La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets sobre la Revolució Industrial a Gran Bretanya, la difusió continental (França, Bèlgica, Alemanya), la perifèria i el model espanyol.

APREN.AI Índex 1 Fonaments teòrics i el model pioner britànic Condicions prèvies i factors impulsors a Gran Bretanya Finançament i tipologia de la innovació tecnològica Geografia industrial i condicions de la classe obrera 2 La difusió de la industrialització a l'Europa Continental El cas de França: dualitat i alternativa energètica Bèlgica i Alemanya: carbó, siderúrgia i banca mixta 3 La perifèria europea: Itàlia i Rússia Itàlia: dualisme regional i hidroelectricitat Rússia: impuls de l'Estat tsarista i capital estranger 4 El model espanyol: el cotó català i la siderúrgia La indústria cotonera a Catalunya (1832-1861) La siderúrgia: d'Andalusia i Astúries a Biscaia La interpretació del retard o «fracàs» de la industrialització 5 Resum per repassar Fonaments i el model pioner britànic La difusió a l'Europa Continental La perifèria europea: Itàlia i Rússia La industrialització a Espanya Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 1 1 Fonaments teòrics i el model pioner britànic EN ACABAR SABRÀS Definir els conceptes centrals de Revolució Industrial i acumulació inorgànica. Explicar les condicions prèvies institucionals, agràries i geogràfiques de la Gran Bretanya. Distingir el paper de les macroinvencions i microinvencions en el creixement tecnològic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què l'energia hidràulica i la fusta tenien un límit de creixement que el carbó mineral no tenia?

El procés de transformació econòmica conegut com a Revolució Industrial representa una ruptura estructural caracteritzada per l'acceleració del creixement sustentat en un canvi social i productiu sota relacions de producció capitalistes. Des de la perspectiva teòrica, aquest fenomen s'analitza a través de diferents enfocaments: Canvi en el mode de producció: articulat al voltant de la propietat privada dels mitjans de producció i la generació de plusvàlua (marxista). Innovació tecnològica i productivitat: increment sostingut del rendiment dels factors productius a partir de la mecanització generalitzada, amb la màquina de vapor de Watt com a motor arrossegador inicial.

Capitalisme d'acumulació orgànica vs. inorgànica: pas d'un creixement sotmès a retroalimentació negativa (on la divisió del treball és l'única font de millora) a una acumulació basada en recursos inorgànics minerals i químics dotats de retroalimentació positiva. DEFINICIÓ La Revolució Industrial és l'acceleració sostinguda del creixement provocada pel canvi tècnic i l'adopció del mode de producció capitalista, que substitueix la base de recursos orgànics per matèries primeres i fonts d'energia inorgàniques.

Condicions prèvies i factors impulsors a Gran Bretanya La primacia britànica no va respondre a una casualitat aïllada sinó a la confluència d'estructures institucionals i econòmiques prèvies: Agricultura comercialitzada: superació de la lògica de pura subsistència, alliberant mà d'obra i generant capital. Desenvolupament protoindustrial i comercial: xarxes consolidades de treball manufacturer domèstic i acumulació mercantil activa. Sistema de transport articulat: abaratiment del transport fluvial i de cabotatge (creixement de 1.000 a 4.000 milles navegables entre 1750 i 1820) i expansió viària (de 3.400 milles el 1750 a 22.000 el 1836).

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 2 Mercat interior integrat: llibertat de circulació interior combinada amb iniciativa privada i requeriments inicials moderats de capital fix. El detonant tecnològic en el sector cotoner va sorgir condicionat pel marc legal. Les lleis del calicó van prohibir la importació de teixits estampats de l'Índia (1701) i més endavant de calicós blancs (1721) per afavorir la llana local, provocant l'arrencada de la manufactura cotonera autòctona. L'aplicació el 1785 de la màquina de vapor de Watt a la filatura (concretament a la mule de Crompton) va consumar la transició de la protoindústria a la fàbrica mecanitzada.

COMPROVA-HO 2 Quina relació de causa i efecte van tenir les lleis del calicó de principis del segle XVIII en el naixement del cotó britànic? Finançament i tipologia de la innovació tecnològica L'estructura financera inicial britànica es va fonamentar en l'autofinançament i la utilització prioritària de crèdit comercial a curt termini, atès el predomini del capital circulant sobre el capital fix en les primeres dècades. La Bubble Act de 1720 va limitar la constitució de societats anònimes fins a la seva revocació el 1825, excepte a Escòcia, que va disposar d'un model bancari més elàstic alimentat pel comerç colonial de tabac.

