Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978)

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA I D'ESPANYA Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya: des de la Restauració i la República fins al franquisme, el desarrollismo i la Transició. APREN.AI Índex Catalunya i la Restauració 1 Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900-1914) 1. Transformacions agràries i l'ascens de la burgesia industrial 2. Crisi industrial, conflictivitat obrera i l'evolució de la Lliga 3. El republicanisme radical: el lerrouxisme 4. Els fets del Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la Solidaritat Catalana 5. La Setmana Tràgica de 1909 i la caiguda de Maura 6.

L'estructuració del moviment obrer: cap a la fundació de la CNT 2 De la Mancomunitat a la dictadura de Primo de Rivera (1914-1931) La Mancomunitat de Catalunya: abast, obra i límits La Gran Guerra i la triple crisi de 1917 La reorganització obrera i la Vaga de la Canadenca (1919) La dictadura de Primo de Rivera i l'ofensiva anticatalanista (1923-1930) 3 La Segona República — Proclamació, autonomia i conflictivitat política (1931- 1936) 1. El context internacional i la proclamació republicana 2. El Bienni Progressista i l'Estatut d'Autonomia (1931-1933) 3. Impacte econòmic i tensions en el moviment obrer 4. El Bienni Negre i la Llei de Contractes de Conreu (1933-1934) 5.

Els Fets d'Octubre de 1934 i el Front d'Esquerres 4 Guerra Civil i Revolució — De la resistència revolucionària a la desfeta republicana (1936-1939) El cop d'Estat del juliol de 1936 i l'esclat revolucionari L'autonomia de guerra i la reorganització econòmica La fractura interna: els Fets de Maig de 1937 La retallada autonòmica, la desfeta i l'èxode de 1939 5 El primer franquisme — Autarquia, repressió i supervivència del règim (1939- 1959) Fonaments institucionals i pilars del poder L'aparell repressiu i la saturació carcerària Impacte demogràfic i catàstrofe econòmica de l'autarquia De l'aïllament a la recuperació: la dècada dels cinquanta Oposició antifranquista i ascens tecnòcrata 6 Desarrollismo i crisi de la dictadura — Mobilització social i obertura (1960- 1975) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 1 1.

El desarrollismo: canvi de model econòmic i tensions al règim 2. Transformacions demogràfiques, urbanització i societat de consum 3. Intents d'obertura institucional i repressió: de Munic a les reformes dels 60 4. El franquisme a Catalunya i l'etapa de Porcioles 5.

Mobilització social i recomposició de l'oposició antifranquista 7 La Transició a la democràcia — De la reforma política a la restauració autonòmica (1975-1978) L'atzucac del continuisme i l'onada mobilitzadora (1975-1976) El govern de Suárez i la via de la reforma política (1976) El desmantellament institucional i les eleccions de juny de 1977 La restauració provisional de la Generalitat i la Constitució de 1978 8 Resum per repassar La crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera (1900-1931) Segona República i Guerra Civil (1931-1939) Franquisme i Transició (1939-1978) Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 2 1 Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900- 1914) EN ACABAR SABRÀS Explicar les tensions econòmiques i laborals a la Catalunya de principis del segle XX. Comparar el programa de la Lliga Regionalista amb el projecte lerrouxista a Barcelona. Analitzar les causes, l'esclat i les conseqüències polítiques de la Setmana Tràgica de 1909. Identificar els passos clau de la formació de la CNT a partir de Solidaridad Obrera.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podia un partit que es deia obrerista i republicà combatre activament les vagues sindicals i oposar-se a qualsevol reivindicació catalanista a la Barcelona de 1906? A l'inici del segle XX, Catalunya va experimentar profundes transformacions demogràfiques i econòmiques que van desbordar l'estructura política de la Restauració borbònica. L'arribada al milió d'habitants, fruit de la natalitat i de la intensa immigració procedent del camp cap a les ciutats industrials, va conviure amb greus desequilibris socials, l'ascens del catalanisme polític i el creixement d'un moviment obrer combatiu.

Catalunya i la Restauració 1 Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900-1914) 2 De la Mancomunitat a la dictadura de Primo de Rivera (1914-1931) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 3 ESQUEMA Estructura sociopolítica de Catalunya (1900- 1914) 1. Transformacions agràries i l'ascens de la burgesia industrial El camp català arrossegava des de la dècada de 1880 els efectes devastadors de la fil·loxera, una plaga que va arrasar les vinyes. Tot i que a principis de segle es va aconseguir reactivar la producció vinícola, la ruïna econòmica de nombrosos pagesos va incentivar la mobilització rural.

Aquest malestar va desembocar en l'associacionisme dels camperols afectats, culminant més endavant amb la fundació de la Unió de Rabassaires l'any 1922 per defensar els arrendataris sotmesos a condicions precàries. Paral·lelament, els sectors burgesos i industrials catalans van topar amb la manca de sensibilitat de l'Estat central respecte a les seves necessitats productives. Davant un govern que no afavoria el desenvolupament econòmic modern, aquests grups van reclamar una representació política pròpia capaç d'aconseguir la descentralització de competències.

Amb aquesta finalitat, l'any 1901 es va constituir la Lliga Regionalista, orientada a presentar-se a les eleccions generals per trencar el sistema clientelar i caciquil. Malgrat les manipulacions electorals dels partits dinàstics monàrquics, la candidatura catalanista va aconseguir l'èxit i va trencar el monopoli tornista a Barcelona. COMPROVA-HO 2 Quina relació va haver-hi entre la plaga de la fil·loxera i l'associacionisme agrari català?

Sector agrari Crisis i rabassaires Fil·loxera Plaga i ruïna de la vinya Unió de Rabassaires Arrendataris organitzats (1922) Catalanisme burgès Lliga Regionalista (1901) Prat de la Riba i Cambó Descentralització i ordre social Solidaritat Catalana Unitat contra la Llei de Jurisdiccions Moviment popular i obrer Tensions urbanes a Barcelona Lerrouxisme Espanyolisme i retòrica radical Setmana Tràgica (1909) Protesta contra la lleva del Rif Fundació de la CNT (1911) Anarcosindicalisme de masses Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 4 2. Crisi industrial, conflictivitat obrera i l'evolució de la Lliga La indústria tèxtil catalana va patir una severa crisi productiva.

Els fabricants van respondre reduint plantilles, allargant les jornades i contractant massivament dones i nens com a mà d'obra molt més barata. Aquest agreujament de la precisió laboral va alimentar una intensa conflictivitat de classes. Entre el final de 1901 i 1902 va esclatar la vaga del metall, una mobilització obrera que reclamava reduir la jornada de deu a nou hores diàries. La protesta va derivar en una massiva vaga general. Davant la paralització dels centres de producció, la Lliga Regionalista va adoptar una posició contrària a les demandes dels treballadors i va prioritzar l'ordre social i els interessos patronals.

Aquesta línia conservadora es va consolidar a partir de 1903 sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. A partir de 1906, les tensions ideològiques internes van fer que la Lliga perdés el monopoli del catalanisme, provocant l'escissió de sectors progressistes que van formar noves forces polítiques d'esquerres. 3. El republicanisme radical: el lerrouxisme Com a contrapès tant a la Lliga burgesa com a les estructures caciquils tradicionals, va emergir amb força a Barcelona el Partit Republicà Radical liderat per Alejandro Lerroux.

