Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MÈTODES D'INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Guia de mètodes d'investigació en psicologia: estratègies manipulatives, associatives i descriptives, tècniques de control, cas únic i dissenys evolutius.

APREN.AI Índex 1 Fonaments Metodològics i Taxonomia General de la Recerca Assumpcions i principis fonamentals de la investigació Classificació general dels treballs científics 2 Estratègia Manipulativa: Dissenys Experimentals Clàssics Fonaments de l'estratègia manipulativa Tècniques de control de variables estranyes Tipologia de dissenys segons l'estructura de control 3 Dissenys de Cas Únic i Metodologia Quasiexperimental Dissenys de cas únic (N=1) Dissenys quasiexperimentals 4 Estratègia Associativa i Descriptiva en Psicologia Estratègia associativa: comparació de grups naturals Estudis evolutius i disseny seqüencial Estudis predictius, explicatius i estratègia descriptiva 5 Resum per repassar Fonaments i taxonomia general Estratègia manipulativa Estratègies associativa i descriptiva Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 1 1 Fonaments Metodològics i Taxonomia General de la Recerca EN ACABAR SABRÀS Identificar els tres pilars metodològics bàsics de la recerca científica. Distingir entre recerca teòrica, instrumental, metodològica i empírica. Reconèixer els principis que garanteixen la replicabilitat i la validesa d'un estudi. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un model estadístic molt complex solucionar les mancances d'un experiment mal dissenyat?

Assumpcions i principis fonamentals de la investigació Una investigació científica pot comptar amb una base teòrica impecable, però quedarà invalidada si falla en els seus tres pilars metodològics essencials: el disseny, la mesura i l'anàlisi. L'ús d'eines estadístiques avançades o complexes no compensa un disseny deficient ni la manca de controls adequats. L'investigador ha de cercar de manera constant l'equilibri entre la validesa interna i la validesa externa en escollir la metodologia de treball.

Per garantir la qualitat científica d'un estudi s'han de satisfer cinc principis bàsics: COMPROVA-HO 2 Per què una tècnica estadística altament sofisticada no pot rescatar un estudi amb un mal disseny? Correspondència d'objectius: Ha d'existir una relació directa i coherent entre la pregunta de recerca plantejada i el disseny metodològic seleccionat. 1 Garantia de replicació: L'informe científic ha d'aportar tots els detalls necessaris per permetre que altres equips repliquin el treball o integrin els resultats en anàlisis quantitatives d'estudis conjunts (metaanàlisi).

2 Operacionalització i mesura: Cal especificar minuciosament les eines de recollida de dades, la naturalesa empírica de les variables, les propietats psicomètriques (fiabilitat i validesa), les puntuacions de tall i els potencials biaixos derivats de la mesura. 3 Justificació estadística: Els procediments analítics s'han de descriure amb prou claredat perquè puguin ser compresos i avaluats de manera independent, detallant les tècniques utilitzades davant la pèrdua de dades.

4 Descripció del context i control: Cal detallar les característiques dels participants, les condicions de la intervenció o el context natural, així com els procediments de control de variables estranyes i l'abast de generalització. 5 Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 2 Classificació general dels treballs científics En l'àmbit científic distingim quatre grans tipologies de treballs segons el seu objecte d'estudi i naturalesa: Tipus de treball Definició i característiques Modalitats o àmbits Recerca teòrica Sintetitza el coneixement i les actualitzacions d'un camp sense aportar dades empíriques primàries. Revisió narrativa, revisió sistemàtica i metaanàlisi.

Recerca instrumental Analitza i avalua les qualitats psicomètriques d'instruments de mesura psicològica. Psicometria i desenvolupament de tests. Recerca metodològica Proposa noves tècniques sobre el disseny, la mesura, l'anàlisi estadística o models simulats per ordinador. Tècniques de disseny, mesura, anàlisi i simulació. Investigació empírica Recull i analitza dades empíriques per contrastar hipòtesis concretes sobre la realitat. Estratègies manipulativa, associativa i descriptiva. Esquema de la classificació taxonòmica general dels dissenys de recerca.

DEFINICIÓ La metaanàlisi és una revisió sistemàtica quantitativa que sintetitza numèricament les dades d'estudis independents previs mitjançant tècniques estadístiques per determinar la magnitud global d'un efecte. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 3 ERROR FREQÜENT Confondre una revisió sistemàtica qualitativa amb una metaanàlisi. La revisió sistemàtica fa una cerca exhaustiva i estructurada de la literatura, mentre que la metaanàlisi hi afegeix necessàriament una integració estadística quantitativa de les troballes.

