Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA I Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Lleida AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Economia I per a ADE: càlcul del PIB, oferta i demanda, elasticitats, teoria del consumidor, costos d'empresa i estructures de mercat. APREN.AI Índex Conceptes bàsics 1 Necessitats, béns i la Frontera de Possibilitats de Producció 1. El problema econòmic: necessitats i béns 2. Factors de producció i camps de l'economia 3. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) 4.

Cost d'oportunitat creixent i creixement econòmic 2 Flux circular de la renda i mesura de la producció (PIB) El flux circular de la renda i els agents econòmics Definició i naturalesa del Producte Interior Brut (PIB) Les tres vies de càlcul del PIB Transició entre magnituds macroeconòmiques Mercat i elasticitats 3 Oferta, demanda i equilibri de mercat La demanda: concepte, pendent i factors determinants L'oferta: comportament dels productors i determinants Equilibri de mercat i mecanismes d'ajust 4 Tipus d'elasticitat i relació amb l'ingrés Elasticitat preu de la demanda (EPD) Factors determinants de l'elasticitat preu Relació entre l'elasticitat preu i l'ingrés total Elasticitat renda i elasticitat creuada de la demanda Elasticitat preu de l'oferta (EPO) 5 Teoria de la decisió — Costos d'oportunitat, marginalisme i economia del comportament Costos explícits, costos implícits i benefici econòmic Anàlisi marginalista i maximització de beneficis Economia del comportament: decisions reals i biaixos cognitius 6 Teoria del consumidor — Utilitat, excedent i equilibri del consumidor L'enfocament cardinal i la mesura de la utilitat L'excedent del consumidor L'enfocament ordinal i les corbes d'indiferència La restricció pressupostària i la recta de balanç L'equilibri del consumidor 7 Teoria de l'empresa — Producció i costos a curt i llarg termini Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 1 La funció de producció i els conceptes d'eficiència Producció a curt termini: magnituds i punts singulars Producció a llarg termini i rendiments d'escala Costos de producció a curt termini Costos a llarg termini: economies d'escala Estructures de mercat 8 Competència perfecta a curt termini Supòsits del model i la demanda de l'empresa competitiva Maximització de beneficis a curt termini: la regla P = CMg Resultats econòmics: beneficis ordinaris, extraordinaris i pèrdues Decisió de producció a curt termini amb pèrdues i punt de tancament 9 Mercats imperfectes: monopoli, oligopoli i competència monopolística Classificació de les estructures de mercat i causes d'imperfecció El monopoli: característiques i relació entre preu i ingrés marginal Equilibri del monopoli i càlcul dels beneficis extraordinaris Oligopoli i competència monopolística 10 Formulari 1.

Comptabilitat nacional i agregats macroeconòmics 2. Mercat, equilibri i elasticitats 3. Teoria de la decisió i del consumidor 4. Producció, costos i equilibri de l'empresa Errors típics a evitar Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 2 1 Necessitats, béns i la Frontera de Possibilitats de Producció EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents tipus de necessitats, béns i factors de producció.

Interpretar la Frontera de Possibilitats de Producció identificant punts eficients, ineficients i inassolibles. Explicar per què el cost d'oportunitat és creixent i quins factors provoquen el creixement econòmic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Si una societat decidís dedicar tots els seus recursos a produir aliments, podria aconseguir-ho sense renunciar a res? L'activitat econòmica sorgeix per donar resposta a una tensió fonamental: les necessitats humanes són il·limitades, mentre que els recursos disponibles per satisfer-les són finits i escassos.

Conceptes bàsics 1 Necessitats, béns i la Frontera de Possibilitats de Producció 2 Flux circular de la renda i mesura de la producció (PIB) Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 3 ESQUEMA Estructura del tema: Conceptes bàsics 1. El problema econòmic: necessitats i béns Una necessitat és qualsevol desig o mancança que una persona vol cobrir. Aquestes es divideixen en dues categories principals: Necessitats primàries: lligades a la supervivència biològica, com ara respirar o nodrir-se. Necessitats secundàries: prescindibles per a la vida bàsica, determinades pel context social, l'època o els gustos individuals.

Com que els recursos són escassos, la producció sol guiar-se per criteris de rendibilitat econòmica i no solament per cobrir mancances bàsiques. Quan l'oferta genera una nova necessitat en la societat per assegurar la seva venda, parlem de desig induït per l'oferta. DEFINICIÓ Un bé és tot allò que resulta útil per satisfer directament o indirectament una necessitat humana. Segons la seva disponibilitat i caràcter, distingim: Béns lliures: gratuïts i abundants a la natura, la seva obtenció no exigeix cap activitat econòmica (per exemple, l'aire o la llum solar). Béns econòmics: són útils, escassos i transferibles.

En comportar un procés econòmic, tenen un valor d'ús (la utilitat que aporten) i un valor de canvi (la quantitat d'altres béns o diners necessària per adquirir-los). Aquests dos valors no coincideixen forçosament.

El problema econòmic Necessitats il·limitades i recursos escassos Tipologia de béns Lliures, econòmics, consum i capital Factors productius Terra, treball, capital i R+D Model de la FPP Eficiència i assignació de recursos Cost d'oportunitat creixent Rendiments decreixents i no homogeneïtat Creixement econòmic Canvi tecnològic i dotació factorial Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 4 Criteri de classificació Tipus de bé Funció o tret característic Exemple Segons la naturalesa Bé de consum Satisfà directament la necessitat de l'individu Pantalons Bé de capital S'utilitza per elaborar altres productes sense satisfer una necessitat immediata Maquinària industrial Segons la funció o grau d'elaboració Bé intermedi Encara ha d'experimentar transformacions en el procés productiu Matèria primera (cotó) Bé final Ja ha completat totes les fases de producció i és a punt per a l'ús Roba confeccionada ERROR FREQÜENT Confondre els béns de capital amb els béns intermedis.

Un bé intermedi s'esgota o es transforma totalment durant el procés de producció per convertir-se en un altre producte (com la fusta per fer un moble). En canvi, un bé de capital és una eina o màquina que dura diversos cicles productius i no s'incorpora físicament al producte final. COMPROVA-HO 2 Per què l'aigua pot tenir un valor d'ús molt elevat però un valor de canvi molt reduït? 2. Factors de producció i camps de l'economia Per generar béns i serveis es combinen diversos factors de producció (entrades o inputs) a través de la tecnologia: Terra (recursos naturals): elements aportats pel medi ambient.

Es divideixen en: Renovables: si la taxa de regeneració ( ) supera o iguala la taxa d'explotació ( ). Si s'explota per sobre del ritme natural ( ), es posa en perill la sostenibilitat. El seu estudi correspon a l'economia ambiental i ecològica. No renovables: no es regeneren a escala humana i s'esgoten amb l'ús ( ). Treball: esforç humà, tant físic com intel·lectual, destinat a la producció. Capital: béns emprats per produir altres béns. Inclou: Capital físic: comprèn el capital fix (instal·lacions i maquinària que serveixen diversos cicles) i el capital circulant (recursos que s'esgoten en una sola operació, com les matèries primeres).

Capital humà: conjunt d'experiència, formació i coneixements adquirits pels treballadors. Capital financer: fons monetaris necessaris per finançar l'activitat productiva. Tecnologia (R+D): coneixements tècnics i mètodes organitzatius que combinen els recursos per fer-los més eficients. L'economia administra aquests factors limitats per proveir la societat. S'organitza en dues branques fonamentals: h y h < y h = 0 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 5 Microeconomia: analitza com prenen les decisions els agents individuals (famílies i empreses) i com interactuen als mercats. Macroeconomia: estudia el funcionament global del sistema econòmic mitjançant grans agregats.

