Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS COMPORTAMENT HUMÀ I EVOLUCIÓ Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Comportament Humà i Evolució: etologia, psicologia comparada, selecció natural darwiniana, proves evolutives i teoria sintètica moderna. APREN.AI Índex 1 Introducció a la biologia del comportament: psicobiologia, etologia i psicologia comparada Psicobiologia i orígens del pensament evolutiu Divergència i convergència: Etologia vs.

Psicologia comparada L'actitud etològica i els nivells d'anàlisi de la conducta 2 Orígens de l'evolucionisme i el mecanisme de la selecció natural Del fixisme a l'emergència del pensament transformista La teoria de l'evolució per selecció natural 3 Evidències de l'evolució i la síntesi evolutiva moderna Proves del registre fòssil i biogeografia Proves morfològiques, embrionàries i moleculars Teoria sintètica de l'evolució: neodarwinisme 4 Resum per repassar Biologia del comportament: disciplines i nivells d'anàlisi Història de l'evolucionisme i selecció natural Evidències empíriques i teoria sintètica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 1 1 Introducció a la biologia del comportament: psicobiologia, etologia i psicologia comparada EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els marcs teòrics i metodològics de l'etologia i la psicologia comparada. Distingir entre causes pròximes i causes últimes d'una conducta. Explicar la contribució de Darwin a la psicologia comparada i a l'estudi de les emocions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les persones que no hi veuen de naixement somriuen quan estan contentes exactament igual que les que hi veuen?

Psicobiologia i orígens del pensament evolutiu La psicobiologia és la disciplina que investiga els fonaments biològics del comportament. Per abordar la conducta humana i animal, integra coneixements d'àrees com l'antropologia, la paleontologia, la sociobiologia i l'ecologia del comportament. Tota recerca biològica cobra sentit quan s'analitza sota el prisma de la teoria evolutiva. Les arrels d'aquesta perspectiva es troben en les aportacions de Charles Darwin. A la seva obra L'origen de les espècies (1859), Darwin va plantejar que la psicologia s'acabaria basant en la continuïtat evolutiva, defensant que les capacitats cognitives humanes són fruit d'una transició gradual.

Més tard, a L'expressió de les emocions en l'home i els animals (1872), va establir els fonaments de la psicologia comparada, assenyalant que les expressions emocionals tenen un origen molt antic a la filogènia humana; un exemple d'això és que les persones cegues de naixement mostren els mateixos patrons facials d'emoció que les persones vidents. Aquests postulats van influir directament en dues grans branques psicològiques: Psicologia animal i comparada: parteix de la continuïtat filogenètica de les capacitats mentals. Psicologia experimental: fa servir models animals per analitzar les bases fisiològiques del psiquisme humà, compartint una organització fisiològica i un origen comú.

Aquest corrent engloba la reflexologia (Sechenov i Pavlov) i el conductisme (Watson i Skinner). El conductisme clàssic considerava que l'evolució només proveïa elements cognitius innats molt bàsics (processament sensorial primari i regles generals d'aprenentatge com l'habituació, el condicionament clàssic i operant, la imitació i el raonament lògic o probabilístic elemental). Segons aquesta postura, l'ambient tenia el pes decisiu en el desenvolupament final de la conducta. En el context de la Revolució Industrial, va sorgir l'interès per organitzar científicament les societats.

En aquest marc, Francis Galton va analitzar la influència de la naturalesa davant l'ambient en la intel·ligència humana mitjançant estudis de bessons, correlacions estadístiques i l'anàlisi de diferències individuals. Galton va defensar l'eugenèsia o selecció reproductiva orientada a la millora hereditària, que històricament va inspirar mesures com l'esterilització forçosa d'individus amb patologies Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 2 fisiològiques, trastorns psicològics o en situació de carrer (pràctiques dutes a terme fins als anys 70 als Estats Units), fins a debats moderns al voltant de la medicació psiquiàtrica o el diagnòstic prenatal de la síndrome de Down.

COMPROVA-HO 2 Quina evidència va aportar Darwin per demostrar que les expressions emocionals són innates i compartides? Divergència i convergència: Etologia vs. Psicologia comparada La teoria de l'evolució vertebra l'estudi de la conducta a través de dues disciplines històricament enfrontades: l'etologia i la psicologia comparada. A partir de la dècada del 1950, tots dos camps van iniciar una aproximació progressiva, mantenint encara diferències en les seves prioritats metodològiques.

