Apunts de Motivació, Emoció i Memòria | Psicologia UdL

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MOTIVACIÓ, EMOCIÓ I MEMÒRIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria (Psicologia UdL): models mnemònics, bases neurals, cicle motivacional, emocions i aferrament per preparar l'examen.

APREN.AI Índex Memòria 1 Fonaments i recerca històrica Fases del processament mnemònic Organització taxonòmica de Tulving Pioner de la recerca experimental: Hermann Ebbinghaus L'origen de la psicologia cognitiva: Miller i Brown-Peterson Mites i realitats científiques 2 Funcions, determinants i nivells de processament Funcions de la memòria i naturalesa de l'oblit Mecanismes d'oblit a curt termini i posició serial Nivells de processament i la hipòtesi de la consolidació profunda Codificació específica i determinants emocionals 3 Bases neurals i psicopatologia Processament perceptiu i vies visuals cerebrals L'hipocamp i el sistema del lòbul temporal medial Organització neuroanatòmica de les memòries Amnèsia: dissociacions temporals i el pacient H.M.

Etiologia del dany mnemònic 4 Models multimagatzem i memòria sensorial El model modal i multimagatzem d'Atkinson i Shiffrin Registres sensorials: persistència icònica i ecòica Subitització i delimitació de la capacitat perceptiva El disseny de Sperling (1960): report total contra report parcial 5 Memòria a curt termini i de treball (Baddeley) MCT passiva versus memòria de treball activa La crisi del processament purament serial El model multicomponent de Baddeley i Hitch Executiu central i tampó episòdic Bases neurals i alteració en la malaltia d'Alzheimer 6 Memòria semàntica, procedimental i mnemotècnica Sistemes de memòria a llarg termini: declarativa i no declarativa Organització de la memòria semàntica i bases neuroanatòmiques Distribució de la pràctica i dinàmiques d'aprenentatge Organització conceptual i estratègies mnemotècniques Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 1 7 Memòria episòdica, autobiogràfica i oblit Naturalesa reconstructiva de la memòria episòdica i model GAPS Evolució temporal del record autobiogràfic i el Self Dinàmica de l'oblit i factors determinants de la recuperació Motivació i Emoció 8 Fonaments conceptuals i dimensionalitat Gènesi històrica i concepte de motivació Taxonomia dels motius i dimensions d'anàlisi Concepte multidimensional d'emoció Models teòrics clàssics de l'emoció Diferenciació conceptual dels fenòmens afectius 9 Funcions, determinants i debat cognició-afecte Qualitats de la motivació: intensitat, activació i direcció Funcions i determinants de la motivació i l'emoció El debat cognició-afecte: Lazarus vs.

Zajonc 10 Motivació — Models del procés, atribució i autodeterminació L'arquitectura del procés motivacional Mecanismes d'aprenentatge i activació: De Hull a Gray Processos post-conductuals: Dissonància cognitiva i atribució causal Models estructurals i motivació autodeterminada 11 Bases biològiques de la motivació i l'emoció Processament emocional i el circuit de la por: LeDoux i Pessoa-Adolphs Resposta psicofisiològica i control prefrontal Sistemes d'energització, activació i el circuit mezolímbic de recompensa Genètica i ambient (Nature vs Nurture): alexitímia i MAO-A 12 Emocions bàsiques i motius primaris específics 1. Emocions bàsiques i emocions socials 2. Motius primaris: gana i set 3.

Motiu del son i cicles d'activitat cerebral 4. Motivació sexual humana i el motiu de curiositat 13 Motius secundaris, teoria de l'aferrament i vincle afectiu Motiu d'assoliment i orientacions de meta Motiu de filiació i teoria de l'aferrament Evidència experimental: el confort de contacte de Harlow Amistat, conformitat i consonància social 14 Resum per repassar Sistemes i funcionament de la memòria Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 2 Bases neurals i arquitectura de la memòria de treball Motivació: models i processos Emoció, psicobiologia i motius bàsics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 3 1 Fonaments i recerca històrica EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases de codificació, emmagatzematge i recuperació mnemònica. Classificar els sistemes de memòria segons el model taxonòmic de Tulving. Interpretar els resultats empírics d'Ebbinghaus, Miller i el paradigma de Brown-Peterson. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què resulta molt més fàcil retenir un número de telèfon com 612-345-678 que com 6-1-2- 3-4-5-6-7-8? La memòria constitueix la capacitat del sistema cognitiu per processar, retenir i evocar informació prèvia.

Lluny de funcionar com un dispositiu d'enregistrament estàtic, opera mitjançant diferents fases interdependents i sistemes funcionals múltiples que permeten adaptar la conducta present a les experiències passades.

Memòria 1 Fonaments i recerca històrica 2 Funcions, determinants i nivells de processament 3 Bases neurals i psicopatologia 4 Models multimagatzem i memòria sensorial 5 Memòria a curt termini i de treball (Baddeley) 6 Memòria semàntica, procedimental i mnemotècnica 7 Memòria episòdica, autobiogràfica i oblit Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 4 ESQUEMA Estructura general de la memòria Fases del processament mnemònic El funcionament mnemònic global requereix la coordinació successiva de tres etapes fonamentals. La fallada en qualsevol d'aquestes baules impedeix la correcta expressió del record: Esquema de les tres fases mnemòniques bàsiques.

Processos mnemònics Fases de codificació, emmagatzematge i recuperació Memòria declarativa Continguts verbalitzables conscients Memòria episòdica Vivències personals i autobiogràfiques Memòria semàntica Fets generals i coneixements Memòria no declarativa Execució automàtica no verbal Procedimental i hàbits Destreses motores i conductuals Investigació experimental Tradició històrica i cognitiva Mètode d'estalvi Recerca d'Ebbinghaus amb síl·labes Revolució cognitiva Amplitud de Miller i Brown- Peterson Codificació: transformació de la informació sensorial incident en una representació o petjada de memòria susceptible de ser processada pel cervell.

1 Emmagatzematge: retenció sostinguda de la petjada en el sistema a través del temps, associada sobretot a la conservació a llarg termini. 2 Recuperació: accés, localització i extracció de la informació prèviament continguda quan es fa necessària per a una activitat o tasca. 3 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 5 COMPROVA-HO 2 Què passa si una persona capta correctament una dada i la reté, però no aconsegueix evocar-la durant una prova?

Organització taxonòmica de Tulving Endel Tulving va formular marcs teòrics per estructurar la diversitat de processos de retenció, entre els quals destaquen la hipòtesi del paral·lelisme i la hipòtesi de la inclusió: Classificació general Subtipus Definició i contingut Exemple quotidià Memòria declarativa (accessible a la consciència i verbalitzable) Memòria episòdica Esdeveniments personals i autobiogràfics vinculats a un context espaciotemporal concret. Recordar què vas esmorzar ahir al matí. Memòria semàntica Fets generals, conceptes i coneixements del món desvinculats de la biografia subjectiva. Saber que París és la capital de França.

