Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL Grau en Enginyeria Informàtica Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts d'Organització Empresarial (UdL): estructures organitzatives, formes jurídiques, cooperatives i màrqueting mix de les 6 P per preparar l'examen. APREN.AI Índex 1 Estructures i formes organitzatives de l'empresa 1. Naturalesa i perspectives d'anàlisi de l'empresa 2. Transició històrica: de la forma unitària a la complexa 3. Noves formes organitzatives modernes 4.

Estructures federals i models cooperatius asiàtics 2 Classificació general de les empreses i criteris tipològics Criteri sectorial: branques de l'activitat productiva Criteri de grandària i dimensió europea Criteris de propietat del capital i la plataforma INVENT Àmbit geogràfic, diversificació d'oferta i delegació decisional 3 Formes jurídiques, constitució mercantil i pla d'empresa Naturalesa jurídica i responsabilitat patrimonial Formes sense personalitat jurídica pròpia Característiques i tràmits de constitució de les societats mercantils El pla d'empresa 4 Economia social i societats cooperatives Fonaments i característiques de l'economia social Principis rectors i tipologies d'entitats Orígens històrics i pensament cooperatiu L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i els vuit valors Estructura del cooperativisme: cooperatives de 1r grau, 2n grau i grups cooperatius 5 Fonaments i evolució històrica del màrqueting El concepte de màrqueting i la cadena de valor Evolució clàssica del màrqueting Evolució moderna: Del Màrqueting 1.0 al Màrqueting 5.0 Tipologies de màrqueting i fonaments estratègics 6 El Màrqueting Mix: Les 6 P de les variables comercials 1.

Variable Producte 2. Variable Preu 3. Variable Distribució (Place) 4. Variable Comunicació (Promotion) 5. Variable Persones (People) 6. Variable Servei Postvenda 7 Resum per repassar Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 1 Estructures i formes organitzatives Classificació i formes jurídiques de l'empresa Economia social i societats cooperatives Màrqueting i les 6 P del Màrqueting Mix Cronologia del cooperativisme i evolució del màrqueting Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 2 1 Estructures i formes organitzatives de l'empresa EN ACABAR SABRÀS Diferenciar l'estructura unitària simple (US) de la forma múltiple complexa (MC). Classificar els nous models organitzatius com l'estructura en xarxa, el trèvol i l'organització sense fronteres. Contrastar el funcionament del Keiretsu japonès i el Chaebol sud-coreà segons la propietat i el control. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les grans corporacions modernes han abandonat l'estructura jeràrquica piramidal tradicional? L'empresa constitueix una unitat econòmica bàsica que opera dins d'un entorn i d'un marc institucional determinat.

Per entendre el seu funcionament intern, cal analitzar-la des de la seva doble dimensió estructural i estudiar la transformació històrica dels seus models organitzatius.

ESQUEMA Evolució de les formes organitzatives Forma Unitària Simple Piramidal i única societat Forma Múltiple Complexa Descentralització divisional Multiplanta Una sola societat mercantil Grup relacionat Negocis connectats amb matriu Conglomerat Negocis independents i matriu Noves formes flexibles Models oberts i col·laboratius Xarxa o virtual Interna, estable i dinàmica Trèvol Quatre components o fulles Sense fronteres Ruptura de barreres i staff Federal i asiàtics Keiretsu i Chaebol Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 3 1.

Naturalesa i perspectives d'anàlisi de l'empresa L'estudi de la realitat empresarial requereix distingir dues perspectives fonamentals d'anàlisi: Estructura organitzativa: reflecteix la configuració global de l'entitat, els seus elements i les relacions internes per executar les tasques i assolir els objectius fixats. Estructura econòmica-financera: s'encarrega de dissenyar i gestionar les inversions econòmiques i el finançament dels recursos.

DEFINICIÓ L'empresa és una unitat econòmica de producció, decisió, planificació i control de la seva activitat, dotada d'una estructura financera pròpia amb connexió als mercats financers i articulada com una comunitat d'interessos jerarquitzada entre els seus empleats per assolir fites comunes. 2. Transició històrica: de la forma unitària a la complexa Al llarg de les darreres dècades, el creixement empresarial ha provocat canvis estructurals profunds.

La transició des del model convencional unitari cap a models múltiples s'ha consolidat mitjançant tres grans ruptures: Aquesta evolució defineix dos grans arquetips d'organització clàssica: Característica Forma Unitària Simple (US) Forma Múltiple Complexa (MC) Jerarquia i poder Estructura jeràrquica piramidal amb concentració del poder. Descentralització operativa i ruptura de la jerarquia rígida. Orientació bàsica Orientada al procés tècnic i administratiu. Orientada a l'eficiència interna de negocis diversos. Estructura jurídica Una única societat mercantil que combina explotacions o plantes. Habitualment configurada com un grup de societats mercantils.

Presa de decisions Decisions centralitzades en la cúspide. Direcció general (estratègia i control financer) i divisions operatives (gestió diària). Dins de la forma múltiple complexa (MC) es distingeixen tres variants principals: Empresa diversificada multiplanta: reuneix múltiples explotacions o plantes en diferents divisions, però mantingudes sota una sola societat mercantil (per exemple, cadenes comercials com Dalia Ruptura institucional: separació efectiva entre la propietat del capital i el control de la gestió directiva. 1 Ruptura directiva-funcional: diferenciació entre la línia executiva directa i el suport especialitzat d'assessorament (línia-staff).

2 Ruptura de la cadena de valor tradicional: fragmentació i reorganització de les activitats productives convencionals. 3 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 4 amb botigues repartides sota un mateix nom social). Empresa complexa amb estructura de grup relacionat: diverses explotacions i plantes amb activitats interconnectades gestionades per un grup de societats que depenen d'una societat matriu (com Inditex). Empresa complexa amb estructura de grup conglomerat: diferents negocis no vinculats entre si, gestionats per un grup de societats mercantils sota el domini d'una societat matriu (com Virquin).

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència jurídica clau entre una empresa diversificada multiplanta i un grup relacionat? 3. Noves formes organitzatives modernes La necessitat de flexibilitat davant d'entorns competitius canviants ha impulsat nous models organitzatius basats en la descentralització i la col·laboració: Estructura en xarxa o virtual Constitueix la base de les configuracions modernes. Substitueix les jerarquies formals per unitats de negoci autònomes, vinculades de manera horitzontal i orientades al mercat.

Miles i Snow en classifiquen tres tipologies bàsiques: Xarxa interna: unitats autònomes que operen dins d'una mateixa organització sota mecanismes de mercat intern (com l'estructura divisional de Banc Sabadell). Xarxa estable: vincles estrets i permanents amb socis i proveïdors externs especialitzats (habitual en el sector de vins i cellers). Xarxa dinàmica, modular o virtual: aliances temporals i flexibles per a projectes concrets (com les col·laboracions exclusives entre marques de roba com Supreme i Louis Vuitton, o models com Nike, Atento i diverses ONGs).

