Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MÈTODES D'INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts de Mètodes d'Investigació en Psicologia (UdL): dissenys experimentals, validesa, variància, MAX-MIN-CON i PBE preparats per aprovar l'examen.

APREN.AI Índex 1 Ciència, Evidència i Psicologia Basada en l'Evidència (PBE) Tipologies d'evidència i fonamentació científica Jerarquia del nivell d'evidència i criteris de qualitat Psicologia Basada en l'Evidència (PBE) Revisió Sistemàtica d'Evidències Científiques (RSEC) 2 El Mètode Científic, Hipòtesis i Operacionalització de Variables Fonaments i Supòsits del Mètode Científic Del Trànsit Inductiu a la Deducció: Hipòtesis i Operacionalització Taxonomia Metodològica de les Variables Escales de Mesura i Naturalesa Mètrica 3 Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON Concepte i descomposició de la variància El principi MAX-MIN-CON Procediments de control de la variància secundària L'error progressiu i les tècniques d'equiponderació 4 Marc Conceptual de la Validesa i les seves Amenaces Els tres pilars metodològics i els tipus de validesa Nivells d'anàlisi i control experimental Validesa interna: factors afavoridors i notació metodològica Amenaces clàssiques a la validesa interna Interaccions amb la selecció diferencial i biaixos de l'experimentador 5 Classificació General dels Dissenys d'Investigació Fonaments metodològics i garanties científiques Taxonomia general dels dissenys segons Ato, López i Benavente Dissenys manipulatius i requisits formals de causalitat 6 Dissenys Preexperimentals i Quasiexperimentals Notació formal i dissenys preexperimentals Dissenys quasiexperimentals autèntics Dissenys de cohorts i grup control no equivalent 7 Dissenys de Cas Únic (N=1) i Dissenys Experimentals Factorials Dissenys de cas únic (N=1) Tradicions en la investigació experimental i criteris de causalitat Estructures experimentals simples i anàlisi estadística Dissenys factorials: creuats, aniuats i models d'efectes Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 1 8 Resum per repassar Evidència Científica, Mètode i PBE Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON Marc Conceptual de la Validesa i les seves Amenaces Classificació de Dissenys i Estructures Experimentals Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 2 1 Ciència, Evidència i Psicologia Basada en l'Evidència (PBE) EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els diferents tipus d'evidència segons el seu grau de replicabilitat i rigor metodològic. Explicar la jerarquia de la piràmide d'evidència científica i el paper central de la metaanàlisi. Descriure les cinc etapes del cicle operatiu de la Psicologia Basada en l'Evidència (PBE). Identificar les 9 etapes metodològiques d'una Revisió Sistemàtica d'Evidències Científiques (RSEC).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no n'hi ha prou que un estudi trobi diferències estadísticament significatives per aplicar un tractament en pacients reals? La investigació psicològica aborda una dificultat metodològica central: els processos mentals no són directament observables. Aquesta condició introdueix una incertesa constant i un marge d'error inevitable en qualsevol mesura, per la qual cosa cal establir criteris rigorosos per fonamentar el coneixement. ESQUEMA Estructura del Coneixement i Mètodes en Psicologia Tipologies d'evidència i fonamentació científica En diferents contextos es recorre a fonts variades d'informació per justificar afirmacions.

No obstant això, cadascuna té un grau diferent de precisió i fiabilitat: Tipus d'evidència Fonament principal Exemples típics Testimonial Declaracions o relats de vivències individuals directes. Declaracions en processos judicials. Evidència i Mètode Fonamentació científica de la psicologia Graus d'Evidència Jerarquia piramidal de dissenys Cicle PBE Integració professional mitjançant 5 A Protocol RSEC Revisió estructurada en 9 etapes Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 3 Tipus d'evidència Fonament principal Exemples típics Documental Registres escrits o documents materials conservats. Actes i expedients legals. Física Elements materials perceptibles en l'entorn objectiu.

Proves pericials d'anàlisi forense. Científica Dades obtingudes mitjançant investigació estructurada. Articles empírics i assajos metodològics. L'evidència científica destaca per ser explícita, sistemàtica i replicable. Aquests atributs garanteixen que els resultats derivin de procediments metodològics vàlids i sotmesos a contrastació pública. Jerarquia del nivell d'evidència i criteris de qualitat La solidesa de les conclusions científiques es distribueix de manera piramidal segons el disseny metodològic utilitzat, des dels estudis observacionals fins a les síntesis quantitatives. Diagrama de la piràmide de nivells d'evidència científica i risc de biaix.

La posició en aquesta piràmide depèn de tres paràmetres metodològics que determinen la solidesa de l'evidència: Metodologia utilitzada: la capacitat explicativa varia sensiblement entre dissenys; per exemple, un disseny de cas únic difereix profundament d'un assaig clínic que avaluï 200 participants. Control de biaixos i limitacions: un biaix metodològic és una desviació sistemàtica en la recollida o interpretació de les dades. Si una mostra es restringeix exclusivament a pacients d'una localitat concreta com Lleida, o es limita a una franja d'edat molt específica, s'introdueixen limitacions per extraure conclusions àmplies.

Magnitud de l'efecte en contrast amb la significació estadística: la significació estadística assenyala la improbabilitat que una troballa sigui deguda a l'atzar segons la grandària mostral, mentre que la magnitud de l'efecte mesura la grandària o impacte real d'aquesta diferència. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 4 En el vèrtex superior de la jerarquia s'ubica la metaanàlisi, que consisteix bàsicament en «l'anàlisi de múltiples anàlisis» mitjançant la combinació quantitativa d'estudis previs. En la pràctica clínica, les guies d'actuació assistencial acompanyen cadascuna de les seves pautes terapèutiques d'un nivell d'evidència científica acreditat.

COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica hi ha entre la significació estadística d'un resultat i la seva magnitud de l'efecte? Psicologia Basada en l'Evidència (PBE) La Psicologia Basada en l'Evidència (PBE) és un model orientat a la presa de decisions que integra de forma conjunta la millor evidència científica disponible, l'experiència pràctica del professional i els valors, el context cultural i les preferències del pacient, amb la finalitat d'assolir la màxima eficàcia.

PROCÉS Cicle de les 5 A en la Psicologia Basada en l'Evidència El procediment d'actuació sistemàtica de la PBE s'articula a través del conegut cicle operatiu de les 5 A: Ask Formular una pregunta estructurada 1 Access Cercar a les bases de dades 2 Appraise Avaluar la qualitat metodològica 3 Apply Aplicar a la pràctica professional 4 Adjust Monitorar i reajustar resultats 5 Ask (Preguntar): formular una pregunta clínica o científica estructurada i susceptible de resposta. 1 Access (Accedir): cercar i recopilar de manera exhaustiva tota la bibliografia i evidències disponibles en bases de dades bibliogràfiques.

