Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA I Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets dels temes 3, 4 i 5 d'Economia I a la UdL: teoria de la demanda, anàlisi de costos, R+D+i i tipologies d'estructures de mercat per a ADE.

APREN.AI Índex 1 Teoria de les necessitats i funcionament de la demanda Fonaments del consum i necessitats humanes Model de demanda amb dos béns i restricció pressupostària Sensibilitat de la demanda i l'excepció dels béns Giffen 2 Organització de la producció, estructures de costos i innovació El procés productiu i la gestió dels recursos Tipologies i definicions clau de costos Economies d'escala, corba d'aprenentatge i recerca (R+D+i) 3 Estructures de mercat, fixació de preus i estratègia empresarial Tipologies de mercat i poder de fixació de preus Estratègies empresarials de preus Estructura organitzativa, globalització i patents 4 Resum per repassar Teoria de les necessitats i la demanda Producció, costos i innovació Estructures de mercat i estratègia empresarial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 1 1 Teoria de les necessitats i funcionament de la demanda EN ACABAR SABRÀS Definir l'equació de la restricció pressupostària amb dos tipus de béns. Calcular i interpretar els valors de l'elasticitat-preu de la demanda. Explicar la paradoxa dels béns Giffen a partir dels efectes renda i substitució. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot un increment en el preu d'un bé fer que una persona en compri més quantitat en comptes de reduir-ne el consum?

Fonaments del consum i necessitats humanes L'activitat econòmica sorgeix del conflicte entre uns recursos escassos i unes necessitats humanes il·limitades. Les decisions de despesa dels individus estan condicionades directament per la seva renda real o capacitat adquisitiva, i no exclusivament pels preus relatius del mercat. Alhora, les pautes de consum es veuen modificades per l'edat de l'individu, l'entorn social de referència, la publicitat comercial i el cost d'oportunitat associat a cada elecció.

Model de demanda amb dos béns i restricció pressupostària En aquest marc teòric, el consumidor distribueix la seva renda disponible entre dues categories: un bé bàsic (de caràcter necessari) i un bé d'estatus (de naturalesa prescindible). La despesa total queda delimitada per l'equació de la restricció pressupostària: En aquesta relació formal, representa la renda monetària disponible, i són els preus respectius de cada mercaderia, i i indiquen les quantitats demandades. El paràmetre descriu la propensió mitjana al consum del bé bàsic. A partir d'aquesta base, s'obté una expressió funcional per a i determinada pels preus i la renda.

Quan la propensió s'incrementa, la corba de demanda del bé bàsic es desplaça en funció d'aquest paràmetre, mentre que la corba del bé d'estatus tendeix a desplaçar-se cap avall. COMPROVA-HO 2 Com afecta un increment en la propensió mitjana al consum del bé bàsic (c) a la demanda del bé d'estatus? Sensibilitat de la demanda i l'excepció dels béns Giffen L'elasticitat-preu de la demanda quantifica la intensitat amb què varia la quantitat demandada davant d'una oscil·lació en el preu de venda.

La seva expressió analítica general respon a: y = p 1 q + 1 p 2 q 2 y p 1 p 2 q 1 q 2 c q 1 q 2 c Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 2 Tipus d'elasticitat Condició del valor absolut Descripció de la resposta del mercat Demanda elàstica Reacció molt intensa en la quantitat davant d'alteracions del preu. Demanda inelàstica Resposta feble o insensible de la quantitat consumida davant canvis de preu. L'elasticitat no és constant; canvia al llarg de la mateixa corba de demanda, presentant valors més elàstics en els trams de preus alts.

D'altra banda, els béns Giffen trenquen la regla general de la demanda ordinària: ERROR FREQÜENT Confondre un bé inferior qualsevol amb un bé Giffen. En un bé Giffen, un increment de preu provoca un augment directe de la quantitat demandada. Això només té lloc en béns de primera necessitat molt barats sense substituts accessibles, on l'efecte renda supera l'efecte substitució.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Bé bàsic molt barat Sense substituts accessibles per al consumidor Pujada del preu Esgota la capacitat adquisitiva real disponible Mecanisme del bé Giffen Efecte renda dominant L'efecte renda supera l'efecte substitució Augment de quantitat Es compra més quantitat en pujar el preu IDEES CLAU Les necessitats humanes són il·limitades davant de recursos escassos, condicionades per la renda real. La restricció pressupostària modela la tria entre un bé bàsic i un bé d'estatus segons . L'elasticitat-preu mesura la resposta de la quantitat davant variacions del preu i acostuma a ser més alta a preus elevats.