El lerrouxisme va desplegar una estratègia populista basada en una forta demagògia discursiva orientada a captar les classes treballadores urbanes mitjançant tres eixos definits: Obrerisme: Lerroux prometia lleis de protecció laboral i millores socials a canvi del vot obrer, si bé a la pràctica es tractava d'una instrumentalització de les necessitats populars que no es traduïa en fets. Anticlericalisme: emprava un discurs agressiu i violent contra els ordes religiosos i l'Església catòlica (arribant a incitar atacs contra convents).

Anticatalanisme i espanyolisme: convertit en el gran rival electoral de la Lliga des de 1906, va promoure un nacionalisme espanyol rígid i hostil cap a les reivindicacions d'autogovern, titllades de burgeses i separatistes. Per fidelitzar la seva base social, Lerroux va teixir una densa xarxa a les perifèries obreres mitjançant ateneus, teatres i biblioteques, organitzant multitudinaris mítings dominicals als afores de la ciutat.

Model polític Lliga Regionalista Lerrouxisme (Partit Republicà Radical) Lideratges principals Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó Alejandro Lerroux Base social Burgesia industrial, comerciants, classes mitjanes Classes populars urbanes i obrers de la perifèria Eix identitari Catalanisme polític i descentralització de l'Estat Espanyolisme militant contra el catalanisme Posició social Ordre públic, defensa patronal i catolicisme Anticlericalisme radical i retòrica obrerista demagògica Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 5 COMPROVA-HO 3 Quina contradicció interna presentava l'obrerisme del projecte de Lerroux? 4.

Els fets del Cu-Cut!, la Llei de Jurisdiccions i la Solidaritat Catalana El novembre de 1905, el setmanari satíric barceloní ¡Cu-Cut!, conegut per les seves sàtires punyents contra l'estament militar, va publicar un acudit que es burlava de les derrotes de l'exèrcit. En resposta, oficials de la guarnició de Barcelona van assaltar violentament la redacció de la revista i de La Veu de Catalunya. Lluny de sancionar els militars rebels, el govern espanyol va cedir a la pressió militar aprovant el març de 1906 la Llei de Jurisdiccions. La norma establia que qualsevol ofensa o atemptat contra la unitat de la pàtria o les forces armades seria jutjat per tribunals militars.

A Catalunya, la llei va ser interpretada com una greu eina de censura i repressió contra el moviment catalanista. PROCÉS De la crisi del Cu-Cut! a la Solidaritat Catalana 1 Sàtira militar al Cu-Cut! Acudit crític amb les derrotes colonials (1905) 2 Assalt militar Oficials ataquen el Cu-Cut! i La Veu 3 Llei de Jurisdiccions Delictes contra la pàtria a judicis militars (1906) 4 Solidaritat Catalana Gran coalició per l'autonomia i la derogació La indignació va mobilitzar l'oposició. Francesc Cambó i la Lliga van organitzar una festa d'homenatge als diputats que havien votat contra la llei a Madrid, establint les bases d'una gran coalició electoral unitària: la Solidaritat Catalana (1906).

El seu programa electoral exigia: Davant d'aquest bloc es va articular l'anomenada «anti-solidaritat», integrada pels partits dinàstics monàrquics i els lerrouxistes, els quals van polaritzar el debat al voltant d'un nacionalisme espanyol abrandat. Tanmateix, les tensions entre els sectors progressistes i la Lliga (acostada al govern conservador d'Antonio Maura) van provocar la dissolució definitiva de la Solidaritat Catalana el 1909. ERROR FREQÜENT No confonguis la federació sindical Solidaridad Obrera (1907) amb la coalició política Solidaritat Catalana (1906).

Mentre la segona va ser una aliança transversal de partits polítics contra la Llei de Jurisdiccions, Solidaridad Obrera va ser una organització purament proletària per unificar el moviment sindical al marge de la política burgesa. La derogació immediata de la Llei de Jurisdiccions. 1 L'obtenció d'un règim d'autonomia per a Catalunya. 2 Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 6 5. La Setmana Tràgica de 1909 i la caiguda de Maura L'estiu de 1909, el govern d'Antonio Maura va ordenar la mobilització de reservistes per combatre a la guerra del Rif (Marroc). Aquests soldats ja havien complert el seu servei obligatori de tres anys, tenien feina i càrregues familiars.

La decisió de reclutar majoritàriament contingents a Catalunya obeïa tant a motius estructurals (era el territori més comunicat i amb millor xarxa de transport) com a la impunitat que permetia pagar la quota d'exempció als fills de les classes benestants. El 26 de juliol de 1909 es va convocar una vaga general encapçalada pel diari i la federació Solidaritat Obrera. La mobilització va derivar ràpidament en una insurrecció popular coneguda com la Setmana Tràgica: Paralització total de fàbriques i tancament forçós de comerços. Aixecament de barricades, bloqueig de les xarxes de transports i assalt a les línies de tramvies.

Crema sistemàtica de nombrosos edificis religiosos, esglésies i convents, tot i que es van respectar les vides humanes del clergat. La revolta va ser el resultat de tres corrents convergents: l'antimilitarisme (rebuig a morir per interessos colonials), l'anticlericalisme (l'Església era percebuda com una institució aliada de l'oligarquia, propietària i sense cap sensibilitat social) i la protesta social per les condicions de vida i treball. Cap als dies 30 i 31 de juliol, la intervenció contundent de l'exèrcit va sufocar la rebel·lió a la ciutat.

EXEMPLE: EL PROCÉS CONTRA FRANCESC FERRER I GUÀRDIA La reacció de l'Estat va consistir en la suspensió de la premsa d'esquerres fins al novembre, la clausura de centres republicans i centenars de detencions. Entre les penes capitals, les autoritats van condemnar Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog revolucionari fundador de l'Escola Moderna, una institució laica i racionalista orientada a trencar el monopoli religiós sobre l'educació. Sense proves que l'incriminessin en la direcció dels fets, va ser sotmès a un consell de guerra i afusellat a Montjuïc el 13 d'octubre de 1909 com a càstig per les seves idees.

L'escàndol i les protestes internacionals van obligar Alfons XIII a destituir Antonio Maura. COMPROVA-HO 4 Quins tres factors principals van desencadenar els avalots de la Setmana Tràgica? 6. L'estructuració del moviment obrer: cap a la fundació de la CNT La dura repressió posterior a la Setmana Tràgica va convèncer els treballadors de la necessitat de dotar-se d'organitzacions sindicals sòlides, autònomes i al marge de la política institucional. A partir del nucli de Solidaridad Obrera creat el 1907, l'any 1910 es van iniciar converses entre diversos col·lectius laborals. El procés va culminar el 1911 amb la constitució de la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El nou sindicat d'orientació anarcosindicalista va néixer amb 26.000 afiliats, la gran majoria a Catalunya tot i tenir presència estatal. La seva declaració d'una vaga general combativa aquell mateix any va provocar la seva immediata il·legalització governativa fins a l'any 1914. Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 7 L'obertura d'aquesta nova etapa sindical coincidiria ben aviat amb la creació de noves estructures administratives regionals (per a l'anàlisi de la Mancomunitat constituïda el 1914 sota el lideratge d'Enric Prat de la Riba, vegeu «Catalunya i la Restauració — De la Mancomunitat a la dictadura de Primo de Rivera (1914-1931)»).