2 Appraise (Avaluar): valorar críticament la qualitat metodològica de cada evidència i elaborar-ne una síntesi rigorosa. 3 Apply (Aplicar): implementar les conclusions obtingudes en la intervenció professional o el projecte específic. 4 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 5 ERROR FREQÜENT Equiparar la Psicologia Basada en l'Evidència amb la simple aplicació mecànica de protocols estandarditzats extrets de la literatura. La PBE requereix integrar obligatòriament la recerca científica amb el judici clínic professional i els valors o preferències personals del pacient; ignorar qualsevol d'aquests vèrtexs invalida el procés.

Revisió Sistemàtica d'Evidències Científiques (RSEC) La Revisió Sistemàtica d'Evidències Científiques (RSEC) és l'eina metodològica que garanteix un accés transparent i exhaustiu a la informació científica de qualitat. La seva aplicabilitat es desplega en dos vessants principals: Àmbit professional: orientat a diagnosticar, seleccionar tractaments o guiar l'avaluació amb la finalitat de trobar una resolució pràctica fonamentada. Àmbit de la recerca: utilitzat en redactar la introducció d'informes o articles científics (sota estructura IMRD: Introducció, Mètode, Resultats i Discussió) per justificar la idoneïtat i necessitat de l'estudi.

Abans d'iniciar aquest procés, cal dominar les bases de dades bibliogràfiques especialitzades, conèixer els passos formals del mètode i assimilar un glossari precís de conceptes metodològics. Per assegurar la reproductibilitat, la RSEC segueix de manera estricta una seqüència de 9 fases metodològiques: En el camp de la psicologia, aplicar íntegrament aquesta seqüència presenta limitacions específiques: la disciplina no respon a un caràcter determinista basat en lleis universals, sinó que es regeix per una dinàmica de multicausalitat, sovint acompanyada d'escassetat de recursos o buits en l'evidència empírica disponible.

Adjust (Ajustar): avaluar els resultats pràctics obtinguts i adaptar les decisions segons la resposta observada. 5 Identificació precisa del problema d'estudi. 1 Plantejament clar de la pregunta d'investigació. 2 Localització sistemàtica de les evidències disponibles. 3 Selecció dels estudis segons un llindar de qualitat fixat prèviament. 4 Valoració crítica dels documents que han superat el filtre. 5 Extracció de les dades i de la informació rellevant. 6 Síntesi de la informació (fase on es pot dur a terme una metaanàlisi). 7 Interpretació dels resultats obtinguts. 8 Aplicació pràctica de les conclusions extretes.

9 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 6 Esquema del cicle de contrastació d'hipòtesis en el mètode científic. Tot el procés de contrastació empírica de solucions temptatives deriva de les etapes bàsiques del mètode (per a una anàlisi aprofundida del procés deductiu i empíric, vegeu «El Mètode Científic, Hipòtesis i Operacionalització de Variables»). COMPROVA-HO 3 Quina és la utilitat de la RSEC en la redacció de la introducció d'un informe científic tipus IMRD? IDEES CLAU Els processos psicològics no són directament observables, fet que introdueix una incertesa constant i requereix mesuraments d'alta precisió.

L'evidència científica és explícita, sistemàtica i replicable, situant la metaanàlisi i els assajos controlats aleatoris en el nivell més alt de la jerarquia. Un resultat pot presentar significació estadística i mostrar una magnitud de l'efecte molt reduïda, per la qual cosa ambdós paràmetres s'han d'avaluar de forma independent. La PBE integra de manera coordinada la millor evidència científica, la peresa clínica del professional i les preferències i valors del pacient mitjançant el model de les 5 A. La RSEC consta de 9 etapes estandarditzades que permeten sintetitzar l'evidència científica tant per a la presa de decisions assistencials com per a la recerca acadèmica.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quins tres components conflueixen en el model de la Psicologia Basada en l'Evidència per prendre decisions? 5. Quins factors propis de la psicologia dificulten el compliment rígid de la seqüència metodològica de la RSEC? Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin tipus d'evidència es caracteritza per ser explícita, sistemàtica i replicable? 7. Quin disseny metodològic ocupa el nivell més alt a la piràmide de l'evidència científica? 8. Quin és l'ordre correcte de les fases de la Psicologia Basada en l'Evidència? 9.

En quina etapa d'una RSEC s'aplica una metaanàlisi per integrar resultats? 2 El Mètode Científic, Hipòtesis i Operacionalització de Variables EN ACABAR SABRÀS Distingir els supòsits de l'ordre, el determinisme i la comprovabilitat en el mètode científic. Formular hipòtesis empíriques a partir d'hipòtesis teòriques mitjançant el procés d'operacionalització. Classificar les variables segons el seu paper metodològic en escenaris correlacionals i causals. Diferenciar les escales de mesura de Stevens segons les seves propietats i el significat del zero. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què dir que avui fa 0 graus Celsius no és el mateix que dir que no hi ha diners al compte?

Fonaments i Supòsits del Mètode Científic La recerca científica constitueix una estratègia sistemàtica d'adquisició de coneixement que destaca per dues propietats essencials: és objectiva i té caràcter auto-corrector, la qual cosa permet esmenar de manera continuada els errors detectats durant la pràctica empírica.

Aquest procediment Evidència física a) Evidència científica b) Evidència testimonial c) Evidència documental d) Estudis de cohorts a) Assajos controlats no aleatoris b) Sèries de casos c) Metaanàlisi d) Access, Ask, Apply, Appraise, Adjust a) Access, Appraise, Ask, Apply, Adjust b) Ask, Appraise, Access, Adjust, Apply c) Ask, Access, Appraise, Apply, Adjust d) Identificació del problema a) Síntesi d'informació b) Plantejament de la pregunta c) Extracció de la informació d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 8 persegueix tres finalitats articulades en el desenvolupament teòric: descriure, explicar i preveure els fenòmens de la realitat.

DEFINICIÓ El mètode científic és un procés reglat i auto-corrector destinat a produir coneixement objectiu mitjançant la contrastació empírica de teories sobre la realitat. Perquè la recerca sigui viable, s'assumeixen tres principis epistemològics: Ordre: els fenòmens naturals i psicològics no succeeixen de manera caòtica, sinó que responen a patrons estructurats. Determinisme: els fets estan subjectes a causes prèvies; els esdeveniments no succeeixen per atzar pur. En disciplines com la psicologia, aquesta relació sovint s'expressa mitjançant causalitat múltiple.

Comprovabilitat: qualsevol afirmació ha de poder contrastar-se mitjançant l'evidència empírica (vegeu «Ciència, Evidència i Psicologia Basada en l'Evidència (PBE)»). El cicle bàsic d'investigació arrenca amb la identificació d'un problema, planteja una solució temptativa o hipòtesi i sotmet aquesta proposta a verificació empírica, concloent en la confirmació o el rebuig provisional de la conjectura inicial. COMPROVA-HO 11 Quins són els tres supòsits sobre els quals descansa el mètode científic? Del Trànsit Inductiu a la Deducció: Hipòtesis i Operacionalització El procés d'investigació es mou a través de tres nivells d'articulació: teòric-conceptual, tècnic- metodològic i analític-estadístic.

