Apunts de Comportament Humà i Evolució | Psicologia UdL

I 0 flashcards i 9 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS COMPORTAMENT HUMÀ I EVOLUCIÓ Grau en Psicologia Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts de Comportament Humà i Evolució: etologia, selecció sexual, aparellament, cura parental, altruisme i teoria de la ment per repassar l'examen a la UdL.

APREN.AI Índex 1 Introducció i disciplines evolutives del comportament Arrels històriques: de l'etologia a la sociobiologia Ecologia del comportament humà Psicologia evolucionista Teoria de l'herència dual Crítiques metodològiques i fal·làcies d'interpretació Cas d'estudi metodològic: evolució de la pigmentació cutània Supervivència 2 Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació Teoria de la història vital (Life History Theory) i compromisos bioenergètics Estratègies demogràfiques r i K Grau de maduració ontogenètica: precocialitat i altricialitat Pressions selectives en dietes omnívores i quimiorecepció adaptativa Saviesa nutricional i reaccions protectores col·lectives Medicina evolucionista: febre i nàusees gestacionals Ús d'espècies com a mecanisme biocida Aprenentatge d'aversió gustativa: l'efecte Garcia 3 Ecologia del farratge, transició neolítica i detecció del perill Ecologia i estructura social dels caçadors-recol·lectors Desmuntant biaixos etnogràfics: dieta i el mite de l'home caçador La Revolució Neolítica: transició ecològica, costos i conseqüències Detecció de perills ancestrals: predisposició biològica i atenció facilitada Reproducció 4 Estratègies d'història vital, fertilitat òptima i menopausa Assignació energètica i estratègies vitals Taxa de fertilitat òptima i intervals entre naixements Mortalitat juvenil, esperança de vida i timing reproductiu El període de vida post-reproductiu (PRLS) i l'enigma de la menopausa 5 Asimetries de gènere, sistemes d'aparellament i correlats anatòmics Bases evolutives del comportament sexual: cooperació i conflicte El principi de Bateman i el potencial reproductiu diferencial humà Classificació i prevalença intercultural dels sistemes d'aparellament Anatomia comparada de primats i competició espermàtica Trets singulars humans: còpules continuades i oestrus ocult Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 1 6 Preferències d'elecció de parella i gestió del conflicte sexual Estratègies d'aparellament i asimetries en la inversió Criteris femenins: recursos, estatus i capacitat de provisió Criteris masculins: valor reproductiu, joventut i marcadors somàtics Simetria corporal i la hipòtesi dels 'gens bons' Teoria de la gestió de l'error en la comunicació intersexual Incertesa de la paternitat, gelosia i control reproductiu 7 Cura parental i conflictes familiars Fonaments biològics de la inversió parental Determinants fisiològics i patrons taxonòmics Teoria del conflicte pares-fills Favoritisme discriminant i l'efecte Ventafocs 8 Organització social, selecció per parentiu i cooperació De les agregacions als grups socials: balanç ecològic El repertori de conducta social: agonisme, afiliació i reconciliació Matriu biològica de les interaccions socials Eficàcia biològica inclusiva i la Regla de Hamilton Proves empíriques: esquirols de Belding i selecció de parentiu humana 9 Evolució del comportament altruista no emparentat i teoria de jocs L'evolució de l'altruisme entre no emparentats Teoria de jocs i el dilema del presoner El torneig d'Axelrod i l'èxit de Tit for Tat Exemples naturals: la regulació metabòlica en ratpenats vampir Manteniment de la cooperació a gran escala i càstig altruista 10 Comunicació evolutiva, intel·ligència maquiavèl·lica i teoria de la ment De la cooperació a la manipulació en la comunicació Etologia cognitiva i nivells d'intencionalitat Teoria de la Ment (ToM) i comprensió social en primats i humans La tasca de Sally i Anne i el reconeixement de falses creences 11 Resum per repassar Aproximacions teòriques a l'estudi del comportament Supervivència, alimentació i detecció del perill Reproducció, sistemes d'aparellament i elecció de parella Inversió parental, cooperació i altruisme Comunicació i teoria de la ment Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 3 1 Introducció i disciplines evolutives del comportament EN ACABAR SABRÀS Distingir les arrels de l'etologia i la sociobiologia respecte a les tres escoles evolutives modernes. Comparar els supòsits teòrics i mètodes de l'ecologia del comportament humà, la psicologia evolucionista i l'herència dual. Identificar i rebatre la fal·làcia naturalista i l'adaptacionisme extrem en explicacions conductuals. Explicar el model evolutiu de la pigmentació cutània com a balanç adaptatiu entre fotoprotecció i síntesi vitamínica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una conducta és natural o ha estat afavorida per l'evolució biològica, significa això que hem d'acceptar-la com a èticament bona? L'estudi evolutiu del comportament humà analitza com els processos de selecció natural han modelat les nostres tendències conductuals i cognitives. Aquesta disciplina integra marcs de la zoologia, l'antropologia i la psicologia per examinar tant les conductes observables com els mecanismes mentals subjacents. ESQUEMA Disciplines evolutives del comportament humà Etologia clàssica i humana Lorenz, Tinbergen, Frisch i Eibl-Eibesfeldt Sociobiologia (1975) Síntesi teòrica d'E. O.

Wilson Ecologia del comportament Aproximació funcional i models d'optimització Psicologia evolucionista Modularitat cerebral i adaptació a l'EEA Herència dual Coevolució gènic- cultural i difusió de memes Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 4 Arrels històriques: de l'etologia a la sociobiologia L'etologia clàssica va establir les bases de l'estudi naturalista del comportament animal en el seu hàbitat salvatge. Konrad Lorenz, Nikolaas Tinbergen i Karl von Frisch van rebre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina l'any 1973 per les seves investigacions pioneres sobre patrons de conducta innats i comunicació.

Més endavant, deixebles com Irenäus Eibl-Eibesfeldt van fundar l'etologia humana, aplicant els mateixos principis d'observació a la nostra espècie, línia continuada per investigadors com Karl Grammer. A mitjans dels anys setanta, Edward O. Wilson va integrar aquestes aproximacions amb la genètica de poblacions en la seva obra canònica Sociobiology: The New Synthesis (1975). La sociobiologia es defineix com l'estudi de les bases biològiques de la conducta social animal i humana. Aquest corrent va sintetitzar grans teories evolutives: Eficàcia biològica inclusiva: proposada per William D. Hamilton (vegeu «Organització social, selecció per parentiu i cooperació»).

Models de comportament i conflicte: desenvolupats per Robert Trivers per explicar l'altruisme recíproc, la inversió parental i els desacords entre progenitors i descendència. Teoria de jocs evolutiva i selecció per parentiu: impulsades per John Maynard Smith (vegeu «Evolució del comportament altruista no emparentat i teoria de jocs»). Visió gèno-cèntrica: conceptualitzada per George C. Williams i divulgada per Richard Dawkins a El gen egoista. Malgrat la seva solidesa teòrica, la sociobiologia va rebre dures crítiques acadèmiques i socials acusada de determinisme genètic i biològic.

