Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL Grau en Enginyeria Informàtica Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts d'Organització Empresarial: formes jurídiques, PEST, 5 forces de Porter, matriu DAFO, cadena de valor, preus i previsió de vendes per a l'examen.

APREN.AI Índex 1 La naturalesa de l'empresa i formes jurídiques Criteris de classificació empresarial Règim de responsabilitat i formes societàries Particularitats de la societat cooperativa Drets bàsics de la figura de l'empresari 2 Direcció estratègica, anàlisi de l'entorn i cadena de valor L'entorn empresarial: Anàlisi PEST Entorn específic: Les 5 forces competitives de Porter Diagnòstic DAFO i formulació estratègica La cadena de valor 3 Política comercial: Producte, preus, promoció i vendes El cicle de vida del producte Mètodes de fixació de preus Comunicació i promoció comercial 4 Estructures de mercat, anàlisi de la demanda i previsió de vendes Dimensions i tipologies de la demanda Estructures de mercat segons Stackelberg Metodologies de previsió de vendes 5 Resum per repassar Naturalesa de l'empresa i formes jurídiques Direcció estratègica i anàlisi competitiva Política comercial, cicle de vida i preus Mercat, demanda i previsió de vendes Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 1 1 La naturalesa de l'empresa i formes jurídiques EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions fonamentals i els criteris de classificació de l'empresa. Comparar els requisits de capital, transmissió i govern entre la SL, la SA i la cooperativa. Identificar el règim de responsabilitat segons la forma jurídica triada. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un empresari prefereix constituir una societat mercantil abans que operar com a autònom individual si el negoci comporta riscos financers?

L'empresa constitueix una unitat econòmica bàsica que transforma recursos productius o inputs (com ara primeres matèries) en béns i serveis finals o outputs. Perquè aquesta activitat generi valor econòmic, cal complir una condició elemental: el sumatori del valor dels outputs ha de superar el sumatori del valor dels inputs emprats en la transformació ( ). En el desenvolupament de la seva activitat econòmica, l'organització empresarial acompleix quatre funcions bàsiques: Funció de descompte: els empresaris avancen fons monetaris en el present per tal d'obtenir guanys futurs superiors. Funció d'assumpció del risc: enfrontar la incertesa inherent a l'activitat mercantil.

Funció de direcció, coordinació i control: gestionar de forma integral el procés operatiu. Funció social: generació d'ocupació, atenció a necessitats col·lectives i vinculació comunitària. Criteris de classificació empresarial Les empreses es poden classificar segons múltiples dimensions estructurals i funcionals: Criteri de classificació Tipologies i descripció Dimensió Microempreses, petites empreses, mitjanes empreses i grans empreses. S'avaluen segons el nombre de treballadors, el volum de vendes i els recursos propis. Sector d'activitat Sector primari (agricultura, ramaderia), sector secundari (indústria transformadora) i sector terciari (serveis).

Titularitat del capital Privades (prioritzen maximitzar el benefici) o públiques (busquen maximitzar beneficis i maximitzar el consum del bé o servei). Valor output > Valor input Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 2 Criteri de classificació Tipologies i descripció Grau de desenvolupament tecnològic Artesanal (escassa industrialització, processos manuals) o capitalista (processos completament industrialitzats). Forma jurídica Empreses individuals (responsabilitat il·limitada) i empreses societàries o cooperatives (responsabilitat limitada).

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal entre l'objectiu d'una empresa pública i el d'una de privada segons la titularitat del capital? Règim de responsabilitat i formes societàries En l'empresa individual opera la responsabilitat il·limitada, fet que implica que no existeix diferenciació patrimonial entre la persona física propietària i la mateixa activitat mercantil. En canvi, en les empreses societàries la personalitat jurídica és independent (disposa d'identificació fiscal pròpia), protegint el patrimoni privat dels socis. Característica Societat Limitada (SL) Societat Anònima (SA) Societat Cooperativa (SCC / SCCL) Capital mínim Mínim de 3.000 €, íntegrament subscrit i desemborsat.

Dividit en participacions socials. Mínim de 60.101 €, totalment subscrit i desemborsat en un mínim del 25 % del valor nominal. Dividit en accions. Mínim fixat de 3.000 € (capital variable). Aportacions obligatòries i voluntàries. Divisió del capital Participacions iguals, indivisibles i acumulables. No són títols valors lliures. Accions nominatives o al portador (títols o anotacions en compte). Aportacions dineràries o no dineràries acreditades per títols o llibretes nominatives. Transmissió Transmissió voluntària restringida per estatuts i llei; requereix document públic. Transmissió generalment lliure sense necessitat d'escriptura pública formal.