Per a la mesura d'aquesta producció agregada, vegeu «Conceptes bàsics — Flux circular de la renda i mesura de la producció (PIB)». 3. La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) La Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) és un model gràfic que reflecteix la quantitat màxima de béns o serveis que una economia pot produir amb els recursos i la tecnologia existents. Gràfica de la frontera de possibilitats de producció entre dos béns. Davant d'una combinació de dos productes (X i Y), l'anàlisi de l'espai gràfic identifica tres situacions: Punts sobre la frontera: combinacions eficients. S'utilitzen tots els recursos de la millor manera possible.

Es compleix que cap agent pot millorar la seva posició sense que un altre empitjori. Punts a l'interior de la frontera: combinacions ineficients. Són assolibles, però hi ha recursos desaprofitats o desocupats (com un punt de producció amb 20 unitats de X i 20 de Y quan es podria produir més). Punts a l'exterior de la frontera: combinacions inassolibles a curt termini amb la dotació actual de factors (per exemple, intentar produir 30 unitats de X i 30 de Y). COMPROVA-HO 3 Què significa econòmicament que una economia se situï per sota de la seva FPP? 4.

Cost d'oportunitat creixent i creixement econòmic Quan l'economia opera de manera eficient sobre la FPP, augmentar la producció d'un bé exigeix obligatòriament reduir-ne la d'un altre. El cost d'oportunitat representa el valor del bé o servei al qual hem de renunciar per obtenir-ne una unitat addicional. Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 6 DEFINICIÓ El cost econòmic total és la suma del cost comptable (despesa explícita) i el cost d'oportunitat (ingrés o benefici implícit al qual es renúncia). Per aprofundir en la diferència entre beneficis econòmics i comptables, vegeu «Teoria de la decisió — Costos d'oportunitat, marginalisme i economia del comportament».

A mesura que es vol produir més unitats del bé X, cal renunciar a quantitats cada vegada més grans del bé Y. Aquest cost d'oportunitat creixent atorga a la FPP la seva típica forma còncava respecte a l'origen i s'explica per dues raons: La frontera no és immutable. El creixement econòmic desplaça la FPP cap a l'exterior, fent assolibles combinacions que abans eren impossibles. Gràfica del desplaçament exterior de la frontera per creixement econòmic. Aquest desplaçament cap enfora es deu a dos factors: Una millora tecnològica que incrementa la productivitat. Un augment en la dotació de factors productius (creixement de la població activa, descobriment de nous recursos o acumulació de capital).

COMPROVA-HO 4 Per quina raó tècnica el cost d'oportunitat sol ser creixent i no constant al llarg de la FPP? Manca d'homogeneïtat dels factors: els recursos no són igualment aptes per a totes les activitats. Els primers treballadors o terrenys transferits són els més idonis, però després cal utilitzar factors menys adaptats. 1 Llei dels rendiments decreixents: en afegir quantitats successives d'un factor variable (com treballadors) sobre un factor que roman constant, la quantitat addicional obtinguda és cada cop inferior. 2 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 7 IDEES CLAU L'escassetat sorgeix de la contradicció entre necessitats humanes il·limitades i recursos econòmics finits.

Els béns econòmics són escassos i útils, i compten amb un valor d'ús i un valor de canvi que no han de coincidir. Els punts situats sobre la FPP representen l'eficiència productiva màxima, mentre que els interiors són ineficients i els exteriors són inassolibles a curt termini. El cost d'oportunitat creixent es deu a la falta d'homogeneïtat dels factors i a la llei dels rendiments decreixents. El creixement econòmic desplaça la FPP cap enfora gràcies al progrés tecnològic o a una major dotació de recursos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En quina circumstància un recurs natural renovable deixa de ser sostenible segons la seva taxa d'explotació? 6.

Com es defineix el cost econòmic segons els conceptes comptables i d'oportunitat? CONCEPTES BÀSICS 2 Flux circular de la renda i mesura de la producció (PIB) EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions dels agents econòmics en el flux circular de la renda. Calcular el PIB mitjançant les tres vies: despesa, producció i rendes. Efectuar la transició entre preus de mercat i cost de factors, brut i net, i interior i nacional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per quina raó comptabilitzar la venda de farina a una fleca i la venda del pa final inflaria artificialment el PIB?

El flux circular de la renda i els agents econòmics L'activitat econòmica s'organitza al voltant de les relacions d'intercanvi entre tres agents fonamentals: les famílies, les empreses i el sector públic (l'Estat), connectats a través dels mercats de béns i serveis, els mercats de factors productius, els mercats financers i les relacions amb el sector exterior. Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 8 Esquema del flux circular de la renda entre agents i mercats. Cada agent econòmic desenvolupa funcions específiques dins d'aquest circuit: Famílies o economies domèstiques: Són les propietàries dels factors productius (com el treball).

Ofereixen el seu esforç laboral a les empreses a canvi de remuneracions o salaris. Amb aquests ingressos demanden béns i serveis per cobrir les seves necessitats. Quan els ingressos superen la seva despesa corrent, generen estalvi que canalitzen cap al mercat financer. Empreses: Combinen els factors productius adquirits per elaborar nous béns i serveis. Demanden treball a les famílies i ofereixen la seva producció als mercats. Obtenen beneficis quan els ingressos derivats de les vendes superen els costos de producció. Estat o sector públic: Estableix el marc normatiu i institucional necessari per al funcionament de l'economia.

Proveeix béns i serveis públics finançats mitjançant impostos recaptats de famílies i empreses, alhora que concedeix ajuts i subvencions per corregir desequilibris de mercat. Les relacions entre renda, consum, estalvi i inversió determinen el creixement del sistema econòmic: Si tota la renda es destina exclusivament al consum ( ), no queda marge per a l'acumulació de capital: l'economia no creix i esdevé una economia estacionària. Si una part de la producció es reserva per a la inversió en lloc de consumir-se totalment, l'economia experimenta creixement.

L'equilibri macroeconòmic bàsic s'assoleix quan la fracció de renda no consumida es converteix en estalvi i aquest canalitza exactament el volum d'inversió ( ). COMPROVA-HO 8 Quina condició sobre l'ús de la renda impedeix el creixement d'una economia i la converteix en estacionària? Renda = Consum Estalvi = Inversio ˊ Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 9 Definició i naturalesa del Producte Interior Brut (PIB) DEFINICIÓ El Producte Interior Brut (PIB) és una magnitud macroeconòmica de variable flux que mesura, en unitats monetàries, el valor monetari total de la producció final de béns i serveis obtinguda dins de les fronteres d'un territori durant un període determinat.

Per comprendre aquesta definició cal distingir tres dimensions clau: Variable flux enfront de variable estoc: Una variable flux requereix un període temporal per mesurar-se (com el cabal d'aigua que surt d'una mànega per unitat de temps). En canvi, una variable estoc reflecteix una quantitat acumulada en un moment fix i determinat (com el volum d'aigua present a la piscina). El PIB és estrictament una variable flux. Producció final: El càlcul del PIB computa únicament els béns i serveis finals i exclou el valor dels consums intermedis per evitar la doble comptabilització dels recursos emprats en les fases prèvies de producció.