Memòria no declarativa (automàtica, no requereix verbalització) Memòria procedimental Destreses motores i conductes apreses que s'executen sense verbalitzar cada pas. Conduir una bicicleta. Hàbits Patrons conductuals automatitzats adquirits per pràctica continuada. Picar les tecles del teclat sense mirar. En el model d'inclusió de 1985, Tulving va distingir la memòria declarativa de la no declarativa, ordenant els sistemes des de l'episòdica (continguda dins la semàntica) fins a la procedimental com a base fonamental compartida. ERROR FREQÜENT Confondre la memòria semàntica amb l'episòdica.

Si recordes el dia que et van ensenyar la taula periòdica a l'institut, evocar l'anècdota de la classe és episòdic; saber que el símbol de l'oxigen és «O» és exclusivament semàntic. Pioner de la recerca experimental: Hermann Ebbinghaus Hermann Ebbinghaus va ser el primer a abordar l'estudi de la retenció mitjançant procediments empírics quantitatius, actuant ell mateix com a subjecte experimental. Per evitar l'efecte del significat previ, emprava combinacions de tres lletres (trigrames o síl·labes sense sentit): Fase 1 (aprenentatge inicial): memorització de llistes de síl·labes sense sentit sota condicions de pràctica controlades, registrant les repeticions efectuades el dia 1.

1 Fase 2 (reaprenentatge): avaluació del temps necessari per tornar a recitar la llista lliure d'errors transcorregudes 24 hores. 2 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 6 Gràfica de la relació entre repeticions i estalvi temporal d'Ebbinghaus. Mitjançant el mètode d'estalvi d'Ebbinghaus, va demostrar una relació directa entre pràctica i retenció: a major nombre de repeticions inicials, menor és el temps exigit l'endemà per reaprendre la sèrie. De manera concreta, va quantificar que cada assaig addicional d'aprenentatge durant el primer dia (uns 7 segons de treball) aconseguia estalviar aproximadament 12 segons de reaprenentatge el segon dia.

COMPROVA-HO 3 Què expressa de manera exacta el mètode d'estalvi formulat per Ebbinghaus? L'origen de la psicologia cognitiva: Miller i Brown-Peterson Durant la segona meitat del segle XX, la investigació va passar d'estudiar la retenció a llarg termini a formalitzar els límits del magatzem immediat. George A. Miller, reconegut com un dels impulsors de la psicologia cognitiva, va definir l'amplitud estructural de la memòria a curt termini. DEFINICIÓ Un chunk és una unitat d'informació integrada amb significat propi dins l'estructura mnemònica d'un subjecte. L'agrupació permet compactar elements dispersos per aprofitar la capacitat del canal immediat.

Segons la formulació canònica de Miller, la capacitat de la memòria a curt termini és de 7 ± 2 unitats d'informació o chunks. Gràcies al procés d'agrupació o chunking, recordar una seqüència numèrica extensa (com un número de telèfon) resulta assequible si es fragmenta en tres o quatre blocs compactes en lloc d'intentar fixar cada xifra per separat. Paral·lelament, el paradigma de Brown-Peterson va analitzar la vulnerabilitat de la informació immediata davant la interferència i la impossibilitat de repetició interna: Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 7 Gràfica del paradigma de Brown-Peterson sobre l'oblit immediat.

Els participants havien de memoritzar una sèrie curta (tres consonants o tres paraules) i immediatament se'ls sotmetia a una tasca distractora concurrent (com comptar enrere). Els resultats empírics revelen que a mesura que augmenta el temps de distracció, la retenció cau dràsticament, consolidant l'evidència d'un procés d'oblit ràpid a curt termini que actua en pocs segons si s'impedeix el repàs actiu. Mites i realitats científiques La recerca contemporània ha permès desmuntar múltiples concepcions errònies arrelades sobre la ment: Estructura unitària: és fals que la memòria sigui un únic magatzem o òrgan homogeni; conforma una xarxa integrada per múltiples sistemes amb propietats diferents.

Fidelitat fotogràfica: el record no actua com una càmera objectiva, sinó que es reconstrueix en funció de la percepció i les experiències prèvies. Entrenament i deteriorament: la memòria es pot entrenar mitjançant estratègies sistemàtiques; a més, l'edat no deteriora tots els subsistemes mnemònics per igual. Capacitat cerebral: la idea que només fem servir el 10 % de la capacitat cerebral manca de validesa científica; la capacitat d'emmagatzematge biològic humà és immensa (s'estima en 2,5 petabytes o milions de gigabytes) i guardar o acumular un excés de dades pot trastornar la ment.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 8 IDEES CLAU El processament mnemònic requereix tres fases consecutives: codificació (adquisició), emmagatzematge (retenció) i recuperació (evocació). Tulving divideix la memòria en sistemes declaratius (episòdica i semàntica, conscients) i no declaratius (procedimental i hàbits, automàtics). Ebbinghaus va demostrar experimentalment la relació entre pràctica i estalvi de temps en el reaprenentatge usant síl·labes sense sentit. Miller va quantificar l'amplitud de la memòria a curt termini en chunks o unitats discretes d'informació.

El paradigma de Brown-Peterson evidencia que la distracció impedeix el repàs i genera un oblit ràpid a curt termini. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es distingeixen la memòria episòdica i la memòria semàntica segons la taxonomia de Tulving? 5. Quina conclusió essencial es deriva del paradigma de Brown-Peterson sobre la memòria a curt termini? MEMÒRIA 2 Funcions, determinants i nivells de processament EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes de decaïment de la petjada, interferència proactiva i interferència retroactiva. Explicar l'efecte de posició serial vinculant primacia a MLT i recència a MCT.

Analitzar el model dels nivells de processament i l'aprenentatge incidental de Craik i Tulving. Aplicar el principi de codificació específica de Tulving i Thompson a situacions de recuperació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Per què recordem millor el contingut d'un llibre interessant que la tipografia exacta amb què estava imprès? Funcions de la memòria i naturalesa de l'oblit La memòria constitueix un sistema dinàmic orientat a l'adaptació constant al medi. L'organisme humà rep de manera ininterrompuda una quantitat massiva d'estímuls procedents de l'entorn. Davant aquest flux incessant, el cervell selecciona exclusivament la informació pertinent i descarta la resta.

Per tant, 7 ± 2 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 9 l'oblit és adaptatiu: allibera recursos i prevé la saturació cognitiva que provocaria retenir cada detall ambiental. Aquest mecanisme cognitiu fa possibles diverses funcions bàsiques: Aprendre i retenir: consolidar experiències i nous coneixements per utilitzar-los en situacions posteriors. Supervivència: anticipar amenaces i perills de l'ambient a partir d'aprenentatges previs. Orientació espaciotemporal: situar la pròpia conducta en unes coordenades de lloc i temps funcionals. Consciència del jo i identitat: estructurar el sentit autobiogràfic de continuïtat personal al llarg dels anys.

Adaptació: ajustar les respostes conductuals a les circumstàncies canviants de la realitat. Quan aquests processos fallen de forma patològica, apareixen quadres com l'amnèsia. Aquesta síndrome comporta la incapacitat de recordar episodis recents o passats, desorientació espaciotemporal, dificultats per establir nous aprenentatges i canvis emocionals o de personalitat, com ara apatia i fragilitat afectiva. PER RECORDAR-HO L'oblit comú no és una errada del sistema, sinó un filtre necessari per triar informació útil i mantenir l'eficàcia mental. COMPROVA-HO 7 Per quina raó evolutiva i cognitiva l'oblit es considera un procés adaptatiu?