Paràmetre Etologia Psicologia comparada Marc geogràfic històric Europa Estats Units Investigadors destacats Lorenz, Frisch i Tinbergen Kuo, Schneirla i Lehrman Formació acadèmica Biologia i Zoologia Psicologia Foc d'estudi Comportaments innats i instintius Comportaments apresos Metodologia principal Observació naturalista Experimentació controlada Entorn de recerca Camp (medi natural) Laboratori Instrumentalització Prismàtics, paper i llapis Aparells i equips de registre Enfocament conceptual Biològic Antropomòrfic Tipus de contrast Diferències entre espècies Diferències individuals Mostra biològica Àmplia varietat (aus, peixos, insectes) Reduïda (sobretot rates i coloms) Objectiu prioritari Estudi comparat i evolutiu natural Cerca de lleis universals aplicables a l'ésser humà Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 3 Gràfica del nombre d'espècies estudiades a les revistes d'ambdues disciplines.

Mentre que la recerca etològica tradicional analitza centenars d'espècies diverses en llibertat, la psicologia comparada s'ha concentrat en un nombre molt més reduït de models de laboratori per establir principis generals d'aprenentatge. L'actitud etològica i els nivells d'anàlisi de la conducta L'etologia se centra en els comportaments dotats de rellevància biològica en l'entorn natural. Per aquesta raó, rebutja dispositius artificials allunyats de la biologia de l'organisme, com la caixa de Skinner, i prioritza dissenys adaptats a la seva ecologia, tals com laberints que recreen les galeries subterrànies de les rates o assajos en aigües turbulentes segons les necessitats de cada espècie.

Per explicar un fenomen conductual de forma completa, l'etologia distingeix dos nivells de causes: Causes pròximes: aborden els mecanismes fisiològics immediats i els processos ontogenètics o de desenvolupament al llarg de la vida de l'organisme. Causes últimes: analitzen la funció adaptativa del comportament (per a què serveix en termes de supervivència i reproducció) i la seva història evolutiva o filogènia. ERROR FREQÜENT Confondre les causes pròximes amb les causes últimes. Un mecanisme fisiològic o hormonal mai respon a la pregunta de per a què ha evolucionat una conducta (funció adaptativa), sinó a com s'executa en el moment present.

COMPROVA-HO 3 Quina és la diferència central entre les causes pròximes i les causes últimes del comportament? Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 4 ESQUEMA Nivells d'anàlisi de la conducta en etologia IDEES CLAU La psicobiologia s'estructura a partir del concepte que les conductes tenen una base biològica i evolutiva comuna. Darwin va establir la continuïtat de les capacitats mentals i l'expressió compartida de les emocions entre espècies. L'etologia va néixer com l'estudi biològic i de camp d'instints en moltes espècies, mentre la psicologia comparada va prioritzar l'aprenentatge en laboratori amb models concrets.

La comprensió d'una conducta requereix atendre tant a les causes pròximes (mecanismes i ontogènia) com a les causes últimes (funció i filogènia). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Per què els etòlegs van criticar l'ús exclusiu de la caixa de Skinner en psicologia experimental? 5. Quin paper van assignar els conductistes a la biologia en l'aprenentatge? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin científic europeu va ser un dels fundadors de l'etologia clàssica?

Causes pròximes Mecanismes immediats i desenvolupament Mecanismes fisiològics Processament sensorial i motor Ontogènia Canvis al llarg de la vida individual Causes últimes Perspectiva adaptativa i històrica Funció Valor adaptatiu i supervivència Filogènia Història evolutiva de l'espècie Francis Galton a) B. F. Skinner b) Nikolaas Tinbergen c) John B. Watson d) Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 5 7. Quin tret metodològic caracteritzava la psicologia comparada clàssica? 8. A quin tipus de causa correspon l'anàlisi de la funció adaptativa per a la supervivència? 9. Què va concloure Galton a partir dels seus estudis de bessons?