La gènesi d'idees combina de manera cíclica la inducció i la deducció. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 9 Esquema del model general d'investigació i el trànsit inductiu-deductiu. Les hipòtesis teòriques s'originen mitjançant processos d'inducció fonamentats en l'observació de fets particulars i en l'experiència. Per considerar-se metodològicament correctes, aquestes hipòtesis han de complir una sèrie de requisits: Un cop definida la hipòtesi teòrica, s'inicia el trànsit deductiu cap al terreny aplicat: les hipòtesis empíriques es deriven de les teòriques per deducció.

Aquest pas exigeix l'operacionalització, que consisteix a transformar els conceptes abstractes en procediments de registre concrets i quantificables. Referència a la realitat: han d'ancorar-se en situacions reals i observables. 1 Precisió conceptual: els termes i constructes han de ser clars i comprensibles. 2 Versemblança: les relacions proposades han de ser plausibles, recolzades habitualment en coneixements previs establerts (quan trenquen amb els marcs acceptats generen canvis revolucionaris). 3 Contrastabilitat empírica: han de poder ser sotmeses a prova mitjançant dades. 4 Disponibilitat tècnica: ha d'existir una tecnologia o procediment que en permeti la mesura.

5 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 10 PROCÉS Cicle de generació i contrast d'hipòtesis COMPROVA-HO 12 Quina distinció metodològica existeix entre una hipòtesi teòrica i una empírica pel que fa al seu origen? Taxonomia Metodològica de les Variables En el pla de recerca, les variables seleccionades compleixen diverses funcions segons la naturalesa de la relació plantejada. Es divideixen principalment en variables explicatives i variables estranyes. Les variables explicatives són aquelles que l'investigador incorpora deliberadament en l'estudi.

Segons l'escenari d'anàlisi, es diferencien en: Nucli simètric (escenari correlacional): no s'estableix cap distinció de causa i efecte entre els factors analitzats; tots mantenen el mateix estatus funcional. Nucli asimètric (escenari causal): es postula una asimetria d'influència directa: Variable independent (VI): factor manipulat o seleccionat que actua com a presumpte antecedent causal. Variable dependent (VD): element sobre el qual s'observa o mesura l'efecte produït per la VI. Pel que fa al seu origen o forma d'establiment, les variables independents poden ser: 1.

Creades per manipulació: condicions assignades directament per l'investigador (com ara pautes d'instruccions o escenaris dissenyats específicament). 2. Naturals o del subjecte: atributs previs i inherents als individus que no s'assignen experimentalment, com les propietats sociodemogràfiques (edat, sexe, estat civil, nivell formatiu) o condicions biològiques i clíniques particulars. Observació de la realitat Registre inicial de fets particulars del context empíric. 1 Inducció teòrica Formulació d'hipòtesis teòriques i definició del problema. 2 Deducció i operacionalització Traducció dels constructes teòrics en termes mesurables.

3 Hipòtesi empírica Proposició contrastable mitjançant la recollida de dades. 4 Contrast de dades Confirmació o rebuig provisional mitjançant anàlisi. 5 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 11 D'altra banda, les variables estranyes són aquells factors del context o dels subjectes que, tot i no ser objecte directe d'estudi, poden influir sobre la variable dependent. Es divideixen en controlades (quan s'anul·len, igualen o neutralitzen mitjançant tècniques de disseny com l'aleatorització; vegeu «Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON») i no controlades, les quals amenacen la certesa de les conclusions.

ESQUEMA Classificació funcional de les variables COMPROVA-HO 13 En què es diferencia un nucli simètric d'un asimètric pel que fa a les variables explicatives? Escales de Mesura i Naturalesa Mètrica Mesurar consisteix a assignar símbols o nombres a les característiques observades seguint regles específiques.

Stevens va sistematitzar aquesta pràctica establint quatre nivells o escales de mesura: Escala Propietats de relació Tipus de distància Significat del zero Exemples habituals Nominal Igualtat / diferència; categories qualitatives sense ordenació Sense distància numèrica Inexistent Sexe, estat civil, color d'ulls Variables explicatives Factors seleccionats per a l'estudi Nucli simètric Escenari correlacional sense asimetria Nucli asimètric Escenari causal amb rols diferents Variable independent Causa manipulada o natural Variable dependent Efecte o resultat observat Variables estranyes Factors contextuals que poden interferir Controlades Neutralitzades mitjançant tècniques de disseny No controlades Amenacen les conclusions de l'estudi Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 12 Escala Propietats de relació Tipus de distància Significat del zero Exemples habituals Ordinal Relació d'ordre jeràrquic (més gran o més petit) Distàncies no constants ni quantificades Inexistent o convencional Ordre d'arribada en una cursa Interval Ordre i unitats de mesura constants i conegudes Distància constant i mesurable Zero arbitrari (no indica absència) Temperatura en graus Celsius Raó Ordre, interval constant i origen absolut Distància constant i mesurable Zero absolut (absència real de constructe) Alçada, diners, temps de reacció A més de l'escala, cal considerar la naturalesa mètrica de les dades: Variables contínues: admeten valors intermedis infinits dins d'una escala numèrica; solen vincular- se a nivells d'interval o de raó.

Variables discretes: adopten valors aïllats o salts determinats (freqüents en escales nominals o ordinals). Aquestes es divideixen en: Discretes naturals: la seva essència és intrínsecament fragmentada en categories discretes (com el sexe biològic). Discretes artificials: resulten d'un procés de categorització o discretització imposat per l'investigador sobre un atribut continu (per exemple, classificar l'alçada en «alts» i «baixos»). ERROR FREQÜENT Un error molt habitual a l'examen és confondre una variable discreta artificial amb una mesura ordinal pura.

Una variable discreta artificial prové d'una dimensió contínua subjacent (com ara l'alçada o el temps) que l'investigador decideix tallar de manera artificial en categories discontínues (com ara ràpid vs. lent). L'escala ordinal, en canvi, fa referència a la jerarquia de les dades i a la impossibilitat d'establir intervals constants entre posicions. COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència clau entre una escala d'interval i una escala de raó? Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 13 IDEES CLAU Els supòsits epistemològics centrals del mètode científic són l'ordre, el determinisme i la comprovabilitat.

El trànsit metodològic va des de les hipòtesis teòriques induïdes per l'observació fins a les hipòtesis empíriques deduïdes mitjançant l'operacionalització de variables. En el nucli simètric no es distingeix entre causes i efectes, mentre que en l'asimètric la variable independent actua com a causa sobre la dependent. Les variables independents poden ser manipulades per l'investigador o naturals (atributs previs del subjecte). L'escala de raó és l'única que inclou un zero absolut que expressa l'absència total del constructe mesurat. Una variable discreta artificial sorgeix quan es categoritza deliberadament un constructe de mètrica contínua. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Com es defineix l'operacionalització i en quina fase del trànsit d'hipòtesis intervé? 16. Què distingeix una variable independent manipulada d'una variable natural del subjecte? 17. Què implica que el zero en una escala de temperatura en graus Celsius sigui arbitrari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin supòsit epistemològic estableix que els fenòmens naturals tenen causes prèvies identificables? 19. Quin procés permet obtenir hipòtesis empíriques a partir de les hipòtesis teòriques? 20. Com s'anomena l'escenari on les variables explicatives no tenen un rol diferenciat de causa o efecte? 21.

