Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts de mètodes d'investigació en psicologia: etapes del mètode científic, tipus de variables i control d'amenaces a la validesa interna i externa.

APREN.AI Índex 1 El mètode científic i les etapes de la investigació De la teoria a la hipòtesi contrastable Constructes, indicadors i operativització 2 Classificació de les variables en la investigació psicològica Variables explicatives i la seva estructura relacional Classificació de les Variables Independents Variables estranyes de context i sistemes de mesura 3 Validesa interna i validesa externa Validesa interna i les seves amenaces Validesa externa: dimensions i riscos d'interacció 4 Validesa de constructe i validesa de conclusió estadística Validesa de constructe Validesa de conclusió estadística: covariació i errors de decisió Amenaces a la validesa de conclusió estadística 5 Resum per repassar Mètode científic i variables Dimensions de la validesa Amenaces i mètodes de control Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 1 1 El mètode científic i les etapes de la investigació EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres nivells del model general d'investigació científica. Diferenciar entre constructe, indicador i el procés d'operativització. Explicar els requisits que ha de complir una hipòtesi teòrica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podem mesurar científicament un aspecte humà inobservable com l'ansietat o la resiliència? La pràctica psicològica professional s'enfronta sovint a incerteses que requereixen solucions basades en l'evidència.

Quan sorgeix un dubte professional, s'inicia una cerca sistemàtica d'informació (RSEC). Si aquesta cerca no resol el problema de manera directa, cal recórrer al model general d'investigació per generar nou coneixement empíric abans d'implementar qualsevol intervenció. Diagrama del flux de presa de decisions des del dubte professional. El procés científic general s'organitza en tres nivells d'actuació interconnectats: Nivell teòric-conceptual: és la fase en què es pensa, es dedueix i s'explica. Tota investigació comença i acaba en aquest nivell.

Inclou la delimitació del problema, la formulació d'hipòtesis Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 2 teòriques i empíriques, i culmina amb la generalització dels resultats obtinguts. Nivell tècnic-metodològic: comprèn la planificació empírica de l'estudi mitjançant el disseny d'un pla d'investigació i la recollida de dades, ja sigui amb enfocament quantitatiu o qualitatiu. Nivell analític-estadístic: contempla l'elaboració i depuració de les dades, la implementació de models estadístics i el contrast d'hipòtesis. Mitjançant la inducció, les conclusions analítiques retornen al nivell teòric per consolidar teories i avaluar noves intervencions.

Esquema dels tres nivells del model general d'investigació científica. De la teoria a la hipòtesi contrastable Una teoria és un conjunt d'hipòtesis contrastades i interconnectades capaces de proporcionar una explicació coherent sobre determinats fenòmens. D'altra banda, una hipòtesi consisteix en una solució temptativa proposada davant d'un problema de recerca. DEFINICIÓ Les hipòtesis teòriques s'estableixen per inducció i han de reunir condicions estrictes: Referir-se a situacions reals i aplicables. Estar formulades amb variables precises i entenedores. Plantejar relacions versemblants fonamentades en coneixements previs (si trenquen amb el marc previ establert, es parla de «revolució»).

Ser mesurables i empíricament contrastables. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 3 A partir de la teoria, es dedueixen les hipòtesis empíriques. Aquest pas exigeix l'operativització de les variables, és a dir, concretar els termes teòrics perquè es puguin avaluar a la pràctica. COMPROVA-HO 2 Per què una investigació científica comença i acaba sempre en el nivell teòric-conceptual? Constructes, indicadors i operativització En psicologia treballem habitualment amb conceptes abstractes no observables directament, anomenats constructes o variables latents (per exemple: resiliència, ansietat, flux o termes col·loquials d'ús diagnòstic).

