Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya

I 0 flashcards i 29 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA I D'ESPANYA Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de l'assignatura: de la Nova Planta i la Revolució Industrial a la Segona República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició democràtica.

APREN.AI Índex Bases històriques 1 El segle XVIII català: De la Nova Planta a la protoindustrialització L'organització institucional anterior a 1714 i la Guerra de Successió La ruptura institucional: El Decret de Nova Planta Dinamisme demogràfic i modernització agrícola Comerç amb Amèrica i aparició de la manufactura d'indianes 2 Crisi de l'Antic Règim, Guerra del Francès i la Revolució Liberal La fragilitat del model colonial català i els conflictes internacionals La crisi de 1808 i la Guerra del Francès La revolució política a Cadis: la Constitució de 1812 La necessitat de mercat interior i el gir liberal català Oscil·lacions entre absolutisme i liberalisme (1814-1833) Catalunya al segle XIX 3 Demografia, urbanisme i transformacions espacials a Barcelona La transició demogràfica i la fractura territorial catalana Barcelona sota el setge militar: densificació i espais desamortitzats L'enderroc de les muralles i el Pla Cerdà L'annexió dels municipis del pla el 1897 4 La industrialització catalana: Del camp a la màquina de vapor L'evolució del camp català: de l'expansió de la vinya al desastre de la fil·loxera La revolució industrial tèxtil: la força del vapor i el cotó Cicles de creixement i conjuntures exteriors del tèxtil català 5 Estructura social i conflictivitat política: Burgesia, proletariat i carlisme 1.

La burgesia industrial: organització corporativa i sociabilitat 2. La batalla aranzelària: proteccionisme contra lliurecanvisme 3. El proletariat fabril: explotació, colònies i associacionisme 4.

La reacció tradicionalista: el carlisme i la fractura a tres bandes 6 Catalanisme — De la Renaixença cultural a la formulació política La supervivència del català i la ruptura del Romanticisme La Renaixença cultural i els Jocs Florals Del Sexenni Democràtic al Memorial de Greuges Articulació doctrinal i l'impacte de la crisi de 1898 Primer terç del segle XX Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 1 7 Demografia i modernització econòmica: L'era de l'electricitat El creixement demogràfic i el concepte de «país capgròs» Les dues onades migratòries del primer terç del segle XX El declivi relatiu del camp i la reorientació vitivinícola La transició energètica: de la dependència del carbó a «La Canadenca» Cicles de l'economia fabril: diversificació, Gran Guerra i anys vint 8 El sistema electoral de la Restauració i la ruptura catalana El funcionament del torn dinàstic i el frau electoral La fallida del torn a Catalunya i el nou escenari de 1901 Dels fets del Cu-cut!

a la Llei de Jurisdiccions La resposta unitària: Solidaritat Catalana 9 La Setmana Tràgica de 1909 i les seves repercussions El context previ: tensió social a Barcelona i l'aventura colonial al Marroc La guspira: el Barranc del Llop i la discriminació militar De la vaga general a la insurrecció anticlerical El desenllaç dels aldarulls i l'aïllament del moviment La repressió de Maura i el procés contra Ferrer i Guàrdia 10 Obrerisme, anarquisme i fundació de la CNT La Primera Internacional: fractura entre marxisme i bakuninisme De la clandestinitat a 'La Mano Negra' i el socialisme madrileny L'època del terrorisme individual: la 'propaganda pel fet' De Solidaritat Obrera a la fundació de la CNT 11 La Mancomunitat de Catalunya i la crisi estatal de 1917 Natura i orígens de la Mancomunitat de Catalunya L'obra de govern: modernització tècnica, educativa i d'infraestructures La Primera Guerra Mundial i la polarització de la societat La crisi múltiple de 1917: fallida militar, política i social 12 Pistolerisme, vaga de La Canadenca i col·lapse de la Restauració La reorganització anarcosindicalista: el Congrés de Sants (1918) El canvi de cicle econòmic i l'esclat de La Canadenca (1919) La contraofensiva patronal: Federació Patronal, Sometent i Sindicat Lliure L'espiral del pistolerisme i la violència d'Estat (1919-1923) Crisi colonial i descomposició final de la Restauració 13 La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya (1923-1930) El cop d'Estat de 1923 i la posició de la burgesia catalana La persecució del catalanisme i la liquidació de la Mancomunitat Estructures del règim i estratègies de l'oposició política L'independentisme combatiu: Francesc Macià i el Complot de Prats de Molló Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 2 La Segona República 14 La caiguda de la monarquia i la proclamació de la República La crisi final de la monarquia: de la 'Dictablanda' a les urnes La confluència de l'oposició: el Pacte de Sant Sebastià i Jaca La fundació d'ERC i el veredicte de les urnes Les jornades d'abril a Barcelona: de la República Catalana a la Generalitat 15 Crisi econòmica dels anys 30, conflicte rabassaire i tensions sindicals L'impacte de la Gran Depressió a l'economia catalana El camp català i el conflicte rabassaire La fractura interna a la CNT: faistes enfront de trentistes 16 El Parlament de 1932 i les grans reformes del Bienni d'Esquerres L'aprovació de l'Estatut i les eleccions parlamentàries de 1932 Dualitat de lideratges: de Francesc Macià a Lluís Companys El Bienni Reformador estatal (1931-1933) i la resistència conservadora Les eleccions generals de 1933 i la ruptura de la sintonia política 17 El Sis d'Octubre de 1934, la repressió del Bienni Negre i el Front d'Esquerres L'ascens del feixisme europeu i la crisi d'octubre de 1934 La jornada del Sis d'Octubre a Barcelona La repressió del Bienni Negre i la desarticulació autonòmica L'escàndol de l'estraperlo i les eleccions de febrer de 1936 La Guerra Civil 18 L'alçament colpista de juliol de 1936 i el seu fracàs a Barcelona La conspiració cívico-militar de la primavera de 1936 El context polític català previ a la insurrecció L'inici del cop d'estat i la batalla urbana del 19 de juliol a Barcelona L'impacte territorial i l'emergència involuntària del doble poder 19 La revolució a la rereguarda i la pugna pel poder: Dels Comitès als Fets de Maig El col·lapse de l'Estat i l'etapa del doble poder La restauració institucional i el gran dilema: guerra o revolució El creixement del PSUC i la influència soviètica Els Fets de Maig de 1937 i la repressió del POUM 20 Economia de guerra, violència a la rereguarda i els bombardejos aeris L'economia de guerra: col·lectivitzacions i centralització Violència revolucionària, repressió i fugida a la zona franquista La nova dimensió bèl·lica: bombardejos massius i defensa passiva 21 Dimensió internacional, la Batalla de l'Ebre i l'ocupació militar de Catalunya La internacionalització del conflicte i la no-intervenció Solidaritat antifeixista: les Brigades Internacionals Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 3 Dels fronts inicials al trencament d'Aragó La Batalla de l'Ebre (juliol - novembre de 1938) La campanya de Catalunya, caiguda de Barcelona i l'èxode de 1939 El primer franquisme 22 La repressió sistemàtica, depuracions i desmantellament institucional Naturalesa del franquisme inicial: legitimitat bèl·lica i totalitarisme L'èxode republicà, la repressió econòmica i el càstig penal La depuració civil obligatòria Desmantellament institucional i repressió lingüística i cultural El monopoli informatiu: censura i premsa oficial 23 L'autarquia econòmica, el sindicat vertical i l'estructura del poder local L'autarquia econòmica i el col·lapse industrial El sindicat vertical i les condicions de vida obreres Estructura del poder provincial i municipal a Catalunya El partit únic: FET y de las JONS 24 Les classes socials sota la dictadura, els maquis i la salvació internacional de Franco Naturalesa del règim i fractura social a Catalunya L'impacte de la Segona Guerra Mundial: de l'entusiasme al pànic La lluita armada guerrillera: els maquis i la Vall d'Aran Aïllament diplomàtic, Guerra Freda i desfalangització 25 La Catalunya dels anys 50 — Reconeixement exterior, el despertar catòlic i les vagues de tramvies El reconeixement exterior i la legitimació internacional del franquisme La crisi de l'oposició tradicional i l'hegemonia del PSUC El despertar catòlic de classe mitjana: el grup CC i Jordi Pujol Les protestes de masses: les vagues de tramvies de 1951 i 1957 La dècada dels 60 26 Pla d'Estabilització, desarrollismo i el boom migratori La crisi de l'autarquia i el Pla d'Estabilització de 1959 Impactes inicials: deflació, atur i emigració exterior Plans de Desenvolupament i el nou panorama industrial català L'onada migratòria peninsular i l'urbanisme marginal 27 Canvis socioculturals i el nou moviment obrer i universitari Transformació dels patrons de consum i noves tecnologies Secularització, crisi familiar i l'impacte del turisme El nou moviment obrer: fundació i estratègia de CCOO Massificació universitària, protesta estudiantil i la creació de la UAB La represa cultural i el nou catalanisme Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 4 Crisi i extinció de la dictadura 28 La Llei de Premsa, la successió monàrquica i l'esclat de la crisi del petroli L'esgotament del franquisme davant les transformacions socials La paradoxa informativa: la Llei de Premsa de 1966 La successió a la «monarquia del 18 de juliol» La crisi del petroli de 1973 i la ruptura de la bonança La confluència de les mobilitzacions socials 29 El búnquer franquista, Salvador Puig Antich i el camí cap a la Transició L'enrocament del franquisme i l'assassinat de Carrero Blanco El gabinet d'Arias Navarro i el miratge de l'oberturisme La tardor de 1975: escalada armada, afusellaments i aïllament exterior La proclamació monàrquica i el gir cap a la reforma política 30 Resum per repassar El segle XVIII i la fallida de l'Antic Règim El segle XIX: industrialització, societat i catalanisme El primer terç del segle XX (1900-1931) La Segona República i la Guerra Civil (1931-1939) El franquisme i la Transició (1939-1978) Cronologia fonamental Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 5 1 El segle XVIII català: De la Nova Planta a la protoindustrialització EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de les Corts catalanes i de la Diputació del General abans de la seva supressió el 1714. Identificar les conseqüències polítiques, lingüístiques i educatives del Decret de Nova Planta de 1716. Explicar com l'especialització en la vinya i l'abolició del monopoli de Cadis van finançar el naixement de la indústria d'indianes.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com va aconseguir Catalunya experimentar una forta expansió econòmica i industrial al segle XVIII tot just després d'haver perdut les seves institucions pròpies a la Guerra de Successió? El segle XVIII català comprèn una paradoxa històrica fonamental: la pèrdua de l'autogovern polític i la simultània transformació agrària, comercial i manufacturera que va asseure les bases de la societat industrial contemporània.