Estructura en trèvol Aquest model organitza la força de treball en quatre components o fulles diferenciades: 1a fulla (Nucli professional): integrat pels directius, tècnics i treballadors altament qualificats que resulten essencials per a l'activitat. 2a fulla (Marge contractual): persones, proveïdors o entitats externes que realitzen tasques no essencials per reduir rigideses i augmentar l'eficiència. 3a fulla (Força de treball flexible): personal contractat a temps parcial o de manera eventual segons la demanda puntual de l'organització. 4a fulla (Treball del client): tasques transferides directament a l'usuari final mitjançant l'autoservei (com el proveïment propi a les benzineres).

Organització en equip L'equip es converteix en la unitat organitzativa fonamental. La planificació, la presa de decisions i el control del treball s'assignen directament a cada equip especialitzat, model utilitzat per companyies com Google, Apple, Cirque du Soleil o Procter & Gamble. Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 5 Organització sense fronteres Model concebut per Jack Welch durant la seva etapa com a president del consell directiu de General Electric. Pretén eliminar tant els límits horitzontals (barreres entre departaments) com els verticals (cadena de comandament i nivells jeràrquics).

Substitueix els departaments tradicionals per equips de treball transjeràrquics i autoadministrats, alhora que trenca barreres amb clients i proveïdors mitjançant aliances i suport tecnològic (com s'observa a Amazon o Metges Sense Fronteres). COMPROVA-HO 3 Quina funció té la quarta fulla de l'estructura en trèvol i quin n'és un exemple típic? 4. Estructures federals i models cooperatius asiàtics L'organització federal neix com a resultat de la cooperació estratègica i les aliances tecnològiques entre corporacions que operen en àrees geogràfiques disperses.

Es compon d'un nucli central que lidera l'estratègia global, influeix en l'àmbit financer i defineix la cultura comuna, mentre que les unitats operatives mantenen la independència en la seva feina quotidiana. Dins d'aquesta dinàmica de cooperació internacional destaquen dos grans models d'origen asiàtic: Criteri Keiretsu (Japó) Chaebol (Corea del Sud) Vincles de propietat Propietat creuada d'accions entre empreses associades. Vincles familiars en la propietat del grup. Nivell d'independència Conserva la independència operativa dels seus integrants. Control i lideratge altament centralitzat.

Tipologies / Variants Pot ser horitzontal (Mitsubishi, Sumitomo, Sanwa) o vertical/piramidal (Toyota, Hitachi, NEC, Toshiba). Estructura conglomerada sota el control d'una família fundadora. Exemples destacats Mitsubishi, Sumitomo, Toyota, Hitachi. Samsung, Hyundai, LG, Lotte, SK Group. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és confondre el sistema de propietat del Keiretsu i del Chaebol. Al Keiretsu japonès la cohesió s'aconsegueix mitjançant paquets creuats d'accions entre companyies independents, mentre que al Chaebol sud-coreà el control depèn directament de clans familiars amb una direcció fortament centralitzada.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 6 IDEES CLAU L'empresa s'analitza a través de la seva estructura organitzativa (funcions i relacions) i econòmica-financera (inversió i finançament). La transició de la forma unitària simple (US) a la forma múltiple complexa (MC) respon a tres ruptures: institucional, directiva-funcional i de la cadena de valor. L'empresa multiplanta opera sota una única societat mercantil, a diferència dels grups relacionats o conglomerats que agrupen diverses societats. Miles i Snow identifiquen tres estructures en xarxa: interna, estable i dinàmica o virtual.

L'estructura en trèvol inclou nucli professional, marge contractual, treball flexible i autoservei del client. Mentre que el Keiretsu japonès utilitza participacions creuades mantenint autonomia operativa, el Chaebol sud-coreà es basa en la propietat familiar centralitzada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines són les tres ruptures que van originar el pas de la forma unitària a l'empresa múltiple? 5. Quina és la composició bàsica de les quatre fulles en l'estructura en trèvol? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin tret caracteritza principalment la Forma Unitària Simple (US)? 7. Segons Miles i Snow, una aliança temporal per a un projecte concret és una: 8.

Qui va formular originàriament el concepte d'organització sense fronteres? 9. Quina diferència defineix el Keiretsu respecte al Chaebol?

Descentralització absoluta en múltiples divisions a) Subcontractació de tota l'activitat tècnica b) Concentració de poder en una societat única c) Creació d'una xarxa de societats autònomes d) Xarxa interna a) Xarxa estable b) Xarxa dinàmica o virtual c) Estructura federal d) Jack Welch a) Philip Kotler b) Peter Drucker c) Miles i Snow d) El Chaebol manté propietat creuada a) El Keiretsu utilitza propietat creuada accionarial b) El Chaebol té independència operativa absoluta c) El Keiretsu té lideratge familiar centralitzat d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 7 2 Classificació general de les empreses i criteris tipològics EN ACABAR SABRÀS Distinguir els sectors econòmics primari, secundari i terciari amb exemples concrets Classificar les empreses segons els barems de dimensió de la Unió Europea i d'Espanya Diferenciar les empreses per la propietat del capital identificant el paper de la plataforma INVENT Contrastar empreses monoproductores i multiproductores, així com centralitzades i descentralitzades PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com pot saber un ciutadà quines companyies mercantils estan participades o gestionades per l'Estat espanyol?

L'univers empresarial presenta una gran heterogeneïtat tant en les seves activitats com en la seva estructura o dimensió. Per a analitzar la realitat productiva, l'economia organitza les organitzacions segons diferents criteris tipològics: la branca d'activitat, la grandària, la cobertura territorial, la titularitat del capital, la cartera de productes i el model de presa de decisions.

Criteri sectorial: branques de l'activitat productiva Segons la naturalesa del procés productiu, les empreses s'agrupen tradicionalment en tres grans sectors econòmics: Sector primari: comprèn les activitats orientades directament a l'obtenció i extracció de recursos naturals sense transformació industrial rellevant. Inclou explotacions agrícoles, ramaderes, pesqueres, aqüícoles, cinegètiques i mineres. Sector secundari: integra aquelles unitats econòmiques dedicades a la transformació físico- química de primeres matèries en béns de consum o d'equipament. Agrupa les fàbriques manufactureres, la indústria siderometal·lúrgica i el sector de la construcció.

Sector terciari: engloba les activitats fonamentades en la prestació de serveis immaterials. Destaquen el comerç, el transport, els serveis personals, l'hostaleria o els serveis financers. Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 8 ESQUEMA Classificació general de les empreses Criteri de grandària i dimensió europea La dimensió d'una organització permet ponderar la seva complexitat gestora i el seu pes econòmic. A la Unió Europea, el reconeixement formal de la condició de petita i mitjana empresa (PIME) requereix complir uns paràmetres normatius combinats d'ocupació, volum de negoci i volum total d'actiu.

