Història Contemporània de Catalunya (1898-1930)

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE CATALUNYA I D'ESPANYA Grau en Periodisme Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets sobre la Catalunya de 1898 a 1930: de la crisi del 98 i la Lliga a la Setmana Tràgica, la Mancomunitat, la CNT i la Dictadura de Primo de Rivera. APREN.AI Índex 1 Transformacions demogràfiques, el camp i el naixement de la Lliga Regionalista Transformacions demogràfiques i creixement urbà La crisi agrària: de la fil·loxera al conflicte social La indústria i la resposta burgesa: la Lliga Regionalista (1901) 2 El republicanisme lerrouxista, els Fets del Cu-Cut! i Solidaritat Catalana El republicanisme lerrouxista a Barcelona Els Fets del Cu-Cut!

i la resposta militar La Ley de Jurisdicciones de 1906 El naixement de Solidaritat Catalana i el Programa del Tívoli El triomf electoral de 1907 i la fractura de la coalició 3 La Setmana Tràgica de 1909: causes, esclat i conseqüències Els orígens del conflicte: interessos al Rif i mobilització de reservistes La vaga general i la confluència de l'antimilitarisme, l'anticlericalisme i la protesta social Evolució dels fets, desarticulació de la revolta i repressió estatal 4 La Mancomunitat de Catalunya i la fundació de la CNT L'hegemonia de la Lliga i el camí cap a la Mancomunitat Estructura institucional i líders L'obra administrativa, tècnica i cultural Reorganització del moviment obrer i fundació de la CNT 5 La crisi de 1917, la vaga de La Canadenca i el pistolerisme La crisi de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris Governs de concentració i l'impacte de la Revolució Russa El creixement cenetista i la vaga de La Canadenca (1919) La contraofensiva patronal i el pistolerisme (1919-1923) 6 La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: repressió, oposició i crisi final El cop d'estat de 1923 i la il·lusió de la burgesia catalana L'ofensiva anticatalanista i el desmantellament de la Mancomunitat L'oposició armada: d'Estat Català als Fets de Prats de Molló La resistència obrera: la FAI, la trabazón i el comunisme dissident La descomposició del règim i la caiguda del dictador 7 Resum per repassar Catalanisme polític i crisi de la Restauració (1898-1914) Institucions, sindicalisme i conflictivitat social (1911-1923) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 1 La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya (1923-1930) Cronologia bàsica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 2 1 Transformacions demogràfiques, el camp i el naixement de la Lliga Regionalista EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes del creixement demogràfic de Barcelona i els orígens de les onades migratòries. Explicar l'impacte de la fil·loxera en l'estabilitat contractual del camp català i la creació de la Unió de Rabassaires. Descriure el context de fundació de la Lliga Regionalista i la importància de la candidatura dels quatre presidents el 1901.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot una plaga agrícola a les vinyes catalanes influir directament en l'aparició d'un sindicat de conreadors i condicionar l'economia industrial urbana? A l'inici del segle XX, Catalunya va experimentar una profunda mutació social, econòmica i demogràfica lligada al procés d'industrialització i a la crisi del món rural tradicional. ESQUEMA Història de Catalunya (1898- 1930) Transformacions demogràfiques i creixement urbà A principis del segle XX, Catalunya comptava amb prop de dos milions d'habitants, dels quals uns 530.000 residien a la ciutat de Barcelona.

En poques dècades, la capital catalana va experimentar una expansió sense precedents fins a assolir prop d'1.000.000 d'habitants. Aquest creixement Inicis de segle i catalanisme Canvi demogràfic, agrari i naixement de la Lliga Tensions i polarització Lerrouxisme, Fets del Cu-Cut! i Solidaritat Crisi social i institucional Setmana Tràgica, Mancomunitat, CNT i pistolerisme Dictadura de Primo de Rivera Repressió a Catalunya, oposició i col·lapse Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 3 exponencial es va deure a dos fenòmens complementaris: la integració administrativa de municipis limítrofs i l'arribada contínua de contingents migratoris.

El flux migratori cap a Catalunya va respondre a la demanda de mà d'obra de la indústria i de les grans obres públiques, especialment amb motiu de les exposicions internacionals que van generar ocupació i projecció urbana. Entre 1898 i 1929 es calcula que van arribar aproximadament 700.000 persones procedents d'altres zones de l'Estat espanyol. Aquest procés es va desenvolupar en dues etapes principals segons l'origen geogràfic: Primera onada (inicis del segle XX): emigrants procedents majoritàriament d'Aragó i del País Valencià. Segona onada (entorn de 1920): fluxos procedents predominantment del sud peninsular, en particular de Múrcia i d'Almeria.

Aquest transvasament demogràfic del camp a les ciutats industrials s'emmarca en la dinàmica general europea de transició cap a una societat plenament industrialitzada. COMPROVA-HO 2 Quins dos factors expliquen que la ciutat de Barcelona pràcticament doblés la seva població a començaments del segle XX? La crisi agrària: de la fil·loxera al conflicte social Mentre els nuclis urbans creixien, el camp català travessava un període de greu inestabilitat provocat per la plaga de la fil·loxera, un insecte paràsit que va devastar les vinyes i va causar la ruïna econòmica de nombrosos agricultors.

Davant la catàstrofe, els petits propietaris rurals van buscar mecanismes de defensa col·lectiva mitjançant el cooperativisme agrari, agrupant-se en cooperatives per coordinar la producció, compartir despeses i resistir la crisi. La fil·loxera no sols va arruïnar propietaris, sinó que va esquerdar l'estabilitat contractual dels camperols no propietaris (els arrendataris o rabassaires). Tradicionalment, el contracte de conreu a rabassa morta mantenia la seva vigència mentre visquessin dos terços dels ceps plantats; amb la mort ràpida de les vinyes per la plaga, els propietaris van exigir la rescissió o renegociació a l'alça dels contractes.

Aquest enduriment de les condicions va trencar la tradicional pau social al camp. Com a resposta organitzada dels treballadors de la terra i arrendataris davant la pressió dels grans propietaris, l'any 1922 es va constituir el sindicat Unió de Rabassaires, consolidant un front de defensa dels pagesos no propietaris. DEFINICIÓ La Unió de Rabassaires va ser un sindicat agrari fundat el 1922 que agrupava els pagesos arrendataris no propietaris de Catalunya per defensar l'estabilitat dels contractes de conreu i millorar les seves condicions laborals davant els propietaris de la terra. COMPROVA-HO 3 Per quina raó la plaga de la fil·loxera va trencar la pau social entre propietaris i rabassaires?

Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 4 La indústria i la resposta burgesa: la Lliga Regionalista (1901) El creixement industrial de Catalunya es va produir en gran part al marge de la iniciativa de l'Estat central. L'administració establerta a Madrid operava amb un model rígid, centralista i sovint ineficaç per gestionar les necessitats d'una economia moderna i dinàmica com la catalana. Davant la manca d'autonomia i la desatenció estatal, el sector fabril va haver de recolzar-se en la iniciativa privada. Per superar aquesta limitació, els sectors industrials i la burgesia catalana van projectar la necessitat d'aconseguir mecanismes de representació administrativa i política propis.

L'objectiu era gestionar els recursos econòmics i fiscals directament en funció de les prioritats del territori català, que contrastaven amb els interessos de la resta de l'Estat. Amb aquesta finalitat, l'any 1901 es va fundar la Lliga Regionalista, concebuda com el primer partit polític nacionalista de caràcter modern a Catalunya.