Mecanismes d'oblit a curt termini i posició serial Per analitzar per què oblidem informació retinguda fa pocs segons, s'enfronten dues explicacions teòriques principals: el decaïment de la petjada i la teoria de la interferència. Teoria del decaïment de la petjada: l'entrada d'un estímul produeix un rastre neurobiològic que s'esvaeix amb el pas del temps. Si no s'activa un repàs continu, la informació es difumina automàticament. Teoria de la interferència: l'oblit succeeix quan estímuls similars competeixen entre si i dificulten el registre o la recuperació dels records.

Dins d'aquest segon enfocament, es distingeixen dues modalitats: Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 10 Tipus d'interferència Mecanisme d'acció Exemple pràctic Interferència retroactiva L'aprenentatge d'informació nova perjudica la recuperació d'aprenentatges anteriors. Conèixer la Bea fa que costi recordar el nom de l'Eva, que s'havia après just abans. Interferència proactiva Els aprenentatges consolidats prèviament dificulten l'adquisició o recuperació d'informació nova. Posar la clau de pas a l'aixeta marcada en anglès com «Cold» (fred) genera confusió per la influència prèvia de «Calent» en català, ja que totes dues comencen per la lletra C.

ERROR FREQÜENT Confondre qui perjudica a qui: en la interferència proactiva el passat afecta el present (el record vell bloqueja el nou); en la retroactiva el present perjudica el passat (l'aprenentatge nou esborra o tapa el vell). Aquests fenòmens temporals i de retenció es reflecteixen directament en la corba de posició serial en recordar una llista d'elements: Efecte de primacia: avantatge en el record dels primers ítems de la llista, ja que s'han pogut transferir millor cap a la memòria a llarg termini (MLT).

Efecte de recència: avantatge en el record dels últims ítems presentats, atès que encara romanen actius en la memòria a curt termini (MCT), la qual presenta una capacitat limitada d'aproximadament 7 ± 2 chunks (unitats d'informació segons Miller; vegeu «Memòria — Fonaments i recerca històrica»). Magatzem Capacitat Duració Velocitat de processament MCT (Memòria a Curt Termini) Petita (7 ± 2 unitats) Segons Ràpida MLT (Memòria a Llarg Termini) Gran (àmplia capacitat) Fins a anys Lenta Aquesta divisió clàssica per magatzems es representa en el model d'estructures de memòria: Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 11 Diagrama del flux entre memòria sensorial, curt i llarg termini.

COMPROVA-HO 8 Quina relació hi ha entre els efectes de primacia i de recència i els magatzems de memòria? Nivells de processament i la hipòtesi de la consolidació profunda Davant la visió de magatzems rígids, Craik i Lockhart (1975) van proposar que la durabilitat del record no depèn de quant de temps s'emmagatzema la informació, sinó de la profunditat amb què es processa durant la codificació. Es distingeixen tres nivells d'anàlisi de la informació: Nivell sensorial o estructural (processament superficial): es fixa exclusivament en els trets físics i visuals de l'estímul (per exemple, analitzar si una paraula està escrita en lletres majúscules o minúscules).

1 Nivell fonètic (processament intermedi): atén a les característiques acústiques i sonores (per exemple, valorar si dues paraules rimen, com «porta» i «torta»). 2 Nivell semàntic (processament profund): analitza el significat de l'estímul i la seva integració dins d'un context lògic (per exemple, determinar si el terme «taula» encaixa correctament en la frase buida: «El menjar està a la...»).

3 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 12 PROCÉS Nivells de processament de Craik i Lockhart 1 Sensorial o estructural Anàlisi superficial de trets físics i formes de lletra 2 Fonètic o acústic Atenció a la sonoritat de les paraules i rimes 3 Semàntic o profund Integració del significat i comprensió contextual Craik i Tulving (1975) van comprovar experimentalment aquesta hipòtesi mitjançant tasques d'aprenentatge incidental, una situació en què les persones retenen informació sense el propòsit explícit ni la intenció prèvia de memoritzar-la.

En la primera fase, van sotmetre els participants a les tres condicions de codificació mitjançant preguntes d'orientació (sensorials, fonètiques i semàntiques), de les quals la meitat requerien com a resposta «sí» i l'altra meitat «no». Esquema del paradigma experimental de tasques d'orientació de Craik i Tulving. A la segona fase, es va avaluar el reconeixement de les paraules. Els resultats van demostrar que com més profund és el processament semàntic, més sòlida resulta la consolidació i més alt és el percentatge d'èxit en el reconeixement. Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 13 Gràfica de reconeixement segons el nivell de profunditat de codificació.

COMPROVA-HO 9 En què es diferencia l'aprenentatge incidental de l'intencional en l'experiment de Craik i Tulving? Codificació específica i determinants emocionals La retenció d'un record no depèn únicament de la codificació aïllada. Segons el Principi de Codificació Específica de Tulving i Thompson (1973), les operacions dutes a terme durant la codificació determinen quins indicis seran efectius a l'hora de recuperar el material. DEFINICIÓ El Principi de Codificació Específica estableix que un record es recupera més fàcilment si les condicions i els indicis presents en el context de recuperació coincideixen amb els que van acompanyar el moment de la codificació inicial.

Aquest principi demostra que el rendiment mnèmic augmenta quan hi ha congruència entre la tasca o el context d'aprenentatge i la situació d'avaluació (Challis et al., 1996; Parks, 2013). Si una paraula es registra atenent a la seva rima («porta» amb «torta»), un indici fonètic facilitarà millor la seva recuperació que no pas un indici d'un altre tipus. A més d'aquests factors estructurals, la memòria està estretament vinculada a la motivació i l'afecte: Implicació i motivació (Sander et al., 2005): la motivació actua com un mecanisme activador. Els estímuls que capten més atenció es retenen millor.

De la mateixa manera, un major coneixement previ sobre un camp concret n'incrementa la implicació i en potencia la retenció a llarg termini. Efecte de valència afectiva (Jenkins, 1982): es recorden millor aquelles paraules associades a una connotació emocional (positiva o negativa) que les codificades únicament per una relació fonètica superficial.

Facilitació per emocions positives (Brosch et al., 2013): l'estat emocional positiu afavoreix de manera coordinada les tres fases bàsiques del cicle mnèmic: optimitza la codificació inicial Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 14 (priorització perceptiva), millora l'emmagatzematge (major consolidació) i agilitza la recuperació posterior. COMPROVA-HO 10 Segons Tulving i Thompson, quin és el factor clau perquè un indici de recuperació funcioni? IDEES CLAU L'oblit té una funció adaptativa fonamental en descartar informació irrellevant i evitar la sobrecàrrega del sistema cognitiu.

La teoria de la interferència distingeix entre la proactiva (els coneixements antics dificulten la nova adquisició) i la retroactiva (el nou aprenentatge perjudica la recuperació del que s'havia après abans). L'efecte de posició serial reflecteix la transferència a la memòria a llarg termini en la primacia i la permanència a la memòria a curt termini (amb capacitat de chunks) en la recència. El model de Craik i Lockhart demostra que el processament semàntic o profund garanteix una consolidació més duradora que l'anàlisi fonètica o sensorial.