IDEES CLAU La crisi agrària de la fil·loxera va mobilitzar els arrendataris de vinya fins a la constitució de la Unió de Rabassaires el 1922. La Lliga Regionalista (1901) va vertebrar políticament la burgesia catalana però va adoptar una postura conservadora i contrària a les vagues obreres. El lerrouxisme va combinar l'espanyolisme agressiu, l'anticlericalisme i un discurs obrerista que no es traduïa en fets per combatre el catalanisme a Barcelona. La Llei de Jurisdiccions de 1906, aprovada després dels atacs militars al setmanari Cu-Cut!, va donar peu a la coalició transversal Solidaritat Catalana.

La Setmana Tràgica de 1909 va ser un esclat d'antimilitarisme, anticlericalisme i protesta social causat per la lleva de reservistes per al Marroc. L'execució de Ferrer i Guàrdia va provocar la caiguda d'Antonio Maura i va esperonar la fundació de la CNT l'any 1911. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quina reacció va provocar la publicació d'un acudit satíric al setmanari Cu-Cut! el 1905? 6. Per quina raó va caure el govern conservador d'Antonio Maura després de la Setmana Tràgica? CATALUNYA I LA RESTAURACIÓ 2 De la Mancomunitat a la dictadura de Primo de Rivera (1914-1931) EN ACABAR SABRÀS Definir l'estructura administrativa i les realitzacions institucionals de la Mancomunitat de Catalunya.

Explicar els tres components de la crisi de 1917 i el seu impacte en el règim de la Restauració. Descriure el desenvolupament de la Vaga de la Canadenca i el canvi de posicionament de la Lliga Regionalista. Sintetitzar les etapes de la dictadura de Primo de Rivera i les seves actuacions contra el catalanisme. Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Com pot una institució pública transformar la xarxa d'escoles, telèfons i carreteres d'un país sense tenir capacitat per redactar ni una sola llei pròpia?

La Mancomunitat de Catalunya: abast, obra i límits La creació de la Mancomunitat de Catalunya va sorgir de la voluntat d'articular administrativament les quatre províncies catalanes. L'octubre de 1912 es va presentar el Proyecto de Ley de Mancomunidades Provinciales sota el govern de José Canalejas. Després del seu assassinat i d'un canvi polític a finals de 1913, el nou executiu conservador va tirar endavant la normativa. L'organisme es va constituir l'abril de 1914. Aquesta institució va estar sota el lideratge de la Lliga Regionalista (vegeu «Catalunya i la Restauració — Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900-1914)»).

Enric Prat de la Riba en va assumir la primera presidència fins a la seva mort el 1917, moment en què el va succeir l'arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch. Des de la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1716, representava la primera vegada que el poder estatal acceptava un organisme civil unitari per a tot Catalunya, tot i tractar-se d'una entitat d'integració provincial sense competències polítiques pròpies ni capacitat legislativa. PER RECORDAR-HO La Mancomunitat no disposava de sobirania política ni feia lleis: agrupava les competències i els pressupostos que l'Estat transferia a les quatre diputacions provincials per gestionar serveis conjunts.

Els fons econòmics transferits per l'Estat es van destinar a un ampli programa de modernització de serveis i estructures cíviques. Els seus eixos fonamentals van ser: Infraestructures i comunicacions: millora i condicionament de la xarxa de carreteres secundàries i establiment d'una xarxa telefònica catalana. Foment cultural i científic: creació de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i consolidació de la Biblioteca de Catalunya. Renovació pedagògica i tècnica: impuls d'escoles d'estiu per a mestres, obertura d'escoles tècniques per formar dones com a bibliotecàries o infermeres, gestió de l'Escola del Treball i creació de nous centres d'ensenyament tècnic professional.

COMPROVA-HO 8 Quina limitació jurídica fonamental diferenciava la Mancomunitat d'un govern autònom parlamentari com la posterior Generalitat? La Gran Guerra i la triple crisi de 1917 L'esclat de la Primera Guerra Mundial l'any 1914 va alterar la societat espanyola. El país es va declarar neutral, fet que va dividir l'opinió entre germanòfils (habitualment en sectors conservadors) i aliadòfils (en ambients liberals i esquerrans). El port de Barcelona va canalitzar vendes a tots els contendents, la qual cosa va generar un període d'intens creixement dels beneficis industrials.

Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 9 Aquest creixement va provocar greus distorsions: els preus es van disparar per l'augment de la demanda externa, mentre que els salaris no van pujar al mateix ritme. Alhora, els industrials van desaprofitar l'etapa de guanys i no van modernitzar la maquinària ni els sistemes productius de les fàbriques, agreujant la tensió social en un escenari fortament inflacionari.

L'any 1917, el sistema de la Restauració va trontollar davant tres focus de protesta simultanis: Àmbit Protagonistes Reivindicacions i esdeveniments Militar Juntes Militars de Defensa Oficials peninsulars exigien ascensos per estricta antiguitat en contraposició als mèrits de guerra dels militars africanistes. El govern va intentar dissoldre-les sense èxit. Polític Assemblea de Parlamentaris Diputats i senadors catalans van reunir-se a Barcelona i van convidar representants de tot l'Estat per exigir Corts Constituents i autonomia política per a Catalunya. L'executiu la va prohibir. Social Vaga general convocada per CNT i UGT Aturada de caràcter revolucionari o reformista segons la zona.

Eduardo Dato va respondre amb la declaració de l'estat de guerra. Després de quatre o cinc dies i 32 víctimes mortals, la vaga va fracassar però va afeblir el bloc reformista. Davant la paràlisi de les Corts per part del govern de Dato i les pressions d'Alfons XIII, la monarquia va recórrer a governs de concentració monàrquics. La Lliga va acceptar entrar en aquests executius al costat de liberals i conservadors per intentar trencar el torn dinàstic bipartidista, presentant-se a les eleccions generals de febrer de 1918 com a part del gabinet i repetint després amb el conservador Antonio Maura.

Aquesta estratègia no va portar ni la reforma constitucional ni l'autonomia política, fet que va generar fortes disputes internes a les files regionalistes. COMPROVA-HO 9 Quins dos sectors de l'exèrcit es van enfrontar durant la crisi militar de 1917 i per quin motiu? La reorganització obrera i la Vaga de la Canadenca (1919) La Confederació Nacional del Treball (CNT), creada el 1911 a partir de la federació Solidaridad Obrera i legalitzada novament el 1914, va experimentar un gran increment d'afiliats a partir de 1916.

L'estiu de 1918, l'anarcosindicalisme va celebrar el Congrés de Sants, on es va aprovar una transformació organitzativa transcendent: la substitució dels tradicionals oficis aïllats pels sindicats únics d'indústria, que agrupaven tots els rams laborals d'un mateix sector per millorar la capacitat de negociació i la contundència gremial. El final del conflicte bèl·lic internacional a finals de 1918 va enfonsar les exportacions catalanes i va obrir una dura crisi de postguerra. Davant la sobtada contracció dels mercats, les empreses van reaccionar rebaixant sous i retallant plantilles laborals.