La Lliga va néixer com una coalició de sectors liberals i conservadors de la burgesia catalana amb una doble meta estratègica: A les eleccions generals de 1901, la nova formació va presentar la històrica candidatura unitària coneguda com la candidatura dels quatre presidents, encapçalada per quatre personalitats de prestigi civil i professional: Bartomeu Robert (metge i expresident de la Societat Econòmica d'Amics del País). Albert Rusiñol (empresari tèxtil i expresident del Foment del Treball Nacional). Lluís Domènech i Montaner (arquitecte i expresident de la Unió Catalanista). Sebastià Torres (industrial i expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial).

La candidatura va trencar el monopoli dels partits dinàstics a Barcelona en obtenir quatre diputats reconeguts oficialment pel govern central, juntament amb dos representants del republicanisme de caràcter obrer liderat per Lerroux (vegeu «El republicanisme lerrouxista, els Fets del Cu-Cut! i Solidaritat Catalana»). ERROR FREQÜENT No confonguis la Lliga Regionalista amb un partit revolucionari o d'esquerres. La Lliga era una força burgesa, conservadora i monàrquica que pretenia reformar i modernitzar el marc espanyol per aconseguir la descentralització administrativa, sense qüestionar mai l'ordre socioeconòmic establert.

Àmbit Transformació material (1898-1929) Articulació política i social Demografia i ciutat Barcelona passa de 530.000 a prop d'1.000.000 d'habitants (arribada de 700.000 immigrants). Integració de mà d'obra industrial; tensió en serveis i mobilització obrera emergent. Intervenció en el sistema polític: participar activament en les institucions per defensar els interessos específics de Catalunya dins l'Estat espanyol. 1 Desarticulació del caciquisme: combatre el frau electoral i el clientelisme propi del torn de partits dinàstic.

2 Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 5 Àmbit Transformació material (1898-1929) Articulació política i social Món agrari Destrucció de les vinyes per la fil·loxera i fi dels contractes tradicionals de conreu. Cooperativisme agrari i creació de la Unió de Rabassaires (1922) en defensa dels arrendataris. Indústria i poder Creixement autònom davant la gestió ineficaç de l'administració central madrilenya. Fundació de la Lliga Regionalista (1901) i triomf de la candidatura dels quatre presidents.

L'èxit de 1901 va consolidar la Lliga com la força hegemònica del catalanisme polític, però la seva composició de classe i el seu caràcter d'ordre la van enfrontar ben aviat tant al moviment obrer en ascens com als sectors republicans i progressistes. COMPROVA-HO 4 Quines quatre personalitats van formar la 'candidatura dels quatre presidents' de la Lliga l'any 1901? IDEES CLAU Barcelona va duplicar la seva població fins a prop d'un milió d'habitants gràcies a les annexions de municipis i a l'arribada d'uns 700.000 immigrants entre 1898 i 1929.

La devastació vinícola per la fil·loxera va trencar la pau al camp català i va conduir a la fundació de la Unió de Rabassaires el 1922 per defensar els arrendataris. La ineficàcia de l'administració central va empènyer la burgesia catalana cap a l'acció política autònoma. La Lliga Regionalista es va fundar el 1901 com una coalició liberal i conservadora oposada al caciquisme i partidària de defensar els interessos propis de Catalunya. La victòria de la candidatura dels quatre presidents a les eleccions de 1901 va suposar la primera gran victòria del catalanisme polític sobre el sistema del torn dinàstic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

De quines regions procedien les dues grans onades d'immigració que van arribar a Catalunya entre 1898 i 1929? 6. Quin paper va tenir la Unió de Rabassaires fundada l'any 1922? 7. Quin doble objectiu polític perseguia la Lliga Regionalista quan es va fundar l'any 1901? Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 8. Quin va ser el volum aproximat d'immigrants que van arribar a Catalunya entre 1898 i 1929? 9. Quin fet agrari va forçar el canvi en els contractes de conreu de la vinya a principis de segle? 10. Quin col·lectiu protegia principalment el sindicat Unió de Rabassaires creat el 1922? 11.

Com es va anomenar la llista unitària de la Lliga Regionalista a les eleccions de 1901 a Barcelona? 2 El republicanisme lerrouxista, els Fets del Cu-Cut! i Solidaritat Catalana EN ACABAR SABRÀS Definir els trets bàsics del lerrouxisme i la seva oposició al catalanisme a Barcelona. Descriure el desenvolupament i l'impacte polític dels Fets del Cu-Cut! de novembre de 1905. Explicar l'abast institucional de la Ley de Jurisdicciones de 1906 sobre les garanties civils. Analitzar l'ascens, els punts programàtics i les causes de la ruptura de Solidaritat Catalana.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 12 Com va aconseguir un acudit satíric publicat en una revista infantil canviar les lleis de tot l'Estat espanyol? El republicanisme lerrouxista a Barcelona A principis del segle XX, Alejandro Lerroux va articular a Barcelona un moviment de masses republicà caracteritzat per un estil populista, combatiu i d'enorme ressò obrer.

La classe treballadora barcelonina, majoritàriament d'inclinació anarquista, desconfiava dels canals institucionals de la Al voltant de 50.000 persones a) Aproximadament 700.000 persones b) Unes 200.000 persones c) Més de dos milions d) La crisi de la fil·loxera a) La desamortització de Madoz b) La vaga general metal·lúrgica c) L'arribada del proteccionisme d) Els propietaris de vinyes a) Els operaris industrials del metall b) Els arrendataris no propietaris c) Els empresaris d'origen tèxtil d) Candidatura dels quatre presidents a) Front Regionalista Conservador b) Unió Catalanista Liberal c) Solidaritat Catalana d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 7 Restauració i dels partits burgesos.

Lerroux va aprofitar aquest distanciament oferint als obrers un discurs que prometia la transformació revolucionària i millores immediates des de dins de l'estructura política, a canvi del seu sufragi. Aquest ideari polític es fonamentava en tres eixos primordials: Anticlericalisme: explotava el malestar contra la influència social de l'Església catòlica i incitava a la violència oberta contra el clergat i els seus béns. Obrerisme populista: pretenia dinamitar el sistema oligàrquic mitjançant la mobilització de la classe treballadora barcelonina, utilitzant un llenguatge abrandat i de confrontació directa.

Anticatalanisme: tot i no ser tan acusat al començament, va esdevenir un tret identitari entre 1905 i 1906, fruit de la rivalitat amb el catalanisme emergent i l'aparició de coalicions unitàries. Davant del catalanisme, el lerrouxisme va desplegar un espanyolisme exaltat que acusava els moviments regionalistes de separatistes, mirant de captar el vot dels sectors immigrants que començaven a integrar-se a les zones industrials catalanes. COMPROVA-HO 13 Quins tres pilars definien el moviment polític encapçalat per Alejandro Lerroux a Barcelona? Els Fets del Cu-Cut! i la resposta militar El novembre de 1905 es van celebrar eleccions municipals per renovar la meitat dels consistoris.