Els béns Giffen vulneren la llei estàndard de la demanda perquè el seu efecte renda supera l'efecte substitució. ε = ( Δp Δq ) ( q p ) ε > 1 ε < 1 y = p 1 q + 1 p 2 q 2 Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 3 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quina condició sobre els efectes renda i substitució defineix el comportament d'un bé Giffen? 4. A quins trams de preus sol ser més elàstica la corba de demanda ordinària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina característica distingeix principalment la demanda d'un bé Giffen? 6. Com es cataloga una demanda amb un coeficient d'elasticitat-preu superior a 1? 7.

Què succeeix amb la demanda del bé d'estatus si la propensió c al bé bàsic creix? 8. Quins factors addicionals a la renda real modulen el consum individual? 2 Organització de la producció, estructures de costos i innovació EN ACABAR SABRÀS Distingir entre recursos de fons i recursos de flux en el procés productiu. Definir i diferenciar els conceptes de costos fixos, variables, mitjans i marginals. Identificar les etapes que conformen el desenvolupament de la R+D+i. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una empresa duplica la seva producció, es dupliquen sempre els seus costos en la mateixa proporció?

És un bé de luxe molt prescindible a) La quantitat cau a preus més alts b) Augmenta la quantitat si puja el preu c) Té nombrosos béns substitutius propers d) Demanda elàstica a) Demanda inelàstica b) Demanda unitària rígida c) Demanda perfectament insensible d) Es desplaça cap avall a) Esdevé immediatament un bé Giffen b) Roman completament inalterada c) Es desplaça cap a la dreta d) Exclusivament els preus dels competidors a) Només els costos fixos de producció b) La despesa pública en innovació c) L'edat, entorn social, publicitat i cost d'oportunitat d) Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 4 El procés productiu i la gestió dels recursos La producció empresarial consisteix en la transformació d'inputs (factors com el treball, el capital i les primeres matèries) en outputs o productes acabats.

Dins d'aquest procediment s'estableix una distinció fonamental entre dos tipus de recursos: Fons: elements que intervenen de manera reiterada en múltiples cicles productius sense consumir- se immediatament, com la maquinària i la mà d'obra. Fluxos: recursos consumibles que s'incorporen o s'esgoten en el procés de fabricació, com les matèries primeres, l'energia i els components. Pel que fa a les formes d'organització productiva, s'identifiquen tres modalitats: l'organització seqüencial (pròpia dels mètodes artesanals), l'organització paral·lela (característica de la producció industrial moderna) i el sistema de fàbrica vinculat al fordisme.

Tipologies i definicions clau de costos La viabilitat operativa d'una empresa requereix diferenciar entre costos segons la seva dependència del nivell d'activitat: Concepte de cost Definició analítica Exemples típics Costos fixos ( ) Partides independents del volum produït. Lloguer d'instal·lacions, assegurances. Costos variables ( ) Despeses que creixen en augmentar les unitats fabricades. Consum de matèries primeres. Cost total mitjà ( ) Cost global repartit per cada unitat produïda ( ). Cost unitari agregat. Cost variable mitjà ( ) Fracció estrictament variable per unitat ( ). Despesa variable per peça. Cost marginal ( ) Cost addicional per produir una unitat més.

Increment de cost de la darrera unitat. COMPROVA-HO 10 Quina és la diferència principal entre un recurs de fons i un de flux en el procés productiu? Economies d'escala, corba d'aprenentatge i recerca (R+D+i) Les corbes de costos il·lustren el comportament de les despeses segons l'escala d'operació. Quan l'expansió del volum fabricat abarateix el cost per unitat produïda, l'empresa gaudeix d'economies d'escala. Si la dimensió empresarial supera un llindar òptim i genera ineficiències organitzatives, sorgeixen les deseconomies d'escala. Complementàriament, la corba d'aprenentatge reflecteix la reducció dels costos unitaris derivada de l'acumulació històrica d'experiència productiva.

