Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Resum complet d'Història Econòmica (ADE): demografia, Revolució Industrial a Europa i el món, crac del 29, model soviètic i reconstrucció de postguerra.

APREN.AI Índex 1 La història econòmica i les ciències socials Neoliberalisme i keynesianisme Metodologies d'investigació: serial i quantitativa Escoles historiogràfiques 2 Economies preindustrials: demografia i societat feudal Fonts demogràfiques de l'època preindustrial La dinàmica poblacional: el sostre malthusià Evolució secular de la població europea i transició demogràfica Orígens econòmics: Revolució Neolítica i primeres estructures estatals L'ordre feudal: relacions de producció i sostracció d'excedents Principis morals de l'economia tradicional 3 Transició al capitalisme i comerç colonial mercantilista Divergència agrària europea i transformacions al camp La protoindustrialització i el domestic system Capitalisme mercantil, comerç triangular i polítiques proteccionistes Indicadors històrics de mesura econòmica i benestar 4 La Revolució Industrial a Gran Bretanya Definició i fonaments del canvi estructural Causes del lideratge britànic i contrastos regionals La mecanització tèxtil: resposta als colls d'ampolla Siderúrgia, energia i comunicacions Marc financer, infraestructures i mobilització obrera 5 Difusió de la industrialització a l'Europa continental i la península Ibèrica Els primers seguidors continentals: França i Bèlgica La unificació econòmica d'Alemanya: Zollverein i gran indústria Rutes tardanes i dualismes: Itàlia i l'Imperi Rus La península Ibèrica: l'èxit industrial català i el retard espanyol 6 Industrialització fora d'Europa: Estats Units i Japó L'expansió econòmica dels Estats Units Especialització regional i lideratge industrial nord-americà La modernització del Japó: del Shogunat a les reformes Meiji Formes corporatives japoneses: dels Zaibatsu als Keiretsu 7 La primera globalització, la Segona Revolució Industrial i l'imperialisme Integració demogràfica mundial i fluxos migratoris Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 1 Comerç internacional i el patró or La Segona Revolució Industrial: organització del treball i concentració empresarial La crisi finisecular de 1873 i la reacció proteccionista L'imperialisme colonial i la Conferència de Berlín 8 La Primera Guerra Mundial, el Crac del 29 i la Gran Depressió Impacte econòmic i geopolític de la Primera Guerra Mundial El Crac de 1929 i la transmissió de la crisi Interpretacions teòriques: Kindleberger, la Llei de Say i Keynes El New Deal i les teories dels cicles econòmics 9 Economies de planificació centralitzada: URSS i Xina Precedents i ruptura revolucionària a Rússia De la Nova Política Econòmica (NEP) a l'estalinisme El model xinès: de la crisi imperial a la via socialista 10 Reconstrucció de postguerra, Bretton Woods i reptes contemporanis Causes econòmiques de la Segona Guerra Mundial L'ordre de Bretton Woods i la reconstrucció d'Occident La integració europea i el moviment dels No-Alineats Desequilibris i reptes de l'economia contemporània 11 Resum per repassar Metodologia i escoles historiogràfiques Economies preindustrials i transició capitalista Revolució Industrial a Europa Món extraeuropeu, globalització i segle XX Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 2 1 La història econòmica i les ciències socials EN ACABAR SABRÀS Distingir les tesis del neoliberalisme i el keynesianisme sobre el paper de l'Estat en l'economia. Diferenciar l'abast i l'ús de la metodologia serial enfront de la quantitativa. Comparar els mètodes de les principals escoles historiogràfiques: Annales, Marxisme, Nova Història Econòmica i Nova Història Institucional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un historiador mesurar l'impacte d'un canvi econòmic sense poder experimentar al laboratori?

La història econòmica analitza com les societats han gestionat els seus recursos al llarg del temps, combinant l'explicació històrica amb els models teòrics de l'economia.

ESQUEMA La història econòmica i les ciències socials Debats teòrics Visions del paper estatal Neoliberalisme Autoregulació del mercat Keynesianisme Polítiques fiscals contracícliques Metodologies Tractament empíric de dades Mètode serial Dades breus en períodes llargs Mètode quantitatiu Moltes dades en períodes curts Escoles historiogràfiques Marcs interpretatius Annales Història global i interdisciplinària Marxisme renovador Materialisme històric i classes Nova Història Econòmica Anàlisi contrafactual Nova Història Institucional Institucions i drets de propietat Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 3 Neoliberalisme i keynesianisme El debat teòric sobre el paper del sector públic en l'economia enfronta dues visions oposades: Neoliberalisme: sosté que els mercats s'autoregulen de manera eficient.

Per aquest motiu, defensa una intervenció estatal mínima en l'activitat econòmica. Aquest corrent va guanyar protagonisme polític amb mandataris com Ronald Reagan i Margaret Thatcher. Keynesianisme: defensat inicialment per John Maynard Keynes, sosté que el lliure mercat no garanteix l'equilibri per si sol. Planteja que l'Estat ha d'aplicar polítiques fiscals contracícliques per reactivar la demanda agregada i esmorteir les oscil·lacions dels cicles econòmics (vegeu «La Primera Guerra Mundial, el Crac del 29 i la Gran Depressió»).

Metodologies d'investigació: serial i quantitativa La disciplina recorre a diferents mètodes estadístics per analitzar l'evolució històrica segons l'abast temporal i el volum de dades: Metodologia serial: examina un nombre limitat de variables o factors mitjançant una sèrie breu de dades, però recollides al llarg d'un període de temps molt extens. Permet seguir tendències de llarga durada. Metodologia quantitativa: analitza un volum molt elevat i detallat de dades que es concentren en un període de temps breu. Prioritza la intensitat i la precisió de la mostra per sobre de l'extensió cronològica. ERROR FREQÜENT Confondre el mètode serial amb el quantitatiu pel volum de dades.

Recorda que la metodologia serial utilitza poques dades per cada any però al llarg de períodes molt llargs, mentre que la quantitativa analitza un gran conjunt de dades concentrat en un termini curt. COMPROVA-HO 2 Quina metodologia utilitzaries per avaluar detalladament l'impacte d'una vaga que va durar només sis mesos? Escoles historiogràfiques L'anàlisi dels fets històrics ha donat lloc a diversos enfocaments metodològics i interpretatius: Escola Autors destacats Idees i mètodes fonamentals Escola dels Annales — Estudia la història de manera global i interdisciplinària integrant diverses ciències socials. Busca entendre el passat amb voluntat de transformar el futur.

Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 4 Escola Autors destacats Idees i mètodes fonamentals Marxisme renovador Karl Marx, Antonio Gramsci, E.P. Thompson Es fonamenta en el materialisme històric d'arrel marxista (centrat en El Capital). Examina tres eixos: 1. Mode de producció: combinació dels factors de producció i de les relacions socials de producció. 2. Classes socials: definides pel grau d'accés als mitjans de producció, enfrontades contínuament en la lluita de classes. 3. Alienació: el treballador deixa de ser considerat persona i passa a ser una mercaderia mesurable en diners.