Baixa voluntària i adhesió lliure sota els estatuts socials. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 3 Característica Societat Limitada (SL) Societat Anònima (SA) Societat Cooperativa (SCC / SCCL) Òrgans de govern Junta General i Òrgan d'Administració (únic, solidari o mancomunat). Junta General d'Accionistes i Administradors (mandat màxim de 6 anys). Assemblea General (democràtica: 1 persona, 1 vot), Consell Rector (mandat màx. 5 anys), Intervenció i Comitè de Recursos. Repartiment de guanys Segons la participació en el capital social. Segons la participació en el capital (dividend per acció). Segons la participació en l'activitat cooperativitzada, no pel capital aportat.

PER RECORDAR-HO A la cooperativa regeix el principi estrictament democràtic («una persona, un vot») i els excedents es retornen per l'activitat realitzada, mentre que a la SA i SL el pes del vot i del lucre depèn del capital retingut. Particularitats de la societat cooperativa Les cooperatives poden ser de primer grau (constituïdes íntegrament per persones físiques, exigint un mínim de 3 socis col·laboradors) o de segon grau (integrades per persones jurídiques, amb un mínim de 2 socis col·laboradors). Segons l'objecte existeixen cooperatives agràries, marítimes, de consumidors, d'habitatge, de treball associat o mixtes, entre d'altres.

Dins d'aquest marc distingim el soci de treball (presta servei personal a l'entitat), el soci excedent (ha deixat l'activitat cooperativitzada sota causa justificada) i el soci col·laborador (aporta sense participar directament en l'objecte social principal). Drets bàsics de la figura de l'empresari L'empresari disposa de drets reconeguts sobre l'activitat: ERROR FREQÜENT Confondre el percentatge mínim de desemborsament inicial entre societats de capital: mentre que una Societat Limitada exigeix el 100 % del capital desemborsat en constituir-se, la Societat Anònima permet legalment constituir-se desemborsant només el 25 % del valor nominal de cada acció subscrita.

Dret a la plena apropiació de l'excedent generat. 1 Dret a controlar la quantitat i la qualitat dels béns i serveis produïts. 2 Dret a actuar com a part contractual en les relacions mercantils i laborals. 3 Dret a transferir els drets anteriors a tercers. 4 Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 4 COMPROVA-HO 3 Quina conseqüència té la responsabilitat patrimonial d'una empresa individual en comparació amb una SL? ESQUEMA Classificació de les formes jurídiques IDEES CLAU El procés d'elaboració empresarial exigeix que el valor econòmic dels productes finals superi el cost de les matèries o inputs inicials.

L'empresa individual presenta responsabilitat il·limitada, mentre que les formes societàries protegeixen el patrimoni privat dels socis. La SL exigeix 3.000 € íntegrament desemborsats en participacions, mentre la SA demana 60.101 € amb un desemborsament mínim del 25 % en accions. A la cooperativa els excedents es reparteixen en virtut de la participació en l'activitat cooperativitzada i no pas pel capital aportat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quin requisit formal de desemborsament inicial presenta una Societat Anònima? 5. Com es reparteixen els guanys en una societat cooperativa en comparació amb una SL? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quin capital mínim necessita una Societat Anònima per a la seva constitució? Empresa Individual Responsabilitat il·limitada Empreses Societàries Responsabilitat limitada Societat Limitada Mínim 3.000 € en participacions Societat Anònima Mínim 60.101 € en accions Societat Cooperativa Capital variable i vot democràtic Sense mínim legal a) 60.101 € b) 3.000 € c) 12.000 € d) Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 5 7. En quina forma d'empresa respon el propietari amb tot el seu patrimoni personal? 8. Com s'estructura el dret a vot en l'assemblea general d'una cooperativa? 9. Quin percentatge mínim cal desemborsar inicialment en les accions d'una SA?

2 Direcció estratègica, anàlisi de l'entorn i cadena de valor EN ACABAR SABRÀS Identificar els components de la identitat corporativa: missió, visió i valors. Distingir l'anàlisi de l'entorn general (PEST) de l'entorn específic (Porter). Formular opcions estratègiques a partir de l'encreuament de la matriu DAFO. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com pot una empresa protegir els seus beneficis si els seus proveïdors tenen molt de poder en el mercat?