Per fer-los accessibles al mètode empíric, cal establir indicadors observables. Element Naturalesa Funció metodològica Exemple de les fonts Constructe Variable latent inobservable directament Entitat teòrica explicativa Resiliència, ansietat o competència en estadística Indicador Variable d'observació directa Mesura indirecta que permet inferir el constructe Nombre de respostes correctes en un examen Operativització Procediment de mesura Combinació d'indicadors per assignar valors numèrics Aplicació d'un test o qüestionari estandarditzat ERROR FREQÜENT Confondre el constructe amb l'indicador.

L'indicador no és el fenomen psicològic en si mateix, sinó la conducta o resposta observable (com la puntuació obtinguda en una prova) a partir de la qual s'infereix el valor del constructe latent subjacent. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 4 PROCÉS Flux del mètode científic general IDEES CLAU El procés d'investigació respon a dubtes professionals quan la recerca prèvia no aporta solucions directes. El model general consta de tres nivells: teòric-conceptual, tècnic-metodològic i analític- estadístic. Una teoria agrupa hipòtesis contrastades, mentre que la hipòtesi és una resposta temptativa a un problema.

Els constructes són variables latents inobservables que s'estudien indirectament mitjançant indicadors empírics. L'operativització defineix la combinació d'indicadors empírics necessària per assignar valors al constructe. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quina diferència metodològica existeix entre una hipòtesi teòrica i una empírica? 4. Com es vincula un constructe teòric amb les dades reals que recull l'investigador?

Dubte professional Plantejament d'un problema pràctic 1 Cerca d'evidència Revisió sistemàtica i consulta documental 2 Nivell teòric Formulació d'hipòtesis teòriques i empíriques 3 Nivell metodològic Disseny de l'estudi i recollida de dades 4 Nivell analític Models estadístics i contrast d'hipòtesis 5 Inducció teòrica Generalització i millora de la intervenció 6 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin nivell del model d'investigació s'encarrega de dissenyar el pla i recollir les dades? 6. Com s'anomena la variable no observable directament que s'infereix mitjançant indicadors? 7.

Què passa si una hipòtesi teòrica no es fonamenta en coneixements previs consolidats? 8. Quin procés permet passar de les hipòtesis empíriques a la recollida efectiva de dades? 2 Classificació de les variables en la investigació psicològica EN ACABAR SABRÀS Distingir els nuclis simètrics i asimètrics en les relacions entre variables. Classificar les variables independents segons la seva creació, administració i criteri estadístic. Identificar els sistemes operatius de mesura del comportament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 En què es diferencia avaluar si dues variables estan associades d'avaluar si una n'és la causa?

Una variable és qualsevol atribut mesurable que pot prendre valors diferents, en contraposició a una constant. Dins del disseny d'investigació, les variables es categoritzen segons diversos criteris estructurals, funcionals i de mesura.

Nivell d'avaluació professional a) Nivell tècnic-metodològic b) Nivell teòric-conceptual c) Nivell analític-estadístic d) Variable estranya a) Factor fix b) Constructe o variable latent c) Variable manipulada d) Es descarta automàticament per errònia a) Es considera un biaix d'instrumentació b) Passa a ser una variable estranya c) S'anomena revolució científica d) Inducció teòrica a) Generalització de resultats b) Regressió a la mitjana c) Operativització de variables d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 6 ESQUEMA Classificació de les variables de recerca Variables explicatives i la seva estructura relacional Depenent de la relació que s'estableixi entre elles, trobem dos nuclis bàsics: Nucli simètric (escenari correlacional): els factors relacionats no tenen un paper diferenciat de causa i efecte.

Simplement s'avalua la seva covariació. Nucli asimètric (escenari causal): existeix una distinció de funcions entre les variables: Classificació de les Variables Independents Les variables independents es classifiquen sota diferents enfocaments: Criteri de classificació Tipologia Descripció i característiques Segons el mètode de creació Manipulades Assignades activament per l'investigador mitjançant instruccions o escenaris. Naturals Característiques pròpies dels subjectes (ex.: haver patit un accident o nombre de germans). De selecció Variables sociodemogràfiques dels subjectes (edat, gènere, estat civil, nivell educatiu).