Bases històriques 1 El segle XVIII català: De la Nova Planta a la protoindustrialització 2 Crisi de l'Antic Règim, Guerra del Francès i la Revolució Liberal Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 6 ESQUEMA Evolució històrica de Catalunya: segles XVIII al XX L'organització institucional anterior a 1714 i la Guerra de Successió Fins a l'any 1714, el Principat de Catalunya funcionava com una comunitat política diferenciada dins de la monarquia hispànica, dotada d'institucions d'autogovern pròpies basades en el règim pactista. El poder legislatiu requeia en les Corts catalanes, assemblea estamental encarregada d'aprovar lleis i fixar els tributs.

El poder executiu i la gestió tributària quotidiana corresponien a la Diputació del General (coneguda habitualment com a Generalitat de Catalunya). A més d'aquestes estructures, Catalunya posseïa moneda pròpia, un sistema fiscal exclusiu i el català com a llengua oficial única. Aquest equilibri es va afeblir progressivament perquè les Corts requerien la presència directa del rei per reunir-se, un fet infreqüent per la llunyania de la cort reial instal·lada a Castella. L'any 1700, la mort sense fills del monarca Carles II va obrir la Guerra de Successió espanyola, una confrontació internacional i civil entre el pretendent francès Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Àustria.

Després d'un breu reconeixement inicial de Felip V l'any 1705, les institucions catalanes van prendre partit per l'arxiduc Carles d'Àustria per por a l'absolutisme centralitzador borbònic i en defensa d'un projecte de caràcter federal. El conflicte va culminar amb la desfeta catalana: l'11 de setembre de 1714 les tropes borbòniques de Felip V prenen la ciutat de Barcelona, posant fi a la resistència armada del Principat. COMPROVA-HO 2 Quina divisió bàsica de funcions polítiques existia entre les Corts i la Diputació del General abans de 1714?

Segle XVIII: Nova Planta i recuperació Pèrdua d'autogovern i creixement econòmic Decret de Nova Planta (1716) Centralisme borbònic i repressió Transformació agrària i comercial Vinya, comerç colonial i indianes Segle XIX: Revolució i industrialització Vapor, burgesia fabril i catalanisme Segle XX: Crisi, República i Dictadura Conflictivitat social, democràcia i franquisme Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 7 La ruptura institucional: El Decret de Nova Planta Com a represàlia per la resistència militar, Felip V va imposar un règim absolutista i centralitzador sobre els territoris de l'antiga Corona d'Aragó.

El Decret de Nova Planta es publica el 16 de gener de 1716 abolint el sistema constitucional de Catalunya. DECRET DE NOVA PLANTA Norma jurídica dictada per Felip V el 1716 que va abolir les institucions forals catalanes (Corts i Generalitat) i les lleis del territori, imposant l'organització política i administrativa castellana, amb l'excepció del dret civil català.

Àmbit Situació prèvia a 1714 Situació sota la Nova Planta (1716) Institucions polítiques Corts estamentals i Diputació del General Abolides; integració a l'estructura de Castella Règim jurídic Constitucions i furs de Catalunya Lleis castellanes (es mantenen el dret civil i successori) Llengua oficial Català administratiu i jurídic Castellà obligatori a l'administració; censura de llibres en català Ensenyament universitari 5 centres: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic Supressió dels centres i concentració única a Cervera La fundació de la Universitat de Cervera tenia com a finalitat desplaçar l'estudiantat lluny de Barcelona, ciutat considerada rebel i conflictiva.

Aquesta institució va monopolitzar l'educació superior a Catalunya fins al 1835. Tot i la imposició del castellà a les elits i funcionaris, la major part de la societat va mantenir l'ús quotidià del català a causa de l'analfabetisme predominant. ERROR FREQÜENT Pensar que el Decret de Nova Planta va suprimir абсолютно totes les lleis catalanes. Felip V va liquidar el dret públic, tributari i penal propi, però va respectar expressament el dret civil i el dret d'herència català, factor que resultaria decisiu en la transformació agrària posterior. COMPROVA-HO 3 Quina motivació política va tenir el trasllat de tots els estudis universitaris a Cervera?