La definició estratègica d'una companyia s'estructura a partir de tres pilars doctrinals: la missió (la raó d'ésser i propòsit de la companyia en el mercat, atenent les necessitats dels clients), la visió (la formulació de la imatge de futur que es desitja assolir) i els valors corporatius (entre cinc i set principis irrenunciables d'actuació que guien el personal). L'entorn empresarial: Anàlisi PEST L'anàlisi de l'entorn general identifica les variables externes agregades que condicionen el comportament de l'empresa mitjançant l'esquema de factors conegut com a PEST: Factors econòmics: conjuntura de crisi o prosperitat, tipus d'interès, inflació de preus i política monetària vigent.

Factors governamentals i legals: marcs reguladors i mesures d'àmbit central, autonòmic o local de caràcter general o estratègic. Factors demogràfics i socials: canvis d'hàbits en els consumidors i moviments poblacionals. Factors tecnològics: avenços que alteren l'adquisició de primeres matèries, els processos industrials i la comercialització.

Societat Anònima a) Societat Limitada b) Empresa individual c) Cooperativa de primer grau d) Segons participacions a) Per volum de vendes b) Una persona, un vot c) Un vot per acció d) 100 % a) 25 % b) 10 % c) 50 % d) Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 6 Entorn específic: Les 5 forces competitives de Porter L'entorn competitiu específic s'analitza a través del model de les cinc forces de Michael Porter, que condicionen la rendibilitat del nucli del sector: Esquema de les cinc forces competitives del model de Porter.

Competidors actuals: rivalitat incrementada si hi ha economies d'escala, costos fixos alts d'inversió inicial, barreres de sortida elevades o escassa diferenciació del producte. 1 Amenaça de nous competidors entrants: afavorida per beneficis alts en el sector, poca inversió inicial i absència de barreres d'entrada protectores. 2 Amenaça de productes substituts: intensificada en sectors tecnològics amb cicles de vida curts, manca de patents i productes poc diferenciats. 3 Poder de negociació dels clients: elevat quan són pocs compradors, aglutinen un gran pes de les vendes o tenen capacitat d'integració vertical cap enrere.

4 Poder de negociació dels proveïdors: alt quan l'oferta està concentrada, tenen un pes rellevant en les compres de l'empresa o presenten amenaça d'integració vertical cap endavant. 5 Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 7 Diagrama de les etapes en un procés d'integració vertical. COMPROVA-HO 11 Quina situació atorga un gran poder de negociació a un client davant d'una empresa venedora?

Diagnòstic DAFO i formulació estratègica La matriu DAFO combina l'anàlisi de l'entorn extern (amenaces i oportunitats) amb l'anàlisi del diagnòstic intern de l'empresa (fortaleses i debilitats): Diagnòstic intern \ extern Amenaces (Entorn extern) Oportunitats (Entorn extern) Fortaleses (Intern) Estratègies defensives: utilitzar les fortaleses pròpies per neutralitzar riscos de l'entorn. Estratègies ofensives: aprofitar els punts forts per explotar els avantatges del mercat. Debilitats (Intern) Estratègies de supervivència: minimitzar els punts febles per resistir les amenaces externes. Estratègies de reorientació: superar limitacions internes per poder captar oportunitats.

Les propostes de línies estratègiques es concreten en actuacions operatives que s'han de temporitzar estrictament en un calendari i quantificar econòmicament mitjançant pressupostos. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 8 La cadena de valor La cadena de valor desglossa les activitats que aporten valor afegit i permet analitzar els costos i les fonts de diferenciació competitiva. L'organització forma part d'un sistema més ampli conegut com a sistema de valor: Esquema dels components consecutius del sistema de valor sectorial.

A nivell intern, les activitats de la cadena es divideixen en dues categories essencials: Tipologia d'activitat Àmbits funcionals inclosos Activitats de suport o infraestructura Infraestructura de l'empresa, administració dels recursos humans, desenvolupament tecnològic i adquisicions/compres. Activitats primàries o de línia Logística interna i externa, operacions (transformació), màrqueting i servei postvenda. ERROR FREQÜENT En la matriu DAFO, és comú situar les amenaces o oportunitats com a factors interns, o les debilitats com a externes. Recorda fermament: debilitats i fortaleses pertanyen de forma exclusiva a l'àmbit intern; amenaces i oportunitats provenen de l'entorn exterior.

COMPROVA-HO 12 Quina estratègia resulta del creuament entre febleses internes i amenaces externes en una matriu DAFO? PROCÉS Procés de desplegament de l'estratègia empresarial 1 Diagnòstic DAFO Anàlisi combinada de l'entorn intern i extern 2 Formulació estratègica Definició d'orientacions ofensives, defensives o supervivència 3 Proposta de línies Concreció en accions estratègiques per àmbits 4 Actuacions operatives Planificació temporitzada i pressupostada Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 9 IDEES CLAU La missió defineix el motiu d'existència actual, la visió l'estat futur desitjat i els valors les regles ètiques.