Tipus d'empresa Plantilla (Espanya) Plantilla (Unió Europea) Facturació anual UE (M€) Balanç d'actiu UE (M€) Microempresa 1 - 5 treballadors < 10 treballadors < 2 < 2 Petita empresa 6 - 50 treballadors 11 - 49 treballadors < 10 < 10 Mitjana empresa 51 - 500 treballadors 50 - 249 treballadors < 50 < 43 Gran empresa > 500 treballadors 250 treballadors 50 43 ERROR FREQÜENT Confondre els llindars de classificació laboral espanyols tradicionals amb els barems vigents de la Unió Europea.

Recorda que a escala comunitària una mitjana empresa té un topall estricte de 249 treballadors; a partir de 250 es considera oficialment gran empresa, independentment que en alguns contextos estatals clàssics s'hagi situat la fita en 500 empleats. COMPROVA-HO 11 Quina condició de plantilla distingeix una petita empresa d'una mitjana empresa segons els criteris de la Unió Europea?

Sector econòmic Primari, secundari i terciari Grandària (PIME) Micro, petita, mitjana i gran Propietat del capital Pública, privada i mixta (INVENT) Àmbit territorial Local, nacional i internacional Decisió i cartera Centralització i nombre de productes Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 9 Criteris de propietat del capital i la plataforma INVENT En funció de qui ostenta la titularitat dels recursos financers i l'òrgan rector, trobem tres modalitats bàsiques: Empresa pública: el capital i la potestat de control pertanyen íntegrament a alguna Administració pública, sigui estatal, autonòmica o local (com els ajuntaments).

Operen per a satisfer necessitats col·lectives o estratègiques (per exemple, societats de gestió hospitalària pública, RTVE o l'Agència EFE). Empresa privada: el patrimoni pertany a particulars, siguin persones físiques o altres entitats mercantils (com Banc Santander, BBVA, CaixaBank, Repsol o IKEA). Per als conceptes de persona física, jurídica i tipus de responsabilitat patrimonial, vegeu «Formes jurídiques, constitució mercantil i pla d'empresa». Empresa mixta: la propietat és compartida entre organismes públics i accionistes o socis privats (com Red Eléctrica Española o Iberia en certes etapes de participació pública).

Totes les societats participades o controlades pel sector públic a Espanya queden centralitzades en una eina institucional específica: DEFINICIÓ La plataforma INVENT és la base de dades web oficial on es publiquen i registren detalladament totes les empreses públiques i mixtes de l'Estat espanyol. Àmbit geogràfic, diversificació d'oferta i delegació decisional A més del sector i la titularitat, les empreses s'agrupen segons altres característiques operatives claus: Criteri taxonòmic Tipologia Tret diferencial Àmbit geogràfic Local Desenvolupa les operacions dins una àrea territorial reduïda d'un mateix país.

Nacional Estén la seva xarxa comercial i operativa a la totalitat del territori de l'Estat. Internacional Rebassa les fronteres de l'Estat d'origen mitjançant filials o mercats exteriors. Nombre de productes Monoproductora Concentra tota l'activitat en un únic bé, servei o referència bàsica. Multiproductora Diversifica l'oferta comercial fabricant o comercialitzant diversos béns o serveis. Delegació decisional Centralitzada Concentra la capacitat de decisió directiva en la cúspide o en òrgans restringits. Descentralitzada Distribueix la potestat resolutiva entre múltiples òrgans de diferents esglaons jeràrquics.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 10 COMPROVA-HO 12 Quina diferència organitzativa existeix entre una empresa centralitzada i una empresa descentralitzada? IDEES CLAU Les empreses es classifiquen sectorialment en primari (recursos naturals), secundari (transformació física) i terciari (serveis). Segons la normativa europea, les PIMES integren microempreses (< 10 treballadors), petites (< 50) i mitjanes empreses (< 250). Segons la propietat del capital, es distingeixen les empreses privades, les públiques i les societats mixtes. La plataforma INVENT constitueix el registre web oficial de societats mercantils públiques i mixtes a Espanya.

L'estructura organitzativa varia segons si concentra l'autoritat (centralitzada) o la reparteix entre diferents nivells (descentralitzada). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins requisits quantitatius estableix la Unió Europea per a definir una microempresa? 14. Quina funció compleix la plataforma INVENT a l'Estat espanyol? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quants treballadors com a màxim pot tenir una mitjana empresa segons la Unió Europea? 16. Com es defineix una empresa mixta segons la propietat del capital? 17. Quin tipus d'empresa comercialitza més d'un bé o servei diferenciat?

500 treballadors a) 9 treballadors b) 249 treballadors c) 49 treballadors d) Propietat compartida entre administració i particulars a) Entitat finançada només per bancs privats b) Propietat repartida entre dos estats diferents c) Capital exclusiu de cooperatives i treballadors d) Empresa descentralitzada a) Empresa multiproductora b) Empresa monoproductora c) Societat mixta d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 11 18. Quina és la funció de la plataforma oficial INVENT? 3 Formes jurídiques, constitució mercantil i pla d'empresa EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les conseqüències patrimonials de la persona física i de la persona jurídica.

Distinguir les característiques de l'empresari individual, la comunitat de béns i la societat civil. Identificar cronològicament els passos administratius necessaris per fundar una societat mercantil. Estructurar els continguts clau que componen un pla d'empresa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Si una activitat empresarial acumula deutes, en quin cas pot un jutge embargar l'habitatge particular dels fundadors? Naturalesa jurídica i responsabilitat patrimonial A l'hora d'emprendre una activitat econòmica, l'elecció de la forma jurídica determina el marc d'obligacions i el nivell de risc que assumeixen els promotors.

La primera gran distinció recau en la titularitat de l'activitat: Persona física: l'empresari gestiona directament el negoci i assumeix tot el risc derivat de l'activitat. No existeix separació entre el seu patrimoni civil particular i el patrimoni de l'empresa. Per tant, té una responsabilitat il·limitada, responent dels deutes adquirits amb tots els seus béns presents i futurs. Persona jurídica: entitat abstracta creada mitjançant un contracte o acte de constitució, la qual gaudeix d'una personalitat jurídica diferenciada de la dels seus integrants. Disposa de capacitat pròpia per ser titular de drets i assumir obligacions, contractar i comparèixer davant tercers.

La responsabilitat dels socis davant dels deutes socials sol estar circumscrita a la seva aportació de capital, protegint així els seus patrimonis personals.

Atesa la naturalesa de les societats i el vincle entre els seus socis, establim dues classificacions tradicionals: Registrar patents tecnològiques de PIMES a) Tramitar subvencions per a autònoms b) Publicar empreses públiques i mixtes espanyoles c) Calcular el balanç fiscal comunitari d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 12 Criteri Tipus de societat Trets principals Exemples Preeminència del soci o del capital Personalista La gestió i la identitat individual dels integrants són l'element essencial, per sobre del capital aportat.