Dinamisme demogràfic i modernització agrícola Lluny de submergir-se en un estancament econòmic, la societat catalana va protagonitzar al llarg del segle XVIII una notable transformació productiva. La demografia en va ser el primer motor: la població catalana va créixer de forma autòctona sense immigració exterior, passant aproximadament de 400.000 habitants a principis de segle a uns 900.000 l'any 1800. Barcelona va viure una atracció migratòria interna intensa, creixent de 35.000 a 125.000 habitants arran de l'èxode rural.

Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 8 El creixement humà va anar estretament lligat a una profunda transformació del camp: d'una banda, un increment quantitatiu de la superfície de conreu mitjançant la roturació d'antics masos rònecs; de l'altra, un salt qualitatiu cap a una agricultura orientada al mercat. Per raó de la tradició successòria catalana (la figura de l'hereu únic), els germans cabalers o desheretats van haver de posar en cultiu terres ermes o emigrar a les ciutats. El canvi decisiu va ser la substitució del conreu tradicional de cereals per la vinya.

Els pagesos van concentrar la producció en el vi i els aiguardents per exportar-los al mercat exterior, on obtenien marges de benefici molt superiors als del gra. Per alimentar la població creixent, Catalunya va començar a importar blat de Rússia a preus més baixos que els d'origen local, aprofitant el capital obtingut amb la venda dels derivats de la vinya. COMPROVA-HO 4 Com va afavorir el sistema successori català la recuperació dels camps abandonats durant el segle XVIII? Comerç amb Amèrica i aparició de la manufactura d'indianes L'exportació massiva d'alcohol vínic va establir les bases del comerç marítim amb els territoris colonials.

Inicialment, les naus salpaven carregades d'aiguardent i tornaven buides. Per fer rendible el viatge de retorn, els comerciants van establir un intercanvi bidireccional important primeres matèries americanes, com ara canya de sucre, cuirs i pells d'animals, i cotó en floca. Per maximitzar el rendiment del comerç colonial directe, els comerciants catalans van reclamar la supressió de les barreres que obligaven a fer escala a Andalusia. El 1765 el rei Carles III aboleix el monopoli de Cadis i autoritza el comerç directe de ports com Barcelona amb Amèrica, facilitant una reducció radical dels costos d'operació i el rellançament de la flota comercial.

La disponibilitat de cotó colonial i l'acumulació de capital van originar la indústria d'indianes. La primera fàbrica es va instal·lar a Catalunya l'any 1740. Aquestes manufactures produïen teixits de cotó estampats que imitaven les sedes orientals i s'adreçaven a una forta demanda tant interna com colonial. El procés productiu utilitzava una mà d'obra assalariada no especialitzada, concentrada físicament en tallers i fàbriques.

Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 9 PROCÉS El cercle virtuós de l'economia catalana del segle XVIII Aquest procés de transformació manufacturera va donar pas a una estructura social inèdita a la península: la protoburgesia, propietària dels vaixells i de les fàbriques d'indianes, i el protoproletariat, contingent de treballadors urbans assalariats que venien la seva força de treball.

Catalunya es va situar així com a nucli manufacturer d'Espanya amb uns interessos econòmics propis molt allunyats de la mentalitat agrària tradicional de la resta de l'Estat (sobre l'evolució posterior d'aquest complex industrial durant el segle XIX, vegeu «Catalunya al segle XIX — La industrialització catalana: Del camp a la màquina de vapor»). COMPROVA-HO 5 Quin benefici concret va suposar per als comerciants de Barcelona la mesura de Carles III de 1765? IDEES CLAU Abans de 1714, Catalunya gaudia d'un sistema polític propi format per les Corts (legislatiu) i la Diputació del General (executiu).

La derrota militar de l'11 de setembre de 1714 va portar a la promulgació del Decret de Nova Planta (1716), que va suprimir les institucions pròpies, va castellanitzar l'administració i va centralitzar les universitats a Cervera. El dret civil i successori català va quedar intacte, impulsant els fills menors a roturar noves terres i reactivar masos rònecs. La població catalana es va duplicar entre 1714 i 1800 (de 400.000 a 900.000 persones), acompanyada d'una forta especialització vitivinícola orientada a l'exportació. La fi del monopoli portuari de Cadis el 1765 i el naixement de la indústria d'indianes (1740) van consolidar l'aparició d'una protoburgesia i un protoproletariat.

Creixement demogràfic De 400.000 a 900.000 habitants pel dret successori 1 Especialització vitivinícola Substitució del cereal per la vinya i l'aiguardent 2 Comerç marítim americà Exportació d'alcohol i fi del monopoli de Cadis (1765) 3 Importació de cotó Arribada de matèria primera en els vaixells de tornada 4 Manufactura d'indianes (1740) Naixement de la protoburgesia i protoproletariat 5 Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quines diferències principals hi havia entre les competències de les Corts catalanes i les de la Diputació del General abans de la seva supressió el 1716? 7.

Com es va articular el cercle comercial que va substituir el cultiu tradicional de cereals per la vinya? 8. En què consistien les indianes i quines noves classes socials van sorgir al seu voltant durant el segle XVIII? BASES HISTÒRIQUES 2 Crisi de l'Antic Règim, Guerra del Francès i la Revolució Liberal EN ACABAR SABRÀS Identificar com els Pactes de Família i els enfrontaments hispanobritànics van erosionar la indústria cotonera catalana. Explicar les etapes de la crisi institucional de 1808 des de Fontainebleau fins a les Corts de Cadis. Analitzar els motius materials pels quals la burgesia fabril urbana va donar suport a la transformació liberal.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per quina raó un industrial tèxtil català defensaria la liquidació dels feus de l'Església a Castella a principis del segle XIX? La fragilitat del model colonial català i els conflictes internacionals El dinamisme català del segle XVIII reposava sobre dos pilars complementaris: l'elaboració tèxtil d'indianes i el comerç transatlàntic (vegeu «Bases històriques — El segle XVIII català: De la Nova Planta a la protoindustrialització»). Des dels ports catalans s'exportaven teixits, vins i aiguardents cap a Amèrica, d'on s'obtenien primeres matèries com el cotó en flama, vegetal impossible de cultivar en territori europeu.

Aquest circuit comercial implicava una elevada dependència colonial, extremadament sensible a qualsevol trasbals militar a l'Atlàntic. Els vincles dinàstics de la monarquia hispànica van consolidar la subordinació als interessos exteriors de París a través dels anomenats Pactes de Família (subscrits el 1733, 1743 i 1761). Aquests tractats obligaven Madrid a entrar en constants hostilitats contra la Gran Bretanya per l'hegemonia naval. La presència britànica als mars interrompia periòdicament el subministrament de cotó i paralitzava els enviaments de manufactures catalanes a les colònies.

Aquesta circumstància atiava el sentiment antifrancès a Catalunya, on encara perdurava el record de la Guerra de Successió i la imposició borbònica. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 11 L'esclat de la Revolució Francesa de 1789 i la posterior decapitació del rei Lluís XVI van trencar de soca-rel l'aliança dinàstica. Carles IV va declarar les hostilitats a la república revolucionària en l'anomenada Guerra Gran (1793-1795), coneguda també com la Guerra de la Convenció. El conflicte es va lliurar principalment a les comarques pirinenques de Catalunya i del País Basc.