L'anàlisi PEST avalua l'entorn general mitjançant variables polítiques, econòmiques, socials i tecnològiques. El model de les cinc forces de Porter determina l'atractiu competitiu i el marge de rendibilitat d'un sector. La matriu DAFO permet establir estratègies defensives, ofensives, de supervivència o de reorientació. La cadena de valor coordina activitats de suport transversals amb activitats primàries d'operacions i vendes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En què consisteix una estratègia de reorientació a la matriu DAFO? 14. Quines són les quatre baules que configuren el sistema de valor extern? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quina força competitiva de Porter s'agreuja quan hi ha fortes economies d'escala? 16. Quina combinació d'elements DAFO dóna lloc a una estratègia ofensiva? 17. Quin dels següents elements és una activitat primària a la cadena de valor? 18. Com s'anomena la integració que pot dur a terme un client adquirint el seu proveïdor?

Productes substituts a) Negociació de proveïdors b) Rivalitat de competidors actuals c) Poder dels compradors d) Fortaleses i Oportunitats a) Debilitats i Amenaces b) Debilitats i Oportunitats c) Fortaleses i Amenaces d) Recursos humans a) Servei postvenda b) Infraestructura c) Desenvolupament tecnològic d) Horitzontal a) Desinversió b) Integració vertical c) Diversificació d) Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 10 3 Política comercial: Producte, preus, promoció i vendes EN ACABAR SABRÀS Definir les dimensions d'amplitud, profunditat i longitud de la cartera de productes. Analitzar el comportament de vendes i beneficis al llarg del cicle de vida.

Aplicar els criteris marginalista, de cost objectiu i d'elasticitats en la determinació de preus. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què una empresa pot decidir vendre un producte nou a un preu per sota de la mitjana de mercat durant els seus primers mesos? La política comercial s'articula mitjançant les variables del màrqueting operatiu. En relació amb el producte, la marca constitueix un element intangible que diferencia l'oferta, aporta valor i disposa de protecció legal. Les empreses poden optar per una estratègia de marca única o de marca múltiple.

La cartera de productes representa la totalitat d'articles que comercialitza l'empresa, dividits en diferents línies: Amplitud: nombre total de línies de producte de què disposa. Profunditat: quantitat de models, versions o referències existents dins d'una mateixa línia. Longitud: còmput absolut de productes comercialitzats per totes les línies de la cartera. El cicle de vida del producte Tot bé segueix una evolució de vendes i beneficis dividida en cinc etapes consecutives: Fase del cicle Comportament de vendes Costos associats Nivell de beneficis 1. Naixement Vendes molt baixes i creixement lent. Costos molt alts d'R+D, producció i publicitat de llançament. Beneficis negatius ( ). 2.

Creixement Fort augment de les vendes. Despeses publicitàries mantingudes, costos unitaris en descens i R+D extingit. Beneficis positius i en ràpid creixement. 3. Moderació / Maduresa Creixement de vendes desacelerat. Costos reduïts per economies d'escala; despesa publicitària baixa. Assoliment dels màxims beneficis globals. B < 0 Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 11 Fase del cicle Comportament de vendes Costos associats Nivell de beneficis 4. Saturació Vendes estancades en el seu sostre. Costos de fabricació estables i baixos; publicitat testimonial de record. Beneficis elevats però estancats. 5. Declivi Descens acusat de la demanda.

Costos estructurals rígids davant el menor volum. Caiguda de marges i beneficis (retirada del producte). PER RECORDAR-HO Les empreses apliquen estratègies amb productes contracíclics: els fluxos i beneficis generats pels productes en maduresa financen la recerca i llançament dels nous articles en naixement. Mètodes de fixació de preus El preu expressa el valor en diners d'un article i condiciona el flux d'ingressos. Els procediments de determinació responen a diferents criteris teòrics i de gestió: 1. Model marginalista (teòric - clàssic) Cerca la maximització matemàtica del benefici: . Condició necessària de primer ordre: la primera derivada s'iguala a zero: On correspon al cost marginal.