Quina característica singular diferencia l'escala de raó respecte a l'escala d'interval?

Comprovabilitat a) Operacionalització b) Determinisme c) Ordre d) Inducció directa a) Categorització artificial b) Aleatorització de mostres c) Deducció i operacionalització d) Nucli simètric a) Variable de control b) Nucli asimètric c) Deducció funcional d) L'ordre de valors a) El zero absolut b) La igualtat de distàncies c) La mètrica discreta d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 14 3 Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els components de la variància total: primària, secundària i d'error Formular les tres metes fonamentals del principi MAX-MIN-CON Escollir la tècnica de control adequada davant de mostres inferiors a 25 subjectes Identificar les causes de l'error progressiu i el mètode d'equiponderació per corregir-lo PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què un experiment amb diferències individuals molt marcades o instruments poc precisos dificulta conèixer l'efecte real d'un tractament?

La investigació empírica busca comprovar si els canvis introduïts en una situació experimental provoquen modificacions mesurables en la conducta dels participants. Tota recerca s'articula al voltant de la gestió i comprensió de la variabilitat de les dades. ESQUEMA Descomposició de la variància experimental Concepte i descomposició de la variància En termes estadístics, la variància expressa el grau de desviació mitjana de les puntuacions respecte al seu valor central. Si totes les persones avaluades mostressin exactament el mateix resultat en la mesura d'estudi, no hi hauria variabilitat i no es podria investigar cap relació funcional.

Variància total Variabilitat global observada en la mesura Variància d'error Oscil·lacions atzaroses i manca de fiabilitat Variància sistemàtica Desviacions consistents i previsibles Variància primària Efecte atribuïble directament a la VI Variància secundària Efecte atribuïble a variables estranyes Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 15 DEFINICIÓ La variància total ( ) d'un experiment és la suma de totes les oscil·lacions observades en les respostes dels subjectes. Aquesta variabilitat global es divideix en dos grans blocs: la variància sistemàtica i la variància d'error.

La variància d'error ( ) agrupa les fluctuacions aleatòries i impredictibles que afecten les puntuacions. Té el seu origen principalment en les diferències individuals inherents a cada persona i en la manca de fiabilitat o precisió dels instruments de mesura utilitzats. En canvi, la variància sistemàtica reflecteix les desviacions que segueixen una direcció determinada i previsible. Aquesta component es divideix al seu torn en: Variància primària ( ): és la part de la variabilitat provocada directament per l'acció de la variable independent (VI) manipulada per qui investiga (vegeu «El Mètode Científic, Hipòtesis i Operacionalització de Variables»).

Variància secundària ( ): és la variabilitat sistemàtica provocada per l'acció no desitjada de variables estranyes (VE) no controlades, que poden distorsionar els resultats entre condicions. Tipus de variància Font d'origen Naturalesa Objectiu en el disseny Primària ( ) Variable Independent (VI) Sistemàtica i predictible Maximitzar el seu impacte Secundària ( ) Variables Estranyes (VE) Sistemàtica i predictible Controlar o neutralitzar Error ( ) Atzar, diferències individuals, instruments Fluctuant i aleatòria Minimitzar al màxim COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental separa la variància secundària de la variància d'error?

El principi MAX-MIN-CON El control experimental persegueix aïllar de manera nítida l'efecte del tractament. Per assolir aquesta meta s'aplica la regla metodològica coneguda com a principi MAX-MIN-CON. Per maximitzar la variància primària es fan servir tres estratègies principals: S2 S e 2 S prim 2 S sec 2 Sprim 2 S sec 2 S e 2 MAX (Maximitzar la variància primària): fer que l'efecte de la VI sigui tan gran i clar com sigui possible. 1 MIN (Minimitzar la variància d'error): reduir el soroll aleatori derivat dels instruments de mesura i de les fluctuacions no sistemàtiques.

2 CON (Controlar la variància secundària): impedir que les variables estranyes introdueixin biaixos sistemàtics entre els grups d'estudi. 3 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 16 Triar valors extrems de la VI: s'aplica quan se sap o s'assumeix una relació funcional lineal. Comparar els valors més alts i més baixos fa destacar ràpidament si existeix algun efecte. Triar valors òptims de la VI: quan la literatura prèvia ofereix dades precises, es seleccionen els nivells que provoquen el màxim i el mínim impacte coneguts.

Utilitzar múltiples condicions de tractament: quan no es coneix el tipus de relació ni els nivells idonis, programar diversos nivells de la VI augmenta la probabilitat de captar la condició amb millor resposta. D'altra banda, per minimitzar la variància d'error, cal seleccionar instruments de mesura amb la màxima fiabilitat possible i aplicar procediments estandarditzats per evitar el soroll en la recollida de dades. COMPROVA-HO 24 Quan és convenient recórrer a la selecció de múltiples nivells de la VI per maximitzar la variància primària?

Procediments de control de la variància secundària Les variables estranyes amenacen la claredat dels resultats i s'han de neutralitzar mitjançant procediments metodològics concrets: Eliminació: consisteix a suprimir completament la presència d'una variable pertorbadora física o ambiental (per exemple, aïllar una sala del soroll de l'exterior). Constància: mantenir el mateix nivell d'una variable estranya per a tots els subjectes i grups (per exemple, administrar totes les proves a la mateixa hora del matí o amb la mateixa temperatura). Com que el valor no canvia, no pot produir variabilitat entre les condicions.

Aleatorització: distribució a l'atzar dels participants entre les diferents condicions. Com més gran és la mostra, major probabilitat hi ha que els grups siguin homogenis en totes les variables personals. Per garantir l'equivalència inicial de grups cal una mida mostral de com a mínim 25 participants per grup. Aparellament: s'utilitza quan la mostra és petita i l'aleatorització no assegura l'equivalència. Es mesura prèviament la variable estranya més influent (com la intel·ligència), es formen parelles d'individus amb puntuacions iguals o molt similars, i s'assigna a l'atzar un membre de cada parella a cada grup.

Sistematització: incorporació formal de la variable estranya com a segona variable independent. En fer això, la seva influència deixa de ser secundària i es converteix en variància primària analitzable en un disseny factorial. Subjecte com a propi control (disseny intrasubjecte): el mateix conjunt de persones passa per tots els tractaments de l'experiment. D'aquesta manera s'aconsegueix una equivalència perfecta respecte a les característiques personals dels subjectes. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 17 ERROR FREQÜENT Confondre l'aleatorització amb l'aparellament quan hi ha mostres petites.