2 Orígens de l'evolucionisme i el mecanisme de la selecció natural EN ACABAR SABRÀS Contrastar el fixisme i catastrofisme amb els models transformistes i evolucionistes. Identificar les diferències teòriques entre el transformisme de Lamarck i la selecció natural de Darwin. Desglossar la seqüència lògica d'observacions i deduccions del model darwinista. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què el coll de les girafes no es va allargar simplement perquè s'esforcessin per arribar a les fulles més altes?

Del fixisme a l'emergència del pensament transformista Durant segles, la comprensió del món viu va estar dominada per l'essencialisme o fixisme: la noció que les espècies són categories immutables creades des de l'inici amb una essència inalterable, sent la variació individual una simple desviació accidental. En aquesta línia, el creacionisme afirmava que totes les formes de vida havien estat formades de manera independent per un ésser suprem, estimant una edat de la Terra d'aproximadament 10.000 anys.

Observació de camp en ocells i insectes a) Experimentació en laboratori amb rates i coloms b) Descripció naturalista d'instints primaris c) Absència de registre instrumental quantitatiu d) Causa ontogenètica a) Causa ambiental b) Causa última c) Causa pròxima d) Que l'ambient anul·la l'herència biològica a) Que la fisiologia animal no s'assembla a la humana b) La inviabilitat del mètode correlacional c) L'existència d'una forta base hereditària intel·lectual d) Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 6 Diagrama del creacionisme fixista enfront de les extincions sobtades del catastrofisme.

Dins d'aquest paradigma van sorgir variants: Creacionisme estricte: totes les espècies van aparèixer al mateix moment i s'han mantingut inalterades en el temps. Catastrofisme: formulat per Georges Cuvier, sostenia que diverses espècies s'havien extingit a causa de catàstrofes sobtades, deixant pas a vegades a nous actes de creació successius per un dissenyador intel·ligent. Tot i això, al llarg dels segles XVIII i XIX es van anar acumulant dades que desafiaven el fixisme: Buffon: va suggerir que, un cop creades, les espècies podien experimentar canvis al llarg del temps.

Hutton i Lyell: van demostrar que la geologia terrestre es transforma de manera gradual per forces naturals constants i que la Terra té centenars de milions d'anys, proporcionant el temps necessari per al canvi orgànic. Smith: va descobrir que determinats fòssils seguien el mateix ordre estratigràfic arreu del planeta, vinculant estrats específics a èpoques concretes. Lamarck: va proposar el primer mecanisme de transformisme basat en la llei de l'ús i el desús (la funció crea l'òrgan) i l'herència dels caràcters adquirits, assumint que els individus canvien de forma finalista cap a la perfecció. Esquema del transformisme lamarckià amb línies paral·leles orientades cap a la perfecció.

Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 7 COMPROVA-HO 11 Quina diferència fonamental separa la hipòtesi de Lamarck del model de Darwin? La teoria de l'evolució per selecció natural Fruit de les seves observacions al viatge de l'H.M.S. Beagle, iniciat amb només 22 anys, Charles Darwin va observar que els pinsans de les illes Galàpagos presentaven morfologies de bec diferents segons el tipus d'aliment disponible a cada illa, malgrat descendir d'un avantpassat comú.

També va constatar semblances sorprenents entre espècies fòssils extingides i animals actuals (com els peresosos gegants i els peresosos moderns) i va analitzar com la selecció artificial en animals domèstics produïa grans canvis en poques generacions. Paral·lelament, Alfred Russel Wallace va formular de manera independent la mateixa conclusió. Diagrama de selecció natural en una població de cérvols separada pel clima.

La teoria darwiniana de la selecció natural es basa en cinc observacions lògiques i dues deduccions centrals: La conseqüència d'aquests principis és la reproducció diferencial: aquells individus que posseeixen caràcters que els confereixen un millor ajust a l'ambient deixen més descendència. Al llarg de generacions, aquest procés genera noves adaptacions, divergència morfològica i especiació. Superfecunditat potencial: les poblacions tenen capacitat de créixer de manera exponencial gràcies a la seva fertilitat. 1 Estabilitat poblacional: llevat de fluctuacions menors, les poblacions naturals solen mantenir una mida relativament constant.