El preu s'ha d'igualar al cost marginal. Condició suficient de segon ordre: per ser un màxim cal que: Això implica que l'empresa ha d'operar necessàriament en el tram de costos marginals creixents. 2. Models basats en els costos El cost total unitari ( ) descompon els costos variables i fixos per unitat: On és el cost fix unitari ( ). Mètode amb marge: addició d'un percentatge de recàrrec sobre el cost calculat. Objectiu de rendibilitat: es fixa el preu per obtenir una taxa de retorn ( ) sobre la inversió inicial ( ): 3.

Models basats en la demanda i l'elasticitat L'elasticitat-preu de la demanda mesura la resposta de la quantitat davant variacions en el preu: B(q) = I(q) C (q) = T P q C (q) T B (q) = P C = 0 P = C C = dq dC T B (q) = 0 C < 0 C > 0 C Tu C = Tu C + vu q C F q C F C F u r K B = P q C (q) v C = F K r Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 12 Si : Funció de demanda elàstica. Si : Funció de demanda proporcional o unitària. Si : Funció de demanda inelàstica. Quan diferents segments de compradors mostren diferent elasticitat, s'aplica la discriminació de preus (primer grau o màxim pagable en subhastes, segon grau segons urgència de compra o tercer grau per mercats separats).

L'elasticitat creuada ( ) analitza l'efecte del preu del producte 2 sobre la demanda del producte 1: Productes complementaris: un increment de redueix la venda de i de ( ). Productes substitutius: un augment de redueix però augmenta la demanda de ( ). 4. Estratègies per a productes nous i basades en competidors Segons la competència, l'empresa pot adoptar preus idèntics, menors o superiors als rivals (el límit mínim absolut el marquen els costos totals unitaris). Per a béns nous es distingeixen: Penetració de mercat: preus inicialment baixos per captar quota ràpida que posteriorment s'apugen.

Selecció o desnatat: entrar amb preus molt alts dirigits a segments poc sensibles, abaratint el producte després per fer-lo massiu. Requereix , economies d'escala o segments específics. COMPROVA-HO 20 Quin signe té l'elasticitat creuada entre dos productes si són béns complementaris? Comunicació i promoció comercial El mix de promoció comercial utilitza diferents canals, entre els quals destaquen: Venda personal: comunicació oral directa i interactiva entre comercial i comprador. Ofereix una gran flexibilitat d'adaptació, però comporta un cost elevat per contacte i requereix formació prolongada. Publicitat: transmissió d'informació massiva, impersonal i unilateral.

Pagada per l'emissor sota el seu control, té com a objectiu principal informar de les característiques del producte i mantenir-ne el record en la ment del consumidor. ERROR FREQÜENT Assumir que en el model marginalista n'hi ha prou amb complir la condició per maximitzar guanys. Cal verificar obligatòriament la segona derivada ( ); si els costos marginals fossin decreixents, s'estaria calculant un punt de pèrdua màxima o inestabilitat financera.

ε = q,p P q q P ε > q,p 1 ε = q,p 1 ε < q,p 1 ε q1,p2 P 2 q 2 q 1 ε < q1,p2 0 P 2 q 2 q 1 ε > q1,p2 0 ε > q,p 1 P = C C > 0 Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 13 PROCÉS Cicle de vida del producte i evolució del resultat IDEES CLAU L'amplitud mesura les línies d'una cartera i la profunditat el nombre de versions per línia. En el naixement del producte els beneficis són negatius pels alts costos d'R+D i comercialització. Segons el marginalisme el preu òptim iguala el cost marginal en el tram de costos marginals creixents. L'elasticitat creuada és positiva per a béns substitutius i negativa per a béns complementaris. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21.

Quin requisit matemàtic garanteix que la igualtat P = C' és un màxim de benefici? 22. Com es diferencia la penetració de mercat de l'estratègia de selecció o desnatat en nous productes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. En quina etapa del cicle de vida d'un producte els beneficis comencen a ser estrictament negatius?

Naixement Vendes baixes i beneficis negatius 1 Creixement Ràpid augment de vendes i beneficis positius 2 Moderació Desacceleració de vendes i beneficis màxims 3 Saturació Sostre de vendes assolit i marges estables 4 Declivi Caiguda de vendes i retirada del producte 5 Saturació a) Declivi b) Naixement c) Moderació d) Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 14 24. Si l'elasticitat creuada entre dos béns és positiva, de quina mena de productes es tracta? 25. Com es defineix la profunditat de la cartera de productes? 26. Quin inconvenient principal presenta la venda personal davant de la publicitat?