Si disposem de menys de 25 subjectes per grup, l'atzar no garanteix que els grups quedin equilibrats en les variables estranyes rellevants; en aquests casos és necessari aplicar una tècnica d'aparellament mesurant prèviament la variable crítica. L'error progressiu i les tècniques d'equiponderació Quan s'aplica l'estratègia del subjecte com a propi control apareix un inconvenient metodològic específic. El fet que cada persona executi la tasca de forma reiterada introdueix error progressiu, el qual altera de forma acumulativa el rendiment a mesura que avança la sessió experimental.

Aquest fenomen es manifesta principalment a través de dues vies oposades: Fatiga: disminució del rendiment provocada pel cansament, l'avorriment o la pèrdua d'atenció després de tasques repetides o perllongades. Aprenentatge: millora progressiva del rendiment pel simple fet d'adquirir pràctica i familiaritat amb la tasca al llarg dels assajos. Per neutralitzar aquest inconvenient s'utilitza l'equiponderació o balanceig. Aquesta tècnica consisteix a variar sistemàticament l'ordre d'administració dels tractaments entre els participants, de manera que cada condició s'apliqui en diferents posicions temporals.

D'aquesta forma, els efectes de la fatiga o de la pràctica es reparteixen de manera homogènia entre totes les condicions experimentals i no distorsionen la comparació. COMPROVA-HO 25 Quin mecanisme permet al balanceig contrarestar l'error progressiu en els dissenys intrasubjecte? IDEES CLAU La variància total d'una investigació es divideix formalment en variància sistemàtica i variància d'error. La variància primària expressa l'efecte de la variable independent sobre la dependent, mentre que la secundària recull la influència de variables estranyes. El principi MAX-MIN-CON prescriu maximitzar la variància primària, minimitzar la d'error i controlar la secundària.

Per assegurar l'equivalència de grups mitjançant aleatorització cal comptar amb una mostra mínima de 25 participants per grup. L'error progressiu en dissenys intrasubjecte (fatiga o aprenentatge) es neutralitza mitjançant tècniques de balanceig o equiponderació. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 18 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com es desglossa conceptualment la variància total d'un experiment? 27. Quina condició mostral és imprescindible per confiar en l'aleatorització com a eina de control de variables estranyes? 28. En què consisteix la sistematització com a tècnica de control metodològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29.

Quin tipus de variància es deu directament a la manipulació de la variable independent? 30. Quants participants per condició es necessiten com a mínim perquè l'aleatorització sigui efectiva? 31. Com s'anomena la tècnica que converteix una variable estranya en una segona variable independent? 32. Quin procediment serveix per neutralitzar l'error progressiu de fatiga i aprenentatge? 4 Marc Conceptual de la Validesa i les seves Amenaces EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre tipus de validesa i associar-los al seu pilar metodològic corresponent. Identificar les amenaces clàssiques a la validesa interna en un disseny experimental.

Diferenciar els biaixos psicosocials de l'experimentador (Rosenthal) i del participant (Orne). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Si els participants milloren la seva puntuació en repetir exactament la mateixa prova, podem assegurar que el tractament ha funcionat?

Variància d'error a) Variància secundària b) Variància primària c) Variància residual d) 50 participants a) 10 participants b) 15 participants c) 25 participants d) Equiponderació a) Aparellament b) Constància c) Sistematització d) Constància ambiental a) Aparellament de subjectes b) Eliminació física c) Balanceig o equiponderació d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 19 Els tres pilars metodològics i els tipus de validesa Als anys seixanta, molts estudis psicològics en contextos educatius i socials no consideraven fins a quin punt les seves conclusions eren legítimes.

Davant d'aquesta mancança, Donald Campbell i Julian Stanley van establir el 1963 els fonaments de la validesa distingint entre interna i externa. Més endavant, l'any 1979, Cook i Campbell van enriquir aquest marc afegint dues noves dimensions: la validesa de conclusió estadística i la de constructe. La investigació empírica contemporània s'estructura sobre tres pilars metodològics interconnectats: el disseny, la mesura i l'anàlisi de dades. Esquema dels tres pilars metodològics i els seus tipus de validesa.

Pilar metodològic Àmbit d'actuació Tipus de validesa associada Propòsit fonamental Disseny Estructuració de la recerca, selecció i assignació de participants, i control de variables estranyes. Validesa interna i validesa externa Garantir inferències causals sòlides i generalitzables a altres mostres, espais o temps. Mesura Identificació, definició i quantificació de variables observables i latents. Validesa de constructe (i fiabilitat) Assegurar que les variables s'han operativitzat adequadament i reflecteixen el concepte teòric. Anàlisi Estimació de paràmetres i contrast d'hipòtesis mitjançant procediments estadístics.

Validesa de conclusió estadística Verificar si els mètodes analítics són correctes i si les estimacions mostrals s'ajusten a la població. Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 20 La qualitat de la mesura depèn de dos criteris essencials: la fiabilitat (precisió de la mesura amb mínim error) i la validesa de constructe, que avalua si els instruments mesuren realment el concepte teòric d'interès. D'altra banda, la validesa de conclusió estadística analitza si la decisió sobre la covariació entre variables és encertada.

Nivells d'anàlisi i control experimental En l'experimentació psicològica conflueixen tres nivells complementaris d'abstracció i control: Nivell teòric: connecta les variables a escala conceptual mitjançant la validesa de constructe. Nivell metodològic: concreta l'experiment de forma pràctica aplicant el disseny. Avalua la validesa interna (comprovar que els canvis en la variable dependent es deuen exclusivament a la variable independent) i la validesa externa (generalització al món real). Nivell estadístic: examina empíricament si existeix covariació ( enfront de ) mitjançant la validesa de conclusió estadística. Diagrama dels nivells teòric, metodològic i estadístic del control experimental.

L'aplicació sistemàtica del principi de control experimental MAX-MIN-CON (vegeu «Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON») opera tant en l'àmbit metodològic com en l'estadístic per garantir que les dades reflecteixin relacions autèntiques. COMPROVA-HO 34 Quina diferència principal hi ha entre la validesa interna i la de conclusió estadística pel que fa als seus nivells d'anàlisi? COV (AB) = 0 COV (AB) = 0 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 21 Validesa interna: factors afavoridors i notació metodològica La validesa interna determina si la variabilitat observada entre la variable independent i la dependent és realment causal o si deriva de factors estranys no controlats.

Per formalitzar aquestes relacions, s'utilitza una notació convencional on 'X' indica la intervenció o tractament i 'O' representa l'observació o registre de la variable dependent. Esquema de la notació formal d'observacions i tractaments en dissenys. Per blindar un estudi davant d'hipòtesis alternatives i enfortir la validesa interna, s'empren quatre estratègies essencials: Amenaces clàssiques a la validesa interna Les amenaces internes són circumstàncies que introdueixen explicacions alternatives als efectes del tractament. Conèixer-les permet aplicar els mecanismes de control adequats en el disseny.