Com a resposta a aquesta controvèrsia, el camp es va reestructurar en tres disciplines contemporànies que comparteixen l'objectiu d'analitzar el valor adaptatiu humà: l'ecologia del comportament humà, la psicologia evolucionista i la teoria de l'herència dual. COMPROVA-HO 2 Quina distinció metodològica clau separa l'etologia humana de la sociobiologia de Wilson? Ecologia del comportament humà L'ecologia del comportament humà adopta una aproximació funcional centrada a mesurar l'impacte dels factors ambientals directament sobre l'èxit reproductiu actual. No indaga en els mecanismes psicològics subjacents, sinó en el resultat reproductiu tangible de les decisions individuals.

Es recolza en el treball de camp antropològic amb poblacions de caçadors-recol·lectors contemporànies (com els Yanomamö de l'Amazones, o els !Kung i els Hadza d'Àfrica). Aquesta disciplina formula models matemàtics per predir estratègies que maximitzen l'eficiència biològica amb el menor cost possible. Entre els seus models teòrics principals figuren la teoria d'optimització de l'aprovisionament (vegeu «Supervivència — Ecologia del farratge, transició neolítica i detecció del perill»), la teoria de la història vital (vegeu «Supervivència — Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació»), la teoria de l'assignació per sexe i el model del llindar de poliginia formulat per Orians.

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 5 Gràfica del model del llindar de poliginia segons qualitat del territori. El model del llindar de poliginia demostra que, en determinades condicions ecològiques on els territoris masculins presenten diferències extremes de qualitat, a una femella li pot compensar aparellar-se amb un mascle que ja té parella si els recursos d'aquest superen el llindar marcat per la línia discontínua monogàmica. COMPROVA-HO 3 Per què l'ecologia del comportament mesura directament la descendència (recompte de fills)? Psicologia evolucionista La psicologia evolucionista neix de la convergència entre la psicologia cognitiva i la biologia evolutiva.

Autors com Leda Cosmides i John Tooby defineixen el cervell com un conjunt de programes computacionals dissenyats per la selecció natural per resoldre problemes de supervivència i reproducció ancestrals. Els dos conceptes centrals d'aquesta escola són: La seva metodologia habitual empra enquestes i experiments controlats en poblacions universitàries actuals, utilitzant estímuls ecològics més que no pas tasques artificials clàssiques. Ambient d'Adaptació Evolutiva (EEA): la ment humana va evolucionar principalment durant el Pleistocè (entre 1,8 milions d'anys i 10.000 anys BP).

Per tant, les respostes psicològiques actuals responen a les pressions selectives ancestrals i poden resultar mal adaptatives en entorns industrials moderns. 1 Modularitat de la ment: l'arquitectura cerebral està configurada per mòduls cognitius especialitzats independents, no pas per mecanismes de propòsit general, per respondre a desafiaments específics com la detecció d'enganys o l'elecció de parella. 2 Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 6 Teoria de l'herència dual La teoria de l'herència dual planteja que el comportament humà depèn de la interacció i coevolució contínua entre la informació genètica i la informació cultural.

L'individu és definit formalment per la interacció del seu genotip i el seu context cultural (el feogenotip). DEFINICIÓ Un meme és la unitat bàsica d'informació i transmissió cultural que es replica mitjançant imitació o ensenyament entre individus d'una població. A diferència de la transmissió genètica estrictament vertical, els trets culturals poden circular mitjançant múltiples rutes: Transmissió vertical: transmissió de progenitors a fills, equivalent a l'herència biològica. Transmissió obliqua: procedent d'individus de generacions anteriors no emparentats directament (mestres, avis, ancians de la comunitat).

Transmissió horitzontal: transferència d'informació entre individus de la mateixa generació o grup d'edat. Aquestes dinàmiques expliquen que determinats elements culturals (com el vot de castedat religiós) puguin propagar-se àmpliament a nivell poblacional tot i implicar un cost sever sobre l'èxit reproductiu genètic dels individus que els adopten.

Disciplina Objecte d'estudi principal Subjectes d'anàlisi Metodologia típica Hipòtesi de partida Ecologia del comportament Conducta observable i valor adaptatiu actual Societats de caçadors- recol·lectors actuals Models d'optimització i recompte reproductiu Adaptabilitat flexible a l'ambient actual Psicologia evolucionista Mòduls mentals i circuits cognitius ancestrals Estudiants i societats industrialitzades Experiments psicològics i qüestionaris Desfasament temporal amb l'EEA del Pleistocè Herència dual Coevolució gènic-cultural i difusió de memes Poblacions històriques i contemporànies Models matemàtics i genètica de poblacions Evolució cultural autònoma interactuant amb gens COMPROVA-HO 4 Quina és la diferència clau entre la transmissió horitzontal i l'obliqua a la teoria de l'herència dual?

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 7 Crítiques metodològiques i fal·làcies d'interpretació L'aplicació del pensament evolutiu a l'ésser humà exigeix rigor metodològic per evitar paranys interpretatius habituals: Fal·làcia naturalista: error lògic de derivar mandats morals directament a partir de fets naturals. Que un comportament sigui natural o producte de la selecció (com l'infanticidi en mascles rivals en usurpar un grup) no implica que sigui èticament desitjable ni justificable socialment. Igualment, que certes substàncies verinoses siguin naturals no significa que siguin innòcues.

Històries ad hoc (Just-so stories): explicacions narratives plausibles però mancades de contrastació empírica o falsabilitat. Panglossianisme o adaptacionisme extrem: la suposició infundada que cada tret morfològic o conductual existent ha de complir per força una funció òptima específica, ignorant restriccions biomecàniques o exaptacions. ERROR FREQÜENT Confondre l'explicació evolutiva d'una conducta amb la seva justificació moral és cometre la fal·làcia naturalista. En els exàmens cal distingir estrictament entre l'anàlisi de la causa funcional d'un patró i el judici ètic normatiu sobre el mateix. La biologia descriu «el que és», mai «el que ha de ser».

Cas d'estudi metodològic: evolució de la pigmentació cutània Per superar les crítiques de panglossianisme, les ciències del comportament i l'antropologia evolutiva utilitzen l'enginyeria inversa, els models d'optimització i el mètode comparatiu. Un model d'estudi exemplar d'aquest mètode és l'explicació de la pigmentació de la pell humana basada en el balanç entre fotoprotecció i síntesi vitamínica. Esquema del melanòcit i de la biosíntesi de melanina a l'epidermis. A l'epidermis, els melanòcits sintetitzen melanina.

Aquesta substància actua com un filtre físic davant la radiació ultraviolada (UV), protegint les reserves circulants d'àcid fòlic (folat), essencial per a la replicació cel·lular i per prevenir defectes del tub neural en el fetus. Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 8 No obstant això, es requereix una dosi de penetració UV a l'epidermis per sintetitzar vitamina D, clau en l'absorció de calci i la formació òssia. Així, la coloració cutània òptima representa un compromís adaptatiu: A latituds baixes (alta radiació solar), predomina la pell fosca per protegir el folat de la degradació per fotòlisi i prevenir danys oncològics.