2 Limitació dels recursos: els recursos disponibles al medi són finits. D'aquí es dedueix una lluita contínua per la supervivència entre individus. 3 Variabilitat individual: els organismes d'una mateixa població no són idèntics, sinó que presenten diferències hereditàries en els seus caràcters. 4 Heretabilitat de la variació: part d'aquestes diferències es transmet a la descendència. 5 Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 8 ERROR FREQÜENT Creure que la selecció natural transforma directament l'individu per adaptar-lo al medi. La selecció natural no canvia els gens d'un individu en vida; actua canviant la freqüència dels caràcters a la població generació rere generació.

COMPROVA-HO 12 Quina limitació teòrica va tenir Darwin al segle XIX per completar la seva teoria? PROCÉS Procés de selecció natural darwiniana IDEES CLAU El fixisme i el creacionisme consideraven les espècies estables i creades fa uns 10.000 anys. Geòlegs com Hutton i Lyell van aportar la noció d'un temps profund de milions d'anys necessari per al canvi biològic. Lamarck va proposar un mecanisme basat en l'ús, el desús i l'herència de trets adquirits orientat cap a una suposada perfecció. Darwin i Wallace van descobrir la selecció natural a partir de la variabilitat hereditària, la limitació de recursos i la supervivència diferencial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quina relació va establir Darwin entre la selecció artificial i la selecció natural? 14. En què consisteix el concepte de reproducció diferencial? Superfecunditat i recursos finits Neixen més individus dels que poden sobreviure 1 Lluita per la supervivència Competència entre individus de la població 2 Variabilitat hereditària Diferències naturals preexistents en els caràcters 3 Reproducció diferencial Més descendència dels portadors de trets favorables 4 Adaptació poblacional Acumulació gradual de canvis en noves generacions 5 Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quin geòleg va calcular l'edat de la Terra superant amb escreix la cronologia bíblica? 16. Quin autor defensava que les espècies s'extingien per fenòmens sobtats i posteriors noves creacions? 17. Quina d'aquestes afirmacions correspon a la teoria de Lamarck? 18. Quina és la causa primària de la lluita per la supervivència en una població? 3 Evidències de l'evolució i la síntesi evolutiva moderna EN ACABAR SABRÀS Classificar estructures corporals en homologies, analogies, trets vestigials o atavismes. Explicar les tècniques de datació geològica i la importància de les formes fòssils de transició. Distingir microevolució i macroevolució en el marc de la teoria sintètica de l'evolució.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què els dofins i els taurons tenen una silueta tan similar si un és un mamífer i l'altre un peix cartilaginós?

Proves del registre fòssil i biogeografia La teoria de l'evolució compta amb diverses línies de suport empíric que documenten el canvi dels éssers vius al llarg del temps: Jean-Baptiste Lamarck a) Francis Galton b) Georges Cuvier c) Charles Lyell d) Lamarck a) Buffon b) Darwin c) Cuvier d) Els caràcters adquirits es transmeten a la descendència a) L'especiació es deu a deriva genètica b) Supervivència diferencial d'origen atzarós c) Els recursos infinits impedeixen la competència d) Absència de mutacions hereditàries a) Inexistència de variabilitat biològica b) Creixement exponencial amb recursos limitats c) Intervenció de forces geològiques sobtades d) Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 10 Estratigrafia i datació: els estrats sedimentaris s'ordenen dels més antics a la base als més recents al cim.

Els estrats inferiors contenen només invertebrats, seguits per vertebrats i finalment mamífers. La datació utilitza fòssils indicadors (espècies d'etapes cronològiques delimitades) i isòtops radioactius. Per exemple, el carboni 14 es desintegra de forma que als 5.630 anys en resta el 50 %, perdent-se el 99,9 % de la concentració inicial als 56.300 anys. Altres estructures com les coloracions fòssils s'estudien amb microscòpia electrònica. Formes transicionals: fòssils que mostren caràcters intermedis entre grans grups. L'avantpassat del cavall era més petit i amb diversos dits abans de canviar de bosc a praderia oberta.