El Principi de Codificació Específica de Tulving i Thompson estableix que les operacions executades durant la codificació defineixen quins senyals seran útils per a la recuperació. La motivació canalitza l'atenció i les emocions positives optimitzen la codificació, l'emmagatzematge i la recuperació de la informació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En un experiment de memòria, els subjectes recorden millor els elements del principi i del final d'una llista que els del mig. Quin magatzem explica el record dels primers? 12. Si una persona aprèn francès aquest mes i nota que ara li costa recuperar el vocabulari d'italià que sabia des de feia anys, quin tipus d'interferència pateix? 13.

Quin va ser el descobriment clau de Craik i Tulving respecte a l'aprenentatge incidental? 7 ± 2 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 15 MEMÒRIA 3 Bases neurals i psicopatologia EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les funcions perceptives de la via dorsal i de la via ventral. Explicar la implicació de l'hipocamp i el parahipocamp en la consolidació mnemònica i el déjà- vu. Distingir l'amnèsia anterògrada de la retrògrada utilitzant el cas de H.M. Identificar les alteracions orgàniques causades per ictus, alcoholisme i processos neurodegeneratius.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 14 Com pot ser que una persona oblidi completament el que ha dinat fa deu minuts però toqui el piano perfectament? Processament perceptiu i vies visuals cerebrals El cervell processa la informació sensorial seguint el circuit bàsic d'entrada (input), integració i sortida (output). Dins d'aquest flux perceptiu es distingeixen dues grans rutes corticals: Via dorsal: responsable de la localització espaial dels estímuls.

Aquesta via guia l'atenció i el moviment mitjançant tres etapes successives: el desenganx de l'atenció de l'estímul previ (al lòbul parietal superior), el moviment cap a la nova posició (a càrrec del col·licle superior) i l'enganx en el nou element (mediat pel nucli pulvinar; vegeu «Bases biològiques de la motivació i l'emoció»). Via ventral: vinculada al lòbul temporal, s'encarrega del reconeixement de la identitat dels objectes («què» és l'estímul). L'hipocamp i el sistema del lòbul temporal medial La consolidació dels nous aprenentatges depèn de les estructures límbiques del lòbul temporal medial, on destaquen l'hipocamp, el parahipocamp i la connexió estreta amb l'amígdala.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 16 Esquema anatòmic de les estructures límbiques associades a la memòria. L'hipocamp assumeix funcions centrals en el funcionament cognitiu: Aprenentatge i codificació primerenca d'elements associatius. Orientació i memòria espaial. Consolidació de nova informació episòdica i semàntica. L'hipocamp només reté la informació en una fase inicial; més endavant, segons la tipologia del record, aquest es distribueix cap a altres àrees corticals. Col·laboració amb el còrtex prefrontal en la memòria de treball, facilitant la manipulació temporal d'informació. El parahipocamp participa de manera clau en la recuperació de la informació.

Quan aquesta àrea pateix una disfunció, es produeix la sensació il·lusòria que una situació present ja s'ha viscut abans, coneguda com a déjà-vu. L'estudi de Guedg et al. (2010) va comparar pacients amb epilèpsia i controls sans, i va demostrar un hipometabolisme en aquesta regió, juntament amb una connectivitat anormal i menys eficaç amb la resta del circuit temporal medial-lateral. COMPROVA-HO 15 Quina regió i procés s'associen directament a l'aparició de la sensació de déjà-vu segons la neuroimatge funcional? Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 17 Diagrama de les regions superiors implicades en la memòria episòdica.

Organització neuroanatòmica de les memòries El sistema cerebral reparteix el control dels records segons la seva naturalesa temporal i cognitiva: Tipus de memòria Principals estructures cerebrals implicades Memòria episòdica Lòbul temporal medial (hipocamp, parahipocamp, amígdala), tàlem, cossos mamil·lars, gir cingulat i còrtex prefrontal (ordenats segons la rellevància en el procés). Memòria de treball Còrtex prefrontal (amb certa activació hipocàmpica de suport). Memòria semàntica Còrtex temporal inferolateral. Hàbits i memòria procedimental Nucli putamen (ganglis basals), àrea motora suplementària i cerebel.

ESQUEMA Substrats neurals segons el tipus de memòria Memòria episòdica Lòbul temporal medial, tàlem i cossos mamil·lars Memòria de treball Còrtex prefrontal i suport hipocàmpic Memòria semàntica Còrtex inferolateral del lòbul temporal Hàbits i procediments Nucli putamen, motora suplementària i cerebel Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 18 Amnèsia: dissociacions temporals i el pacient H.M. Una lesió o cirurgia al lòbul temporal desencadena patrons específics de dèficit que han permès comprendre com s'organitza el cervell.

El cas clàssic és el del pacient H.M., a qui se li va practicar una extirpació quirúrgica bilateral del lòbul temporal medial per frenar crisis epilèptiques greus. H.M. va conservar la memòria remota de la seva infantesa i la capacitat per adquirir noves habilitats motores (vegeu «Memòria — Memòria semàntica, procedimental i mnemotècnica»), però va perdre per complet la capacitat de formar nous records episòdics i semàntics. Aquesta dissociació va confirmar que l'hipocamp és indispensable per a la consolidació declarativa, però no per a la memòria procedimental ni per als records ja consolidats. Esquema temporal que compara l'amnèsia retrògrada amb l'anterògrada després de lesió.

CLASSIFICACIÓ CLAU DE LES AMNÈSIES Segons la relació temporal amb el moment del dany cerebral: Amnèsia anterògrada: incapacitat de consolidar i retenir nous esdeveniments o dades després de la lesió. No impedeix l'aprenentatge d'hàbits o destreses motores. Amnèsia retrògrada: pèrdua de la informació emmagatzemada abans del dany cerebral. La recuperació es produeix de més lluny a menys en el temps: es recorden millor els records més llunyans i es perden amb més facilitat els més propers a la lesió. ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar que una persona amb amnèsia anterògrada pura oblida qui és o no reconeix els familiars de la infantesa.

Aquesta pèrdua d'identitat correspon a una amnèsia retrògrada severa. L'amnèsia anterògrada impedeix codificar la informació ocorreguda des del moment de la lesió cap al futur, però respecta els records remots consolidats abans del dany. COMPROVA-HO 16 Per què diem que el cas del pacient H.M. demostra una dissociació entre memòria declarativa i no declarativa? Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 19 Etiologia del dany mnemònic Diverses patologies poden lesionar les estructures subcorticals o corticals i desencadenar dèficits de memòria: Accidents cerebrovasculars (ACV) i traumatismes: causats per isquèmia cerebral o cops mecànics.

Quan el dany és predominantment cortical sol manifestar-se amnèsia retrògrada, mentre que les afeccions de tipus subcortical acostumen a originar una amnèsia anterògrada. Consum continuat de substàncies i alcoholisme: el dèficit crònic associat a l'alcoholisme avançat provoca la degeneració dels cossos mamil·lars, quadre conegut com a síndrome de Korsakoff, caracteritzat per una profunda amnèsia. Malalties neurodegeneratives: cursen típicament amb problemes d'orientació i un patró d'afectació en què apareix primer una amnèsia anterògrada i posteriorment retrògrada a mesura que s'estén la mort neuronal.