La investigació empírica s'articula a través de tres grans estratègies metodològiques: Estratègia manipulativa: Explora relacions causals mitjançant la manipulació directa de la variable independent (estudis experimentals, quasiexperimentals i de cas únic). Estratègia associativa: Analitza la relació funcional o covariació entre variables sense intervenció deliberada (estudis comparatius, predictius i explicatius). Estratègia descriptiva: Es proposa observar i descriure fenòmens tal com succeeixen de manera natural (estudis observacionals i selectius).

ESQUEMA Classificació dels treballs de recerca IDEES CLAU L'èxit d'una recerca depèn de l'equilibri entre disseny, mesura i anàlisi, prioritzant la validesa interna i externa. La recerca teòrica no empra dades originals i inclou la revisió narrativa, la revisió sistemàtica i la metaanàlisi. La recerca empírica es ramifica en tres estratègies: manipulativa (causalitat), associativa (covariació) i descriptiva (observació).

Recerca Teòrica Sense dades empíriques originals Recerca Instrumental Propietats psicomètriques d'eines Recerca Metodològica Noves metodologies i simulacions Investigació Empírica Recollida directa de dades Manipulativa Relacions de causa-efecte Associativa Covariació entre variables Descriptiva Observació de fets espontanis Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 4 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quines són les tres categories que componen la recerca teòrica? 4. Quins tres pilars metodològics són indispensables perquè una recerca no quedi arruïnada? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Què distingeix la metaanàlisi d'altres revisions teòriques? 6.

Quin tipus de treball analitza les propietats psicomètriques d'instruments? 7. Quina estratègia empírica avalua relacions causals mitjançant manipulació? 8. Com millora l'anàlisi estadística un disseny metodològic defectuós? 2 Estratègia Manipulativa: Dissenys Experimentals Clàssics EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els dissenys intersubjectes, intrasubjectes i mixtes. Classificar els mètodes de control de variables estranyes segons la seva naturalesa experimental o estadística. Identificar les amenaces metodològiques del subjecte com a propi control i la seva resolució mitjançant contrabalanceig.

L'absència de criteris sistemàtics de cerca a) La manipulació activa de variables independents b) La integració estadística quantitativa d'estudis c) L'avaluació exclusiva d'instruments psicomètrics d) Recerca instrumental a) Recerca metodològica b) Recerca associativa c) Recerca teòrica d) Estratègia associativa a) Estratègia teòrica b) Estratègia descriptiva c) Estratègia manipulativa d) No pot compensar un disseny deficient a) Garantint sempre la validesa externa b) Convertint l'estudi en quasiexperimental c) Eliminant completament les variables estranyes d) Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 5 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què passar un participant per tots els tractaments d'un estudi pot alterar els resultats finals?

Fonaments de l'estratègia manipulativa L'estratègia manipulativa avalua l'existència d'una relació causal entre dues o més variables posant a prova hipòtesis de causa-efecte. El disseny experimental pur requereix dos criteris indispensables: la manipulació intencionada d'almenys una variable independent i l'assignació a l'atzar dels participants als grups o condicions d'intervenció. Aquesta estratègia prové històricament de dues grans arrels científiques: Tradició clàssica de laboratori: Centrada en el control rigorós d'un nombre reduït de subjectes, donant origen als dissenys de cas únic.

Tradició estadística de camp: Desenvolupada a les ciències socials i agrícoles, orientada a la comparació de grups mitjançant models probabilístics. Segons la manera com s'organitzen les condicions sobre els subjectes, es classifiquen en: Dissenys intersubjectes: S'administren condicions diferents a grups integrats per individus diferents. Dissenys intrasubjectes (o de mesures repetides): Es mesuren els efectes de tots els tractaments en els mateixos subjectes de manera seqüencial. Dissenys mixtes: Integren simultàniament factors intersubjectes i factors intrasubjectes en la mateixa recerca.

Pel que fa a l'organització estructural dels tractaments, trobem dissenys d'estructura simple (una sola variable independent manipulada, com avaluar ingesta de cafeïna Sí enfront de No) o d'estructura factorial (més d'un factor tractat simultàniament). En els factorials, si els nivells de tots els factors es combinen entre ells parlem d'una estructura creuada; si els nivells d'un factor queden immersos exclusivament dins un nivell d'un altre factor, s'anomena estructura aniuada o jeràrquica. COMPROVA-HO 10 Quina és la diferència clau entre un disseny intersubjectes i un intrasubjectes?