A latituds altes (baixa radiació solar), s'afavoreix la pell clara per permetre la fotosíntesi suficient de vitamina D. Els experiments naturals donen suport a aquesta anàlisi funcional: les persones amb albinisme presenten un risc greument elevat de melanoma a latituds baixes en mancar de la barrera de melanina. Així mateix, l'estudi de Jablonski i Chaplin (2000) va constatar que, en 86 poblacions humanes analitzades, les dones presenten de mitjana una pigmentació cutània més clara que els homes de la mateixa comunitat, fet vinculat a les majors demandes de calci i vitamina D durant l'embaràs i la lactància. Gràfica comparativa de risc de defectes de tub neural i dèficit de vitamina D.

Com van documentar Nesby-O'Dell et al. (2002), les dones afroamericanes que viuen en zones temperades amb menor radiació UV exhibeixen taxes superiors d'insuficiència de vitamina D en comparació amb dones d'origen europeu, però alhora mantenen una menor taxa d'anomalies en el tub neural dels seus fills gràcies a la protecció que la seva pell fosca ofereix al folat circulant. COMPROVA-HO 5 Quines dues pressions selectives oposades expliquen el gradient global de pigmentació de la pell?

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 9 IDEES CLAU L'etologia clàssica i la sociobiologia van establir les bases de l'anàlisi evolutiva del comportament, derivant posteriorment en tres escoles principals. L'ecologia del comportament humà mesura el resultat reproductiu immediat en funció del context ecològic i utilitza models d'optimització. La psicologia evolucionista postula que el cervell està organitzat en mòduls cognitius adaptats a l'Ambient d'Adaptació Evolutiva (EEA) del Pleistocè. La teoria de l'herència dual estudia la coevolució gènic-cultural i la transmissió de memes per vies verticals, obliqües i horitzontals.

La fal·làcia naturalista consisteix a pretendre justificar moralment un comportament pel sol fet de tenir un origen natural o adaptatiu. La pigmentació cutània és un exemple clàssic d'enginyeria inversa evolutiva regulat pel balanç entre la protecció del folat i la síntesi de vitamina D. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia l'enfocament de l'ecologia del comportament humà respecte al de la psicologia evolucionista pel que fa a l'adaptació actual? 7. Per què un meme pot expandir-se poblacionalment encara que redueixi l'eficàcia biològica genètica de l'individu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8.

Quin any va rebre el Premi Nobel el grup fundador de l'etologia (Lorenz, Tinbergen i Von Frisch)? 9. Quin és el focus primordial d'estudi de la psicologia evolucionista? 10. Com es defineix la fal·làcia naturalista en ciències del comportament?

1975 a) 1972 b) 1964 c) 1973 d) El recompte directe de fills en societats indígenes a) Els mòduls cognitius seleccionats durant el Pleistocè b) La dinàmica matemàtica de gens i memètica c) L'observació de camp sense models teòrics d) Inferir que allò natural és moralment desitjable a) Explicar la cultura únicament a partir de gens b) Creure que les societats actuals no han evolucionat c) Assumir que tot tret anatòmic té un propòsit d) Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 10 11. Segons Jablonski i Chaplin, quin patró de pigmentació cutània es constata intra- poblacionalment?

Els homes tenen pell més clara que dones a) No hi ha diferències entre sexes en cap grup b) La pigmentació és idèntica a totes les latituds c) Les dones tenen pell més clara que homes d) Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 11 2 Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació EN ACABAR SABRÀS Identificar els compromisos bioenergètics de la Life History Theory i diferenciar les estratègies r i K. Explicar per què la nostra espècie es defineix com a altricial secundària a nivell neuroanatòmic. Analitzar la funció biològica del gust, l'olfacte i l'ús biocida d'espècies en la protecció contra patògens.

Descriure les característiques singulars de l'efecte Garcia i el sentit adaptatiu de les nàusees en la gestació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Per què el malestar i els vòmits durant el primer trimestre d'embaràs poden ser un signe d'èxit reproductiu i no un error mèdic? L'èxit evolutiu depèn directament de dos pilars inseparables: la supervivència i la reproducció. Els problemes adaptatius vinculats a la supervivència inclouen la gestió dels patrons del cicle vital, la recerca i selecció d'aliment, l'elecció de l'hàbitat i la protecció davant de perills ambientals.

Supervivència 2 Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació 3 Ecologia del farratge, transició neolítica i detecció del perill Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 12 ESQUEMA Supervivència i alimentació Teoria de la història vital (Life History Theory) i compromisos bioenergètics La teoria de la història vital analitza com la selecció natural modula la distribució de recursos bioenergètics limitats al llarg de l'existència d'un organisme.

Atès que l'energia obtinguda no és infinita, tot ésser viu afronta un compromís o intercanvi (trade-off) entre dues grans partides: Esforç somàtic: energia destinada al creixement, al manteniment corporal i a la supervivència de l'individu. Esforç reproductiu: energia invertida en la generació de descendència i la seva viabilitat posterior. Aquesta assignació energètica regula paràmetres clau com el ritme de creixement i maduració (tant intrapoblacional com interespècie), l'índex reproductiu (temporització i nombre de cries), les dinàmiques de dispersió i els patrons de longevitat, mortalitat i envelliment.

Estratègies demogràfiques r i K En funció de l'estabilitat del medi i les pressions de mortalitat, les espècies se situen en un continu entre dues estratègies d'història vital: Tret / Paràmetre Estratègia r Estratègia K Desenvolupament i maduració Ràpid Lent (llarga infància i joventut) Longevitat Reduïda Elevada Mida corporal Reduïda Gran Descendència i reproducció Nombrosa i primerenca Escassa i tardana Inversió parental Molt baixa per cria Molt alta i sostinguda Estratègies del cicle vital Compromís somàtic i reproductiu Estratègies r i K Productivitat davant eficiència Altricialitat secundària Cervell humà immadur en néixer Mecanismes d'ingesta Detecció de nutrients i toxines Sensibilitat química Rebuig amargor i preferència dolça Efecte Garcia Aversió gustativa condicionada Filtres defensius Nàusees gestacionals i espècies biocides Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 13 Tret / Paràmetre Estratègia r Estratègia K Mortalitat primerenca i taxa Elevada; catastròfica Baixa; estable Mortalitat segons densitat Independent de la densitat Dependent de la densitat Competició intraespecífica Dèbil Intensa Objectiu biològic Productivitat màxima (quantitat) Eficiència màxima (qualitat) Exemples Peixos, bacteris, insectes Primats, grans mamífers COMPROVA-HO 13 Quina relació té la predictibilitat del medi amb l'adopció d'una estratègia r o K?

Grau de maduració ontogenètica: precocialitat i altricialitat Dins del desenvolupament animal s'identifiquen dos patrons bàsics segons la competència física i neurosensorial de la cria en néixer: Espècies precocials: neixen amb un estadi avançat de maduració, sentits funcionals i mobilitat autònoma, requerint poca atenció immediata (com la gavina de Delaware o els pollets). Espècies altricials: neixen cegues, nues o indefenses, completament dependents de la cura dels progenitors (com el corb marí o els rosegadors).

En aus, el grau de desenvolupament inicial es relaciona directament amb la mida del rovell de l'ou: un rovell molt gran aporta recursos suficients perquè la cria desclogui gairebé independent (com en el kiwi), mentre que un rovell reduït obliga a canalitzar una forta energia en la cura postnatal. Esquema del continu entre altricialitat i precocialitat segons la inversió energètica inicial. Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 14 L'ésser humà com a altricial secundari Si comparem els primats amb la resta de mamífers, aquests es mostren relativament precocials.