Infeccions per virus: processos encefalítics virals que afecten el teixit cerebral poden produir danys mnemònics d'abast variable segons l'àrea danyada. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Lesió cortical o traumatisme Afectació superficial per isquèmia o cop Dany subcortical o temporal Lesió en estructures profundes com hipocamp Dany cerebral i tipus d'amnèsia Amnèsia retrògrada Pèrdua de records previs a la lesió Amnèsia anterògrada Incapacitat per consolidar nova informació IDEES CLAU La via dorsal parietal s'encarrega de la localització espaial i la via ventral temporal s'orienta al reconeixement d'objectes.

L'hipocamp consolida inicialment la informació declarativa abans de la seva redistribució cortical definitiva. El parahipocamp intervé en la recuperació de la informació; la seva disfunció o hipometabolisme causa episodis de déjà-vu. El pacient H.M. va permetre dissociar la memòria declarativa (dependent del lòbul temporal medial) de la procedimental (dependent de circuits motors com el putamen). L'amnèsia anterògrada bloca els nous records, mentre que la retrògrada afecta la memòria prèvia segons el gradient temporal de la llei de Ribot. La síndrome de Korsakoff deriva de l'alcoholisme crònic i produeix danys específics als cossos mamil·lars.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En què es diferencia el dany mnemònic d'origen cortical del subcortical en un accident cerebrovascular? 18. Quin patró temporal segueix la recuperació dels records en l'amnèsia retrògrada? MEMÒRIA 4 Models multimagatzem i memòria sensorial EN ACABAR SABRÀS Distingir l'estructura dels magatzems sensorials, a curt i a llarg termini d'Atkinson i Shiffrin. Analitzar les crítiques neuropsicològiques a la seqüencialitat estricta del model modal mitjançant el cas K.F. Diferenciar els conceptes de memòria icònica i ecòica descrits per Neisser.

Comparar el disseny metodològic del report total i del report parcial de Sperling. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Com sabem que el nostre sistema visual capta més lletres de les que podem arribar a dir en veu alta? El model modal i multimagatzem d'Atkinson i Shiffrin L'any 1968, Richard Atkinson i Richard Shiffrin van proposar una arquitectura de la memòria coneguda com a model multimagatzem o model modal. Aquesta proposta descriu el processament humà com un flux d'informació estructurat en fases consecutives. Els inputs de l'entorn arriben als òrgans sensorials (ulls, orelles, nas) i cadascun disposa d'un registre sensorial específic encarregat de rebre les dades del medi.

A través de l'atenció, aquesta informació es transmet a la memòria a curt termini (MCT), on es pot mantenir gràcies a la repetició activa. Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 21 Esquema dels òrgans sensorials, registres, MCT i MLT en el model modal. Si la repetició és suficient, la informació es consolida i passa a la memòria a llarg termini (MLT). Des d'aquest magatzem permanent, les dades es poden recuperar i tornar a la MCT per guiar la conducta. El model assumeix una causalitat estrictament serial: si falla el pas intermedi de la MCT, la informació no pot avançar cap a estructures superiors ni consolidar-se.

Diagrama del model multimagatzem amb els fluxos entre memòria sensorial, MCT i MLT. PROCÉS Flux de la informació en el model multimagatzem 1 Input ambiental Estimulació física captada pels òrgans sensorials 2 Registres sensorials Retenció breu de la petjada segons modalitat 3 Memòria a curt termini Processament conscient i manteniment per repetició 4 Memòria a llarg termini Magatzem permanent de memòria per evocació futura Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 22 Aquesta dependència serial va rebre crítiques empíriques severes. Des de la neuropsicologia es va comprovar que aquesta relació lineal obligatòria no sempre es compleix.

El cas canònic és el del pacient K.F., qui presentava lesions occipitoparietals amb un dèficit greu de memòria a curt termini (vegeu «Memòria — Memòria a curt termini i de treball (Baddeley)»). Malgrat no disposar d'una MCT funcional per retenir dígits de manera immediata, K.F. mantenia intacta la capacitat de consolidar aprenentatges a llarg termini, un fet incompatible amb la necessitat d'una transferència prèvia a través de la MCT.

D'altra banda, models posteriors com els nivells de processament de Craik i Lockhart (1975) van qüestionar l'èmfasi en les estructures estàtiques, demostrant que la perdurabilitat del record no depèn de quant de temps roman l'ítem a la MCT, sinó de la profunditat semàntica i de l'elaboració en la codificació (vegeu «Memòria — Funcions, determinants i nivells de processament»). COMPROVA-HO 20 Per què el cas del pacient K.F. va invalidar la concepció estrictament serial del model d'Atkinson i Shiffrin? Registres sensorials: persistència icònica i ecòica La memòria sensorial actua com la primera instància del sistema cognitiu.

Reté durant un interval ultracurt una petjada exacta de l'estímul físic captat pels receptors. La informació triga menys d'un a tres segons a arribar i esvair-se de l'òrgan receptor, i la durada precisa depèn directament de la modalitat sensorial implicada. Aquesta petjada proporciona al cervell un temps de processament addicional indispensable per analitzar les característiques de l'estímul abans de la seva transferència o pèrdua. Ulric Neisser (1967) va batejar els dos registres principals: Memòria icònica: registre visual d'altíssima fidelitat però d'extinció ultraràpida (fraccions de segon).

Memòria ecòica: registre auditiu que manté la petjada acústica durant un període lleugerament superior per facilitar la comprensió del llenguatge i els sons continuats. Modalitat sensorial Tipus de registre (Neisser, 1967) Estímul processat Durada temporal Visual Memòria icònica Imatges, formes i lletres Ultracurta (centenars de ms) Auditiva Memòria ecòica Sons, patrons de veu i tons Breu (< 1-3 segons) PER RECORDAR-HO La memòria icònica remet a una icona (imatge visual fugaç) i la memòria ecòica funciona com un eco sonor que ressona breument a la teva oïda.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 23 Subitització i delimitació de la capacitat perceptiva La delimitació de la percepció immediata va ser estudiada històricament per William Hamilton (1859), qui va observar la diferència entre reconèixer immediatament pocs elements (com 3 cercles) o haver de comptar o estimar quan la quantitat s'eleva a 20 o 25 cercles. Aquest fenomen rep el nom de subitització: el procediment automàtic pel qual el cervell determina el nombre exacte d'estímuls sense comptar-los un a un, gràcies a l'agrupament visual immediat. Esquema dels diferents processos cognitius implicats segons la quantitat d'estímuls.

Mandler i Shebo (1982) van formalitzar com varia el tipus de processament segons el volum d'elements que s'han de gestionar alhora: COMPROVA-HO 21 En què es diferencia el processament de subitització davant de 3 punts respecte a una escena amb 25 punts? El disseny de Sperling (1960): report total contra report parcial L'any 1960, George Sperling va dissenyar un paradigma experimental decisiu per avaluar la capacitat i durada de la petjada visual. Sperling presentava a taquistoscopi una matriu de lletres durant una fracció minúscula de temps: exactament 50 mil·lisegons. Percepció directa (1-3 estímuls): càlcul ràpid i automàtic del que es veu directament sense esforç.