Segons criteri estadístic Factors fixos L'estudi inclou totes les categories rellevants de la VI. Factors aleatoris S'estudia només una mostra representativa escollida a l'atzar de les categories possibles. Variables explicatives Relació d'estudi Nucli simètric Escenari correlacional Nucli asimètric Relació causal (VI i VD) Variables estranyes Contextualitzadores Controlades Igualades o aleatoritzades No controlades Confusionistes o neutres Variables Independents (VI): constitueixen la causa proposada pel model o el factor que s'administra o avalua. 1 Variables Dependents (VD): representen el resultat o efecte mesurat sobre els participants.

2 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 7 Criteri de classificació Tipologia Descripció i característiques Segons el seu tipus Estímul Condició externa a l'organisme que actua sobre ell. Organísmiques Tret o característica permanent del subjecte. Organísmiques temporals Estat transitori propi de l'organisme en el moment de la mesura. Segons l'administració Intersubjecte Diferents grups de participants reben nivells diferents de la VI. Intrasubjecte El mateix grup de participants passa per tots els nivells comparats de la VI. COMPROVA-HO 10 En què es diferencia un disseny intersubjecte d'un d'intrasubjecte en l'administració de la VI?

Variables estranyes de context i sistemes de mesura Les variables estranyes són aquells factors del context aliens a la relació d'interès que poden influir en la VD. Es divideixen en: Controlades: neutralitzades mitjançant aleatorització, anul·lació o tècniques de constància i igualació. No controlades: poden ser confusionistes (quan contaminen la inferència causal vinculant-se amb la VI) o no confusionistes. Per a la quantificació de les respostes conductuals s'utilitzen cinc sistemes de classificació i registre: Ocurrència: mesura binària de presència o absència (SÍ / NO). Freqüència: recompte del nombre de vegades ( ) que apareix la conducta.

Latència: interval temporal fins que es produeix la resposta (temps de reacció). Durada: temps total que es perllonga l'activitat conductual. Amplitud: nivell d'intensitat física o psicològica de la manifestació. ERROR FREQÜENT Confondre la latència amb la durada. La latència mesura quant triga a començar una resposta des de l'estímul (temps de reacció), mentre que la durada avalua quant temps es manté la conducta un cop ja s'ha iniciat. n Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 8 IDEES CLAU Un nucli simètric defineix relacions correlacionals, mentre que l'asimètric estableix causa (VI) i efecte (VD).

Les VI es generen per manipulació directa de l'investigador, per selecció sociodemogràfica o per condicions naturals dels subjectes. Segons l'abast dels seus nivells, un factor pot ser fix (tots els nivells) o aleatori (mostra de nivells). Les variables estranyes no controlades de tipus confusionista són aquelles que amenacen la interpretació causal de l'estudi. Els sistemes de registre bàsics de la resposta són: ocurrència, freqüència, latència, durada i amplitud. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quina diferència hi ha entre un factor fix i un factor aleatori segons el criteri estadístic? 12. Quins tres mètodes de creació de la variable independent existeixen?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Com s'anomena la mesura que registra el temps transcorregut fins que s'inicia una resposta? 14. Una variable com l'edat o el nivell educatiu dels participants és una VI de tipus: 15. Quan parlem d'un escenari amb un nucli simètric, ens referim a un context: 16. Com s'anomenen les variables estranyes no controlades que poden distorsionar la relació causal?

Latència a) Freqüència b) Amplitud c) Durada d) Manipulada per instruccions a) Organísmica temporal b) Factor aleatori pur c) De selecció d) Intrasubjecte pur a) Correlacional b) Causal directe c) D'ocurrència binària d) Factors fixos a) Variables d'estímul b) Confusionistes c) Latents d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 9 3 Validesa interna i validesa externa EN ACABAR SABRÀS Identificar les amenaces potencials que debiliten la validesa interna i aplicar procediments de control per solucionar-les. Distingir les dimensions poblacional, ecològica i històrica de la validesa externa.