Gramsci reivindica situar la classe treballadora (homes i dones) al centre de la història. Thompson formula el concepte d'economia moral de la multitud, segons el qual la societat distingeix el que considera just o injust, observant enfrontaments socials fins i tot abans de la consolidació formal de les classes. Nova Història Econòmica (NHE) Alexander Gerschenkron Empra models economètrics i l'anàlisi de supòsits contrafactuals («què hauria passat si...?») per ponderar el pes real d'un esdeveniment o innovació.

Nova Història Institucional (NHI) Douglass North Analitza la influència de les institucions en el desenvolupament econòmic, destacant la propietat privada com una institució clau per al creixement. COMPROVA-HO 3 Quin paper atorga la Nova Història Institucional als drets de propietat privada? IDEES CLAU El neoliberalisme defensa la capacitat d'autoregulació del mercat i la mínima intervenció de l'Estat, tal com van promoure Ronald Reagan i Margaret Thatcher. El keynesianisme advoca per l'ús de polítiques fiscals contracícliques estatals per estabilitzar l'economia durant les crisis.

El mètode serial utilitza poques dades al llarg de períodes temporals molt llargs, mentre que el quantitatiu examina una gran quantitat de dades en períodes curts. L'Escola dels Annales proposa un estudi interdisciplinari i global del passat amb l'objectiu d'orientar el futur. El marxisme renovador s'estructura al voltant dels modes de producció, l'alienació del treballador i conceptes com l'economia moral de la multitud d'E.P. Thompson. La Nova Història Econòmica utilitza anàlisis contrafactuals, mentre que la Nova Història Institucional de Douglass North prioritza l'estudi de les institucions i la propietat privada.

Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es diferencia la metodologia serial de la quantitativa en història econòmica? 5. Què representa l'anàlisi contrafactual defensada per la Nova Història Econòmica? 6. Com descriu E.P. Thompson el concepte d'economia moral de la multitud? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quina mesura defensava Keynes per mitigar les crisis econòmiques? 8. Quin criteri caracteritza el mètode quantitatiu enfront del serial? 9. Com concep el marxisme l'alienació del treballador en el sistema capitalista? 10.

Quina institució considera fonamental Douglass North per a l'evolució econòmica?

Reducció estricta de la demanda agregada a) Polítiques fiscals estatals contracícliques b) Desregulació financera total del mercat c) Eliminació completa del sector públic d) Examina poques dades durant segles sencers a) Rebutja l'ús d'estadístiques i xifres b) Analitza moltes dades en períodes curts c) Es basa únicament en relats qualitatius d) Com la cooperació voluntària entre classes a) Com l'eliminació dels beneficis industrials b) Com l'accés universal als béns de consum c) Com la transformació de l'obrer en mercaderia d) La propietat col·lectiva dels mitjans a) El control governamental dels preus b) L'absència de qualsevol regla institucional c) La propietat privada com a institució bona d) Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 6 2 Economies preindustrials: demografia i societat feudal EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i limitacions de les fonts demogràfiques històriques preindustrials.

Explicar la mecànica del sostre malthusià i les fases del model de transició demogràfica. Diferenciar les modalitats de taxa de sostracció feudal i la funció dels mals usos. Analitzar els principis de l'economia moral medieval, destacant el preu just i el paper dels censals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Per què abans del segle XVIII un augment sobtat de la població solia anar seguit immediatament d'una onada de fam i mortaldat? L'estudi de les economies preindustrials permet analitzar com les societats humanes gestionaven els recursos i la població abans de la industrialització.

Aquest període es caracteritza per una forta dependència de la base agrària i per un equilibri fràgil entre la disponibilitat d'aliments i el volum demogràfic.

ESQUEMA Estructura de les economies preindustrials Demografia històrica Règim antic i sostre de recursos Fonts de recompte Registres parroquials, fogatges i censos Model malthusià Desfasament entre població i aliments Transició demogràfica Caiguda de mortalitat i creixement Societat i institucions Organització feudal del treball Taxa de sostracció Extracció territorial i banal Coacció i mals usos Imposicions sobre la pagesia Economia moral Preu just i censals sense usura Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 7 Fonts demogràfiques de l'època preindustrial Per reconstruir la dinàmica poblacional anterior al segle XIX s'utilitzen principalment dues tipologies documentals històriques: Registres parroquials: documents eclesiàstics que recollien esdeveniments vitals com batejos, matrimonis i enterraments.

Reflecteixen el flux vital, però no permeten conèixer directament el nombre total de persones vives en un moment determinat. Fogatges: recomptes d'unitats familiars o llars fiscals (focs) elaborats amb finalitats tributàries. Presenten dificultats metodològiques per calcular la població real: d'una banda, cal estimar quants individus componien cada llar mitjançant un coeficient multiplicador; de l'altra, existia una tendència a l'ocultació per evadir impostos.

A finals del segle XVIII, sota la influència del pensament mercantilista (segons el qual una població més nombrosa equivalia a una major riquesa i potència de l'Estat), van començar a elaborar-se els censos de població moderns, que mesuren de manera exhaustiva el conjunt d'habitants. La dinàmica poblacional: el sostre malthusià La piràmide d'edats de l'Antic Règim presentava una base molt ampla i una cúspide reduïda, reflex d'una natalitat elevada acompanyada d'una mortalitat infantil i general molt alta. Per explicar aquest funcionament, la teoria de la població de Thomas Malthus sosté que els recursos alimentaris limiten el volum dels efectius humans.

DEFINICIÓ El sostre malthusià és el límit màxim de població que una determinada capacitat productiva d'aliments pot sostenir en una societat preindustrial. El model postula que mentre la població creix geomètricament, la producció d'aliments augmenta només aritmèticament. Quan la població supera aquest llindar de subsistència, sobrevé una crisi de sobrepoblació que redueix els efectius demogràfics.

Per retardar el xoc contra aquest sostre, el model distingeix dues modalitats de frens: Frens preventius o voluntaris: mesures com retardar l'edat de contraure matrimoni, reduir el nombre de fills per família, canalitzar l'emigració cap a altres territoris o incrementar els ingressos procedents d'activitats no agràries. Frens repressius o mètodes d'ajust automàtic: fams, malalties i caristies que eleven bruscament la mortalitat fins a restablir l'equilibri amb la capacitat agrària. D'altra banda, també es podia expandir la frontera d'aliments ampliant les terres conreades (via extensiva) o intensificant els cultius. El postulat malthusià ha rebut objeccions notables. Pensadors com L.

Brown van criticar la seva concepció del límit biològic rígid. Altres analistes com Karl Marx van assenyalar que la fam i la pressió demogràfica no depenen d'una llei natural abstracta, sinó de les desigualtats socials en la gestió i distribució dels recursos existents. Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 8 COMPROVA-HO 12 Quina diferència operativa hi ha entre un fre preventiu i un fre repressiu en el model malthusià?