4 Estructures de mercat, anàlisi de la demanda i previsió de vendes EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de demanda de marca, global i potencial. Classificar l'estructura de mercat segons la matriu d'oferents i demandants. Seleccionar el mètode de previsió de vendes idoni entre models subjectius, temporals i causals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Pot una empresa que ven un volum petit de producte gaudir d'una quota de mercat del 90 %? El mercat és l'àmbit on conflueixen compradors i venedors.

Segons les característiques del consumidor final distingim els mercats de consum (subdividits en consum immediat, consum permanent o serveis) i els mercats industrials (orientats a processos productius corporatius). Dimensions i tipologies de la demanda L'activitat comercial quantifica la demanda segons diferents nivells d'agregació: Demanda de producte: volum total adquirit d'una categoria en un indret físic concret, durant un període determinat i sota condicions d'entorn específiques. Demanda de marca o empresa: xifra de vendes assolida exclusivament per una empresa. Demanda global: suma de vendes de totes les empreses competidores que operen en el mercat.

Quota de mercat: ràtio que relaciona la demanda de l'empresa amb la demanda global ( ). Demanda potencial: límit teòric màxim de vendes que una companyia podria assolir en un mercat amb una combinació comercial idònia.

Giffen a) Substitutius b) Complementaris c) Independents d) Cost dels productes a) Nombre de línies b) Vendes anuals c) Models dins d'una línia d) Missatge rígid a) Cost elevat per contacte b) Impersonalitat c) Manca de flexibilitat d) Quota = Demanda global Demanda empresa Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 15 Estructures de mercat segons Stackelberg La relació numèrica entre oferents (venedors) i demandants (compradors) defineix l'estructura competitiva de mercat: Demandants \ Oferents Pocs oferents Un sol oferent Molts oferents Pocs demandants Oligopoli bilateral (de demanda i oferta) Monopoli parcial d'oferta Oligopoli de demanda (oligopsoni) Un demandant Monopoli parcial de demanda Monopoli bilateral Monopoli de demanda (monopsoni) Molts demandants Oligopoli d'oferta Monopoli d'oferta Mercat competitiu (lliure competència) COMPROVA-HO 28 Com s'anomena el mercat format per molts demandants i un únic agent venedor?

Metodologies de previsió de vendes La previsió de vendes és l'estimació de la facturació futura sota unes condicions d'entorn i un pla de màrqueting definits. Els procediments varien si s'apliquen a productes existents o a noves propostes: Enfocament metodològic Mètodes concrets Tècniques i eines operatives 1. Enfocament subjectiu Deterministes i probabilístics Estimació de la força de vendes, jurats d'opinió d'executius i mètode Delphi. 2. Investigació de mercats Enquestes i experimentació Enquestes d'intenció de compra, test de concepte/producte, test de mercat, experiments de factors controlats i quadrat llatí. 3.

Sèries temporals Models quantitatius d'evolució històrica Mitjanes mòbils, allisat exponencial, descomposició de sèries temporals i metodologia de Box-Jenkins. 4. Anàlisi causal Models funcionals de causa-efecte Models economètrics, equacions simultànies, anàlisi sobre quotes de mercat i reaccions als canvis de preus. DEFINICIÓ El mètode Delphi és un procediment subjectiu d'iteració estructurada en què un panell d'experts emet pronòstics anònims i successius fins a convergir en un consens de previsió de vendes. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 16 ERROR FREQÜENT Confondre el monopoli d'oferta amb el monopoli de demanda.

En el monopoli d'oferta hi ha un únic venedor enfront de molts compradors; en el monopoli de demanda (o monopsoni), hi ha un únic comprador que té davant seu múltiples empreses subministradores. COMPROVA-HO 29 Quina diferència conceptual separa la demanda de marca de la demanda potencial? ESQUEMA Mètodes de previsió de la demanda de vendes IDEES CLAU La quota de mercat relaciona les vendes de la marca pròpia respecte a la demanda global de la indústria. La tipologia de mercat depèn de la quantitat d'oferents i demandants (monopoli, oligopoli o competència). El mètode Delphi basa la previsió en un procés iteratiu de consens entre experts consultats.

Les sèries temporals utilitzen dades històriques mitjançant mitjanes mòbils, allisat exponencial o Box-Jenkins. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Com es defineix la quota de mercat d'una companyia? 31. Dins de quina família de mètodes de previsió s'emmarca l'allisat exponencial? Subjectius Força de vendes, executius i Delphi Investigació de mercats Enquestes i dissenys experimentals Sèries temporals Mitjanes mòbils i allisat exponencial Anàlisi causal Models economètrics i equacions Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Com s'anomena l'estructura de mercat on hi ha un únic comprador i molts venedors? 33.