1 Atenció i memòria icònica: agrupament perceptual d'elements en conjunts reconeixibles a molt curt termini. 2 Memòria a curt termini i càlcul probabilístic: quan el nombre d'estímuls supera els límits de subitització (típicament més de 7), s'activa la memòria de treball per fer estimacions o càlculs de probabilitat.

3 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 24 PROCÉS Paradigma de report parcial de Sperling (1960) 1 Presentació taquistoscòpica Exposició breu de la matriu de lletres durant 50 ms 2 Petjada a la memòria icònica Registre d'alta resolució disponible a nivell sensorial 3 To auditiu senyalitzador So agut, mitjà o greu que indica la fila a recordar 4 Recuperació d'alta precisió Retenció extrapolada d'entre 9 i 10 ítems de la matriu L'experiment va comparar dues condicions: Mètode de report total: es demanava als participants que recordessin tantes lletres de la matriu com els fos possible. El rendiment es limitava regularment a 4 o 5 lletres.

Els participants declaraven que veien la totalitat dels caràcters, però que la imatge mental s'esvaïa abans que poguessin verbalitzar-los tots. Mètode de report parcial: immediatament després de l'extinció de l'estímul de 50 ms, s'emetia un to auditiu que senyalitzava a l'atzar quina fila concreta havien de reproduir (to alt = fila superior, to mitjà = fila central, to baix = fila inferior). Els subjectes informaven correctament de gairebé totes les lletres de la fila requerida. Extrapolant a la matriu sencera, es va demostrar que retenien entre 9 i 10 lletres.

DEFINICIÓ La tècnica del report parcial consisteix a demanar la recuperació d'un subconjunt d'estímuls senyalitzat a l'atzar immediatament després de la seva exposició, evitant el col·lapse de la petjada per temps de lectura. Aquest resultat va establir que la memòria icònica reté pràcticament tota la informació visual disponible, però la petjada decau i desapareix en qüestió de centenars de mil·lisegons si no s'atén i es transfereix a la MCT. ERROR FREQÜENT Confondre la capacitat real de la memòria icònica amb el rendiment obtingut en el report total.

Si en un examen et demanen quanta informació reté la memòria sensorial visual, no diguis 4 o 5 lletres: aquesta xifra reflecteix el coll d'ampolla de la memòria a curt termini durant el report. La memòria icònica té una capacitat pràcticament il·limitada de l'escena visual, tal com va demostrar el report parcial (9-10 ítems o més abans de l'esvaïment). COMPROVA-HO 22 Quina conclusió essencial es deriva de la diferència de rendiment entre el report total i el parcial de Sperling? Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 25 IDEES CLAU El model d'Atkinson i Shiffrin proposa un flux serial d'informació des dels registres sensorials fins a la MCT i la MLT. El pacient K.F.

va refutar la linealitat estricta del model modal mantenint l'aprenentatge a llarg termini tot i patir una lesió a la MCT. La memòria sensorial conserva una rèplica física ultracurta de l'estímul: memòria icònica (visual) i memòria ecòica (auditiva). La subitització és l'agrupament perceptual automàtic que permet identificar la quantitat d'un conjunt reduït d'estímuls (1-3) sense necessitat de comptar-los. Sperling va provar amb el report parcial que la memòria icònica conté una gran quantitat d'informació que decau ràpidament en qüestió de mil·lisegons. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Quina hipòtesi fonamental del model multimagatzem va posar en dubte el perfil neuropsicològic de K.F.? 24.

Per què en el mètode de report total els subjectes de Sperling només assolien 4-5 lletres? MEMÒRIA 5 Memòria a curt termini i de treball (Baddeley) EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment la memòria a curt termini de la memòria de treball. Explicar l'evidència experimental i clínica que va refutar el model serial clàssic. Identificar els quatre components del model de Baddeley i les seves funcions. Relacionar els components de la memòria de treball amb les seves estructures neurals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Com pot una persona recordar una adreça mentre fa una multiplicació mental sense que una tasca esborri immediatament l'altra?

MCT passiva versus memòria de treball activa El concepte clàssic de la memòria a curt termini (vegeu «Memòria — Models multimagatzem i memòria sensorial») la descrivia com un simple dipòsit unitari i passiu. Aquesta estructura s'encarregava únicament de retenir elements durant un breu lapse de temps abans de transferir-los al magatzem permanent. En canvi, el concepte de memòria de treball fa referència a un espai operatiu Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 26 multicomponent que s'encarrega no només de retenir dades temporals, sinó també de manipular-les activament per resoldre tasques cognitives complexes com el càlcul mental o la comprensió del llenguatge.

DEFINICIÓ La memòria de treball és un sistema multicomponent de capacitat limitada destinat al manteniment temporal i a la transformació directa de la informació necessària per executar tasques cognitives complexes. La crisi del processament purament serial El model clàssic modal establia tres premisses fonamentals sobre el magatzem a curt termini: el processament s'executava necessàriament de forma serial, el pas cap a la memòria a llarg termini requeria un repàs fonològic obligatori, i la destrucció d'aquest magatzem feia impossible generar nous aprenentatges permanents. Aquestes tres assumpcions van ser refutades empíricament durant la dècada del 1970.

En primer lloc, els experiments de doble tasca dissenyats per Baddeley l'any 1973 van posar a prova la hipòtesi del processament estrictament serial. Els participants havien de retenir una sèrie de dígits (per exemple, tres dígits a la primera condició o fins a sis dígits a la segona) mentre resolien de manera simultània una tasca de raonament gramatical. Si el sistema fos rígidament serial i d'un sol canal, ocupar completament la memòria a curt termini amb sis números hauria col·lapsat la resolució gramatical.

Els resultats van revelar que, malgrat un increment discret en el temps de processament, el percentatge d'encerts en la tasca gramatical no va experimentar una caiguda significativa, fet que va demostrar la coexistència de mecanismes de processament en paral·lel. D'altra banda, l'evidència neuropsicològica aportada per Shallice i Warrington l'any 1970 amb el pacient K.F. va suposar la ruptura definitiva amb el model lineal. Aquest individu presentava lesions a l'escorça occipitoparietal després de patir un accident vehicular. Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 27 Esquema del flux de processament cognitiu en el pacient K.F.

Les avaluacions de reconeixement van mostrar que en K.F. tenia un deteriorament extrem de la capacitat de retenció a curt termini. No obstant això, el pacient conservava una vida quotidiana funcional, un aprenentatge a llarg termini preservat i cap dificultat per reconèixer patrons visuals o formes. Aquesta doble dissociació respecte a casos d'amnèsia anterògrada clàssics (vegeu «Memòria — Bases neurals i psicopatologia») va provar que la consolidació a llarg termini no depèn forçosament del repàs verbal a la memòria a curt termini. COMPROVA-HO 26 Per què l'execució del pacient K.F. va invalidar l'arquitectura del model d'Atkinson i Shiffrin?