Tot i la victòria numèrica dels republicans, la Lliga Regionalista va obtenir un resultat excel·lent que superava les previsions inicials. Per celebrar aquest avanç electoral, el partit va organitzar al frontó Condal l'anomenat «Banquet de la Victòria». En aquell context, el setmanari satíric catalanista ¡Cu-Cut!, conegut per les seves sàtires mordaços contra l'Estat i l'estament castrense espanyol, va publicar una caricatura de Joan Junceda que ironitzava sobre les derrotes militars espanyoles a propòsit d'aquella celebració catalanista. La reacció dels oficials de l'exèrcit va ser immediata i violenta. DEFINICIÓ Els Fets del Cu-Cut!

fan referència a l'atac executat el 25 de novembre de 1905 per un grup de militars de la guarnició de Barcelona contra la redacció i els tallers del setmanari ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya, provocant greus destrosses materials com a venjança per l'acudit de Junceda. Aquest assalt suposava una violació greu de la legalitat vigent i atemptava contra la propietat aliena. En un sistema constitucional modern, l'autoritat militar havia de restar subordinada al poder civil. A més, el sistema de la Restauració basava la seva estabilitat en l'alternança pacífica dels partits dinàstics per bandejar precisament els pronunciaments militars del segle XIX.

Tanmateix, l'executiu liberal d'Eugenio Montero Ríos no va imposar cap sanció disciplinària als assaltants. Pressionat per la jerarquia militar i mancat del suport de la monarquia, Montero Ríos va dimitir. El nou president liberal, Segismundo Moret, va cedir totalment a les exigències militars i va tramitar un canvi legislatiu a mida de l'estament castrense. Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 8 COMPROVA-HO 14 Per què l'assalt militar als locals del Cu-Cut! va suposar una greu vulneració del sistema polític de la Restauració? La Ley de Jurisdicciones de 1906 El resultat de la claudicació governamental va ser l'aprovació, el 20 de març de 1906, de la Ley de Jurisdicciones.

Aquesta disposició legal va provocar una forta commoció a la societat catalana i en l'àmbit judicial espanyol. Les conseqüències principals de la llei van ser les següents: Els delictes contra la Pàtria o l'Exèrcit, tant si eren d'opinió com d'impremta comesos per civils, passaven a ser instruïts i jutjats exclusivament per tribunals militars. S'ampliaven les competències de la jurisdicció castrense fora del seu àmbit estricte, amb l'argument d'evitar la lentitud dels procediments judicials ordinaris. Va suposar una retallada severa de les llibertats democràtiques i de les garanties processals dels ciutadans davant dels abusos de poder.

A Catalunya es va percebre directament com un instrument dissenyat per perseguir penalment i silenciar qualsevol expressió pública del catalanisme. ERROR FREQÜENT No confongueu les causes de la dimissió de Montero Ríos amb les de Segismundo Moret. Montero Ríos va caure precisament per negar-se a acceptar les pretensions dels oficials militars després de l'assalt al ¡Cu-Cut!, mentre que Moret va ser el governant que va cedir a la pressió castrense i va aprovar la Ley de Jurisdicciones. El naixement de Solidaritat Catalana i el Programa del Tívoli La tramitació de la Ley de Jurisdicciones va dividir el panorama polític.

Els partits del torn dinàstic (conservadors i liberals) disposaven de majoria parlamentària i van donar llum verda al text. Aquesta situació va empènyer la resta de formacions excloses del torn —republicans, carlins i catalanistes— a coordinar una resposta unitària. Davant d'aquesta situació, el líder republicà Nicolás Salmerón va pronunciar un discurs d'oposició i va proposar al catalanisme fer front comú a Barcelona. Dirigents com Francesc Cambó van copsar de seguida l'oportunitat de trencar l'hegemonia lerrouxista a la capital catalana i transformar aquella col·laboració en una àmplia plataforma unitària.

Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 9 PROCÉS Evolució política dels Fets del Cu-Cut! a Solidaritat Catalana La coalició va rebre el nom de Solidaritat Catalana i va aplegar la Lliga Regionalista, els carlins, la Unión Republicana, el Centre Nacionalista Republicà, antics federals i diversos sectors independents. En contraposició, l'antisolidarisme va quedar integrat pels partits dinàstics i el lerrouxisme. Lerroux va rebutjar participar-hi per protegir el seu espai propi, mobilitzant un discurs que enfrontava l'espanyolisme contra el separatisme.

Sense cap cita electoral immediata, la coalició va redactar un manifest comú prou ampli per satisfer des dels tradicionalistes de dreta fins a l'esquerra progressista. Aquest acord es va formular en el Programa del Tívoli el 14 d'abril de 1907, articulat entorn de dos eixos centrals: COMPROVA-HO 15 Quins eren els dos punts bàsics acordats al Programa del Tívoli de 1907? El triomf electoral de 1907 i la fractura de la coalició A les eleccions generals d'abril de 1907, el caciquisme dinàstic es va abstenir de combatre la coalició a la majoria de districtes.

El gran enfrontament electoral es va concentrar a Barcelona, on Solidaritat Catalana va aconseguir més de 53.000 vots davant els prop de 21.700 dels sectors antisolidaris. Acudit del Cu-Cut! Sàtira de Junceda sobre l'Exèrcit arran del Banquet de la Victòria. 1 Assalt militar Oficials assalten el Cu-Cut! i La Veu de Catalunya el 25 de novembre. 2 Ley de Jurisdicciones El govern aprova cedir els delictes contra l'Exèrcit a tribunals castrenses. 3 Programa del Tívoli Pacte unitari catalanista, carlí i republicà per exigir l'autonomia i derogar la llei. 4 Triomf electoral de 1907 Solidaritat Catalana aconsegueix 40 dels 44 diputats en joc a Catalunya.

5 Fragmentació interna El diàleg amb Maura trenca la coalició entre dretes i esquerres el 1908. 6 Derogació de la Ley de Jurisdicciones: abolir la submissió de la població civil als tribunals militars. 1 Obtenció d'autonomia per a Catalunya: reclamar competències d'autogovern, formulades de manera genèrica per no trencar el consens intern entre sensibilitats tan oposades.

2 Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 10 Grup polític Diputats obtinguts Bloc ideològic Carlins 6 Sector conservador / tradicionalista Lliga Regionalista 14 Sector conservador Centre Nacionalista Republicà 4 Sector progressista Unión Republicana 7 Sector progressista Independents d'esquerres 9 Sector progressista Total Solidaris 40 Equilibri exacte (20 dreta / 20 esquerra) Altres diputats (al marge) 4 No adscrits a l'antisolidarisme Aquest triomf aclaparador va provocar que Lerroux perdés la seva acta de diputat per primera vegada des de 1901. En quedar desposseït de la immunitat parlamentària, va haver d'exiliar-se per eludir les causes judicials pendents.

No obstant això, la victòria va topar amb un obstacle estructural: els 40 diputats catalans només representaven al voltant del 10% del Congrés espanyol, cosa que feia inviable tombar la Ley de Jurisdicciones o negociar l'autonomia davant la majoria estatal. Aquesta debilitat va accelerar la desintegració del pacte: El president conservador Antonio Maura va acostar posicions cap a la Lliga Regionalista amb el projecte d'una reforma de l'administració local, oferint un espai institucional a la burgesia catalana moderada. L'ala esquerrana de Solidaritat Catalana va interpretar aquests contactes com una concessió inacceptable envers el govern conservador.