Evolució secular de la població europea i transició demogràfica Entre els segles XV i XIX, la població a Europa va experimentar oscil·lacions significatives vinculades a les crisis de subsistència i a les transformacions sanitàries i socials: Segle Tendència demogràfica Factors explicatius Segles XV-XVI Creixement moderat Descens relatiu de la mortalitat i increment de la producció agrària. Segle XVII Gran crisi i estancament Malnutrició, plagues, guerres continuades, retrocés productiu i major pressió senyorial.

Segle XVIII Recuperació i expansió Generalització del model matrimonial europeu (retard en l'edat de casar- se, menys fills per matrimoni, creixement de l'estalvi i incorporació de la dona al treball). Segle XIX Creixement sostingut continuat Desaparició de les crisis malthusianes (tret del cas d'Irlanda), fi de la pesta per extinció de la rata negra, xarxes de clavegueram, gestió de cementiris, avanços mèdics com l'anestèsia i la vacuna de la verola, i revolució en els transports.

L'evolució històrica queda formalitzada mitjançant el model de transició demogràfica, estructurat en quatre fases: Amb l'adveniment de la industrialització, la distribució espacial dels habitants va canviar: la població es va concentrar a les conques amb jaciments de carbó, provocant un retrocés de la mà d'obra en el sector primari a favor del sector secundari. Fase 1 (Antic Règim): natalitat i mortalitat altes que convergeixen; la població oscil·la per controls malthusians i una retroacció negativa de la fecunditat quan s'acosta al sostre productiu.

1 Fase 2 (Inici de la transició): caiguda acusada de la mortalitat mentre la natalitat continua sent elevada, provocant un fort creixement natural de la població. 2 Fase 3 (Maduració): inici del descens sostingut de la taxa de natalitat, fet que redueix el ritme de creixement. 3 Fase 4 (Règim demogràfic modern): convergència en nivells baixos tant de la natalitat com de la mortalitat, restablint l'estabilitat demogràfica. 4 Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 9 ERROR FREQÜENT No confongueu la fase 2 de la transició demogràfica amb un augment de la natalitat.

Durant aquesta etapa, la natalitat no s'enfila, sinó que es manté alta; l'explosió de població s'explica exclusivament per l'enfonsament ràpid de la taxa de mortalitat gràcies a millores higièniques, mèdiques i alimentàries. COMPROVA-HO 13 Per què es produeix l'explosió demogràfica a la segona fase de la transició demogràfica? Orígens econòmics: Revolució Neolítica i primeres estructures estatals L'inici de la producció d'aliments es remunta a la Revolució Neolítica, moment en què van sorgir l'agricultura i la ramaderia.

La literatura econòmica i històrica proposa diverses explicacions per a aquest canvi: la necessitat d'escapar de la misèria, teories vinculades a períodes d'abundància, el canvi climàtic defensat per Gordon Childe, així com les teories sobre pressió demogràfica i ús del sòl desenvolupades per Ester Boserup i Nathan Cohen. Posteriorment van sorgir els primers estats, configurats com a estructures despòtiques i teocràtiques. El seu naixement va respondre a la necessitat d'assegurar l'abastiment a preus assequibles i protegir les vies comercials.

Aquestes societats es basaven en el treball esclau i experimentaven un creixement de tipus extensiu (afegir més terra i mà d'obra), frenat a llarg termini per l'acció dels rendiments decreixents del sòl. L'ordre feudal: relacions de producció i sostracció d'excedents El règim feudal va reestructurar profundament les relacions de producció. La pagesia disposava de petites parcel·les sota fórmules de multipropietat compartida amb el senyor feudal i gaudia de condicions personals lliures que afavorien una productivitat alta, compensant així la presència d'un 20 % de població noble o clerical ociosa.

Malgrat aquesta organització basada en una tecnologia rudimentària, les classes privilegiades s'apropiaven del sobrant pagès mitjançant una taxa de sostracció, que articulava dues vies: Sostracció territorial: càrrecs i pagaments derivats de l'ús de la terra pertanyent a la noblesa. Inicialment consistia en una proporció percentual de les collites, però posteriorment es va transformar en quotes monetàries fixes. Aquest pas a una renda fixa va acabar perjudicant els senyors feudals a llarg termini, ja que la inflació secular i els guanys de productivitat en diluïen el valor real.

Sostracció banal: drets derivats del poder jurisdiccional que imposaven el pagament obligatori per l'ús de monopolis senyorials com molins, forns, ferreries o ponts. La coacció sobre la pagesia s'exercia igualment mitjançant els mals usos, tributs i servituds senyorials arbitràries: Apropriació per part del senyor d'una fracció dels béns del pagès quan aquest moria sense atorgar testament (intestia). Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 10 Compensació forçosa al senyor en cas d'incendi fortuït de la collita (àrsia). Confiscació de la meitat dels béns de la dona cap al senyor i l'altra meitat cap al marit en situacions d'adulteri (cugúcia).

Pagament al senyor quan una família pagesa no tenia descendència masculina (eixorquia). Addicció perpètua a la terra, impedint la sortida del conreador del domini feudal sense redempció (remensa). A Catalunya, la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) va abolir aquests mals usos feudals i va consolidar el règim emfitèutic (vegeu «Difusió de la industrialització a l'Europa continental i la península Ibèrica»). COMPROVA-HO 14 Quina conseqüència va tenir per als senyors feudals la conversió de les quotes agràries percentuals en quotes monetàries fixes?

Principis morals de l'economia tradicional L'activitat econòmica medieval i d'Antic Règim estava sotmesa a criteris ètics supervisats per l'Església catòlica: Dignitat del treball: rebuig tant dels abusos senyorials com de l'esclavitud clàssica. Fraternitat i moderació: doctrina segons la qual tant la pobresa extrema com l'enriquiment excessiu resultaven moralment nocius. Preu just: principi pel qual el valor d'un bé s'havia d'ajustar estrictament a la suma del cost de fabricació més un marge de benefici modest per a la subsistència de l'artesà o comerciant, evitant l'especulació amb articles de primera necessitat.

Prohibició de la usura: condemna canònica de prestar diners a canvi d'interès monetari. Per esquivar aquest veto religiós, es va recórrer als censals, instruments financers consistents en la venda del dret a percebre una pensió o renda anual heretable a canvi d'un capital inicial. IDEES CLAU Les fonts demogràfiques preindustrials primordials van ser els registres parroquials (esdeveniments vitals) i els fogatges (recomptes de caràcter fiscal). El model malthusià planteja un desfasament entre l'expansió geomètrica de la població i l'aritmètica dels queviures, establint un sostre que desencadena frens preventius o repressius.

La transició demogràfica descriu el pas d'un equilibri d'alta natalitat i mortalitat a un règim modern de baixes taxes, passant per una fase de ràpid creixement natural impulsada per la reducció de defuncions. El règim feudal articulava l'extracció de l'excedent agrari mitjançant taxes de sostracció territorial i banal, recolzades institucionalment en els mals usos. L'ordre moral econòmic medieval prohibia la usura i defensava el preu just, fet que va impulsar el desenvolupament de contractes de renda com els censals. Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15.

