Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història Econòmica per a ADE a la UdL: modes de producció, doctrines clàssiques, keynesianisme, Revolució Industrial i sistema financer.

APREN.AI Índex Fonaments 1 El mètode científic, la renda i la riquesa Epistemologia científica, universitat i tipologies de capital Diferència conceptual entre renda i riquesa Dinàmica del valor: mercat, ús i tecnologia Creixement econòmic versus desenvolupament econòmic 2 Temporalitat i evolució dels sistemes productius Temporalitat en economia: conjuntura i estructura Evolució històrica i models per etapes El sostre maltusià i els mecanismes de regulació demogràfica Modes de producció 3 Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme La crítica de Marx a Malthus: distribució i excedent social El concepte de mode de producció i les societats primitives De l'esclavisme romà a la transició agrària: l'efecte frontera El mode de producció feudal: l'economia camperola i la subtracció senyorial Petrificació fiscal i l'erosió de l'ordre feudal 4 Capitalisme, New Economic History i teories dels cicles El capitalisme segons Marx i el col·lapse previst Límits del marxisme: difusió de la propietat i reforma keynesiana La New Economic History: cooperació i estratègies ecològiques Indeterminació científica i l'enfocament institucionalista Tipologia i dinàmiques dels cicles econòmics Pensament econòmic 5 Mercat, valor i dinàmiques cícliques 1.

David Ricardo: demanda decreixent, costos i límits de l'escala 2. El cicle marxista: desfase distributiu, bucle viciós i deflació 3. Joseph Schumpeter: emprenedoria, estalvi social i destrucció creativa 4.

Comparativa de la dinàmica de mercat i les crisis 6 Keynesianisme, dèficit públic i monetarisme Utilitat marginal, renda i propensió al consum El perill de l'estancament econòmic i la resposta anticíclica de Keynes Dels 'trenta gloriosos' a l'estagflació dels anys setanta La resposta monetarista i les identitats macroeconòmiques Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 1 Revolució Industrial 7 Precondicions, mercantilisme i escola clàssica L'arribada dels metalls americans i la paradoxa de Sant Gabriel El marc gremial i la transició de la protoindustrialització Economia moral i principis doctrinals del mercantilisme Teoria monetària: l'equació quantitativa i la fórmula de Fisher L'Escola Clàssica d'Adam Smith i la ruptura lliurecanvista 8 Difusió espacial, demografia i canvi agrari Difusió espacial de la industrialització i teories centre-perifèria La revolució demogràfica i els nous patrons vitals Reestructuració del poblament i revisió de la taxa d'activitat La revolució agrària i les vies de transferència de capital 9 Tecnologia, transports i integració de mercats La transició tècnica i el nou patró energètic Dinàmiques d'arrossegament: efectes cap endavant i cap enrere La revolució dels transports i la integració de mercats Models ferroviaris i la paradoxa de Hirschman Transport marítim: del clipper tancat a la navegació oberta 10 Sistema financer — Diners, patrons monetaris i banca moderna Naturalesa i teories de la moneda Tipologia dels instruments monetaris Sistemes monetaris metàl·lics i patrons internacionals Evolució del sistema bancari i formes tradicionals de crèdit Creació secundària de diner i funció econòmica del crèdit 11 Resum per repassar Fonaments epistemològics i temporalitat Modes de producció i doctrines econòmiques Mercat, dinàmica cíclica i polítiques macroeconòmiques Revolució Industrial, demografia i transports Moneda, crèdit i banca Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 2 1 El mètode científic, la renda i la riquesa EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió analítica els conceptes de renda (Y) com a flux i riquesa (W) com a estoc. Explicar l'impacte de l'amortització, la desamortització i l'obsolescència tecnològica sobre el valor del capital. Diferenciar entre creixement econòmic (quantitatiu) i desenvolupament econòmic (transformació estructural de factors). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un país posseir una enorme riquesa acumulada i, alhora, tenir una renda anual molt reduïda?

La comprensió de la història econòmica requereix establir primer les bases epistemològiques del mètode científic i clarificar com les societats generen, mantenen i transformen els seus recursos materials i intangibles al llarg del temps.

ESQUEMA Estructura fonamental de l'anàlisi econòmica Fonaments 1 El mètode científic, la renda i la riquesa 2 Temporalitat i evolució dels sistemes productius Mètode i epistemologia Criteris científics i crítica universitària Formes de capital Humà, relacional i coneixement Riquesa (W) Estoc d'actius i instruments acumulats Mecanismes de valor Mercat, amortització i obsolescència Renda (Y) Flux de béns i serveis desitjats Creixement i desenvolupament Canvis quantitatius i estructurals dels factors Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 3 Epistemologia científica, universitat i tipologies de capital El coneixement científic es diferencia d'altres sabers per un conjunt de propietats epistemològiques fonamentals.

Per ser considerada ciència, una disciplina ha de ser fal·lible, és a dir, les seves afirmacions han de ser susceptibles d'equivocar-se i sotmetre's a hipòtesis contrastades mitjançant l'experiència empírica. A més, requereix senzillesa explicativa, universalitat —validesa independent del context geogràfic— i caràcter general, sense tabús d'investigació. La universitat constitueix la institució central per al progrés científic perquè trenca amb la simple transmissió passiva. Tradicionalment, el saber només es reproduïa, fet que limitava el progrés intel·lectual. A través de la crítica de les hipòtesis i dels sabers previs es generen nous paradigmes cognitius.

Aquest espai no només forma en un ofici tancat, sinó que capacita els individus per analitzar i actuar professionalment sobre la realitat social i econòmica, assumint el deure de difondre aquest aprenentatge més enllà de les aules (a través d'espais acadèmics i de debat comunitari). En el marc de les capacitats humanes i productives, distingim diverses manifestacions de capital: Ensenyament: forma de capital que capacita per interactuar amb la realitat material i obtenir un retorn. Coneixement: capital intel·lectual aplicat que pot prendre naturalesa financera o tècnica.

Capital humà: conjunt d'habilitats tècniques i intangibles de l'individu («saber fer»), considerat un dels actius de producció més valuosos i costosos d'adquirir. Capital relacional: xarxa de contactes, vincles i relacions socials que faciliten l'activitat productiva i institucional. L'economia estudia la gestió de les necessitats humanes a partir de recursos escassos. Béns abans percebuts com a il·limitats (com l'aigua o l'aire net) passen a incorporar un cost econòmic a mesura que esdevenen limitats.

Per la seva banda, la història econòmica analitza precisament com les societats humanes han satisfet aquestes necessitats materials al llarg del temps i com s'han adaptat davant de transformacions tecnològiques i institucionals. COMPROVA-HO 2 Quina condició és indispensable perquè una hipòtesi sobre l'activitat humana es consideri científica segons el criteri epistemològic? Diferència conceptual entre renda i riquesa L'anàlisi econòmica requereix no confondre la dimensió temporal i operativa de la riquesa i la renda, unides totes dues pel concepte de valor.