Tècniques de control de variables estranyes El control metodològic pretén aïllar l'acció de la variable independent d'altres variables confuses. Les principals eines de control són: Tècnica Mecanisme d'acció Àmbit d'aplicació típic Aleatorització Distribueix a l'atzar els participants per equilibrar les variables estranyes desconegudes. Assignació a condicions experimentals. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 6 Tècnica Mecanisme d'acció Àmbit d'aplicació típic Constància Mantinguda fixant un únic valor de la variable estranya per a tothom. Control ambiental (com il·luminació constant). Bloqueig Agrupa els subjectes en blocs homogenis en funció d'una variable categòrica.

Factors d'estratificació abans del tractament. Aparellament Emparella participants amb valors numèrics similars en una variable quantitativa. Variables estranyes de caràcter continu. Contrabalanceig Altera a l'atzar l'ordre d'administració dels tractaments entre els participants. Dissenys intrasubjectes. Cec simple i doble El participant (simple) o tant el participant com l'investigador (doble) ignoren el grup assignat. Prevenció d'expectatives i biaixos. Ocultació de l'assignació La persona que inscriu o gestiona els subjectes desconeix a quin grup aniran. Preveu biaixos en l'ingrés a la mostra.

ERROR FREQÜENT Confondre els dos problemes metodològics propis dels dissenys intrasubjectes: l'efecte d'ordre o període (la posició que ocupa el tractament en la sèrie altera la resposta per fatiga o aprenentatge) i l'efecte de persistència o arrossegament (carry-over) (la influència d'un tractament previ no s'ha esvaït quan s'administra el següent). L'efecte de període es neutralitza específicament amb el contrabalanceig. Diagrama de la taxonomia dels dissenys experimentals segons el tractament, control i error.

Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 7 Tipologia de dissenys segons l'estructura de control Distingim dissenys segons apliquin un control actiu directe (control experimental) o bé compensacions a posteriori (control estadístic): Disseny completament aleatori (DCA): Model bàsic on els subjectes s'assignen lliurement a l'atzar sense bloqueig previ. Si les unitats estan agrupades jeràrquicament, esdevé un disseny jeràrquic (DJE). Disseny de blocs a l'atzar (DBA): Incorpora una variable de bloqueig per assegurar l'homogeneïtat dels grups. Disseny de mesures repetides (DMR): Forma especial de bloqueig on cada individu actua com el seu propi bloc en rebre totes les condicions.

Proporciona més potència estadística que el DBA. Disseny de quadrat llatí (DCL): Controla experimentalment dues variables de bloqueig que compten exactament amb el mateix nombre de nivells, sense estimar la interacció existent entre ambdues. Disseny amb variables concomitants (DVC): Utilitza un control estadístic mitjançant covariants numèriques en lloc d'un control experimental actiu.

PER RECORDAR-HO Per saber si una variable independent és de bloqueig o no, cal fixar-se en l'objectiu de la recerca: si l'investigador li atorga atributs teòrics substantius no és de bloqueig; només és una variable de bloqueig quan s'introdueix únicament per neutralitzar la seva influència sobre la variable dependent. IDEES CLAU L'estratègia manipulativa experimental exigeix manipulació d'almenys una variable independent i assignació aleatòria dels subjectes. Els dissenys intrasubjectes generen efectes de període (ordre) i de persistència (carry-over), que s'han de corregir amb contrabalanceig.

Segons el mecanisme de control, es distingeix entre control experimental directe (bloqueig, quadrat llatí) i control estadístic (disseny amb variables concomitants). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En què consisteix el disseny de quadrat llatí? 12. Quins dos efectes negatius principals produeix la utilització del subjecte com a control propi? Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin requisit és obligatori per definir un disseny com a experimental clàssic pur? 14. Com es combat l'efecte de període o ordre en dissenys intrasubjectes? 15. En què es diferencia un DCA d'un DBA? 16.

