Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PRÀCTICA CLÍNICA ASSISTENCIAL I Grau en Medicina Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I (UAB): organització sanitària, Atenció Primària, cicle vital familiar, bioètica i entrevista clínica pas a pas.

APREN.AI Índex 1 Organització sanitària i l'Atenció Primària de Salut El marc del Servei Nacional de Salut i el dret a l'assistència Estructura territorial i nivells assistencials Fonaments de l'Atenció Primària de Salut i model poblacional L'Equip d'Atenció Primària (EAP): composició i funcionament 2 Família, comunitat i determinants de la salut L'enfocament biopsicosocial i l'entorn familiar La comunitat i el suport social Determinants de la mortalitat i despesa pública 3 La relació clínica, l'entrevista mèdica i el maneig de situacions difícils Principis ètics i models de relació assistencial Estructura de l'entrevista clínica i tipus de preguntes Situacions difícils a la consulta i impacte professional 4 Resum per repassar Organització sanitària i Atenció Primària Família, comunitat i determinants de la salut Relació clínica, bioètica i entrevista mèdica Cronologia de la regulació sanitària Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 1 1 Organització sanitària i l'Atenció Primària de Salut EN ACABAR SABRÀS Identificar el marc legal d'accés universal al Servei Nacional de Salut. Diferenciar les funcions assistencials entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada. Descriure l'estructura professional de l'Equip d'Atenció Primària i la seva gestió territorial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 ¿Per què la majoria dels problemes de salut d'una comunitat no necessiten l'entorn hospitalari per resoldre's?

El marc del Servei Nacional de Salut i el dret a l'assistència El Servei Nacional de Salut constitueix una xarxa integrada de serveis orientada a oferir cobertura sanitària a tota la població. El seu finançament es gestiona mitjançant el pressupost general de l'Estat, mentre que la provisió efectiva de serveis recau en les comunitats autònomes (competència transferida a Catalunya des de l'any 1981). Els equips directius i els gestors assumeixen la distribució dels recursos disponibles.

El dret a la cobertura ha experimentat canvis normatius rellevants: El Reial Decret Llei 16/2012 i el Reial Decret 1192/2012 van regular la condició d'assegurat i beneficiari, vinculant l'accés a requisits com estar en actiu a la seguretat social, ser pensionista, aturat o acreditar ingressos inferiors a 100.000 euros anuals sense cotització prèvia. El Reial Decret 7/2018 del 27 de juliol va restablir la universalitat lligada a la residència a l'Estat, desvinculant el dret de la situació de cotització laboral.

En el cas de les persones estrangeres no regularitzades, el marc estatal preveu atenció sanitària d'urgència per accident o malaltia greu fins a l'alta mèdica, atenció continuada a l'embaràs, part i postpart, així com cobertura idèntica a la dels ciutadans nacionals per als menors de 18 anys. Igualment, es contempla l'accés a l'atenció primària després d'un període mínim de sis mesos d'empadronament, principalment per motius de salut pública tals com el control de la tuberculosi (TBC), mitjançant un accés parcial renovable cada any per impedir retards diagnòstics en malalties greus. A Catalunya, la cobertura històricament ja garantia un abast més ampli.

DEFINICIÓ El CatSalut (Servei Català de la Salut) opera com a asseguradora pública adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La seva missió central és assegurar una atenció de qualitat per a tota la ciutadania, integrant recursos tant públics com privats dins de la seva xarxa d'utilització pública.

Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 2 Les persones estrangeres que no compleixin altres requisits poden sol·licitar la Tarja Sanitària Individual (TSI) amb vigència anual sota el concepte de Cobertura Sanitària CATSALUT, la qual inclou atenció primària, prestació farmacèutica, transport urgent i emergències, atenció continuada i programes d'interès sanitari. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental va introduir el Reial Decret 7/2018 respecte al marc de 2012 pel que fa a l'accés al sistema sanitari?

Estructura territorial i nivells assistencials El territori de Catalunya s'organitza operativament en set regions sanitàries, delimitades segons criteris geogràfics, demogràfics i socioeconòmics. Mapa de les set regions sanitàries de Catalunya segons el CatSalut. Aquestes regions agrupen la xarxa de provisió de serveis mitjançant tres fórmules principals: Empreses públiques: com l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) i el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). Consorcis sanitaris: com el Consorci Sanitari de Barcelona, el Consorci Hospitalari de Terrassa o el Consorci Sanitari Integral. Altres proveïdors: incloent entitats de base associativa (EBA).

Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 3 Esquema organitzatiu dels proveïdors sanitaris coordinats sota l'asseguradora CatSalut. El sistema assistencial es divideix funcionalment en dos graons complementaris: ERROR FREQÜENT Confondre les funcions dels dispositius d'urgència d'atenció primària. Cal recordar que el CUAP disposa de suport diagnòstic immediat (analítica i radiologia bàsiques), fet que el diferencia dels punts ordinaris d'atenció continuada (PAC) que no ofereixen aquest ventall d'exploracions. Fonaments de l'Atenció Primària de Salut i model poblacional L'Atenció Primària apropa les cures essencials al domicili i l'entorn de vida dels usuaris.

Està sostinguda per mètodes i tecnologies científicament fonamentades i acceptades per la comunitat. Incrementa l'efectivitat del sistema perquè millora l'accessibilitat, prioritza la prevenció individualitzada Atenció Primària: primer punt de contacte comunitari, situat en els Centres d'Atenció Primària (CAP) en horari de 8:00 a 20:00 h. Fora d'aquesta franja, la continuïtat recau en els Punts d'Atenció Continuada (PAC), els Dispositius d'Atenció Continuada i Urgència Territorial (ACUT) i els Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), aquests últims dotats de recursos per a analítica bàsica i radiografia.

1 Atenció Especialitzada: abasta els Centres d'Atenció Especialitzada (CAE o CAP II) per a especialitats d'alta prevalença (oftalmologia, dermatologia, traumatologia, cardiologia, pneumologia, otorinolaringologia, cirurgia o digestiu) i els hospitals, que disposen de consultes externes, hospitalització i servei d'urgències. 2 Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 4 i permet la resolució primerenca de processos patològics per evitar ingressos hospitalaris innecessaris. A més, fomenta l'equitat clínica oferint un seguiment longitudinal que facilita l'atenció de patologies cròniques i multimorbiditat.

El model de l'iceberg de Starfield il·lustra la relació quantitativa entre la necessitat de salut comunitària i la derivació als diferents nivells assistencials. Diagrama d'iceberg sobre la prevalença de morbiditat poblacional mensual. Per cada població d'uns 1.000 adults en risc, aproximadament 750 pateixen malalties o accidents al mes, 250 acudeixen a la consulta de capçalera almenys un cop al mes, 9 ingressen a l'hospital, 5 són enviats a un altre metge especialista i només 1 requereix atenció en un hospital universitari terciari.

Àmbit Orientació principal Objectiu essencial Hospital i Atenció Especialitzada Enfocament centrat en la malaltia Tractament i resolució de quadres patològics greus o complexos. Atenció Primària Enfocament centrat en la persona i la comunitat Prevenció, control precoç del deteriorament funcional i minimització de l'impacte psicosocial. COMPROVA-HO 3 Segons la distribució piramidal de necessitats sanitàries (iceberg de Starfield), quants pacients sobre 1.000 requereixen derivació a un hospital universitari mensualment?

Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 5 L'Equip d'Atenció Primària (EAP): composició i funcionament L'atenció primària s'organitza en l'Àrea Bàsica de Salut (ABS), el marc territorial on l'Equip d'Atenció Primària (EAP) proporciona els serveis des del CAP. Esquema de derivació territorial des de l'ABS fins a l'EAP.

L'EAP es caracteritza pel treball cooperatiu i es compon de: Nucli bàsic: integrat per Unitats Bàsiques Assistencials (UBA) formades per metge de família i infermera, a més de pediatria i infermeria pediàtrica, auxiliar de clínica, treballador social i personal administratiu o de gestió (UAAU: Unitat d'Admissió i Atenció a l'Usuari; GIS: Gestió d'Informació i Serveis). Suport especialitzat: odontologia, atenció a la dona, salut mental, equips de suport domiciliari (PADES), fisioteràpia, laboratoris d'anàlisi, radiologia, farmàcia i mediació intercultural.

La composició concreta de l'equip depèn de factors com el context polític i els recursos econòmics, la càrrega de salut, la disponibilitat de professionals llicenciats i el perfil de la població atesa. PER RECORDAR-HO Les dimensions clau de l'atenció primària són: caràcter integral, integrat, continuat i permanent, actiu, accessible, basat en equip, comunitari i participatiu, programat i avaluable, i vinculat a la docència i recerca.

Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 6 L'activitat diària de l'EAP s'estructura habitualment de la següent manera: visites presencials al centre o a domicili entre les 08:00 i les 14:00 h; reunions d'equip (organitzatives, sessions clíniques o formatives) de 14:00 a 15:00 h; i visites de tarda entre les 15:00 i les 21:00 h. Els metges atenen entre 25 i 35 consultes per jornada, amb durades d'entre 3 i 10 minuts per visita.

Les tasques de l'equip inclouen: Assistència clínica directa: visites programades i urgents (centre o domicili), consultes telefòniques, e-consulta (La Meva Salut) i procediments tècnics (extraccions, espirometries, electrocardiogrames, crioteràpia, infiltracions, cirurgia menor, control d'anticoagulants orals i eco- Doppler). Promoció de la salut i prevenció: educació individual o col·lectiva al CAP, xerrades escolars, cribratges de patologies cròniques i vacunació a col·lectius de risc.

Coordinació amb l'atenció especialitzada: protocols conjunts, interconsultes no presencials, consultes telemàtiques bidireccionals, circuits de diagnòstic ràpid (com el de càncer), infermeres d'enllaç i accés a una història clínica compartida.

ESQUEMA Nivells assistencials del sistema sanitari Atenció Primària Primer nivell d'accés proper CAP Horari habitual de 8 a 20 h Urgències Primària PAC, ACUT i CUAP amb RX i analítica Atenció Especialitzada Nivell hospitalari i ambulatori específic CAE (CAP II) Consultes externes d'especialitats prevalents Hospital Ingressos, consultes i urgències greus Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 7 IDEES CLAU El Reial Decret 7/2018 va recuperar l'accés sanitari universal desvinculat de les cotitzacions a la Seguretat Social. El territori català s'articula en 7 regions sanitàries amb una combinació de proveïdors públics, consorcis i entitats associatives sota el CatSalut.

L'Atenció Primària resol precoçment la patologia prevalent i garanteix l'equitat gràcies a l'accessibilitat i la longitudinalitat. El model d'iceberg demostra que la majoria de problemes de salut es contenen a la comunitat i a la primària, amb menys d'un 1% d'ingressos hospitalaris universitaris. L'EAP s'estructura a l'entorn de les Unitats Bàsiques Assistencials (UBA) i desenvolupa tasques assistencials, preventives, docents i de coordinació internivells. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. ¿Quina és la composició nuclear de la Unitat Bàsica Assistencial (UBA) a l'atenció primària? 5. ¿Quins serveis bàsics d'atenció continuada cobreixen la franja fora de l'horari ordinari del CAP (8:00 a 20:00 h)?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin requisit va deixar de ser imprescindible per tenir cobertura sanitària universal amb el Reial Decret 7/2018? 7. Quina característica tècnica singular té un Centre d'Urgència d'Atenció Primària (CUAP) respecte al PAC comú? 8. En el model de morbiditat d'Starfield, quants adults d'un miler ingressen a l'hospital cada mes aproximadament?

Disposar de la targeta sanitària a) La residència al territori espanyol b) La cotització a la Seguretat Social c) Tenir més de divuit anys d) Hospitalització de llarga estada a) Realització d'analítica i radiologia bàsiques b) Realització de cirurgia major ambulatòria c) Cirurgia toràcica urgent integrada d) Vint-i-cinc adults a) Dos-cents cinquanta adults b) Cinquanta adults c) Nou adults d) Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 8 9. En quantes regions sanitàries es divideix operativament el mapa sanitari de Catalunya?

2 Família, comunitat i determinants de la salut EN ACABAR SABRÀS Relacionar les etapes del cicle vital familiar amb les necessitats assistencials del pacient. Distingir entre suport social estructural i suport social funcional. Comparar el pes dels determinants de salut en la mortalitat amb el repartiment real de la despesa sanitària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 ¿Quin element té més repercussió en l'esperança de vida d'una comunitat: la construcció d'un nou hospital o la millora dels hàbits de vida? L'enfocament biopsicosocial i l'entorn familiar La medicina familiar i comunitària no es limita a diagnosticar i tractar malalties aïllades.