Així mateix, la innovació redueix costos, optimitza procediments i consolida avantatges competitius. El cicle complet de R+D+i (Recerca, CF CV CTM CT/q CV M CV /q CM g Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 5 Desenvolupament i Innovació) es desenvolupa seguint una seqüència estructurada: PROCÉS Fases del procés d'innovació (R+D+i) ERROR FREQÜENT Confondre les economies d'escala amb la corba d'aprenentatge. Les economies d'escala depenen del volum de producció per període de temps (grandària de la planta), mentre que l'aprenentatge depèn del volum acumulat de producció al llarg de tota la història de l'empresa.

IDEES CLAU El procés productiu transforma recursos de fons (reutilitzables) i de flux (consumibles) en productes finals. Els costos es divideixen en fixos i variables; les mètriques unitàries clau són el CTM, el CVM i el CMg. Les economies d'escala redueixen el cost per unitat fins a un límit on sorgeixen deseconomies. L'acumulació d'experiència redueix costos mitjançant la corba d'aprenentatge, i la R+D+i avança des de l'exploració fins a la difusió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com es defineix el cost marginal (CMg)? 12. Quines etapes componen el procés d'inversió en R+D+i segons el programa?

Exploració Investigació inicial d'idees i coneixements 1 Prototip Construcció del primer model experimental 2 Proves Assajos de funcionament i validació tècnica 3 Comercialització Llançament i venda al mercat objectiu 4 Difusió Adopció generalitzada i expansió del producte 5 Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Com es classifiquen el treball i la maquinària segons el seu ús en la producció? 14. Quina situació defineix l'aparició de deseconomies d'escala? 15. De què depèn la reducció de costos a la corba d'aprenentatge? 16. Quin tipus d'organització productiva s'associa a la producció artesanal tradicional?

3 Estructures de mercat, fixació de preus i estratègia empresarial EN ACABAR SABRÀS Classificar els tipus d'estructures de mercat segons el nombre de competidors i el producte. Distingir entre les estratègies de preus 'mark-up' i 'full-cost'. Definir els conceptes estratègics d'integració vertical, outsourcing, offshoring i patents. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què concedeixen els governs monopolis legals a través de patents si els monopolis perjudiquen la competència? Tipologies de mercat i poder de fixació de preus La capacitat de les empreses per establir preus depèn de l'estructura del mercat en què operen.

Els mercats es classifiquen en diversos models canònics: Costos purament marginals a) Inputs consumibles immediats b) Recursos de flux c) Recursos de fons d) Creixement excessiu que augmenta la ineficiència a) Canvi d'un sistema artesanal a un fordisme b) Manca d'inversió en el prototip inicial c) Disminució contínua del cost total mitjà d) Dels lloguers i assegurances pagats al mes a) Dels preus fixats per la competència b) De la producció acumulada per l'experiència c) De l'estratègia de subcontractació externa d) Organització seqüencial a) Sistema de fàbrica fordista b) Organització paral·lela industrial c) Deslocalització globalitzada d) Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 7 Competència perfecta: mercat amb multitud de venedors on cap agent té poder d'influència sobre el preu.

Mercats de preus administrats: entorns on les empreses determinen els preus afegint un marge prefixat als seus costos. Oligopoli: domini d'un nombre reduït de companyies, amb risc de comportaments col·lusius (com la formació de càrtels). Monopoli: presència d'un únic venedor exclusiu. Pot ser d'origen natural (a causa d'infraestructures) o de naturalesa legal (fonamentat en patents). Competència monopolista: gran quantitat de venedors que ofereixen productes clarament diferenciats (com en els sectors de la moda o la cosmètica).

ESQUEMA Estructures de mercat Estratègies empresarials de preus Per determinar la tarifa dels seus productes, les empreses recorren habitualment a dues metodologies de càlcul: Mètode d'estratègia Base del càlcul Finalitat operativa Mark-up pricing Addició d'un percentatge de benefici sobre el cost variable. Cobrir costos immediats i fixar el marge ràpidament. Full-cost pricing Càlcul que incorpora tots els costos (fixos i variables) més el benefici. Garantir la cobertura total de l'estructura de despeses corporatives.

Competència perfecta Molts venedors sense poder sobre el preu Competència monopolista Molts venedors amb productes diferenciats Oligopoli Poques empreses amb possible col·lusió Monopoli Un sol venedor exclusiu Monopoli natural Basat en xarxes i infraestructures Monopoli legal Fonamentat en concessions i patents Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 8 COMPROVA-HO 18 Quina diferència bàsica hi ha entre el mètode 'mark-up pricing' i el 'full-cost pricing'?