Quin dels següents procediments de previsió pertany a l'enfocament causal? 34. Com s'anomena el límit màxim teòric de vendes que una empresa pot captar en el mercat? 35. Quina tècnica empra rondes successives de panells d'experts per preveure la demanda? 5 Resum per repassar Naturalesa de l'empresa i formes jurídiques Concepte Què és Empresa individual Forma jurídica sense personalitat diferenciada on el titular respon amb tot el seu patrimoni personal (responsabilitat il·limitada). Societat Limitada (SL) Societat mercantil de capital mínim de 3.000 € íntegrament desemborsat, dividit en participacions socials de transmissió restringida.

Societat Anònima (SA) Societat de capital mínim de 60.101 € dividit en accions lliures, amb un desemborsament mínim exigible del 25 % per acció en constituir-se. Societat Cooperativa Organització democràtica de capital variable («una persona, un vot») on els excedents es retornen segons la participació en l'activitat. Funció de descompte Avançament de fons monetaris en el present per part de l'empresari amb l'expectativa de rescabalar un benefici superior futur.

Oligopoli bilateral a) Monopoli de demanda b) Competència pura c) Monopoli d'oferta d) Mètode Delphi a) Allisat exponencial b) Models economètrics c) Mitjanes mòbils d) Demanda de producte a) Demanda global b) Demanda potencial c) Demanda de marca d) Box-Jenkins a) Quadrat llatí b) Mètode Delphi c) Enquesta de mercat d) Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 18 Direcció estratègica i anàlisi competitiva Concepte Què és Missió, visió i valors Pilars corporatius que defineixen la raó d'existir actual (missió), l'aspiració de futur (visió) i els principis ètics de gestió (valors).

Anàlisi PEST Avaluació de l'entorn general agregat mitjançant factors polítics/legals, econòmics, socials i tecnològics. 5 forces de Porter Model que determina la rendibilitat del sector segons la rivalitat existent, nous entrants, béns substituts i poder de clients i proveïdors. Matriu DAFO Encreuament de l'anàlisi interna (fortaleses/debilitats) i externa (oportunitats/amenaces) per dissenyar estratègies ofensives o defensives. Cadena de valor Desglossament de l'activitat en funcions de suport (RRHH, compres, tecnologia) i primàries (logística, operacions, màrqueting) generadores de marge.

Política comercial, cicle de vida i preus Concepte Què és Cartera de productes Conjunt d'articles d'una empresa definit per la seva amplitud (línies), profunditat (variants per línia) i longitud (total de referències). Cicle de vida del producte Etapes consecutives de venda i benefici d'un bé: naixement (pèrdues), creixement, moderació/maduresa, saturació i declivi. Productes contracíclics Béns consolidats amb beneficis estables utilitzats per cobrir el finançament d'R+D i el llançament de nous articles. Model marginalista Fixació teòrica de preu que maximitza guanys quan el preu iguala el cost marginal ( ) amb costos creixents ( ).

Elasticitat-preu Sensibilitat de la demanda davant canvis en el preu ( demanda elàstica; demanda inelàstica). Elasticitat creuada Relació de demanda creuada entre béns, amb valor positiu per a productes substitutius i negatiu per a complementaris. Mercat, demanda i previsió de vendes Concepte Què és Quota de mercat Proporció de les vendes captades per una empresa respecte a la demanda global de tota la indústria competidora. Demanda potencial Sostre màxim teòric de consum que podria aconseguir un mercat sota una combinació comercial i d'entorn òptimes.

P = C C > 0 β > 1 β < 1 Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 19 Concepte Què és Monopoli i monopsoni Estructures extremes amb un sol agent: únic venedor enfront de molts compradors (monopoli) o únic comprador enfront de molts oferents (monopsoni). Mètode Delphi Sistema subjectiu de previsió basat en la consulta successiva, anònima i iterativa a un grup d'experts per assolir consens. Sèries temporals i anàlisi causal Metodologies quantitatives de previsió de vendes mitjançant extrapolació històrica (mitjanes, allisat) o models economètrics causa-efecte. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 20 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè la societat mercantil té personalitat jurídica pròpia i limita la responsabilitat patrimonial al capital aportat, protegint el patrimoni privat de l'emprenedor. 2. Mentre que l'empresa privada cerca exclusivament la maximització del guany econòmic, l'empresa pública combina aquest afany amb la maximització de l'accés i el consum del bé o servei per a la societat. 3. En l'empresa individual no hi ha divisió entre el patrimoni de l'empresa i el de la persona física titular, de manera que aquesta respon amb tots els seus béns personals. A la SL la responsabilitat se circumscriu al capital aportat. 4.