Adopta una visió biopsicosocial que situa el pacient dins la seva xarxa d'afectes i convivència. La persona rep atenció de forma continuada i lineal al llarg de totes les etapes del seu cicle vital. Els membres d'una mateixa família comparteixen dinàmiques que modulen els estats de salut i malaltia. Per aquesta raó, els integrants d'un mateix grup familiar solen assignar-se a la mateixa Unitat Bàsica Assistencial (UBA). Aquest seguiment compartit resulta especialment determinant en l'atenció de patologies cròniques, processos incapacitants, malalts terminals o problemes de salut mental.

Les famílies experimenten canvis estructurals amb el pas del temps segons el cicle vital familiar: Quatre regions a) Nou regions b) Dotze regions c) Set regions d) Formació: des de la unió de la parella o matrimoni fins a l'arribada del primer fill. 1 Extensió: període des del naixement del primer fill fins a la vinguda de l'últim. 2 Extensió completa: etapa compresa entre el naixement de l'últim fill i el moment en què el primogènit s'emancipa de la llar. 3 Contracció: marxa de l'últim fill de la llar parental (fase que pot coincidir amb crisis adaptatives com la síndrome del niu buit). 4 Contracció completa: defunció del primer dels cònjuges.

5 Dissolució: mort de l'últim cònjuge supervivent. 6 Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 9 COMPROVA-HO 11 Quina fase del cicle vital familiar comprèn des del naixement de l'últim descendent fins a l'emancipació del primer? La comunitat i el suport social L'individu i el seu nucli familiar formen part d'una comunitat definida per trets culturals, creences religioses i normes socials. Aquest entorn repercuteix directament en la capacitat de recuperació del pacient. La influència de l'entorn s'organitza en esferes concèntriques d'afectació: des del veïnatge immediat i el carrer, passant pel barri, el municipi, el país, el món occidental, fins a arribar al context global.

Esquema concèntric de les esferes d'influència comunitària sobre la salut de l'individu. Dins d'aquest teixit conviuen múltiples organitzacions que condicionen el benestar: centres educatius, instituts, escoles bressol, residències d'avis, centres sanitaris, associacions veïnals o culturals, presons, grups d'ajuda mútua i comunitats virtuals. Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 10 Mapa d'actors i institucions socials que configuren el teixit comunitari d'un barri.

A l'hora d'avaluar el suport disponible per al pacient, cal distingir dos conceptes essencials: Recolzament estructural: xarxa de recursos tangibles i objectius, com la capacitat econòmica familiar i els serveis assistencials accessibles. Recolzament funcional: dimensió subjectiva percebuda pel propi subjecte, és a dir, la sensació real de sentir-se acompanyat i auxiliat en situacions de necessitat. Així mateix, factors com la pràctica religiosa modulen les pautes mèdiques: el dejuni ritual del Ramadà, per exemple, obliga a ajustar els esquemes de medicació en persones amb diabetis.

Per donar resposta a aquestes particularitats es recorre a la prescripció social, vinculant el pla terapèutic amb recursos actius de la comunitat. ERROR FREQÜENT Creure que la despesa sanitària és el factor amb més incidència sobre la mortalitat. Les dades mostren que els estils de vida expliquen el 43 % de la mortalitat i només reben l'1,2 % del pressupost, mentre que el sistema sanitari absorbeix el 90,3 % dels fons amb un impacte del 11 %.

Determinants de la mortalitat i despesa pública La distribució dels recursos econòmics no sempre reflecteix l'impacte real que cada element té en la supervivència de la població: Determinant de salut Pes atribuïble a la mortalitat (%) Proporció de despesa sanitària (%) Estil de vida 43 % 1,2 % Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 11 Determinant de salut Pes atribuïble a la mortalitat (%) Proporció de despesa sanitària (%) Biologia humana 27 % 7,0 % Medi ambient 19 % 1,5 % Serveis sanitaris 11 % 90,3 % Aquesta asimetria demostra la necessitat d'orientar les polítiques d'atenció primària cap a la modificació dels hàbits de vida i el control dels factors ambientals comunitaris, en lloc de concentrar la totalitat dels esforços en l'assistència curativa tardana.