La divisió interna entre acceptar o rebutjar les negociacions amb Maura va culminar a les eleccions parcials del desembre de 1908, quan els antisolidaris van aconseguir 3 dels 4 escons en joc, certificant la dissolució definitiva de Solidaritat Catalana. COMPROVA-HO 16 Quina limitació estructural va impedir que la victòria electoral de 1907 aconseguís els seus objectius a Madrid? Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 11 IDEES CLAU El lerrouxisme va combinar populisme obrerista, anticlericalisme violent i un anticatalanisme creixent com a estratègia per captar el vot dels treballadors a Barcelona. L'assalt militar del 25 de novembre de 1905 a la redacció del ¡Cu-Cut!

i de La Veu de Catalunya va evidenciar la feblesa del poder civil davant l'Exèrcit. La Ley de Jurisdicciones de 1906 va traspassar els delictes civils contra la Pàtria o l'Exèrcit a la jurisdicció militar, retallant greument els drets i llibertats ciutadanes. Solidaritat Catalana va articular una coalició heterogènia entre catalanistes, carlins i republicans articulada a través del Programa del Tívoli de 1907. La coalició va triomfar a les eleccions de 1907 però es va trencar l'any 1908 per les discrepàncies entre dretes i esquerres davant la Llei d'administració local d'Antonio Maura. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17.

Quin incident va provocar directament la redacció i aprovació de la Ley de Jurisdicciones de 1906? 18. Com es distribuïen ideològicament els 40 escons obtinguts per Solidaritat Catalana a les eleccions d'abril de 1907? 19. Quina divergència estratègica va provocar la dissolució de Solidaritat Catalana a finals de 1908? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Quin va ser el motiu immediat de l'assalt militar a la redacció del setmanari Cu-Cut! l'any 1905? 21. Quin canvi substancial va introduir la Ley de Jurisdicciones aprovada l'any 1906? 22. Quin partit o moviment polític es va oposar frontalment a Solidaritat Catalana el 1906-1907?

El rebuig obrer a les quintes militars obligatòries a) Un discurs violent d'Alejandro Lerroux contra militars b) Una caricatura satírica de Junceda sobre l'Exèrcit c) Un article doctrinal sobre l'independentisme català d) Jutjar civils en tribunals militars per ofenses nacionals a) Restablir la immunitat parlamentària dels regidors barcelonins b) Eliminar la representació dels partits perifèrics a Corts c) Prohibir legalment la creació de noves associacions obreres d) El carlisme català a) El republicanisme lerrouxista b) La Lliga Regionalista c) El Centre Nacionalista Republicà d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 12 23.

Quina conseqüència personal va patir Alejandro Lerroux arran de les eleccions d'abril de 1907? 3 La Setmana Tràgica de 1909: causes, esclat i conseqüències EN ACABAR SABRÀS Identificar les causes immediates i estructurals que van originar l'esclat de la Setmana Tràgica de 1909. Analitzar la confluència entre antimilitarisme, anticlericalisme i protesta obrera durant la revolta. Avaluar l'abast de la repressió estatal i les seves repercussions en el govern d'Antonio Maura. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per què la crida a files per a la guerra del Marroc va causar un esclat tan violent precisament entre les classes treballadores de Barcelona?

Els orígens del conflicte: interessos al Rif i mobilització de reservistes Després del desastre colonial de 1898, Espanya va buscar refer la seva presència internacional al nord d'Àfrica. En aquest context es va constituir la Compañía Española de Minas del Riff per explotar jaciments de ferro prop de Melilla (a San Juan de las Minas), en territoris sota control dels cabdills locals. La construcció d'un ferrocarril miner sense negociació prèvia va desencadenar un atac de les tribus amazigues contra els treballadors espanyols.

La companyia minera va demanar auxili a l'Estat, i el cap de govern conservador, Antonio Maura, no es va limitar a protegir els civils: va ordenar una dura operació de càstig. Aquesta maniobra militar va derivar en una greu desfeta coneguda com el desastre del Barranco del Lobo (juliol de 1909), on les tropes espanyoles van patir nombroses baixes davant els rifenys. Tement un altre daltabaix com el del 1898 i pressionat per l'estament militar, Maura va decretar l'enviament de milers de soldats suplementaris sense sotmetre la mesura a debat a les Corts.

DEFINICIÓ El reservista era aquell ciutadà que ja havia complert els seus tres anys de servei militar actiu i es trobava reincorporat a la vida civil, sovint amb responsabilitats familiars i feina estable, pendent d'una possible mobilització extraordinària en cas de guerra.

Va ser designat ministre pel president conservador Maura a) Va passar a presidir el front republicà unitari b) Va perdre l'acta de diputat i va haver d'exiliar-se c) Va dissoldre el seu grup polític a la ciutat d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 13 La crida a files va recaure sobretot a Catalunya, a causa de la seva xarxa d'infraestructures i transport que facilitava el trasllat ràpid de tropes cap al port de Barcelona. La mobilització d'aquests homes casats i amb fills va generar una gran alarma popular. A més, es va fer evident la injustícia estructural del model militar vigent.

Mecanisme d'exempció Descripció econòmica Impacte social Redempció en metàl·lic Pagament directe a l'Estat d'una taxa legalment fixada per evitar el servei obligatori. Permetia als rics eludir la guerra, obligant les classes treballadores sense recursos a anar al front. Sistema de quotes Abonament d'una quantitat per reduir el temps de servei i aconseguir destinacions a la península. Desajustava els llistats militars reals i concentrava el perill exclusivament en els sectors populars. Aquesta discriminació de classe, sumada a la memòria de l'antiga lluita popular contra les quintes i l'impost de consums del segle XIX, va encendre la indignació obrera a Barcelona.

COMPROVA-HO 25 Per quina raó tècnica i logística la mobilització de reservistes va afectar especialment Catalunya? La vaga general i la confluència de l'antimilitarisme, l'anticlericalisme i la protesta social La premsa obrera i republicana va agitar els ànims de la població. El 25 de juliol, el diari lerrouxista El Progreso va recordar les bullangues i la crema de convents del segle anterior. Simultàniament, sindicats i col·lectius vinculats a la publicació Solidaridad Obrera van acordar coordinar les protestes mitjançant la convocatòria d'una vaga general pacífica contra la guerra del Marroc pel dilluns 26 de juliol de 1909.

A primera hora del dilluns es van desplegar piquets als suburbis industrials de Barcelona i es van paralitzar les fàbriques. Un cop controlada la perifèria, els grups de manifestants es van desplaçar al centre per aturar els comerços i, sobretot, paralitzar els tramvies. L'intent de les forces d'ordre de forçar la circulació dels tramvies buits va encendre els enfrontaments entre la Guàrdia Civil i els obrers, fent derivar la vaga en una insurrecció urbana espontània. El capità general va demanar la declaració de l'estat de guerra, però la guarnició local mancava d'efectius suficients i de lleialtat contrastada.

La ciutat va quedar diversos dies fora del control de les autoritats, i es van aixecar barricades als carrers. En la revolta van confluir tres forces subjacents: Antimilitarisme: rebuig frontal a una guerra imperialista defensora d'interessos privats, marcat pel trauma encara recent de les morts i malalties de la Guerra de Cuba i pel rol repressor de l'exèrcit en els conflictes socials.