Criteri d'interioritat: Mesura l'activitat econòmica desenvolupada dins del territori nacional, independentment de si els titulars dels factors productius són residents o estrangers. Preus nominals enfront de preus reals: La valoració a preus nominals pren com a referència els preus corrents de l'any considerat; per tant, el valor monetari pot variar tant per alteracions en les quantitats produïdes com per oscil·lacions en els preus. Per contra, la mesura a preus reals utilitza els preus constants d'un any base fix; qualsevol increment reflectit en termes reals es deu exclusivament a un augment en les quantitats físiques produïdes.

COMPROVA-HO 9 Per quina raó un increment del PIB nominal no garanteix necessàriament que hagi augmentat la producció del país? Les tres vies de càlcul del PIB La comptabilitat nacional permet quantificar el PIB des de tres perspectives equivalents que reflecteixen la identitat entre despesa, producció i renda. 1. Via de la despesa (PIB a preus de mercat) Agrupa les compres finals d'articles produïts durant el període per part dels diferents sectors: Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 10 Esquema dels components del PIB per la via de la despesa. Consum final ( ): Comprèn la despesa de consum tant del sector privat (famílies) com del sector públic (administracions).

Formació Bruta de Capital ( o FBK): Suma de la formació bruta de capital fix (maquinària, instal·lacions) i la variació d'existències. Exportacions netes ( ): Diferència entre les vendes netes a l'exterior (exportacions, ) i les compres procedents de fora (importacions, ). 2. Via de la producció (Valor Afegit Brut) Mesura el valor creat a partir de l'activitat productiva descomptant els costos previs: Esquema del càlcul del PIB per la via de la producció. Atès que la producció total equival a la suma dels consums intermedis més el valor afegit ( ), restar els consums intermedis garanteix calcular directament la riquesa agregada generada en el període.

PIB = ± C + I + G + (X M) C + G I X M X M PIB = cf Producci total o ˊ Consum intermedi = Valor Afegit (VA) CI + VA = Produccio ˊ Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 11 3. Via de la renda Agrega la retribució als factors que han participat en el procés de generació de béns i serveis: Remuneració dels assalariats (RA): Salaris i retribucions del factor treball.

Excedent Brut d'Explotació (EBE) i Rendes Mixtes Brutes (RMB): Rendes del capital i de la propietat empresarial (interessos, dividends, beneficis no distribuïts, lloguers, estalvi empresarial i impostos directes de societats), a més de les rendes mixtes de professionals o titulars que aporten simultàniament feina i capital propi. L'EBE de la renda interior exclou transaccions o fluxes amb l'exterior. ESQUEMA Vies de càlcul del PIB ERROR FREQÜENT Confondre el mètode de valoració del PIB segons la via utilitzada. La via de la despesa obté el PIB a preus de mercat (pm), mentre que les vies de producció i renda s'obtenen a cost de factors (cf).

No són directament iguals sense ajustar els impostos indirectes sobre la producció i les subvencions. COMPROVA-HO 10 Com es defineix el Valor Afegit d'una empresa a partir de la seva producció total i dels seus consums intermedis?

Transició entre magnituds macroeconòmiques Per connectar els diversos agregats de la comptabilitat nacional, cal aplicar tres ajustos sistemàtics: Tipus d'ajust Magnitud inicial Ajust comptable Magnitud resultant Impositiu Cost de factors (cf) Preu de mercat ( ) PIB = cf RA + EBE + RMB Via Despesa (pm) C + I + G + (X - M) Via Producció (cf) Producció total menys Consum intermedi Via Renda (cf) Remuneració assalariats + EBE + RMB +Impostos lligats a la producci i importaci o ˊ o ˊ Subvencions ± Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 12 Tipus d'ajust Magnitud inicial Ajust comptable Magnitud resultant Depreciació Magnitud bruta (B) Magnitud neta (N) Territorialitat Magnitud interior (I) (Rendes netes de la resta del món) Magnitud nacional (N) PROCÉS Transició del PIB a la RNB i RNN De la producció interior a la nacional: RNB i RNN La Renda Nacional Bruta (RNB), assimilable al Producte Nacional Brut, mesura les rendes obtingudes pels factors de producció que pertanyen als ciutadans o empreses residents del país, tant si s'han generat al territori com a l'exterior: RFNE (Renda dels Factors Nacionals a l'Estranger): Ingressos que ciutadans o empreses del país reben per la seva activitat a l'estranger (per exemple, la retribució percebuda per un professional resident que imparteix una conferència a Berlín).

RFEN (Renda dels Factors Estrangers a la Nació): Ingressos obtinguts per ciutadans o empreses estrangeres dins de l'economia nacional (per exemple, les retribucions de treballadors no residents que participen en la collita de préssecs).

Si es resta el consum de capital fix (l'amortització del desgast del capital), s'obté la Renda Nacional Neta (RNN) o el Producte Interior Net (PIN): Consum de Capital Fix (Amortitzaci ) o ˊ +RFNE RFEN PIB Producció interior bruta del país 1 Ajust territorial Sumar RFNE i restar RFEN 2 RNB Renda bruta dels factors nacionals 3 Deducció amortització Restar Consum de Capital Fix 4 RNN Renda neta disponible dels nacionals 5 RNB = PIB + RFNE RFEN RNN = RNB Consum de Capital Fix Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 13 Renda Nacional Bruta Disponible (RNBD) i capacitat de finançament Per reflectir els recursos reals de què disposa el país per a consum o estalvi, cal incorporar les transferències corrents unilaterals netes amb la resta del món: A partir d'aquí es dedueix l'estalvi nacional i la posició financera davant la resta del món: Si : l'economia disposa de capacitat de finançament davant l'exterior.

Si : l'economia pateix de necessitat de finançament de l'exterior. COMPROVA-HO 11 Si un país té un volum d'estalvi total inferior a la seva formació bruta de capital (inversió), quina és la seva situació financera exterior? IDEES CLAU El circuit circular articula els intercanvis de factors, béns i finançament entre famílies, empreses i sector públic. El PIB és una variable flux que comptabilitza exclusivament la producció de béns i serveis finals d'un territori per evitar duplicacions. El PIB real valora la producció a preus d'un any base constant per reflectir exclusivament el creixement físic de la producció.

El pas de cost de factors a preus de mercat s'obté afegint els impostos sobre producció i sostraient les subvencions. La RNB s'obté sumant al PIB les rendes dels factors nacionals a l'estranger (RFNE) i restant les dels factors estrangers al país (RFEN). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Com es distingeix conceptualment una magnitud de tipus flux d'una magnitud d'estoc en macroeconomia? 13. Quina diferència operativa hi ha entre el PIB i la Renda Nacional Bruta (RNB)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Com es qualifica una combinació de producció situada a l'interior de la FPP?

RNBD = RNB + Transfer ncies corrents rebudes de la RM e ˋ Transfer ncies corrents pagades a la RM e ˋ Estalvi total = RNBD Consum final (ajustat per transfer ncies de capital netes) e ˋ Estalvi total > Inversi (FBK) o ˊ Estalvi total < Inversi (FBK) o ˊ Inviable econòmicament a llarg termini a) Factible però ineficient b) Inassolible amb la tecnologia actual c) Òptima i amb plena ocupació d) Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 14 15. Quin concepte descriu l'aparició d'una necessitat provocada per les decisions empresarials de mercat? 16. Què distingeix el capital físic fix del capital físic circulant? 17. Quina causa provoca un desplaçament cap a la dreta de la FPP? 18.