Quin tipus de control caracteritza el disseny amb variables concomitants (DVC)? 3 Dissenys de Cas Únic i Metodologia Quasiexperimental EN ACABAR SABRÀS Analitzar els patrons de resposta en cas únic segons el nivell i la tendència. Diferenciar els dissenys de reversió dels de no reversió. Comprendre les condicions i els tipus principals d'estudis quasiexperimentals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com podem demostrar l'eficàcia d'una teràpia en un sol pacient si no tenim un altre grup per comparar-lo?

Mínim dues variables concomitants a) Ús exclusiu de variables numèriques b) Mesures repetides en tots els subjectes c) Assignació a l'atzar als tractaments d) Aplicant tècniques de contrabalanceig a) Substituint la mostra per animals b) Eliminant el grup de control c) Emprant dissenys jeràrquics aniuats d) El DCA no manipula cap tractament a) El DBA prescindeix de l'atzar completament b) El DBA utilitza una variable de bloqueig c) El DCA només serveix per a un subjecte d) Control estadístic mitjançant covariants a) Absència total de control sobre variables b) Control experimental per aparellament rígid c) Bloqueig directe de dues variables categòriques d) Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 9 Dissenys de cas únic (N=1) En determinats contextos aplicats o clínics, la disponibilitat d'unitats és extremadament reduïda.

Aquesta limitació impedeix l'assignació aleatòria dels subjectes. La recerca de cas únic es fonamenta en la mesura repetida i contínua de la conducta d'un individu al llarg del temps. L'estructura habitual d'aquests estudis comprèn dues fases fonamentals: Al llarg d'aquestes fases cal analitzar la variabilitat interna i valorar dos aspectes claus de la resposta: els canvis de nivell (desplaçaments sobtats o retardats en el valor de la mesura) i els canvis de tendència (modificacions en el pendent o patró temporal de la conducta, que poden ser abruptes, retardades o no lineals). Gràfica de patrons de resultats: canvis de nivell i de tendència en cas únic.

Grup de disseny Subtipus Característiques i exemples estructurals Dissenys de reversió Intrasèries simples DABA (tres fases), DABAB (quatre fases) i DBAB (retirada). Avaluen la tornada a la línia base en retirar el tractament. Complexes o mixtes Dissenys d'inversió o generalització (D4F), disseny multinivell (DMU), tractament múltiple (DTM) i disseny d'interacció (DDI). Dissenys de no reversió Intrasèries Disseny de canvi de criteri (DCC), on es modifiquen progressivament els llindars d'èxit de la conducta. Intersèries Tractaments alternants (DTA) o tractaments simultanis (DTS). Mixtes Disseny de línia base múltiple (DLBM), el més utilitzat quan no es pot revertir la resposta.

Establiment de la línia base (Fase A): Registre continu de la variable d'interès sense intervenció fins a aconseguir una situació d'estabilitat en la conducta. 1 Introducció del tractament (Fase B): Aplicació de la intervenció avaluant els canvis produïts respecte a la fase prèvia. 2 Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 10 COMPROVA-HO 18 Quan s'ha d'aplicar obligatòriament un disseny de no reversió en un estudi de cas únic? Dissenys quasiexperimentals Els estudis quasiexperimentals pretenen establir conclusions de causa-efecte manipulant com a mínim una variable independent, però no poden emprar l'aleatorització per formar els grups.

S'utilitzen quan les circumstàncies pràctiques o els límits ètics impedeixen un experiment pur. Per inferir una relació causal en absència d'atzar cal comprovar tres criteris estrictes: ERROR FREQÜENT Confondre els estudis preexperimentals amb els quasiexperimentals autèntics. Els dissenys preexperimentals (com el disseny només post-test [DSP] o el disseny pretest-posttest [DPP]) no permeten un control adequat de les amenaces a la validesa interna; serveixen com a base constructiva prèvia per als dissenys quasiexperimentals rigorosos.

Segons la seva estructura temporal, els dissenys quasiexperimentals es divideixen en dues branques: Transversals (comparació intersubjectes): Disseny de grups no equivalents (DGNE): Compara grups naturals preexistents, com la comparació dels efectes d'un programa entre ciutats o centres educatius diferents. Disseny de discontinuïtat de la regressió (DDR): Els subjectes s'assignen al tractament segons una puntuació de tall numèrica, buscant salts o discontinuïtats en la recta de regressió. Longitudinals (comparació intrasubjectes): Disseny de mesures repetides sense aleatorització de l'ordre.