No obstant això, l'espècie humana constitueix una paradoxa evolutiva singular coneguda com a altricialitat secundària (Portman, 1941). Mentre que un nounat humà presenta certes capacitats sensorials avançades típiques dels primats, el seu sistema nerviós i motor és extremadament immadur: el cervell humà neix amb només un 25-30% del seu volum adult (falta desenvolupar el 70-75% restant fora de l'úter, segons Dunsworth et al., 2012). Els nadons humans triguen molt més que qualsevol altre primat a mantenir-se drets, gatejar o caminar, requerint una cura parental intensiva i perllongada.

DEFINICIÓ L'altricialitat secundària és la condició biològica humana en què, malgrat procedir d'un llinatge filogenèticament precocial (primats), el part prematur adaptatiu condueix al naixement d'un fetus neurològicament dependent i indefens que completa gran part del creixement cerebral de manera extrauterina. COMPROVA-HO 14 Per què diem que la condició altricial humana és «secundària» i no primària?

Pressions selectives en dietes omnívores i quimiorecepció adaptativa La dieta omnívora ofereix flexibilitat ecològica, però imposa desafiaments greus: el consum de vegetals comporta el risc d'ingerir fitoquímics tòxics elaborats com a defensa química vegetal; la carn és difícil d'obtenir, posa en perill el caçador i es descompon de pressa per proliferació bacteriana; i el metabolisme requereix integrar vitamines i minerals que no es troben en un únic tipus d'aliment. Per resoldre aquests reptes, els sentits químics actuen com a mecanismes d'avaluació hedònica i nutricional: Sentit del gust: orienta la ingesta cap a compostos energètics o minerals deficitaris.

La dolçor assenyala carbohidrats simples (com la glucosa de les fruites), mentre que el sodi és clau per als herbívors (els carnívors l'obtenen fàcilment de la sang i la carn). A diferència d'això, els felins estrictes han perdut els receptors funcionals del gust dolç i mostren una sensibilitat molt baixa a la sal. Sensibilitat a l'amargor: existeixen desenes de gens que codifiquen receptors específics de gust amarg per identificar una vasta varietat de molècules tòxiques.

Per exemple, la cafeïna pura activa un rebuig innat pel seu sabor amarg; si s'administra purificada en càpsules o begudes ensucrades sense percepció del gust amarg, s'anul·la aquest fre d'alerta i es pot produir una intoxicació cardiovascular severa. Sentit de l'olfacte: constitueix un detector a distància de putrefacció i patògens. Mostrem una predisposició innata a rebutjar pudors associades a la descomposició biològica.

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 15 EXEMPLE En entorns controlats com un laboratori químic s'educa expressament per trencar la tendència innata a ensumar flascons o pots desconeguts, atès que l'olfacte és la nostra primera via d'exploració biològica espontània davant d'estímuls nous. Saviesa nutricional i reaccions protectores col·lectives La hipòtesi de la saviesa nutricional proposa que els animals tenen una inclinació natural innata a balancejar la seva ingesta per cobrir micronutrients essencials.

En proves experimentals d'elecció hedònica alimentària, els individus no seleccionen exclusivament l'opció més calòrica, sinó patrons dietètics complementaris que equilibren les mancances químiques del cos. D'altra banda, emocions bàsiques com el fàstic tenen un sentit profilàctic essencial. El vòmit desencadena una reacció imitativa en el grup: quan veiem vomitar algú, sovint sentim una nàusea immediata. Des del punt de vista adaptatiu, si un congènere ha ingerit verí o patògens en un menjar compartit, expulsar el contingut estomacal propi de manera anticipada redueix el perill d'intoxicació. A més, allunyar-se de l'ejecció evita el contacte amb bacteris o virus infecciosos.

ERROR FREQÜENT Creure que el fàstic i les nàusees són simples fallades o debilitats fisiològiques del cos. Des de la perspectiva evolucionista són respostes adaptatives motores i emocionals dissenyades per la selecció natural per protegir-nos d'intoxicacions letals i càrregues microbianes. COMPROVA-HO 15 Quin perill planteja la manipulació industrial dels sabors en relació amb la saviesa nutricional? Medicina evolucionista: febre i nàusees gestacionals La medicina evolucionista postula que determinats estats considerats símptomes clínics nocius són realment defenses actives que no s'haurien d'interrompre sistemàticament.

Per exemple, una elevació moderada de la temperatura corporal (febre) millora la resposta immunitària de l'organisme i hostilitza l'ambient de proliferació dels patògens. Un cas paradigmàtic són les nàusees del primer trimestre de l'embaràs (que afecten entre el 80% i el 90% de les dones gestants): Cronologia adaptativa: apareixen amb força entre la setmana 2 i la 4 de gestació, coincidint exactament amb la implantació definitiva del blastocist i el començament de l'intercanvi de sang entre mare i embrió. El pic es manté durant la fase d'organogènesi, quan el fetus és màximament vulnerable a agents teratògens.

Aliments detonants: el malestar no és aleatori; es dispara preferentment amb aliments rics en fitoquímics amargs (verdures fortes), olors penetrants o carns sospitoses de portar bacteris. Avantatge de supervivència: l'expulsió i evitació d'aquestes toxines protegeix el desenvolupament embrionari. Les dones que no experimenten cap tipus de nàusea gestacional presenten una taxa d'avortament espontani fins a tres vegades més elevada que aquelles que sí que en pateixen. El Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 16 desconeixement d'aquesta funció va portar en el passat a l'ús de fàrmacs no innocus com la talidomida per inhibir aquest símptoma de valor adaptatiu.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Intercanvi mare-embrió Inici a la 2a-4a setmana gestacional Vulnerabilitat a teratògens Període d'organogènesi sensible Nàusees gestacionals Expulsió de toxines Rebuig d'amargs i carns fermentades Descens d'avortaments Risc 3 cops inferior si n'hi ha Ús d'espècies com a mecanisme biocida L'addició d'espècies a la cuina tradicional té una profunda arrel biocida més que gastronòmica. Les substàncies aromàtiques sintetitzades per vegetals (com la capsaïcina del bitxo o compostos d'all, ceba, pebre i orenga) posseeixen una elevada acció antibacteriana i antifúngica.

La seva distribució cultural i geogràfica ho constata: En climes càlids o temperats, on la calor afavoreix la ràpida proliferació de microorganismes, les receptes tradicionals incorporen moltes més espècies que en climes freds (on el menjar es pot consumir fins i tot cru sense un risc immediat de descomposició). S'apliquen moltes més espècies en plats de carn que en verdures, atès que el teixit animal és un substrat molt més propens al creixement ràpid de colònies bacterianes perilloses. Aprenentatge d'aversió gustativa: l'efecte Garcia L'aprenentatge animal clàssic assumia que qualsevol estímul neutre es podia associar a un reforç si coincidien temporalment en segons.

No obstant això, John Garcia va demostrar l'existència de mecanismes especialitzats denominats aversió gustativa condicionada (efecte Garcia), que trenquen les regles del condicionament estàndard: PER RECORDAR-HO Davant d'un nou aliment, els omnívors mostren neofòbia moderada: en proven només una petita porció i esperen hores. Si no sorgeix cap molèstia gèstrica, l'incorporen a la dieta; si els provoca dolor o vòmit, l'eviten de forma persistent gràcies a l'efecte Garcia.