El model multicomponent de Baddeley i Hitch Per superar les contradiccions del magatzem unitari, Alan Baddeley i Graham Hitch van formular el 1974 una arquitectura modular articulada inicialment en tres subsistemes: un controlador atencional i dos magatzems esclaus dependents. L'any 2000, Baddeley va afegir-hi un quart element integrador anomenat tampó episòdic. Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 28 Diagrama del model multicomponent de memòria de treball de Baddeley.

ESQUEMA Arquitectura de la memòria de treball (Baddeley) El bucle fonològic El bucle fonològic és el component especialitzat en la codificació, el manteniment i el tractament de la informació verbal i acústica. Es troba dividit funcionalment en dos elements coordinats: Magatzem fonològic passiu: manté el rastre sensorial acústic durant un període d'entre 1 i 2 segons. Si la informació no és reactivada activament, s'esvaeix per decadència temporal. Sistema de control articulatori: anomenat habitualment la veu interior (inner voice), executa un repàs subvocal que manté actiu el contingut del magatzem i recodifica el material verbal presentat visualment en codi fonològic.

Executiu central Control atencional i estratègies Bucle fonològic Material verbal i auditiu Magatzem fonològic Retenció acústica de 1-2 s Control articulatori Repàs subvocal i veu interna Agenda visoespacial Imatges mentals i coordenades Tampó episòdic Integració multimodal i connexió MLT Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 29 Els estímuls auditius accedeixen de manera immediata al magatzem fonològic primari sense requerir una conversió prèvia. Per contra, els estímuls visuals han de ser sotmesos a una recodificació ortogràfica a fonològica mitjançant el bucle abans de ser retinguts verbalment.

Un fenomen habitual d'aquest sistema és que com més semblants són les paraules a nivell fonètic, més gran és la interferència i la dificultat per recordar-les en comparació amb termes que tenen pronunciacions clarament diferenciades. L'agenda visoespacial L'agenda visoespacial opera com una pissarra mental temporal on es formen, manipulen i analitzen imatges internes i coordenades visuals. Té una capacitat màxima restringida a uns 3 o 4 estímuls. El seu funcionament s'estructura en dues fases successives: La proximitat física o la gran similitud estructural entre dos patrons visuals genera una forta interferència visual en l'agenda, fet que en disminueix la precisió de retenció.

ERROR FREQÜENT Confondre el paper del magatzem fonològic passiu amb el del sistema de control articulatori. El magatzem es limita a sostenir acústicament la informació durant 1-2 segons i pateix decadència espontània; el control articulatori és el procés motor subvocal que reactiva el rastre i permet transformar les lectures visuals en codi fonètic. COMPROVA-HO 27 Quina transformació requereix una paraula escrita per poder ser retinguda pel bucle fonològic? Executiu central i tampó episòdic L'executiu central actua com el supervisor del sistema complet.

No disposa de capacitat d'emmagatzematge propi, sinó que gestiona recursos atencionals de capacitat limitada, pren decisions estratègiques, prioritza informació i distribueix les tasques cap als sistemes esclaus. Percepció i registre inicial: captació dels estímuls mitjançant el sistema sensorial i transferència immediata cap a l'agenda visoespacial. 1 Anàlisi de trets: descomposició activa de propietats físiques com el color, la forma, la intensitat lumínica, la distància o la trajectòria espacial de l'objecte. Aquestes dades es poden complementar amb les directrius atencionals de l'executiu central.

2 Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 30 Esquema del model atencional de recursos de l'executiu central. El funcionament de l'executiu central depèn del nivell general d'activació cortical (arousal), el qual determina la capacitat disponible. A partir d'aquesta disponibilitat, el sistema aplica una política de distribució que assigna recursos a les demandes de les activitats en curs. Aquest dispositiu avalua la rellevància dels estímuls, resol conflictes d'interferència i emet les ordres directes cap al sistema efector per produir una resposta motora o cognitiva.

Per resoldre les limitacions del model original pel que fa a la connexió amb la memòria permanent, Baddeley va incorporar l'any 2000 el tampó episòdic (episodic buffer). Aquest magatzem temporal d'integració multimodal té les funcions següents: Agrupar informació procedent del bucle fonològic, de l'agenda visoespacial i de la memòria a llarg termini en una representació unitària i coherent. Facilitar la reconstrucció d'escenes autobiogràfiques i seqüències temporals d'esdeveniments. Permetre que l'executiu central contrasti directament el material de treball amb els registres episòdics previs abans de donar una resposta definitiva.

Bases neurals i alteració en la malaltia d'Alzheimer Els estudis de neuroimatge han establert correlats anatòmics concrets per a cadascun dels processos i subsistemes de la memòria de treball: Component o procés Regió neural primària Àrees associades Executiu central Lòbul prefrontal Còrtex prefrontal dorsolateral Magatzem fonològic passiu Escorça parietal (àrea de Wernicke) Lòbul parietal inferior Repàs articulatori subvocal Àrea de Broca (frontal) Còrtex premotor i cerebel Magatzem visual Àrees occipitals Escorça visual primària i secundària Repàs espacial Àrea prefrontal dreta Àrees d'associació visual Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 31 Aquesta organització permet comprendre per què determinades patologies neurodegeneratives afecten de manera diferent els subcomponents.

En l'etapa inicial de la malaltia d'Alzheimer, el rendiment en proves d'amplitud senzilla (com el recompte auditiu passiu de dígits) pot mantenir-se relativament proper als valors de controls sans. En canvi, quan s'introdueix una condició de tasca dual (com sostenir l'amplitud auditiva mentre es fa un seguiment visual actiu), els pacients amb Alzheimer manifesten un col·lapse marcat a causa del deteriorament prematur dels mecanismes atencionals de l'executiu central. COMPROVA-HO 28 Quina regió del cervell s'encarrega d'executar el repàs subvocal dins del bucle fonològic?

IDEES CLAU La memòria de treball és un espai actiu de manipulació de continguts, a diferència de la visió passiva de la memòria a curt termini clàssica. Els experiments de doble tasca de Baddeley i el cas del pacient K.F. van demostrar que el processament pot ser en paral·lel i que la consolidació a llarg termini no requereix un repàs fonològic obligatori. El bucle fonològic conté un magatzem auditiu passiu d'1 a 2 segons i un sistema de control articulatori subvocal motor. L'agenda visoespacial reté uns 3 o 4 estímuls visuals i pateix interferència davant la semblança de patrons propers.

L'executiu central controla l'atenció i la planificació des de l'escorça prefrontal, mentre que el tampó episòdic unifica informació multimodal amb la memòria a llarg termini. La malaltia d'Alzheimer deteriora precoçment la coordinació de tasques duals gestionades per l'executiu central. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quina diferència funcional existeix entre el magatzem fonològic i el sistema de control articulatori? 30. Com posa de manifest una tasca dual el deteriorament de l'executiu central en pacients amb Alzheimer?

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 32 MEMÒRIA 6 Memòria semàntica, procedimental i mnemotècnica EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques operatives de la memòria procedimental enfront de la semàntica. Identificar les estructures neuroanatòmiques involucrades en la memòria declarativa i no declarativa. Avaluar l'eficiència de la distribució temporal de la pràctica i la recuperació espaiada. Aplicar i analitzar les regles mnemotècniques internes i l'ús d'ajudes externes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què recordem perfectament anar amb bicicleta després d'anys sense practicar, però oblidem una llista de conceptes en poques setmanes?