El gener de 1919, l'empresa Riegos y Fuerza del Ebro, coneguda popularment com la Canadenca, va decidir aplicar retallades salarials als seus treballadors. La resposta sindical va iniciar una protesta que es va convertir al febrer en una vaga general a tot Barcelona. L'aturada va durar 44 dies i va paralitzar Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 10 completament el subministrament elèctric, el transport i el teixit productiu de la capital. L'executiu va declarar l'estat de guerra per provar de recuperar el control de l'ordre públic.

El març de 1919, la direcció de la CNT i les autoritats van tancar les negociacions amb una victòria per als vaguistes: La reacció obrera i la capacitat de mobilització van espantar la patronal catalana i la Lliga Regionalista. Davant l'amenaça d'un desbordament revolucionari, els dirigents de la Lliga van abandonar les seves campanyes per l'autonomia i van prioritzar la defensa de l'ordre social al costat dels sectors conservadors de l'Estat, facilitant l'aparició de formacions com la Unió Monàrquica Nacional i obrint el camí que més endavant capitalitzaria l'esquerra republicana.

ERROR FREQÜENT Confondre la vaga general revolucionària d'agost de 1917 amb la Vaga de la Canadenca de febrer de 1919. La primera va ser un moviment estatal conjunt de CNT i UGT que va acabar reprimit militarment amb víctimes morals. La segona va ser una vaga impulsada per la CNT a Barcelona que va assolir la fita històrica de la jornada legal de 8 hores. COMPROVA-HO 10 Quina conseqüència política va tenir l'èxit de la Vaga de la Canadenca en l'estratègia de la Lliga Regionalista?

La dictadura de Primo de Rivera i l'ofensiva anticatalanista (1923-1930) El setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va encapçalar un cop d'Estat que va suspendre el règim constitucional amb el suport del rei Alfons XIII. La dictadura va desenvolupar dues etapes diferenciades: Període Característiques i mesures principals Directori Militar (1923- 1925) Presentat com una fórmula transitòria. Els llocs clau de l'administració van passar a mans d'oficials de l'exèrcit. Es va fundar la Unión Patriótica com a partit oficial únic. L'èxit bèl·lic a la campanya del Marroc va consolidar el dictador en el poder.

Directori Civil (1925-1930) Institucionalització del règim. Intervencionisme econòmic amb monopolis estatals com CAMPSA i Telefònica, modernització de la xarxa ferroviària, construcció de carreteres i obres hidràuliques, al costat de mecanismes corporatius per arbitrar els conflictes laborals. Tot i que alguns sectors de la burgesia catalana havien acollit el cop militar per restablir l'ordre públic, el règim va desplegar una agressiva política d'hostilitat cap a la identitat catalana. La Mancomunitat de Catalunya va ser suspesa el març de 1925. Les autoritats van tancar nombrosos centres escolars, Readmissió de tots els treballadors acomiadats durant l'inici del conflicte laboral.

1 Assoliment legal de la jornada màxima de treball de 8 hores diàries. 2 Posada en llibertat dels obrers que havien estat empresonats durant les protestes. 3 Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 11 van destituir docents i van prohibir l'ús del català en l'ensenyament, si bé la premsa escrita va poder conservar l'edició en llengua catalana. Es van il·legalitzar els partits polítics i els sindicats obrers, i la majoria de càrrecs públics van quedar sota comandament militar.

CRONOLOGIA Evolució política i social a Catalunya (1914-1930) Aquesta persecució no va erradicar la consciència identitària sinó que va provocar la seva extensió social i la radicalització de l'oposició nacionalista. Amb la pèrdua de suport de la jerarquia militar i de la Corona, Primo de Rivera va dimitir el gener de 1930. Es va obrir aleshores l'etapa de transició de la Dictablanda, pilotada successivament pels governs del general Dámaso Berenguer i de l'almirall Juan Bautista Aznar, que resultaria incapaç d'aturar l'arribada d'un règim republicà democràtic. COMPROVA-HO 11 Què va passar amb la llengua catalana durant el govern de Primo de Rivera en l'escola i en la premsa?

IDEES CLAU La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va articular les quatre diputacions provincials per desenvolupar una xarxa d'infraestructures, ensenyament i cultura sense tenir sobirania política. La Primera Guerra Mundial va disparar els guanys del sector industrial català, però va agreujar la inflació sense modernitzar la base tecnològica de les fàbriques. L'any 1917 va concentrar les protestes de les Juntes Militars de Defensa, l'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona i la vaga general d'agost. El Congrés de Sants de 1918 va crear els sindicats únics d'indústria, clau per a la victòria de la Vaga de la Canadenca el 1919 i l'obtenció de la jornada de 8 hores.

La dictadura de Primo de Rivera va liquidar la Mancomunitat el 1925 i va prohibir el català a les aules, provocant la difusió i radicalització del sentiment catalanista. 1914 Constitució de la Mancomunitat de Catalunya encapçalada per Prat de la Riba. 1917 Triple crisi: Juntes militars, Assemblea de Parlamentaris i vaga d'agost. 1918 Congrés de Sants de la CNT i fundació dels sindicats únics d'indústria. 1919 Vaga de la Canadenca de 44 dies: conquesta de la jornada de 8 hores. 1923 Cop d'Estat de Miguel Primo de Rivera i inici del Directori Militar. 1925 Suspensió de la Mancomunitat de Catalunya i inici del Directori Civil. 1930 Dimissió del dictador Primo de Rivera i inici de la Dictablanda.

Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 12 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. En què es diferenciaven les reclamacions de les Juntes Militars de Defensa del criteri aplicat a l'Àfrica? 13. Quina innovació organitzativa va introduir la CNT al Congrés de Sants i quin objectiu perseguia? 14. Quin paper va jugar la fase coneguda com a Dictablanda en la caiguda definitiva de la monarquia d'Alfons XIII? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin va ser l'objectiu immediat de la vaga del sector del metall a Barcelona el 1901-1902? 16. Quin organisme judicial assumia les ofenses a la pàtria o a l'exèrcit amb la Llei de Jurisdiccions de 1906? 17.

Quin any es va constituir oficialment la Confederació Nacional del Treball (CNT)? 18. Quin fet concret va desencadenar la vaga general i la revolta de la Setmana Tràgica el juliol de 1909? 19. Quin caràcter jurídic tenia la Mancomunitat de Catalunya des de la seva fundació el 1914?

Proclamar la constitució de la Solidaritat Obrera a) Demanar la derogació de la Llei de Jurisdiccions b) Aconseguir la jornada de nou hores de treball c) Evitar la contractació de mà d'obra femenina d) El Tribunal Suprem civil a) L'Audiència Provincial de Barcelona b) Els tribunals militars c) Els jutjats de pau locals d) 1907 a) 1911 b) 1909 c) 1901 d) La fundació de la Unió de Rabassaires a) L'assalt militar als locals del diari Cu-Cut!

b) La il·legalització governativa del sindicat CNT c) La mobilització de reservistes per a la guerra del Rif d) Govern autonòmic dotat d'Estatut propi a) Tribunal militar d'àmbit regional català b) Òrgan administratiu sense competències polítiques c) Parlament sobirà amb capacitat legislativa d) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 13 20. Quin efecte econòmic principal va provocar a Catalunya la neutralitat durant la Gran Guerra? 21. Quina conquesta laboral històrica va aconseguir la Vaga de la Canadenca del febrer de 1919? 22. Quina mesura anticatalanista va decretar Primo de Rivera durant el mes de març de 1925?