Anticlericalisme: percepció de la jerarquia eclesiàstica com a aliada de les elits econòmiques, dominadora d'un sistema escolar elitista que discriminava l'educació laica, i competidora «deslleial» Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 14 en activitats econòmiques (com tallers tèxtils de convents sense sous ni impostos, fet que explica l'alta participació femenina en els aldarulls). Protesta social obrera: aspiració col·lectiva per unes millors condicions laborals i materials de subsistència davant la pobresa crònica.

Aquesta confluència va desencadenar la destrucció material del patrimoni eclesiàstic: durant la setmana es van calar foc a unes vuitanta esglésies i edificis religiosos a la ciutat, tot i que es van respectar les vides dels religiosos. ERROR FREQÜENT No confongueu els objectius de la violència de la Setmana Tràgica: la fúria dels revoltats va anar adreçada contra els edificis i el patrimoni de l'Església (se'n van cremar una vuitantena), no contra la integritat física de frares o monges, que no van patir assassinats premeditats durant la revolta. COMPROVA-HO 26 Quina relació econòmica directa va impulsar la participació de dones obreres en els atacs als convents?

Evolució dels fets, desarticulació de la revolta i repressió estatal La revolta va seguir una pauta cronològica clara, estenent-se a ciutats properes com Sabadell i Granollers, però sense trobar continuïtat a la resta d'Espanya. PROCÉS Fases de la Setmana Tràgica de 1909 Els primers tres dies (dilluns, dimarts i dimecres) van constituir una fase d'expansió rebel sense resistència militar eficaç ni cap direcció centralitzada. A partir de dijous i divendres, l'esgotament i la constatació de l'aïllament del moviment van fer remetre les protestes. L'arribada de reforços militars Vaga general (26 juliol) Aturada de fàbriques i bloqueig dels tramvies.

1 Insurrecció urbana (27-28 juliol) Barricades al carrer i crema d'edificis eclesiàstics. 2 Aïllament i cansament (29 juliol) Manca de direcció política i replegament obrer. 3 Intervenció militar (30-31 juliol) Arriben reforços de l'exèrcit i sofoquen la ciutat. 4 Repressió i consells de guerra Empresonaments massius i execució de Ferrer i Guàrdia. 5 Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 15 procedents d'altres punts de la península va permetre recuperar el control carrer a carrer entre divendres 30 i dissabte 31 de juliol.

La revolta no havia tingut ressò a la resta de l'Estat perquè no havia estat planificada i perquè el Ministeri de la Governació va difondre que es tractava d'un motí estrictament «separatista», neutralitzant així qualsevol solidaritat de la classe treballadora espanyola. El balanç humà final va deixar prop de cent civils morts i menys de deu baixes entre les forces de l'ordre. Restablert el control, el govern d'Antonio Maura va iniciar una repressió desproporcionada que va actuar com una purga política i social. Es va suspendre la premsa esquerrana fins al mes de novembre, es van clausurar més de 150 centres republicans i racionalistes, i es van detenir més de 1.700 ciutadans.

Dels gairebé 2.000 encausats per tribunals militars, es van dictar múltiples penes de presó i desenes de condemnes a mort, de les quals se'n van executar cinc. Quatre van recaure sobre personatges anònims, però la cinquena va commocionar l'opinió internacional: la del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia. DEFINICIÓ L'Escola Moderna va ser el projecte educatiu creat per Francesc Ferrer i Guàrdia basat en la pedagogia racionalista, laica, científica i anticlerical, oposat frontalment a l'escola religiosa tradicional de l'època.

Ferrer i Guàrdia ja es trobava al punt de mira policial d'ençà que Mateu Morral, empleat de la seva editorial, havia comès l'atemptat frustrat contra Alfons XIII l'any 1906 (amb 26 morts a Madrid). Durant la Setmana Tràgica, Ferrer es trobava al Masnou, va baixar a Barcelona a informar-se i no va poder encarrilar cap revolució. Tot i que no hi havia proves de la seva intervenció com a instigador o director dels fets, va ser sotmès a un consell de guerra sense garanties i afusellat al castell de Montjuïc el 13 d'octubre de 1909. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Desastre del Barranco del Lobo Derrota militar que exigeix reforços immediats al Rif.

Mobilització classista de reservistes Càstig que requeia sobre els obrers sense diners per pagar l'exempció. La Setmana Tràgica de 1909 Crema d'edificis religiosos Atac a unes vuitanta esglésies i convents de Barcelona. Caiguda del govern Maura Crisi política internacional pel judici a Ferrer i Guàrdia. L'execució de Ferrer i Guàrdia va generar una onada d'indignació internacional («¡Maura no!») que va forçar el distanciament del Partit Liberal i va empènyer el rei a forçar la dimissió d'Antonio Maura dos mesos després.

A mitjà termini, la crisi va fer palesa la necessitat d'estructurar el moviment obrer català, fet que acabaria impulsant la fundació de noves organitzacions sindicals (vegeu «La Mancomunitat de Catalunya i la fundació de la CNT»). Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 16 COMPROVA-HO 27 Per què va ser condemnat a mort Francesc Ferrer i Guàrdia si no havia dirigit els fets violents? IDEES CLAU L'origen immediat va ser la guerra colonial al Rif per protegir les mines de ferro de la Compañía Española de Minas del Riff després de l'atac a les vies ferroviàries. El desastre del Barranco del Lobo (juliol de 1909) va provocar la mobilització urgent de reservistes per decret governamental.

El sistema de redempció en metàl·lic i les quotes feien que el servei militar recaigués exclusivament sobre les classes baixes sense recursos econòmics. A la insurrecció urbana van coincidir tres grans motors: l'antimilitarisme, l'anticlericalisme (crema d'unes vuitanta esglésies) i la protesta obrera. L'execució injusta del pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia va desencadenar una campanya internacional de protesta que va fer caure el govern d'Antonio Maura. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quin paper va tenir el diari 'El Progreso' en els moments previs a l'esclat de la Setmana Tràgica? 29. Com va aconseguir el govern central evitar que la insurrecció s'estengués a altres ciutats de l'Estat? 30.

Quantes execucions a mort es van complir després dels judicis militars de la revolta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin fet militar immediat va provocar la mobilització de reservistes a Barcelona l'any 1909? 32. Per què el servei militar generava tant de malestar entre les famílies obreres? L'atemptat contra Alfons XIII a) El desastre del Barranco del Lobo b) La pèrdua colonial de Cuba c) L'assalt a la revista Cu-Cut! d) Només s'aplicava a la ciutat de Barcelona a) El sou ofert als soldats era baix b) La quota i la redempció estalviaven els rics c) Durava obligatòriament més de deu anys d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 17 33.

Cap a quin tipus d'objectius materials es va dirigir principalment la fúria dels revoltats? 34. Quina conseqüència política immediata va tenir l'afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia? 4 La Mancomunitat de Catalunya i la fundació de la CNT EN ACABAR SABRÀS Descriure el procés d'aprovació i la creació de la Mancomunitat de Catalunya el 1914. Explicar l'estructura institucional i les atribucions de la Mancomunitat sota Prat de la Riba i Puig i Cadafalch. Identificar les principals iniciatives culturals i d'infraestructura dutes a terme per la institució. Analitzar la fundació de la CNT el 1911 i les causes de la seva posterior il·legalització.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Com podia Catalunya gestionar serveis conjunts per a tot el seu territori abans de tenir un estatut d'autonomia modern? L'hegemonia de la Lliga i el camí cap a la Mancomunitat Cap a l'any 1914, la Lliga Regionalista va esdevenir la força política hegemònica a Catalunya. Aquest ascens va coincidir amb la pèrdua progressiva d'influència del republicanisme lerrouxista (vegeu «El republicanisme lerrouxista, els Fets del Cu-Cut! i Solidaritat Catalana»). Per eixamplar la seva base electoral, la Lliga va intensificar el seu discurs de classe i va captar vots de sectors monàrquics, carlins i catòlics.