Societats col·lectives Capitalista La importància recau exclusivament en el capital aportat, sent indiferent la persona que realitzi l'aportació. Societat Limitada (SL), Societat Anònima (SA) Grau de responsabilitat Il·limitada Davant les obligacions contretes, els membres responen amb el seu patrimoni personal. Autònoms, Societats civils Limitada La responsabilitat queda circumscrita exclusivament al capital invertit a la societat. SL, SA COMPROVA-HO 20 Què implica que una societat sigui de caràcter capitalista davant d'una personalista? Formes sense personalitat jurídica pròpia Hi ha diverses modalitats en què els promotors operen sense crear una entitat jurídica diferenciada.

En tots aquests supòsits, els promotors tributen mitjançant l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) i mantenen una responsabilitat patrimonial il·limitada. Empresari individual (autònom): persona física que desenvolupa de manera habitual, autònoma i directa una activitat de naturalesa comercial, industrial o professional. Es regeix pel Codi de comerç i el Codi civil, requereix un sol soci, no exigeix cap capital social mínim establert, té denominació lliure i no imposa formalitats prèvies obligatòries per a la seva creació.

Comunitat de béns: es produeix quan la titularitat d'una cosa o d'un dret roman indivisa en mans de diverses persones (per exemple, per herència o transmissió compartida). Es regeix pel Codi de comerç i Codi civil, requereix almenys 2 comuners, sense capital mínim. Si s'hi aporten béns immobles o drets reals, cal formalitzar una escriptura pública. Tributa per IRPF en atribució de rendes i IVA. Societat civil: contracte mitjançant el qual dues o més persones s'obliguen a posar en comú béns, fons o indústria per desenvolupar conjuntament una activitat mercantil amb afany de repartir guanys.

Es regeix pel Codi civil, requereix un mínim de 2 persones, sense capital mínim exigit, denominació lliure i exigeix escriptura pública notarial si s'aporten béns immobles o drets reals. ERROR FREQÜENT Confondre la constitució d'una societat civil o comunitat de béns amb una societat de responsabilitat limitada. Recorda que a les formes personals no hi ha separació de patrimonis: els membres responen personalment de tots els deutes de l'activitat davant de tercers.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 13 ESQUEMA Classificació de les formes empresarials Característiques i tràmits de constitució de les societats mercantils Les societats mercantils són organitzacions formades per persones (com a mínim dues persones en l'origen mercantil clàssic) que adquireixen personalitat jurídica pròpia a través d'un procés de constitució formal. Tota societat mercantil posseeix elements definitoris essencials: Personalitat jurídica: capacitat independent de drets i deures que permet formalitzar contractes amb tercers. Patrimoni: integrat per l'actiu (béns i drets) i el passiu (deutes i obligacions).

La diferència entre ambdós elements constitueix el patrimoni net. Denominació o nom: expressió identificativa que ha de ser única i que no pot coincidir amb cap nom preexistent. Domicili social: lloc físic on la societat estableix la seva seu directiva principal. Nacionalitat: dependència jurídica determinada pel país on radica el domicili i s'ha constituït legalment l'entitat.

Per adquirir plena capacitat jurídica i operar en el tràfic comercial, cal acomplir una seqüència de tràmits obligatoris: Formes sense personalitat jurídica Responsabilitat il·limitada i IRPF Empresari individual Un sol soci autònom Comunitat de béns Cosa o dret indivís Societat civil Pacte de béns o indústria Societats mercantils Personalitat jurídica pròpia Societats personalistes Preval la identitat del soci Societats capitalistes Preval el capital aportat Certificació negativa de denominació: comprovació i acreditació documental que no existeix cap altra societat inscrita amb el mateix nom.

1 Compte bancari i ingrés del capital: obertura d'un compte bancari a nom de la societat en formació on s'ingressa el capital social exigit i s'emet el certificat de dipòsit corresponent. 2 Redacció d'estatuts socials i escriptura notarial: elaboració del reglament intern que regeix el funcionament de la companyia (denominació, domicili social, capital, manera d'adoptar acords, forma d'administració i objecte social). Posteriorment, atorgament de l'escriptura pública de constitució davant de notari, qui en verifica la legalitat.

3 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 14 DEFINICIÓ L'objecte social consisteix en la definició explícita de l'activitat o conjunt d'activitats que l'entitat pretén desenvolupar amb l'objectiu d'obtenir un lucre o guany econòmic. L'objecte social acompleix dues funcions cabdals que transcendeixen la simple declaració: constitueix una salvaguarda per a tercers, ja que, en ser públic, tothom pot conèixer l'àmbit d'actuació de l'entitat; i protegeix els socis, atès que qualsevol modificació substancial de l'activitat atorga als socis disconformes el dret a separar-se de la societat.

COMPROVA-HO 21 Quin és el termini legal per inscriure la societat al Registre Mercantil i des de quan comença a comptar? El pla d'empresa El pla d'empresa és un document de treball dinàmic, obert i sintètic on es detalla la idea empresarial que es vol impulsar. Encara que no s'ajusta a un model estàndard únic, ha d'estructurar-se clarament en quatre blocs essencials: Descripció de l'empresa i iniciativa: definició de l'activitat que es desenvolupa, trajectòria o experiència dels membres promotors i objectius generals fixats.

Definició del producte o servei: caracterització tècnica de la prestació comercial, anàlisi de les necessitats que resol, factors diferencials davant dels productes de la competència, titularitat de drets de comercialització o propietat i disseny del pla de producció. Planificació comercial: anàlisi exhaustiva del mercat, elaboració del pla de màrqueting (vegeu «El Màrqueting Mix: Les 6 P de les variables comercials»), definició dels canals i xarxes de distribució, i selecció dels proveïdors claus.

Estudi econòmic-financer: càlcul dels recursos econòmics necessaris, identificació de les fonts de finançament, elaboració del pressupost de tresoreria, configuració de l'estructura financera de l'entitat i estimació de la rendibilitat del projecte. Identificació fiscal i alta d'activitats: sol·licitud del Número d'Identificació Fiscal (NIF) provisional i comunicació d'alta censal de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) i Impost sobre Societats formalitzada mitjançant el model 036 davant d'Hisenda. 4 Inscripció en el Registre Mercantil: registre preceptiu en un termini obligatori de tres mesos comptats des del moment de l'atorgament de l'escriptura pública notarial.

5 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 15 PROCÉS Itinerari de fundació d'una societat IDEES CLAU L'empresari individual i els socis de societats civils responen de manera il·limitada amb tot el seu patrimoni personal. A les societats mercantils de capital, la personalitat jurídica és independent i la responsabilitat queda limitada a les aportacions efectuades. La constitució d'una societat mercantil exigeix certificació negativa de nom, dipòsit bancari, escriptura notarial, NIF mitjançant el model 036 i inscripció registral. El termini obligatori per inscriure l'escriptura pública al Registre Mercantil és de tres mesos.

L'objecte social delimita l'activitat lucrativa de la societat, protegint tant els tercers mitjançant publicitat com els socis davant modificacions substancials. El pla d'empresa sintetitza el projecte en quatre àmbits: descripció de la iniciativa, especificació del producte o servei, pla comercial i anàlisi econòmica i financera. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Per què l'alteració de l'objecte social atorga als socis el dret de separació? 23. Mitjançant quin document administratiu se sol·licita l'alta censal i el NIF davant de l'Agència Tributària?