Disseny de sèries temporals interrompudes (DSTI): Semblant a la lògica del cas únic, avalua múltiples registres abans i després de la intervenció. Disseny longitudinal de panell (DLEP): Aplica un mesurament transversal com a mínim dues vegades sobre la mateixa mostra de participants. PROCÉS Passos per inferir causalitat quasiexperimental 1 Associació Comprovar que existeix covariació empírica 2 Direcció temporal Assegurar que la causa precedeix l'efecte 3 Aïllament Descartar variables estranyes o espurietat Criteri d'associació: Existència demostrada de covariació empírica entre la presumpta causa i l'efecte.

1 Criteri de direcció: Precedència temporal clara de la causa respecte al seu efecte. 2 Criteri d'aïllament: Absència d'espurietat garantint que cap variable estranya no controlada explica la relació. 3 Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 11 IDEES CLAU Els dissenys de cas únic requereixen establir una línia base estable abans d'iniciar la intervenció. Els canvis en un disseny de cas únic s'avaluen examinant tant el nivell com la tendència de la conducta mesurada. La metodologia quasiexperimental manipula variables independents sense assignació aleatòria, requerint criteris d'associació, direcció i aïllament per inferir causalitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19.

Quins són els tres requisits indispensables per poder establir causalitat en dissenys quasiexperimentals? 20. Com s'assignen els participants a les condicions en un disseny de discontinuïtat de la regressió? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Què distingeix principalment un disseny quasiexperimental d'un experimental pur? 22. Com s'anomena la fase inicial de mesura sense intervenció en el cas únic? 23. Quin disseny de cas únic s'aplica quan no és ètic retirar el tractament? 24. Quin disseny quasiexperimental utilitza una puntuació de tall numèrica?

La manca de variable independent a) La manca d'assignació a l'atzar b) La impossibilitat de mesurar la VD c) L'absència de controls estadístics d) Regressió discontínua a) Línia base b) Panell longitudinal c) Reversió múltiple d) Disseny DABAB a) Línia base múltiple b) Disseny de retirada pura c) Disseny DABA d) Sèries temporals interrompudes a) Grups no equivalents b) Pretest-posttest simple c) Discontinuïtat de la regressió d) Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 12 4 Estratègia Associativa i Descriptiva en Psicologia EN ACABAR SABRÀS Classificar els estudis comparatius en retrospectius, transversals i prospectius.

Distingir les metodologies evolutives clàssiques de l'estudi seqüencial. Diferenciar les característiques i dimensions dels estudis observacionals i selectius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 En què es diferencia un estudi que descriu una conducta d'un altre que en fa una predicció? Estratègia associativa: comparació de grups naturals L'estratègia associativa explora la relació funcional o covariació entre variables sense manipulació ni assignació a l'atzar. A les variables independents se les sol anomenar variables de selecció o de classificació perquè els seus valors venen donats per la naturalesa o la societat.

Els estudis comparatius s'estructuren segons el moment temporal en què es defineixen les variables: Retrospectius (ex post facto): La variable independent i la dependent ja han succeït quan comença la recerca. Dins d'aquests trobem el disseny de cohort retrospectiu (DCR) (classificació inicial segons l'exposició a la VI i registre posterior de la VD mitjançant registres històrics) i el disseny casos-controls (DCC) (selecció dels subjectes segons tinguin o no la condició de la VD per investigar retrospectivament la seva exposició prèvia a la VI). Transversals: La identificació de la VI i la mesura de la VD es duen a terme simultàniament en un únic tall temporal.

Destaquen el disseny de grups naturals (DGN) (compara grups diferenciats per trets com sexe, edat o patologies dins una mateixa cultura) i el disseny transcultural (DTC) (analitza grups procedents de marcs culturals diferents, com en les proves educatives internacionals). Prospectius: S'observen i mesuren les variables cap endavant en el temps a mesura que es produeixen. Inclouen el disseny de cohorts prospectiu (DCP) (seguiment continu d'una o diverses cohorts al llarg del temps) i el disseny cas-control aniuat (DCCA) (selecció de casos i controls sorgits d'un estudi prospectiu més ampli).

EXEMPLE Si seleccionem persones grans amb diagnòstic de trastorn cognitiu i persones sense aquest diagnòstic, i els preguntem si van prendre fàrmacs dècades enrere, apliquem un disseny casos- controls retrospectiu. Si prenem individus que prenen el fàrmac avui i individus que no, i els fem un seguiment durant 10 anys per veure qui desenvolupa el trastorn, es tracta d'un disseny de cohorts prospectiu. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 13 Estudis evolutius i disseny seqüencial Els estudis evolutius avaluen els canvis deguts a l'edat o al desenvolupament personal.