COMPROVA-HO 12 Quin factor sanitari té el major pes sobre la mortalitat de la població i quin percentatge de despesa rep? PROCÉS Fases del cicle vital familiar Formació Des de la unió de la parella fins al primer descendent 1 Extensió Etapa de naixement dels diferents fills 2 Extensió completa Últim naixement fins a la sortida del fill gran 3 Contracció Sortida progressiva fins a l'últim fill 4 Contracció completa Pèrdua o defunció del primer cònjuge 5 Dissolució Defunció de l'últim integrant de la parella 6 Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 12 IDEES CLAU El model biopsicosocial aborda la salut incorporant les relacions familiars i el context social comunitari.

L'assignació dels membres d'una mateixa família a una UBA comuna millora el maneig de patologies cròniques i greus. El cicle vital familiar travessa sis etapes des de la formació de la parella fins a la dissolució final. El suport estructural fa referència als recursos objectius, mentre que el funcional respon a la percepció subjectiva d'ajuda. Els estils de vida concentren la major càrrega de mortalitat (43 %), mentre que els serveis assistencials absorbeixen més del 90 % dels recursos. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. ¿En què consisteix la diferència entre el recolzament social estructural i el funcional? 14.

¿Quina etapa del cicle vital de la família coincideix amb l'emancipació de l'últim fill? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin determinant de salut té el pes més elevat en la mortalitat poblacional segons les taules d'impacte? 16. Quin percentatge de la despesa sanitària s'assigna als serveis sanitaris estrictes? 17. Com es defineix la fase de contracció completa dins del cicle vital familiar? 18. Per què s'assignen preferentment els membres d'una mateixa família a la mateixa UBA?

El medi ambient a) Els serveis sanitaris b) La biologia humana c) L'estil de vida d) 90,3 % a) 7,0 % b) 27,0 % c) 43,0 % d) La independització del fill gran a) El naixement de l'últim fill b) La mort del primer dels cònjuges c) La mort de l'últim membre d) Per abordar patologies des de la convivència a) Per evitar visites fora de l'ABS b) Per reduir costos administratius obligatoris c) Per fer cribratges només als ascendents d) Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 13 3 La relació clínica, l'entrevista mèdica i el maneig de situacions difícils EN ACABAR SABRÀS Distingir els diferents models de relació clínica i bioètica a la consulta mèdica.

Estructurar les tres fases de l'entrevista clínica identificant els errors de comunicació habituals. Analitzar els factors multifactorials que transformen una consulta en una situació assistencial difícil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 ¿Per què les habilitats de comunicació són tan determinants com els coneixements farmacològics per garantir l'èxit d'un tractament mèdic? Principis ètics i models de relació assistencial La relació clínica constitueix una interacció humana fonamentada en el vincle de confiança recíproca.

El metge ha d'articular una perspectiva clínica alhora sincrònica (atenent el motiu puntual de consulta) i diacrònica (avaluant l'evolució històrica, l'entorn vital i l'impacte psicosocial del problema). Aquesta interacció està regulada pels principis fonamentals de la bioètica: Beneficència i no maleficència: actuar en profit del malalt i evitar danys addicionals; per exemple, no s'han d'indicar exploracions agressives orientades a diagnosticar afeccions que no disposen d'un tractament efectiu. Autonomia: reconeixement de la facultat del pacient per decidir sobre el seu propi cos i procés assistencial.

Justícia: gestió equitativa d'uns recursos públics finits, procurant el major benefici terapèutic individual sense malbaratar els mitjans comuns.

Els models de relació que es produeixen a la consulta varien segons qui assumeixi el control principal: Model Fixació d'objectius Eix de treball Presa de decisions Centrat en el metge Orientats a resoldre la queixa mèdica directa Focalitzat exclusivament en la demanda expressa El professional assumeix de manera paternalista les decisions Centrat en el consultant (ECP) Metes compartides i acordades amb el malalt Focalitzat en les necessitats globals de salut Decisió col·laborativa; l'entrevista adquireix valor terapèutic propi Model adaptatiu Ajustats a la situació del moment Adaptat al tipus de patologia i perfil de la persona Flexibilitat: un quadre agut urgent justifica un enfocament més directiu Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 14 COMPROVA-HO 20 En quina circumstància assistencial està justificat emprar de forma transitòria un model centrat en el metge?