Certificació negativa Reserva del nom al Registre Mercantil 1 Compte bancari Dipòsit dinerari del capital social 2 Escriptura notarial Redacció dels estatuts i signatura 3 Model 036 i NIF Alta censal i registre d'activitat 4 Registre Mercantil Inscripció legal en un màxim de 3 mesos 5 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quina característica distingeix principalment la persona física de la persona jurídica en els negocis? 25. Quin és el termini màxim legal per inscriure una societat al Registre Mercantil després de l'escriptura? 26.

Quin tràmit assegura que no existeix cap altra empresa amb el mateix nom abans de formalitzar l'escriptura? 27. Quina de les següents formes empresarials no compta amb personalitat jurídica diferenciada dels seus titulars? 4 Economia social i societats cooperatives EN ACABAR SABRÀS Distingir els principis operatius i criteris de l'economia social respecte al model capitalista pur Identificar les fites fundacionals de Rochdale i el paper internacional de l'ACI Diferenciar les cooperatives de primer grau, de segon grau i els grups cooperatius PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Com pot una empresa distribuir els seus beneficis sense tenir en compte el percentatge de diners que ha aportat cada soci?

La confusió entre patrimoni social i particular a) La inexistència de beneficis econòmics b) L'obligació d'inscriure's al Registre Mercantil c) L'exempció del pagament d'impostos estatals d) Un any natural a) Un mes hàbil b) Tres mesos c) Sis mesos d) La inscripció censal a Hisenda a) L'alta a l'IAE b) La certificació negativa de denominació c) El model 036 d) Societat Mercantil Capitalista a) Societat de Responsabilitat Limitada b) Societat Civil c) Societat Anònima d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 17 Fonaments i característiques de l'economia social L'economia social engloba l'exercici d'activitats econòmiques i empresarials privades dutes a terme per agrupacions de persones que anteposen l'interès col·lectiu i social a la rendibilitat del capital.

A diferència dels models mercantils ordinaris (orientats exclusivament al lucre, tal com es descriu a «Formes jurídiques, constitució mercantil i pla d'empresa»), aquestes organitzacions persegueixen objectius solidaris orientats tant cap als seus associats com cap a la comunitat general. Per definir formalment una entitat d'aquest sector, s'avalua la confluència de criteris econòmics i socials: Dimensió econòmica Dimensió social Exercici continuat d'oferta de béns i serveis. Objectiu de prestar suport a la comunitat o a un col·lectiu concret. Elevada autonomia de gestió. Sorgiment per iniciatives populars i dinàmiques grupals. Assumpció d'un risc econòmic directe i real.

Model de governança no vinculat a la tinença de capital. Presència de mà d'obra assalariada. Toma de decisions democràtica i participativa. La responsabilitat social de l'economia social arrela en la solidaritat, el foment de la ciutadania activa i el teixit comunitari, consolidant-se com un pilar de cohesió local i generació de capital social. Principis rectors i tipologies d'entitats El funcionament intern d'aquestes empreses es regeix per una sèrie de directrius clau que regulen la seva operativa i la distribució dels seus recursos: Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 18 Esquema dels principis rectors que ordenen l'economia social.

El mosaic de formes jurídiques i iniciatives que integren l'economia social és heterogeni, cobrint necessitats laborals, assistencials i cíviques: Primacia de la persona i de l'objecte social: l'ésser humà està per sobre de l'aportació monetària. 1 Gestió democràtica: mecanismes participatius on preval el criteri cooperatiu sobre el pes financer. 2 Equilibri d'interessos: harmonia entre les aspiracions dels membres i les demandes de l'interès col·lectiu. 3 Solidaritat interna: cooperació i responsabilitat recíproca entre els integrants. 4 Autonomia operativa: independència estratègica i funcional enfront dels poders públics.

5 Destinació dels excedents: assignació de la major part del resultat al desenvolupament sostenible, millora de serveis als socis i finalitats comunitàries. 6 Arrelament territorial: compromís actiu amb l'estabilitat i la cohesió del teixit socioeconòmic local. 7 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 19 Diagrama de les principals tipologies d'entitats d'economia social. Dins d'aquest ecosistema conviuen societats cooperatives (com les de treball associat), societats laborals, fundacions, associacions, mutualitats de previsió social, empreses d'inserció i centres especials de treball.

COMPROVA-HO 29 Quina diferència principal existeix en la destinació dels guanys entre una societat capitalista tradicional i una entitat d'economia social? Orígens històrics i pensament cooperatiu La cooperació moderna sorgeix com a reacció a les condicions laborals abusives i la precarietat de la Revolució Industrial. L'experiència pionera fonamental va ser la constitució el 1844 de la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale al nord d'Anglaterra. Fundada per 28 treballadors tèxtils del cotó que patien sous de misèria, aquest col·lectiu va mancomunar estalvis per obrir un magatzem propi amb preus justos i pesatge net.

Els Pioners van començar comercialitzant exclusivament quatre queviures essencials: Farina Civada Sucre Mantega Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 20 Aquest model va establir pràctiques ètiques com el tracte transparent al consumidor, la participació en la presa de decisions (un soci, un vot) i el retorn d'excedents proporcional a les compres efectuades. De forma paral·lela, el moviment va beure de les formulacions de grans pensadors europeus: Robert Owen (Regne Unit): defensor de les comunitats industrials cooperatives i de la millora radical de les condicions laborals.

Charles Fourier (França): ideòleg dels falansteris i de la superació de l'individualisme mitjançant l'associacionisme agrari i productiu. Friedrich Wilhelm Raiffeisen (Alemanya): impulsor del cooperativisme de crèdit rural destinat a salvar els pagesos de la usura. CRONOLOGIA Fites en el naixement del cooperativisme L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) i els vuit valors Per donar representació global a aquests moviments, l'any 1895 es va fundar a Londres l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) (coneguda per les sigles ICA, IGB o MKA segons l'idioma).

Es tracta d'una federació creada per articular, assessorar i defensar les entitats cooperatives d'arreu del món, col·laborant amb governs i institucions multilaterals per dissenyar marcs normatius favorables. Actualment, l'ACI integra al voltant de 310 organitzacions provinents de 109 països en sectors molt diversos: banca, habitatge, sanitat, ensenyament, consum, pesca, agricultura, assegurances i serveis industrials. DEFINICIÓ L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI) és l'organisme cúpula fundat el 1895 que federa, representa i promou els interessos de les organitzacions cooperatives en l'àmbit mundial davant institucions i estats.

La cultura cooperativa s'estructura a partir de vuit valors cooperatius bàsics: 1. Ajuda mútua: acció col·lectiva i coordinada per donar resposta a problemàtiques compartides. 2. Esforç propi: implicació, motivació i força de voluntat dels socis per assolir els propòsits de l'entitat. 3. Responsabilitat: compliment rigorós dels compromisos contrets i vinculació ètica amb els associats. 4. Democràcia: governança col·lectiva participativa centrada en el principi de la persona i no en el capital. 1844 28 teixidors funden els Pioners de Rochdale venent queviures bàsics. Segle XIX Owen, Fourier i Raiffeisen teoritzen el cooperativisme a Europa.