3 La Segona República — Proclamació, autonomia i conflictivitat política (1931-1936) EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del projecte de Núria de les de l'Estatut d'Autonomia aprovat el 1932 Analitzar el conflicte agrari català i la impugnació de la Llei de Contractes de Conreu Explicar les causes, el desenvolupament i les conseqüències dels Fets d'Octubre de 1934 Comprendre l'impacte electoral del Front d'Esquerres i del Front Popular el febrer de 1936 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què un plet entre camperols arrendataris de vinya i propietaris agrícoles va acabar provocant una crisi constitucional de primer ordre a la República?

L'etapa de la Segona República (1931-1936) va representar el primer assaig de règim plenament democràtic a Espanya i la primera recuperació formal de l'autogovern català modern. Aquest període va transcórrer en un marc internacional convuls, dominat per l'impacte de la depressió econòmica mundial i la polarització política entre democràcia, feixisme i revolució social.

Augment de beneficis industrials amb inflació a) Modernització completa del sistema fabril b) Equiparació dels salaris amb el cost de la vida c) Caiguda immediata del volum d'exportacions d) La jornada de treball de 8 hores a) La supressió dels acomiadaments laborals b) La creació dels primers jurats mixtos c) L'assegurança pública de jubilació obligatòria d) La suspensió de la Mancomunitat a) El tancament de la frontera amb França b) La censura de tota la premsa en català c) La dissolució de la Lliga Regionalista d) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 14 PROCÉS Evolució política de la Segona República (1931-1936) 1.

El context internacional i la proclamació republicana A principis dels anys trenta, l'escenari mundial estava fortament condicionat pel crac borsari de 1929, que va generar una gran crisi econòmica global. A Europa, aquest context va afavorir la consolidació dels totalitarismes: Itàlia funcionava sota la dictadura feixista des de mitjan dècada de 1920, convertint-se en model per a altres moviments, mentre que l'any 1933 Adolf Hitler assolia el poder a Alemanya. Aquesta dinàmica va radicalitzar les organitzacions d'esquerra per frenar l'avenç feixista. Espanya, en canvi, va emprendre la via democràtica després de la fi de la dictadura de Primo de Rivera i la posterior dictablanda.

Els comicis municipals del 12 d'abril de 1931, convocats per desarticular el control dels cacics, van oferir un triomf aclaparador a les candidatures republicanes a les grans ciutats. Davant la negativa de l'exèrcit a defensar el règim monàrquic, Alfons XIII va abandonar el país. A Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va guanyar amb contundència. El 14 d'abril de 1931, Lluís Companys va accedir a l'Ajuntament de Barcelona per onejar la bandera tricolor i proclamar la República. Poc després, Francesc Macià va assumir el lideratge polític i va proclamar l'Estat Català integrat en una federació de pobles ibèrics.

Aquesta declaració va obligar a una ràpida negociació amb els representants del govern provisional constituït a Madrid aquella mateixa tarda. DEFINICIÓ La Generalitat de Catalunya va renéixer a l'abril de 1931 com la institució d'autogovern català encarregada d'assumir les funcions executives, administratives i legislatives sobre les quatre províncies catalanes en el marc de l'Estat republicà.

Proclamació republicana Comicis d'abril de 1931 i restauració de la Generalitat 1 Bienni Progressista Reformes socials i aprovació de l'Estatut de 1932 2 Bienni Negre Gir de centredreta i contrareforma política i agrària 3 Fets d'Octubre de 1934 Insurrecció obrera, Estat Català i suspensió autonòmica 4 Front Popular i d'Esquerres Victòria electoral el 1936, amnistia i restabliment 5 Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 15 COMPROVA-HO 24 Quina relació va haver-hi entre el pronunciament municipal de Barcelona del 14 d'abril de 1931 i el pacte posterior que va fundar la Generalitat? 2.

El Bienni Progressista i l'Estatut d'Autonomia (1931-1933) El primer cicle de govern republicà va estar orientat a una transformació modernitzadora de les institucions estatals. Les principals reformes van incloure la separació efectiva entre l'Església i l'Estat per posar fi a la tutela religiosa, la reforma i modernització de l'exèrcit, una legislació social progressista acompanyada d'una reforma agrària basada en indemnitzacions econòmiques als propietaris, l'expansió escolar i el reconeixement del sufragi universal tant masculí com femení.

En l'àmbit català, la comissió d'experts reunida al santuari de Núria va redactar l'any 1931 l'anomenat Estatut de Núria, ratificat pel poble català en un plebiscit amb una victòria contundent del sí. No obstant això, el text va patir retallades substancials durant el seu debat a les Corts espanyoles fins a l'aprovació definitiva al setembre de 1932. Àmbit Projecte de Núria (1931) Estatut aprovat a les Corts (1932) Estructura estatal Estatut d'un Estat autònom federat amb la República. Regió autònoma dins un Estat integral. Llengua El català com a única llengua oficial a Catalunya. Cooficialitat del català i el castellà. Ordre públic Competència exclusiva catalana sobre els cossos policials.

Policia i governadors civils sota comandament compartit o estatal. Ensenyament Exclusiu de la Generalitat. Sistema educatiu compartit entre l'Estat i la Generalitat. Després de l'aprovació estatutària, la Generalitat va perdre el caràcter provisional. L'octubre de 1932 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament de Catalunya, que van confirmar l'hegemonia d'ERC i van portar a Francesc Macià a la presidència formal del govern català. COMPROVA-HO 25 Quina diferència bàsica hi ha entre la definició territorial de l'Estatut de Núria i el text aprovat el setembre de 1932? 3.

Impacte econòmic i tensions en el moviment obrer Els efectes de la crisi internacional dels anys trenta van perjudicar l'activitat econòmica. A Catalunya, el comerç exterior va patir una caiguda dràstica en les exportacions agroalimentàries tradicionals com ara l'oli, els aiguardents i el vi. El sector del teixit cotoner va notar un impacte més moderat perquè destinava el gruix de la seva producció al mercat interior espanyol. Malgrat tot, l'augment de la desocupació i la precarietat laboral van desencadenar una onada de vagues obreres per exigir millors condicions.

Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 16 Aquesta situació va provocar un desplaçament del suport popular d'ERC cap a la CNT (per a més context, vegeu «Catalunya i la Restauració — Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900- 1914)»). El sindicat anarquista patia una forta fractura interna: Trentistes: sector sindicalista moderat que defensava l'acció organitzada, pragmàtica i respectuosa amb els temps legals per consolidar conquestes laborals. Faistes (membres de la FAI): sector radical partidari de la revolució social immediata sense col·laboració amb les institucions burgeses.