La prova evolutiva definitiva d'aquest mecanisme rau en les espècies hiperespecialitzades: les espècies hematòfagues estrictes com el ratpenat vampir han perdut evolutivament la capacitat de desenvolupar aversió gustativa condicionada. Com que s'alimenten exclusivament de sang, no tenen la Un sol assaig: l'associació s'instaura amb una única experiència d'ingesta seguida d'intoxicació. 1 Llargues demores temporals: es produeix l'aprenentatge fins i tot si passen diverses hores entre la ingesta del sabor i l'aparició del malestar gàstric, respectant els ritmes naturals de la digestió.

2 Predisposició biològica selectiva: l'organisme associa exclusivament el malestar intern (nàusea) amb pistes químiques com el gust i l'olfacte, però mai amb estímuls visuals o auditius concurrents. 3 Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 17 necessitat biològica d'aprendre a descartar verins vegetals o preses químicament perilloses, a diferència dels ratpenats insectívors, que conserven aquesta aversió intacta davant dels tòxics que acumulen certs insectes. COMPROVA-HO 16 Per què un ratpenat vampir no desenvolupa aversió a un sabor que li produeix nàusees en un experiment?

IDEES CLAU La Life History Theory analitza com els organismes gestionen el compromís energètic entre l'esforç somàtic (supervivència pròpia) i l'esforç reproductiu. L'ésser humà és un animal altricial secundari: neix amb només el 25-30% del cervell adult, requerint una llarga inversió parental per completar el desenvolupament extrauterí. Els receptors d'amargor i el fàstic constitueixen defenses químiques evolutives davant de toxines vegetals i patògens en la dieta omnívora. Les nàusees gestacionals durant el primer trimestre tenen la funció adaptativa de blindar l'embrió durant l'organogènesi contra substàncies teratogèniques.

L'ús cultural d'espècies en la preparació de carns i en climes temperats actua com a barrera biocida contra la proliferació microbiana. L'efecte Garcia demostra una predisposició biològica selectiva: s'adquireix aversió amb un sol assaig i hores de demora exclusivament envers sabors i olors, un tret absent en hematòfags estrictes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. Quina funció adaptativa tenen les nàusees i vòmits que pateixen la majoria de dones en el primer trimestre de l'embaràs? 18. Quines tres característiques fonamentals distingeixen l'aprenentatge per efecte Garcia del condicionament operant clàssic?

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 18 SUPERVIVÈNCIA 3 Ecologia del farratge, transició neolítica i detecció del perill EN ACABAR SABRÀS Descriure l'estructura social bàsica i les pautes de mobilitat de les societats caçadores- recol·lectores. Distingir les taxes d'èxit i la contribució calòrica de la caça i la recol·lecció segons la latitud. Analitzar els costos biològics, sanitaris i socials derivats de la Revolució Neolítica. Explicar els experiments de predisposició biològica a la por i el concepte d'atenció facilitada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què tenim fòbies fàcils a serps o aranyes i no a elements moderns com endolls o cotxes?

Ecologia i estructura social dels caçadors-recol·lectors Durant el 99% de la història filogenètica d'Homo sapiens, el farratge —entès com el conjunt d'activitats destinades a localitzar i obtenir recursos nutricionals— ha constituït la base de la supervivència. Abans de l'adveniment de la domesticació, el cent per cent de la humanitat subsistia exclusivament mitjançant la caça i la recol·lecció.

Les comunitats tradicionals que encara mantenen aquest mode de vida presenten una sèrie de correlats estructurals comuns adaptats a la mobilitat i a l'explotació extensiva de l'entorn: Baixa densitat demogràfica: bandes petites que rarament superen el centenar d'individus, sovint d'entre 30 i 50 membres per campament. Nomadisme o seminomadisme: desplaçaments estacionals periòdics en resposta a la disponibilitat cíclica dels recursos naturals. Unitat social bàsica: estructurada al voltant de la família nuclear o extensa dins d'un grup cohesionat. Organització sociopolítica igualitària: lideratges informals sense autoritat coercitiva sobre la resta del grup.

Mínima divisió del treball: baixa especialització laboral, limitada a tasques a temps parcial segons l'edat o el gènere. Propietat comunal i reciprocitat: gestió col·lectiva dels recursos del territori i una tendència generalitzada a compartir l'aliment basada en xarxes d'ajuda mútua. Conflicte intergrupal reduït: densitat de conflicte físic organitzat baixa respecte a etapes posteriors, condicionada per l'absència de béns immobles emmagatzemables. Les poblacions actuals que conserven aquesta economia, com els !Kung San del desert del Kalahari (estudiats en profunditat per Richard B. Lee), no s'han d'interpretar com a «fòssils vivents» o relíquies estàtiques del passat ancestral.

Aquests grups han evolucionat al llarg del mateix temps biològic i Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 19 cultural que les societats industrialitzades, si bé han estat forçats a ocupar nínxols marginals i inaccessibles a causa de la pressió i expansió de grups colonitzadors. COMPROVA-HO 20 Quines característiques demogràfiques i polítiques limiten la jerarquització estricta en les bandes farratjadores tradicionals? Desmuntant biaixos etnogràfics: dieta i el mite de l'home caçador La recerca antropològica clàssica va projectar narratives androcèntriques que sobreestimaven el pes de les preses animals.

Aquest marc ha quedat qüestionat per dos contrastos empírics: DEFINICIÓ La fiabilitat de foratjament reflecteix la probabilitat estadística d'èxit associada a cada activitat extractiva diària dins d'un mateix ecosistema ancestral. Entre els !Kung San, les dones aporten entre un 60% i un 80% de la ingesta calòrica vegetal, dedicant a la recol·lecció entre dos i tres dies per setmana. Menys del 20% del total calòric prové de la carn. La causa radica en una asimetria fonamental de predictibilitat: La recol·lecció vegetal té una probabilitat d'èxit del 100% per jornada invertida.

La caça major presenta una taxa d'èxit diària del 25% aproximadament, requerint una mitjana de quatre jornades per aconseguir una presa. Tot i la seva impredictibilitat, la carn resulta indispensable perquè concentra aminoàcids, lípids i micronutrients absents o escassos en la matèria vegetal disponible. ERROR FREQÜENT Assumir que la divisió sexual del treball i el percentatge vegetal de la dieta són idèntics a totes les latituds. La biomassa vegetal disminueix dràsticament en allunyar-se de l'equador, invertint la dependència nutricional cap a la pesca i la caça de fauna àrtica o subàrtica.

La composició de la dieta varia directament en funció de la latitud geogràfica i la radiació solar: El mite de la inanició: Lluny de trobar-se en un estat de carència crònica o fam, aquests grups assoleixen una aportació calòrica i proteica que sol superar els nivells mínims recomanats. En hàbitats on l'agricultura no és viable, el farratge resulta una estratègia nutricionalment òptima i altament eficient. 1 El mite de l'home caçador: En les societats de latituds temperades i càlides, com els !Kung San, la ingesta bàsica depèn primàriament de la recol·lecció vegetal.