La contesa va concloure l'any 1795 amb la Pau de Basilea, que restablia l'statu quo territorial anterior sense guanys operatius. A partir de 1796, el govern encapçalat per Manuel Godoy va recuperar la política de submissió a França, forçant una nova pugna contra Anglaterra. Amb la sola excepció de la breu Pau d'Amiens de 1802, trencada el 1803, l'imperi hispànic va operar com un satèl·lit de l'estratègia napoleònica. Les flotes britàniques van imposar bloquejos que van deixar la indústria catalana desproveïda de cotó, aprofundint el descrèdit popular envers Carles IV i el seu primer ministre.

COMPROVA-HO 10 Per quina raó l'aliança hispanofrancesa del segle XVIII perjudicava directament les fàbriques catalanes? La crisi de 1808 i la Guerra del Francès La signatura del Tractat de Fontainebleau l'any 1807 va permetre el pas de contingents francesos per la Península sota el pretext d'envair Portugal. La presència visible de tropes napoleòniques va desencadenar la indignació col·lectiva. Al març de 1808, les intrigues internes van esclatar en el Motí d'Aranjuez, on Ferran VII va forçar l'abdicació del seu pare Carles IV. Davant la discòrdia familiar, Napoleó va convocar ambdós monarques a territori francès.

A les Abdicacions de Baiona, la família reial espanyola va transferir la corona a Napoleó, qui va entronitzar el seu germà Josep I Bonaparte. Mentrestant, a Madrid s'aixecava la població el 2 de maig de 1808 contra les tropes invasores. La insurrecció es va propagar ràpidament per totes les regions peninsulars, donant pas a la Guerra de la Independència o Guerra del Francès. Es va generar un buit sobirà que el poble va combatre mitjançant la guerra de guerrilles, comptant sobre el terreny amb l'auxili de l'exèrcit britànic.

Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 12 PROCÉS Procés d'esfondrament de la monarquia borbònica el 1808 La revolució política a Cadis: la Constitució de 1812 El col·lapse de la corona absolutista va permetre a una minoria il·lustrada i burgesa impulsar un canvi institucional profund enmig del conflicte bèl·lic. L'any 1809 es va formalitzar la convocatòria de Corts a la ciutat de Cadis, emplaçament costaner protegit per la marina britànica i centre neuràlgic de la burgesia mercantil transoceànica. A diferència de les tradicionals assemblees estamentals per braços, els representants a Cadis van constituir una cambra única basada en la sobirania nacional.

El text fonamental es va promulgar oficialment el 19 de març de 1812. Coneguda popularment com la Constitució de «La Pepa», la nova carta magna suprimia el règim senyorial absolutista, delimitava les atribucions de la monarquia i consagrava la igualtat dels ciutadans davant la llei sota un model constitucional. PER RECORDAR-HO Tot i l'avenç teòric a Cadis, existia una forta fractura ideològica: la major part de la població que lluitava en armes a les guerrilles ho feia per defensar la fe catòlica i retornar el tron a Ferran VII, sense comprendre ni compartir els ideals liberals dels diputats gaditans.

Quan els exèrcits napoleònics van ser expulsats l'any 1814, Ferran VII va retornar a la península Ibèrica després del seu confinament daurat a França. Lluny d'acceptar la monarquia constitucional, el monarca va percebre l'ambient favorable a la restauració de l'ordre tradicional al crit popular de «vivan las cadenas». Amb el suport de la noblesa i l'Església, va protagonitzar un cop d'estat que va anul·lar la tasca legislativa de Cadis i va restaurar l'absolutisme monàrquic. COMPROVA-HO 11 Quina discrepància fonamental existia entre els guerrillers populars i els legisladors reunits a Cadis? Tractat de Fontainebleau Entrada de tropes franceses amb el pretext de passar cap a Portugal.

1 Motí d'Aranjuez Carles IV és forçat a abdicar a favor del seu fill Ferran VII. 2 Abdicacions de Baiona Napoleó rep la corona borbònica i designa el seu germà Josep I rei. 3 Insurrecció popular Revolta a Madrid el 2 de maig i començament de la Guerra del Francès. 4 Corts constituents a Cadis Proclamació de la sobirania nacional i promulgació de la Constitució de 1812. 5 Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 13 La necessitat de mercat interior i el gir liberal català A partir de 1814, el patró productiu català va entrar en fallida estructural a causa del procés d'emancipació de les colònies americanes.

L'elit criolla va aprofitar el desgavell metropolità de la guerra per proclamar la seva independència. Sense l'arribada directa de primeres matèries i havent perdut la clientela americana, el teixit industrial català va necessitar reorientar les vendes cap al mercat peninsular. El mercat intern espanyol, tanmateix, mancava de capacitat adquisitiva. El camp continuava lligat al règim senyorial i a la propietat de mans mortes en poder de l'Església. Els camperols no disposaven de rendes suficients per adquirir manufactures. Per tant, l'única via de creixement exigia reformes liberals profundes que desarticulessin els privilegis estamentals i desamortitzessin les terres comunals i religioses.

Factor de crisi Efecte sobre l'economia catalana Solució reclamada per la burgesia Pèrdua del monopoli americà Enfonsament de les exportacions tradicionals de teixits i alcohols. Creació d'un mercat peninsular unificat i articulat. Endarreriment agrari castellà Absència de capacitat de compra entre la pagesia sotmesa a drets senyorials. Desamortització eclesiàstica i supressió dels tributs feudals. Fallida de la hisenda reial Incapacitat de reconstruir la flota destruïda a Trafalgar i protegir rutes. Estat liberal dotat d'una administració tributària moderna. ERROR FREQÜENT Pensar que la burgesia catalana es va fer liberal per motius purament filosòfics o morals.

El canvi ideològic de la burgesia fabril urbana va ser una mesura innegociable de supervivència econòmica: sense desamortització ni camperols amb poder adquisitiu al mercat espanyol interior, les fàbriques catalanes no tenien futur. Oscil·lacions entre absolutisme i liberalisme (1814-1833) Entre 1814 i 1820, la monarquia absoluta de Ferran VII va evidenciar la seva inoperància per revertir la ruïna financera de l'Estat, greument afeblida per la pèrdua de la flota a la Batalla de Trafalgar (1805) i el col·lapse dels ingressos fiscals ordinaris. Aquest estancament va motivar continus pronunciaments militars, molts d'ells ordits a Catalunya.

L'any 1820, el pronunciament del coronel Rafael del Riego va inaugurar el Trienni Liberal (1820-1823), forçant Ferran VII a jurar la Constitució de Cadis. Aquesta etapa reformista, però, va ser avortada la primavera de 1823 per la intervenció estrangera de la Santa Aliança. L'expedició militar francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís va travessar la Península i va restaurar novament el tron absolutista. El darrer decenni del regnat ferraní, conegut com la Dècada Ominosa (1823-1833), va agreujar el col·lapse material.