Tipus d'innovació Característiques i dinamisme Mecanisme d'aprenentatge Macroinvencions Ruptures radicals derivades de genialitat o atzar; obren trajectòries tecnològiques noves. Learning by learning (centres científics i recerca formal). Microinvencions Millores incrementals adaptatives guiades per la pressió dels costos i la demanda de mercat. Learning by doing i learning by using per operaris i fabricants. ERROR FREQÜENT No confongueu el paper de la tecnologia amb l'explicació total del procés: la historiografia econòmica subratlla que la innovació no va ser un xoc aïllat, sinó el resultat coordinat de canvis demogràfics, transformacions agràries i l'aprenentatge continu sobre el taller.

Geografia industrial i condicions de la classe obrera La indústria britànica es va localitzar en estreta connexió amb la geologia del territori: Lancashire: epicentre mundial del cotó, indústries químiques i vidre. Yorkshire: concentració llanera a Bradford i Leeds; metal·lúrgia pesant i acer a Sheffield. Midlands i nord-est: extracció de carbó i siderúrgia a Birmingham i Newcastle. Escòcia i Gal·les: carbó, alts forns i pioners en la utilització del coc metal·lúrgic a Escòcia, en contrast amb un sud anglès agrari o especialitzat en béns de consum lleugers.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 3 Mapa de conques carboníferes i concentració manufacturera a la Gran Bretanya. Les repercussions socials van ser severes: durant dècades els salaris reals es van mantenir sota mínims reproductius sense millores substancials, forçant el treball femení i infantil. Com a resposta, la resistència obrera va passar de societats fraternals clandestines durant la vigència de les Combination Acts (1799-1800) a la mobilització política del moviment cartista (1838-1848), la constitució del cooperativisme amb els pioners de Rochdale (1844) i la legalització definitiva dels sindicats mitjançant la Trades Union Act de 1871.

COMPROVA-HO 3 Quina evolució institucional van seguir les organitzacions obreres britàniques entre 1800 i 1871? La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 4 PROCÉS Evolució del moviment obrer britànic IDEES CLAU La industrialització va suposar passar d'una base orgànica amb sostre d'expansió a una inorgànica de retroalimentació positiva. Gran Bretanya combinava mercat intern integrat, protoindústria desenvolupada i xarxes fluvials i de cabotatge molt eficients. Les macroinvencions van crear nous camins tecnològics, mentre les microinvencions van sostenir guanys de productivitat continus.

El proletariat va patir baixos salaris reals fins a articular moviments com el cartisme, el cooperativisme de Rochdale i les Trade Unions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es diferencia un model de creixement orgànic d'un basat en recursos inorgànics segons E. A. Wrigley? 5. Quin paper van tenir les microinvencions segons Joel Mokyr? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin any es va aplicar la màquina de vapor a la filatura britànica? Combination Acts (1799-1800) Prohibició legal de les associacions sindicals. 1 Societats fraternals Resistència obrera clandestina i ajuda mútua. 2 Moviment cartista (1838-1848) Lluita política pel sufragi universal masculí.

3 Cooperativa de Rochdale (1844) Pioners del consum cooperatiu obrer. 4 Trades Union Act (1871) Reconeixement i legalització plena dels sindicats. 5 1825 a) 1721 b) 1701 c) 1785 d) La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 5 7. Quina llei britànica va limitar les societats anònimes fins al 1825? 8. Quin tipus d'aprenentatge descriu les aportacions dels operaris segons von Tunzelman? 9. Quina regió britànica es va convertir en el nucli mundial de la indústria cotonera? 2 La difusió de la industrialització a l'Europa Continental EN ACABAR SABRÀS Comparar les estratègies tecnològiques i energètiques de França davant la Gran Bretanya.

Explicar el funcionament del Zollverein i la banca universal en el lideratge industrial alemany. Analitzar el model belga de transport ferroviari finançat per l'estat i la banca corporativa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com podia un país sense prou carbó desenvolupar una indústria moderna competent?

La transmissió de la tecnologia moderna al continent europeu no va ser una rèplica uniforme, sinó que es va produir en diferents etapes cronològiques i amb singularitats institucionals pròpies en cada territori: Estadi 1 (predomini de béns de consum): Gran Bretanya, Suïssa i els Estats Units van liderar el canvi entre 1770 i 1820; Bèlgica, França, Alemanya, Àustria, Rússia, Suècia i Espanya s'hi van incorporar entre 1821 i 1860; Itàlia, Països Baixos, Dinamarca, Grècia, el Canadà i el Japó ho van fer entre 1861 i 1890.

Canvi d'estadi cap a béns de capital: Cap al 1913, economies com l'alemanya, la belga o la nord- americana tenien un marcat predomini dels béns d'equip, mentre Espanya i Rússia romanien encara en l'estadi de consum. Els models explicatius han debatut entre una difusió regional que desborda les fronteres estatals (Sidney Pollard), etapes universals que emulen el camí anglès (W. W. Rostow), la imitació diferencial aprofitant l'avantatge del retard mitjançant substituts tecnològics com les turbines o la banca (Alexander Gerschenkron), o la imitació dels drets de propietat burgesos (Douglass North).