Estructura organitzativa, globalització i patents En el marc de l'economia globalitzada, les empreses adapten la seva configuració mitjançant diverses decisions estructurals: Integració vertical: assumpció del control directe de diverses fases successives de la cadena de valor (producció i distribució). Outsourcing: subcontractació externa de determinades activitats o fases del procés de fabricació a tercers especialitzats. Offshoring: trasllat físic o deslocalització de les instal·lacions de producció cap a altres països.

Figures corporatives clau: models com OEM (Original Equipment Manufacturer), ODM (Original Design Manufacturer) i aliances estratègiques de risc compartit com les joint ventures. DEFINICIÓ Les patents atorguen drets exclusius temporals sobre una innovació tecnològica. Això permet a l'empresa amortitzar la inversió efectuada en R+D i conservar un avantatge competitiu sòlid, tot i que planteja debats sobre el límit entre la innovació legítima i l'abús de posició dominant en el mercat. IDEES CLAU Els mercats oscil·len des de la competència perfecta fins al monopoli (natural o legal) i l'oligopoli.

La fixació de preus es realitza principalment via marge variable (mark-up) o cost complet integrat (full-cost). La globalització impulsa l'outsourcing, l'offshoring, la integració vertical i acords com les joint ventures. Les patents garanteixen monopolis temporals per recuperar la R+D, amb el risc de generar abús de posició dominant. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. En què es diferencia un monopoli natural d'un monopoli legal segons els apunts? 20. Què distingeix els conceptes d'outsourcing i d'offshoring? Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 9 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin mercat es caracteritza per molts venedors amb béns diferenciats?

22. En què consisteix exactament l'estratègia de 'mark-up pricing'? 23. Com s'anomena la deslocalització de la producció cap a altres països? 24. Quin és el propòsit fonamental de concedir una patent a un innovador? 4 Resum per repassar Teoria de les necessitats i la demanda Concepte Què és Renda real Capacitat adquisitiva efectiva del consumidor que condiciona les seves decisions per davant dels preus relatius. Restricció pressupostària Límit de despesa donat per en triar entre bé bàsic i bé d'estatus. Propensió al bé bàsic ( ) Fracció de despesa destinada al bé bàsic; en augmentar, desplaça la corba del bé d'estatus cap avall.

Elasticitat-preu ( ) Sensibilitat de la demanda davant canvis de preu ( elàstica, inelàstica); sol ser més alta a preus alts. Bé Giffen Bé bàsic molt barat sense substituts la quantitat demandada del qual puja en encarir-se perquè l'efecte renda supera l'efecte substitució.

Competència perfecta a) Competència monopolista b) Monopoli natural c) Oligopoli col·lusiu d) Reduir preus segons l'aprenentatge acumulat a) Afegir un marge sobre el cost variable b) Calcular tots els costos fixos i variables c) Acceptar el preu establert pel mercat d) Joint venture a) Offshoring b) Integració vertical c) Outsourcing d) Forçar la competència perfecta dins del sector a) Eliminar els costos variables del procés productiu b) Obligar a la subcontractació mitjançant OEM o ODM c) Atorgar drets exclusius temporals per recuperar la R+D d) y = p 1 q + 1 p 2 q 2 c ε ε > 1 ε < 1 Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 10 Producció, costos i innovació Concepte Què és Fons vs.

Fluxos Els fons són recursos utilitzables reiteradament (màquines, treball), mentre que els fluxos es consumeixen en el procés (energia, materials). Organització productiva Models de transformació: seqüencial (artesanal), paral·lel (producció industrial) o sistema de fàbrica (fordisme). Cost marginal (CMg) Increment en el cost total causat per la producció d'una unitat addicional de producte. Economies d'escala Reducció del cost per unitat en augmentar el volum de producció, abans d'arribar a deseconomies per ineficiència. Corba d'aprenentatge Descens dels costos unitaris atribuïble a l'experiència adquirida mitjançant la producció acumulada històrica.

Cicle de R+D+i Seqüència d'innovació empresarial formada per exploració, prototip, proves, comercialització i difusió. Estructures de mercat i estratègia empresarial Concepte Què és Competència perfecta Mercat amb molts venedors preu-acceptants on cap empresa pot influir individualment en el preu. Monopoli i oligopoli Un sol venedor (natural per infraestructures o legal per patents) o pocs venedors amb risc de col·lusió (càrtels). Competència monopolista Mercat atomitzat amb multitud d'oferents que competeixen mitjançant la diferenciació de producte. Mark-up pricing Mètode de fixació de preus consistent a afegir un percentatge de marge sobre el cost variable.