Quina condició sobre la renda condueix a una economia purament estacionària? 19. Quin component NO forma part del PIB calculat per la via de la despesa? 20. Com es converteix una magnitud a cost de factors (cf) en una a preu de mercat (pm)? 21. Què succeeix quan l'estalvi nacional total és menor que la inversió (FBK)?

Necessitat primària a) Rendiment decreixent b) Desig induït per l'oferta c) Bé lliure de consum d) El circulant només són diners a) El circulant no requereix transformació b) El fix s'esgota al primer ús c) El fix serveix diversos processos d) Una millora en la tecnologia a) La pujada del preu del producte b) Una reassignació de recursos ociosos c) Un augment de l'atur laboral d) Estalvi superior a la inversió a) Absència de sector exterior i impostos b) Destinar tota la renda a consum c) Consum igual a la inversió total d) Remuneració dels assalariats a) Saldo d'exportacions menys importacions b) Consum final públic i privat c) Formació bruta de capital fix d) Sumant impostos nets de subvencions a) Afegint la renda dels factors nacionals b) Restant el consum de capital fix c) Descomptant els consums intermedis utilitzats d) L'economia té capacitat de finançament a) El PIB real supera el nominal b) L'economia té necessitat de finançament c) La RNB esdevé igual al PIN d) Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 15 3 Oferta, demanda i equilibri de mercat EN ACABAR SABRÀS Distingir entre un moviment al llarg de la corba i un desplaçament de la corba de demanda o d'oferta.

Analitzar l'impacte de la renda, béns relacionats i costos sobre les corbes de mercat. Calcular el preu i la quantitat d'equilibri i explicar els mecanismes d'ajust davant excessos d'oferta o demanda. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Si puja el preu d'un producte, per què diem que canvia la quantitat demandada però no la funció de demanda? El funcionament dels mercats competitius s'articula mitjançant la interacció entre els compradors i els venedors. Aquest model analitza com es determinen les quantitats intercanviades i els preus mitjançant les forces de la demanda i de l'oferta.

ESQUEMA Mercat i elasticitats Mercat i elasticitats 3 Oferta, demanda i equilibri de mercat 4 Tipus d'elasticitat i relació amb l'ingrés Demanda Relació decreixent i factors exògens Oferta Relació creixent i determinants tecnològics Equilibri de mercat Buidatge del mercat i ajustos de preu Elasticitats Sensibilitat de compra i ingressos Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 16 La demanda: concepte, pendent i factors determinants La demanda reflecteix la intenció de compra dels consumidors a diferents nivells de preus durant un període determinat, diferenciant-se clarament de la compra efectiva.

La funció bàsica de demanda relaciona la quantitat demandada exclusivament amb el preu del bé: En representar aquesta relació en un gràfic amb el preu en l'eix vertical ( ) i la quantitat en l'eix horitzontal ( ), s'observa habitualment una corba amb pendent negativa. Això expressa la llei de la demanda decreixent: si el preu augmenta, la quantitat demandada disminueix; si el preu baixa, la quantitat demandada s'incrementa. No obstant això, existeixen excepcions com l'efecte Veblen, en què un augment del preu provoca un increment de la quantitat demandada a causa de la cerca d'estatus o distinció exclusiva.

Més enllà del preu del propi bé, la quantitat demandada depèn d'un conjunt de factors exògens: Renda ( ): En els béns normals, un augment de renda eleva la demanda, mentre que una caiguda de renda la redueix. En canvi, en els béns inferiors (com les marques blanques), un augment de la renda redueix la quantitat demandada perquè es substitueixen per opcions de més qualitat. Preu de béns relacionats ( ): En els béns substituts (com càmera i mòbil), l'encariment d'un fa augmentar la demanda de l'altre per abaratiment relatiu. En els béns complementaris (com impressora i tinta), l'encariment d'un redueix la demanda de l'altre.

Gustos ( ): Si les preferències augmenten, la demanda puja; si disminueixen, la demanda cau. Expectatives ( ): Les previsions futures sobre preus o ingressos modifiquen les decisions de consum presents. Dimensió del mercat ( ): El nombre total de consumidors potencials influeix en el volum agregat. ERROR FREQÜENT Confondre un moviment al llarg de la corba amb un desplaçament. Una variació en el preu del propi bé ( ) és una variable endògena i provoca únicament un moviment entre punts de la mateixa corba. Qualsevol canvi en les variables exògenes (renda, gustos, preus d'altres béns o expectatives) desplaça tota la corba de demanda cap a la dreta o cap a l'esquerra.

D = x f(P ) x P q q = d x f(P , Y , P , G, E, D) j Y P j G E D P Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 17 Gràfica del desplaçament cap a la dreta de la corba de demanda. COMPROVA-HO 23 Què li passa a la corba de demanda d'impressores si puja el preu dels cartutxos de tinta? L'oferta: comportament dels productors i determinants L'oferta indica la quantitat d'un bé o servei que les empreses estan disposades a vendre a diferents preus durant un període determinat. La seva funció directa presenta habitualment un pendent positiu: si el preu augmenta, els productors desitgen vendre més unitats al mercat.

De la mateixa manera que la demanda, l'oferta agregada depèn de variables addicionals al preu: Preu dels factors productius ( ): Si els costos de producció augmenten, l'oferta disminueix (desplaçament a l'esquerra). Si els factors s'abarateixen, l'oferta creix (desplaçament a la dreta). Tecnologia ( ): Una millora tecnològica augmenta l'oferta disponible en reduir costos o optimitzar processos. Expectatives ( ): Les perspectives futures dels venedors condicionen la quantitat que ofereixen avui.

Variable que canvia Tipus d'impacte Efecte gràfic Preu del propi bé ( ) Canvi en la quantitat ofertada o demandada Moviment al llarg de la corba existent Millora tecnològica ( ) Augment de l'oferta Desplaçament de l'oferta a la dreta Augment de renda (bé normal) Augment de la demanda Desplaçament de la demanda a la dreta Augment de renda (bé inferior) Disminució de la demanda Desplaçament de la demanda a l'esquerra q = o x f(P , P , T, E, ...) fp P fp T E P T Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 18 COMPROVA-HO 24 Per què una pujada en el preu dels factors productius desplaça la corba d'oferta cap a l'esquerra?

Equilibri de mercat i mecanismes d'ajust L'equilibri de mercat s'assoleix quan la quantitat oferta iguala exactament la quantitat demandada (O = D). En aquest punt, compradors i venedors intercanvien la mateixa quantitat i el mercat es buida completament. Quan el mercat no es troba en equilibri, s'activen mecanismes d'ajust automàtics: Excés d'oferta ( ): La quantitat oferta supera la quantitat demandada ( ). La competència entre venedors empeny els preus a la baixa. A mesura que el preu baixa, la demanda augmenta i l'oferta disminueix fins a restablir l'equilibri. Excés de demanda o escassetat ( ): La quantitat demandada supera l'oferta ( ).

La competència entre compradors fa pujar el preu, reduint la demanda i estimulant l'oferta fins a la posició d'equilibri. EXEMPLE Considerem un mercat amb les següents funcions lineals: Per trobar l'equilibri, igualem oferta i demanda ( ): Substituint el preu en qualsevol de les dues equacions obtenim la quantitat: El preu d'equilibri és i la quantitat d'equilibri és . Gràfica de l'equilibri de mercat entre l'oferta i la demanda.