Bubble Act de 1720 a) Combination Acts de 1799 b) Trades Union Act de 1871 c) Calico Act de 1701 d) Learning by using a) Learning by searching b) Learning by teaching c) Learning by learning d) Yorkshire a) Cornualla b) Sud de Gal·les c) Lancashire d) La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 6 Distribució territorial de les conques hulleres i nuclis fabrils europeus el 1875. El cas de França: dualitat i alternativa energètica Fins a la caiguda del Segon Imperi durant la dècada de 1870, l'economia francesa va combinar la gran fàbrica amb una sòlida base protoindustrial.

A Lió, el canut sintetitzava la figura del mestre teixidor de seda que operava el teler mecànic al seu propi domicili per compte d'un fabricant comerciant. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 7 Gravat d'un teixidor artesà (canut) al seu taller familiar a Lió. Davant l'escassetat de carbó barat, França no va copiar mecànicament la màquina de vapor sinó que va recórrer a la força hidràulica mitjançant turbines d'aigua, combinada amb l'aprofitament de mà d'obra rural barata. En el terreny institucional, la Llei Le Chapelier de 1791 va imposar una estricta llibertat de mercat prohibint corporacions gremials i associacions de treballadors.

Durant l'últim terç del segle XIX, el sistema productiu es va reestructurar: va créixer l'ús del vapor, la siderúrgia pesant i sectors capdavanters com l'automoció, la química i l'electricitat (desenvolupada a partir de les dinamos de Pixii el 1832 i Gramme el 1871). La inversió va comptar amb el lideratge d'entitats financeres pioneres com el Crédit Mobilier (1852) dels germans Pereire i la Banque de Paris et des Pays-Bas (1872). COMPROVA-HO 11 Quina alternativa tecnològica van desplegar les fàbriques franceses per suplir la mancança de carbó britànic barat? Bèlgica i Alemanya: carbó, siderúrgia i banca mixta Bèlgica va destacar com la seguidora més ràpida del model britànic.

Disposava de mines riques de carbó i ferro a la conca del Mosa, una agricultura productiva i una localització estratègica ben comunicada. L'Estat va finançar el ferrocarril mitjançant el pla de 1834 per transformar el país en el pont logístic entre Gran Bretanya i el Rin. La Société Générale de Belgique va actuar com a holding financer i banc d'inversió obrint indústries pesants de vidre, maquinària i el procediment químic Solvay de carbonat sòdic. El 1913 era, al costat de Suïssa, el primer exportador mundial per càpita.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 8 Alemanya va arrencar amb la supressió de la servitud el 1807 i la integració comercial mitjançant el Zollverein (1833), que va excloure Àustria i va articular el mercat interior al voltant del ferrocarril prussià. Després de la unificació de 1871, el creixement es va accelerar sostingut per tres pilars fonamentals: La producció d'acer alemanya va passar d'1 milió de tones mètriques el 1880 a més de 16 milions el període 1910-1913, superant amb contundència Gran Bretanya i erigint-se en líder de la Segona Revolució Industrial en sectors elèctrics i químics.

COMPROVA-HO 12 Quin paper van tenir els bancs universals en el model industrialitzador alemany? ESQUEMA Models d'industrialització a Europa Occidental IDEES CLAU La industrialització europea va avançar per regions geològiques i etapes diferents abans d'arribar als béns d'equip. França va utilitzar l'energia hidràulica de turbines i la flexibilitat protoindustrial domèstica com a via alternativa. Bèlgica va explotar la conca del carbó i el ferro amb una banca corporativa activa i una xarxa ferroviària pública. Alemanya va integrar el mercat pel Zollverein i va liderar l'acer i la química gràcies a la banca mixta i l'aranzel de 1879.

Recursos naturals massius: conques carboníferes com la del Ruhr, ferro i potassi. 1 Banca universal o mixta: les entitats combinaven la captació de dipòsits comercials amb la concessió de crèdit industrial a llarg termini i la col·locació directa d'accions en el consell d'administració de les empreses. 2 Regulació i protecció: la Carta Aranzelària de 1879 va blindar la indústria pesant i l'agricultura terratinent de l'est, fomentant cartells de preus i mercats de monopoli. 3 Model francès Equilibri protoindustrial i impuls hidràulic. Seda i turbines Centrat a Lió i aprofitament de cursos d'aigua. Model belga Intensiu en carbó i promogut per la banca d'inversió.

Mosa i ferrocarril Pla estatal de transport i química Solvay. Model alemany Indústria pesant, banca universal i Zollverein. Cartells i aranzels Consorcis d'acer i protecció fiscal des de 1879. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 9 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Què sostenia Alexander Gerschenkron sobre la industrialització dels països que van començar més tard? 14. Quin pacte sociopolític va consolidar l'aranzel proteccionista de 1879 a Alemanya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Com es denominava el teixidor urbà de seda de Lió? 16. Quin any es va constituir la unió duanera alemanya (Zollverein)? 17.