Diferenciar les amenaces reactives derivades de la manipulació i l'avaluació en la investigació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Si els participants milloren pel simple fet d'haver fet el test diverses vegades, és atribuïble al tractament? La validesa garanteix la veracitat i solidesa de les conclusions d'un estudi, i depèn directament de l'estratègia i la planificació adoptades. Els quatre pilars clàssics de la validesa s'agrupen en dues grans dimensions d'inferència: Validesa de la inferència causal: avalua la seguretat en establir relacions causa-efecte (comprèn la validesa interna i la validesa de conclusió estadística).

Validesa de la generalització de la inferència causal: analitza la capacitat d'estendre els resultats (comprèn la validesa de constructe i la validesa externa). Validesa interna i les seves amenaces La validesa interna assegura que els canvis observats en la variable dependent s'atribueixen exclusivament a la manipulació de la variable independent i no a variables estranyes. Les amenaces principals i el seu control són: Amenaça Mecanisme d'acció distorsionador Procediment de control Història Esdeveniments ambientals, socials o personals ocorreguts durant l'experiment que afecten la VD. Ús de grups de control, tècniques d'eliminació, constància i aleatorització.

Ambigüitat temporal Falta de claredat en determinar quina variable actua com a causa i quina com a efecte. Dissenys longitudinals i tècniques estadístiques específiques. Maduració Processos interns dels participants (fatiga, avorriment, creixement, adaptació), freqüent en nens o intervals llargs. Reducció dels intervals temporals de l'estudi i grup de control. Administració de proves La familiaritat amb el pretest distorsiona i condiciona les respostes posteriors. Ometre el pretest, utilitzar el disseny de Solomon o aplicar contra-balanceig en dissenys intrasubjecte.

Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 10 Amenaça Mecanisme d'acció distorsionador Procediment de control Instrumentació Canvis, deteriorament o calibratge defectuós dels instruments o criteris dels registradors. Entrenament dels observadors, instruments estandarditzats i grups grans per minimitzar errors aleatoris. Selecció diferencial Els grups comparats no són equivalents des de l'inici de la recerca. Assignació aleatòria, blocs en dissenys intersubjecte o mostres àmplies i representatives. Mortalitat experimental Pèrdua no equivalent de subjectes al llarg de les condicions de l'experiment. Planificar mostres inicials prou grans.

Regressió estadística Les puntuacions molt extremes tendeixen de manera natural a aproximar-se a la mitjana en mesures posteriors. Realitzar múltiples mesures abans de seleccionar definitivament els participants. COMPROVA-HO 18 Com es pot evitar que l'administració d'un pretest distorsioni la resposta posterior dels subjectes? Validesa externa: dimensions i riscos d'interacció La validesa externa fa referència a la possibilitat de generalitzar les conclusions de l'estudi més enllà de les condicions concretes en què s'ha obtingut. Es divideix en tres dimensions bàsiques: Validesa poblacional: capacitat d'estendre els resultats a tota la població diana o a altres col·lectius.

Validesa ecològica: capacitat de generalització a altres situacions, contextos i ambients físics o socials. Validesa històrica: possibilitat d'aplicar les conclusions a moments temporals diferents. Aquesta validesa queda amenaçada per dues categories d'elements: Interaccions amb el tractament: Selecció i tractament: es controla emprant mostres heterogènies i replicant la recerca amb mostres diferents. Situació i tractament: es dona típicament en condicions de laboratori rígid; requereix replicacions en situacions variades. Història i tractament: esdeveniments puntuals interactuen amb l'efecte; requereix replicar en diferents moments temporals.

1 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 11 ERROR FREQÜENT Confondre la regressió estadística amb la maduració. La maduració reflecteix un canvi biològic o psicològic real en l'individu al llarg del temps (fatiga, edat), mentre que la regressió estadística és un artefacte de mesura pel qual els subjectes amb puntuacions extremes s'acosten a la mitjana en el segon test de manera purament numèrica. ESQUEMA Estructura general de la validesa IDEES CLAU La validesa interna avalua que els canvis en la VD siguin atribuïbles únicament a la VI. Història, maduració, instrumentació, selecció diferencial i mortalitat experimental són amenaces directes a la validesa interna.