Sistemes de memòria a llarg termini: declarativa i no declarativa Tulving va proposar dues formes essencials d'estructurar els sistemes mnèmics. Segons la hipòtesi del paral·lelisme (1983), la memòria es divideix en declarativa (fets i esdeveniments accessibles a la consciència) i no declarativa (processos automàtics i d'execució). D'altra banda, la hipòtesi de la inclusió (1985) planteja una organització concèntrica on l'episòdica s'integra dins la semàntica, i aquesta dins la procedimental. La memòria no declarativa té com a tret definitori la dificultat per a verbalitzar els seus continguts degut a la seva natura espontània i automàtica.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 33 ESQUEMA Classificació dels sistemes de memòria segons Tulving Dins de la memòria no declarativa trobem components essencials: Memòria procedimental: Adquisició gradual de destreses i capacitats motores mitjançant la pràctica continuada, fins al punt d'executar-se sense intervenció atencional voluntària. Efecte priming (facilitació): Millora o canvi en el processament d'un estímul per exposició prèvia a aquest o a un altre relacionat. Pot ser perceptiu (lligat a la modalitat visual, sustentat pel lòbul occipital) o semàntic (depenent del lòbul temporal).

Hàbits i condicionament: Conductes apreses mitjançant paradigmes de condicionament clàssic o operant, que permeten associar senyals i anticipar respostes. A diferència de la memòria episòdica (revisada a «Memòria — Memòria episòdica, autobiogràfica i oblit»), la memòria semàntica emmagatzema tot el conjunt de coneixements generals, fets del món, conceptes i significat del llenguatge deslligats del context espaciotemporal en què van ser apresos.

Memòria Capacitat d'emmagatzematge i recuperació Declarativa Accés conscient i verbalitzable Semàntica Coneixement general i conceptes Episòdica Esdeveniments autobiogràfics personals No declarativa Execució automàtica i espontània Procedimental Habilitats motores i destreses Priming i hàbits Facilitació i condicionaments apresos Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 34 Esquema de les regions neurals implicades en memòria semàntica i procedimental. COMPROVA-HO 32 Per quina raó un pacient pot millorar la seva habilitat en una tasca motora sense recordar haver-la practicat mai abans?

Organització de la memòria semàntica i bases neuroanatòmiques La memòria semàntica s'estructura mitjançant unitats d'informació que organitzen la nostra comprensió de la realitat: Esquemes: Representacions generals i estructurades del món que guien la comprensió i interpretació de fets rutinaris. Marcs o conceptes: Formacions amb una base invariable i elements variables que permeten categoritzar diferents estímuls sota una mateixa etiqueta conceptual (per exemple, identificar exemplars morfològicament diferents com a membres de la categoria de gos).

Scripts o guions: Esquemes procedimentals sobre esdeveniments viscuts o coneguts que ordenen les accions d'una situació habitual (com anar a un restaurant: seure, demanar el menú, menjar i abonar el compte) i permeten predir conductes. Pel que fa al substrat neuroanatòmic, la distribució cerebral varia segons el component de memòria: Estructura Neural Funció Mnèmica Associada Ganglis basals (putamen) Consolidació i automatització d'habilitats procedimentals i hàbits motors. Cerebel Mecanismes associatius de condicionament clàssic i ajust fi motor. Còrtex temporal inferolateral Magatzem definitiu de la informació conceptual semàntica i priming semàntic.

Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 35 Estructura Neural Funció Mnèmica Associada Estriat ventral i zones subtalàmiques Integració del coneixement semàntic i projecció informativa cap al lòbul temporal. Hipocamp Recepció inicial de fets autobiogràfics i espacials; no alberga l'arxiu semàntic permanent. Amígdala Processament de contingut emocional associat als esdeveniments mnèmics. Diagrama de les connexions entre amígdala, hipocamp, estriat i còrtex ventromedial. ERROR FREQÜENT Confondre l'adquisició inicial de dades amb el seu magatzem a llarg termini.

L'hipocamp rep i processa inicialment informació autobiogràfica i semàntica, però els continguts semàntics consolidats es transfereixen i emmagatzemen en zones neocorticals del lòbul temporal, sense dependre permanentment de l'hipocamp. COMPROVA-HO 33 Quina diferència funcional existeix entre un marc conceptual i un guió (script)? Distribució de la pràctica i dinàmiques d'aprenentatge Hermann Ebbinghaus va formular la hipòtesi del temps total, la qual estableix que el grau d'aprenentatge és lineal respecte a la quantitat de repeticions: com més assajos de pràctica es completen, menor és el temps necessari per al posterior reaprenentatge.

No obstant això, la forma com s'administra el temps resulta fonamental. Els experiments de Baddeley i Longman van evidenciar la superioritat de la pràctica distribuïda sobre la pràctica massiva. En estudiar mecanògrafs sotmesos a diferents ritmes formatius, els grups que practicaven de manera fragmentada (com una sessió d'una hora diària al llarg de dotze setmanes) van requerir significativament menys hores de pràctica per aconseguir el criteri de rendiment que els qui Apunts de Motivació, Emoció i Memòria " Psicologia UdL 36 s'entrenaven de forma intensiva o massiva en menys dies.

La pràctica massiva condueix a un aprenentatge efímer, mentre que l'aprenentatge distribuït en el temps optimitza la retenció a llarg termini. Així mateix, els intervals entre assajos operen de manera divergent segons el tipus de tasca: Aprenentatge procedimental: El descans òptim entre assajos requereix aproximadament una hora per a la millor consolidació motora. Aprenentatge semàntic: Un interval de descans de quinze minuts proporciona resultats equiparables als d'un descans d'una hora. Ulric Neisser va emfatitzar que la consolidació requereix temps adequats de repàs actiu i descans; la repetició mecànica o purament passiva no genera aprenentatge permanent.

PER RECORDAR-HO La recuperació activa multiplica la petjada: Melton (1970) va comprovar que la inclusió d'estímuls intercalats entre repeticions obliga a executar un esforç de recuperació, amplificant la retenció a llarg termini per sobre de la mera relectura immediata. Aquesta dinàmica es formalitza en l'estratègia del repàs d'ampliació (o repàs espaiat expandit): es planteja un interval progressivament creixent per a demanar la recuperació d'una dada quan l'evocació ha estat correcta. En cas d'error en la resposta, l'interval temporal s'escurça immediatament per a refermar el traç mnèmic.

PROCÉS Mecanisme del repàs espaiat expandit 1 Presentació de l'ítem Estudi inicial del concepte 2 Intents de recuperació Evocació activa de la resposta 3 Avaluació del resultat Verificació d'encert o errada 4 Ajust de l'interval S'allarga si s'encerta; s'escurça si falla COMPROVA-HO 34 Com s'ajusta l'interval temporal en l'estratègia del repàs espaiat expandit si l'estudiant s'equivoca en recuperar una dada? Organització conceptual i estratègies mnemotècniques La…