DEFINICIÓ La renda ( ) és el flux continu de béns, serveis o ingressos que les persones desitgen i consumeixen, mesurat en valor econòmic. La riquesa ( ) és l'estoc acumulat d'actius i instruments que permet generar aquesta renda continuada en el temps. La generació de renda prové de tres vies principals: Y W Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 4 ERROR FREQÜENT Un error habitual en l'examen és tractar renda ( ) i riquesa ( ) com a termes sinònims. La riquesa és un estoc (fons patrimonial d'actius en un moment determinat), mentre que la renda és un flux (producció o cobrament periòdic).

Un territori pot disposar d'un elevat estoc de riquesa immobilitzada i generar un flux baix de renda, o a la inversa, tenir una renda temporalment alta amb un patrimoni acumulat molt reduït. COMPROVA-HO 3 Pot una regió tenir un volum elevat de riquesa acumulada i, alhora, registrar una renda baixa en un exercici concret? Dinàmica del valor: mercat, ús i tecnologia El valor que vincula la renda amb la riquesa experimenta alteracions a causa de factors de mercat, l'ús operatiu i el canvi tècnic. En primer lloc, les oscil·lacions en la interacció entre l'oferta i la demanda modifiquen el preu i l'atractiu dels béns.

Una pressió de la demanda per sobre de la capacitat d'oferta provoca una revalorització del bé. Contràriament, condicions d'escassetat sobtada en el producte o pèrdues de demanda en generen una devaluació. En segon lloc, la utilització pràctica dels actius condiciona la seva vàlua en el temps: Amortització: pèrdua de valor que experimenta un bé d'equip o actiu a conseqüència del seu ús sostingut en el procés de producció. Quan el flux total de renda derivat del bé iguala o supera el cost d'adquisició inicial, es considera econòmicament amortitzat.

Desamortització del capital: aportació addicional de capital o manteniment orientada a reposar, actualitzar o allargar la vida útil d'un actiu depreciat, recuperant així la seva capacitat productiva de renda. En tercer lloc, la tecnologia altera decisivament la rendibilitat dels actius. La millora tecnològica incrementa la productivitat dels factors i revaloritza determinats béns. No obstant això, l'aparició de solucions tècniques superiors condemna els actius previs a l'obsolescència tecnològica. En aquest procés, béns històricament bàsics per a la indústria perden el seu valor econòmic en ser desplaçats per tecnologies més eficients.

Producció: fabricació i transformació directa de recursos per crear nous béns i serveis. 1 Mercat i intercanvi: distribució i comerç a través de transaccions que assignen el valor. 2 Mecanismes polítics o coactius: transferències i regulacions que no es fonamenten en l'intercanvi de mercat sinó en sancions i imperatius legals. 3 Y W Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 5 CICLE Cicle de vida del capital i valor 1. Adquisició de riquesa: Inversió en actius per generar renda 2. Ús productiu: Generació continuada del flux de renda 3. Amortització: Desgast i depreciació pel funcionament 4.

Desamortització o reinversió: Aportació de capital per allargar la vida útil COMPROVA-HO 4 En quin sentit la incorporació d'una nova tecnologia pot desvaloritzar un actiu de capital que encara funciona físicament a la perfecció? Creixement econòmic versus desenvolupament econòmic En l'estudi de la història econòmica resulta imprescindible diferenciar l'expansió purament quantitativa de la transformació qualitativa dels processos productius. Concepte Naturalesa del canvi Mecanisme operatiu Exemple il·lustratiu Creixement econòmic Quantitatiu (increment agregat o mitjà) Augment de la producció de renda per càpita mantenint sense alteracions substancials els factors.

Major volum de collita emprant més treball manual sense alterar l'eina utilitzada. Desenvolupament econòmic Qualitatiu i estructural Modificació, reestructuració o substitució dels factors de producció per elevar la rapidesa i el rendiment. Mecanització agrícola mitjançant la substitució del treball manual per la tracció mecànica del tractor. 1 Adquisició de riquesa 2 Ús productiu 3 Amortització 4 Desamortització o reinversió Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 6 El canvi tecnològic i organitzatiu constitueix el motor principal del desenvolupament, ja que permet trencar les limitacions físiques del treball manual tradicional.

L'estudi dels canvis conjunturals i estructurals derivats d'aquestes transformacions s'aprofundeix a la secció «Fonaments — Temporalitat i evolució dels sistemes productius». IDEES CLAU El mètode científic requereix que les teories siguin fal·libles, contrastables empíricament, universals i basades en la crítica constructiva. El capital humà i el capital relacional són actius intangibles essencials que determinen la capacitat productiva i organitzativa d'una societat. La renda ( ) és el flux de béns i serveis generats i desitjats, mentre que la riquesa ( ) és l'estoc acumulat d'instruments que permet produir-los.

L'ús continuat dels béns produeix la seva amortització, procés que es pot contrarestar mitjançant la desamortització de capital per recuperar la capacitat productiva. El creixement econòmic consisteix en l'augment de la renda per càpita, mentre que el desenvolupament econòmic implica una transformació qualitativa dels factors de producció. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què es distingeix la renda ( ) de la riquesa ( ) en termes temporals i de mesura? 6. Com es defineix l'amortització d'un actiu i en quin moment es considera econòmicament completada? 7. Per quina raó un increment de la renda per càpita no implica necessàriament que s'hagi produït desenvolupament econòmic?

FONAMENTS 2 Temporalitat i evolució dels sistemes productius EN ACABAR SABRÀS Distingir entre canvis conjunturals i canvis estructurals en l'anàlisi de l'economia històrica. Explicar la teoria clàssica dels quatre estadis i els arguments empírics que en desmunten la linealitat. Diferenciar els frens repressius dels frens preventius en el model maltusià de població i recursos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Pot una societat avançada renunciar voluntàriament a una tècnica agrícola per tornar a viure de la caça?

Y W Y W Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 7 Temporalitat en economia: conjuntura i estructura L'anàlisi històrica exigeix diferenciar la durada i la transcendència de les transformacions socioeconòmiques. Segons l'horitzó temporal considerat, distingim entre canvis conjunturals i canvis estructurals: Els canvis conjunturals són a curt termini i reversibles. Responen a fluctuacions temporals que no alteren les bases del sistema productiu.

Per exemple, les pujades o baixades sobtades de la borsa durant un conflicte bèl·lic o l'ús estacional de determinades peces de roba mentre dura l'estiu representen dinàmiques conjunturals que tornen al seu estat habitual quan cessa la causa immediata. Els canvis estructurals són a llarg termini i transformen profundament l'organització econòmica de manera no reversible. Dins del canvi estructural s'identifiquen tres categories analítiques fonamentals relacionades amb la resistència o la mutació de les institucions i elements productius: Discontinuïtats: ruptures històriques en elements que semblaven inalterables, donant pas a noves regles del joc socioeconòmic.

Permanències: components o estructures profundes que resisteixen activament la transformació i romanen estables al llarg d'èpoques successives. Persistències: elements materials o institucionals que continuen existint per inèrcia històrica tot i que les necessitats funcionals exigirien la seva modificació o substitució física. Tipus de canvi Horitzó temporal Reversibilitat Impacte en el sistema Conjuntural Curt termini Reversible Oscil·lació puntual sobre una base estable Estructural Llarg termini No reversible Transformació profunda de la matriu institucional i productiva ERROR FREQÜENT Confondre una crisi conjuntural amb una crisi estructural.