Cap a l'any 1828, la paràlisi tèxtil a Catalunya era pràcticament absoluta, fet que va obligar el govern a introduir tímides concessions comercials i aranzelàries per evitar la fallida de la hisenda. Aquesta lleugera obertura va provocar la revolta dels sectors ultra-absolutistes, coneguts com els malcontents, que acusaven el monarca de feblesa. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 14 A partir de 1830, el problema successori va polaritzar l'Estat.

Els partidaris de l'absolutisme rígid van donar suport a l'infant Carles Maria Isidre (bàndol carlí), mentre que la burgesia liberal urbana va aprofitar la candidatura de la futura reina Isabel sota la regència materna per forçar la implantació definitiva del règim constitucional. COMPROVA-HO 12 Què va motivar que els absolutistes més radicals, coneguts com els malcontents, s'enfrontessin a Ferran VII? IDEES CLAU Els Pactes de Família borbònics vinculaven la monarquia hispànica a França i provocaven constants bloquejos de l'armada britànica, arruïnant el comerç marítim català.

La Guerra Gran (1793-1795) va trencar l'aliança amb París, però la Pau de Basilea i la subordinació de Manuel Godoy van reinstaurar la dependència estratègica napoleònica. El buit de poder de 1808 a Baiona va propiciar la Guerra del Francès i la promulgació de la Constitució de Cadis de 1812, expressió primerenca de la sobirania nacional. L'emancipació de les colònies americanes després de 1814 va forçar les fàbriques catalanes a mirar cap al mercat interior espanyol, que requeria reformes liberals per poder comprar teixits.

El retorn de l'absolutisme, interromput únicament pel Trienni Liberal (1820-1823) i liquidat pels Cent Mil Fills de Sant Lluís, va culminar en la crisi successòria de la Dècada Ominosa entre carlins i isabelins. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quin paper va tenir el comerç colonial americà en la decisió de la burgesia catalana d'abraçar el liberalisme? 14. En què consistia l'expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís l'any 1823? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin any es va dictar el Decret de Nova Planta que va suprimir les institucions catalanes? 16. Quina part de l'ordenament jurídic català va continuar vigent després del Decret de Nova Planta?

1765 a) 1716 b) 1714 c) 1700 d) El dret tributari propi a) El dret penal general b) El dret civil i d'herència c) El sistema de Corts estamentals d) Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 15 17. Quina mesura va establir Carles III el 1765 en benefici dels ports com el de Barcelona? 18. Quina matèria primera d'importació colonial va impulsar la indústria manufacturera d'indianes iniciada el 1740? 19. Quin tractat va posar fi a la Guerra Gran l'any 1795 restablint les fronteres inicials? 20. On va aconseguir reunir-se l'assemblea constituent de 1810 gràcies a l'empara marítima britànica? 21.

Quin període constitucional es va obrir entre 1820 i 1823 abans de la invasió dels Cent Mil Fills de Sant Lluís? 22. Qui defensava la línia ultra-absolutista durant la crisi successòria de finals del regnat de Ferran VII?

Abolició del monopoli de Cadis a) Introducció del conreu de la vinya b) Trasllat de la universitat a Cervera c) Creació de la indústria d'indianes d) La llana merina a) La seda oriental b) El blat rus c) El cotó en floca d) Pau d'Amiens a) Pacte de Família b) Tractat de Fontainebleau c) Pau de Basilea d) Barcelona a) València b) Cadis c) Madrid d) Sexenni Democràtic a) Trienni Liberal b) Dècada Ominosa c) Regència d'Espartero d) L'infant Carles Maria Isidre a) Manuel Godoy b) La reina Isabel II c) El coronel Riego d) Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 16 3 Demografia, urbanisme i transformacions espacials a Barcelona EN ACABAR SABRÀS Analitzar la dualitat demogràfica entre el litoral industrialitzat i l'interior agrari català al segle XIX.

Explicar l'impacte espacial de la cotilla militar a Barcelona i el paper higiènic de la desamortització de 1835. Descriure les etapes de l'obertura urbana: enderroc de muralles, Pla Cerdà i demolició de la Ciutadella. Identificar les causes i els municipis agregats a Barcelona en el procés d'annexió de 1897. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Com podia créixer una ciutat que tenia prohibit expandir-se més enllà de les seves muralles militars? La transició demogràfica i la fractura territorial catalana Al llarg del segle XIX, la població de Catalunya va experimentar un creixement sense precedents: va passar de 900.000 a 2.000.000 d'habitants, fet que va suposar un increment d'un 120 %.

Després d'aquest cicle expansiu, el ritme demogràfic es va moderar. Aquesta transformació va consolidar l'anomenat model de «les dues Catalunyes», caracteritzat per una profunda asimetria estructural entre el territori costaner i les comarques de l'interior. La franja litoral i prelitoral, afavorida per bones comunicacions i per la implantació de la indústria moderna, va atreure forts contingents de població. En canvi, l'interior rural va patir un aïllament notable, mancat de xarxes de transport eficients i amb una dinàmica econòmica estancada. Moltes ciutats fabrils van augmentar el seu volum poblacional fins a un 500 %, com ara Terrassa, Sabadell, Manresa, Mataró, Igualada i Badalona.

Aquest dinamisme es va nodrir sobretot de la migració interior: joves treballadors de l'àmbit agrari català abandonaven les tasques del camp a la recerca d'un salari a les fàbriques urbanes.

Catalunya al segle XIX 3 Demografia, urbanisme i transformacions espacials a Barcelona 4 La industrialització catalana: Del camp a la màquina de vapor 5 Estructura social i conflictivitat política: Burgesia, proletariat i carlisme Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 17 Àmbit territorial Evolució demogràfica Factors econòmics determinants Catalunya litoral Creixement accelerat (fins al 500 % en viles fabrils) Implantació de la indústria tèxtil, xarxa viària i marítima, atracció de mà d'obra jove. Catalunya interior Estancament o creixement molt feble Economia agrària tradicional, deficiències en les comunicacions i èxode cap a la costa.

Pel que fa als corrents migratoris externs, durant pràcticament tot el segle XIX Catalunya no va rebre immigració estrangera. Només durant els darrers quinze anys del segle es va registrar l'arribada d'unes 80.000 persones procedents d'altres zones de l'Estat, principalment d'Aragó i del País Valencià. En sentit invers, una part significativa de la població catalana va emigrar cap a Amèrica al llarg de la centúria, tant a les colònies que encara romanien sota domini espanyol com a les noves repúbliques independents. COMPROVA-HO 24 D'on procedia majoritàriament la mà d'obra que va alimentar el creixement de les ciutats industrials catalanes al segle XIX?

Barcelona sota el setge militar: densificació i espais desamortitzats Barcelona va constituir el cas més extrem de tensió espacial del període. Després de la desfeta de l'11 de setembre de 1714 davant les tropes borbòniques de Felip V (vegeu «Bases històriques — El segle XVIII català: De la Nova Planta a la protoindustrialització»), la ciutat havia quedat sotmesa a un estricte control militar. La Corona va aixecar una fortalesa en forma d'estrella a l'extrem nord, la Ciutadella, per a la qual es va arrasar part del barri de la Ribera amb l'objectiu de crear una esplanada defensiva.

Aquesta fortalesa es va convertir en el símbol permanent de la submissió urbana i de l'absolutisme, amb una càrrega política equivalent a la de la Bastilla a París. Durant el primer terç del segle XIX, la població barcelonina s'havia reduït a causa de les guerres i la crisi econòmica, motiu pel qual no hi va haver col·lapse d'espai. No obstant això, a partir de 1830 el creixement es va reprendre amb intensitat. Com que les autoritats militars prohibien construir a l'exterior del perímetre de seguretat de les muralles, la ciutat no podia créixer horitzontalment.