Quina limitació metodològica presenten els registres parroquials a l'hora d'avaluar la població total d'un municipi preindustrial? 16. Com articulava la senyoria feudal l'extracció d'excedent pagès mitjançant la sostracció banal? 17. De quina manera van eludir els agents econòmics medievals la prohibició canònica de la usura? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quina dificultat principal presenten els fogatges com a font demogràfica? 19. Segons Thomas Malthus, a quin ritme augmenta la disponibilitat d'aliments? 20. En què consistia el mal ús feudal anomenat intestia? 21. Com definia la moral econòmica medieval el preu just?

Mesuraven exclusivament la població urbana assalariada a) Ometien completament els caps de família b) Obligaven a estimar multiplicadors per llar c) Només recollien dades d'esdeveniments religiosos d) En progressió geomètrica constant a) De manera logarítmica decreixent b) De forma exponencial acumulativa c) En escala purament aritmètica d) Indemnització en cas de crema de collita a) Multa per manca de fills barons b) Pagament per morir sense atorgar testament c) Obligació de romandre adscrit al mas d) El preu marcat pel lliure mercat a) El valor determinat per la usura b) Cost de fabricació més marge modest c) El màxim permès per la demanda d) Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 12 3 Transició al capitalisme i comerç colonial mercantilista EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals dels models agraris a banda i banda del riu Elba.

Explicar el funcionament del domestic system i les causes del seu esgotament. Descriure el funcionament del comerç colonial mercantilista i el paper de la VOC i les Lleis de Calicó. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què l'arribada ingent d'or i plata d'Amèrica no va convertir Espanya en la potència industrial d'Europa? Divergència agrària europea i transformacions al camp Durant l'Edat Moderna, el curs del riu Elba va delimitar dos models agraris completament oposats a Europa: A l'est de l'Elba (Europa Oriental): va perviure i reforçar-se el règim feudal tradicional basat en la servitud de la pagesia.

A l'oest de l'Elba (Europa Occidental): es va dissoldre la servitud personal, tot i que van persistir certes càrregues i reticències feudals emparades per les monarquies absolutes. El cas britànic va trencar radicalment amb aquests esquemes. A Anglaterra i Gal·les es va liquidar el feudalisme arran de l'expulsió dels reis catòlics, la implantació de la monarquia parlamentària i la consolidació jurídica de la propietat privada.

Regió Règim jurídic dels camperols Estructura institucional Europa Oriental (Est de l'Elba) Servitud feudal obligatòria Senyoriu feudal tradicional Europa Occidental (Oest de l'Elba) Pagesos lliures amb càrregues feudals Monarquies absolutes Anglaterra i Gal·les Plena llibertat i propietat privada Monarquia parlamentària Aquesta transformació institucional a Gran Bretanya va impulsar canvis agronòmics decisius. D'una banda, es van produir els enclosures o tancaments de terres comunals, que van transferir el control exclusiu del sòl als grans terratinents (landlords).

D'altra banda, els petits agricultors van procedir a l'eliminació del guaret mitjançant la introducció de plantes farratgeres, aprofitant la totalitat del terreny cultivable de forma contínua. Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 13 COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental separava l'estructura agrària a banda i banda del riu Elba durant l'Edat Moderna? La protoindustrialització i el domestic system La pressió dels costos urbans —marcada per salaris més alts i preus a la baixa— va empènyer els comerciants a traslladar la manufactura a les zones rurals per fugir de les restriccions gremials. Va néixer així la protoindústria o domestic system.

DEFINICIÓ El domestic system era un model d'organització productiva descentralitzada on les famílies camperoles elaboraven béns a la seva llar amb primeres matèries i maquinària aportades o finançades pel comerciant. Aquest model presentava unes característiques operatives ben definides: Remuneració a preu fet: es retribuïa la feina per unitat produïda i mai per hores treballades. Finançament comercial: els comerciants avançaven la matèria primera i sovint el capital fix instrumental. Producció per al mercat: s'orientava als circuits comercials i no a l'autoconsum, fomentant l'especialització regional.

Amb el temps, el domestic system va entrar en crisi a causa del perfeccionament tècnic de la maquinària i l'exigència d'organitzar la producció a gran escala, donant pas a la concentració fabril (vegeu «La Revolució Industrial a Gran Bretanya»).

PROCÉS Circuit operatiu del domestic system 1 Capital i matèria primera El comerciant avança llana o cotó i maquinària a la família camperola 2 Elaboració domèstica La llar rural confecciona el producte esquivant la normativa gremial 3 Retribució a preu fet El mercader paga per cada unitat finalitzada i en recull el lot 4 Col·locació al mercat Venda comercial a gran escala orientada a l'especialització regional ERROR FREQÜENT Confondre la protoindústria amb l'artesania gremial urbana. El domestic system es desenvolupa precisament al camp per esquivar els reglaments, quotes i preus fixats pels gremis de les ciutats, i s'organitza mitjançant el pagament per peça.

Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 14 Capitalisme mercantil, comerç triangular i polítiques proteccionistes Durant el segle XVI, Espanya i Portugal van imposar un monopoli a l'Amèrica Llatina caracteritzat per una economia extractiva de metalls preciosos. L'arribada massiva d'or i plata va generar una forta inflació europea. Tanmateix, aquests metalls no van romandre a la península Ibèrica, sinó que van acabar nodrint el capital dels països productors i manufacturers del nord-oest d'Europa, principalment Holanda i Anglaterra, mitjançant un intercanvi comercial desigual (on el preu de venda dels béns adquirits superava el dels venuts).

Al llarg del segle XVII, el comerç transoceànic va viure una transformació estructural amb la fundació de grans companyies privades amb privilegi d'explotació: La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) va articular el comerç asiàtic com a societat anònima de caràcter monopolístic. El Carib es va consolidar com el proveïdor dominant de sucre i cotó. Àfrica es va convertir en el focus principal de tràfic de mà d'obra esclava. Aquest entramat va conformar el comerç triangular transatlàntic, que al segle XVIII es va intensificar sota l'hegemonia de l'Imperi Britànic. La Companyia Britànica de les Índies Orientals va arrabassar a Portugal el control dels ports de l'Índia.

El cotó va desplaçar el sucre com a producte bàsic d'exportació en reduir-se els seus costos, fenomen que va disparar l'arribada forçada d'esclaus. Paral·lelament, els Estats Units van assolir una nova posició comercial després d'independitzar-se de la metròpoli britànica. Els estats mercantilistes van dissenyar estratègies econòmiques basades en tres pilars: La resposta britànica davant la competència exterior va culminar en les Lleis de Calicó. El calicó era un teixit de cotó procedent de l'Índia amb un fort atractiu al mercat anglès.

Per defensar les manufactures nacionals, la Corona britànica en va prohibir la importació, decisió que va protegir la seva indústria tèxtil i va provocar l'enfonsament de l'economia índia. COMPROVA-HO 24 Quin objectiu perseguien les Lleis de Calicó aprovades pel parlament britànic? Indicadors històrics de mesura econòmica i benestar L'anàlisi de les economies modernes i contemporànies requereix indicadors quantitatius per avaluar la riquesa i les condicions materials de vida: Producte Interior Brut (PIB): mesura el valor agregat de la producció d'un país; presenta la limitació de no recollir el benestar social ni la distribució de la renda.