Una alteració de preus a curt termini o una caiguda borsària temporal és una variació conjuntural reversible. En canvi, la transició d'un model agrari a un d'industrial requereix analitzar discontinuïtats i persistències institucionals permanents. COMPROVA-HO 9 En quina categoria temporal s'enquadra una oscil·lació puntual dels mercats financers provocada per l'inici d'una guerra?

Evolució històrica i models per etapes La tradició positivista europea va organitzar la història en grans edats successives marcades per fites tecnològiques o sociopolítiques decisives: l'aparició de l'escriptura marcava l'Edat Antiga, la caiguda de l'Imperi Romà iniciava l'Edat Mitjana, la invenció de la impremta obria l'Edat Moderna, la Revolució Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 8 Francesa inaugurava l'Edat Contemporània i la bomba atòmica definia l'Edat Actual. Durant el segle XVIII, els economistes clàssics van intentar explicar la societat a partir de les formes de producció, és a dir, la manera mitjançant la qual cada grup humà obté la renda necessària per subsistir.

Aquesta reflexió va donar lloc a la teoria dels quatre estadis de l'economia clàssica, que proposava una progressió rígida: Amb l'adveniment de la industrialització, aquest esquema teòric es va ampliar incorporant les societats industrials, basades en la manufactura mecanitzada. Posteriorment, a partir de la segona meitat del segle XX, es va formular la categoria de les societats postindustrials a Europa, centrades en el sector serveis, el disseny, la tecnologia i la gestió de la informació en detriment de la producció física directa.

Aquest model clàssic assumia que cada nou estadi incorporava els anteriors de forma lineal, acumulativa i impulsada per la innovació i l'obsolescència tecnològica. No obstant això, l'evidència empírica recollida a partir de finals del segle XVIII desmunta aquest esquema rígid: Persistències i retrocessos tecnològics: diverses societats indígenes americanes que practicaven una agricultura itinerant de blat de moro van abandonar el cultiu per tornar a la caça massiva de bisons quan van aconseguir cavalls europeus, ja que obtenien més aliment amb menys esforç. Això demostra que no tota societat avança necessàriament cap a l'estadi posterior.

Destruccions externes del desenvolupament: economies artesanals amb producció i manufactura de cotó van veure arrasat el seu teixit productiu per imposicions exteriors o xocs colonials. Manca de linealitat: conèixer una tècnica més avançada (com el cicle agrari) no implica la seva adopció automàtica si genera riscos de subsistència que les comunitats no volen assumir. Societats caçadores i recol·lectores: obtenció directa de la renda de la natura mitjançant la caça i la recol·lecció silvestre. 1 Societats ramaderes: domesticació i pasturatge d'animals per generar subsistència. 2 Societats agricultores: cultiu sedentari de la terra i extracció continuada de fruits vegetals.

3 Societats comercials: producció especialitzada i intercanvi mercantil generalitzat dels béns generats. 4 Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 9 PROCÉS La teoria dels estadis productius COMPROVA-HO 10 Quina evidència empírica contradiu la idea que la teoria dels estadis és estrictament acumulativa i lineal? El sostre maltusià i els mecanismes de regulació demogràfica Per explicar per què les economies preindustrials patien fortes oscil·lacions i bloquejos en el seu creixement, Thomas Robert Malthus va desenvolupar una teoria basada en la disponibilitat de recursos alimentaris. Segons aquesta visió, cada estadi productiu té una capacitat limitada per sustentar éssers humans.

DEFINICIÓ El sostre maltusià defineix el límit físic màxim de recursos per alimentar una població donada una tecnologia concreta. Si la població supera aquest límit, es produeix una fallida en l'abastament alimentari. Malthus va assenyalar que la demografia tendeix a créixer amb intensitat fins que xoca contra la frontera física de producció. Quan el nombre d'habitants sobrepassa el llindar marcat pel sostre maltusià, es desencadena una dinàmica de retroalimentació negativa amb greus caigudes poblacionals. Els ajustos demogràfics per restablir l'equilibri entre població i recursos es divideixen en dues vies: Caça i recol·lecció Extracció directa i immediata de recursos naturals silvestres.

1 Ramaderia Domesticació, control i cria de ramats animals. 2 Agricultura Sedentarització i conreu organitzat de la terra. 3 Comerç Especialització productiva i intercanvi mercantil generalitzat. 4 Indústria i Serveis Mecanització fabril i transició a disseny i tecnologia. 5 Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 10 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Creixement demogràfic Augment sostingut de la població sense canvis tecnològics. Límit tècnic de producció Incapacitat d'obtenir més queviures per a la nova població. Superació del sostre maltusià Fre preventiu Menor fecunditat, retard matrimonial i allargament de la lactància.

Fre repressiu Infraalimentació, epidèmies i fams que causen sobremortalitat. Mecanisme d'ajust Funcionament Impacte social Fre repressiu o positiu Actua quan ja s'ha sobrepassat el sostre mitjançant infraalimentació, fam severa i un increment brusc de la mortalitat que pot delmar la comunitat. Crisi demogràfica destructiva, amb cicles sobtats d'alta mortaldat. Fre preventiu Actua abans de tocar el sostre mitjançant la reducció de la natalitat: allargament de la lactància materna i retard en l'edat de contraure matrimoni. Ajust demogràfic gradual, que afavoreix l'estalvi i evita col·lapses violents.

Malthus defensava que les societats havien de prioritzar els controls demogràfics preventius per suavitzar les fluctuacions econòmiques. Frenar voluntàriament la fecunditat femenina i contraure matrimoni a edats més tardanes permetia mantenir la població per sota del límit de subsistència, generant marges d'estalvi familiar i assegurant una trajectòria econòmica més estable. PER RECORDAR-HO Els controls preventius actuen sobre la natalitat (abans de la crisi), mentre que els controls repressius actuen sobre la mortalitat (quan la fam ja s'ha desfermat). COMPROVA-HO 11 Quins són els tres mecanismes que configuren els frens preventius de Malthus?

Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 11 IDEES CLAU Els canvis conjunturals són reversibles i a curt termini, mentre que els canvis estructurals són a llarg termini i articulen discontinuïtats, permanències i persistències. La teoria dels quatre estadis de l'economia clàssica concebia una progressió lineal (caça, ramaderia, agricultura i comerç, ampliada més tard amb la indústria) que l'evidència empírica desmenteix. L'adopció de tecnologies no és necessàriament acumulativa ni irreversible; certes societats van revertir a pràctiques anteriors més eficients en el seu context.