1895 Es funda a Londres l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI). Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 21 5. Igualtat: paritat de drets i deures entre tots els membres que integren la cooperativa. 6. Equitat: assignació justa dels excedents mitjançant el retorn cooperatiu, computat segons l'activitat realitzada i no per l'aportació financera. 7. Solidaritat: cooperació amb els associats, les seves famílies i la comunitat, impulsant l'honestedat i la transparència. 8. Llibertat: facultat de cadascú de decidir autònomament per garantir el benestar propi i el del col·lectiu.

COMPROVA-HO 30 En què es fonamenta el valor cooperatiu de l'equitat respecte a la repartició econòmica? Estructura del cooperativisme: cooperatives de 1r grau, 2n grau i grups cooperatius Segons la seva base associativa i el nivell d'agrupació estructural, el dret cooperatiu classifica aquestes entitats en diferents nivells: 1. Cooperatives de primer grau Són aquelles integrades directament per persones físiques o jurídiques que s'uneixen per satisfer les seves necessitats.

Es classifiquen en 12 modalitats principals: Cooperatives de treball associat Cooperatives de consumidors i usuaris Cooperatives d'habitatges Cooperatives agràries Cooperatives d'explotació comunitària de la terra Cooperatives de serveis Cooperatives del mar Cooperatives de transportistes Cooperatives d'assegurances Cooperatives sanitàries Cooperatives d'ensenyament Cooperatives de crèdit 2. Cooperatives de segon grau Es constitueixen mitjançant la unió d'almenys dues societats cooperatives. Tenen com a objectiu coordinar, impulsar i integrar activitats econòmiques d'interès comú per obtenir sinergies i millor escala.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 22 ERROR FREQÜENT Confondre els límits de participació de socis no cooperatius a les cooperatives de 2n grau. Poden entrar-hi persones jurídiques (públiques o privades) i empresaris individuals, però com a màxim poden representar el 45% del total de socis, garantint així que el control el mantinguin les cooperatives associades. També s'hi poden admetre socis de treball. 3.

El grup cooperatiu El grup cooperatiu és l'agrupació formada per diverses societats cooperatives de qualsevol modalitat on una entitat principal («cap de grup») té la facultat d'emetre directrius d'obligat compliment per a les cooperatives integrades, donant lloc a una estricta unitat de decisió. ESQUEMA Nivells d'agrupació cooperativa IDEES CLAU L'economia social prioritza les persones i la resolució de necessitats comunitàries per sobre de la retribució del capital privat. Els Pioners de Rochdale van crear el 1844 el model cooperatiu modern venent farina, civada, sucre i mantega sota criteris de gestió democràtica.

Pensadors com Owen, Fourier i Raiffeisen van cimentar el pensament cooperatiu a Europa en l'àmbit industrial, comunitari i financer. L'Aliança Cooperativa Internacional (ACI), constituïda a Londres el 1895, representa i defensa el cooperativisme a escala internacional. Les cooperatives de 2n grau requereixen un mínim de dues cooperatives fundadores i permeten socis col·laboradors fins a un màxim del 45% del cens social. El grup cooperatiu es consolida sota una entitat cap de grup que emet directrius vinculants generant unitat de decisió.

Cooperatives de 1r grau 12 classes (treball, consum, agràries...) Cooperatives de 2n grau Mínim 2 cooperatives; màx 45% socis externs Grup cooperatiu Cap de grup amb unitat de decisió Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Quins van ser els quatre queviures bàsics que van començar venent els Pioners de Rochdale l'any 1844? 32. Quin és el percentatge màxim de socis que poden representar les persones jurídiques no cooperatives o empresaris individuals en una cooperativa de segon grau? 33. Quin requisit defineix pròpiament l'existència d'un grup cooperatiu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34.

Quants treballadors van constituir la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale el 1844? 35. Quin pensador cooperatiu històric és conegut pels seus projectes comunitaris anomenats falansteris? 36. En quin any i ciutat va tenir lloc la fundació de l'Aliança Cooperativa Internacional? 37. Quantes societats cooperatives es necessiten com a mínim per fundar una cooperativa de segon grau?

5 Fonaments i evolució històrica del màrqueting EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte de màrqueting de la publicitat dins de la cadena de valor Analitzar l'evolució històrica des de l'orientació al producte fins a l'orientació al mercat Comparar les fases del Màrqueting 1.0 al 5.0 segons el seu enfocament i canals Diferenciar la segmentació del posicionament com a pilars estratègics previs a la comercialització 45 treballadors a) 28 treballadors b) 109 treballadors c) 12 treballadors d) Friedrich Wilhelm Raiffeisen a) Philip Kotler b) Charles Fourier c) Robert Owen d) 1895 a Berlín a) 1844 a Rochdale b) 1895 a Londres c) 1910 a París d) Almenys 3 cooperatives a) Almenys 5 cooperatives b) Almenys 2 cooperatives c) Almenys 28 cooperatives d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 24 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 38 Per què abans dels anys cinquanta les empreses pràcticament no feien estudis de mercat per saber què volia el client?

El concepte de màrqueting i la cadena de valor La gestió empresarial moderna articula les seves activitats mitjançant la cadena de valor. Aquest model descriu com s'afegeix utilitat des de l'entrada de factors productius fins al consumidor final. Diagrama de la cadena de valor que destaca la comercialització i el màrqueting. Dins d'aquesta seqüència, la comercialització connecta l'empresa amb el mercat. El màrqueting orienta aquesta funció comercialitzadora a partir de les necessitats reals del consumidor. Per tant, condiciona el disseny, l'execució i el control dels béns i serveis per esdevenir l'opció preferent del client.

DEFINICIÓ Segons el Chartered Institute of Marketing, el màrqueting és el procés de gestió que identifica, anticipa i satisfà les necessitats del consumidor de manera rendible per a l'organització. Philip Kotler, considerat el pare del màrqueting modern, l'estableix com una activitat humana orientada a satisfer requeriments mitjançant processos de canvi. Formalment, el defineix com: el procés social i administratiu pel qual els grups i individus satisfan les seves necessitats en crear i intercanviar béns i serveis ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre màrqueting amb publicitat. La publicitat és únicament una eina comunicativa instrumental.

El màrqueting engloba una estratègia global: estudis de mercat, anàlisi de demandes, fixació de preus i relació comercial contínua. COMPROVA-HO 39 Quina relació exacta hi ha entre el màrqueting i la publicitat en la gestió comercial? Evolució clàssica del màrqueting L'orientació comercial de les empreses ha canviat al llarg de la història segons la relació existent entre l'oferta i la demanda: Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 25 Etapa històrica Context de mercat Enfocament principal Orientació al producte (finals s. XIX) La demanda supera l'oferta ( ). Maximitzar l'eficiència productiva en grans quantitats.