Amenaça Descripció del fenomen Exemple il·lustratiu Procediment de neutralització Història Successos ambientals externs ocorreguts entre el pretest i el posttest que poden alterar la variable dependent. Modificació sobtada dels criteris d'aprovat anunciada pel docent durant un semestre acadèmic. Inclusió d'un grup de control contemporani exposat a les mateixes circumstàncies ambientals. Maduració Processos biològics, físics o psicològics interns lligats al pas del temps en els participants. Progrés natural en el vocabulari d'infants d'un a dos anys al marge d'un programa pedagògic. Grup de control equivalent de la mateixa edat o interval temporal.

Cegament: mantenir els subjectes (i sovint els avaluadors) sense conèixer el grup o intervenció assignada, evitant alteracions en la percepció i en la conducta. 1 Manipulació activa: administrar deliberadament condicions o dosis específiques de la variable d'estudi en lloc de només observar la seva aparició espontània. 2 Assignació aleatòria: distribuir els individus als grups a l'atzar per neutralitzar asimetries o biaixos sistemàtics de partida. 3 Protocols estandarditzats: definir procediments rigorosos i uniformes d'aplicació per evitar desviacions imprevistes durant l'estudi.

4 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 22 Amenaça Descripció del fenomen Exemple il·lustratiu Procediment de neutralització Regressió a la mitjana Tendència de subjectes amb puntuacions inicials extremes a aproximar-se a la mitjana poblacional en la segona mesura. Un alumne amb nota de 10 o de 0 en una primera avaluació obté un resultat més moderat en repetir-la. No seleccionar participants únicament pels seus valors extrems o emprar mesures repetides prèvies. Selecció diferencial Manca d'equivalència prèvia entre grups naturals ja formats, actuant com a variable estranya confusionista.

Comparar dues fàbriques on la plantilla d'una d'elles té una mitjana d'edat notablement més elevada. Assignació aleatòria dels participants als grups experimentals. Efecte de la mesura Millora o alteració en les respostes deguda a la pràctica, record o familiaritat adquirida en un pretest. Recordar ítems d'una llista de memòria quan es torna a avaluar després d'una intervenció. Grups sense mesura prèvia o utilització de proves paral·leles equivalents. ERROR FREQÜENT Confondre l'efecte de la mesura amb la maduració.

La maduració fa referència a canvis fisiològics o evolutius lligats al temps (com créixer o cansar-se), mentre que l'efecte de la mesura només apareix quan s'administra el mateix test o una prova semblant, provocant aprenentatge de la tasca. Interaccions amb la selecció diferencial i biaixos de l'experimentador Quan s'investiga amb grups naturals preexistents, no n'hi ha prou que les puntuacions de la mesura prèvia siguin similars. Poden sorgir interaccions que distorsionin la relació causal: Selecció per història: els col·lectius reaccionen de manera dispar davant un mateix esdeveniment exterior.

Per exemple, un anunci d'ajust laboral té un impacte emocional diferent en empleats fixos que en temporals. Selecció per maduració: les mostres evolucionen a ritmes diferents al llarg del temps. Un grup d'edat jove adquireix noves habilitats tecnològiques més de pressa que un col·lectiu d'edat avançada sotmès al mateix entrenament. A més del disseny, el comportament de l'investigador pot actuar com a variable estranya sense que hi hagi frau voluntari.

Aquesta influència es manifesta mitjançant dos fenòmens psicosocials ben caracteritzats: Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 23 ESQUEMA Biaixos associats a la situació experimental DEFINICIÓ L'efecte Orne (o característiques de la demanda) descriu com els subjectes modifiquen la seva conducta en percebre senyals o indicis de l'entorn sobre el que s'espera d'ells en l'estudi. Per la seva banda, l'efecte Rosenthal consisteix en la transmissió inconscient de les expectatives de l'experimentador cap als participants, alterant involuntàriament els seus resultats.

Un exemple de l'efecte Orne és la participació d'alumnes que intervenen més a l'aula quan veuen que el professor anota noms, buscant aconseguir millor qualificació. Un exemple de l'efecte Rosenthal és quan l'avaluador dóna més temps, pistes o detalls de manera involuntària al grup del qual espera un rendiment superior. COMPROVA-HO 35 Quina mesura metodològica permet neutralitzar simultàniament l'efecte Orne i l'efecte Rosenthal? IDEES CLAU Els tres pilars metodològics d'un estudi empíric són el disseny, la mesura i l'anàlisi de dades. El model de Campbell, Stanley i Cook organitza la validesa en quatre categories: interna, externa, de constructe i de conclusió estadística.

La validesa interna s'enforteix mitjançant el cegament, la manipulació activa de la variable independent, l'assignació aleatòria i els protocols estandarditzats. Les amenaces internes fonamentals comprenen la història, la maduració, la regressió a la mitjana, la selecció diferencial i l'efecte de la mesura. L'efecte de la mesura apareix únicament quan s'aplica el mateix instrument o una prova anàloga en successives ocasions. L'experimentador pot distorsionar la recerca a través de l'efecte Rosenthal (expectatives inconscients) o l'efecte Orne (característiques de la demanda).

Efecte Orne Cerca d'indicis pel participant Demanda percebuda Ajust de conducta a expectatives Efecte Rosenthal Influència inconscient de l'investigador Biaix d'expectativa Transmissió d'hipòtesis al subjecte Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 24 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. En què es diferencia l'efecte Orne de l'efecte Rosenthal en el context d'un experiment? 37. Per què una mesura d'avaluació idèntica al pretest i posttest pot amenaçar la validesa interna? 38. Què implica una interacció entre selecció diferencial i història? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quins dos tipus de validesa estan directament vinculats al pilar del disseny?

40. Com s'anomena la tendència de les puntuacions extremes a apropar-se al valor central en un segon test? 41. Quan es manifesta l'amenaça coneguda com a efecte de la mesura? 42. Quin biaix es produeix quan l'avaluador transmet involuntàriament les seves expectatives als subjectes? 5 Classificació General dels Dissenys d'Investigació EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre tipus bàsics d'estudi de la taxonomia d'Ato, López i Benavente. Classificar els estudis empírics en estratègies descriptives, associatives o manipulatives segons els seus objectius. Identificar els tres requisits formals indispensables per inferir relacions de causa-efecte.

Fiabilitat i validesa de constructe a) Validesa interna i validesa externa b) Validesa interna i conclusió estadística c) Validesa de constructe i conclusió estadística d) Efecte de la mesura a) Interacció de selecció b) Regressió a la mitjana c) Maduració biològica d) Quan passen molts anys entre registres a) En passar la mateixa prova o similar b) Només quan no s'aplica cap pretest c) En canviar de laboratori o context d) Maduració espontània a) Característiques de la demanda b) Efecte Orne c) Efecte Rosenthal d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 25 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Si una investigació troba una correlació perfecta entre dues variables, n'hi ha prou per concloure que una és causa de l'altra?