El sostre maltusià és la frontera màxima de recursos disponibles per alimentar una població segons una tecnologia concreta. Els desequilibris maltusians es resolen mitjançant frens repressius d'alta mortalitat o mitjançant frens preventius voluntaris que rebaixen la natalitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. En què es diferencia una permanència d'una persistència en l'anàlisi de canvi estructural? 13. Per quina raó històrica no és vàlida la premissa que l'evolució dels sistemes productius és purament acumulativa? 14. Com operen els frens preventius segons Malthus per evitar el col·lapse de subsistència? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Quina característica epistemològica exigeix que les hipòtesis científiques puguin demostrar- se errònies davant la realitat? 16. Com es defineix el capital humà en l'anàlisi dels factors productius? 17. Què representa l'acció econòmica de desamortització de capital sobre un actiu existent? Empirisme a) Universalitat b) Fal·libilitat c) Simplicitat d) Actiu físic de maquinària a) Xarxa social de contactes b) Coneixement intangible de saber fer c) Flux anual de dividends d) Inversió per recuperar capacitat productiva a) Gravamen impositiu sobre la propietat b) Pèrdua de valor per obsolescència c) Venda ràpida en liquidació d) Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 12 18.

Quin fenomen explica la pèrdua de valor d'un bé productiu a causa de l'aparició d'una innovació superior? 19. Quina característica distingeix els canvis conjunturals respecte dels canvis estructurals? 20. Quin ordre de successió defensava la teoria clàssica dels quatre estadis productius? 21. Què representa exactament el sostre maltusià en una economia concreta? 22. Quin és un control demogràfic preventiu plantejat pel model maltusià?

Petrificació fiscal a) Amortització física b) Devaluació conjuntural c) Obsolescència tecnològica d) Generen discontinuïtats a molt llarg termini a) Impedeixen el funcionament dels mercats comercials b) Modifiquen irreversiblement les institucions socials c) Són a curt termini i reversibles d) Caça, comerç, agricultura i ramaderia a) Agricultura, caça, serveis i manufactura b) Ramaderia, indústria, agricultura i comerç c) Caça, ramaderia, agricultura i comerç d) El límit de despesa pública permès a) El límit màxim de recursos per alimentar la població b) El preu màxim que assoleixen els aliments c) La taxa d'interès màxima en mercats financers d) Increment sobtat de la mortalitat infantil a) Mortalitat generalitzada per epidèmies periòdiques b) Guerres per controlar els recursos naturals c) Retard de l'edat del matrimoni d) Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 13 3 Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme EN ACABAR SABRÀS Distingir la crítica de Karl Marx al sostre malthusià a partir del repartiment de l'excedent social.

Explicar la transformació de l'esclau romà en camperol feudal mitjançant els incentius de la productivitat laboral. Analitzar els efectes de la petrificació fiscal sobre el declivi del feudalisme i la gènesi del capitalisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com pot ser que una societat que produeix prou aliments per a tothom pateixi periòdicament fams mortals sense que canviï la tecnologia ni el clima? L'anàlisi de l'evolució històrica de l'economia requereix comprendre com les societats s'organitzen materialment per produir, distribuir i consumir béns. Les relacions que s'estableixen entre els productors i els qui controlen els recursos defineixen cada etapa històrica.

ESQUEMA Estructura del Tema 2: Modes de Producció i Teories Econòmiques Modes de producció 3 Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme 4 Capitalisme, New Economic History i teories dels cicles Modes històrics De societats primitives a feudalisme Transició al capitalisme Plusvàlua i petrificació fiscal Teoria del capitalisme Dinàmica de mercat i acumulació New Economic History Models economètrics institucionals Teories dels cicles Kondràtiev i Juglar Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 14 La crítica de Marx a Malthus: distribució i excedent social Thomas Malthus plantejava l'existència d'un límit biològic insuperable en la capacitat de mantenir la població humana (vegeu «Fonaments — Temporalitat i evolució dels sistemes productius»).

Davant d'aquesta visió, Karl Marx formula una objecció central: la capacitat de sostenir un determinat volum demogràfic no és una dada purament natural, sinó que depèn directament de com es reparteix la producció. Si una minoria privilegiada consumeix una proporció desmesurada dels béns existents, la capacitat de sosteniment de la resta de la comunitat disminueix de manera dràstica. Per tant, el sostre de recursos efectiu està condicionat per l'organització institucional i per la distribució de l'excedent social, entès com el romanent productiu que queda un cop cobertes les necessitats bàsiques de reproducció i consum de la societat.

DEFINICIÓ L'excedent social és el volum total de béns produïts per una comunitat que supera el mínim indispensable per mantenir vius els productors i reposar els factors gastats en el cicle productiu. En termes agregats, la funció de producció relaciona els recursos naturals ( ), el treball ( ) i el capital ( ) sota una determinada eficiència tecnològica o institucional ( ): Quan s'apliquen costos als factors emprats, s'obté un bé el valor final del qual supera la despesa de producció directa. Marx anomena plusvàlua (o valor afegit) a la diferència entre el valor total obtingut de la producció i els costos dels factors productius necessaris per generar-lo.

La pugna per qui reté aquest excedent determina les relacions de poder en cada època. COMPROVA-HO 24 Per què Marx sosté que el sostre demogràfic no és un límit purament tecnològic o natural? El concepte de mode de producció i les societats primitives Un mode de producció és l'articulació entre les forces productives (la tecnologia, els recursos i les tècniques de treball) i les relacions socials de producció (els vincles de propietat, dependència o cooperació entre les persones). Cada estructura social genera els seus propis mecanismes d'extracció i repartiment de l'excedent.

En el comunisme primitiu, basat en la caça, la recol·lecció i les primeres formes agrícoles, els productors directes controlen de manera col·lectiva els factors bàsics sense la presència d'intermediaris o classes extractives. La divisió de funcions és incipient i la cooperació assegura la supervivència col·lectiva. Amb l'arribada de les societats agràries avançades, emergeix una separació entre els productors directes i els administradors de l'excedent. Aquestes estructures estatals asseguren obres col·lectives com el regadiu o l'emmagatzematge de collites, però topen amb la pressió demogràfica i territorial.

N L K E Y = f(N, L, K) E Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 15 ERROR FREQÜENT No confongueu la llei dels rendiments decreixents amb una caiguda de la producció total. Aquesta llei assenyala que, en afegir treball o terra marginal mantenint la tecnologia constant, la producció agregada continua creixent, però cada unitat addicional aporta menys producte que l'anterior (vegeu «Pensament econòmic — Mercat, valor i dinàmiques cícliques»). Quan aquestes societats incorporen parcel·les més allunyades o de menor qualitat per sostenir les ciutats, els costos de transport i la menor fertilitat fan davallar la productivitat marginal, sotmetent el món rural a forts estròsens d'eficiència.

COMPROVA-HO 25 Quins dos elements defineixen conceptualment un mode de producció segons la teoria materialista? De l'esclavisme romà a la transició agrària: l'efecte frontera L'economia de l'Imperi Romà tardà es fonamentava en una mà d'obra esclava massiva, concentrada en grans latifundis. No obstant això, aquest model va patir una greu paràlisi estructural deguda al problema de la productivitat del treball: una persona esclavitzada no té cap incentiu econòmic ni personal per millorar el rendiment de la terra i tendeix a treballar el mínim possible. La relació positiva entre incentius econòmics i rendiment és general en la història productiva.