Quina entitat financera belga va actuar com a holding d'inversió industrial? 18. Quina llei francesa va dissoldre els gremis i va prohibir les associacions laborals? 3 La perifèria europea: Itàlia i Rússia EN ACABAR SABRÀS Comprendre les causes de l'emigració italiana i el paper del triangle del Nord. Analitzar el paper de l'Estat tsarista en el finançament de la siderúrgia i el ferrocarril a Rússia. Distingir les característiques del desenvolupament perifèric respecte a Europa Central. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què la construcció del ferrocarril a Rússia no va generar un augment immediat del nivell de vida pagès?

Canut a) Crompton b) Kulak c) Solvay d) 1807 a) 1879 b) 1871 c) 1833 d) Banca Rothschild a) Société Générale de Belgique b) Crédit Mobilier c) Banque de Paris d) Llei Le Chapelier de 1791 a) Bubble Act de 1720 b) Carta Aranzelària de 1879 c) Decret de Solvay de 1834 d) La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 10 La modernització econòmica en els espais perifèrics del sud i de l'est d'Europa es va enfrontar a estructures socials arcaiques, mercats interns molt estrets i una acusada dependència tecnològica i financera exterior.

Itàlia: dualisme regional i hidroelectricitat La unificació política de 1860 i la culminació de la Unitat el 1870 van enderrocar els marcs feudals del Regne de Nàpols i dels Estats Pontificis, però no van solucionar la profunda fractura estructural entre el nord i el sud: Crisi agrària i financera: la desarticulació protoindustrial al camp meridional i l'alta pressió fiscal van desencadenar una crisi bancària el 1888. Èxode migratori: Itàlia va esdevenir el segon país emissor d'emigrants d'Europa per darrere d'Irlanda, perdent entre el 0,77 % i el 2 % de la seva població anual entre 1891 i 1910 cap a Amèrica.

Recuperació des de 1894: impulsada per l'entrada de capital alemany a través de la Banca Commerciale Italiana i el Credito Italiano. Com que el país no posseïa jaciments significatius de carbó mineral, la industrialització es va accelerar gràcies a l'explotació hidroelèctrica dels salts d'aigua als valls alpines. Es va configurar així el triangle industrial format per Milà, Torí i Gènova. Protegida per la política aranzelària, van néixer empreses d'enginyeria i maquinària de consum com bicicletes, màquines d'escriure (Olivetti, 1911), pneumàtics (Pirelli), conserves (Cirio) i l'automoció pesada i civil (FIAT el 1898, Lancia el 1908, Alfa Romeo el 1910).

Xarxa ferroviària i enclavaments industrials a la Itàlia de 1900. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 11 COMPROVA-HO 20 Quina fractura territorial va caracteritzar el creixement econòmic d'Itàlia després de la unitat? Rússia: impuls de l'Estat tsarista i capital estranger A Rússia, el punt de partida va ser l'emancipació dels serfs el 1861. Tanmateix, la pagesia va quedar sotmesa a forts tributs per pagar les terres que van restringir greument la capacitat adquisitiva interior.

El model rus va ser dirigit directament per la burocràcia imperial: La xarxa de ferrocarrils: l'Estat va finançar el transport per connectar els cereals del centre amb els ports d'exportació (el 1875 representaven el 40 % de la càrrega fèrria) i garantir mobilitat estratègica. Incentius a la inversió forana: l'atracció de fons estrangers s'assegurava mitjançant pagament garantit de dividends al 5 % i subvencions de l'erari públic per equilibrar la balança en or. Reacció a la crisi cerealista de 1873: l'arribada de gra nord-americà barat va obligar el govern a decretar un sever proteccionisme i a exigir que el material ferroviari fos de fabricació nacional.

Això va generar una ràpida expansió siderúrgica a la conca del Donetz (Ucraïna), aprofitant el mineral de Krivoi Rog i el carbó local mitjançant el mètode Gilchrist-Thomas; el 1900 aportava el 52 % del ferro imperial. Altres centres estratègics van ser el petroli del Caucas a Bakú (gestionat pels grups Nobel i Rothschild), la indústria de maquinària i material elèctric (Siemens) a Sant Petersburg i el tèxtil cotoner a Moscou (alimentat pel cotó colonial d'Àsia Central amb el Transsiberià). Mapa de recursos miners, indústries pesants i traçat ferroviari a Rússia el 1914.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 12 Malgrat aquests enclavaments d'indústria pesant i les reformes de Stolipin per afavorir els propietaris agraris benestants (kulaks), el 1917 el conjunt de l'Imperi rus continuava sent una economia predominantment agrària i endarrerida en termes relatius per càpita. COMPROVA-HO 21 Quina era la funció dels dividends garantits per l'Estat a l'Imperi rus? CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Emancipació dels serfs (1861) Crea mà d'obra però amb forta càrrega fiscal. Construcció del ferrocarril estatal Impuls públic per al transport de gra i tropes. Subvenció al capital estranger Dividends garantits per atraure tecnologia i fons.