P > P e Q o Q > d 0 P < P e Q d Q > o 0 D = 12 2P ; O = 3 + P O = D 12 2P = 3 + P 2P P = 3 12 3P = 9 P = e 3 Q = e 12 2(3) = 6 ; Q = e 3 + 3 = 6 P = e 3 Q = e 6 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 19 COMPROVA-HO 25 Si en el mercat anterior s'estableix un preu de mercat P = 4, quina situació es genera i com reacciona el preu? IDEES CLAU La llei de la demanda decreixent estableix una relació inversa entre preu i quantitat demandada, tret d'excepcions com l'efecte Veblen. Un canvi en el preu del propi bé produeix un moviment al llarg de la corba, mentre que els factors exògens en produeixen un desplaçament.

L'augment de la renda incrementa la demanda dels béns normals i redueix la dels béns inferiors. L'oferta té pendent positiva respecte al preu i es desplaça per variacions en tecnologia, costos de factors o expectatives. L'equilibri de mercat ( ) buida el mercat; preus superiors causen excés d'oferta i preus inferiors provoquen escassetat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Com es diferencien gràficament els efectes d'un canvi en el preu del propi bé respecte a un canvi en la renda? 27. Què passa en un mercat competitiu quan el preu vigent és inferior al preu d'equilibri?

MERCAT I ELASTICITATS 4 Tipus d'elasticitat i relació amb l'ingrés EN ACABAR SABRÀS Calcular l'elasticitat preu, renda i creuada mitjançant fórmules puntuals i d'arc. Interpretar la magnitud i el signe de cada coeficient d'elasticitat. Determinar l'impacte d'una variació de preu sobre l'ingrés total segons el tram d'elasticitat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què un augment generalitzat de preus pot fer que els ingressos d'una empresa disminueixin en lloc d'augmentar? O = D Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 20 Elasticitat preu de la demanda (EPD) L'elasticitat preu de la demanda mesura la sensibilitat de la quantitat demandada davant de variacions en el preu d'un bé.

Permet saber si els consumidors modifiquen molt o poc les seves decisions de compra quan el preu puja o baixa. DEFINICIÓ L'elasticitat preu de la demanda avalua el percentatge en què varia la quantitat demandada respecte al percentatge de variació del preu. Quan es calcula la variació entre dos punts diferents (punt inicial i punt final ), s'utilitza la fórmula següent: Quan disposem d'una funció contínua de demanda i volem calcular la sensibilitat en un punt exacte, fem servir la fórmula puntual: ERROR FREQÜENT Per la llei de la demanda (vegeu «Mercat i elasticitats — Oferta, demanda i equilibri de mercat»), el quocient entre la variació de la quantitat i la del preu és sempre negatiu.

L'error més comú és comparar el valor amb el signe negatiu. Per classificar la demanda, s'utilitza sempre el valor absolut: un valor de -2 significa una elasticitat de 2 (demanda elàstica), no inferior a 1. Segons la magnitud de l'elasticitat preu en valor absolut, distingim les categories següents: Tipus de demanda Valor d'EPD Descripció de la resposta Pendent gràfic Elàstica La quantitat demandada reacciona en una proporció superior al preu. Poc inclinada (més horitzontal) Inelàstica La quantitat demandada varia en una proporció menor que el preu. Molt inclinada (més vertical) Unitària Preu i quantitat varien exactament en la mateixa proporció.

Inclinació intermèdia Perfectament inelàstica La quantitat no es mou en absolut, variï el que variï el preu. Completament vertical i f EPD = = ΔP /P ΔQ/Q (P P )/P f i i (Q Q )/Q f i i EPD = dP dQ Q P EPD > 1 EPD < 1 EPD = 1 EPD = 0 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 21 Esquema dels pendents de demanda segons el grau d'elasticitat preu. EXEMPLE Considerem la funció per al preu . La quantitat demandada serà . La derivada respecte al preu és . Aplicant la fórmula puntual: Com que , la demanda és elàstica en aquest punt. COMPROVA-HO 29 Si el preu d'un bé s'incrementa un 8 % i la quantitat demandada cau un 2 %, com es classifica la seva demanda?

Factors determinants de l'elasticitat preu El grau de sensibilitat de la demanda d'un producte no és casualitat; depèn de les característiques del bé i del mercat: Béns de primera necessitat davant de béns prescindibles: Els béns indispensables mostren una demanda inelàstica perquè el consumidor no pot deixar de comprar-los fàcilment. Disponibilitat de béns substitutius: Com més alternatives properes tingui el consumidor, més fàcilment canviarà de marca o producte si el preu puja, fent que la demanda sigui elàstica. Percentatge de renda gastada: Els béns que representen una fracció significativa del pressupost generen una resposta molt sensible (elàstica) davant qualsevol encariment.

Horitzó temporal: A curt termini els consumidors triguen a adaptar els seus hàbits, per la qual cosa la demanda sol ser rígida o inelàstica; a llarg termini esdevé més elàstica. Q = d 30 5P P = 4 Q = 30 5(4) = 10 = dP dQ 5 EPD = 5 = 10 4 2 2 > 1 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 22 ESQUEMA Factors determinants de l'elasticitat preu de la demanda Relació entre l'elasticitat preu i l'ingrés total L'ingrés total ( ) que obté un venedor és el producte del preu unitari per la quantitat venuda ( ). Quan el preu varia, actuen dues forces oposades: Efecte preu: Una pujada de preu tendeix a fer créixer els ingressos per cada unitat comercialitzada.

Efecte quantitat: Una pujada de preu redueix les unitats venudes, tendint a disminuir els ingressos totals.

Quin dels dos efectes s'acaba imposant dependrà de l'elasticitat preu de la demanda en aquest tram: Tram de demanda Variació del preu Efecte dominant Comportament de l'ingrés total (IT) Elàstica ( ) Puja Predomina l'efecte quantitat L'ingrés total disminueix Baixa Predomina l'efecte quantitat L'ingrés total augmenta Inelàstica ( ) Puja Predomina l'efecte preu L'ingrés total augmenta Baixa Predomina l'efecte preu L'ingrés total disminueix Unitària ( ) Puja o baixa Ambdós efectes es compensen L'ingrés total assoleix el seu màxim Tipus de necessitat Béns bàsics inelàstics, prescindibles elàstics Béns substitutius Més alternatives augmenten l'elasticitat Pes en la renda Major proporció de pressupost fa la demanda elàstica Horitzó temporal A curt termini és més inelàstica IT IT = P Q EPD > 1 P P EPD < 1 P P EPD = 1 P Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 23 Gràfica de la relació entre ingrés total i elasticitat preu.

COMPROVA-HO 30 Per què una empresa amb demanda inelàstica aconsegueix ingressar més diners si incrementa el preu? Elasticitat renda i elasticitat creuada de la demanda La demanda també reacciona davant de canvis en altres variables clau com la capacitat adquisitiva o el preu d'altres articles. Elasticitat renda de la demanda (EYD) L'elasticitat renda de la demanda mesura la variació proporcional de la quantitat consumida davant un canvi en el nivell de renda ( ): El valor i el signe d'aquesta elasticitat permeten classificar els béns: : Béns inferiors. En augmentar la renda, la demanda disminueix. : Béns normals. Quan puja la renda, la demanda creix.