Tiktaalik representa un peix pulmonat amb aletes anteriors adaptades estructuralment com les extremitats dels vertebrats terrestres. En cetacis (balenes), descendents d'ungulats emparentats amb els bòvids, s'observa la transició d'hàbits terrestres al medi marí. Biogeografia: com més allunyades geogràficament estan dues zones, més diferents són les seves comunitats biològiques. La proximitat territorial implica avantpassats comuns recents (com en les espècies de nyandú sud-americanes). La deriva continental explica semblances sorprenents entre les faunes d'Àfrica i Amèrica del Sud. COMPROVA-HO 20 Què demostren les formes transicionals com Tiktaalik en el registre fòssil?

Proves morfològiques, embrionàries i moleculars L'anatomia comparada distingeix entre diferents tipus d'estructures: Homologies: òrgans presents en diferents espècies amb un disseny intern comú per haver-se heretat d'un avantpassat comú, encara que compleixin funcions diferents com a resultat d'una divergència adaptativa (per exemple, les extremitats anteriors de vertebrats per nedar, volar o córrer; o l'organització cel·lular eucariota).

Analogies: estructures que duen a terme funcions similars i tenen aparença externa semblant, però que presenten orígens interns i filogenètics independents fruit de la convergència davant un mateix repte ambiental (com les ales d'insectes i ocells, o patrons de conducta com la manera de beure). Trets vestigials: estructures anatòmiques conservades en tots els membres d'una espècie que han perdut la funció adaptativa original, com l'os de la pelvis en balenes, o l'apèndix (destinat a la digestió de vegetals), el còccix i els queixals del seny en humans.

Trets atàvics: anomalies puntuals on reapareix un caràcter ancestral desaparegut en una proporció molt reduïda de subjectes (com la hipertricosi congènita, la presència de cua o mugrons supernumeraris). En el desenvolupament embrionari, les primeres etapes mostren una elevada similitud anatòmica entre vertebrats (com les fenedures branquials), adquirint trets específics a mesura que avança l'ontogènia. Aquest desenvolupament està dirigit pels gens Hox, factors de transcripció conservats que determinen el patró corporal rostrocaudal, on alteracions puntuals provoquen canvis radicals en el disseny dels individus.

A escala molecular, tots els éssers vius comparteixen un mateix codi genètic basat en l'ADN, la transcripció a ARN, la traducció en ribosomes mitjançant 20 aminoàcids universals i l'ús d'ATP com a moneda energètica cel·lular. Les comparacions de nucleòtids i seqüències d'aminoàcids revelen el grau Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 11 exacte de parentiu i ubiquen totes les formes de vida a partir d'un avantpassat comú universal (LUCA). COMPROVA-HO 21 En què es diferencien una homologia i una analogia biològica? Teoria sintètica de l'evolució: neodarwinisme La síntesi moderna unifica els postulats de Darwin i Wallace amb les lleis genètiques de Mendel i la genètica de poblacions.

En el neodarwinisme, l'evolució es defineix formalment com el canvi al llarg de les generacions en les freqüències dels al·lels d'una població. Esquema comparatiu entre processos de cladogènesi i anagènesi al llarg del temps. Aquesta disciplina distingeix dos nivells de processos: Microevolució: canvis graduals en les freqüències al·lèliques deguts a la mutació i la selecció natural que permeten l'ajust fi de la població al seu entorn ambiental. Macroevolució: canvis a gran escala i innovacions morfològiques causades per mutacions en gens reguladors del desenvolupament (com els gens Hox durant el període embrionari), conduint a processos d'especiació per cladogènesi o anagènesi.

ERROR FREQÜENT Confondre caràcters vestigials amb caràcters atàvics. Un tret vestigial el posseeixen tots els individus de l'espècie sense una funció clara (com el còccix humà), mentre que un atavisme és una anomalia rara que només apareix de manera aïllada en alguns individus (com néixer amb cua). Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 12 ESQUEMA Evidències empíriques de l'evolució biològica IDEES CLAU El registre fòssil revela canvis graduals i formes intermèdies ordenades en el temps geològic. Les homologies demostren ancestria comuna per divergència adaptativa, mentre les analogies reflecteixen convergència funcional.

La universalitat de l'ADN, l'ARN, els 20 aminoàcids i l'ATP evidencia l'origen comú de tota la vida a la Terra (LUCA). La teoria sintètica defineix l'evolució com la modificació en la freqüència dels al·lels d'una població al llarg del temps. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quin paper tenen els gens Hox en l'evolució del desenvolupament embrionari? 23. Quina diferència s'estableix entre cladogènesi i anagènesi en macroevolució? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin és el període de semidesintegració del carboni 14 per a la datació de fòssils?