La validesa externa comprèn les dimensions poblacional, ecològica i històrica. La interferència de tractaments múltiples es neutralitza metodològicament mitjançant el contrabalanceig. Els procediments de simple i doble cec eviten la reactivitat als dispositius experimentals. Amenaces no relacionades amb la interacció: Interferència de tractaments múltiples: en pacients sotmesos a dissenys intrasubjecte, els tractaments previs condicionen els posteriors. Es resol amb tècniques de contrabalanceig. Efecte reactiu de les proves: la mesura prèvia sensibilitza el subjecte davant el tractament posterior.

Efecte reactiu dels dispositius experimentals: canvis causats pel caràcter innovador del tractament o perquè el subjecte respon segons el que creu que l'investigador espera. Es controla amb tècniques de simple i doble cec. 2 Validesa de la inferència causal Relació interna de causalitat Validesa interna Control de variables estranyes Conclusió estadística Precisió de la covariació Generalització de la inferència Extensió a altres àmbits Validesa de constructe Correspondència teoria- indicador Validesa externa Poblacional, ecològica i històrica Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19.

En què consisteix l'amenaça de la regressió estadística i com es prevé? 20. Quines són les tres dimensions que componen la validesa externa d'un estudi? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin tipus de validesa s'amenaça quan els grups de recerca no són inicialment equivalents? 22. Quin mecanisme metodològic neutralitza la interferència de tractaments múltiples en dissenys intrasubjecte? 23. L'efecte pel qual el participant respon segons el que creu que s'espera d'ell es controla amb: 24.

La capacitat d'estendre les troballes obtingudes al laboratori a un entorn natural s'anomena: 4 Validesa de constructe i validesa de conclusió estadística EN ACABAR SABRÀS Comprendre el concepte de validesa de constructe per a la causa i per a l'efecte. Distingir entre els errors estadístics de tipus I i de tipus II en la comprovació d'hipòtesis. Identificar les principals amenaces que afecten la validesa de conclusió estadística, com la restricció de rang i la potència.

Selecció diferencial (validesa interna) a) Validesa ecològica b) Validesa històrica c) Validesa de conclusió estadística d) Ampliació del pretest a) Regressió a la mitjana b) Mètode de doble cec c) Tècniques de contrabalanceig d) Augment de la variància d'error a) Tècnica de simple o doble cec b) Intervals temporals més llargs c) Grups naturals d) Validesa temporal a) Validesa ecològica b) Validesa de constructe c) Validesa interna d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 13 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Què és més greu: concloure que un tractament funciona quan no ho fa, o no adonar-se que funciona?

A més de la validesa interna i externa, la validesa global de qualsevol disseny depèn de la mesura correcta dels conceptes teòrics i de la interpretació matemàtica de les covariacions observades. Validesa de constructe La validesa de constructe indica el grau de correspondència establert entre les variables operativitzades i observades empíricament i el concepte teòric abstracte de fons. Es desglossa en dues perspectives: Constructe de la causa: grau en què el tractament administrat reflexa i és atribuïble a la variable independent conceptual. Constructe de l'efecte: grau en què la conducta mesurada (CD) representa realment el resultat previst pel model conceptual.

Les amenaces principals a aquesta validesa inclouen una explicació o comprensió inadequada del constructe, un mesurament deficient dels indicadors i la reactivitat als dispositius experimentals. Es resol disposant d'una sòlida teoria de base i emprant l'ocultació de l'assignació. COMPROVA-HO 26 Quines dues perspectives defineixen la validesa de constructe segons la funció de les variables? Validesa de conclusió estadística: covariació i errors de decisió La validesa de conclusió estadística és una validesa inferencial que assenyala la confiança d'encert, per a un determinat nivell de significació, en extreure conclusions sobre la hipòtesi mitjançant models matemàtics.