Índex Físic de Qualitat de Vida (IFQV): indicador social que incorpora variables com l'esperança de vida i la taxa de mortalitat infantil. Aranzels proteccionistes: gravaven fortament els productes manufacturats d'origen exterior. 1 Priorització de la manufactura: postulats antiagraris que menyspreaven l'agricultura, entenent que només la indústria garantia una balança comercial favorable. 2 Monetarisme: mesures per frenar la inflació limitant el volum de diners en circulació.

3 Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 15 Índex de Desenvolupament Humà (IDH): mesura sintètica que pondera la renda nacional, l'esperança de vida i el nivell sociocultural o educatiu de la població. D-W: indicador de riquesa i benestar inclòs al temari. IDEES CLAU El riu Elba marcava la divisòria europea entre la servitud feudal oriental i el règim de llibertat occidental. A Anglaterra, els enclosures i la supressió del guaret van consolidar la propietat agrària individualitzada. El domestic system organitzava la manufactura al camp pagant a preu fet per escapar del control gremial.

Els metalls preciosos procedents de les colònies ibèriques van generar inflació i van enriquir el nord-oest europeu. Les grans companyies com la VOC i les Lleis de Calicó exemplifiquen el proteccionisme i el monopoli mercantilista. L'avaluació històrica del progrés requereix complementar el PIB amb indicadors de benestar com l'IFQV i l'IDH. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. ¿Per què els metalls preciosos americans van beneficiar més Holanda i Anglaterra que a la península Ibèrica? 26. ¿Quins factors van motivar el trasllat de la manufactura al camp sota el domestic system? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27.

Quin riu europeu dividia històricament la servitud feudal de la pagesia lliure? 28. Com es remunerava la mà d'obra en el domestic system o protoindústria? 29. Quina conseqüència directa van provocar les Lleis de Calicó a l'Índia?

L'Elba a) El Rin b) El Danubi c) El Sena d) En espècies agrícoles a) Per jornal diari b) Per unitat de producte c) Mitjançant participació accionarial d) Independència política a) Enfonsament econòmic b) Abolició de l'esclavitud c) Industrialització ràpida d) Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 16 4 La Revolució Industrial a Gran Bretanya EN ACABAR SABRÀS Distingir les definicions de Revolució Industrial i industrialització segons Mokyr i Wrigley. Explicar la seqüència d'invents del tèxtil cotoner britànic motivada pels colls d'ampolla tècnics. Analitzar l'impacte de la Bubble Act en les formes de finançament empresarial i el rol del ferrocarril.

Identificar les respostes de la classe treballadora davant la industrialització, des del ludisme fins a les Trade Unions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Com pot un invent en el procés de confeccionar teles obligar a revolucionar completament la indústria del filat durant dècades? La Revolució Industrial va suposar una transformació radical de les estructures productives i va inaugurar una etapa de creixement econòmic continuat sense precedents històrics. ESQUEMA Estructura de la Revolució Industrial britànica Definició i fonaments del canvi estructural Cal distingir entre dos conceptes estretament relacionats.

La industrialització defineix la transformació estructural del mode de producció, mentre que historiadors com Joel Mokyr precisen que la Revolució Industrial consisteix en una successió ininterrompuda d'avenços tècnics que generen salts substancials de la productivitat. Per la seva banda, la formulació d'Edward Anthony Wrigley caracteritza aquesta ruptura històrica com el pas d'una economia basada en recursos orgànics a un model fonamentat en l'acumulació i l'explotació de matèries minerals.

Les repercussions materials i humanes van transformar tots els àmbits socials: Innovacions tèxtils Filadores i telers mecànics Colls d'ampolla tècnics Desfasaments de producció entre teixit i fil Sector energètic i siderúrgic Coc, vapor de Watt i acer Convertidors d'acer Bessemer i Martin-Siemens Finances i transports Bubble Act, borsa i ferrocarril Autofinançament Règim imposat per restriccions legals Moviments socials Ludisme, cartisme i sindicalisme Trade Unions Legalitzades l'any 1871 Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 17 Augment del volum total de riquesa i multiplicació dels recursos materials disponibles.

Reconfiguració dràstica del paisatge mitjançant la proliferació de xemeneies industrials, l'expansió portuària i el creixement desmesurat de les ciutats fabrils. Generalització de la fàbrica com a espai organitzatiu, que va imposar horaris laborals estrictes i la retribució salarial regular. Evolució ambivalent de les condicions materials: empitjorament del nivell de vida popular a curt termini, compensat per millores relatives a llarg termini. COMPROVA-HO 31 Segons la visió de Wrigley, quin canvi material clau va fer possible superar els límits de l'economia tradicional?

Causes del lideratge britànic i contrastos regionals Gran Bretanya va liderar aquest procés gràcies a una combinació específica de factors estructurals: Acumulació prèvia de capital procedent de guanys mercantils i agraris anteriors. Disponibilitat de recursos naturals, particularment jaciments de carbó i ferro. Mà d'obra barata i abundant, sotmesa a forts nivells de sobreexplotació i a una pressió fiscal creixent en detriment de les classes treballadores. Sector agrari orientat al mercat, superant l'agricultura tradicional d'autoconsum.

Condicions geopolítiques favorables: la insularitat va allunyar el territori dels conflictes bèl·lics continentals i va garantir un accés directe a les xarxes comercials mundials. Rol de l'Estat: si bé va oferir certs suports puntuals, la intervenció pública directa no va ser el motor indispensable del canvi fabril. L'activitat econòmica es va distribuir de manera molt asimètrica per la geografia britànica: Regió Especialització productiva principal Trets diferencials Nord d'Anglaterra Mineria, cotó, llana, siderúrgia i vidre Concentració intensa de recursos minerals i manufactures tèxtils.

Sud d'Anglaterra Sector primari tradicional Manca d'estructures fabrils i activitat agrària endarrerida. Escòcia Carbó, mineral de ferro i química Pionera en la incorporació del carbó de coc a la fosa. Gal·les Extracció de carbó i siderúrgia Sector pesant fortament orientat cap a l'exportació exterior. COMPROVA-HO 32 Quina gran fractura regional va caracteritzar l'estructura econòmica britànica durant els inicis del procés industrial? Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 18 La mecanització tèxtil: resposta als colls d'ampolla El sector cotoner va ser la punta de llança de la mecanització.

Cada avenç tècnic en una de les baules obligava a revolucionar la baula anterior o posterior per no bloquejar la producció. L'any 1733, John Kay va idear la llançadora volant, un mecanisme proveït de rodetes mogudes per un cordill que estirava el teixidor. Aquest invent va multiplicar la rapidesa de confecció i va permetre obtenir peces de tela molt més amples, però va crear un estrangulament en la producció de fil: feien falta molts filadors manuals per abastir un sol teler.