Registre fòssil Formes transicionals i fòssils indicadors Morfologia comparada Homologies, analogies i vestigis Biogeografia Distribució geogràfica i deriva continental Desenvolupament embrionari Fenedures branquials i gens Hox Dades moleculars Universalitat d'ADN, ARN, proteïnes i ATP 5.630 anys a) 10.000 anys b) 56.300 anys c) 1 milió d'anys d) Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 13 25. Quin concepte descriu les extremitats anteriors de cavalls, balenes i aus? 26. Com defineix formalment l'evolució la teoria sintètica o neodarwinisme? 27. Quin element representa un exemple de caràcter atàvic en humans?

4 Resum per repassar Biologia del comportament: disciplines i nivells d'anàlisi Concepte Definició Psicobiologia Ciència interdisciplinària que estudia les bases biològiques de la conducta sota el marc de la teoria evolutiva. Etologia Estudi naturalista i biològic del comportament (predominantment innat) en una àmplia varietat d'espècies en el seu hàbitat natural. Psicologia comparada Estudi experimental de conductes apreses en laboratori amb pocs models animals per deduir lleis generals aplicables a la conducta humana. Causes pròximes Mecanismes fisiològics immediats i processos ontogenètics de desenvolupament que expliquen com s'executa una conducta.

Causes últimes Funció adaptativa per a la supervivència i reproducció, juntament amb la història filogenètica que explica per a què ha evolucionat una conducta. Història de l'evolucionisme i selecció natural Concepte Definició Fixisme / Essencialisme Doctrina que sosté que les espècies tenen essències immutables des de la seva creació i no canvien al llarg del temps. Catastrofisme Postura defensada per Cuvier segons la qual les extincions d'espècies es deuen a catàstrofes sobtades seguides de noves creacions.

Gens Hox a) Analogies b) Atavismes c) Homologies d) Preservació inalterable dels caràcters adquirits a) Millora progressiva de l'essència morfològica b) Canvi voluntari provocat per l'ús d'un òrgan c) Canvi en les freqüències al·lèliques de la població d) Els queixals del seny a) La presència de cua congènita b) L'apèndix cecal c) El còccix d) Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 14 Concepte Definició Lamarckisme Model transformista basat en la llei de l'ús i desús i l'herència dels caràcters adquirits orientat cap a una suposada perfecció.

Selecció natural Mecanisme proposat per Darwin i Wallace on la variabilitat hereditària i els recursos limitats produeixen reproducció diferencial. Reproducció diferencial Èxit reproductor més gran dels individus portadors de caràcters favorables, incrementant la seva freqüència poblacional al llarg de generacions. Evidències empíriques i teoria sintètica Concepte Definició Homologia Estructures anatòmiques que comparteixen un patró intern heretat d'un avantpassat comú per divergència adaptativa. Analogia Òrgans amb aparença externa i funció similars que han sorgit de forma independent per convergència adaptativa.

Tret vestigial Estructura conservada en tots els individus d'una espècie que ha perdut la seva funcionalitat original (p. ex., el còccix humà). Tret atàvic Reaparició anòmala i aïllada en pocs individus d'un caràcter propi d'espècies ancestrals que s'havia perdut (p. ex., cua congènita). Gens Hox Factors de transcripció conservats que regulen el patró corporal rostrocaudal durant el desenvolupament embrionari. Teoria sintètica (Neodarwinisme) Integració del darwinisme amb la genètica que defineix l'evolució com el canvi en les freqüències al·lèliques d'una població. Microevolució vs.

Macroevolució La microevolució consisteix en l'adaptació fina gradual per selecció i mutació; la macroevolució genera innovacions morfològiques per canvis en gens reguladors. Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 15 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè les expressions emocionals bàsiques són patrons innats heretats de la nostra història evolutiva, no pas conductes apreses per imitació visual. 2. Va assenyalar que les persones cegues de naixement comparteixen exactament les mateixes expressions facials emocionals que els individus vidents, demostrant el seu origen filogenètic antic. 3.