Analitza dos aspectes de la relació: Tipus d'error estadístic Decisió sobre la covariació Realitat del fenomen Error de tipus I Es conclou que existeix relació entre variables. En realitat no existeix cap relació (fals positiu). Error de tipus II Es conclou que no existeix cap relació. En realitat sí que existeix relació (fals negatiu). Existència de covariació: avalua si dues variables estan realment relacionades o no. En aquest judici es poden cometre dos errors fonamentals: 1 Magnitud de la covariació: quantifica la intensitat del vincle, la qual pot estar esbiaixada per infraestimació o sobreestimació de la mida real de l'efecte.

2 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 14 Amenaces a la validesa de conclusió estadística Diversos factors metodològics poden alterar el càlcul matemàtic o reduir la precisió de la inferència: Violació dels supòsits del model: no comprovar supòsits fonamentals com la independència de les observacions en utilitzar proves paramètriques. Baixa potència estadística: emprar pocs subjectes o triar de manera inadequada el nivell de significació pot desembocar directament en un error de tipus II. Taxa d'error de tipus I inflada: la probabilitat comú d'error alfa creix a mesura que es fan múltiples contrastos o comparacions múltiples amb interaccions.

Imprecisió i escassa fiabilitat de les mesures i tractaments: tant l'ús d'instruments poc fiables com l'aplicació heterogènia de les intervencions incrementen la variància d'error. Restricció de rang: quan les dades pateixen limitacions per baix (efecte sòl) o per dalt (efecte sostre), la variabilitat disminueix i la inferència es debilita. Variància d'error contextual i mostres molt heterogènies: les mostres extremadament heterogènies eleven la desviació típica ( ) del grup, disminuint la probabilitat de detectar la covariació entre la VI i la VD. Estimació imprecisa de la magnitud de l'efecte: aplicació de proves estadístiques que infraestimen o sobreestimen la veritable mida de l'efecte.

ERROR FREQÜENT Creure que tenir una mostra summament heterogènia sempre és un avantatge. Tot i que ajuda a la generalització poblacional de la validesa externa, l'heterogeneïtat excessiva enforteix la variància d'error i la desviació típica, fent minvar la potència estadística i perjudicant la validesa de conclusió estadística.

PROCÉS Avaluació de la covariació estadística 1 Dades recollides Observacions de la mostra 2 Contrast de supòsits Verificació de la independència 3 Anàlisi de covariació Càlcul de relació i magnitud 4 Decisió inferencial Vigilància d'errors Tipus I i Tipus II s Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 15 IDEES CLAU La validesa de constructe assegura que les variables operativitzades expressin amb rigor els conceptes teòrics. La validesa de conclusió estadística valora la seguretat inferencial sobre l'existència i magnitud de la relació.

L'error de tipus I consisteix a donar per bona una covariació inexistent; l'error de tipus II consisteix a no detectar una relació que sí que existeix. La restricció de rang (efecte sòl o efecte sostre) debilita notablement la inferència estadística. Les mostres molt heterogènies incrementen la desviació típica i redueixen la capacitat per detectar covariacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es distingeixen l'error de tipus I i l'error de tipus II en relació amb la covariació? 28. De quina manera perjudiquen la inferència estadística els efectes sòl i sostre? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Concloure que existeix relació entre dues variables quan en realitat no hi és suposa un: 30. Què succeeix quan una mostra d'estudi és excessivament heterogènia en les seves característiques? 31. Com s'anomena la limitació estadística on les dades s'acumulen al límit superior d'una escala? 32.

La correspondència entre el que un qüestionari mesura i el concepte d'ansietat plantejat correspon a la validesa de: Efecte reactiu a) Error de tipus II b) Biaix de selecció diferencial c) Error de tipus I d) S'anul·la el risc d'error de tipus I a) Es produeix un efecte de doble cec espontani b) S'elimina la variància d'error contextual c) Augmenta la desviació típica i disminueix la detecció de covariació d) Taxa de significació a) Efecte sòl b) Efecte sostre c) Contrabalanceig d) Constructe a) Ecològica b) Conclusió estadística c) Històrica d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 16 5 Resum per repassar Mètode científic i variables Concepte Definició i funció Nivell teòric- conceptual Fase en què es pensa i dedueix; tota recerca hi comença (delimitació del problema i hipòtesis) i hi acaba (generalització per inducció).