Full-cost pricing Fixació de tarifes calculant la totalitat dels costos (fixos i variables) més el marge de benefici. Outsourcing i Offshoring L'outsourcing subcontracta fases productives a tercers, mentre que l'offshoring deslocalitza la fabricació a altres països. Patents Drets d'exclusivitat temporal sobre innovacions que permeten amortitzar la inversió en R+D evitant l'abús dominant. Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 11 Solucions de les preguntes de repàs 1. Sí, en els béns Giffen, un augment del preu empobreix tant el consumidor que aquest es veu obligat a consumir més d'aquest bé bàsic en no poder pagar alternatives més cares. 2.

Provoca un desplaçament cap avall de la corba de demanda del bé d'estatus, ja que es destina una proporció superior de la renda a cobrir el bé bàsic necessari. 3. Es produeix quan l'efecte renda és negatiu i supera en magnitud a l'efecte substitució davant d'un augment del preu. 4. La corba de demanda tendeix a presentar una elasticitat-preu superior en els nivells de preus alts. 5. c) Augmenta la quantitat si puja el preu. En els béns Giffen, la pujada de preu genera un augment de la quantitat demandada pel predomini de l'efecte renda. 6. a) Demanda elàstica. Un valor absolut superior a 1 indica que la quantitat demandada reacciona amb força davant els canvis en el preu. 7.

a) Es desplaça cap avall. En incrementar-se la fracció destinada al bé de primera necessitat, la corba del bé d'estatus es desplaça cap avall. 8. d) L'edat, entorn social, publicitat i cost d'oportunitat. El text assenyala explícitament l'edat, l'entorn social, la publicitat i el cost d'oportunitat com a condicionants del consum. 9. No necessàriament; a causa dels costos fixos, les economies d'escala o l'aprenentatge, el cost mitjà per unitat pot reduir-se notablement en augmentar la producció. 10.

Els fons s'utilitzen repetidament al llarg del temps (com les màquines o el treball), mentre que els fluxos es consumeixen o transformen directament durant la producció (com l'energia o els materials). 11. És el cost addicional en què incorre una unitat productiva en fabricar una unitat més de producte. 12. Comprèn les fases d'exploració, prototip, proves, comercialització i difusió. 13. d) Recursos de fons. Són recursos de fons perquè es poden utilitzar repetidament en el temps sense consumir-se immediatament. 14. a) Creixement excessiu que augmenta la ineficiència. Les deseconomies d'escala apareixen quan una escala massa gran genera ineficiències que eleven els costos unitaris. 15.

c) De la producció acumulada per l'experiència. La corba d'aprenentatge vincula l'abaratiment dels costos amb l'experiència acumulada a través de la producció històrica. 16. a) Organització seqüencial. El model seqüencial és el corresponent al mètode tradicional artesanal descrit al text. 17. Perquè sense la garantia d'un dret d'exclusivitat temporal que permeti recuperar les grans inversions en R+D, cap empresa assumiria el risc d'innovar. 18. El 'mark-up pricing' afegeix el marge comercial únicament sobre el cost variable, mentre que el 'full- cost pricing' pren com a referència la totalitat dels costos de l'empresa (inclosos els costos fixos). 19.

El monopoli natural s'origina per característiques d'infraestructura, mentre que el monopoli legal es fonamenta en la concessió de patents o lleis. 20. L'outsourcing implica subcontractar activitats a altres proveïdors, mentre que l'offshoring consisteix a deslocalitzar geogràficament la producció a altres països. 21. b) Competència monopolista. La competència monopolista compta amb molts oferents que diferencien el producte, com en cosmètica o moda. Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 12 22. b) Afegir un marge sobre el cost variable. El 'mark-up pricing' consisteix específicament a aplicar un marge sobre el cost variable unitari. 23. b) Offshoring.

L'offshoring descriu el trasllat físic de processos o centres productius a l'estranger. 24. d) Atorgar drets exclusius temporals per recuperar la R+D. Les patents protegeixen temporalment la innovació per incentivar la recuperació econòmica dels recursos dedicats a R+D. Economia I: Demanda, Costos i Estructures de Mercat 13