Quan els ingressos dels treballadors són alts o augmenten, la productivitat respon a l'alça. Un fenomen vinculat a aquesta lògica és l'efecte frontera. DEFINICIÓ L'efecte frontera descriu com l'existència de recursos abundants i salaris elevats obliga les empreses i explotacions a invertir en mecanització i millores tècniques per incrementar la productivitat laboral davant la manca de mà d'obra barata. Davant la caiguda dels rendiments de l'esclavisme clàssic i la impossibilitat d'abastir els centres urbans, el sistema va mutar.

Per elevar la productivitat, els propietaris van transformar els esclaus en camperols assentats, cedint-los parcel·les familiars a canvi d'un percentatge fix de la collita. El productor rural, en retenir part del que generava per a la seva subsistència, guanyava un incentiu directe per maximitzar el rendiment del sòl. Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 16 PROCÉS Transició de l'Esclavisme al Feudalisme Agrari COMPROVA-HO 26 Quina decisió organitzativa va permetre superar la baixa productivitat de l'esclavisme tardoromà? El mode de producció feudal: l'economia camperola i la subtracció senyorial L'estructura agrària medieval es va vertebrar al voltant de la senyoria rural.

El territori s'organitzava principalment en tres espais complementaris: Tinença camperola: parcel·les gestionades directament per les famílies per a la seva subsistència. Reserva dominical: terres directes del senyor, on els camperols estaven obligats a treballar gratuïtament determinades jornades a l'any (corvees). Terres comunes: boscos i pastures comunals destinats a la recol·lecció de llenya, la cacera i el pasturatge del bestiar col·lectiu. La cèl·lula bàsica d'aquest model és la unitat de producció domèstica.

A diferència d'una empresa capitalista, el camperol no opera per maximitzar una taxa de benefici monetari sobre el capital invertit, sinó que prioritza la reproducció biològica i patrimonial de la seva família per llegar la tinença en bon estat a les generacions futures. L'explotació senyorial es materialitzava a través de la subtracció senyorial, que consistia en la cessió coactiva d'una part de la producció o treball camperol al noble a canvi de protecció militar i accés a la terra. Els camperols sovint miraven de minimitzar aquest pagament amagant part del producte o resistint-se al registre dels llibres de cobrament o cabrecs.

Latifundi esclavista Manca d'incentius i caiguda de rendiments 1 Parcel·lació de la terra Divisió en tinences per a unitats familiars 2 Assignació camperola El productor reté collita per a la subsistència 3 Subtracció senyorial Pagament d'un tribut fix o percentual al noble 4 Recuperació del producte Major esforç laboral i augment de productivitat 5 Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 17 Característica Mode Esclavista Mode Feudal Mode Capitalista Control del treballador Coacció física total; el treballador és mercaderia Servitud jurídica i dependència a la terra Treballador jurídicament lliure que ven força de treball Incentiu a la feina Nul o mínim per evitar càstigs Manteniment i reproducció del grup domèstic Salari monetari i por a l'acomiadament Destinació de l'excedent Consum de l'amo i manteniment de latifundis Subtracció senyorial per al consum nobiliari Plusvàlua acumulada i reinvertida en capital Petrificació fiscal i l'erosió de l'ordre feudal Amb el pas dels segles medievals, la consolidació urbana va oferir una via d'escapament a la dependència rural («l'aire de la ciutat fa lliure»), ja que els nuclis urbans oferien feines artesanes i comercials lliures de drets senyorials.

Aquest creixement urbà va afavorir la monetització de l'economia. En molts feus, les rendes camperoles inicialment fixades en gra o jornades de treball es van transformar en censos monetaris fixos. Aquest canvi va desencadenar la petrificació fiscal. DEFINICIÓ La petrificació fiscal és la pèrdua de valor real de les càrregues senyorials provocada pel manteniment de tributs fixats en termes monetaris mentre augmenten la producció física i el nivell general de preus. Quan la inflació i l'increment de les collites camperoles van erosionar el poder adquisitiu d'aquests ingressos fixos, la noblesa va veure minvada la seva capacitat econòmica relativa.

Els camperols van poder retenir una fracció més gran del producte, mentre que el comerç i les manufactures urbanes van concentrar progressivament la riquesa. Aquest afebliment de la renda feudal va obrir el camí al capitalisme, sistema basat en la propietat privada del capital, el treball assalariat i la reinversió sistemàtica de la plusvàlua per obtenir el màxim benefici econòmic amb el mínim cost possible. COMPROVA-HO 27 Com va afavorir la inflació la independència econòmica camperola davant la noblesa feudal?

Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 18 IDEES CLAU Karl Marx va rebatre el malthusianisme defensant que la capacitat de mantenir la població depèn de la distribució social de l'excedent i no sols d'un sostre físic de recursos. La plusvàlua o valor afegit sorgeix quan el valor final dels béns supera la suma dels costos dels factors productius emprats. La paràlisi de l'esclavisme romà va ser resolta mitjançant la parcel·lació feudal, que aportava un incentiu directe a la producció familiar. La unitat camperola feudal prioritza la subsistència i reproducció domèstica en lloc de la recerca de beneficis monetaris de tipus capitalista.

La petrificació fiscal va soscavar el poder feudal en devaluar per via inflacionària el valor real de les càrregues immutables fixades en moneda. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. ¿Quina diferència fonamental separa l'objectiu productiu d'una família camperola feudal del d'una empresa capitalista? 29. ¿En què consisteix la petrificació fiscal i per quina raó va erosionar el feudalisme? 30. ¿Com defineix l'efecte frontera el mecanisme d'adopció tecnològica? MODES DE PRODUCCIÓ 4 Capitalisme, New Economic History i teories dels cicles EN ACABAR SABRÀS Contrastar la tesi marxista de la caiguda inevitable del capitalisme amb la crítica de la New Economic History.

Distingir les estratègies ecològico-econòmiques d'eficiència (r') i d'eficàcia (K'). Classificar els tipus de cicles econòmics (Juglar, Kondràtiev i Akerman) segons durada i característiques estructurals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què un sistema econòmic basat únicament a produir cada vegada més barat pot acabar paralitzant-se a si mateix? Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 19 El capitalisme segons Marx i el col·lapse previst En la transició des del feudalisme, marcat per la petrificació fiscal i l'emigració urbana, es consolida el capitalisme.

Karl Marx va definir aquest sistema com una organització orientada a maximitzar l'extracció de plusvàlua minimitzant els costos de producció (vegeu «Modes de producció — Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme»). En aquest marc, la classe capitalista adquireix matèries primeres i força de treball, controlant de manera absoluta el procés productiu i la totalitat de l'excedent. Segons la tesi marxista, el sistema capitalista conté les llavors de la seva pròpia destrucció. En cada cicle econòmic, l'acumulació de plusvàlua creix de forma exponencial a mans d'una minoria d'inversors, mentre que la massa treballadora rep una remuneració insuficient.