Nivell tècnic- metodològic Fase de planificació empírica que inclou el disseny del pla de recerca i la recollida de dades. Nivell analític- estadístic Fase de tractament de dades, formulació de models estadístics i contrast d'hipòtesis. Constructe Variable latent no observable directament (ex.: resiliència, ansietat). Indicador Variable observable de mesura directa a partir de la qual s'infereix el valor del constructe. Operativització Determinació dels indicadors empírics concrets per avaluar i quantificar un constructe. Nucli simètric vs. asimètric El nucli simètric defineix un escenari correlacional (sense rols causals); l'asimètric defineix un escenari causal (diferencia VI i VD).

Variable estranya Factor aliè a la recerca que pot influir en la VD; pot ser controlada o no controlada (confusionista). Dimensions de la validesa Tipus de validesa Objecte d'avaluació Validesa interna Assegura que els canvis en la VD s'atribueixen exclusivament a la manipulació de la VI. Validesa externa Capacitat d'estendre els resultats a la població (poblacional), a altres contextos (ecològica) o a altres moments (històrica). Validesa de constructe Grau de correspondència real entre les variables observades i els conceptes teòrics (de causa i d'efecte). Validesa de conclusió estadística Nivell de confiança inferencial sobre l'existència i la magnitud de la covariació entre variables.

Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 17 Amenaces i mètodes de control Amenaça Descripció del biaix Procediment de control Història Esdeveniments ambientals o personals aliens que ocorren durant l'estudi. Grups de control, aleatorització i tècniques de constància. Maduració Processos biològics o psicològics interns dels participants (edat, fatiga). Reducció de l'interval experimental i grups de control. Administració de proves Familiaritat amb el pretest que condiciona o distorsiona les respostes posteriors. Ometre pretest, disseny de Solomon o contrabalanceig intrasubjecte.

Regressió estadística Puntuacions extremes inicials que tendeixen naturalment a apropar-se a la mitjana. Prendre diverses mesures abans de seleccionar la mostra definitiva. Interferència de tractaments Efectes residuals de tractaments previs en dissenys intrasubjecte. Tècniques de contrabalanceig. Reactivitat als dispositius Respostes condicionades per les expectatives de l'investigador o per la novetat. Tècniques de simple i doble cec. Error de tipus I i tipus II El tipus I conclou covariació inexistent (fals positiu); el tipus II no detecta una covariació real (fals negatiu). Augment de la grandària mostral, comprovació de supòsits i potència estadística.

Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Mitjançant l'operativització, que vincula el concepte teòric abstracte a indicadors empírics directament mesurables com respostes a qüestionaris o conductes observades. 2. Perquè s'inicia amb un problema teòric que genera hipòtesis deduïdes de conceptes previs, i finalitza quan les dades analitzades s'integren de nou per inducció per generalitzar resultats i contrastar la teoria. 3.

La hipòtesi teòrica s'estableix per inducció fonamentant-se en el coneixement previ i planteja relacions versemblants, mentre que l'empírica es dedueix d'aquesta i requereix operativitzar les variables per a la seva contrastació. 4. A través de l'operativització, que selecciona un o diversos indicadors d'observació directa la mesura dels quals permet inferir quantitativament el nivell del constructe latent. 5. b) Nivell tècnic-metodològic. El nivell tècnic-metodològic és l'encarregat d'establir el disseny, el pla d'investigació i l'obtenció directa de dades. 6. c) Constructe o variable latent. Un constructe o variable latent és un atribut teòric inobservable que requereix mesures indirectes.