Aquesta cotilla defensiva va provocar un creixement vertical: es remuntaven pisos sobre edificis antics, s'ocupaven patis interiors i s'estrenyien els carrers, creant greus problemes d'insalubritat i sobreocupació. Un alleujament provisional va arribar amb la desamortització eclesiàstica de Mendizábal el 1835. Mesos després de greus aldarulls anticlericals que van culminar amb la mort de frares, l'Estat va confiscar i expropiar els béns de les ordes religioses.

Aquesta mesura va afectar profundament el teixit religiós a Catalunya: molts convents van ser enderrocats i els seus terrenys es van reconvertir en places, mercats i nous espais públics que van oxigenar temporalment la densitat del nucli antic. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 18 ERROR FREQÜENT Confondre l'enderroc de les muralles militars amb la demolició de la Ciutadella. Les muralles generals van començar a caure el 1854-1855, mentre que el permís estatal per destruir la fortalesa de la Ciutadella no es va obtenir fins a la Revolució de 1868 (amb enderrocs iniciats el 1869).

L'enderroc de les muralles i el Pla Cerdà La pressió popular i sanitària contra el recinte fortificat es va fer insostenible. Finalment, el govern de Madrid va autoritzar l'enderroc de les muralles medievals i modernes entre 1854 i 1855. Més endavant, l'any 1869, es va assolir el permís definitiu per enderrocar la Ciutadella borbònica, alliberant un espai clau per al futur parc públic. La desaparició dels murs va plantejar el repte d'urbanitzar el pla que s'estenia entre la ciutat antiga i els pobles veïns. Tot i que l'Ajuntament va convocar un concurs de projectes, el govern central va imposar el disseny d'Ildefons Cerdà, conegut com a pla de l'Eixample.

Es tractava d'una proposta progressista i higienista basada en una trama ortogonal de carrers amples i illes de cases amb xamfrans, pensada per garantir la llum, la ventilació i la mobilitat. El projecte de Cerdà rebutjava la zonificació per classes socials: no establia barris exclusius per a rics ni perifèries segregades per a obrers. Aquesta voluntat integradora es reflectia a la tipologia dels edificis: les diferents classes convivien sota una mateixa escala. Les famílies benestants habitaven la planta principal, dotada de sostres alts i tribunes, mentre que a mesura que es pujava d'alçària i disminuïa el confort, s'allotjaven les classes socials de menor poder adquisitiu.

COMPROVA-HO 25 Quina visió social defensava el pla d'Ildefons Cerdà per a l'Eixample? L'annexió dels municipis del pla el 1897 A mesura que l'Eixample s'edificava, la continuïtat física de les noves construccions va eliminar la separació física entre Barcelona i els pobles del pla. Els edificis nous de la ciutat van acabar tocant amb els carrers dels municipis limítrofs, com la Vila de Gràcia. Aquesta realitat territorial va empènyer els consistoris a demanar la unificació administrativa.

L'any 1897 es va promulgar el reial decret que va aprovar l'agregació a Barcelona de sis municipis independents del pla: Gràcia, Sants, Les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals. Altres poblacions com Sarrià i Horta van resistir inicialment la integració gràcies al manteniment d'un fort sentiment de comunitat local autònoma, tot i que serien incorporades dècades més tard. Gràcies a l'annexió de 1897 i a l'atracció demogràfica sostinguda, la ciutat de Barcelona va tancar el segle amb una població d'aproximadament 553.000 habitants l'any 1900, havent multiplicat per cinc el seu volum demogràfic al llarg del segle XIX.

Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 19 CRONOLOGIA Fites de la transformació urbana de Barcelona (1835-1897) IDEES CLAU La població catalana va créixer un 120 % al segle XIX (de 900.000 a 2.000.000 d'habitants), aprofundint la dualitat entre un litoral industrialitzat i un interior demogràficament estancat. L'emigració interna rural cap a les ciutats fabrils va ser el motor del creixement urbà; la immigració exterior només va començar a notar-se a finals de segle des d'Aragó i València. Fins a l'autorització del seu enderroc el 1854-1855, les muralles van obligar Barcelona a una forta densificació i a un creixement vertical forçat.

La desamortització de Mendizábal de 1835 va permetre alliberar sòl eclesiàstic al nucli antic per a equipaments i places públiques. El Pla Cerdà va estructurar el creixement de l'Eixample amb un enfocament higienista i sense segregació de classes. L'annexió de sis municipis del pla el 1897 va formalitzar la gran metròpoli barcelonina, que l'any 1900 superava el mig milió d'habitants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quines van ser les conseqüències immediates del manteniment de les muralles militars a Barcelona fins a mitjan segle XIX? 27. Quins sis municipis van quedar integrats dins del terme de Barcelona mitjançant el decret d'annexió de 1897?

1835 Desamortització de Mendizábal: reconversió d'espais conventuals en zones públiques. 1854-1855 Autorització i inici de l'enderroc de les muralles militars de la ciutat. 1859-1860 Aprovació i posada en marxa del pla d'Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. 1869 Concessió del permís per enderrocar la fortalesa de la Ciutadella borbònica. 1897 Annexió dels sis municipis limítrofs del pla al terme municipal de Barcelona. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 20 CATALUNYA AL SEGLE XIX 4 La industrialització catalana: Del camp a la màquina de vapor EN ACABAR SABRÀS Descriure l'expansió de la vinya catalana i les conseqüències econòmiques de la plaga de la fil·loxera.

Explicar l'impacte de la màquina de vapor en la mecanització i la concentració de la indústria cotonera. Analitzar els condicionants estructurals de Catalunya com a fàbrica d'Espanya davant la manca de carbó i ferro. Identificar les etapes de creixement i crisi del tèxtil català en relació amb conjuntures bèl·liques internacionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Com podia una plaga que destruïa les vinyes de França convertir-se en un negoci milionari per als pagesos de Catalunya? Durant el segle XIX, Catalunya va viure una profunda transformació econòmica marcada pel contrast entre el món rural i el naixement del sistema fabril modern.

Tot i comptar amb notables mancances de matèries primeres clau, el territori va esdevenir el principal centre manufacturer del sud d'Europa, un procés conegut amb el sobrenom de la fàbrica d'Espanya. L'evolució del camp català: de l'expansió de la vinya al desastre de la fil·loxera Al llarg de bona part de la dinàmica vuitcentista, l'activitat agrària havia funcionat per sota del seu potencial a causa de la paràlisi dels circuits exportadors. No tot el territori s'havia modernitzat des del segle XVIII: diverses comarques interiors mantenien encara pautes rígides d'agricultura de subsistència.

No obstant això, la dinàmica es va reactivar a partir del decenni de 1830 mercès a la privatització i explotació intensiva de terres procedents de la desamortització de grans monestirs (vegeu «Catalunya al segle XIX — Demografia, urbanisme i transformacions espacials a Barcelona»). El gran protagonista del camp català va ser el cultiu de la vinya. Entre 1868 i 1880, la seva superfície va arribar a cobrir unes 400.000 hectàrees, aprofitant pràcticament qualsevol terreny disponible. L'origen d'aquesta edat daurada va ser l'arribada d'un insecte paràsit procedent d'Amèrica cap a l'any 1868: la fil·loxera.