Per solucionar la manca de fil, van sorgir ràpidament noves màquines de filar: Spinning Jenny (1768): creada per James Hargreaves, reproduïa de manera mecànica la torsió i l'estirament que abans executaven els dits humans, accelerant exponencialment el filat a mà. Water Frame (1769): dissenyada per Richard Arkwright, aprofitava per primera vegada la força hidràulica mitjançant rodes d'aigua per moure la maquinària. Mule (1785): desenvolupada per Samuel Crompton combinant la torsió mecànica de la Jenny i la tracció hidràulica de la Water Frame per aconseguir un fil fi i resistent.

Selfactina (1825): filadora de Richard Roberts totalment automàtica que va prescindir del treballador qualificat i va abaratir els costos laborals. Aquesta transformació va requerir també millores en el tractament del cotó en brut, com la desmotadora mecànica patentada per Eli Whitney el 1793, destinada a separar amb rapidesa les llavors de la fibra. Finalment, el desequilibri generat per l'abundància de fil va trobar resposta l'any 1822, quan Richard Roberts va presentar el teler mecànic, tancant el cicle de modernització del sector.

DEFINICIÓ Una selfactina (de l'anglès self-acting mule) és una filadora mecànica de moviment completament automatitzat que no requeria la intervenció d'artesans especialitzats per controlar el procés d'estirament i enrotllament del fil. COMPROVA-HO 33 Quina relació causal va unir la llançadora volant de Kay de 1733 amb la invenció de la Spinning Jenny el 1768? Siderúrgia, energia i comunicacions La siderúrgia tradicional es trobava limitada per l'escassetat de fusta per elaborar carbó vegetal.

Aquesta barrera es va superar emprant carbó mineral sotmès a un procés d'escalfament a 2.000 graus que donava lloc al carbó de coc, un combustible molt més lleuger, fàcil d'encendre i barat de transportar. L'aplicació d'energia tèrmica a les fàbriques i al transport va arribar al seu punt àlgid amb la màquina de vapor perfeccionada per James Watt, convertida en l'eix motriu de la mecanització global.

Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 19 Més endavant, la metal·lúrgia del ferro va assolir noves cotes de productivitat amb dos avenços fonamentals per a la fabricació industrial de l'acer: Convertidor Bessemer: primer procediment industrial per obtenir acer a gran escala de manera ràpida i a baix cost mitjançant la injecció d'aire a la fosa líquida. Convertidor de Martin-Siemens: gresol de recuperació tèrmica que va permetre afinar acer d'alta qualitat i reutilitzar ferralla. El canvi tecnològic va impulsar les vies de comunicació.

En la navegació marítima comercial va excel·lir el clíper, vaixell de vela dissenyat per a la màxima velocitat de ruta, mentre que les transmissions d'informació a distància van rebre l'impuls del telègraf òptic mitjançant línies de torres. Marc financer, infraestructures i mobilització obrera El finançament de les primeres indústries va estar condicionat per un obstacle jurídic rellevant: la Bubble Act aprovada el 1720. Aquesta normativa prohibia constituir societats anònimes sense la concessió d'un permís exprés del Parlament. Com a conseqüència, els primers industrials van haver de recórrer gairebé exclusivament a l'autofinançament i a societats personals.

Aquesta restricció no va desaparèixer fins a la derogació de la llei l'any 1825. Per la seva banda, el ferrocarril va complir un paper doble en la consolidació econòmica britànica: d'una banda va articular les xarxes de comunicació i distribució física de mercaderies, i de l'altra va alimentar una onada gegantina d'inversions financeres que va desencadenar un veritable boom als mercats de la borsa. ERROR FREQÜENT És un error habitual creure que les fàbriques del segle XVIII es van finançar emetent accions a la borsa mitjançant societats anònimes.

A causa de la Bubble Act vigent entre 1720 i 1825, la constitució de societats per accions sense aval parlamentari era il·legal; per tant, el capital inicial provenia de la reinversió de beneficis propis (autofinançament). La duresa dels nous horaris, la pauperització inicial i el sotmetiment laboral van provocar diverses reaccions per part del proletariat britànic: Obrerisme: presa de consciència general sobre els interessos propis del grup assalariat. Ludisme: moviment de protesta canalitzat mitjançant la destrucció sistemàtica de màquines, a les quals els artesans responsabilitzaven de la pèrdua de feina i la caiguda dels sous.

Cartisme: mobilització obrera d'abast polític articulada al voltant de reclamacions electorals i legislatives. Cooperativisme: organització associativa que va iniciar el seu camí creant les primeres societats cooperatives en el sector tèxtil. Sindicalisme (Trade Unions): organitzacions obreres permanents que van guanyar suport i embranzida arran dels conflictes ludistes. Es van començar a regular a partir de l'any 1824 fins a assolir la seva legalització plena i definitiva l'any 1871. Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 20 COMPROVA-HO 34 Quina relació temporal i organitzativa va existir entre el moviment ludista i la consolidació de les Trade Unions?

IDEES CLAU Wrigley defineix el canvi estructural com la superació de l'economia orgànica tradicional mitjançant l'aprofitament massiu de recursos d'origen mineral. El sector tèxtil cotoner va avançar mitjançant colls d'ampolla tècnics successius entre les fases de teixir (llançadora volant, teler mecànic) i de filar (Jenny, Water Frame, Mule, Selfactina). La introducció del carbó de coc a la siderúrgia i la màquina de vapor de Watt van sustentar energèticament l'expansió fabril. La Bubble Act (1720-1825) va forçar que la primera etapa industrial es desenvolupés sota fórmules d'autofinançament davant la restricció legal de fundar societats anònimes.

La pressió laboral fabril va desencadenar respostes col·lectives diverses: destrucció de màquines amb el ludisme, demandes cartistes, primeres cooperatives tèxtils i la consolidació de les Trade Unions fins a la seva legalització el 1871. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com va influir la Bubble Act de 1720 en el mode de finançament de les primeres indústries britàniques? 36. Quina millora diferencial va aportar la Selfactina de Roberts respecte a les filadores mecàniques precedents? 37. Quin paper van tenir els convertidors Bessemer i Martin-Siemens en el sector siderúrgic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38.

Quin any va dissenyar James Hargreaves la filadora mecànica Spinning Jenny? 39. Quin va ser el primer mecanisme que va permetre la producció d'acer a gran escala? 40. Fins a quin any va restringir la Bubble Act la creació de societats anònimes a Gran Bretanya? 1785 a) 1768 b) 1825 c) 1733 d) Convertidor Bessemer a) Water Frame b) Teler mecànic de Roberts c) Màquina de vapor de Watt d) 1825 a) 1720 b) 1769 c) 1824 d) Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 21 41. En quin any van ser legalitzades de forma definitiva les Trade Unions britàniques?

5 Difusió de la industrialització a l'Europa continental i la península Ibèrica EN ACABAR SABRÀS Comparar les diferents vies d'industrialització a l'Europa continental i el paper que hi va jugar l'Estat. Explicar la funció del Zollverein i de la xarxa ferroviària en la integració econòmica d'Alemanya. Analitzar les causes del dualisme territorial a Itàlia i les particularitats de la reforma agrària a Rússia. Argumentar els factors de l'èxit industrial català davant les limitacions de la siderúrgia a la resta d'Espanya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què un país amb jaciments de ferro i carbó com Espanya no va aconseguir liderar la siderúrgia europea al segle XIX?