La Federació Anarquista Ibèrica va imposar la seva línia mitjançant l'anomenada gimnàstica revolucionària, pràctica consistent en petites insurreccions locals on s'assaltava l'ajuntament, es proclamava el comunisme llibertari i s'acabava provocant la intervenció armada de l'exèrcit i una dura repressió. COMPROVA-HO 26 Quina diferència fonamental separava la tàctica dels trentistes de la dels faistes dins la CNT? 4. El Bienni Negre i la Llei de Contractes de Conreu (1933-1934) A finals de 1933, les eleccions generals van donar la victòria a les forces de centredreta i de dreta radical, iniciant el conegut com a Bienni Negre o conservador (1933-1936).

El nou executiu central va desplegar un programa de contrareformes destinat a frenar o desmantellar les lleis educatives, religioses i socials aprovades durant l'etapa anterior. En el camp català, la caiguda dels preus agrícoles i les pèrdues continuades van accelerar les reivindicacions dels arrendataris de vinya agrupats a la Unió de Rabassaires (fundada el 1922). Els camperols exigien suprimir el pagament en espècie d'una part de les collites i accedir a la propietat de les terres treballades durant generacions. En resposta, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei de Contractes de Conreu el 12 d'abril de 1934.

DEFINICIÓ La Llei de Contractes de Conreu facultava qualsevol pagès rabassaire que hagués treballat una terra de forma continuada durant almenys 18 anys a adquirir-ne la propietat. Establia la venda obligatòria per a l'amo, un preu negociat o fixat per un jutge designat per la Generalitat, i un ajornament del pagament durant 15 anys. L'oposició dels propietaris no es va fer esperar: l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre i la Lliga Regionalista (per a més detall, vegeu «Catalunya i la Restauració — Catalanisme, lerrouxisme i conflictivitat social (1900-1914)») van instar el govern de Madrid a recórrer la norma.

El govern espanyol va presentar un recurs per invasió de competències davant el Tribunal de Garanties Constitucionals, el qual va anul·lar la llei. En resposta a aquest greuge, el Parlament català va tornar a votar el mateix text sense cap modificació, generant un xoc institucional sense precedents.

Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 17 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Conflicte rabassaire Punt mort per l'anul·lació de la Llei de Contractes Contrareformes del Bienni Desmantellament de la legislació progressista des de Madrid Entrada de la CEDA Por d'una deriva feixista en el poder central Fets d'Octubre de 1934 a Catalunya Suspensió de l'autogovern Clausura del Parlament i anul·lació de l'Estatut del 32 Empresonament de la Generalitat Condemna a reclusió de Companys i del seu govern Governança sota tutela Nomenament d'un governador general amb suport de la Lliga ERROR FREQÜENT No confongueu la Llei de Contractes de Conreu amb la Reforma Agrària espanyola.

La llei catalana no expropiava grans latifundis sense conrear, sinó que atorgava el dret de compra als arrendataris de vinya històrics que portessin 18 anys conreant la mateixa parcel·la. COMPROVA-HO 27 Quina via jurídica va emprar el govern central per frenar la Llei de Contractes de Conreu aprovada pel Parlament? 5. Els Fets d'Octubre de 1934 i el Front d'Esquerres L'entrada de ministres de la confederació de dretes catòlica (CEDA) al govern central la tardor de 1934 va ser percebuda per l'esquerra com una amenaça feixista imminent. El PSOE i la UGT van declarar una vaga general revolucionària a tot l'Estat.

A les conques mineres d'Astúries, la vaga es va convertir en una insurrecció obrera armada que va ser esclafada per l'exèrcit sota el comandament directe del general Franco, deixant milers de víctimes i presoners. A Catalunya, el president Lluís Companys es va sumar a la mobilització institucional i el 6 d'octubre de 1934 va proclamar l'Estat Català dins de la República Federal espanyola. Les forces militars de la regió van sufocar la revolta ràpidament. Les conseqüències repressives van ser immediates: Detenció de tot el govern de la Generalitat (inclosos membres d'ERC i personalitats com Pompeu Fabra) i condemna a penes de reclusió o cadena perpètua.

Suspensió indefinida de l'Estatut d'Autonomia de 1932 i clausura de l'activitat del Parlament. Anul·lació de la Llei de Contractes de Conreu, exigència del pagament immediat d'arrendaments pendents sota amenaça de desnonament i repressió de la premsa progressista. Nomenament d'un governador civil general dotat de competències executives i judicials, amb el suport de la Lliga en el govern tutelat. Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 18 L'ofensiva contrareformista va forçar una estratègia d'unitat electoral a l'esquerra per frenar el feixisme. A principis de 1936 es van formar coalicions àmplies: el Front Popular a escala espanyola i el Front d'Esquerres a Catalunya.

Les eleccions de febrer de 1936 van donar la victòria a aquest bloc democràtic. El triomf del febrer va suposar l'excarceració dels presos polítics mitjançant una amnistia immediata, el restabliment de l'Estatut i les institucions de la Generalitat, la reactivació de la Llei de Contractes de Conreu i el retorn del sector moderat al control dels sindicats a la CNT. COMPROVA-HO 28 Quines conseqüències directes van tenir els Fets d'Octubre de 1934 per a les institucions d'autogovern catalanes? IDEES CLAU La proclamació del 14 d'abril de 1931 va donar pas a la restauració de la Generalitat i a l'aprovació de l'Estatut de 1932 retallat respecte a Núria.

L'anarquisme català de la CNT va quedar polaritzat entre el pragmatisme gradual dels trentistes i la insurrecció faista de la 'gimnàstica revolucionària'. La Llei de Contractes de Conreu de 1934 va enfrontar la Generalitat amb els propietaris i el govern central, causant un greu conflicte de competències. El fracàs dels Fets d'Octubre de 1934 va implicar l'empresonament del govern de Companys i la suspensió indefinida de l'autonomia catalana. La victòria electoral del Front Popular i el Front d'Esquerres el febrer de 1936 va portar l'amnistia política i el restabliment de la Generalitat republicana. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29.

En què es diferenciava el projecte de l'Estatut de Núria (1931) del text promulgat per les Corts espanyoles el 1932? 30. Quin paper van tenir els sectors rabassaires en l'origen del conflicte competencial de 1934? 31. Quins efectes immediats van tenir les eleccions generals de febrer de 1936 sobre l'autogovern de Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Qui va proclamar la República des de l'Ajuntament de Barcelona el 14 d'abril de 1931? Lluís Companys a) Francesc Macià b) Pompeu Fabra c) Manuel Azaña d) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 19 33. Quin any es va aprovar la Llei de Contractes de Conreu al Parlament? 34.

Com es deia el sector de la CNT partidari de l'acció legal? 35. Quina conseqüència directa van patir les institucions catalanes després de l'octubre de 1934? 4 Guerra Civil i Revolució — De la resistència revolucionària a la desfeta republicana (1936-1939) EN ACABAR SABRÀS Distingir la dualitat de poder entre la Generalitat i el Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Explicar els models d'autogestió obrera en la indústria catalana durant el conflicte. Identificar les causes i els actors enfrontats durant els Fets de Maig de 1937. Analitzar els efectes del trasllat del govern republicà a Barcelona i la dimensió de l'èxode de 1939.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 36 Com pot una victòria contra una insurrecció militar acabar generant una crisi d'autoritat dins del mateix govern que s'ha defensat? El cop d'Estat del juliol de 1936 i l'esclat revolucionari Les reformes endegades durant la Segona República van topar amb una forta oposició dels sectors més conservadors. Aquests grups veien amb alarma la reforma agrària, la separació entre l'Església i l'Estat i el reconeixement de l'autonomia catalana (vegeu «La Segona República — Proclamació, autonomia i conflictivitat política (1931-1936)»). La victòria electoral del Front Popular i del Front d'Esquerres el febrer de 1936 va precipitar la conspiració colpista.