La recerca científica requereix una planificació sistemàtica per generar coneixement vàlid i fiable. L'èxit d'una investigació no depèn exclusivament de la rellevància teòrica del problema formulat, sinó de l'adequació dels tres components metodològics clau: el disseny, la mesura i l'anàlisi. ESQUEMA Taxonomia general de la recerca científica Fonaments metodològics i garanties científiques Un error conceptual freqüent consisteix a creure que l'anàlisi de dades pot compensar les febleses estructurals d'un estudi. Cap procediment estadístic avançat pot rescatar les conclusions d'un disseny mal concebut o mancat dels controls idonis.

Per aquesta raó, la planificació ha d'harmonitzar el compromís entre la validesa interna (el grau de certesa sobre la relació estudiada) i la validesa externa (la capacitat de generalitzar les troballes a altres contextos o poblacions; vegeu «Marc Conceptual de la Validesa i les seves Amenaces»). Per assegurar el rigor i la coherència d'una recerca empírica, cal satisfer cinc garanties bàsiques: Correspondència: congruència directa entre la pregunta d'investigació plantejada i el tipus de disseny triat per respondre-la. Replicabilitat: detall exhaustiu de materials i protocols per permetre que equips independents reprodueixin l'estudi exactament.

Estudis teòrics Revisions narratives, sistemàtiques i metaanàlisis Estudis instrumentals Propietats psicomètriques i validació Estudis metodològics Noves metodologies i simulacions Estudis empírics Dades originals observades o manipulades Estratègia descriptiva Observacional i selectiva Estratègia associativa Comparativa, predictiva i explicativa Estratègia manipulativa Experimental, quasiexperimental i cas únic Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 26 Caracterització d'instruments: declaració explícita de les propietats psicomètriques (fiabilitat, validesa i punts de tall establerts).

Descripció dels mètodes estadístics: justificació raonada i detallada de les tècniques d'anàlisi utilitzades per tractar les dades. Contextualització mostral i de control: definició precisa dels participants, de l'entorn de recerca, dels mecanismes aplicats per controlar variables estranyes i de l'abast de generalització. COMPROVA-HO 44 Pot un model estadístic complex corregir els biaixos procedents d'un mal control de variables estranyes? Taxonomia general dels dissenys segons Ato, López i Benavente El sistema proposat per Ato, López i Benavente organitza la investigació científica en tres dominis no exclusivament empírics abans de desglossar les investigacions de camp o de laboratori.

Esquema de la classificació de dissenys segons Ato, López i Benavente. Aquesta ordenació distingeix clarament els estudis segons la seva finalitat metodològica primària: Estudis teòrics: treballs que sintetitzen, actualitzen o recopilen el coneixement acumulat sobre un àmbit sense aportar dades primàries noves. Inclouen la revisió narrativa, la revisió sistemàtica i la metaanàlisi (vegeu «Ciència, Evidència i Psicologia Basada en l'Evidència (PBE)»). Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 27 Estudis instrumentals: investigacions destinades a analitzar les propietats psicomètriques d'eines d'avaluació i validar tests segons les directrius de les guies oficials especialitzades.

Estudis metodològics: treballs que desenvolupen noves aproximacions tècniques per millorar el disseny, la mesura, l'anàlisi de dades o la simulació computacional. Estudis empírics: investigacions que recullen dades originals mitjançant l'observació directa, l'enquesta o la manipulació intencional de variables. Estratègia empírica Objectiu principal Subtipus d'estudis Nivell de control / Manipulació Descriptiva Descriure fenòmens tal com tenen lloc de manera natural, sense intervenir, comparar grups ni predir. Observacional (conducta espontània en context natural) i Selectiva o d'enquesta (autoinformes en mostres representatives). Sense manipulació ni control de variables secundàries.

Associativa Explorar relacions funcionals entre variables sense establir causalitat directa. Comparativa (contrastar grups naturals), Predictiva (pronosticar conductes o classificar) i Explicativa (avaluar models teòrics subjacents). Classificació o mesura de variables existents; sense assignació aleatòria. Manipulativa Identificar i posar a prova relacions de causa-efecte entre variables. Experimental, Quasiexperimental i Cas Únic ( ). Manipulació directa d'almenys una variable independent amb diversos graus de control.

PER RECORDAR-HO Per recordar les tres grans branques dels estudis empírics, pensa en la seqüència DAM: Descriptiva (què passa?), Associativa (com es relacionen les variables?) i Manipulativa (quina variable causa el canvi?). COMPROVA-HO 45 Què diferencia un estudi selectiu d'un estudi associatiu de tipus comparatiu? Dissenys manipulatius i requisits formals de causalitat La frontera que separa les metodologies experimentals de les no experimentals és la capacitat d'aïllar la variància secundària (vegeu «Variància Experimental i Principi MAX-MIN-CON»).

L'objectiu és assegurar que qualsevol variació observada a la variable dependent respongui exclusivament a la manipulació de la variable independent. N = 1 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 28 DEFINICIÓ Un disseny experimental és aquell en què l'investigador manipula com a mínim una variable independent i aplica l'assignació aleatòria dels participants a les condicions, garantint així l'equivalència inicial dels grups d'estudi. Quan la manipulació és factible però no es pot dur a terme l'assignació a l'atzar, la investigació adopta un disseny quasiexperimental (vegeu «Dissenys Preexperimentals i Quasiexperimentals»).

D'altra banda, els estudis de cas únic ( ) adapten la manipulació al seguiment continu d'una sola unitat sota la tradició clàssica de laboratori (vegeu «Dissenys de Cas Únic (N=1) i Dissenys Experimentals Factorials»). Per poder afirmar de manera legítima una relació de causa i efecte, cal satisfer simultàniament tres criteris indispensables: ERROR FREQÜENT Assumir causalitat a partir d'una forta associació estadística. Una correlació elevada compleix el criteri de covariació, però no demostra la precedència temporal de la variable predictora ni descarta la influència de terceres variables confuses (manca d'aïllament).

COMPROVA-HO 46 Quins dos requisits estructurals defineixen estrictament un disseny experimental pur davant d'un quasiexperiment? IDEES CLAU Els tres pilars metodològics irrenunciables de tota investigació empírica són el disseny, la mesura i l'anàlisi de dades. L'anàlisi estadística sofisticada mai no pot solucionar els biaixos derivats d'un disseny d'investigació inadequat. La taxonomia d'Ato, López i Benavente divideix la recerca en estudis teòrics, instrumentals, metodològics i empírics. Els dissenys empírics s'estructuren en estratègies descriptives, associatives (sense manipulació intencional) i manipulatives.

La inferència causal exigeix necessàriament covariació estadística, precedència temporal de la causa i aïllament o absència d'espurietat. N = 1 Criteri d'associació (covariació): la presumpta causa i l'efecte han de mostrar covariació estadística demostrable; si la causa canvia, l'efecte ha de variar correlativament. 1 Criteri de direcció (precedència temporal): la causa ha de succeir de manera inequívoca abans que l'efecte en el temps. 2 Criteri d'aïllament (no-espurietat): cal descartar que la relació provingui d'altres factors concurrents o de variables estranyes, confirmant que l'enllaç no és fictici. 3 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47.