La industrialització russa Concentració al Donetz i Bakú Grans plantes siderúrgiques i jaciments petroliers. Debilitat del mercat intern Manca de consum camperol i dependència exterior. IDEES CLAU Itàlia va compensar la seva absència de carbó aprofitant l'energia hidroelèctrica als peus dels Alps al triangle nord. L'emigració transoceànica massiva va reflectir la incapacitat del sud d'Itàlia per absorbir la població agrària sobrant. A Rússia, l'Estat va ser el promotor directe del ferrocarril i la metal·lúrgia pesant recolzat en crèdit i tecnologia exterior. Tots dos països mantenien un marcat dualisme: illes industrials modernes envoltades d'un vast món rural de baixa productivitat.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quins tres vèrtexs geogràfics formaven el triangle industrial italià? 23. Quina regió ucraïnesa va concentrar més de la meitat de la siderúrgia de l'Imperi rus el 1900? La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin any es va decretar l'emancipació dels serfs a l'Imperi rus? 25. Com es deien els camperols propietaris acomodats afavorits per les reformes de Stolipin? 26. Quin recurs energètic va impulsar el creixement industrial del nord d'Itàlia? 27. Quins inversors internacionals controlaven el petroli rus a la zona de Bakú?

4 El model espanyol: el cotó català i la siderúrgia EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors de localització de la indústria cotonera catalana entre el litoral i les conques fluvials. Explicar les tres etapes de la siderúrgia espanyola i les causes del lideratge final de Biscaia. Avaluar les causes de l'anomenat «fracàs» de la Revolució Industrial a Espanya segons Jordi Nadal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Com podia sobreviure la indústria tèxtil a Catalunya si no tenia carbó mineral propi?

A Espanya, la transició a l'economia moderna va presentar un marcat caràcter regionalitzat, caracteritzat per l'avanç del tèxtil a Catalunya i una siderúrgia d'implantació successiva que va topar amb limitacions estructurals en el conjunt del mercat interior.

La indústria cotonera a Catalunya (1832-1861) La modernització tèxtil es va iniciar en un entorn estrictament proteccionista gràcies a factors determinants: 1861 a) 1834 b) 1873 c) 1905 d) Luddites a) Canuts b) Kulaks c) Cartistes d) Gas natural a) Carbó de Gal·les b) Petroli de Sicília c) Hidroelectricitat alpina d) Bayer i Siemens a) Watt i Crompton b) Nobel i Rothschild c) Pereire i Solvay d) La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 14 Factors demogràfics i de capital: incorporació de cohorts de població després dels períodes bèl·lics de 1802-1811 i repatriació de capitals americans amb la independència colonial.

Canvi energètic i localització: coexistència de vapor i aigua. Les fàbriques de vapor es van situar al litoral (Barcelona i Maresme) a causa del cost d'importació de l'hulla britànica, mentre que a les valls fluvials del Ter i Llobregat es van establir colònies industrials impulsades per turbines hidràuliques. Estructura societària: evolució de societats col·lectives tradicionals cap a societats anònimes per assumir l'alt cost dels telers mecànics, sent L'Espanya Industrial (1847) la primera gran societat anònima del sector. Fotografia històrica del conjunt fabril de L'Espanya Industrial a Barcelona.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 15 Localització de filatures i telers mecànics cotoners a Catalunya l'any 1861. Els fabricants catalans van dissenyar un sistema de relacions comercials en què bescanviaven teixits i aiguardents pel gra i matèries primeres de la resta d'Espanya i les colònies antillanes, important simultàniament carbó, ferro laminat i maquinària del nord d'Europa. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 16 Maquinària de la turbina hidràulica Planas a la colònia fabril de Can Sedó.

A principis del segle XX, l'avanç de les turbines mecàniques (com la Planas de Can Sedó d'Esparreguera, amb 1.200 CV) i la construcció de xarxes hidroelèctriques d'alta tensió al Pirineu van superar l'estricta dependència del carbó marí. COMPROVA-HO 29 Per què les fàbriques de vapor es van situar a la costa catalana mentre les colònies ho feien als rius interiors?