A Catalunya, la insurrecció militar iniciada el 18 de juliol va sortir als carrers el 19 de juliol de 1936. L'aixecament va fracassar ràpidament a causa d'una deficient planificació i de l'absència d'un lideratge indiscutible entre els rebels destinats al Principat. La resposta popular immediata i la lleialtat de sectors de les forces de seguretat van desbaratar els plans insurgents.

1936 a) 1931 b) 1932 c) 1934 d) Lligaires a) Faistes b) Rabassaires c) Trentistes d) Nacionalització dels conreus de vinya a) Suspensió de l'Estatut d'Autonomia b) Convocatòria d'eleccions al Parlament c) Proclamació de la independència d) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 20 DEFINICIÓ Dualitat de poder: coexistència conflictiva entre la legalitat republicana formal, representada per la Generalitat, i el poder efectiu exercit sobre el terreny pels comitès obrers armats.

La neutralització de la revolta va desencadenar un fenomen imprevist: l'enfonsament de les estructures tradicionals de l'ordre públic i l'armament massiu de les classes populars sota la direcció dels sindicats. Per canalitzar aquesta força al marge de la burocràcia ordinària, es va establir el juliol de 1936 el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. Aquest organisme integrava partits del Front d'Esquerres i organitzacions obreres, tot i que el control efectiu el retenia la CNT gràcies al seu predomini als carrers armats. COMPROVA-HO 37 Quina conseqüència directa va tenir el fracàs del cop militar del 19 de juliol a Catalunya sobre el control de les armes?

L'autonomia de guerra i la reorganització econòmica Entre el juliol de 1936 i el maig de 1937, Catalunya va experimentar una etapa de semi-independència pràctica coneguda com l'autonomia de guerra. La dissolució del Comitè Central de Milícies Antifeixistes el setembre de 1936 va reintegrar nominalment les funcions de govern a la Generalitat republicana, la qual va assumir àmplies competències militars, d'ordre públic i de gestió econòmica sense coordinació prèvia amb l'administració central. L'abandonament dels llocs de treball per part de nombrosos patrons i empresaris va generar un buit de direcció industrial.

Davant la urgència de mantenir la producció fabril, els obrers van improvisar nous mecanismes de gestió col·lectiva: Empreses grans: es va establir la col·lectivització industrial, on la propietat passava a mans dels empleats i la direcció s'articulava mitjançant assemblees de treballadors i comitès d'empresa. Petites empreses: atès que la direcció o propietat continuava present, es va optar per instaurar comitès de control obrer per supervisar les decisions patronals i les condicions de producció.

Aquesta transformació econòmica revolucionària i la creixent sobirania de la Generalitat van generar friccions creixents amb el govern de la República, que desitjava recuperar el comandament sobre els recursos i les institucions catalanes. COMPROVA-HO 38 Com es diferenciava la gestió obrera entre les grans indústries i els petits negocis durant l'estiu de 1936? Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 21 PROCÉS Evolució del poder a Catalunya (1936-1939) La fractura interna: els Fets de Maig de 1937 La convivència armada entre les forces antifeixistes es va esquerdar definitivament a la primavera de 1937.

La discrepància entre prioritzar la revolució social o concentrar tots els esforços en la disciplina bèl·lica va culminar en els anomenats Fets de Maig, iniciats el 3 de maig de 1937 a Barcelona Durant quatre dies, la capital catalana va patir combats urbans que van funcionar com una autèntica guerra civil interna dins del propi bàndol republicà. Bloc polític i sindical Organitzacions principals Objectiu estratègic fonamental Revolucionaris Anarquistes (CNT-FAI) i marxistes antiestalinistes (POUM) Vincular la victòria bèl·lica a la immediata conquesta de la revolució social obrera.

Institucionals i comunistes Govern de la Generalitat, PSUC i forces governamentals Prioritzar l'ordre intern, la disciplina militar única i la subjecció a l'Estat per vèncer la guerra. ERROR FREQÜENT No confongueu els bàndols dels Fets de Maig: no va ser una lluita entre feixistes i republicans, sinó un enfrontament armat intern entre sectors revolucionaris (CNT-FAI i POUM) i els defensors de la centralització estatal (Generalitat, PSUC i govern central). Fracàs colpista i armament Juliol de 1936: el carrer s'arma sota control sindical obrer. 1 Comitè de Milícies Juliol-setembre 1936: predomini anarquista sobre la legalitat formal.

2 Autonomia de guerra Fins al maig de 1937: la Generalitat assumeix atribucions extraordinàries. 3 Fets de Maig de 1937 Xoc armat intern que culmina amb la derrota revolucionària. 4 Recentralització republicana Juny de 1937: trasllat del govern a Barcelona i retallada competencial. 5 Èxode i desfeta Principis de 1939: fugida de 500.000 persones cap a França. 6 Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 22 La retallada autonòmica, la desfeta i l'èxode de 1939 La resolució dels Fets de Maig va segellar la derrota de l'anarquisme hegemònic i va accelerar la recentralització republicana.

El juny de 1937, el govern de la República va acordar el seu trasllat des de València a Barcelona. Aquesta decisió, executada sense que existís un perill militar imminent sobre València, va tenir una finalitat essencialment política: reduir el marge d'actuació de la Generalitat, limitar l'autonomia catalana i canalitzar directament tots els recursos humans i materials cap a l'esforç de guerra estatal. La posterior pèrdua de capacitat defensiva va desembocar en l'ocupació franquista de Catalunya a principis de 1939. La retirada cap al nord va generar un èxode massiu de població civil, funcionaris i soldats.

EXEMPLE Durant els mesos de gener i febrer de 1939, aproximadament 500.000 persones van travessar els passos fronterers pirinencs cap a França, on van ser recloses en condicions precàries en camps de concentració francesos. L'abast d'aquesta fugida va representar un sotrac històric sense precedents: no només va suposar un desplaçament humà ingent, sinó també la pràctica desaparició de l'elit política, cultural i acadèmica republicana dels anys trenta, deixant el teixit institucional català completament desarticulat. COMPROVA-HO 39 Quina intenció política va motivar el trasllat del govern republicà de València a Barcelona el juny de 1937?

IDEES CLAU El fracàs del cop militar del 19 de juliol a Catalunya va trencar el monopoli estatal de les armes i va atorgar el control real del carrer a les milícies obreres. El Comitè Central de Milícies Antifeixistes va exercir el poder efectiu des del juliol fins a la seva dissolució el setembre de 1936. L'economia es va reorganitzar mitjançant col·lectivitzacions en grans indústries i comitès de control obrer en petits negocis. Els Fets de Maig de 1937 van enfrontar els revolucionaris (anarquistes i POUM) amb els partidaris de l'ordre estatal (Generalitat i PSUC).