Dins d'aquest grup trobem: : Béns de primera necessitat. La demanda creix a un ritme menor que la renda. : Béns de luxe. La despesa creix proporcionalment més que la renda. Elasticitat creuada de la demanda (EIJD) L'elasticitat creuada de la demanda reflecteix la resposta de la quantitat demandada del bé en variar el preu d'un altre bé : Y EYD = = ΔY /Y ΔQ/Q (Y Y )/Y f i i (Q Q )/Q f i i EYD < 0 EYD > 0 0 < EYD < 1 EYD > 1 i j / ( )/ Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 24 Segons el seu resultat: : Béns substitutius. Si el preu del bé alternatiu s'encareix, puja la demanda del nostre bé. : Béns complementaris.

Si s'encareix el bé associat, la demanda del nostre producte disminueix. : Béns independents. Els preus d'un bé no influeixen en les quantitats de l'altre. ESQUEMA Classificació segons elasticitats renda i creuada Elasticitat preu de l'oferta (EPO) L'elasticitat preu de l'oferta quantifica com respon la quantitat oferida pels productors davant una alteració en el preu del bé: Atesa la relació directa entre el preu i la quantitat oferida (vegeu «Mercat i elasticitats — Oferta, demanda i equilibri de mercat»), el valor d'aquesta elasticitat és positiu.

Es distingeixen els mateixos llindars que en la demanda: Oferta elàstica ( ): La resposta de la producció és proporcionalment més gran que la pujada del preu. Oferta inelàstica ( ): La producció respon poc als canvis de preu per limitacions tècniques o de temps. Oferta d'elasticitat unitària ( ): La quantitat oferida i el preu varien en el mateix percentatge. Oferta perfectament inelàstica ( ): La quantitat no es pot modificar independentment del nivell de preus.

EIJD = = ΔP /P j j ΔQ /Q i i (P P )/P jf ji ji (Q Q )/Q if ii ii EIJD > 0 EIJD < 0 EIJD = 0 Elasticitat renda (EYD) Sensibilitat davant la renda Béns inferiors EYD menor que 0 Béns normals EYD major que 0 Elasticitat creuada (EIJD) Sensibilitat al preu d'altres béns Béns substitutius EIJD major que 0 Béns complementaris EIJD menor que 0 EPO = = ΔP /P ΔQ/Q (P P )/P f i i (Q Q )/Q f i i EPO > 1 EPO < 1 EPO = 1 EPO = 0 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 25 Esquema de les corbes d'oferta segons la seva elasticitat preu. COMPROVA-HO 31 Si l'elasticitat creuada entre dos productes A i B és de -1,5, quin tipus de relació comercial tenen entre ells?

IDEES CLAU L'elasticitat preu de la demanda es mesura en valor absolut i indica la sensibilitat dels compradors davant variacions de preu. Si la demanda és inelàstica, apujar el preu incrementa l'ingrés total perquè l'efecte preu supera la pèrdua de quantitat. Si la demanda és elàstica, apujar el preu redueix l'ingrés total perquè la caiguda en vendes domina sobre l'encariment. L'ingrés total assoleix el seu màxim en el punt on l'elasticitat preu de la demanda és unitària ( ). L'elasticitat renda determina si un bé és inferior ( ) o normal ( ), diferenciant entre béns de primera necessitat i de luxe.

L'elasticitat creuada classifica els productes en substitutius quan és positiva i complementaris quan és negativa. EPD = 1 < 0 > 0 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. Com varia l'ingrés total d'una empresa amb una demanda elàstica si decideix abaixar el preu? 33. Un bé presenta una elasticitat renda de 0,4. De quin tipus de bé es tracta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34. Què provoca directament un augment en el preu del propi bé analitzat? 35. Com reacciona la demanda d'un bé inferior si la renda dels consumidors augmenta? 36. Quin efecte produeix un encariment del bé substitut sobre la demanda del bé original?

37. Quina situació apareix al mercat quan el preu se situa per sobre de l'equilibri? 38. Què succeeix amb l'ingrés total si s'apuja el preu en un tram de demanda elàstica? 39. Com es classifica un producte que presenta una elasticitat renda negativa? 40. Quin signe té l'elasticitat creuada entre dos béns considerats substitutius?

Un desplaçament de la corba cap a l'esquerra a) Un desplaçament de la corba cap a la dreta b) Un moviment al llarg de la corba existent c) Un canvi en les preferències dels consumidors d) Genera un excés d'oferta immediat a) Augmenta desplaçant-se a la dreta b) Disminueix desplaçant-se a l'esquerra c) Es manté invariable al mateix preu d) Cap efecte perquè són mercats completament independents a) Reducció de la demanda per abaratiment relatiu b) Un moviment descendent al llarg de la corba c) Augment de la demanda per abaratiment relatiu d) Escassetat de producte ofertat pels productors a) Excés de demanda que empeny els preus a l'alça b) Buidatge complet i immediat de tot el mercat c) Excés d'oferta que empeny els preus a la baixa d) L'ingrés total no canvia.

a) L'ingrés total creix. b) Assoleix el seu màxim. c) L'ingrés total cau. d) Bé inferior. a) Bé de primera necessitat. b) Bé substitutiu. c) Bé de luxe. d) Indiferent. a) Positiu. b) Negatiu. c) Igual a zero. d) Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 27 41. Quina forma té la corba de demanda d'un bé amb elasticitat preu perfectament inelàstica? 5 Teoria de la decisió — Costos d'oportunitat, marginalisme i economia del comportament EN ACABAR SABRÀS Distingir entre costos explícits i implícits per calcular el benefici comptable i l'econòmic. Aplicar la regla marginalista (IMg = CMg) per determinar el volum de producció que maximitza el benefici.

Identificar els principals biaixos cognitius que afecten la presa de decisions econòmiques reals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 És possible que un negoci que dóna guanys al seu balanç anual estigui fent perdre diners al seu amo en termes econòmics? La presa de decisions econòmiques analitza com els individus i les empreses trien la millor opció davant de recursos limitats. Aquest estudi requereix ponderar correctament tots els costos reals, valorar els canvis addicionals pas a pas i entendre com actua el comportament humà real. ESQUEMA Estructura de la teoria de la decisió Una línia horitzontal. a) Pendent de 45 graus. b) Una línia vertical. c) Corba amb màxim.

d) Costos i beneficis Distinció entre àmbit comptable i econòmic Costos explícits Pagaments monetaris directes Costos implícits Valor del cost d'oportunitat Anàlisi marginalista Decisió de quant produir Regla IMg = CMg Condició de màxim benefici Economia del comportament Estudi de decisions reals i biaixos Decisions racionals Equitat, risc i racionalitat limitada Biaixos cognitius Estatus quo, pèrdues i comptabilitat mental Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 28 Costos explícits, costos implícits i benefici econòmic Quan s'escull entre dues alternatives, cal comptabilitzar tots els sacrificis que comporta la tria: Costos explícits (o comptables): són aquelles despeses monetàries directes que exigeixen un pagament efectiu de diners.

Costos implícits: representen el cost d'oportunitat, és a dir, el valor monetari d'allò a què es renuncia en optar per una alternativa determinada. Per tant, el cost total d'una decisió és la suma d'ambdós conceptes: EXEMPLE Imaginem una persona que decideix estudiar a temps complet. Té les despeses següents: Matrícula: 1.800 € Llibres i material: 650 € Ordinador: 1.400 € A més, deixa de percebre un sou laboral de 8.200 €. En aquest cas: Costos explícits: . Cost implícit (cost d'oportunitat): 8.200 €. Cost econòmic total de l'opció: .