El seu anàlisi comprèn dos nivells d'investigació: el canvi intraindividual (trajectòria individual al llarg del temps) i les diferències interindividuals en aquest canvi evolutiu. Tipologia evolutiva Característica de la mostra Objectiu d'avaluació Transversal Grups paral·lels de diferents edats avaluats simultàniament. Diferències ràpides entre edats en un mateix moment temporal. Longitudinal Una única cohort seguida a través de múltiples anys. Evolució real de l'edat intraindividual (sensible a l'efecte cohort). Interval temporal (time-lag) Grups avaluats en moments diferents però que tenen sempre exactament la mateixa edat. Analitza canvis generacionals o socioculturals aïllant l'edat.

Seqüencial Combina mostres longitudinals i transversals de manera periòdica. Permet separar l'efecte de maduració corregit per l'efecte generacional. La matriu següent resumeix l'esquema d'un estudi seqüencial: Cohort / Any de recollida 2010 2013 2016 2019 2004 6 anys 9 anys 12 anys - 2007 - 6 anys 9 anys 12 anys 2010 - - 6 anys 9 anys 2013 - - - 6 anys COMPROVA-HO 26 Quina mesura concreta aïlla un estudi de tipus «time-lag» o d'interval temporal?

Estudis predictius, explicatius i estratègia descriptiva Els estudis predictius i explicatius treballen sobre una mostra única de participants, mesurant múltiples variables quantitatives no manipulades per analitzar matrius de correlació o covariància: Estudis predictius: Inclouen el disseny correlacional simple (sense distinció funcional entre variables), el disseny correlacional controlat (fa servir coeficients de correlació parcial o semiparcial) i el disseny predictiu transversal o longitudinal (orientats a pronosticar una variable criteri a partir de predictors). Estudis explicatius: Posen a prova models teòrics estructurals.

Poden avaluar variables manifestes o observables o bé variables latents (constructes no mesurats directament). Substitueixen sovint Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 14 els termes predictor i criteri per variables exògenes (externes al sistema teòric) i variables endògenes (internes al model explicatiu). En l'àmbit longitudinal inclouen corbes de creixement i panells explicatius. L'estratègia descriptiva té com a finalitat descriure conductes o processos mentals espontanis sense plantejar hipòtesis direccionals prèvies.

Es concreta en dues grans opcions metodològiques: Estudis observacionals («descriptius amb realisme»): Registren la conducta en contextos naturals mitjançant codis arbitraris. Es defineixen segons tres dimensions ortogonals: unitat (idiogràfic enfront de nomotètic), temporalitat (puntual enfront de seguiment) i nivell de resposta (unidimensional enfront de multidimensional). Estudis selectius («descriptius amb representativitat»): Utilitzen procediments d'enquesta (entrevistes o qüestionaris) sobre mostres representatives d'una població, podent ser mostrejos de tipus probabilístic o no probabilístic. Diagrama dels quadrants dels estudis observacionals segons unitats, temps i dimensions.

Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 15 Diagrama de classificació dels estudis selectius segons la naturalesa del mostreig. ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter dels estudis selectius descriptius amb els analítics. Si una enquesta s'empra per examinar relacions teòriques, models explicatius o comparacions entre grups, passa a formar part de l'estratègia associativa i deixa de ser purament descriptiva.

ESQUEMA Subtipus d'estudis comparatius associatius Retrospectius VI i VD han ocorregut abans Cohorts retrospectiu Basat en registres històrics Casos-controls Classificació segons la VD Transversals Mesura simultània en el temps Grups naturals Grups preexistents mateixa cultura Transcultural Comparació entre diverses cultures Prospectius Seguiment temporal continuat Cohorts prospectiu Avaluació contínua endavant Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 16 IDEES CLAU L'estratègia associativa treballa amb variables no manipulades i es divideix en estudis comparatius, predictius i explicatius.

El disseny seqüencial combina la perspectiva transversal i longitudinal per aïllar els efectes de maduració dels generacionals. L'estratègia descriptiva comprèn la metodologia observacional (fidelitat i realisme natural) i la metodologia selectiva (enquestes representatives). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què es distingeixen les variables exògenes de les endògenes en un model explicatiu? 28. Quines són les tres dimensions que creuen els estudis observacionals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin disseny compara persones amb patologia i persones sanes mirant al passat? 30. Com s'anomena l'estudi evolutiu que manté la mateixa edat en anys diferents? 31.