Els primers seguidors continentals: França i Bèlgica La difusió de la industrialització des de Gran Bretanya cap al continent europeu no va seguir una pauta homogènia. França i Bèlgica van ser els primers territoris a transformar les seves estructures productives, tot i que amb estratègies i dotacions de recursos molt diferenciades. A França, la persistència de les estructures de l'antic règim fins a finals del segle XVIII, amb una gran concentració de riquesa en mans de l'aristocràcia, juntament amb els conflictes bèl·lics i la Revolució Francesa, van endarrerir l'arrencada industrialitzadora. Aquest context va perllongar el pes de la protoindústria i del sector agrícola.

A més, l'escassetat relativa de carbó mineral va empènyer l'ús intensiu de l'energia hidràulica. Per competir amb la producció britànica a gran escala, la indústria francesa es va especialitzar en productes d'alta qualitat i valor afegit, recolzant-se en la publicitat i en l'aparador de les exposicions universals. A diferència del model britànic, l'Estat francès va tenir un paper directori determinant: va crear una moneda estable, va finançar el ferrocarril exigint materials d'origen exclusivament nacional, va impulsar escoles politècniques per a la formació tècnica i va remodelar l'espai urbà (com les grans reformes de París), fet que va arrossegar la construcció.

En l'àmbit financer es va consolidar la banca mixta, protegida per l'Estat davant de fallides, la qual cosa va situar París com un centre financer de referència mundial, només superat per Londres. 1824 a) 1871 b) 1822 c) 1885 d) Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 22 PER RECORDAR-HO La via francesa no és un fracàs respecte a la britànica, sinó un model alternatiu basat en béns de qualitat, energia hidràulica, suport financer mixt i una potent intervenció pública. Bèlgica, en canvi, presentava un perfil molt similar al britànic. Comptava amb abundants reserves de carbó i ferro, una forta tradició agrícola i un mercat interior molt integrat.

La seva posició geogràfica entre el Rin alemany i Gran Bretanya la convertia en un nus comercial privilegiat. Seguint el finançament públic d'infraestructures, Bèlgica va destacar aviat com a potència exportadora de ferro barat, acer, lli i cotó. COMPROVA-HO 43 Quina diferència fonamental hi va haver en la font d'energia entre la indústria britànica i la francesa de principis del segle XIX? La unificació econòmica d'Alemanya: Zollverein i gran indústria A començaments del segle XIX, Alemanya no existia com a entitat política unitària, sinó com un mosaic d'estats independents separats per la línia del riu Elba.

Aquesta frontera delimitava el model agrari oriental, dominat per grans finques, de l'occidental, més orientat a la manufactura i al comerç. El motor decisiu de la integració fou la creació del Zollverein l'any 1834. Aquesta unió duanera, impulsada i liderada per Prússia, va deixar Àustria al marge del mercat comú germànic. La unió econòmica i monetària al voltant del marc prussià va unificar el mercat interior i va permetre la integració entre el sector agrícola i la manufactura emergent. La xarxa ferroviària va actuar com a eix vertebrador de la identitat nacional i com a estímul per a la indústria pesant.

L'Estat va nacionalitzar fàbriques reials consolidades i les va traspassar a la gestió de les entitats bancàries, establint una estreta simbiosi entre gran banca i indústria pesant. Acompanyat d'un sever proteccionisme aranzelari, el model alemany va reservar la producció agrària per al consum intern i va orientar les exportacions cap a béns manufacturats avançats, garantint una balança comercial favorable.

Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 23 PROCÉS Procés d'acumulació i industrialització a Catalunya DEFINICIÓ El Zollverein va ser la unió duanera impulsada per Prússia el 1834 que va suprimir les barreres aranzelàries interiors entre els estats alemanys i va establir un aranzel exterior comú, constituint el fonament material de la futura unificació política. COMPROVA-HO 44 Per què Àustria va quedar exclosa del lideratge econòmic alemany al segle XIX? Rutes tardanes i dualismes: Itàlia i l'Imperi Rus Altres economies van afrontar greus desequilibris estructurals interns o pervivències feudals que van retardar el procés modernitzador.

A Itàlia, la unificació nacional culminada a la segona meitat del segle XIX va ser primordialment política, però va deixar sense resoldre una profunda fractura socioeconòmica. El dualisme econòmic italià enfrontava dues realitats oposades: el nord, dominat pel Regne de Piemont i la influència centreeuropea, va liderar la transformació liberal amb indústria mecànica, química i el suport de la dinastia de Savoia; en contrast, el sud (fins aleshores sota l'òrbita papal i borbònica) va romandre estancat en una agricultura tradicional i una indústria purament alimentària.

La crisi finisecular desencadenada el 1873 (vegeu «La primera globalització, la Segona Revolució Industrial i l'imperialisme») va colpejar amb duresa la pagesia meridional. Sense capacitat d'absorció laboral urbana al sud, la sortida va ser una onada massiva d'emigració exterior (al voltant d'un 2 % anual de la població), adreçada primer als Estats Units i posteriorment a l'Argentina. L'expansió colonial a Líbia, Eritrea i Etiòpia no va proporcionar cap retorn econòmic apreciable.

Emfiteusi consolidada Sentència de Guadalupe (1486) garanteix domini útil al pagès 1 Excedents i hereu Evita la divisió de finques i genera estalvis familiars 2 Comerç d'aiguardent Exportacions marítimes amb holandesos des del segle XVII 3 Indianes a Barcelona Tallers d'estampació tèxtil financerament autònoms 4 Fàbrica cotonera Arrencada de la manufactura moderna al segle XIX 5 Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 24 A Rússia, les relacions de producció pròpies de l'antic règim van perviure formalment fins ben avançat el segle XIX. Alexandre II va abolir la servitud de la gleva l'any 1861.

L'emancipació va alterar els fluxos de població: camperols del nord es van desplaçar cap a les fèrtils terres del sud, fet que va encarir els costos de subsistència al nord i va provocar caigudes salarials al sud. L'organització agrària continuava sotmesa al mir comunal, l'assemblea tradicional de camperols que redistribuïa periòdicament les parcel·les i responia col·lectivament dels pagaments d'emancipació. Aquest lligam va obstaculitzar la millora tecnològica fins que el ministre Piotr Stolipin va aprovar les reformes de Stolipin el 1906, privatitzant terres comunals i consolidant la figura dels camperols acomodats o kulaks.

La industrialització russa va ser tutelada per l'Estat i l'exèrcit. El ferrocarril va connectar les planes cerealístiques de l'interior amb els ports d'exportació i el mercat continental europeu. A partir de 1873, el país va blindar la seva economia amb aranzels proteccionistes, creant nuclis industrials aïllats però molt concentrats: Moscou: tèxtil del cotó (abastit des de l'Àsia Central) i sector químic (amb inversió del capital alemany Bayer). Varsòvia: metal·lúrgia pesant. Sant Petersburg: drassanes navals, indústria d'armament i siderúrgia estatal. Crimea i Ucraïna: indústria agroalimentària, destacant la producció i refinament de sucre.