Aquesta divisió determina la diferència entre el resultat comptable i el resultat econòmic d'una activitat: ERROR FREQÜENT Un negoci pot presentar un benefici comptable positiu i, alhora, generar un benefici econòmic negatiu. Això passa quan els beneficis monetaris no arriben a cobrir el cost d'oportunitat del temps o del capital invertit pel propietari. COMPROVA-HO 43 Si un emprenedor ingressa 20.000 €, té costos explícits de 12.000 € i podria guanyar un salari de 10.000 € treballant per compte d'altri, quin és el seu benefici econòmic?

Anàlisi marginalista i maximització de beneficis L'anàlisi marginalista resol les decisions relatives a quant produir o consumir mitjançant l'estudi de petites variacions unitàries: Cost marginal (CMg): és l'increment en el cost total que resulta de produir una unitat addicional d'un bé o servei.

Cost total d'escollir una alternativa = Costos expl cits totals + ı ˊ Costos impl cits totals ı ˊ 1.800 + 650 + 1.400 = 3.850 € 3.850 + 8.200 = 12.050 € Benefici comptable = Ingressos totals Costos expl cits ı ˊ Benefici econ mic = o ˋ Ingressos totals (Costos expl cits + ı ˊ Costos impl cits) ı ˊ Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 29 Ingrés marginal (IMg): és l'ingrés addicional generat per la venda d'una unitat més.

Quantitat de jardins tallats (dia) Ingrés total (€/dia) Ingrés marginal (€/dia) Cost total (€/dia) Cost marginal (€/dia) Benefici (€/dia) 0 0 - 0 - 0 1 35 35 10,50 10,50 24,50 2 65 30 21,75 11,25 43,25 3 91 26 35,00 13,25 56,00 4 114 23 50,50 15,50 63,50 5 135 21 68,50 18,00 66,50 6 154 19 89,25 20,75 64,75 7 172 18 113,00 23,75 59,00 La relació entre ambdues magnituds defineix el criteri de decisió: Si : la unitat addicional aporta més ingressos que costos. Produir-la fa augmentar el benefici total. Si : la unitat addicional costa més del que aporta. El benefici total es redueix (tot i que el benefici absolut pugui seguir sent positiu i no hi hagi pèrdues globals).

El màxim benefici s'assoleix on IMg = CMg (o, en valors discrets, en l'última unitat on abans que el cost superi l'ingrés). A la taula anterior, el benefici màxim (66,50 €) s'obté en segar 5 jardins, ja que a la sisena unitat el cost marginal (20,75 €) supera l'ingrés marginal (19 €). COMPROVA-HO 44 Per què una empresa no ha de produir una unitat addicional si l'IMg d'aquesta és de 15 € i el seu CMg és de 18 €, fins i tot si l'empresa obté guanys positius globals? Economia del comportament: decisions reals i biaixos cognitius La teoria econòmica convencional assumeix sovint un individu purament racional i calculador.

L'economia del comportament analitza com les persones prenen decisions en realitat, identificant tant preferències racionals complexes com desviacions o biaixos irracionals. Decisions racionals amb criteris amplis Preocupació per l'equitat: les persones valoren la justícia en els tractes econòmics i poden rebutjar acords desfavorables o injustos, fins i tot si els aporten un guany net. Racionalitat limitada: els éssers humans no actuen com a calculadores perfectes. Com que processar informació és complex i costós, s'utilitzen càlculs aproximats per prendre decisions; càlculs que de vegades difereixen de l'òptim formal exacte.

IMg > CMg IMg < CMg IMg CMg Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 30 Aversió al risc: davant d'un futur incert, els individus prefereixen evitar riscos potencials. Per exemple, es contracten assegurances de vida per guanyar seguretat, malgrat que el pagament pugui resultar menys rendible en termes estadístics estrictes. Biaixos cognitius i decisions irracionals Biaix cognitiu Descripció del mecanisme Exemple característic Menysvaloració del cost d'oportunitat No tenir en compte allò a què es renuncia en triar una alternativa, ignorant guanys potencials decisius. Oblidar els ingressos que es podrien generar amb una altra opció d'inversió o feina.

Excés de confiança Creure que es tenen més coneixements o control sobre una situació dels que realment es posseeixen. Inversors a la borsa que operen en excés convençuts que poden preveure el mercat. Expectatives no realistes sobre el futur Prendre una decisió present confiant en un comportament personal futur que després no es compleix. Anar al cinema avui pensant que demà s'estudiarà el doble, sense complir-ho. Comptabilitat mental Assignar mentalment els diners a categories diferents de forma arbitrària, alterant el seu valor subjectiu. Gastar més fàcilment amb targeta que amb diners en efectiu («cash»), o gastar més en període de rebaixes pensant que els diners valen menys.

Aversió a les pèrdues Resistència a reconèixer una pèrdua real, mantenint una mala decisió per no assumir l'error. Un inversor que no vol vendre accions en caiguda tot i perdre diners de forma continuada. Biaix de l'estatus quo Tendència a romandre en la situació actual simplement per mandra o confort, rebutjant millores substancials. Rebutjar un augment de sou de 4.000 € anuals que exigeix canviar de ciutat per no modificar la rutina. COMPROVA-HO 45 En què es diferencien la comptabilitat mental i l'aversió a les pèrdues en el comportament financer?

Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 31 IDEES CLAU El cost total d'una decisió comprèn la suma dels costos explícits (comptables) i els costos implícits (cost d'oportunitat). El benefici econòmic dedueix tant els costos explícits com els implícits dels ingressos totals. La regla de maximització del benefici estableix que s'ha d'augmentar la producció mentre l'ingrés marginal sigui superior o igual al cost marginal ( ). L'economia del comportament demostra que la presa de decisions està condicionada per la racionalitat limitada, l'aversió al risc i diversos biaixos cognitius. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46.

Quina diferència fonamental hi ha entre el benefici comptable i el benefici econòmic? 47. Com actua una empresa si en l'última unitat fabricada l'ingrés marginal és menor que el cost marginal? 48. En què consisteix el biaix de l'estatus quo? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 49. Quin cost s'afegeix als costos explícits per calcular el cost econòmic total? 50. Fins a quin punt s'ha de produir per maximitzar beneficis segons l'anàlisi marginalista? 51. Com s'anomena gastar més diners fàcilment pagant amb targeta que amb efectiu? 52. Què manifesta un inversor que no ven accions que perden valor per no assumir l'error?

IMg CMg El cost mitjà a) El cost implícit b) L'ingrés marginal c) El benefici comptable d) Quan el cost total sigui mínim a) Fins que el benefici comptable sigui zero b) Mentre l'ingrés total no disminueixi c) Mentre l'IMg sigui superior al CMg d) Biaix de l'estatus quo a) Excés de confiança b) Racionalitat limitada c) Comptabilitat mental d) Cost explícit a) Preocupació per l'equitat b) Aversió a les pèrdues c) Ingrés marginal negatiu d) Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 32 53. Quina afirmació és correcta sobre el benefici comptable i l'econòmic?

6 Teoria del consumidor — Utilitat, excedent i equilibri del consumidor EN ACABAR SABRÀS Distingir entre utilitat total i utilitat marginal decreixent aplicant la regla d'aturada UMg = P Calcular l'excedent del consumidor mitjançant taules discretes i mitjançant l'àrea gràfica del triangle Diferenciar els desplaçaments paral·lels de la recta de balanç dels girs provocats per canvis de preus Determinar l'equilibri del consumidor utilitzant la condició de tangència RMS = Px/Py PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què un bé indispensable per a la supervivència pot tenir un preu de mercat quasi nul mentre que un objecte de luxe assoleix preus astronòmics?