7. d) S'anomena revolució científica. Segons les fonts, quan una relació plantejada no es basa en coneixements previs rep el nom de «revolució». 8. d) Operativització de variables. L'operativització concreta les variables i determina els indicadors necessaris per avaluar les hipòtesis empíriques. 9. En el cas correlacional el vincle és simètric i no es distingeixen rols, mentre que en el causal la relació és asimètrica, amb una VI que provoca canvis sobre una VD. 10. En el disseny intersubjecte cada grup està format per individus diferents per a cada condició, mentre que en l'intrasubjecte els mateixos individus són avaluats en tots els nivells de la variable independent. 11.

El factor fix contempla totes les categories o condicions rellevants de la VI que interessen a l'estudi, mentre que el factor aleatori només en tria una mostra representativa a l'atzar. 12. Manipulada per l'experimentador mitjançant instruccions o escenaris, natural deguda a característiques o vivències pròpies dels subjectes, i de selecció basada en característiques sociodemogràfiques. 13. a) Latència. La latència correspon al temps de reacció que passa entre l'estímul i el començament de la resposta. 14. d) De selecció. Les variables que agrupen trets sociodemogràfics com l'edat o estudis es classifiquen com a VI de selecció. 15. b) Correlacional.

El nucli simètric s'associa a escenaris correlacionals on no es distingeix entre causa i efecte. 16. c) Confusionistes. Les variables estranyes no controlades que aporten explicacions alternatives a la VI són anomenades confusionistes. 17. No; és una amenaça d'administració de proves a la validesa interna provocada per la familiarització prèvia amb els ítems de l'avaluació. 18. Es pot evitar prescindint del pretest en determinats grups, aplicant el disseny de quatre grups de Solomon o mitjançant tècniques de contrabalanceig en dissenys intrasubjecte. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 19 19.

És la tendència de les puntuacions inicialment extremes a acostar-se a la mitjana en ser mesurades de nou; es controla prenent diverses mesures prèvies abans de la selecció. 20. La validesa poblacional (generalitzar a altres persones), la validesa ecològica (generalitzar a altres contextos o ambients) i la validesa històrica (generalitzar a altres moments temporals). 21. a) Selecció diferencial (validesa interna). La selecció diferencial afecta la validesa interna perquè els grups no parteixen d'una situació d'equivalència. 22. d) Tècniques de contrabalanceig. El contrabalanceig altera l'ordre de presentació de les condicions per evitar que un tractament afecti els següents. 23.

b) Tècnica de simple o doble cec. El procediment de simple i doble cec evita que les expectatives influeixin en la resposta dels subjectes. 24. b) Validesa ecològica. La validesa ecològica és la dimensió de la validesa externa que avalua la generalització a altres ambients i contextos. 25. Són dos errors de decisió estadística oposats: el primer és un error de tipus I (fals positiu) i el segon un error de tipus II (fals negatiu), tots dos perjudicials per a l'evidència científica. 26. La validesa del constructe de la causa (atribució real de l'efecte a la VI teòrica) i la validesa del constructe de l'efecte (que la resposta mesurada representi fidelment el constructe teòric d'interès). 27.

L'error de tipus I conclou erròniament que hi ha relació quan no és així, mentre que l'error de tipus II conclou que no hi ha relació quan a la realitat sí que existeix. 28. Provoquen una restricció del rang de la variable limitant la seva variabilitat inferior o superior, la qual cosa redueix la potència de les proves i debilita la inferència sobre la covariació. 29. d) Error de tipus I. L'error de tipus I consisteix a rebutjar una hipòtesi nul·la que és certa, afirmant una relació inexistent. 30. d) Augmenta la desviació típica i disminueix la detecció de covariació. Una alta heterogeneïtat fa créixer la desviació típica, emmascarant la covariació entre les variables. 31. c) Efecte sostre.

L'efecte sostre impedeix discriminar puntuacions perquè les dades queden restringides al rang superior de la variable. 32. a) Constructe. La validesa de constructe determina el grau de coherència entre les variables observades i el constructe teòric. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Variables i Validesa 20