En l'àmbit institucional, la Lliga va negociar amb el president del govern espanyol, José Canalejas, la creació d'una eina legal que permetés mancomunar els serveis i competències de les quatre diputacions provincials catalanes. Malgrat que l'assassinat de Canalejas el 12 de novembre de 1912 va aturar temporalment el tràmit, el projecte va tirar endavant com a Ley de Mancomunidades provinciales, aplicable a tot l'Estat. La Lliga va oferir el seu suport al govern conservador a les eleccions de 1914 sense qüestionar el marc de la Restauració. Finalment, la Mancomunitat de Catalunya va entrar en vigor oficialment el 6 d'abril de 1914.

Escoles laiques i seus sindicals a) Prefectures policials i casernes militars b) Esglésies, convents i centres religiosos c) Bancs i seus de grans empreses d) L'entrada de la CNT al govern central a) La proclamació immediata de la República b) L'abolició definitiva del servei militar c) La dimissió del president Antonio Maura d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 18 DEFINICIÓ La Mancomunitat de Catalunya va ser un organisme administratiu constituït el 6 d'abril de 1914 que agrupava les quatre diputacions provincials catalanes (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona).

Va suposar el primer reconeixement oficial per part de l'Estat espanyol d'un ens comú per al territori català des dels Decrets de Nova Planta del segle XVIII. COMPROVA-HO 36 Quina importància històrica va tenir el reconeixement de la Mancomunitat el 1914 en comparació amb el període anterior? Estructura institucional i líders La Mancomunitat mancava de competències polítiques i legislatives. La seva autoritat era exclusivament administrativa i es limitava a les àrees pròpies de les diputacions: infraestructures viàries, serveis agrícoles i ensenyament.

El seu finançament provenia exclusivament de la suma dels pressupostos ordinaris de les quatre diputacions, sense rebre recursos extres de l'Estat. El funcionament intern s'organitzava a través de tres òrgans principals: Assemblea general: formada per 96 diputats provincials. Consell permanent: integrat per 8 membres designats per l'Assemblea, encarregat de la gestió executiva directa. Presidència: elegida pels membres del Consell permanent. Al llarg de la seva existència, la institució va estar sempre sota la direcció política de la Lliga. Enric Prat de la Riba va exercir com a primer president des de 1914 fins a la seva mort el 1917.

El va succeir l'arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch, qui va mantenir el càrrec entre 1917 i 1924. ERROR FREQÜENT Confondre la Mancomunitat de Catalunya amb un govern autonòmic amb capacitat legislativa o política. La Mancomunitat només posseïa competències administratives mancomunades de les quatre diputacions i gestionava exclusivament els seus pressupostos ordinaris, sense poder legislar ni recaptar nous impostos propis. COMPROVA-HO 37 D'on provenien els fons econòmics amb què operava la Mancomunitat?

L'obra administrativa, tècnica i cultural Tot i les limitacions financeres, la Mancomunitat va prioritzar una gestió eficient orientada a la modernització material i intel·lectual del país. En el camp de les comunicacions, es va millorar la xarxa de carreteres secundàries i es va desplegar una xarxa telefònica que connectava nombrosos municipis abans aïllats.

Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 19 En l'àmbit cultural i pedagògic, la institució va impulsar una transformació profunda a través de centres especialitzats i de recerca: Institució o iniciativa Àmbit d'actuació Objectiu i funció principal Institut d'Estudis Catalans (IEC) Recerca i llengua Normalització lingüística, recerca científica i consolidació de la cultura catalana. Biblioteca de Catalunya Cultura pública Conservació del patrimoni bibliogràfic i obertura d'un servei públic de lectura. Escoles de formació tècnica Educació professional Creació d'una escola de funcionaris i una escola superior d'agricultura per modernitzar la gestió pública i el camp.

Escola per a dones Educació professional Capacitació professional femenina en els camps d'infermeria i biblioteconomia. Escoles d'estiu per a mestres Pedagogia Actualització metodològica i formació continuada del professorat de primària. ESQUEMA Organització de la Mancomunitat de Catalunya COMPROVA-HO 38 Quins dos àmbits professionals cobria de manera específica l'escola tècnica per a dones creada per la Mancomunitat?

Reorganització del moviment obrer i fundació de la CNT Després de la repressió provocada per la Setmana Tràgica de 1909 (vegeu «La Setmana Tràgica de 1909: causes, esclat i conseqüències»), la classe treballadora va buscar estructurar una nova organització unitària capaç de coordinar futures mobilitzacions amb horitzons revolucionaris.

Partint de Assemblea general 96 diputats de les 4 províncies Consell permanent 8 membres elegits per l'Assemblea Presidència Prat de la Riba i Puig i Cadafalch Infraestructures Carreteres secundàries i xarxa de telèfons Cultura i ciència Institut d'Estudis Catalans i Biblioteca Ensenyament tècnic Agricultura, funcionaris, dones i mestres Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 20 l'experiència prèvia de la federació local Solidaritat Obrera, l'any 1910 es van iniciar les converses que van desembocar en la constitució d'un sindicat d'abast estatal. Al setembre de 1911 va néixer formalment la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El nou sindicat defensava una ideologia anarcosindicalista amb un discurs obertament rupturista orientat a assolir la revolució obrera. En el moment de la seva fundació comptava amb uns 26.000 afiliats, la gran majoria concentrats a Catalunya. Poc després de la seva assemblea fundacional, al mateix setembre de 1911, la central anarcosindicalista va proclamar una vaga general a tot l'Estat espanyol. Els disturbis i episodis de violència associats a la protesta van provocar que les autoritats declaressin la il·legalització de la CNT, situació de clandestinitat que es va allargar fins a l'any 1914.

PER RECORDAR-HO Tant la posada en marxa institucional de la Mancomunitat com la tornada a la legalitat de la CNT van convergir en el mateix any: 1914. Representen les dues grans forces antagòniques del període: la burgesia regionalista institucionalitzada i el proletariat revolucionari organitzat. COMPROVA-HO 39 Per quina raó la CNT va ser il·legalitzada immediatament després de fundar-se el setembre de 1911? IDEES CLAU La Mancomunitat de Catalunya es va constituir oficialment el 6 d'abril de 1914 unint administrativament les quatre diputacions catalanes sota hegemonia de la Lliga.