A més, l'arqueologia i les representacions rupestres confirmen que les dones també participaven en partides de caça, malgrat condicionants fisiològics derivats de la gestació i la lactància.

2 Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 20 Factor ecològic A prop de l'equador (climes càlids) Latituds altes (climes freds) Biomassa vegetal Abundant i diversa Molt escassa o estacionalment inexistent Recurs prioritari Recol·lecció de llavors, arrels i fruits Pesca i caça d'animals terrestres/marins Contribució per gènere Majoritària de les dones (fins al 80%) Predominant dels homes Cas etnogràfic !Kung San (desert del Kalahari) Inuits (regió àrtica) COMPROVA-HO 21 Per què la caça es manté com una tasca essencial malgrat que només té un 25% d'èxit diari?

La Revolució Neolítica: transició ecològica, costos i conseqüències La transició des de l'economia farratjadora cap a l'agricultura i la ramaderia no es va circumscriure a un únic nucli d'innovació, sinó que es va produir per convergència evolutiva en múltiples regions independents (Creixent Fèrtil, Xina, Nova Guinea, Amèrica del Sud, Mesoamèrica i el Sahel africà).

PROCÉS Impacte demogràfic i sanitari de la transició neolítica 1 Sedentarisme agrícola Producció estable de conreus i domesticació d'animals 2 Augment demogràfic Increment notable de la concentració d'habitants per quilòmetre quadrat 3 Aparició de ciutats Nuclis urbans d'alta densitat amb acumulació de riquesa 4 Propagació patògena Aparició d'epidèmies infeccioses i descens temporal de la salut A mesura que la densitat d'individus s'eleva, el cost energètic i logístic per obtenir calories mitjançant el farratge es dispara exponencialment, superant l'esforç requerit per la producció agrària intensiva: Gràfica del cost d'alimentació segons densitat poblacional en caça-recol·lecció i agricultura.

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 21 L'adopció de l'agricultura va generar profunds canvis en les condicions de vida humanes: Avantatges Costos i inconvenients Major volum absolut de calories obtingudes per unitat de superfície. Vulnerabilitat a la pèrdua de collites, que desencadena episodis greus d'inanició. Fort creixement demogràfic i concentració urbana. Aparició de classes socials, estratificació i desigualtat estructural de gènere. Divisió avançada del treball i especialització tecnològica. Elevada càrrega de malalties infeccioses per amuntegament i zoonosi ramadera. Sedentarisme i capacitat d'emmagatzematge de riquesa acumulable.

Increment dels conflictes bèl·lics organitzats per la disputa de recursos i terres. Millor domini tècnic sobre l'entorn immediat. Degradació continuada dels ecosistemes naturals locals. Les dades arqueològiques i etnològiques desmunten la imatge idíl·lica d'unes societats primitives immunes a la violència: les taxes de mort violenta no mostren una relació lineal inversa amb el nivell tecnològic de la societat. Gràfica de taxes de mortalitat violenta en societats estatals i no estatals.

Durant les primeres fases agràries, la salut poblacional i l'estatura mitjana van experimentar un marcat descens com a conseqüència de la pobresa nutricional dels monoconreus i la propagació d'epidèmies urbanes, una tendència que només es revertiria amb els avenços higiènics i sanitaris de l'era industrial. COMPROVA-HO 22 Quina pressió ecològica fa que el farratge sigui inviable quan la densitat poblacional creix sobtadament?

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 22 Detecció de perills ancestrals: predisposició biològica i atenció facilitada Les emocions responen a programes adaptatius seleccionats per resoldre problemes crítics de supervivència (com l'evitació de tòxics, la fugida de depredadors o la tria d'hàbitat). Les emocions no són bones o dolentes per si mateixes, sinó que presenten una valència funcional orientada a potenciar o inhibir una conducta segons el context evolutiu. DEFINICIÓ La por adaptativa és una resposta fisiològica i conductual automatitzada davant d'estímuls amenaçadors, orientada a desencadenar conductes d'evitació o confrontació i optimitzar l'atenció i la memòria.

Per avaluar si aquestes respostes són d'origen purament innat o condicionades culturalment, Cook i Mineka (1989) van analitzar macacos rhesus (Macaca mulatta) que convivien en llibertat amb serps verinoses com les cobres. Els individus criats en captivitat no manifestaven inicialment por a les serps reals ni de joguina. Tanmateix, una única exposició visual a un congènere reaccionant amb pànic davant d'una serp era suficient perquè aprenguessin de manera immediata i duradora aquesta aversió. Gràfica de respostes d'evitació en macacos davant de flors o serps.

Quan es van substituir les serps per imatges d'estímuls inofensius (com flors o daus de fusta) emparellades amb les mateixes reaccions de por d'altres monos, els subjectes experimentals van ser incapaços d'adquirir cap fòbia. Aquesta troballa demostra una predisposició biològica a desenvolupar por selectiva cap a elements que han representat pressions selectives durant el passat filogenètic.

Aquest biaix opera també en la percepció humana mitjançant el mecanisme d'atenció facilitada: Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 23 PROCÉS Mecanisme d'aprenentatge biològicament preparat de la por 1 Estímul ancestral rellevant Detecció visual d'una serp o aranya a l'entorn 2 Senyal social de pànic Observació d'una resposta de por en un congènere 3 Condicionament immediat Fixació ràpida de l'aversió en una única exposició 4 Evitació adaptativa Conducta d'alerta i fugida que garanteix la supervivència Tant en infants com en adults (així com en primats no humans), la latència per detectar una serp o una aranya camuflada entre nou estímuls neutres és significativament menor que la necessària per localitzar un estímul neutre o floral entre elements amenaçadors.

Aquest processament visual prioritari s'activa davant de siluetes i patrons corporals associats a perills ancestrals de la nostra història evolutiva. COMPROVA-HO 23 Què demostren els experiments de Cook i Mineka sobre el mecanisme d'adquisició de fòbies? IDEES CLAU Durant el 99% de la història de la nostra espècie, la supervivència ha depès exclusivament de la caça i la recol·lecció en bandes mòbils i igualitàries. El mite de l'home caçador queda desmentit per l'aportació calòrica femenina, que assoleix entre el 60% i el 80% dels nutrients vegetals en societats com els !Kung San.

La recol·lecció vegetal ofereix una certesa diària del 100%, mentre que la caça té una probabilitat d'èxit propera al 25%. La dependència de la carn augmenta amb la latitud a causa de la disminució dràstica de biomassa vegetal a mesura que ens allunyem de l'equador. La Revolució Neolítica va permetre majors densitats demogràfiques a costa d'un augment en patologies infeccioses, desigualtat social i vulnerabilitat a les males collites. L'aprenentatge de la por presenta una preparació biològica: s'adquireixen fàcilment respostes fòbiques i atenció facilitada davant d'amenaces ancestrals com serps i aranyes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24.

Com influeix la latitud en la divisió sexual del treball nutricional en grups farratjadors? 25. Què reflecteix la corba de costos en comparar el farratge amb l'agricultura a mesura que creix la densitat poblacional? 26. En què consisteix el biaix d'atenció facilitada davant d'estímuls ancestrals de perill? Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 24 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27. Quin percentatge aproximat del volum cerebral adult presenta un nadó humà en néixer? 28. Per què els ratpenats vampirs no desenvolupen aversió gustativa condicionada en ser intoxicats experimentalment? 29.