Es creia que el consumidor adquiria qualsevol producte ben fabricat, sense analitzar les seves necessitats específiques. Orientació a les vendes (1920- 1930) Augmenta la capacitat productiva i el repte principal és col·locar la producció. Ús intensiu de campanyes promocionals agressives. Els consumidors confiaven en els missatges dels anuncis per decidir la compra. Orientació al mercat (post- 1950) L'oferta supera la demanda ( ) després de la Segona Guerra Mundial. Detecció prèvia de les necessitats reals del client. Davant l'escepticisme envers la publicitat agressiva, les empreses fabriquen allò que el consumidor desitja comprar.

COMPROVA-HO 40 Quin canvi fonamental en l'equilibri de mercat va provocar l'aparició de l'orientació al mercat als anys 50? Evolució moderna: Del Màrqueting 1.0 al Màrqueting 5.0 L'enfocament contemporani s'ha adaptat a la tecnologia i a la consciència social del consumidor: Màrqueting 1.0 (Producte): Enfocat exclusivament al producte i a la producció en massa. Utilitza mitjans tradicionals, unidireccionals i requereix poc anàlisi del mercat. Màrqueting 2.0 (Client): Enfocat en la satisfacció i retenció de consumidors intel·ligents. Empra mitjans tradicionals i canals digitals amb comunicació bidireccional.

Màrqueting 3.0 (Persones i valors): Situa el client com un ésser humà integral amb valors ètics i consciència mediambiental. Usa entorns virtuals i comunicació multidireccional. Màrqueting 4.0 (Digital): Centrat en la hiperconnectivitat, l'anàlisi de dades massives (big data), l'omnicanalitat i la humanització de la marca amb propòsit social. Màrqueting 5.0 (Tecnologia i experiència humana): Combina l'experiència del consumidor amb la tecnologia avançada davant els canvis d'hàbits. Prioritza la sostenibilitat, la innovació i la conveniència, gestionant la coexistència de cinc generacions diferents en el mercat.

COMPROVA-HO 41 Quina és la diferència clau entre el Màrqueting 2.0 i el Màrqueting 3.0 respecte a la consideració del comprador? Tipologies de màrqueting i fonaments estratègics Segons la finalitat de la relació comercial, destaquen tres modalitats especialitzades: Màrqueting directe: Enfocat a l'acció comercial immediata mitjançant ofertes i promocions adreçades directament al mercat. Demanda > Oferta Oferta > Demanda Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 26 Màrqueting relacional: Centrat a crear, desenvolupar i mantenir vincles estables i duradors amb els clients per assegurar-ne la fidelització.

Màrqueting social: Aplicat en mercats assentats, harmonitza la satisfacció de les necessitats dels consumidors amb les expectatives socials i la sostenibilitat mediambiental. Tot el desplegament comercial requereix dos eixos analítics previs indispensables: Aquests dos fonaments sostenen les variables operatives posteriors (vegeu «El Màrqueting Mix: Les 6 P de les variables comercials»). COMPROVA-HO 42 Quina decisió estratègica respon a la pregunta «com volem que ens percebi el consumidor»? IDEES CLAU La publicitat no és un concepte equivalent al màrqueting, sinó una eina de comunicació integrada en la seva estratègia.

Philip Kotler defineix el màrqueting com un procés social i administratiu orientat a satisfer necessitats mitjançant l'intercanvi de béns i serveis. L'orientació al mercat s'imposa a partir del 1950 en superar per primera vegada l'oferta agregada a la demanda existent. L'evolució moderna transita des d'un enfocament rígid en el producte (1.0) fins a la integració tecnològica i humana adaptada a múltiples generacions (5.0). La segmentació escull el públic destinatari (target) i el posicionament fixa el benefici diferencial percebut pel consumidor. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 43. Per què a finals del segle XIX les empreses no estudiaven les necessitats del consumidor? 44.

En què es diferencia el màrqueting relacional del màrqueting directe? Segmentació de mercat: Determina de manera precisa a quin grup de consumidors s'adreça l'empresa (públic objectiu o target). 1 Posicionament de marca: Construeix la percepció de valor i el benefici diferencial que el públic atribueix a l'empresa, marca o producte en comparació amb la competència. 2 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 27 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 45. Com defineix formalment Philip Kotler el concepte de màrqueting? 46. Quina conjuntura caracteritzava l'etapa d'orientació al producte a finals del segle XIX? 47.

Quin és l'objectiu prioritari del Màrqueting 3.0 en contraposició a etapes anteriors? 48. Quina funció compleix el posicionament dins de l'estratègia comercial d'una organització? 6 El Màrqueting Mix: Les 6 P de les variables comercials EN ACABAR SABRÀS Distingir les 6 variables que componen el Màrqueting Mix ampliat Classificar els productes de consum i industrials segons l'esforç de compra Identificar les estratègies de preus i els seus mètodes de càlcul Analitzar les 8 funcions clau que desenvolupa un canal de distribució PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 49 Per què algunes marques venen impressores per sota del seu cost de fabricació?

Sistema logístic per reduir inventaris comercials a) Conjunt de tècniques de venda agressiva b) Eina exclusivament publicitària per a empreses c) Procés social i administratiu d'intercanvi d) Les campanyes publicitàries saturaven els mitjans a) L'oferta era molt superior a la demanda b) Els consumidors desconfiaven de qualsevol promoció c) La demanda superava l'oferta de mercat d) Maximitzar la producció industrial a gran escala a) Centrar-se exclusivament en l'anàlisi de big data b) Utilitzar mitjans de comunicació d'emissió unidireccional c) Abordar el client com a ésser humà integral d) Classificar estadísticament la població per edats a) Definir el benefici que el públic percep b) Determinar el cost logístic del transport físic c) Organitzar els torns interns del departament comercial d) Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 28 El model tradicional del màrqueting operatiu es basava en 4 variables fonamentals.

L'evolució del mercat cap a una relació continuada amb el client ha incorporat noves dimensions, consolidant les anomenades 6 P del Màrqueting Mix: Producte, Preu, Distribució (Place), Comunicació (Promotion), Persones (People) i Servei Postvenda. ESQUEMA Estructura de les 6 P del Màrqueting Mix 1. Variable Producte Un producte és qualsevol element tangible o intangible que s'ofereix en un mercat per a la seva adquisició, ús o consum amb la finalitat de satisfer una necessitat o un desig concret.

Les decisions estratègiques d'aquesta variable comprenen el desenvolupament del bé, les seves prestacions i la configuració de la seva imatge corporativa mitjançant elements com el disseny, la marca, l'etiquetatge, l'embolcall i l'envàs (packaging). Els béns es classifiquen segons la seva naturalesa i el comportament de compra: Béns de conveniència: impliquen un esforç de compra molt reduït i presenten un cost baix (com els aliments bàsics). Béns de botiga: compres poc freqüents on el consumidor compara prestacions i preus més elevats (com petits electrodomèstics). Productes especials: requereixen una cerca exhaustiva i una alta implicació pel seu caràcter exclusiu (com la joieria).

