors sexuals i la seva variabilitat per gènere. Les dones expressen una major variabilitat de motius (amor, expressivitat emocional, millora de l'autoestima, plaer, cerca de recursos i noves vivències), mentre que les dels homes se centren principalment en l'amor, la potenciació de l'autoestima i els recursos. Finalment, la curiositat actua com a motor d'adaptació: permet explorar l'entorn per identificar perills i descobrir recursos clau per satisfer la resta de motius. COMPROVA-HO 50 Segons Karremans et al.

(2006), en quina condició té efecte el priming comercial d'una beguda? Motius secundaris: assoliment i filiació Els motius secundaris es vinculen al desenvolupament personal i a la convivència en comunitat.

El motiu d'assoliment es concreta en dos patrons d'orientació cap a les tasques: Tipus de meta Finalitat principal Impacte davant l'èxit Impacte davant el fracàs Metes d'execució Demostrar competència i obtenir reconeixement dels altres Augment temporal de l'autoestima Important caiguda de l'autoestima i malestar Metes d'aprenentatge Desenvolupar habilitats i domini per interès personal Motiu de celebració pel progrés assolit Oportunitat de millora; l'autoestima es manté intacta Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 29 ESQUEMA Classificació de les metes en el motiu d'assoliment El motiu de filiació canalitza la cerca de contacte i acceptació social.

L'experiment de les dues mares amb micos va oferir cries davant de dues figures artificials: una de filferro proveïda de llet i una altra recoberta de roba suau sense aliment. PER RECORDAR-HO L'afecte primari prové del confort tàctil i la seguretat emocional, no de la nutrició. El vincle d'aferrament és una motivació primària independent de l'alimentació. Les cries van romandre la major part del temps agafades a la mare de roba suau, demostrant que el contacte càlid i la sensació de protecció constitueixen l'afecte primari d'unió, restant l'alimentació com un afecte derivat o secundari.

Pel que fa a les relacions d'amistat, la conducta s'explica mitjançant dues hipòtesis complementàries: Hipòtesi de la influència: les conductes dels amics modulen i canvien les nostres pròpies accions. Hipòtesi de la selecció: escollim com a amics persones que comparteixen afinitats i conductes prèvies. Tots dos motius conflueixen en el benestar subjectiu: un estat d'equilibri on les emocions agradables predominen sobre les desagradables, sustentat en tres eixos indivisibles: emocional, psicològic i social. COMPROVA-HO 51 Per què l'experiment de les dues mares desmenteix que el vincle matern sigui purament nutricional?

Metes d'execució Cerca d'aprovació i reconeixement extern Èxit en execució Elevació fugaç de l'autoestima Fracàs en execució Dany sever a l'autoestima i malestar Metes d'aprenentatge Desenvolupament de competències pròpies Èxit en aprenentatge Motiu de celebració pel progrés Fracàs en aprenentatge Oportunitat d'ajust sense minvar l'autoestima Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 30 IDEES CLAU Les emocions bàsiques són universals, filogenèticament primitives i amb patrons psicofisiològics propis, mentre que les socials requereixen avaluació cognitiva del jo o de la interacció.

La regulació hipotalàmica de la gana es divideix entre els nuclis ventromedials (centre de sacietat; la seva lesió causa hiperfàgia) i l'hipotàlem lateral (centre d'ingesta; la seva lesió causa afàgia). El priming comercial d'una beguda només és eficaç si el consumidor experimenta prèviament l'estat fisiològic de set (Karremans et al., 2006). El son paradoxal (REM) té funcions essencials en l'exercitació mental, la plasticitat del sistema nerviós central i la memòria procedimental, diferenciant-se del paper energètic del son lent.

Les metes d'aprenentatge protegeixen l'autoestima davant el fracàs percebent-lo com a oportunitat de millora, a diferència de les metes d'execució centrades en l'aprovació externa. L'experiment de les dues mares va demostrar que el vincle de filiació i afecció primària es fonamenta en el confort físic i la seguretat emocional, no pas en la recompensa nutricional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 52. Com respon l'autoestima d'un individu amb metes d'execució quan experimenta un fracàs en la tasca? 53. Quina diferència funcional existeix entre l'impacte d'una lesió als nuclis ventromedials i una a l'hipotàlem lateral? 54.

En què es distingeixen la hipòtesi de la influència i la hipòtesi de la selecció en l'amistat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 55. Quina conseqüència directa produeix una lesió en els nuclis ventromedials de l'hipotàlem? 56. Què va concloure l'experiment de Karremans et al. (2006) sobre el priming comercial?

Incapacitat per sentir set a) Hiperfàgia o gana desmesurada b) Afàgia o pèrdua de la gana c) Insomni d'ones lentes d) El priming sempre funciona en qualsevol context a) Falla en totes les situacions inconscients b) Només condiciona l'elecció si es té set prèvia c) Augmenta la gana però no la set d) Apunts de Motivació i Emoció: Teories, Bases i Processos 31 57. Què va evidenciar l'experiment de les dues mares artificials en cries de primats? 58. Davant un fracàs, com reacciona una persona amb metes d'aprenentatge?

7 Resum per repassar Conceptes bàsics i fenòmens afectius Concepte Definició essencial Motivació Procés psicològic que mobilitza, orienta i manté l'acció cap a la consecució d'objectius adaptatius. Emoció Reacció fàsica i específica d'alta intensitat i curta durada (minuts) davant d'estímuls immediats. Sentiment Presa de consciència subjectiva de l'emoció que dura mil·lisegons o segons. Estat d'ànim Activació tònica i difusa amb antecedents llunyans que es perllonga durant dies o setmanes. Afecte Activació tònica sostinguda durant setmanes o mesos associada a situacions vitals globals. Dimensions de Lang Eixos de valència (agradable/desagradable), activació o arousal i dominància o control.

Models teòrics…