La siderúrgia: d'Andalusia i Astúries a Biscaia La siderúrgia espanyola va experimentar desplaçaments geogràfics continus provocats pel tipus de combustible utilitzat i la tecnologia dels convertidors: Període Regió hegemònica Font d'energia emprada Causes de decadència o èxit 1830-1860 Andalusia Carbó vegetal (llenyós) Esgotament forestal i incapacitat de competir amb el coc mineral. 1860-1880 Astúries Carbó mineral local Disposava de carbó però era car d'extreure i de qualitat irregular; mineral de ferro fosfòric. 1874-1898 en endavant País Basc (Ria del Nervión) Coc importat de Gal·les Mineral de ferro no fosfòric pur de Biscaia; canvi de ferro per carbó de retorn gal·lès.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 17 Els procediments Bessemer i Martin-Siemens exigien mineral lliure de fòsfor, abundant a Biscaia. Les companyies angleses van importar mineral basc i van utilitzar els mateixos vaixells de tornada per introduir carbó gal·lès barat a la ria del Nervió (1876), permetent una ràpida acumulació bancària i industrial basca. ERROR FREQÜENT No penseu que el ferrocarril va servir per arrossegar la indústria pesant espanyola.

La política comercial lliurecanvista vigent entre 1841 i 1891 va autoritzar l'entrada de rails i locomotores estrangeres sense pagar aranzels: el 1870 s'havien renovat dues terceres parts de la xarxa fèrria amb acer de fora, perdent l'oportunitat de crear una siderúrgia nacional integrada. La interpretació del retard o «fracàs» de la industrialització La síntesi clàssica de la historiografia (plantejada per Jordi Nadal) assenyala que, cap al 1913, Espanya es limitava a exportar productes del subsòl (més de 7,8 milions de tones de mineral de ferro el 1900) i importar manufactura elaborada, mantenint un crònic dèficit comercial.

Taula de producció i exportació de mineral de ferro a Europa l'any 1900. DEFINICIÓ El fracàs de la Revolució Industrial espanyola descriu la incapacitat d'integrar els sectors de béns d'equip i consum a escala estatal, deixant el país com a exportador de mineral brut i amb un mercat interior molt restringit. Les raons estructurals que van impedir la transformació completa de l'economia espanyola van ser: Predomini absolut dels béns de consum: incapacitat d'equiparar el valor afegit dels béns d'equip respecte a les manufactures lleugeres.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 18 Inadequada dotació de recursos combinats: Catalunya no disposava de carbó ni de ferro per desenvolupar la siderúrgia; el País Basc tenia ferro però no carbó de coc; Astúries tenia carbó car i ferro deficitari. Estretor del mercat intern: baix poder adquisitiu de la gran massa de població camperola, que limitava la demanda de béns industrials manufacturats. Incoherència política: coexistència de proteccionisme al tèxtil cotoner amb el lliurecanvisme siderúrgic que va afavorir les compres de ferro estranger per a la construcció del tren.

COMPROVA-HO 30 Quina contradicció marcava la balança comercial espanyola en el sector del ferro cap a 1900? PROCÉS Desplaçament de la siderúrgia espanyola 1 Etapa andalusa (1830-1860) Carbó vegetal; col·lapse per manca de combustible fòssil. 2 Etapa asturiana (1860-1880) Carbó mineral propi; cost d'extracció molt elevat. 3 Etapa basca (1876- 1913) Ferro pur no fosfòric bescanviat per carbó gal·lès. IDEES CLAU El tèxtil cotoner català es va consolidar sobre el mercat interior espanyol i colonial gràcies al proteccionisme. La manca de carbó a Catalunya va fomentar el model de colònies industrials aprofitant les turbines als marges dels rius.

La siderúrgia va fracassar a Andalusia i Astúries, consolidant-se a Biscaia gràcies a l'intercanvi de ferro per coc gal·lès. La lliure importació de material ferroviari entre 1841 i 1891 va malgastar el potencial tractor de la xarxa de trens espanyola. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Quin avantatge tecnològic tenia el ferro basc davant el ferro asturià a finals del segle XIX? 32. Quina va ser la primera gran societat anònima tèxtil fundada a Catalunya el 1847? La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 19 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Quina regió espanyola va liderar la siderúrgia inicial basada en carbó vegetal? 34.

Amb quin carbó mineral es van alimentar els alts forns de Biscaia a partir de 1876? 35. Com s'anomenava el sistema d'establiments industrials fluvials tèxtils a Catalunya? 36. Quina política comercial va regir la construcció del ferrocarril a Espanya entre 1841 i 1891? 5 Resum per repassar Fonaments i el model pioner britànic Concepte Definició essencial Capitalisme de base orgànica Model sotmès a retroalimentació negativa on la dependència del sòl limita el creixement i només la divisió del treball eleva la productivitat. Capitalisme d'acumulació de recursos Model amb retroalimentació positiva fonamentat en inputs minerals i químics inorgànics com el carbó i el ferro.