Aquest desajust estructural genera una asimetria insalvable entre una capacitat productiva en augment continu i una capacitat adquisitiva estancada en la base social. CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ Situació de desequilibri agregat en què el volum de béns fabricats supera amb escreix la capacitat de compra real de la població. Aquesta manca de demanda solvent provoca l'enfonsament dels preus, el tancament d'empreses i la fallida generalitzada del sistema de mercat. Marx postulava que aquesta dinàmica desembocaria forçosament en el socialisme: un model on l'Estat assumeix el control dels mitjans de producció per redistribuir la plusvàlua en funció de les necessitats reals.

Tanmateix, aquesta proposta presentava la contradicció que aquells individus encarregats de gestionar l'aparell estatal podien concentrar recursos i privilegis de manera asimètrica. Límits del marxisme: difusió de la propietat i reforma keynesiana L'evolució històrica real va desmentir el col·lapse mecànic anunciat per Marx. D'una banda, l'anàlisi clàssica no va preveure la fragmentació de la propietat mitjançant les societats per accions (vegeu «Sistema financer — Diners, patrons monetaris i banca moderna»).

En l'economia contemporània, la titularitat del capital es troba dividida entre milers de petits accionistes, assalariats i fons de pensions, fet que dilueix la figura d'un únic propietari hegemònic sobre els beneficis. D'altra banda, l'anàlisi de John Maynard Keynes va oferir respostes funcionals a les crisis de demanda sense necessitat d'enderrocar el model de mercat. Keynes va observar la relació entre renda i consum: a mesura que augmenten els ingressos individuals, disminueix la proporció destinada a cobrir béns de primera necessitat, mentre que les rendes baixes destinen la pràctica totalitat dels seus ingressos al consum immediat.

PER RECORDAR-HO La redistribució fiscal sosté la demanda agregada: transferir recursos cap a les rendes amb menor capacitat d'estalvi assegura que els diners tornin directament al circuit de consum productiu. Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 20 Mitjançant l'impost sobre la renda universal, just i progressiu, l'Estat capta una porció dels excedents de les rendes altes per finançar serveis essencials (sanitat, educació, pensions i subsidi d'atur). Aquesta redistribució assegura la supervivència del capitalisme: manté el consum de les famílies, sosté la demanda per a béns no bàsics i prevé les crisis greus de subconsum.

COMPROVA-HO 32 Per què la generalització de les societats accionarials qüestiona la predicció marxista del col·lapse capitalista? La New Economic History: cooperació i estratègies ecològiques Davant la visió marxista que situa la lluita de classes com a motor ineludible de la història, la New Economic History (NEH) recorre a la teoria de jocs per analitzar la cooperació social. Modelitzat a través del dilema del presoner, es demostra que, en interaccions aïllades, l'actitud egoista pot semblar racional individualment; tanmateix, en escenaris d'interacció repetida en el temps, la col·laboració sistemàtica produeix resultats més òptims i estables per a totes les parts.

Estratègia de l'Actor A Estratègia de l'Actor B Cost o benefici per a A Cost o benefici per a B Resultat social conjunt Confessar (Egoisme) Callar (Cooperació) 5 30 35 (Asimètric) Callar (Cooperació) Confessar (Egoisme) 30 5 35 (Asimètric) Callar (Cooperació) Callar (Cooperació) 10 10 20 (Òptim conjunt) Confessar (Egoisme) Confessar (Egoisme) 20 20 40 (Pèssim conjunt) La competència destructiva arruïna la renda conjunta, mentre que l'establiment de regles compartides permet optimitzar els recursos econòmics.

A més, la disciplina utilitza una analogia provinent de l'ecologia biològica per estudiar les pautes d'adaptació de les societats: Estratègia (Eficiència): busca multiplicar el volum d'unitats amb un cost unitari molt baix. És un model intensiu en quantitat que assumeix una alta taxa de pèrdues, semblant a comprar molts bitllets de loteria barats. Estratègia (Eficàcia): concentra quantitats elevades de capital i cura en un nombre reduït d'individus o productes altament preparats i de llarga durabilitat, garantint una taxa d'èxit superior.

L'evolució econòmica combina ambdues alternatives: el capitalisme inicial arrenca predominantment amb pautes d'expansió extensiva i barata, i progressivament transita cap a esquemes basats en la inversió intensiva en qualificació, benestar i institucions sòlides. COMPROVA-HO 33 Quina diferència fonamental hi ha entre l'estratègia r' i l'estratègia K' aplicada a l'economia? r K r K Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 21 Indeterminació científica i l'enfocament institucionalista La ciència econòmica refuta el determinisme històric del marxisme clàssic. Segons el principi d'indeterminació científica, els esdeveniments passats no dictaminen mecànicament el futur.

La mesura dels fenòmens socials depèn sovint de l'escala d'observació emprada —com succeeix amb la mesura fractal d'una línia de costa irregular—, i patrons que semblen constants matemàtiques no constitueixen lleis inalterables. Per exemple, l'arribada massiva de metalls preciosos procedents d'Amèrica va provocar una forta inflació que va danyar el teixit manufacturer castellà. Anglaterra i Holanda, en canvi, van aprendre de la fallida hispànica: van evitar la dependència exclusiva de l'or i van protegir la seva competitivitat comercial. Per tant, els col·lectius humans modifiquen la seva conducta a partir de l'experiència prèvia, impedint la repetició mecànica dels errors pretèrits.

INSTITUCIONS ECONÒMIQUES Acords socials i marcs normatius establerts per reduir la incertesa, coordinar la col·laboració col·lectiva i estabilitzar les fluctuacions d'activitat i preus. Exemples clars d'aquests mecanismes van ser els gremis medievals, sorgits per protegir els artesans dels cicles econòmics sobtats i fixar tarifes comunes. Malgrat la seva utilitat inicial, les institucions tendeixen a perpetuar-se més enllà de la seva eficàcia funcional. Quan l'avenç tecnològic o les noves relacions socials transformen l'entorn, aquestes estructures esdevenen una rèmora fins que la societat aconsegueix substituir-les o reformar-les.

ERROR FREQÜENT Considerar que els cicles econòmics són lleis físiques exactes que permeten predir dates i magnituds precises. Els cicles són regularitats empíriques derivades del comportament humà i de xocs externs, mai patrons matemàtics determinants que es repeteixin de manera idèntica. Tipologia i dinàmiques dels cicles econòmics L'economia no evoluciona seguint una línia recta constant, sinó a través de cicles econòmics: fluctuacions recurrents en variables com l'ocupació, la inversió, la borsa i el consum.

Els orígens d'aquestes oscil·lacions combinen condicionants materials (factors climàtics i agrícoles en economies orgàniques) amb la naturalesa de les decisions humanes pel que fa a l'estalvi, l'assignació errònia del crèdit i la dinàmica dels especuladors als mercats. Aquestes oscil·lacions s'avaluen mitjançant dos paràmetres essencials: la durada (la distància temporal entre pics consecutius de màxima expansió) i la intensitat (l'amplitud que separa la fase de màxim apogeu del punt mínim de contracció).

Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 22 Tipus de cicle Durada mitjana Fases característiques Trets principals Cicle Juglar Aproximadament 14 anys Quatre fases: creixement, crisi (d'uns 12 mesos), contracció i recuperació. Alternança entre bonança («vaques grasses») i recessió («vaques primes»). La ruptura de crisi és breu i dona pas a un període extens de contracció. Cicle Kondràtiev Ones llargues de 40 a 50 anys Dues fases principals: Fase A (creixement o ascens) i Fase B (contracció o descens). Estudiat mitjançant sèries temporals àmplies. S'associa a pautes de consum col·lectiu i canvis sociopolítics profunds (com tendències a crisis o totalitarismes).

Cicle Akerman Aproximadament 10 anys Sis fases: creixement, equilibri, crisi, contracció, depressió (mínim absolut) i recuperació. Analitza amb detall els canvis de tendència del mercat fins a assolir el límit inferior del qual l'activitat comença a rebotar. La teoria econòmica posa en guàrdia davant l'error d'invertir projectant acríticament les tendències del passat recent. En moments de màxima eufòria inversora, quan amplis sectors sense experiència comencen a comprar actius cars, el mercat sol trobar-se a les portes d'un canvi brusc de tendència cap a la recessió. COMPROVA-HO 34 Quines són les quatre fases del cicle de Juglar i quant dura aproximadament la fase específica de crisi?

IDEES CLAU Karl Marx postulava la caiguda inevitable del capitalisme a causa de l'acumulació exponencial de plusvàlua i les subsegüents crisis de sobreproducció. L'aparició de les societats per accions i la redistribució de la renda mitjançant impostos progressius proposada per Keynes van permetre sostenir la demanda i van desmentir el col·lapse previst per Marx. La New Economic History utilitza la teoria de jocs per argumentar que la cooperació reiterada aporta més eficiència que el conflicte sistemàtic entre classes. L'estratègia ecològico-econòmica cerca eficiència generant moltes unitats de baix cost, mentre que la inverteix recursos intensius en poques unitats d'alta preparació.

Els cicles econòmics fluctuants destaquen en tres tipologies principals: Juglar (uns 14 anys en quatre fases), Kondràtiev (40 a 50 anys en fases A i B) i Akerman (uns 10 anys en sis fases). r K Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. En què consisteix la crisi de sobreproducció segons l'anàlisi marxista del capitalisme? 36. Com descriu el model de Juglar l'evolució d'un cicle econòmic complet? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Segons la crítica marxista, de què depèn principalment el límit de recursos d'una societat? 38. Quin va ser el factor determinant que va provocar la crisi del sistema esclavista romà? 39.

Quin fenomen econòmic defineix la petrificació fiscal en el món feudal? 40. Què estableix el principi econòmic conegut com a efecte frontera? 41. Quin mecanisme va estabilitzar el capitalisme contra les crisis de sobreproducció previstes per Marx?

Exclusivament de la fertilitat de la terra a) De la distribució de l'excedent social b) De la reducció biològica de la natalitat c) Dels límits físics immutables de la natura d) La substitució immediata del treball per màquines a) La manca crònica d'incentiu productiu del treballador b) L'augment sobtat dels salaris dels esclaus c) La prohibició legal de conrear latifundis d) Revalorització de les rendes a causa de deflació a) Pèrdua del valor real de tributs monetaris fixos b) Eliminació sobtada de les taxes comercials urbanes c) Augment continu dels impostos en espècie d) El tancament de fronteres redueix la productivitat a) Els salaris baixos obliguen a comprar maquinària b) La manca de recursos estimula l'arribada d'esclaus c) Salaris alts i recursos abundants forcen a mecanitzar d) El retorn exclusiu a gremis artesanals a) La redistribució progressiva de la renda b) La fixació de preus sense impostos c) L'eliminació total de la propietat privada d) Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 24 42.

Què defensa la teoria de jocs aplicada per la New Economic History enfront de Marx? 43. Quina característica defineix l'estratègia biològico-econòmica K'? 44. Quina és la durada típica i l'estructura del cicle llarg de Kondràtiev?

El conflicte pur és el motor històric a) L'egoisme aïllat maximitza sempre el benestar b) La competència desregulada garanteix l'equilibri c) La cooperació continuada genera més estabilitat d) Minimitzar completament l'atenció i cura a) Invertir molts recursos en poques unitats b) Generar un gran volum sense preparació c) Cercar beneficis ràpids a cost nul d) 14 anys amb crisi d'un any a) 40 a 50 anys en fases A i B b) 10 anys dividits en sis etapes c) 100 anys dividits en segles naturals d) Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 25 5 Mercat, valor i dinàmiques cícliques EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la formació del valor marginal i els límits de les economies d'escala segons David Ricardo.

Explicar el mecanisme del bucle de sobreproducció i la funció de la deflació en Karl Marx. Relacionar la innovació de l'emprenedor schumpeterià amb la generació d'estalvi social i la competència de mercat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què abaratir contínuament els productes pot conduir a una depressió econòmica en lloc de garantir la prosperitat? L'evolució del pensament econòmic modern analitza com s'estableixen els preus en el mercat i quines forces provoquen les crisis periòdiques del capitalisme.

ESQUEMA Evolució del pensament econòmic sobre mercat i crisis Pensament econòmic 5 Mercat, valor i dinàmiques cícliques 6 Keynesianisme, dèficit públic i monetarisme Escola Clàssica Valor marginal, costos i rendiments decreixents David Ricardo Demanda decreixent i esgotament d'escales Crítica Marxista Conflicte distributiu i cicles de sobreproducció Karl Marx Desfase salaris-producció i bucle deflacionari Teoria Dinàmica Innovació tecnològica i cicle emprenedor Joseph Schumpeter Emprenedor, destrucció creativa i estalvi social Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 26 1.

David Ricardo: demanda decreixent, costos i límits de l'escala Per a David Ricardo, el funcionament econòmic descansa sobre la interacció entre la valoració subjectiva dels compradors i els requeriments de la producció. El valor d'un bé disminueix marginalment a mesura que en consumim més unitats. La necessitat inicial d'un producte és màxima, però cada quantitat addicional aporta una utilitat menor, de manera que la corba de valor és decreixent respecte al consum.

Aquesta sensibilitat varia segons el tipus d'article: els béns de primera necessitat presenten una demanda inelàstica i resisteixen millor les caigudes de preu, mentre que altres béns o el propi diner mostren una elasticitat elevada. D'altra banda, l'oferta es regeix pels seus costos. A mesura que el volum produït augmenta, les despeses globals d'una empresa s'incrementen. En el punt gràfic on coincideixen la valoració marginal de la demanda i la corba de despeses de l'oferta es fixa el preu de mercat. Si s'incrementa el valor atribuït pel públic o augmenten els costos dels factors, el preu puja en consonància.

No obstant això, aquesta relació es modifica quan intervenen les economies d'escala, situació en què l'expansió del volum fabricat redueix el cost unitari de cada bé. Aquest avantatge operatiu no és indefinit. Tota estructura productiva xoca eventualment contra la llei dels rendiments decreixents, la qual estableix que en augmentar un factor productiu mantenint els altres fixos, l'increment de producció addicional acaba minvant. Aquest esgotament respon a tres causes essencials: Conversió de costos fixos en variables: despeses inicialment fixes (instal·lacions, aules o contractes base) s'han de duplicar o ampliar quan s'arriba al límit de capacitat.