Estructura de l'entrevista clínica i tipus de preguntes L'entrevista és la principal eina diagnòstica i terapèutica del metge. S'articula en tres fases successives: La interacció requereix combinar diferents tipus d'interrogatori: les preguntes avaluatives permeten delimitar el problema de forma concreta, mentre que les preguntes obertes faciliten l'expressió lliure de vivències, pors i expectatives. L'ús estratègic de pauses ajuda a moderar el ritme de la comunicació quan el pacient expressa angoixa.

DEFINICIÓ La distància terapèutica adequada és la capacitat del professional per connectar de forma empàtica amb el patiment del pacient sense patir una sobrecàrrega emocional personal que perjudiqui el judici clínic. ERROR FREQÜENT Abusar dels tecnicismes a la consulta. Lluny de transmetre autoritat, el llenguatge massa tècnic aixeca barreres defensives i impedeix que el pacient comprengui i compleixi el tractament prescrit.

A la pràctica es cometen altres errors habituals que cal evitar: Errors de l'entrevistador: no realitzar exploració física, mantenir la mirada clavada a la pantalla de l'ordinador sense contacte visual, mirar el rellotge de forma reiterada, adoptar un to paternalista, permetre interferències telefòniques o no pactar les decisions terapèutiques. Dificultats derivades de l'actitud del pacient: oposició a acceptar el diagnòstic proposat, ocultació deliberada de dades clíniques o abandonament del tractament acordat. Situacions difícils a la consulta i impacte professional A la pràctica mèdica s'ha de distingir entre el concepte de pacient difícil i el de situació difícil.

La dificultat gairebé mai recau exclusivament en la persona, sinó en la confluència de circumstàncies clíniques complexes, carències formatives de comunicació i un entorn saturat. Els factors desencadenants d'una interacció conflictiva es reparteixen en tres àmbits: Fase introductòria: acollida del pacient, presentació i recepció cordial del motiu de visita. 1 Fase exploratòria o cos: recerca dels símptomes, aplicació d'habilitats de comunicació i exploració física. 2 Fase resolutiva: transmissió de la conclusió diagnòstica, explicació pronòstica i negociació del pla terapèutic.

3 Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 15 Factors del professional: trets de caràcter, esgotament laboral (burnout), manca d'entrenament comunicatiu o ús d'estils inadequats d'entrevista. Factors del pacient: perfil hiperfreqüentador, patologies cròniques doloroses o pluripatologia complexa, comorbiditat psiquiàtrica, desconfiança per errors diagnòstics previs o nivell d'exigència desmesurat. Factors de l'entorn assistencial: manca de temps per consulta, interrupcions constants, errors administratius o burocràtics i pantalles d'ordinador que dificulten la comunicació.

Aquesta interacció genera repercussions directes en el propi metge, que cal aprendre a gestionar a través de la pràctica reflexiva (mindful practice): Repercussions positives (+) Repercussions negatives (-) Aprenentatge continu i creixement professional Sensació d'incertesa constant Enfortiment de la confiança amb la persona Dubtes clínics i preocupació excessiva Recepció de valoracions i feedback favorable Frustració professional Agraïment explícit dels pacients Sobrecàrrega per necessitat d'estudi i dedicació Satisfacció per la tasca assistencial Repercussió negativa en l'autoestima professional Creixement de l'autoestima professional — COMPROVA-HO 21 Quina diferència conceptual existeix entre un pacient difícil i una situació difícil a la consulta mèdica?

PROCÉS Fases de l'entrevista clínica 1 Fase introductòria Rebuda cordial del malalt i acollida del motiu de consulta 2 Cos de l'entrevista Anamnesi clínica, preguntes obertes i exploració física 3 Fase resolutiva Informació diagnòstica clara i negociació del tractament Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 16 IDEES CLAU La relació clínica integra una visió sincrònica del motiu d'atenció i una lectura diacrònica del context vital. El model centrat en el consultant fomenta la negociació i converteix l'entrevista en una eina terapèutica activa. L'entrevista estructurada comprèn la fase introductòria, el cos de recerca de dades i la resolució negociada.

Una adequada distància terapèutica permet empatitzar amb el malalt sense incórrer en una afectació emocional lesiva. Les situacions complexes depenen simultàniament d'elements del professional, de l'usuari i de les limitacions de l'entorn de treball. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. ¿Quins són els tres passos cronològics bàsics de l'entrevista clínica assistencial? 23. ¿Què exigeix el principi bioètic de no maleficència en relació amb les proves diagnòstiques? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Com s'anomena la perspectiva mèdica que atén la trajectòria vital, familiar i social prèvia del pacient? 25.