Per què una anàlisi estadística avançada no pot rescatar un estudi amb un mal disseny? 48. Quines condicions diferencien un disseny experimental d'un disseny quasiexperimental? 49. Quins tres requisits s'han de complir de manera simultània per inferir una relació causal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin tipus d'estudi empíric busca contrastar models teòrics sense recórrer a la manipulació de variables? 51. Quin criteri de causalitat garanteix que la covariació no es deu a variables estranyes no controlades? 52. En quina categoria de la taxonomia d'Ato et al. s'ubiquen les validacions de proves psicomètriques? 53.

Quina característica distingeix l'estudi observacional de l'estudi selectiu? 6 Dissenys Preexperimentals i Quasiexperimentals EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i limitacions dels dissenys preexperimentals respecte dels quasiexperimentals. Interpretar i representar la notació formal O-X en dissenys d'investigació. Explicar el mecanisme de control i els riscos específics dels dissenys de reversió, línies base múltiples i cohorts. Identificar l'amenaça d'interacció de selecció per història en grups de control no equivalents.

Estudi metodològic teòric a) Estudi descriptiu selectiu b) Estudi experimental pur c) Estudi associatiu explicatiu d) Principi de correspondència a) Precedència temporal b) Equivalència mostral c) Criteri d'aïllament d) Estudis metodològics a) Estudis teòrics b) Estudis selectius c) Estudis instrumentals d) Manipula variables independents a) Aplica qüestionaris d'auto-informe b) Registra conducta espontània natural c) Assigna subjectes a l'atzar d) Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 30 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Si avaluem un grup d'alumnes abans i després d'un taller i les seves notes pugen, podem afirmar amb certesa científica que el taller ha funcionat?

Els dissenys quasiexperimentals busquen identificar relacions de causa-efecte manipulant almenys una variable independent. La seva característica definitòria és que no empren assignació aleatòria dels participants als grups (vegeu «Classificació General dels Dissenys d'Investigació»). Segons la temporalitat i la naturalesa de la comparació, es divideixen en dues modalitats: Estudis transversals: realitzen una comparació intersubjectes en un punt temporal concret, normalment després d'administrar el tractament. Per exemple, s'aplica una intervenció a un grup i una condició de control a un altre, comparant després els resultats entre ells.

Estudis longitudinals: duen a terme un seguiment intrasubjecte avaluant la progressió de la conducta al llarg del temps. Per exemple, avaluar les habilitats comunicatives d'un grup escolar cada dos anys rere un programa formatiu. Tot i requerir més recursos econòmics i temporals, ofereixen més garanties metodològiques enfront de les amenaces a la validesa. Notació formal i dissenys preexperimentals Per descriure l'estructura d'aquests procediments s'utilitza una notació formal estàndard: la lletra X representa el tractament o intervenció experimental, mentre que la lletra O representa l'observació o registre de dades de la variable dependent.

Els subíndexs numèrics reflecteixen l'ordre temporal en què tenen lloc. Els dissenys preexperimentals representen el nivell més feble de la planificació empírica. Manquen de controls suficients davant de múltiples fonts d'error intern, tot i constituir el punt de partida sobre el qual es basteixen els dissenys més refinats. En destaquen tres modalitats bàsiques: Grup únic només post-test: s'administra la intervenció a un únic grup i es registra el resultat posteriorment. Mancar completament de comparació impedeix saber si el rendiment es deu a la intervenció. Esquema formal del disseny preexperimental de grup únic amb mesura post-test.

1 Grup únic amb pretest i post-test: incorpora una avaluació inicial prèvia al tractament. Tot i permetre la comparació abans-després, no controla història, maduració, efecte de la mesura ni regressió a la mitjana (vegeu «Marc Conceptual de la Validesa i les seves Amenaces»). Esquema del disseny preexperimental de grup únic amb pretest i post-test. 2 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 31 COMPROVA-HO 55 Per què una millora entre el pretest i el post-test en un disseny de grup únic no garanteix l'eficàcia d'una teràpia?

Dissenys quasiexperimentals autèntics Per superar la vulnerabilitat dels esquemes preexperimentals s'introdueixen estructures de contrast que aïllen millor la influència de variables estranyes. Dissenys de reversió (ABA, ABAB) En aquesta tipologia s'alternen fases d'avaluació sense intervenció o línia base (fases A) amb períodes en què s'introdueix la manipulació activa (fases B). La força del disseny rau en el fet que un patró d'oscil·lació conductual coincident amb la presència i retirada del tractament és extremadament difícil d'atribuir a la variable d'història, ja que aquest factor extern hauria d'actuar i desaparèixer exactament en els mateixos moments i en sentits oposats.

Dissenys de línia base múltiple Aquest enfocament registra diverses línies de base de forma simultània abans d'anar introduint el tractament successivament i escalonada en cadascuna d'elles. Les dimensions sobre les quals s'estructura poden ser diverses: Modalitat Unitat no tractada com a control Explicació lògica de control A través de conductes Conductes pendents d'intervenció Si apareix un fet extern, afectaria totes les conductes alhora; que el canvi es produeixi només quan s'actua sobre cadascuna fa improbable la hipòtesi de la història.

Comparació amb grup estàtic (ex-post-facto): empra dades recollides de manera retrospectiva com a referència temporal externa per contrastar-les amb el grup d'intervenció, tal com reflecteix la comparació de notes acadèmiques d'enguany amb les de l'any passat. La seva debilitat principal rau en la manca de certesa sobre l'equivalència prèvia entre ambdues mostres. Esquema del disseny de comparació estàtica amb dades ex-post-facto.

3 Mètodes d'Investigació en Psicologia: Apunts i Resum 32 Modalitat Unitat no tractada com a control Explicació lògica de control A través de subjectes Participants que encara estan a la línia base El tractament comença en moments diferents per a cada individu; el control es manté mentre els altres no canvien fins a rebre la intervenció. A través de situacions Contextos o entorns encara sense tractament La conducta només es modifica en el context on s'ha implementat el canvi, mantenint l'estabilitat en els escenaris de control temporal. La condició que roman sense intervenció actua temporalment com a grup de control.

La hipòtesi d'una amenaça d'història exigiria que aquesta es manifestés en múltiples ocasions separades i amb precisió sincronitzada sobre cada línia, la qual cosa resulta altament improbable. ERROR FREQÜENT El risc metodològic crític en la línia base múltiple és la difusió dels efectes del tractament. Es produeix quan la intervenció aplicada sobre una conducta, subjecte o situació es generalitza espontàniament a les unitats que encara havien de servir de control, invalidant la comparació planificada. COMPROVA-HO 56 Què passa en un disseny de línia base múltiple a…