Com es defineixen els estudis selectius segons la seva intenció metodològica? 32. Quin disseny separa l'efecte de maduració de l'efecte de generació?

Grups naturals transversal a) Cohorts prospectiu b) Disseny seqüencial mixt c) Casos i controls retrospectiu d) Time-lag o interval temporal a) Cohorts d'interacció b) Longitudinal pur c) Transversal clàssic d) Evolutius de cas únic a) Descriptius amb representativitat b) Descriptius amb realisme c) Manipulatius d'alta precisió d) Disseny observacional a) Disseny correlacional simple b) Disseny seqüencial c) Disseny de panell pur d) Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 17 5 Resum per repassar Fonaments i taxonomia general Concepte Què és Pilars de la recerca Disseny, mesura i anàlisi, que han de garantir l'equilibri entre validesa interna i externa.

Recerca teòrica Síntesi d'avenços sense dades empíriques primàries (revisió narrativa, sistemàtica o metaanàlisi). Recerca instrumental Avaluació de les propietats psicomètriques d'instruments de mesura psicològics. Recerca metodològica Desenvolupament de nous mètodes de disseny, mesura, anàlisi o simulacions per ordinador. Estratègies empíriques Manipulativa (causa-efecte), associativa (covariació funcional) i descriptiva (observació de fets espontanis). Estratègia manipulativa Disseny o procediment Què és Disseny experimental pur Exigeix la manipulació intencionada d'almenys una VI i l'assignació aleatòria dels participants. Intersubjecte vs.

Intrasubjecte Intersubjecte compara grups de persones diferents; intrasubjecte mesura totes les condicions en els mateixos individus. Contrabalanceig Variació a l'atzar de la seqüència dels tractaments per eliminar l'efecte de període en dissenys intrasubjectes. Bloqueig i aparellament Control de variables estranyes categòriques (bloqueig) o quantitatives (aparellament) formant grups homogenis. Quadrat llatí (DCL) Control experimental de dues variables de bloqueig amb igual nombre de nivells sense considerar-ne la interacció. Variables concomitants (DVC) Control de variables estranyes numèriques mitjançant tècniques d'ajust estadístic (covariants).

Cas únic (N=1) Avaluació repetida d'un subjecte al llarg del temps comparant línia base, nivell i tendència de la conducta. Disseny quasiexperimental Manipulació de la VI sense aleatorització, recolzat en criteris d'associació, direcció temporal i aïllament. Discontinuïtat de la regressió Quasiexperimental transversal que assigna tractaments mitjançant un tall numèric avaluant salts en la recta. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 18 Estratègies associativa i descriptiva Disseny o estratègia Què és Casos-controls retrospectiu (DCC) Selecciona grups a partir de la VD i n'investiga cap enrere l'exposició a la VI.

Cohorts prospectiu (DCP) Segueix cap endavant subjectes exposats i no exposats a la VI per mesurar l'aparició futura de la VD. Disseny seqüencial Combina mesures longitudinals i transversals per aïllar l'efecte de maduració del biaix de generació. Disseny time-lag Mesura mostres diferents en moments temporals distints mantenint sempre la mateixa edat cronològica. Estudis predictius Pronostiquen variables criteri a partir de variables predictores mitjançant matrius de correlació (DCS, DCC, DPT, DPL). Estudis explicatius Contrasten models teòrics causals estructurant relacions entre variables exògenes i endògenes, manifestes o latents.

Estudis observacionals Descripcions naturals definides per tres eixos: unitat (idiogràfic/nomotètic), temps (puntual/seguiment) i resposta (uni/multidimensional). Estudis selectius Recollida d'informació d'una població amb mostreig representatiu mitjançant qüestionaris i entrevistes. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; les tècniques estadístiques sofisticades no milloren les dades obtingudes sense control metodològic ni solucionen els errors del disseny original. 2.