En quines circumstàncies culinàries tradicionals és més freqüent i intens l'ús d'espècies? 30. Segons la Life History Theory, com es categoritza una espècie K respecte d'una r? 31. Quina proporció calòrica vegetal aporten aproximadament les dones !Kung San al seu grup? 32. Quina és la taxa d'èxit mitjana estimada per jornada en una partida de caça tradicional? 33. Quin cost biològic i social va acompanyar immediatament la transició al Neolític? 34. Què van observar Cook i Mineka en condicionar la por a flors en macacos rhesus?

Un 50-55% a) Més del 70% b) Un 25-30% c) Un 10-15% d) Mengen exclusivament sang sense toxines a) No tenen memòria a llarg termini b) El seu sentit de l'olfacte està atrofiat c) Tenen un sistema nerviós primitiu d) En dietes hipercalòriques àrtiques a) En plats de carn i climes càlids b) En verdures de climes freds c) En cereals de zones seques d) Més cries i maduració ràpida a) Mortalitat independent de la densitat b) Maduració lenta i alta inversió parental c) Reproducció precoç i cos petit d) Entre un 30% i un 40% a) Menys del 20% b) Entre un 60% i un 80% c) Prop del 95% d) Pràcticament el 100% a) Aproximadament un 25% b) Al voltant del 50% c) Sempre superior al 75% d) Major mobilitat geogràfica dels grups a) Reducció de les malalties infeccioses b) Eliminació definitiva de la desnutrició c) Augment de malalties i desigualtat social d) Oblidaven la por al cap d'un dia a) Mostraven por només davant adults b) Eren incapaços de desenvolupar la fòbia c) Aprenien la fòbia immediatament d) Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 25 4 Estratègies d'història vital, fertilitat òptima i menopausa EN ACABAR SABRÀS Analitzar el compromís energètic entre esforç somàtic i reproductiu en la història vital humana.

Explicar per què la taxa de fertilitat òptima no coincideix amb el màxim fisiològic de parts. Contrastar les hipòtesis adaptatives i no adaptatives sobre l'origen evolutiu de la menopausa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què les dones de societats caçadores tradicionals solen esperar uns 4 anys entre fills en lloc de tenir-ne un cada any? La reproducció humana constitueix un repte d'assignació de recursos limitats al llarg del cicle biològic individual.

Reproducció 4 Estratègies d'història vital, fertilitat òptima i menopausa 5 Asimetries de gènere, sistemes d'aparellament i correlats anatòmics 6 Preferències d'elecció de parella i gestió del conflicte sexual Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 26 ESQUEMA Estratègies reproductives humanes Assignació energètica i estratègies vitals Tot organisme disposa d'un pressupost energètic finit.

Segons la teoria de la història vital (vegeu «Supervivència — Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació»), aquest pressupost s'ha de distribuir entre dues grans categories: l'esforç somàtic, orientat al manteniment i al creixement corporal, i l'esforç reproductiu, destinat a perpetuar els gens propis. L'esforç reproductiu es divideix en dos components essencials: Inversió en aparellament: inclou l'esforç pre-copulari (cerca i atracció de parella) i l'esforç post- copulari. Inversió parental: comprèn l'esforç prenatal (gestació) i postnatal (criança i aportació nutricional).

Aquesta assignació depèn de decisions adaptatives clau: quan reproduir-se, quant invertir en cada esdeveniment i amb qui fer-ho. Taxa de fertilitat òptima i intervals entre naixements L'èxit reproductiu no equival a tenir el màxim nombre d'embarassos possible, sinó a maximitzar la quantitat de descendència que sobreviu fins a l'edat reproductiva. La taxa de fertilitat òptima representa la diferència màxima entre els naixements totals i la mortalitat infantil associada.

Estratègies vitals Assignació del pressupost energètic Esforç somàtic Manteniment i supervivència pròpia Esforç reproductiu Aparellament i inversió parental Fertilitat òptima Espaiat d'intervals entre naixements Menopausa (PRLS) Cessament reproductiu adaptatiu Sistemes d'aparellament Asimetries i criteris de selecció Cura parental Inversió i conflicte intrafamiliar Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 27 Gràfica de la taxa de fertilitat òptima i supervivència neta Quan la fertilitat s'eleva en excés, la mortalitat dels fills s'incrementa de manera no lineal per manca d'atenció i alimentació.

Per tant, la selecció natural afavoreix el punt , on la distància entre naixements i morts és màxima. Un cas empíric paradigmàtic es troba en les societats caçadores-recol·lectores (vegeu «Supervivència — Ecologia del farratge, transició neolítica i detecció del perill»). En el desert del Kalahari, les dones !Kung San aporten entre un 60% i un 80% de la ingesta calòrica vegetal del grup i han de desplaçar- se carregant amb els fills petits. Gràfica de l'interval entre parts en mares !Kung Nicholas Blurton Jones va calcular que les mares !Kung mantenen un interval mitjà entre parts d'aproximadament 48-50 mesos (4 anys).

Els infants menors de 4 anys no poden caminar llargues distàncies sols, són vulnerables a depredadors i es perden fàcilment. Si una mare té dos fills molt seguits, el pes i l'atenció requerida sobrepassen les seves capacitats físiques, disparant la mortalitat infantil. L'espaiament reproductiu ampli actua així com un optimitzador directe de la supervivència dels fills. F 0 α Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 28 COMPROVA-HO 36 Per què una dona !Kung que reduís el seu interval entre parts a 2 anys reduiria el seu èxit reproductiu final?

Mortalitat juvenil, esperança de vida i timing reproductiu El risc de mortalitat ambiental altera profundament el moment d'inici de la reproducció. Quan una població pateix una baixa esperança de vida i una elevada taxa de mortalitat juvenil, els models biològics prediuen un avançament de l'edat del primer part i una reducció de l'espaiat entre naixements: cal produir descendència abans que el risc de morir anul·li l'oportunitat de transmetre els gens. Gràfica de fertilitat i edat materna a Chicago En entorns urbans actuals com la ciutat de Chicago (estudiada per Wilson i Daly), s'observa aquest mateix patró comportamental.

Als barris amb una esperança de vida baixa i elevada mortalitat juvenil, les mares primerenques inicien la reproducció de manera molt primerenca (pic concentrat entre els 20 i els 24 anys). En canvi, en sectors amb alta esperança de vida, l'edat reproductiva es posterga i es distribueix de manera més homogènia al llarg de la dècada següent. ERROR FREQÜENT Creure que l'avançament de la maternitat en entorns marginals és una fallada del control de la natalitat o una conducta irracional. Des del punt de vista de la història vital, és una resposta adaptativa facultativa davant marcadors ambientals d'alta mortalitat i baixa longevitat esperada.

El període de vida post-reproductiu (PRLS) i l'enigma de la menopausa La menopausa és l'aturada permanent de la capacitat ovulatòria molt abans que finalitzi la vida biològica de l'organisme femení. Aquest període s'anomena tècnicament PRLS (post-reproductive lifespan). Lluny de ser un fenomen universal en mamífers, gairebé només es dona en humans i en Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 29 algunes espècies de balenes dentades. Com pot la selecció natural afavorir la suspensió de la transmissió directa de gens dècades abans de la mort?