Productes no buscats: béns respecte dels quals no hi ha una investigació específica per part del client fins que sorgeix la necessitat (per exemple, l'aïllament tèrmic). Béns industrials i serveis d'empresa: destinats al procés productiu o a l'operativa corporativa, com ara maquinària, accessoris industrials, equips d'oficina, matèries primeres (fruita en la indústria alimentària) i serveis professionals de consultoria.

Producte Béns tangibles i intangibles Preu Costos, demanda i competència Distribució (Place) Canals logístics i marxandatge Comunicació (Promotion) Publicitat, vendes i relacions públiques Persones (People) Implicació digital i fidelització Servei Postvenda Garanties i suport tècnic Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 29 COMPROVA-HO 50 En quina categoria de béns de consum s'inclou la compra d'una rentadora segons l'esforç del consumidor? 2. Variable Preu El preu representa el valor d'intercanvi monetari assignat a una transacció comercial. Constitueix l'única eina del mix que genera ingressos de manera directa per a l'empresa.

La determinació del preu es pot articular a partir de tres mecanismes bàsics: Al costat d'aquests mètodes generals, s'apliquen tàctiques específiques segons l'objectiu comercial: Estratègia de preu Descripció funcional Exemple pràctic Preu psicològic Apel·la a la reacció emocional del consumidor fixant xifres lleugerament inferiors als nombres rodons. Tarifar a 9,99 € en lloc de 10,01 € per transmetre accessibilitat. Preu sobre línia de productes Agrupament estratègic i racional de diversos articles complementaris sota un import conjunt. Packs tancats de productes complementaris.

Variació de preus Ajustos temporals aplicats mitjançant descomptes segons el calendari o el moment de contractació. Preus reduïts en temporada baixa o rebaixes per reserva anticipada. Opcions en el preu Manteniment d'un preu base amb càrrecs afegits per prestacions accessòries que el client pot triar. Complements extres i accessoris opcionals en un vehicle. Productes captius Fijació d'un preu molt reduït per al bé principal d'entrada, compensat amb marges molt elevats en els recanvis necessaris. Impressores venudes a baix preu amb consumibles o cartutxos de recanvi cars. ERROR FREQÜENT Confondre l'estratègia de productes captius amb la venda d'opcions extres.

En els productes captius el fungible o recanvi és indispensable per al funcionament del bé (l'usuari està obligat a comprar-lo recurrentment), mentre que les opcions en el preu són afegits totalment voluntaris. Fixació basada en costos: s'agrupen els costos variables i fixos ( ) i s'hi afegeix el marge de benefici que l'empresa vol obtenir. 1 CV + CF Fixació basada en la demanda: s'analitza directament el consumidor i es fixa el preu segons el valor subjectiu, la utilitat percebuda i el significat que el comprador atorga a l'oferta.

2 Fixació basada en la competència: s'estableix l'import prenent com a referència directa les tarifes dels competidors del sector i la qualitat comparativa del producte propi. 3 Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 30 3. Variable Distribució (Place) La distribució defineix el lloc físic o virtual i els mitjans a través dels quals es comercialitza i s'ofereix el producte o servei. La seva finalitat estratègica consisteix a articular canals logístics i circuits de comercialització que situïn el producte davant del comprador en el moment precís i en les condicions òptimes.

El marxandatge és el conjunt de tècniques d'animació i optimització del producte en el punt de venda orientades a fer l'establiment atractiu i potenciar la compra directa. Els canals de distribució compleixen 8 funcions bàsiques indispensables per connectar fabricants i consumidors: Funció del canal Descripció del procés Transport Trasllat físic del producte des de les instal·lacions del fabricant fins al punt de venda o al comprador final. Informació Recollida contínua de dades del mercat (perfil del target, tendències) per transmetre-les al fabricant, i difusió de dades tècniques cap als intermediaris.

Emmagatzematge Acumulació controlada de productes per garantir la disponibilitat immediata en l'espai i el calendari de compra requerit. Simplificació Disminució dràstica del nombre total de contactes i transaccions entre fabricants i consumidors mitjançant intermediaris centralitzats. Promoció Accions de difusió i estímul comercial adreçades a dinamitzar la sortida de l'estoc cap als intermediaris i el client final. Negociació Cerca d'acords vinculants sobre preus, terminis de lliurament i condicions comercials entre els integrants de la cadena. Comanda Transmissió i formalització dels compromisos de compra dels productes pactats al llarg del circuit.

Assumpció de risc Acceptació de les pèrdues potencials associades al deteriorament físic, l'obsolescència o les dificultats de venda en posseir la mercaderia. COMPROVA-HO 51 Quina funció estratègica exerceix el canal de distribució en absorbir la pèrdua d'estoc per trencament o obsolescència? 4. Variable Comunicació (Promotion) La comunicació comercial aplega el conjunt d'eines que l'empresa utilitza perquè el mercat conegui l'existència dels seus béns o serveis i en rebi els beneficis associats. El mix de comunicació s'estructura en quatre instruments fonamentals: Publicitat: missatges transmesos a través de suports i anuncis publicitaris per impactar de manera massiva sobre l'audiència.

Organització Empresarial: Formes Jurídiques i Màrqueting 31 Relacions públiques: comunicacions de caire institucional i corporatiu orientades a difondre una reputació favorable al mercat. Promoció de vendes: incentius econòmics a curt termini, com ara ofertes i descomptes directes, per estimular una adquisició ràpida. Venda directa o personal: contacte directe i personalitzat mitjançant venda telefònica, venedors porta a porta, eines en línia i xarxes socials. Tots aquests canals persegueixen assolir els següents objectius comercials: Incrementar les xifres globals de vendes i encoratjar la decisió de compra del consumidor. Crear consciència i record permanent de la marca i del producte.

Informar de manera transparent sobre un atribut, prestació o benefici específic. Tranquil·litzar el client respecte a les característiques del bé, construir una bona imatge corporativa i canviar actituds desfavorables en el consumidor. 5. Variable Persones (People) La variable de persones posiciona l'usuari en el centre de la gestió corporativa mitjançant dues vies essencials: introduir el client dins del procés comercial i mantenir-lo puntualment informat sobre promocions, suggeriments i novetats. L'objectiu fonamental d'aquest eix és assolir la fidelització sostinguda del consumidor.

L'expansió d'Internet i l'entorn digital (fòrums, blogs i xarxes socials) ha transformat el consumidor en un agent actiu que expressa opinions públiques, tant favorables com desfavorables. Les organitzacions han d'aprofitar aquest ampli abast interactiu com una font estratègica d'aprenentatge i coneixement per millorar el servei i ajustar-se al seu públic objectiu. 6. Variable Servei Postvenda El servei postvenda recull les actuacions que tenen lloc després de consumar l'acte de compravenda per assegurar la utilitat permanent del bé adquirit. Els seus…