El govern central es va traslladar a Barcelona el juny de 1937 per retallar l'autonomia catalana i recentralitzar la direcció bèl·lica. La desfeta final republicana el 1939 va empènyer unes 500.000 persones cap a camps de concentració francesos, liquidant la classe dirigent i intel·lectual catalana. Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 23 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Quins dos organismes van encarnar la dualitat de poder a Catalunya a l'inici de la Guerra Civil? 41. Per què els Fets de Maig de 1937 van suposar un punt d'inflexió en l'autonomia de Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42.

Quin organisme ostentava el control militar efectiu a Catalunya just després del juliol de 1936? 43. Quina mesura es va aplicar a les petites empreses on l'amo no havia fugit? 44. Quins grups es van enfrontar durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona? 45. Quin va ser el destí immediat dels refugiats de l'èxode de 1939 en creuar la frontera?

L'Exèrcit Popular Central de Madrid a) El Parlament de Catalunya republicà b) La Junta de Defensa Nacional c) El Comitè Central de Milícies Antifeixistes d) Nacionalització estatal immediata a) Expropiació forçosa comunitària b) Clausura i desmantellament fabril c) Comitès de control obrer d) Sindicats catòlics contra obrers de la CNT a) Militars rebels contra milícies anarquistes b) Partidaris de la República contra carlins c) Anarquistes i POUM contra Generalitat i PSUC d) Camps de concentració a França a) Retorn immediat negociat amb Franco b) Integració laboral a les fàbriques franceses c) Embarcament directe cap a Mèxic d) Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 24 5 El primer franquisme — Autarquia, repressió i supervivència del règim (1939-1959) EN ACABAR SABRÀS Identificar els fonaments polítics, les institucions i les Lleis Fonamentals que van apuntalar la dictadura franquista.

Explicar l'aparell repressiu de postguerra, distingint la funció dels camps de concentració, les seves categories i les lleis punitives. Analitzar l'impacte socioeconòmic de l'autarquia dels anys 40 i la seva transformació durant l'obertura dels anys 50. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com va passar un règim condemnat per l'ONU per ser aliat de Hitler a convertir-se en un soci preferent dels Estats Units a penes set anys després? La fi de la Guerra Civil a l'abril de 1939 va liquidar les institucions democràtiques de la Segona República i l'autonomia de Catalunya.

El nou règim va instaurar una dictadura personalitzada, sustentada en l'exèrcit, l'Església catòlica i el partit únic, que va aplicar una violenta repressió sistemàtica i va imposar un model econòmic autàrquic amb greus conseqüències materials i humanes. ESQUEMA Estructura del primer franquisme (1939-1959) Règim Franquista Concentració de poders personals en Franco Pilars del poder Exèrcit, Església i partit únic FET- JONS Leyes Fundamentales Fuero del Trabajo, Cortes, Sucesión...

Mecanismes repressius Camps de concentració i Lleis Punitives Classificació A-D Avaluació i depuració de presoners de guerra Model econòmic Autarquia dels 40 i gir tecnòcrata dels 50 Pactes de 1953 i SEAT Sortida de l'aïllament i recuperació industrial Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 25 Fonaments institucionals i pilars del poder Durant el conflicte bèl·lic, Francisco Franco va concentrar tots els poders: cap de l'Estat, cap de govern i generalíssim dels exèrcits. A partir de 1938, aquesta concentració va esdevenir absoluta, sense divisió de poders ni control democràtic.

En els seus darrers anys de vida, Franco va delegar la presidència del govern en Carlos Arias Navarro gràcies al marc legal que ell mateix havia establert. L'arquitectura política es va fonamentar en tres pilars essencials: L'exèrcit: Garant de l'ordre públic i braç executor fonamental en les tasques repressives tant en la guerra com en la immediata postguerra. L'Església catòlica: Va atorgar legitimitat moral i doctrinal al nou Estat sota el concepte de nacionalcatolicisme. La identitat hispànica es definia per la religiositat, el patriotisme i un elevat sentit del deure moral.

Amb el temps, sectors eclesiàstics es van anar distanciant del règim fins a arribar a tensions evidents durant els anys setanta. El partit únic: Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET-JONS), instituït mitjançant el decret d'unificació promulgated l'abril de 1937, que va monopolitzar l'enquadrament polític i ideològic de la societat. Sense una constitució democràtica, el règim va promulgar progressivament un conjunt de Leyes Fundamentales per institucionalitzar el seu funcionament: Llei Fonamental Contingut bàsic i funció política Fuero del Trabajo Prohibeix els sindicats de classe i integra el sindicalisme vertical dins l'estructura de l'Estat.

Ley Constitutiva de Cortes Crea unes corts de caràcter corporatiu i orgànic totalment subordinades a les directrius del govern. Fuero de los Españoles Declaració de deures i drets restrictius pensada per maquillar la imatge exterior de la dictadura. Ley del Referéndum Nacional Faculta Franco per sotmetre lleis a consulta popular directa quan ho consideri oportú (només aplicada dos cops). Ley de Sucesión en la Jefatura del Estado Defineix Espanya com a regne i atorga a Franco el dret exclusiu de designar el seu successor. Ley de Principios del Movimiento Nacional Declara els principis doctrinals del franquisme com a permanents i incompatibles amb el pluralisme polític.

Ley Orgánica del Estado Permet separar els càrrecs de cap d'Estat i cap de govern per facilitar la delegació de funcions. COMPROVA-HO 47 Per quina raó el franquisme va aprovar les Lleis Fonamentals de manera esglaonada en comptes d'una constitució convencional? Història de Catalunya i Espanya contemporània (1900-1978) 26 L'aparell repressiu i la saturació carcerària La construcció del règim va anar acompanyada d'una depuració massiva dels vençuts mitjançant una doble via: una xarxa provisional de camps de concentració i un entramat legislatiu punitiu d'efectes retroactius.

Els camps de concentració acollien exclusivament homes, ja que les dones no eren considerades subjectes d'acció política pel règim. En aquests recintes, els interns eren investigats mitjançant informes locals i avals per determinar el seu destí. La classificació oficial s'establia en cinc categories: Grup Situació i resolució del presoner A Alliberament del camp; si estaven en edat militar eren mobilitzats i enviats al front amb l'exèrcit franquista. AD Presoners amb informes contradictoris o dubtosos pendents d'aclariment. B Continuaven confinats al camp a l'espera d'una resolució posterior sobre la seva situació.

C Enviats directament a presons convencionals per aplicar-los el codi penal ordinari o militar. D Interns acusats de delictes comuns previs segons el codi penal. El suport legal d'aquesta repressió es va articular a través de dues normes claus: Ley de Responsabilidades Políticas: Dirigida a perseguir i castigar la intel·lectualitat republicana i els opositors. Contemplava tres sancions: inhabilitació laboral temporal o perpètua, confinament obligatori fora de la ciutat de residència habitual i sancions econòmiques amb multes o confiscacions transmissibles a la família en cas de mort de l'inculpat.

Ley de Seguridad del Estado: Sancionava qualsevol oposició o actuació contrària a la dictadura, imposant condemnes que podien arribar a la pena de mort. Aquesta persecució va provocar la sobresaturació immediata de les presons convencionals. Per allotjar els milers de condemnats, les autoritats van haver d'habilitar espais…