Perquè l'anàlisi de dades depèn directament de la qualitat del disseny i del control metodològic; si hi ha biaixos o variables estranyes sense controlar, els resultats continuaran estant invalidats. 3. La revisió narrativa, la revisió sistemàtica i la revisió sistemàtica quantitativa o metaanàlisi. 4. El disseny de la investigació, els procediments de mesura i l'anàlisi estadística. 5. c) La integració estadística quantitativa d'estudis. La metaanàlisi és una revisió sistemàtica de caràcter quantitatiu que sintetitza estadísticament els resultats de múltiples estudis. 6. a) Recerca instrumental. La recerca instrumental s'ocupa de la construcció i validació psicomètrica d'eines de mesura. 7.

d) Estratègia manipulativa. L'estratègia manipulativa introdueix canvis deliberats en variables independents per comprovar efectes de causa-efecte. 8. a) No pot compensar un disseny deficient. L'ús de càlculs o models complexos mai no supleix la manca de control experimental o un disseny erroni. 9. Perquè l'ordre d'aplicació pot provocar fatiga o aprenentatge, i l'efecte del primer tractament pot persistir durant el segon si no es neutralitza mitjançant contrabalanceig. 10. En el disseny intersubjectes cada participant rep només una condició experimental, mentre que en l'intrasubjectes cada individu passa per totes les condicions aplicades. 11.

És un disseny experimental que controla dues variables de bloqueig amb el mateix nombre de nivells sense tenir en compte la interacció entre elles. 12. L'efecte de període (ordre d'administració) i l'efecte de persistència o arrossegament (carry-over). 13. d) Assignació a l'atzar als tractaments. El disseny experimental pur requereix manipulació de la variable independent i assignació aleatòria dels participants. 14. a) Aplicant tècniques de contrabalanceig. El contrabalanceig altera l'ordre d'administració dels tractaments per repartir i neutralitzar l'efecte de transferència. 15. c) El DBA utilitza una variable de bloqueig.

El disseny completament aleatori no utilitza variables de bloqueig, mentre que el DBA n'incorpora una per fer grups homogenis. 16. a) Control estadístic mitjançant covariants. El DVC empra tècniques d'ajust estadístic sobre variables numèriques estranyes (covariants). 17. Registrant repetidament la seva conducta fins a assolir una línia base estable i observant després si el tractament en modifica el nivell o la tendència. 18. Quan el tractament produeix un aprenentatge irreversible o quan raons ètiques impedeixen retirar una intervenció que resulta beneficiosa per a l'individu. 19.

L'associació (covariació), la direcció temporal (la causa abans que l'efecte) i l'aïllament (absència d'espurietat). 20. Mitjançant una puntuació de tall obtinguda en una variable numèrica prèvia, verificant si apareix un salt en la recta de regressió. 21. b) La manca d'assignació a l'atzar. En el disseny quasiexperimental hi ha manipulació de la variable independent però no assignació aleatòria als grups. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 20 22. b) Línia base. La línia base és el període de mesurament previ a la introducció del tractament per constatar l'estabilitat del comportament. 23. b) Línia base múltiple.

La línia base múltiple pertany als dissenys de no reversió i evita haver de retirar una intervenció efectiva. 24. d) Discontinuïtat de la regressió. El disseny de discontinuïtat de la regressió utilitza una variable d'assignació amb un punt de tall numèric clar. 25. L'estudi descriptiu només documenta o categoritza fets sense establir hipòtesis direccionals, mentre que el predictiu cerca models quantitatius per anticipar el comportament d'una variable a partir d'altres. 26. Aïlla l'efecte de la generació o període històric, ja que avalua individus procedents de diferents èpoques que tenen exactament la mateixa edat en ser mesurats. 27.

Les variables exògenes són alienes al sistema teòric modelat, mentre que les variables endògenes s'expliquen dins del propi sistema d'equacions. 28. La unitat d'estudi (idiogràfic enfront de nomotètic), la temporalitat (puntual enfront de seguiment) i els nivells de resposta (unidimensional enfront de multidimensional). 29. d) Casos i controls retrospectiu. El disseny de casos i controls retrospectiu parteix de la presència o absència de la condició per avaluar exposicions anteriors. 30. a) Time-lag o interval temporal. El disseny time-lag mesura cohorts diferents quan assoleixen exactament la mateixa edat cronològica. 31. b) Descriptius amb representativitat.

Els estudis selectius cerquen la representativitat poblacional mitjançant plans de mostreig i qüestionaris. 32. c) Disseny seqüencial. El disseny seqüencial combina tècniques longitudinals i transversals per aïllar els biaixos generacionals dels evolutius. Classificació dels Dissenys d'Investigació en Psicologia 21