DEFINICIÓ La fil·loxera és una plaga provocada per un insecte que ataca l'arrel dels ceps fins a matar la planta. En arruïnar les vinyes franceses en menys de deu anys, va provocar una forta alça de preus que va enriquir inicialment els viticultors catalans abans d'envair els seus propis camps. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 21 Els productors catalans van gaudir d'uns anys de guanys extraordinaris venent vi i cava a preus molt elevats per cobrir el buit francès. Tanmateix, la plaga va acabar creuant la frontera i penetrant a Catalunya. Com que molts camperols havien abandonat altres cultius per dedicar-se exclusivament al vi, l'impacte va ser catastròfic.

Sense ingressos ni recursos a Espanya, nombrosos pagesos es van veure abocats a emigrar a Amèrica cap a les darreries del segle XIX. COMPROVA-HO 29 Per quina raó la fil·loxera va enriquir primer els viticultors catalans abans d'arruïnar-los completament? La revolució industrial tèxtil: la força del vapor i el cotó A partir de 1830 es va produir una transformació tècnica decisiva: la incorporació del vapor com a font d'energia motriu. El pas dels antics telers manuals a la maquinària moguda pel vapor va permetre mecanitzar tant la filatura com el teixit. Aquest salt va canviar l'escala productiva: ja no calia una munió d'artesans davant de cada eina perquè els telers mecànics funcionaven sols.

En només vint anys, la producció cotonera a Catalunya es va multiplicar per cinc, fet que va impulsar un procés ràpid de concentració empresarial. Al costat del cotó, la indústria llanera es va desplegar per diverses comarques catalanes. A diferència del cotó, la llana constituïa un producte car de fabricar, motiu pel qual el seu consum era més restringit i el seu volum de producció resultava més moderat. ERROR FREQÜENT És un error habitual afirmar que la Revolució Industrial a Catalunya es va basar en la mineria o la metal·lúrgia pesant.

Catalunya mancava de jaciments rics de carbó i ferro per competir en siderúrgia; el seu model industrial es va recolzar de manera aclaparadora en el sector tèxtil (principalment el cotó i secundàriament la llana). Sector econòmic Punt àlgid i avantatges Límits o causes de crisi Vinya i vi Exportacions massives (1868-1880) per la ruïna vinícola francesa; 400.000 ha conreades. Entrada de la fil·loxera a Catalunya; monocultiu extrem i emigració forçosa a Amèrica. Indústria cotonera Adopció del vapor (des de 1830), telers mecànics i multiplicació de la producció per cinc. Falta de carbó autòcton i dependència de la fibra de cotó importada (penúria del cotó el 1862).

Indústria llanera Presència escampada pel territori català com a segon pilar tèxtil tradicional. Cost de producció elevat i mercat de consum més reduït respecte al teixit de cotó. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 22 COMPROVA-HO 30 Quina conseqüència estructural va tenir la mecanització del filat i del teixit sobre la propietat de les fàbriques? Cicles de creixement i conjuntures exteriors del tèxtil català La mort del monarca Ferran VII el 1833 va obrir el camí a les reformes liberals i a la reactivació dels negocis. Entre 1833 i 1843, la indústria va experimentar la seva primera embranzida amb la integració del vapor.

Aquesta fase d'arrencada es va consolidar durant la Dècada Moderada (1844-1854), període d'expansió continuada de la manufactura. Cap a mitjan dècada de 1850, un esdeveniment bèl·lic internacional va afavorir de manera directa el tèxtil català: la Guerra de Crimea. Des del segle XVIII, bona part d'Europa s'abastia del blat de Rússia. El conflicte bèl·lic va bloquejar aquesta ruta comercial marítima i va provocar un fort augment del preu del cereal. Els agricultors castellans van aprofitar la situació per vendre el seu gra a preus alts a la resta d'Europa, aconseguint una notable capacitat adquisitiva que van destinar a comprar grans quantitats de teixits catalans.

PROCÉS Evolució conjuntural de la indústria tèxtil catalana al segle XIX Aquest cicle favorable es va trencar l'any 1862 a causa de la Guerra Civil Americana. El conflicte dels Estats Units va interrompre l'arribada de matèria primera als ports europeus, provocant l'anomenada penúria del cotó. Després d'aquest sotrac, els anys setanta van viure una febre d'especulació financera que va desembocar en el crac borsari de 1882. Finalment, a partir de 1890 la indústria va encetar una nova etapa expansiva gràcies a les comandes i el mercat reservat a les últimes colònies espanyoles, especialment Cuba i les Filipines.

Arrencada fabril (1833-1843) Mort de Ferran VII i adopció del vapor com a motor mecànic. 1 Dècada Moderada (1844-1854) Expansió de les instal·lacions fabrils i gran augment de la producció. 2 Impuls de Crimea (mitjan anys 50) Venda de blat castellà a Europa i augment de compres de teixit. 3 Penúria del cotó (1862) La Guerra Civil Americana talla el subministrament de matèria primera. 4 Febre d'or i crac (1870-1882) Especulació borsària ràpida que acaba amb el crac financer de 1882. 5 Expansió colonial (des de 1890) Vendes protegides als mercats d'ultramar de Cuba i les Filipines.

6 Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 23 COMPROVA-HO 31 Com va beneficiar indirectament la Guerra de Crimea a les fàbriques tèxtils catalanes? IDEES CLAU La vinya va viure un cicle daurat d'unes 400.000 ha entre 1868 i 1880 gràcies a la ruïna vinícola francesa provocada per la fil·loxera. L'entrada de la fil·loxera a Catalunya va destruir el monocultiu vinícola i va empènyer molts pagesos a emigrar a Amèrica. La introducció del vapor cap a 1830 va mecanitzar el filat i el teixit, quintuplicant la producció cotonera en dues dècades i promovent la concentració empresarial.

Catalunya es va consolidar com la fàbrica d'Espanya tot i mancar de recursos minerals com carbó i ferro suficients per a la siderúrgia. El sector tèxtil va oscil·lar segons conjuntures exteriors: impulsat per la Guerra de Crimea i els mercats colonials (Cuba i Filipines), però frenat per la penúria del cotó de 1862. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. Quins dos sectors industrials tèxtils van coexistir a Catalunya al segle XIX i quin va ser el predominant? 33. Per què es va produir la coneguda «penúria del cotó» a partir de l'any 1862?

CATALUNYA AL SEGLE XIX 5 Estructura social i conflictivitat política: Burgesia, proletariat i carlisme EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els interessos econòmics i polítics de la burgesia, el proletariat i la pagesia carlina al segle XIX. Explicar el conflicte entre el proteccionisme fabril català i el lliurecanvisme del govern espanyol. Identificar les etapes clau de l'associacionisme obrer a Catalunya, incloent-hi la vaga general de 1855. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què els empresaris industrials catalans van construir colònies aïllades al costat dels rius en comptes d'establir totes les fàbriques a Barcelona? Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 24 1.

La burgesia industrial: organització corporativa i sociabilitat La profunda transformació econòmica viscuda a Catalunya al llarg del segle XIX va alterar l'equilibri social precedent (per al context fabril, vegeu «Catalunya al segle XIX — La industrialització catalana: Del camp a la màquina de vapor»). Els fabricants i homes de negocis van desenvolupar ràpidament una consciència d'interessos compartits davant l'Estat.