La institució no disposava de competències polítiques ni fons extres de l'Estat; només gestionava els pressupostos provincials ordinaris en xarxa viària, agricultura i ensenyament. Enric Prat de la Riba va presidir la Mancomunitat des de la seva fundació fins a la seva mort el 1917, succeït per Josep Puig i Cadafalch (1917-1924). L'obra cultural i formativa de la Mancomunitat va impulsar entitats capdavanteres com l'Institut d'Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya i diverses escoles tècniques. Al setembre de 1911 es va fundar la Confederació Nacional del Treball (CNT), sindicat anarcosindicalista que va quedar il·legalitzat pocs dies després fins al 1914 per declarar una vaga general.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. Quina estructura institucional bàsica tenia la Mancomunitat de Catalunya pel que fa a representació? 41. En quines matèries concretes tenia competències la Mancomunitat? 42. Quan es va fundar la CNT i quants afiliats tenia inicialment? Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 43. En quina data va començar a funcionar oficialment la Mancomunitat de Catalunya? 44. Quina limitació principal tenien les competències de la Mancomunitat de Catalunya? 45. Qui va presidir la Mancomunitat des de 1917 fins a 1924? 46. Fins a quin any va romandre il·legalitzada la CNT després de la vaga de 1911?

5 La crisi de 1917, la vaga de La Canadenca i el pistolerisme EN ACABAR SABRÀS Analitzar el paper de l'Assemblea de Parlamentaris i la fractura que va causar la vaga general d'agost de 1917. Comprendre la reestructuració de la CNT a partir del Congrés de Sants i el triomf de La Canadenca. Explicar l'espiral del pistolerisme, la creació dels Sindicats Lliures i la repressió institucional de Martínez Anido. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 47 Com va aconseguir una vaga en una empresa hidroelèctrica privada imposar per primera vegada la jornada laboral de vuit hores a tot l'Estat?

El setembre de 1911 a) El 6 d'abril de 1914 b) L'abril de 1916 c) El 12 de novembre de 1912 d) Eren únicament de caràcter administratiu a) Excloïa la província de Barcelona b) Depenia de les corts militars c) Només podia dictar lleis tributàries d) Eduardo Dato a) Enric Prat de la Riba b) José Canalejas c) Josep Puig i Cadafalch d) Fins al 1914 a) Fins al 1917 b) Fins al 1912 c) Fins al 1918 d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 22 La crisi de 1917 i l'Assemblea de Parlamentaris L'estiu de 1917 va concentrar una profunda convulsió política, militar i social a tot l'Estat espanyol.

A Catalunya, la Lliga Regionalista va intentar liderar una transformació de l'Estat davant la paràlisi del sistema de la Restauració. Després d'una trobada prèvia de diputats catalans el 5 de juliol, l'Assemblea de Parlamentaris es va reunir a Barcelona el 19 de juliol de 1917 al parc de la Ciutadella. La reunió aplegava representants catalans i d'altres zones d'Espanya amb l'objectiu d'exigir unes corts constituents que elaboressin una nova constitució i el reconeixement de l'autonomia de Catalunya. Paral·lelament, el conflicte laboral esclatava a una companyia de ferrocarrils de València.

La manca d'acord amb el govern va desembocar en la convocatòria conjunta de la vaga general de ferrocarrils per part de la CNT i la UGT el 13 d'agost de 1917. L'executiu central encapçalat per Eduardo Dato va respondre amb la declaració de l'estat de guerra. L'esclat violent i la mobilització obrera van trencar el bloc reformista: espantada per la revolució social, la burgesia catalana va abandonar les reivindicacions rupturistes i els militars van quedar desacreditats davant la població en exercir la repressió. COMPROVA-HO 48 Quina conseqüència va tenir la vaga d'agost de 1917 sobre l'acció política de la Lliga Regionalista?

Governs de concentració i l'impacte de la Revolució Russa Davant la situació de bloqueig a l'octubre de 1917, Dato mantenia tancades les corts. La Lliga va trencar definitivament amb els sectors reformistes i al novembre va acordar la seva integració en un govern de concentració monàrquic presidit pel liberal Manuel García Prieto, sumant liberals, conservadors i regionalistes. Per primera vegada, ministres catalanistes entraven en l'executiu central amb el propòsit d'implantar el seu projecte reformista a Espanya, tot i que el model regionalista no va quallar. A l'escenari exterior, la Revolució Bolxevic de novembre de 1917 a Rússia va canviar radicalment la dinàmica de classes a tot Europa.

La signatura del Tractat de Brest-Litovsk el març de 1918 va comportar la retirada russa de la Gran Guerra a canvi de pèrdues territorials i de producció immenses, demostrant al proletariat internacional que la presa del poder obrer era viable. Al març de 1918 es va formar un nou govern de concentració liderat pel conservador Antonio Maura amb presència de la Lliga. Tanmateix, les aspiracions d'autogovern català van topar amb la negativa de l'Estat: Maura va crear una comissió d'experts per estudiar el cas català i va impulsar la Unió Monàrquica Nacional per contrarestar l'hegemonia de la Lliga.

El novembre de 1918, la Lliga va abandonar el gabinet i va recuperar la campanya autonomista, just quan la fi de la Primera Guerra Mundial impulsava les reivindicacions nacionals i les revoltes socials europees.

Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 23 Període Cap de govern Paper de la Lliga Regionalista Resultat polític Novembre 1917 – Març 1918 Manuel García Prieto Entrada de ministres catalanistes per primer cop Defensa de l'ordre; incapacitat d'estendre el regionalisme Març 1918 – Novembre 1918 Antonio Maura Participació ministerial catalanista Fracàs de les demandes autonòmiques; creació de la Unió Monàrquica Nacional COMPROVA-HO 49 Per què la Lliga va decidir retirar els seus ministres del govern de Maura el novembre de 1918?

El creixement cenetista i la vaga de La Canadenca (1919) La CNT havia quedat desarticulada després de l'agost de 1917, però des de principis de 1918 va iniciar una ràpida recuperació. L'any 1918 va marcar l'últim exercici de guanys extraordinaris per la neutralitat espanyola en la guerra mundial. Amb la inflació acumulada de finals de 1918 disparant el cost de la vida un 28 %, els obrers exigien augments salarials mentre els patrons cedien amb facilitat per mantenir la producció. El juny de 1918, el Congrés de Sants va transformar l'organització interna del sindicat sota la direcció de figures com Salvador Seguí («el Noi del Sucre») i Ángel Pestaña.

Es va substituir l'antiga societat d'ofici pel sindicat únic d'indústria, que agrupava tots els treballadors d'un mateix ram productiu i va dotar la central d'una gran capacitat d'acció. L'afiliació a Catalunya va passar de 15.000 inscrits el 1915 a 74.000 el 1918 i 427.000 l'any 1919, establint una posició gairebé hegemònica en comparació amb una UGT testimonial. La fi de la guerra va desencadenar la crisi de postguerra a partir de 1919: van caure les exportacions i la patronal va iniciar una política d'ajust basada en reduccions salarials, retallada d'horaris i acomiadaments.

En aquest context, el gener de 1919 la companyia Barcelona Traction, Light and Power (coneguda com La Canadenca) va retallar el sou als cobradors de rebuts. La resposta obrera va ser immediata: es va declarar la vaga a la central el febrer de 1919, estenent-se a les filials i transformant-se ràpidament en vaga general a Barcelona mitjançant el sindicat únic de la llum i la força. L'aturada va paralitzar la ciutat durant 44 dies, deixant Barcelona sense subministrament elèctric, aigua ni tramvies. Les autoritats van respondre declarant l'estat de guerra i mobilitzant el Sometent urbà, milícia de burgesos armats que donava suport a les forces de seguretat.