En quin model de relació es comparteixen de forma activa els objectius terapèutics entre les dues parts? 26. Quin comportament del metge constitueix un error de comunicació freqüent durant l'entrevista? 27. Quin dels següents factors és un determinant de situació difícil atribuïble directament a l'entorn assistencial?

Perspectiva sincrònica a) Perspectiva diacrònica b) Perspectiva avaluativa c) Perspectiva paternalista d) Model paternalista agut a) Centrat en el consultant b) Centrat en el metge c) Model burocràtic directe d) L'escolta activa de dubtes a) L'abús de tecnicismes incomprensibles b) L'exploració física sistemàtica c) L'ús de pauses per reduir l'angoixa d) Negació personal de la malaltia a) Polipatologia crònica del malalt b) Trets de caràcter del metge c) Manca de temps i interrupcions d) Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 17 4 Resum per repassar Organització sanitària i Atenció Primària Concepte Definició i característiques Servei Nacional de Salut Xarxa integrada de serveis sanitaris finançada pels pressupostos de l'Estat i amb provisió transferida a les comunitats autònomes.

CatSalut Asseguradora pública del Departament de Salut de la Generalitat que garanteix la cobertura integrant recursos públics i privats. Regions sanitàries Divisions territorials de gestió a Catalunya (en nombre de set) definides per factors geogràfics, demogràfics i socioeconòmics. Atenció Primària (AP) Primer nivell de contacte orientat a la persona i a la comunitat, desenvolupat al CAP per l'Equip d'Atenció Primària (EAP). Unitat Bàsica Assistencial (UBA) Binomi assistencial nuclear format pel metge de família i la infermera (o pediatre i infermera pediàtrica).

Dispositius d'urgència d'AP Punts d'atenció continuada fora de l'horari habitual (8-20 h): PAC, ACUT i CUAP (dotat d'analítica bàsica i radiologia). Atenció Especialitzada Nivell orientat a la malaltia que comprèn els Centres d'Atenció Especialitzada (CAE o CAP II) i els hospitals. Model de l'iceberg (Starfield) De 1.000 adults en risc al mes, 250 consulten a primària, 9 ingressen a l'hospital i només 1 és atès a un hospital universitari. Família, comunitat i determinants de la salut Concepte Definició i característiques Model biopsicosocial Enfocament clínic integral que atén la persona en el seu context biològic, psicològic, familiar i comunitari al llarg del temps.

Cicle vital familiar Seqüència d'etapes de la llar: formació, extensió, extensió completa, contracció, contracció completa (mort d'un cònjuge) i dissolució. Recolzament estructural Xarxa objectiva i tangible de recursos econòmics, familiars i assistencials disponibles per al pacient. Recolzament funcional Sensació subjectiva i percebuda per part de l'individu de sentir-se recolzat i acompanyat davant la malaltia. Determinants de la mortalitat Impacte en mortalitat enfront de despesa sanitària: estils de vida (43 % pes vs. 1,2 % despesa), biologia humana (27 % vs. 7 %), medi ambient (19 % vs. 1,5 %) i serveis sanitaris (11 % vs. 90,3 %).

Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 18 Relació clínica, bioètica i entrevista mèdica Concepte Definició i característiques Principis bioètics Beneficència, no maleficència (evitar proves agressives sense opció terapèutica), autonomia del pacient i justícia distributiva. Perspectiva diacrònica Comprensió de la trajectòria vital, entorn i evolució del malalt més enllà del motiu puntual agut (sincrònic). Model centrat en el consultant Relació col·laborativa amb decisions compartides on la mateixa trobada clínica adquireix valor terapèutic. Distància terapèutica Capacitat d'empatitzar amb el malalt preservant l'estabilitat emocional pròpia i el judici clínic professional.

Fases de l'entrevista clínica Estructura en tres temps: fase introductòria (acollida), cos (anamnesi, preguntes obertes i exploració) i resolutiva (pacte terapèutic). Situació difícil Interacció assistencial complexa derivada de la combinació de factors del professional, del pacient i de l'entorn de la consulta. Cronologia de la regulació sanitària Any Fita normativa i abast assistencial 1981 Transferència efectiva de les competències de gestió i provisió sanitària a Catalunya. 2012 RDL 16/2012 i RD 1192/2012: regulació de la condició d'assegurat i beneficiari vinculada a la Seguretat Social i cotització.