Les causes pròximes descriuen els mecanismes fisiològics i el desenvolupament ontogenètic immediat, mentre que les causes últimes expliquen el valor adaptatiu (funció) i l'origen evolutiu (filogènia). 4. Perquè sotmet l'animal a un entorn artificial sense rellevància ecològica, impedint l'estudi de comportaments naturals com els que s'observen en caus o laberints adaptats. 5. Van considerar que la biologia només aporta mecanismes sensorials innats bàsics i regles generals d'associació, sent l'ambient el principal modelador de la conducta. 6. c) Nikolaas Tinbergen. Tinbergen, juntament amb Lorenz i Frisch, va ser un dels principals zoòlegs europeus impulsors de l'etologia. 7.

b) Experimentació en laboratori amb rates i coloms. La psicologia comparada als Estats Units va emprar mètodes de laboratori altament controlats amb poques espècies com rates o coloms. 8. c) Causa última. La funció adaptativa i el valor per a la supervivència formen part de les causes últimes. 9. d) L'existència d'una forta base hereditària intel·lectual. Galton va defensar el pes de l'herència biològica en la intel·ligència humana mitjançant correlacions i estudis de bessons. 10. Perquè l'esforç no altera l'ADN; van sobreviure i reproduir-se més les girafes que ja havien heretat colls lleugerament més llargs. 11.

Lamarck defensava que els individus es modifiquen intencionadament durant la seva vida i transmeten aquests caràcters adquirits, mentre que Darwin va demostrar que la selecció actua sobre la variabilitat preexistent afavorint la reproducció diferencial. 12. Darwin desconeixia els mecanismes de l'herència biològica i ignorava com es generaven les noves variants dins d'una població, incògnites que posteriorment van resoldre la genètica i la teoria sintètica. 13. Si l'ésser humà pot generar varietats domèstiques en poques generacions escollint reproductors, la natura pot transformar les espècies durant milions d'anys per reproducció diferencial. 14.

Consisteix en el fet que els individus amb caràcters més favorables sobreviuen millor i transmeten aquests trets a un nombre més elevat de descendents. 15. d) Charles Lyell. Lyell va estudiar els estrats geològics per determinar que la Terra té una antiguitat de centenars de milions d'anys. 16. d) Cuvier. Georges Cuvier va ser el gran defensor del catastrofisme des d'una perspectiva fixista. 17. a) Els caràcters adquirits es transmeten a la descendència. Lamarck postulava la llei de l'ús i del desús i l'herència de les modificacions corporals adquirides. 18. c) Creixement exponencial amb recursos limitats.

La combinació de superfecunditat reproductora i recursos limitats condueix inevitablement a la competència per sobreviure. 19. A causa d'una analogia per evolució convergent: l'adaptació a la locomoció en un medi aquàtic comú ha modelat formes externes semblants sense un origen anatòmic immediat comú. Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 16 20. Demostren l'existència de transformacions anatòmiques graduals entre grups diferents d'éssers vius, evidenciant la connexió evolutiva entre peixos i tetràpodes. 21.

L'homologia prové d'un ancestre comú i comparteix estructura bàsica encara que faci funcions diferents, mentre que l'analogia sorgeix per convergència adaptativa amb estructures diferents per a una mateixa funció. 22. Són factors de transcripció que regulen l'eix rostrocaudal; mutacions en ells poden originar canvis anatòmics dràstics que impulsen processos de macroevolució. 23. La cladogènesi suposa la divisió d'un llinatge ancestral en dues o més espècies noves, mentre que l'anagènesi és la transformació gradual de tot un llinatge sense ramificació. 24. a) 5.630 anys. El carboni 14 redueix la seva concentració a la meitat exactament cada 5.630 anys. 25. d) Homologies.

Són homologies perquè comparteixen un pla estructural ancestral heretat, tot i que realitzen funcions diferents. 26. d) Canvi en les freqüències al·lèliques de la població. La síntesi moderna defineix l'evolució a partir de la variació en la freqüència dels al·lels al llarg del temps poblacional. 27. b) La presència de cua congènita. La cua congènita és un tret atàvic perquè reapareix de forma extraordinària i puntual en individus concrets. Biologia del Comportament i Teoria de l'Evolució 17