Finalment, el govern i l'empresa van haver de negociar amb la CNT. El pacte del 19 de març de 1919 va concedir la readmissió dels acomiadats, l'alliberament de 3.000 treballadors empresonats i una fita social decisiva: la jornada laboral de vuit hores. No obstant això, com que les autoritats van retenir presos un grup de treballadors, el 25 de març es va reprendre la vaga. La nova aturada va sumar 6.000 detinguts més i va desgastar el sindicat, que va haver d'afrontar la tornada a la feina.

Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 24 PER RECORDAR-HO La Canadenca va demostrar l'eficàcia del nou model del sindicat únic aprovat a Sants: en aturar un sector estratègic (l'energia elèctrica), es paralitzava tota l'activitat econòmica de la capital catalana. COMPROVA-HO 50 Quina relació estructural va existir entre el Congrés de Sants de 1918 i l'èxit de La Canadenca el 1919? La contraofensiva patronal i el pistolerisme (1919-1923) La victòria obrera va provocar la reacció immediata de la patronal catalana.

L'abril de 1919, els sectors més intransigents es van escindir de Foment del Treball i van fundar la Federación Patronal, que va comptar amb el suport actiu del capità general Milans del Bosch. Els empresaris van finançar bandes de pistolers i van aplicar el locaut (tancament patronal d'empreses) entre el novembre de 1919 i el gener de 1920. Aquesta mesura de coacció va deixar sense sou uns 150.000 treballadors durant dos mesos per forçar la rendició obrera i buidar les caixes de resistència. Paral·lelament, la patronal va finançar la creació dels Sindicats Lliures a la tardor de 1919.

Aquests organismes, d'ideologia d'extrema dreta i caràcter groc, exercien d'esquirols i disposaven de grups de xoc per atacar dirigents anarquistes. Davant l'ofensiva patronal, nuclis radicals cenetistes van recuperar la tàctica de l'acció directa i la pistola en mà, obrint una espiral coneguda com a pistolerisme. DEFINICIÓ El pistolerisme va ser el període de violència social viscut principalment a Catalunya entre 1919 i 1923, caracteritzat pels assassinats creuats entre sicaris de la patronal (i dels Sindicats Lliures) i grups d'acció de la CNT, amb tolerància i empara policial.

L'Estat va donar cobertura total a la patronal nomenant a finals de 1920 el general Severiano Martínez Anido com a governador civil de Barcelona i el general Miguel Arlegui com a cap superior de policia. El nou equip governatiu va imposar un règim de terror policíac mitjançant tres línies: Detencions sistemàtiques dels dirigents obrers moderats (com Salvador Seguí i Lluís Companys) per deixar el sindicat en mans dels grups més violents i justificar la repressió total. Protecció i impunitat armada per a les accions dels Sindicats Lliures contra els locals i militants de la CNT.

Aplicació sistemàtica de la Llei de fugues, mecanisme extrajudicial que consistia a simular la fuga dels detinguts per executar-los impunement per l'esquena (provocant entre 250 i 44 morts segons els diferents recomptes i períodes). La CNT va respondre atemptant contra autoritats rellevants. El març de 1921, un grup d'acció format per tres cenetistes catalans va assassinar a Madrid el president del govern, Eduardo Dato. També van patir atemptats el governador civil conde de Salvatierra i el cardenal Soldevila.

A finals de 1922, les Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 25 topades de Martínez Anido amb el govern de Madrid pels seus mètodes il·legals i la infiltració d'agents provocadors van provocar la seva destitució. La burgesia catalana, convençuda que només una dictadura militar podia restablir l'ordre i destruir la CNT, va passar a donar suport obert als preparatius colpistes del general Primo de Rivera.

CRONOLOGIA Evolució del conflicte social i polític (1917-1923) ERROR FREQÜENT No confongueu els Sindicats Lliures amb organitzacions obreres independents: eren agrupacions finançades directament per la patronal i l'extrema dreta per trencar vagues i exercir de força armada contra la CNT. COMPROVA-HO 51 En què consistia la «Llei de fugues» utilitzada sota el mandat de Martínez Anido? IDEES CLAU L'Assemblea de Parlamentaris de juliol de 1917 va quedar desarticulada per la vaga d'agost, fet que va empènyer la Lliga als governs de concentració monàrquics per defensar l'ordre.

El Congrés de Sants (1918) va substituir les societats d'ofici pel sindicat únic d'indústria, multiplicant l'afiliació i eficàcia de la CNT. La vaga de La Canadenca (1919) va mobilitzar Barcelona durant 44 dies i va aconseguir la instauració legal de la jornada de vuit hores. La patronal catalana va respondre amb la creació de la Federación Patronal, el locaut de 1919- 1920 i el finançament dels Sindicats Lliures. La repressió de Martínez Anido i Arlegui mitjançant la Llei de fugues va desencadenar l'etapa del pistolerisme, culminada amb l'assassinat d'Eduardo Dato el març de 1921. Juliol 1917 Assemblea de Parlamentaris a Barcelona reclamant autonomia i corts constituents.

Agost 1917 Vaga general revolucionària de ferrocarrils convocada per CNT i UGT. Juny 1918 Congrés de Sants de la CNT i creació dels sindicats únics. Febrer-Març 1919 Vaga de La Canadenca i conquesta de la jornada de vuit hores. 1919-1920 Locaut patronal i creació dels Sindicats Lliures. 1920-1922 Pistolerisme, Llei de fugues sota Martínez Anido i assassinat d'Eduardo Dato. Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 52. Quins dos objectius principals perseguia l'Assemblea de Parlamentaris reunida a Barcelona el 19 de juliol de 1917? 53. Quines mesures va adoptar la patronal catalana per combatre el poder obrer aconseguit a la vaga de La Canadenca? 54.

Quina va ser la reacció de la CNT davant la política repressiva imposada per Martínez Anido a Barcelona? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 55. Quin avenç laboral històric es va aconseguir després de la vaga de La Canadenca el 1919? 56. Quin canvi organitzatiu clau va aprovar la CNT al Congrés de Sants de 1918? 57. Com actuaven els Sindicats Lliures finançats per la patronal catalana? 58. Quin mandatari espanyol va ser assassinat per militants cenetistes el març de 1921?

La indemnització legal per acomiadament improcedent a) La jornada laboral de vuit hores b) El descans dominical obligatori i remunerat c) El salari mínim interprofessional garantit d) L'adhesió formal al Partit Comunista a) La unió federativa amb la UGT b) La creació de caixes patronals d'ajuda c) La substitució per sindicats únics d'indústria d) Negociaven convenis salarials amb el govern a) Boicotejaven la CNT mitjançant violència armada b) Fomentaven cooperatives obreres de consum autònomes c) Agrupaven obrers moderats d'ideologia socialista d) Eduardo Dato a) Manuel García Prieto b) Antonio Maura c) Severiano Martínez Anido d) Història Contemporània de Catalunya (1898-1930) 27 6 La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya: repressió, oposició i crisi final EN ACABAR SABRÀS Explicar el canvi de relació entre la burgesia catalanista i Primo de Rivera des del cop de 1923 fins a la liquidació de la Mancomunitat.

Analitzar els intents d'insurrecció armada dirigits per Francesc Macià i la seva repercussió política. Descriure la reordenació obrera durant la clandestinitat a través de la creació de la FAI i del comunisme autònom català. Identificar els motius militars, polítics i econòmics que van forçar la dimissió de Primo de Rivera el gener de 1930. PENSA-HI ABANS…