Macroinvencions Ruptures tecnològiques radicals degudes al geni o l'atzar que inauguren noves trajectòries tècniques. Microinvencions Millores incrementals adaptatives guiades per la recerca pràctica i els incentius de mercat per reduir costos. Formes d'aprenentatge tecnològic Millores tècniques aportades pels fabricants (by doing), pels operaris en l'ús diari (by using) o per la recerca formal (by learning). Lleis del calicó (1701 i 1721) Prohibicions britàniques d'importar cotó estampat i blanc de l'Índia que van impulsar el desenvolupament del tèxtil cotoner local.

País Basc a) Andalusia b) Catalunya c) Astúries d) Carbó d'Astúries a) Hulla del Ruhr b) Coc de Gal·les c) Lignit de Mequinensa d) Holdings mixtos a) Colònies industrials b) Canuts c) Zollverein d) Proteccionista estricta a) Lliurecanvista b) Autàrquica c) Monopolística estatal d) La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 20 La difusió a l'Europa Continental Concepte Definició essencial Canut Mestre teixidor de seda de Lió que treballava a domicili per compte d'un comerciant fabricant. Llei Le Chapelier (1791) Disposició francesa que va dissoldre les corporacions gremials i va prohibir les associacions laborals en nom de la llibertat d'empresa.

Société Générale de Belgique Banc d'inversió i holding creat el 1822 que va finançar i controlar les indústries pesants i el ferrocarril belga. Zollverein (1833) Unió duanera dels estats alemanys sota lideratge prussià que va articular el mercat interior sense Àustria. Banca mixta o universal Entitat financera alemanya que combinava la captació de dipòsits comercials amb el crèdit industrial a llarg termini i la gestió corporativa. Carta Aranzelària de 1879 Aranzel proteccionista alemany que va consolidar el pacte entre els industrials pesants de l'oest i els terratinents de l'est.

La perifèria europea: Itàlia i Rússia Concepte Definició essencial Triangle industrial italià Pol industrial del nord format per Milà, Torí i Gènova, impulsat per la hidroelectricitat alpina i el capital bancari alemany. Dualisme estructural italià Fractura territorial entre un nord mecanitzat i un sud rural empobrit que va generar una forta emigració cap a Amèrica. Emancipació dels serfs (1861) Abolició de la servitud russa que va lligar la pagesia a quotes de redempció fiscal, ofegant la capacitat adquisitiva del mercat interior. Kulaks Pagesos rics i propietaris individuals afavorits per les reformes agràries d'Stolipin a principis del segle XX.

Model ferroviari rus Xarxa estratègica promoguda per l'Estat tsarista per exportar cereals i atreure inversió exterior mitjançant dividends garantits. La industrialització a Espanya Concepte Definició essencial Colònies industrials Conjunts fabrils tèxtils establerts a les conques fluvials del Ter i Llobregat per aprofitar la força hidràulica amb turbines. L'Espanya Industrial (1847) Primera gran societat anònima cotonera catalana, establerta a Barcelona per assumir l'alt cost de la maquinària de vapor.

La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 21 Concepte Definició essencial Desplaçament siderúrgic espanyol Successió hegemònica de la fosa: d'Andalusia (carbó vegetal) a Astúries (carbó mineral car) i finalment Biscaia (ferro pur i coc gal·lès). Intercanvi Basc-Gal·lès (1876) Circuit comercial en què els vaixells exportaven mineral de ferro no fosfòric basc a Gran Bretanya i tornaven carregats de coc barat de Gal·les. Tesi del «fracàs» de Jordi Nadal Incapacitat de consolidar la revolució industrial espanyola per l'estretor del mercat agrari, el dèficit energètic i el predomini dels béns de consum sobre els d'equip.

Cronologia essencial Data Fet històric 1701 i 1721 Promulgació de les dues lleis del calicó a Gran Bretanya. 1785 Incorporació de la màquina de vapor de Watt a la filatura (mule de Crompton). 1833 Constitució de la unió duanera alemanya (Zollverein). 1834 Pla del govern belga per al desplegament estatal de la xarxa ferroviària. 1847 Fundació de la societat anònima L'Espanya Industrial a Barcelona. 1861 Emancipació dels serfs a l'Imperi rus sota el tsar Alexandre II. 1871 Proclamació del II Reich alemany i legalització sindical a Gran Bretanya (Trades Union Act). 1876 Entrada regular de coc gal·lès a la ria del Nervió per alimentar la siderúrgia biscaïna.

1879 Aprovació de la Carta Aranzelària proteccionista a Alemanya. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 22 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè depenien de l'extensió de terra fèrtil i cabal disponible (recursos orgànics), mentre que els jaciments de carbó oferien una font energètica inorgànica pràcticament inesgotable a curt termini. 2. En prohibir els teixits estampats de l'Índia per afavorir la llana, van incentivar involuntàriament la creació d'una indústria local de filatura i teixit de cotó per satisfer la demanda interna. 3.