2018 Reial Decret 7/2018 (27 de juliol): restabliment de l'accés universal al sistema lligat a la residència a l'Estat. Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 19 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè l'atenció primària té una elevada capacitat resolutiva mitjançant equips multidisciplinaris que intervenen de forma precoç sobre la malaltia prevalent en el mateix entorn del pacient. 2. Va recuperar l'atenció universal vinculant el dret sanitàri a la residència a l'Estat, trencant la necessitat d'estar vinculat a l'alta o cotització a la Seguretat Social. 3. Únicament 1 pacient de mitjana acaba derivat a un hospital universitari cada mes. 4.

La UBA està constituïda fonamentalment pel binomi de treball cooperatiu entre el metge de família i la infermera (o pediatra i infermera pediàtrica en la seva branca). 5. Els Punts d'Atenció Continuada (PAC), els dispositius d'Atenció Continuada i Urgència Territorial (ACUT) i els Centres d'Urgència d'Atenció Primària (CUAP). 6. c) La cotització a la Seguretat Social. El decret va lligar la titularitat del dret a la residència a l'Estat, suprimint la dependència de l'alta a l'INSS. 7. b) Realització d'analítica i radiologia bàsiques. Els CUAP compten amb suport tecnològic ràpid que inclou radiografies i proves d'analítica bàsica. 8. d) Nou adults.

Dels 1.000 adults en risc, 250 acudeixen al metge i únicament 9 acaben ingressats a l'hospital. 9. d) Set regions. L'administració sanitària catalana estableix una divisió territorial estructurada en set regions sanitàries. 10. La modificació dels hàbits i estils de vida té un pes molt més decisiu (43 % enfront del 11 % del sistema sanitari) sobre la reducció de la mortalitat poblacional. 11. Aquesta etapa correspon a la fase d'extensió completa. 12. L'estil de vida acumula un pes del 43 % en la mortalitat, però només rep l'1,2 % de la despesa total. 13.

L'estructural comprèn els recursos reals i objectius (condicions econòmiques, centres sanitaris), mentre que el funcional és la percepció íntima del pacient de sentir-se recolzat. 14. L'etapa de contracció, moment en què la llar es buida dels fills que s'independitzen. 15. d) L'estil de vida. L'estil de vida representa el 43 % de la mortalitat global enfront del 11 % dels serveis sanitaris. 16. a) 90,3 %. La provisió directa de serveis sanitaris absorbeix el 90,3 % de la despesa del sistema. 17. c) La mort del primer dels cònjuges. La contracció completa té lloc quan mor un dels membres del matrimoni o parella original. 18. a) Per abordar patologies des de la convivència.

Permet una atenció longitudinal coordinada tenint en compte les relacions familiars davant malalties greus i cròniques. 19. Perquè un diagnòstic precís no resulta útil si el metge no aconsegueix transmetre la informació de manera entenedora ni consensuar el pla de cures amb el pacient mitjançant una relació de confiança. 20. En situacions d'urgència vital o gran emergència clínica, on cal una presa de decisions immediata i directiva. 21. El terme situació difícil reflecteix que el conflicte no és intrínsec al malalt, sinó fruit de la interacció entre el professional, les patologies del pacient i els condicionants de l'entorn. 22.

La fase introductòria (acollida i motiu de consulta), la fase intermèdia o cos (exploració clínica i anamnesi) i la fase resolutiva (diagnòstic i acord terapèutic). Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 20 23. Prescindir de proves invasives o agressives si el resultat no ha de modificar el curs del tractament ni aportar una teràpia útil. 24. b) Perspectiva diacrònica. La visió diacrònica valora l'evolució del pacient en el temps i en el seu entorn, mentre la sincrònica atén l'episodi agut puntual. 25. b) Centrat en el consultant. El model centrat en el consultant o pacient cerca objectius comuns i consensuats. 26. b) L'abús de tecnicismes incomprensibles.

L'ús de termes excessivament tècnics distancia el malalt i dificulta la comprensió clínica. 27. d) Manca de temps i interrupcions. Les interferències externes, la saturació d'agenda i la manca de temps són factors ambientals o estructurals. Pràctica Clínica Assistencial I: Organització i Entrevista 21