COMPROVA-HO 45 Quina funció econòmica tenia el mir rus i quin efecte va tenir la seva eliminació el 1906? La península Ibèrica: l'èxit industrial català i el retard espanyol A la península Ibèrica, la industrialització va experimentar una dinàmica geogràficament desigual. Mentre Catalunya consolidava una transformació precoç i sostinguda, la major part d'Espanya va registrar dificultats que la historiografia ha definit sovint com el fracàs de la revolució industrial a Espanya. L'origen de la singularitat catalana arrenca de la seva estructura agrària. Arran de la Sentència Arbitral de Guadalupe de 1486, es van abolir els mals usos i es va generalitzar el règim de l'emfiteusi.

Aquest contracte dividia la propietat entre el senyor (domini directe), que percebia una renda fixa anomenada cens, i el pagès (domini útil), que disposava de la terra per millorar-la i transferir-la. Complementat amb la institució civil de l'hereu, que evitava la subdivisió de les explotacions familiars, el camp català va generar excedents que es van destinar al mercat. Després de la crisi cerealística del 1600, els comerciants holandesos van activar el port de Barcelona mitjançant la compravenda d'aiguardent i béns manufacturats.

Els guanys d'aquesta comercialització van permetre acumular capital i desenvolupar a la zona de Barcelona una sòlida indústria d'estampació de teixits o indianes, embrió directe de la futura indústria tèxtil cotonera contemporània. Per contra, a la resta d'Espanya l'arrencada manufacturera va topar amb greus colls d'ampolla tècnics i institucionals: Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 25 La decisió d'importar el material rodant i els raïls d'acer exterior per construir la xarxa ferroviària espanyola no va generar efectes d'arrossegament sobre la siderúrgia local.

Això va agreujar el dèficit de la balança comercial i va mantenir l'economia espanyola desconnectada dels guanys de productivitat de la indústria pesant internacional. ERROR FREQÜENT No confongueu la manca de carbó mineral a Andalusia amb el problema de la siderúrgia asturiana: a Andalusia el límit va ser l'esgotament del carbó vegetal; a Astúries, la presència de fòsfor en el mineral de ferro impedia el seu ús correcte en el convertidor Bessemer.

Estat o regió Sector motor Paper de l'Estat Obstacle o límit principal França Béns de qualitat, construcció i xarxa financera Intervenció activa: moneda, infraestructures i escoles tècniques Manca de carbó mineral abundant; dependència hidràulica Bèlgica Carbó, siderúrgia pesant i tèxtil (lli/cotó) Finançament d'infraestructures de transport Dependència del mercat exterior per a l'exportació Alemanya Ferrocarril, carbó, química i siderúrgia Zollverein (1834), nacionalització de tallers i proteccionisme Fragmentació territorial i política fins a la segona meitat del segle Itàlia Indústria mecànica i química al nord Lideratge polític del Piemont; feblesa de la despesa pública Profund dualisme territorial i endarreriment de la pagesia del sud Rússia Ferrocarril estratègic, tèxtil i metal·lúrgia pesant Comandes militars de l'exèrcit i aranzels proteccionistes Pervivència del mir comunal i servitud fins al 1861 Primer intent a Andalusia: Durant la primera meitat del segle XIX, la siderúrgia andalusa va aprofitar els jaciments minerals locals produint lingots de ferro.

L'ús exclusiu de carbó vegetal va provocar una ràpida desforestació i encariment del combustible, forçant el seu declivi. 1 Desplaçament a Astúries: La producció es va traslladar a les conques hulleres asturianes. Tanmateix, el mineral de ferro extret a la zona contenia un alt nivell de fòsfor, element químicament incompatible amb els nous processos de fusió, com el convertidor Bessemer o el forn Martin-Siemens. 2 Hegemonia de Biscaia: La indústria del ferro es va reubicar definitivament al País Basc, on el mineral no era fosfòric i podia tractar-se sense dificultats amb els mètodes moderns.

No obstant això, el gruix del mineral de ferro basc es va exportar directament a l'estranger en lloc de transformar-se en acer autòcton.

3 Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 26 Estat o regió Sector motor Paper de l'Estat Obstacle o límit principal Catalunya Tèxtil (cotó) i estampació d'indianes Protecció aranzelària del mercat interior espanyol Escassetat de carbó d'alta qualitat i dependència del vapor importat Resta d'Espanya Mineria extractiva per a l'exportació Tarifes favorables a la importació de béns d'equip estrangers Siderúrgia no integrada: fòsfor al ferro asturià i manca d'arrossegament del tren COMPROVA-HO 46 Quina relació jurídica de propietat va permetre als camperols catalans modernitzar la terra abans de la industrialització?

IDEES CLAU França va seguir un patró industrialitzador singular, compensant el dèficit carbonífer amb energia hidràulica, béns d'alt valor afegit i la col·laboració entre l'Estat i la banca mixta. El Zollverein de 1834 va ser el bastió econòmic articulat per Prússia per integrar el mercat germànic, recolzat en el ferrocarril, el proteccionisme i la banca mixta. La unificació italiana va consolidar un greu dualisme regional entre un nord industrialitzat i un sud agrari i vulnerable que va nodrir l'emigració cap a Amèrica. A Rússia, l'emancipació dels serfs de 1861 i la pervivència del mir van frenar la transformació agrària fins a les reformes de Stolipin de 1906.

A Espanya, mentre Catalunya liderava la manufactura gràcies a l'acumulació derivada de l'emfiteusi, el vi i les indianes, la siderúrgia estatal va patir problemes tècnics i la competència de les importacions per al ferrocarril. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. En què consistia el règim emfitèutic català i quina implicació va tenir sobre la gestió del camp? 48. Quin inconvenient tècnic va provocar el trasllat de la siderúrgia espanyola des d'Astúries cap a Biscaia a la segona meitat del segle XIX? Apunts d'Història Econòmica: de l'Antic Règim al Món Actual 27 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49.

Quin va ser el principal obstacle energètic que va condicionar el model industrial francès? 50. Quin organisme va liderar la integració econòmica dels territoris alemanys des de 1834? 51. Per què la xarxa ferroviària espanyola no va impulsar la siderúrgia nacional del segle XIX? 6 Industrialització fora d'Europa: Estats Units i Japó EN ACABAR SABRÀS Distingir els patrons regionals d'industrialització i l'impacte de la Guerra de Secessió als Estats Units. Explicar les transformacions institucionals i agràries de la Revolució Meiji al Japó. Comparar l'organització interna i el suport estatal dels Zaibatsu i els Keiretsu.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Com va aconseguir el Japó passar d'un aïllament feudal absolut a competir amb les potències occidentals en poques dècades? L'expansió econòmica dels Estats Units Els Estats Units van ser la primera colònia a independitzar-se de la Gran Bretanya, inicialment constituïts per 13 colònies. Al llarg del segle XIX van experimentar una doble expansió territorial i demogràfica, afavorida pel…