Creixent escassetat dels recursos: adquirir noves unitats de mà d'obra qualificada o primeres matèries resulta progressivament més car. Capacitat d'administració limitada: la coordinació i gestió organitzativa perden eficiència a gran escala. COMPROVA-HO 46 Per què una empresa no pot reduir indefinidament el seu cost mitjà augmentant la producció? 2.

El cicle marxista: desfase distributiu, bucle viciós i deflació A diferència de les visions basades en el sostre de recursos (vegeu «Fonaments — Temporalitat i evolució dels sistemes productius»), l'anàlisi de Karl Marx localitza l'origen de les pertorbacions en la distribució interna de la renda i en l'acumulació de plusvàlua (vegeu «Modes de producció — Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme»). Els fabricants busquen abaratir la producció per maximitzar el guany, mantenint els salaris al nivell més baix possible. Aquest desacoblament genera una crisi de sobreproducció (vegeu «Modes de producció — Capitalisme, New Economic History i teories dels cicles»).

Com que la suma total del valor fabricat supera amb escreix la capacitat adquisitiva que proporcionen els salaris, el mercat no pot absorbir la mercaderia. S'inicia aleshores un bucle de retroalimentació destructiu: Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 27 PROCÉS Bucle viciós de la crisi de sobreproducció de Marx Quan la recessió toca fons, l'excés d'existències força una baixada generalitzada dels preus coneguda com a deflació. En abaratir-se els articles, el poder de compra residual reactiva lentament les vendes. S'engega llavors un cercle virtuós: es recontracten treballadors, els salaris totals creixen, augmenta la demanda agregada i es restableix la fabricació.

Malgrat tot, per a Marx aquest respir és transitori, ja que la dinàmica d'acumulació condueix a noves sobreproduccions recurrents. ERROR FREQÜENT Pensar que la deflació és una situació positiva perquè els preus baixen. En una crisi, la deflació paralitza el consum: els compradors posposen les seves decisions d'adquisició esperant que els preus baixin encara més, la qual cosa redueix la producció, augmenta l'atur i enfonsa encara més l'activitat econòmica. COMPROVA-HO 47 Quina contradicció interna genera la crisi de sobreproducció en el model de Marx? 3.

Joseph Schumpeter: emprenedoria, estalvi social i destrucció creativa Joseph Schumpeter concep el capitalisme com un procés dinàmic que trenca periòdicament l'equilibri estacionari. En un context inicial marcat per l'efecte frontera (on l'abundància de recursos impulsa a mecanitzar per guanyar eficiència; vegeu «Modes de producció — Del comunisme primitiu i feudalisme al capitalisme»), el motor del creixement és la figura de l'emprenedor. Segons Schumpeter, l'emprenedor trenca l'equilibri de mercat mitjançant la innovació generant estalvi social i impulsant el creixement.

Si una empresa implanta un canvi tècnic o un mètode organitzatiu nou (com va fer Henry Ford en la fabricació en cadena d'automòbils), abarateix els seus costos de producció i pot oferir preus més reduïts mentre apuja la retribució dels seus assalariats. Aquest fet obliga les empreses rivals a imitar la tècnica o enfrontar-se a la fallida en el mercat.

Sobreproducció La producció total supera la capacitat de compra salarial 1 Acumulació d'estocs Les mercaderies queden sense vendre als magatzems 2 Frenada productiva Les empreses suspenen comandes i retallen activitat 3 Acomiadaments i atur Creix l'atur i es redueixen les rendes laborals 4 Caiguda del consum Menys compradors agreugen la manca de vendes inicial 5 Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 28 Aquesta transformació dona lloc a l'estalvi social: la diferència de diners que els compradors deixen de pagar en abaratir-se un producte gràcies a la innovació tecnològica. La quantitat estalviada queda lliure per ser consumida o invertida en nous sectors econòmics.

El procés de recerca i desenvolupament (R+D) assegura així el progrés continuat. Perquè aquest engranatge funcioni, Schumpeter adverteix que cal un entorn de lliure concurrència que castigui les empreses ineficients. L'establiment d'un monopoli bloqueja l'estímul d'innovar, frena la transferència de guanys cap a la societat i condueix a l'estancament econòmic, motiu pel qual l'estat ha de donar suport a la recerca i evitar estructures tancades. COMPROVA-HO 48 En què consisteix l'estalvi social segons el pensament de Schumpeter? 4.

Comparativa de la dinàmica de mercat i les crisis Les perspectives de Ricardo, Marx i Schumpeter coincideixen a considerar el mercat com un àmbit de tensions, però discrepen profundament en els desencadenants de les crisis i en el destí del sistema: Autor Element clau del valor / mercat Causa principal de la crisi Resolució o evolució de la fase crítica David Ricardo Utilitat marginal decreixent i costos d'oferta Rendiments decreixents i esgotament de les economies d'escala Reajustament dels preus i adaptació dels costos al límit dels factors Karl Marx Plusvàlua obtinguda del treball no remunerat Desfase salaris-producció que causa sobreproducció Deflació profunda, liquidació d'estocs i reactivació d'un nou cicle Joseph Schumpeter Innovació tecnològica liderada per l'emprenedor Esgotament de la innovació anterior o manca de competència Aparició de noves innovacions i creació d'estalvi social IDEES CLAU Segons David Ricardo, el valor d'un bé disminueix marginalment a mesura que en consumim més quantitat.

La llei dels rendiments decreixents estableix que en augmentar un factor mantenint els altres fixos, la producció addicional acaba minvant. Les economies d'escala s'esgoten quan els costos fixos es converteixen en variables i els recursos es tornen escassos. Per a Marx, les crisis de sobreproducció sorgeixen perquè els salaris no poden absorbir el valor total produït, forçant una fase de deflació. Schumpeter defensa que l'emprenedor trenca l'equilibri mitjançant innovacions que generen estalvi social i eviten l'estancament monopolístic. Història Econòmica: Apunts i Resum d'ADE — UdL 29 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 49.

Quins tres factors provoquen que s'esgotin les economies d'escala segons l'anàlisi ricardiana? 50. Quin paper juga la deflació en el tancament del cicle econòmic descrit per Marx? 51. Per quina raó el monopoli representa una amenaça per al creixement econòmic segons Schumpeter? PENSAMENT ECONÒMIC 6 Keynesianisme, dèficit públic i monetarisme EN ACABAR SABRÀS Distingir com varia la propensió marginal al consum segons el nivell de renda. Explicar el funcionament del dèficit públic en la política fiscal anticíclica de Keynes. Analitzar les causes de l'estagflació de 1973 i la resposta monetarista basada en els tipus d'interès.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Si un govern regala diners per incentivar l'economia, per què té un efecte molt més gran repartir-los entre famílies humils que entre grans fortunes? Utilitat marginal, renda i propensió al consum La teoria econòmica clàssica i neoclàssica analitza com les persones valoren els béns que…