Ha d'estar totalment subscrita i tenir desemborsat, com a mínim, el 25 % del valor nominal de cadascuna de les accions en constituir-se. 5. A la cooperativa els excedents es distribueixen segons l'ús o activitat de cada soci, mentre que a la SL es reparteixen en proporció al capital social aportat. 6. b) 60.101 €. La legislació mercantil estipula un capital mínim de 60.101 € per a la fundació d'una societat anònima. 7. c) Empresa individual. L'empresa individual no disposa de personalitat jurídica diferenciada i té responsabilitat il·limitada. 8. c) Una persona, un vot. Les societats cooperatives funcionen amb una estructura democràtica pura on cada soci disposa d'un vot. 9. b) 25 %.

La llei mercantil exigeix desemborsar almenys el 25 % del valor nominal de cada acció subscrita. 10. Identificant proveïdors alternatius, diversificant les compres o valorant la integració vertical cap enrere per produir el recurs per ella mateixa. 11. Quan hi ha un nombre molt reduït de compradors, cadascun assumeix una quota molt alta de les vendes globals o existeix una amenaça real d'integració vertical. 12. Dona lloc a una estratègia de supervivència, orientada a reduir la vulnerabilitat de la companyia davant del perill exterior. 13. En superar i corregir una debilitat interna per poder aprofitar una oportunitat que ofereix el mercat. 14.

La cadena de valor dels proveïdors, la de l'empresa, la dels canals de distribució i la dels clients. 15. c) Rivalitat de competidors actuals. Les economies d'escala generen una alta necessitat de volum i redueixen costos unitaris, intensificant la rivalitat entre competidors existents. 16. a) Fortaleses i Oportunitats. Les estratègies ofensives utilitzen les fortaleses internes per aprofitar al màxim les oportunitats del mercat. 17. b) Servei postvenda. El servei postvenda és una activitat primària, juntament amb la logística, operacions i el màrqueting. 18. c) Integració vertical. L'avanç o retrocés al llarg de les etapes del procés productiu constitueix una integració vertical. 19.

Per seguir una estratègia de penetració que li permeti guanyar volum ràpidament, generar economies d'escala i barrar el pas a rivals abans d'apujar el preu. 20. És negativa (ε < 0), perquè la pujada de preu d'un bé redueix el consum tant d'aquest com del producte associat. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 21 21. La condició de segon ordre exigeix que C'' > 0, indicant que l'empresa es troba en un tram de costos marginals estrictament creixents. 22. La penetració arrenca amb preus baixos per guanyar mercat ràpidament, mentre que la selecció comença amb preus alts que es van reduint progressivament. 23. c) Naixement.

A la fase de naixement els beneficis són negatius degut als alts costos de llançament i recerca i el baix volum venut. 24. b) Substitutius. L'elasticitat creuada positiva indica que l'augment de preu d'un bé trasllada la demanda cap a l'altre bé substitutiu. 25. d) Models dins d'una línia. La profunditat mesura la varietat de models, dimensions i versions que conté una línia concreta. 26. b) Cost elevat per contacte. La venda personal és més adaptable però té un cost unitari molt elevat i un abast limitat en poc temps. 27. Sí, si opera en un nínxol o mercat amb una demanda global extremadament reduïda, on el total de vendes conjuntes sigui molt baix. 28.

Es tracta d'un monopoli d'oferta pur, on el venedor disposa del control absolut sobre el preu i la quantitat llançada al mercat. 29. La demanda de marca són les vendes reals aconseguides per l'empresa en un període, mentre que la demanda potencial és el sostre màxim teòric que podria assolir en condicions comercials òptimes. 30. És el quocient entre la demanda de la marca o empresa i la demanda global de tot el mercat. 31. Forma part de l'enfocament de mètodes quantitatius basats en sèries temporals. 32. b) Monopoli de demanda. Quan només hi ha un comprador enfront d'un mercat amb molts oferents, l'estructura és un monopoli de demanda o monopsoni. 33. c) Models economètrics.

Els models economètrics relacionen variables dependents amb causes explicatives de comportament. 34. c) Demanda potencial. La demanda potencial constitueix el sostre comercial màxim accessible sota unes polítiques de màrqueting determinades. 35. c) Mètode Delphi. El mètode Delphi utilitza un procediment d'iteració sistemàtica d'opinions d'experts independents. Organització Empresarial: Apunts i Resum d'Examen 22