Per canalitzar les seves demandes van constituir diversos grups de pressió al llarg dels decennis: Junta de Comerç de Barcelona: Nascuda al segle XVIII (1758), va impulsar la formació tècnica — com ara l'escola de pilots de navegació transatlàntica— i va gestionar la fi del monopoli de Cadis sota Carles III. Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó (1799): Primera patronal del sector cotoner, orientada a blindar els interessos específics de la manufactura tèxtil. Institut Industrial de Catalunya (1848): Creat arran de la diversificació productiva posterior a la dècada de 1830, va defensar els industrials catalans durant tres dècades.

Fomento de la Producción Nacional: Sorgit després de la Revolució Gloriosa de 1868 a iniciativa d'empresaris que no acceptaven la política lliurecanvista del Sexenni Democràtic. L'any 1876 l'Institut Industrial de Catalunya s'hi va integrar adoptant el nom de Fomento de la Producción Española. Foment del Treball Nacional (Fomento del Trabajo Nacional): Fundat el 1879 mitjançant la fusió definitiva de les entitats patronals anteriors, esdevenint la gran patronal de la burgesia catalana. Com que no disposaven d'una presència directa i hegemònica a les Corts de Madrid, els industrials van desplegar altres vies de legitimació pública i espais de relació social.

La premsa va ser un pilar fonamental: el Diario de Barcelona (fundat el 1792) actuava com a referent informatiu i d'opinió de l'alta burgesia, mentre que l'any 1881 va néixer La Vanguardia, inicialment vinculada a una família cotonera i a una facció del règim liberal abans de consolidar-se com a rotatiu independent. En el terreny cultural i de prestigi, la burgesia va finançar el Gran Teatre del Liceu (inaugurat el 1847). Aquest coliseu no sols era un teatre d'òpera, sinó el principal aparador de la riquesa privada burgesa; de fet, quan va patir un incendi una dècada després, els propietaris el van reconstruir íntegrament amb fons particulars, sense ajuts públics.

COMPROVA-HO 35 Quina era la funció principal d'entitats com la Comissió de Fàbriques o el Foment del Treball Nacional? 2. La batalla aranzelària: proteccionisme contra lliurecanvisme El xoc econòmic més prolongat del segle XIX espanyol va enfrontar dos models oposats de comerç exterior: el proteccionisme i el lliurecanvisme. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 25 Model Definició i mecanismes Sectors que el defensaven Proteccionisme Fixació d'aranzels i taxes duaneres als béns estrangers per encarir-los i reservar el mercat intern a la producció autòctona. Indústria tèxtil catalana i sectors manufacturers amb necessitat de consolidar el seu mercat.

Lliurecanvisme Supressió o reducció mínima de barreres duaneres per estimular la competència comercial internacional i abaratir preus de consum. Govern central, comerciants importadors i terratinents cerealistes o exportadors agraris de la resta d'Espanya. Aquesta discrepància estructural va provocar tensions constants. L'Estat tendia a afavorir l'obertura comercial, fet que deixava desprotegits els teixits de cotó catalans davant la potent indústria britànica.

La conflictivitat va arribar a l'extrem l'any 1842 a Barcelona, quan el simple rumor que el regent Baldomero Espartero negociava un acord comercial lliurecanvista amb Gran Bretanya va desencadenar una revolta armada ciutadana, reprimida durament mitjançant el bombardeig militar de la capital catalana. ERROR FREQÜENT No confongueu la defensa del proteccionisme per part de la burgesia catalana amb una postura aïllacionista o antiespanyola durant el segle XIX. Ben al contrari: els fabricants catalans exigien aranzels a Madrid precisament perquè necessitaven el mercat interior espanyol en règim de monopoli per col·locar la seva producció tèxtil.

COMPROVA-HO 36 Per què la burgesia catalana rebutjava fermament el lliurecanvisme de Madrid? 3. El proletariat fabril: explotació, colònies i associacionisme La consolidació del vapor a partir de 1830 va comportar el naixement d'un nou subjecte històric: la classe obrera industrial. A Catalunya, aquest proletariat no es va nodrir pas d'immigració internacional, sinó de corrents migratoris interns procedents del camp i de les comarques rurals cap a les ciutats industrials. En el si d'aquest col·lectiu es distingien dos perfils: Els miserables: Obrers joves, fadrins i sense càrregues familiars.

No tenien qualificació, cobraven el sou mínim executant tasques de força física i lideraven sovint les protestes i barricades en no tenir res a perdre. Amb el temps podien aprendre l'ofici davant del teler. Els operaris: Treballadors d'edat més madura, amb ofici adquirit en el ram tèxtil i càrregues familiars. Eren més reticents a les revoltes obertes i aspiraven sovint a emancipar-se del salari obrint un petit taller propi de caire menestral.

Les condicions de vida i de treball eren extraordinàriament dures: jornades laborals de 12 a 16 hores diàries durant sis dies per setmana, salaris estrictament lligats a la subsistència, alimentació pobra en proteïnes i una insalubritat extrema a les fàbriques, que provocava afeccions respiratòries a causa de la pols de carbó i les partícules de cotó en suspensió. Apunts d'Història Contemporània de Catalunya i Espanya 26 DEFINICIÓ Una colònia industrial és un complex fabril autònom situat al costat d'un riu per aprofitar la força hidràulica i el vapor, aïllat dels nuclis urbans.

Aplega en un recinte tancat la fàbrica, els habitatges obrers, l'escola, l'església i la botiga de queviures, garantint al patró un control social total i prevenint l'esclat de vagues. A les colònies i a les fàbriques de vapor urbanes, el treball femení i infantil era generalitzat. Com que els telers mecànics requerien menys esforç físic, les dones ocupaven bona part dels llocs de treball, tot i cobrar aproximadament el 30 % del sou d'un home per la mateixa feina (retribució concebuda com a simple complement familiar). Els infants entraven a les fàbriques a partir dels 7 o 8 anys; en cas d'inspecció laboral, els nens eren amagats sota bales de cotó per esquivar les sancions.

Davant d'aquesta situació van néixer les primeres respostes organitzades. Si a la dècada de 1830 el descontentament es va manifestar amb el luddisme (la destrucció violenta de maquinària perquè suprimia llocs de feina), aviat es va transitar cap a l'organització col·lectiva: COMPROVA-HO 37 Quina doble funció complia la colònia industrial per als patrons tèxtils? 4. La reacció tradicionalista: el carlisme i la fractura a tres bandes La modernització econòmica no es va estendre de manera homogènia.

La Catalunya rural, pirinenca i d'economia agrària d'autoconsum va percebre les novetats liberals (desamortitzacions, fàbriques, impostos estatals) com una amenaça mortal per al seu ordre tradicional i els valors religiosos. Aquesta angoixa va trobar expressió armada en el carlisme, moviment legitimista i tradicionalista que va desencadenar tres guerres civils durant el segle XIX: Primera Guerra Carlina (1833-1840): Conflicte successor i ideològic generalitzat després de la mort de Ferran VII. Segona Guerra Carlina o Guerra dels Matiners (1846-1849): Concentrada especialment a l'interior i les…