Van passar de la prohibició penal de qualsevol associació laboral per les Combination Acts fins a la plena legalització dels sindicats mitjançant la Trades Union Act de 1871. 4. El model orgànic depèn de la terra i està limitat per rendiments decreixents, mentre que l'inorgànic aprofita minerals i combustibles fòssils per mantenir una retroalimentació expansiva contínua. 5. Van perfeccionar les ruptures de les grans invencions mitjançant l'experiència diària, reduint costos i allargant el creixement de la productivitat. 6. d) 1785. El 1785 es va incorporar la màquina de vapor de Watt a la filadora mule de Crompton. 7. a) Bubble Act de 1720.

La Bubble Act exigia autorització parlamentària expressa per constituir societats anònimes. 8. a) Learning by using. El learning by using reflecteix les millores aportades pels treballadors que manegen els equips. 9. d) Lancashire. Lancashire va liderar de manera indiscutible la concentració fabril i manufacturera del cotó. 10. Utilitzant fonts d'energia alternatives com la hidràulica de turbines i especialitzant-se en productes d'alt valor afegit i menor consum energètic. 11. Van utilitzar massivament la força hidràulica mitjançant la incorporació de turbines eficients, combinant-la amb xarxes de treball manufacturer al camp. 12.

Van finançar el creixement industrial a llarg termini, van gestionar emissions d'accions i es van asseure directament als consells de gestió corporativa de les grans empreses. 13. Defensava que no copiaven exactament Gran Bretanya, sinó que creaven substituts institucionals i tècnics (com la banca mixta o l'energia hidràulica) per escurçar el camí. 14. El pacte entre els grans terratinents cerealistes de l'est i els industrials del carbó i de l'acer de la regió occidental del Rin. 15. a) Canut. El canut era el mestre o oficial teixidor de seda que treballava a domicili a la regió de Lió. 16. d) 1833. El Zollverein es va establir el 1833 sota lideratge prussià excloent l'Imperi austríac. 17.

b) Société Générale de Belgique. La Société Générale de Belgique va ser el gran banc promotor d'empreses i indústries pesants. 18. a) Llei Le Chapelier de 1791. La Llei Le Chapelier de 1791 va consagrar la llibertat estricta d'empresa i va vetar corporacions i sindicats. 19. Perquè es va finançar amb forts impostos sobre la pagesia i es va dissenyar prioritàriament per a l'exportació de gra i les necessitats militars de l'Imperi. 20. Un dualisme extrem: un nord avançat i industrialitzat gràcies a l'electricitat alpina davant un sud rural endarrerit que va expulsar contingents massius d'emigrants. 21.

Assegurar una rendibilitat mínima per atraure capital i inversió financera estrangera a la xarxa ferroviària i la indústria pesant. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 23 22. Les ciutats de Milà, Torí i Gènova, que concentraven la fabricació tèxtil, automobílistica i siderúrgica. 23. La conca del Donetz, que articulava el carbó mineral amb el ferro de Krivoi Rog. 24. a) 1861. El tsar Alexandre II va promulgar l'abolició de la servitud russa el 1861. 25. c) Kulaks. Els kulaks eren agricultors enriquits creats per fomentar la propietat privada agrària. 26. d) Hidroelectricitat alpina.

L'energia hidroelèctrica derivada dels rius alpins va substituir el carbó en el triangle industrial italià. 27. c) Nobel i Rothschild. Els grups internacionals Nobel i Rothschild van dominar les explotacions petrolieres del Caucas rus. 28. Combinant la importació de carbó britànic per mar amb l'aprofitament dels cabals d'aigua dels rius Ter i Llobregat mitjançant turbines a les colònies industrials. 29. A la costa es rebia directament el carbó mineral britànic abaratint el transport, mentre que a l'interior s'aprofitava la força de l'aigua amb turbines hidràuliques. 30.

Espanya era una de les majors exportadores europees de mineral de ferro en brut, però havia d'importar maquinària, rails i productes siderúrgics acabats d'alt valor afegit. 31. Era un mineral no fosfòric, requisit indispensable per ser utilitzat en els convertidors d'acer Bessemer i Martin-Siemens. 32. L'Espanya Industrial, situada al barri de Sants de Barcelona. 33. b) Andalusia. Andalusia va dominar la producció de ferro entre 1830 i 1860 amb alts forns alimentats per fusta vegetal. 34. c) Coc de Gal·les. Els vaixells que exportaven ferro a la Gran Bretanya tornaven carregats amb carbó gal·lès barat i de gran poder calorífic. 35. b) Colònies industrials.

Les colònies industrials se situaven al curs dels rius Llobregat i Ter per utilitzar l'energia hidràulica de turbines. 36. b) Lliurecanvista. La política lliurecanvista va eximir d'aranzels el material ferroviari, important el ferro de l'estranger. La industrialització a Europa: apunts d'Història Econòmica 24