Hi ha dues visions enfrontades: Hipòtesi Mecanisme proposat Evidència / Crítica Hipòtesi no adaptativa (Subproducte) El PRLS és un simple artefacte modern: la medicina i la higiene han allargat la longevitat somàtica més enllà de la caducitat ovàrica ancestral. Refutada per l'antropologia: en el Paleolític i en caçadors actuals, els individus que superen la infància sobreviuen sovint fins als 60-70 anys; la baixa esperança de vida històrica era fruit de la mortalitat infantil. Hipòtesi del risc reproductiu (Hazard Hypothesis) El PRLS actua com una assegurança contra la indeterminació: atura la reproducció per no morir abans de completar la cura de la descendència existent.

Explica la protecció de la mare, però requereix beneficis addicionals d'aptitud inclusiva per justificar dècades de vida estèril. Hipòtesi de la mare (Mother Hypothesis) El risc de mort durant el part creix exponencialment a partir dels 35 anys. Té més compte prioritzar els fills ja nascuts que arriscar la vida en un nou part. L'espècie humana té cries altricials secundàries (vegeu «Supervivència — Estratègies vitals i mecanismes d'alimentació»), que moren si la seva mare mor en el part. Hipòtesi de l'àvia (Grandmother Hypothesis) L'energia es desvia de la reproducció pròpia a la cooperació en la criança dels nets, incrementant l'eficàcia inclusiva de la matriarca.

Fonamentada en dades de societats tradicionals com els Hadza i els Aka, a més de registres històrics a Europa i Amèrica. DEFINICIÓ Hipòtesi de l'àvia: proposa que la selecció natural va afavorir la pèrdua de la fertilitat a la meitat de la vida perquè les dones post-menopàusiques obtenen un major rendiment d'eficàcia biològica inclusiva invertint temps i nutrients en els seus néts i filles reproductores que tenint fills propis d'alt risc. L'estudi clàssic de Kristen Hawkes, James O'Connell i Nicholas Blurton Jones sobre les dones Hadza de Tanzània va proporcionar la base empírica essencial de la hipòtesi de l'àvia.

Quan les condicions ecològiques són exigents, les àvies sans fills lactants al seu càrrec recol·lecten tubercles i altres recursos calòrics de forma intensiva, augmentant substancialment el creixement i les probabilitats de supervivència dels seus néts. Així mateix, l'anàlisi de registres històrics de baptisme i defunció dels segles XVIII i XIX al Canadà i Finlàndia va confirmar aquest efecte: les dones amb la seva mare residint al mateix poble tenien de mitjana dos nets més per cada dècada que aquesta sobrevivia després dels 50 anys. En canvi, quan l'àvia vivia a més de 20 km de distància, la fecunditat de les filles descendia de manera significativa.

Malgrat la seva solidesa, la hipòtesi de l'àvia presenta limitacions teòriques destacables: Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 30 1. Magnitud de l'efecte limitat: des del punt de vista genètic, un fill propi transmet el 50% dels gens ( ), mentre que un nét només transmet el 25% ( ). La millora en néts no sempre compensa matemàticament la pèrdua d'un fill directe. 2. Assumpció de matrilocalitat: el model assumeix una forta filopàtria femenina (residència matrilocal), però la major part de societats humanes tradicionals registrades han estat patrilocals o virilocals, dispersant les filles lluny de la mare.

COMPROVA-HO 37 Quina dada desmenteix que la menopausa sigui un invent recent fruit de la medicina moderna? IDEES CLAU L'esforç reproductiu es divideix entre inversió en aparellament (pre i post-copulari) i inversió parental (prenatal i postnatal). La taxa de fertilitat òptima maximitza la diferència neta entre naixements i mortalitat infantil, no el nombre absolut de parts. L'interval entre parts de 4 anys en les dones !Kung és una adaptació a la càrrega física durant la recol·lecció nòmada. La mortalitat elevada i la baixa esperança de vida avancen l'edat reproductiva de les dones, tant en societats ancestrals com en barris urbans marginals.

La menopausa no és un subproducte modern, sinó una adaptació explicada conjuntament per la hipòtesi de la mare (risc obstètric creixent) i la de l'àvia (cura al·loparental de la descendència de les filles). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Com influeix una baixa esperança de vida en l'edat de reproducció d'una dona jove? 39. En què es diferencia la hipòtesi de la mare de la hipòtesi de l'àvia respecte a la menopausa? r = 0,5 r = 0,25 Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 31 REPRODUCCIÓ 5 Asimetries de gènere, sistemes d'aparellament i correlats anatòmics EN ACABAR SABRÀS Distingir com l'anisogàmia i la inversió parental generen asimetries en la taxa i variança reproductiva.

Comparar la prevalença dels diferents sistemes d'aparellament en les cultures humanes tradicionals. Inferir el model d'aparellament ancestral humà a partir de l'anatomia comparada amb altres primats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què els testicles d'un ximpanzé són quatre vegades més grans que els d'un goril·la si el goril·la pesa el doble? Bases evolutives del comportament sexual: cooperació i conflicte La reproducció sexual requereix la unió de gàmetes de dos individus diferents.

Aquesta interacció genera una situació dual: d'una banda hi ha cooperació, ja que ambdós progenitors comparteixen l'objectiu que la descendència sobrevisqui; de l'altra, sorgeix un profund conflicte d'interessos biològics. Com que els interessos genètics de mascles i femelles no són idèntics, cadascun desenvolupa estratègies d'aparellament pròpies per optimitzar el seu èxit reproductiu. DEFINICIÓ L'anisogàmia és l'asimetria fonamental en la mida i el cost energètic de producció dels gàmetes entre sexes. Les femelles produeixen pocs gàmetes grans i rics en nutrients (òvuls), mentre que els mascles produeixen quantitats massives de gàmetes petits i mòbils (espermatozoides).

L'any 1972, el biòleg Robert Trivers va formular la teoria de la inversió parental a partir d'aquesta divergència gamètica. En els mamífers, la desigualtat inicial s'amplifica enormement per la fisiologia reproductiva femenina: la gestació interna i la posterior lactància representen un cost bioenergètic i de temps obligatori exclusiu de les femelles. En canvi, el mascle té com a inversió mínima biològica només el temps i els espermatozoides de la còpula. Els recursos que el mascle aporta després a la parella o a les cries són facultatius i altament variables segons l'espècie i el context ecològic.

Apunts de Comportament Humà i Evolució " Psicologia UdL 32 Esquema causal entre inversió parental, ràtio operativa i selecció sexual. Aquesta disparitat en la inversió parental condiciona la taxa reproductiva potencial (el nombre de descendents que un individu pot generar per unitat de temps). El sexe que inverteix més presenta una taxa reproductiva menor i una menor disponibilitat temporal per tornar-se a aparellar. Com a resultat, la proporció operativa de sexes (la ràtio d'individus receptius de cada sexe en un moment donat) queda fortament esbiaixada cap a una major abundància de mascles disposats a aparellar-se respecte a femelles disponibles.

PROCÉS De l'anisogàmia a la competició intrasexual 1 Anisogàmia inicial Òvuls cars i escassos versus espermatozoides abundants i mòbils. 2…