L'enfocament cardinal i la mesura de la utilitat Des del pensament clàssic grec s'ha reflexionat sobre per què determinats béns tenen més valor que uns altres. Cal distingir clarament dos conceptes fonamentals: el valor, que depèn de la naturalesa intrínseca del bé i de la necessitat que satisfà, i el preu de mercat (per a la distinció entre valor d'ús i valor de canvi, vegeu «Conceptes bàsics — Necessitats, béns i la Frontera de Possibilitats de Producció»). Adam Smith va formular la coneguda paradoxa del valor: l'aigua resulta imprescindible per a la vida humana però és summament barata, mentre que un diamant és completament prescindible i assoleix un preu extraordinari al mercat.

La resolució d'aquesta paradoxa rau en la diferència entre la utilitat acumulada i la que aporta l'última unitat consumida. DEFINICIÓ La utilitat total (UT) mesura el grau agregat de satisfacció que experimenta un consumidor en consumir una quantitat determinada d'un bé o servei.

La utilitat marginal (UMg) representa la variació en la utilitat total derivada del consum d'una unitat addicional: El benefici comptable sol ser superior a) Sempre tenen el mateix valor exacte b) El benefici econòmic mai és negatiu c) Els costos implícits redueixen el benefici comptable d) UMg = n UT n UT n 1 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 33 A mesura que s'adquireixen més unitats d'un mateix producte, cadascuna d'elles aporta un increment de benestar progressivament menor. Aquest fenomen es coneix com el principi de la utilitat marginal decreixent.

El preu que una persona està disposada a desemborsar no depèn de la utilitat total, sinó de la utilitat marginal de l'última unitat adquirida. Unitats UMg Llibres UT Llibres UMg CD UT CD 1 80 80 40 40 2 40 120 35 75 3 30 150 32 107 4 20 170 28 135 5 10 180 25 160 6 8 188 20 180 7 5 193 18 198 8 2 195 15 213 9 1 196 10 223 Un individu optimitza el consum aplicant la regla d'aturada UMg = P. Mentre la utilitat marginal superi el preu ( ), l'adquisició d'una unitat addicional augmenta el benestar net. Si el preu superés la utilitat marginal ( ), el consumidor patiria una pèrdua d'utilitat relativa.

Amb un preu fix de 20 € i una renda de 200 €, s'escolliran exactament 4 llibres i 6 CD, ja que és el punt precís on la utilitat marginal s'iguala al preu. Gràfica de la regla d'aturada del consumidor quan la utilitat marginal iguala el preu. COMPROVA-HO 55 Què passa amb la utilitat total en el moment exacte en què la utilitat marginal és igual a zero? UMg > P UMg < P Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 34 L'excedent del consumidor La disposició a pagar (DAP) reflecteix el preu màxim que un comprador acceptaria pagar per cada unitat segons la seva valoració subjectiva.

Com que les primeres unitats es valoren molt per sobre del preu de mercat, l'adquisició genera un guany net de benestar. DEFINICIÓ L'excedent del consumidor (EC) és la diferència entre la disposició a pagar i el preu pagat efectivament per les unitats consumides: Aquest excedent es pot quantificar mitjançant dos procediments: Quantitat demandada DAP (€) Càlcul EC (Preu = 0,50 €) Excedent unitari (€) 1 0,90 0,90 - 0,50 0,40 2 0,70 0,70 - 0,50 0,20 3 0,50 0,50 - 0,50 0,00 4 0,30 0,30 - 0,50 -0,20 (no es compra) 5 0,10 0,10 - 0,50 -0,40 (no es compra) L'excedent acumulat total en aquesta taula és de 0,60 € (sumant les tres primeres unitats: ).

Si es disposa de la funció lineal de demanda i un preu de mercat , es troba el tall vertical igualant , d'on . L'alçada és . La base és la quantitat demandada: . L'àrea del triangle resulta . COMPROVA-HO 56 Per què s'exclouen les unitats 4 i 5 en el càlcul de l'excedent del consumidor de la taula? L'enfocament ordinal i les corbes d'indiferència Davant la dificultat de mesurar la utilitat en unitats absolutes, l'enfocament ordinal assumeix que només cal ordenar combinacions de béns segons la preferència de l'individu. Entre dues situacions que només difereixen en la quantitat consumida, el consumidor sempre prefereix la que conté més quantitat (principi de no sacietat).

EC = DAP P Mètode per taula discreta: Es calcula la diferència per a cada unitat successiva fins que la diferència sigui zero o negativa. Les unitats amb excedent negatiu es descarten. 1 DAP P Mètode gràfic continu: Es calcula l'àrea del triangle situat sota la corba de demanda i per sobre del preu d'equilibri de mercat: . 2 EC = 2 base×al ada ç 0,40 + 0,20 + 0,00 Q = d 20 2P P = e 6 Q = d 0 P = 10 10 6 = 4 Q (6) = d 20 2(6) = 8 EC = = 2 8×4 16 Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 35 DEFINICIÓ Una corba d'indiferència reflecteix totes les combinacions de dos béns ( i ) que proporcionen exactament el mateix nivell de satisfacció a l'individu.

El conjunt de corbes d'indiferència d'un consumidor conforma el seu mapa de preferències, que compleix quatre propietats bàsiques: No es tallen mai: Si dues corbes es creuessin, un mateix cistell oferiria dos nivells de satisfacció distints simultàniament, fet que violaria la coherència lògica de les preferències. Pendent negatiu: Per mantenir la utilitat constant en augmentar el consum de , cal reduir necessàriament el consum de . Nivell d'utilitat creixent cap a l'exterior: Com més allunyada estigui una corba de l'origen de coordenades, més quantitat de béns conté i major és el nivell de satisfacció associat ( ).

Convexes respecte a l'origen: El pendent disminueix a mesura que ens desplacem cap a la dreta al llarg de la corba. Gràfica del mapa de corbes d'indiferència amb nivells creixents d'utilitat. El pendent de la corba d'indiferència en valor absolut rep el nom de Relació Marginal de Substitució (RMS): Econòmicament, representa la quantitat màxima del bé a la qual el consumidor està disposat a renunciar per obtenir una unitat addicional del bé sense alterar la seva utilitat total. La RMS varia en cada punt i decreix al llarg de la corba perquè la valoració subjectiva d'un bé disminueix com més abundant és.

X Y X Y U > 4 U > 3 U > 2 U 1 RMS = X,Y ΔX ΔY Y X Apunts d'Economia I: Microeconomia, Mercats i PIB 36 ESQUEMA Propietats de les corbes d'indiferència COMPROVA-HO 57 Quina interpretació econòmica té el fet que les corbes d'indiferència siguin convexes respecte a l'origen? La restricció pressupostària i la recta de balanç Les preferències estan limitades pels recursos monetaris disponibles. En un entorn competitiu, els consumidors són preu-acceptants (vegeu «Estructures de mercat — Competència perfecta a curt termini») i tant la renda disponible ( ) com els preus dels dos béns ( i ) venen determinats externament.

DEFINICIÓ La restricció pressupostària indica que la despesa total no pot superar la renda disponible: Aïllant el bé s'obté l'equació de la recta de balanç: El terme és l'ordenada a l'origen (quantitat màxima de si no es compra gens de ), el terme és l'abscissa a l'origen, i el quocient expressa el pendent o…