Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PRÀCTICA CLÍNICA ASSISTENCIAL I Grau en Medicina Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: organització de CatSalut, l'atenció primària, equips EAP i relació metge-pacient per preparar l'examen.

APREN.AI Índex 1 El Sistema Sanitari i l'Organització de l'Atenció Sanitària a Catalunya Evolució de l'accés i cobertura al Sistema Nacional de Salut Estructura del model sanitari a Catalunya: CatSalut Nivells d'atenció assistencial 2 L'Atenció Primària de Salut i l'Equip d'Atenció Primària (EAP) Definició, fonaments i atributs de l'Atenció Primària Impacte en el sistema sanitari i relació amb l'hospital L'Equip d'Atenció Primària (EAP) i les seves funcions Tipus d'activitats i coordinació amb el sistema 3 Medicina Familiar, Comunitària i Entorn Social Model biopsicosocial i cicle vital familiar La comunitat i el recolzament social 4 La Relació Metge-Pacient i Situacions Difícils a la Consulta Aportacions a la relació i perspectiva temporal Models de relació metge-pacient Situacions difícils i distància terapèutica 5 Resum per repassar Organització del Sistema Sanitari i CatSalut Atenció Primària i Equip d'Atenció Primària (EAP) Família, Comunitat i Recolzament Social Relació Metge-Pacient i Consulta Clínica Cronologia del Dret a la Cobertura Sanitària Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 1 1 El Sistema Sanitari i l'Organització de l'Atenció Sanitària a Catalunya EN ACABAR SABRÀS Descriure els criteris d'universalitat i accés al Servei Nacional de Salut. Identificar el paper de CatSalut i la divisió regional sanitària a Catalunya. Distingir els dispositius i funcions del primer nivell assistencial respecte al segon nivell. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Qui té dret actualment a l'assistència sanitària pública a l'Estat espanyol: qui cotitza o qui hi resideix?

Evolució de l'accés i cobertura al Sistema Nacional de Salut El Servei Nacional de Salut opera com una xarxa integrada dissenyada per cobrir el conjunt de la ciutadania. El seu finançament prové directament del pressupost general de l'Estat, de manera que l'assistència és gratuïta per a l'usuari en el punt de servei. Mentre que les decisions d'assignació pressupostària recauen en representants polítics i gestors, la provisió real dels serveis correspon a les comunitats autònomes. El criteri d'accés ha experimentat canvis legislatius rellevants al llarg de la darrera dècada: Marc vigent fins al 2012 i restablert al juliol de 2018: L'assistència sanitària és universal.

El dret queda desvinculat de la cotització a la Seguretat Social i es vincula exclusivament a la residència a Espanya. Totes les persones residents, tinguin nacionalitat espanyola o estrangera, accedeixen a la salut en igualtat de condicions. Aquesta cobertura inclou una rebaixa del 40 % en farmàcia. Per a les persones amb estada temporal, es requereix un informe social favorable. Període restrictiu (2012 - juliol 2018): L'accés es reservava a treballadors en actiu d'alta a la Seguretat Social, pensionistes, aturats, persones amb ingressos inferiors a 100.000 euros anuals sense cotització, i ciutadans amb nacionalitat espanyola o d'un país membre de la Unió Europea residents a l'Estat.

Els beneficiaris podien ser cònjuges, excònjuges, germans i descendents menors de 26 anys, quedant expressament exclosos els ascendents. COMPROVA-HO 2 Quina condició administrativa determina avui dia el dret a la cobertura pública sanitària? Estructura del model sanitari a Catalunya: CatSalut A Catalunya, el Servei Català de la Salut (CatSalut) funciona com una asseguradora pública adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. La seva missió és assegurar una atenció sanitària de qualitat a la ciutadania integrant totes les prestacions de l'oferta pública.

La provisió dels serveis no la fa directament en la seva totalitat, sinó que contracta empreses públiques (com l'Institut Català de la Salut), consorcis i altres entitats proveïdores. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 2 Mapa de les set regions sanitàries de Catalunya. L'administració territorial catalana s'estructura en set regions sanitàries. Aquesta partició es fonamenta en criteris geogràfics, demogràfics i socioeconòmics per garantir una gestió coherent de la demanda.

Nivells d'atenció assistencial El dispositiu sanitari s'articula en dos esglaons interconnectats segons la complexitat i la urgència de la demanda: Nivell Assistencial Dispositius i Horaris Professionals i Serveis Primer Nivell (Atenció Primària) Centres d'Atenció Primària (CAP) de 8:00 a 20:00 h. Fora d'aquest horari: Dispositius d'Atenció Continuada d'Urgències Territorials (ACUT), que comprenen Punts d'Atenció Continuada (PAC) i Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP). Especialistes en Medicina Familiar i Comunitària i en Pediatria, juntament amb els equips de suport.

Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 3 Nivell Assistencial Dispositius i Horaris Professionals i Serveis Segon Nivell (Especialitzada i Hospitalària) Centres d'Atenció Especialitzada (CAE) i Hospitals. Els hospitals integren el segon i el tercer nivell assistencial. Atenció ambulatòria per a malalties prevalents (oftalmologia, dermatologia, traumatologia, cardiologia, pneumologia, otorinolaringologia, cirurgia, digestiu...), hospitalitzacions i urgències hospitalàries. ERROR FREQÜENT Confondre el paper dels dispositius d'urgència d'atenció primària (CUAP i PAC) amb l'atenció de segon nivell.

Els CUAP i PAC formen part de l'atenció primària (primer nivell assistencial) durant l'horari continuat (fora de l'horari habitual del CAP de 8 a 20 h) i no constitueixen atenció especialitzada hospitalària. COMPROVA-HO 3 On s'ha de dirigir un pacient que requereix atenció primària fora de l'horari comprès entre les 8 i les 20 hores?

ESQUEMA Nivells assistencials del sistema sanitari a Catalunya Primer Nivell Atenció primària i continuada CAP Horari de 8 a 20 hores ACUT (CUAP / PAC) Urgències fora de l'horari del CAP Segon i Tercer Nivell Especialitzada i hospitalària CAE Consultes de patologies prevalents Hospitals Consultes externes, urgències i hospitalització Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 4 IDEES CLAU Des del juliol de 2018, la sanitat a Espanya torna a ser universal i associada a la residència, no pas a les cotitzacions. El CatSalut actua com a asseguradora pública que garanteix la cobertura integrant recursos mitjançant diversos proveïdors (com l'ICS i consorcis).

Catalunya s'organitza en set regions sanitàries fonamentades en paràmetres geogràfics, demogràfics i socioeconòmics. L'atenció primària atén de 8 a 20 h als CAP i cobreix les urgències ambulatòries contínues mitjançant els ACUT (CUAP i PAC). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. ¿Quina diferència fonamental hi ha entre el règim d'accés sanitari de 2012-2018 i l'establert a partir de juliol de 2018? 5. ¿Quins criteris s'utilitzen per delimitar les set regions sanitàries de Catalunya? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Com es finança el Servei Nacional de Salut? 7. Quin organisme actua com a asseguradora pública sanitària a Catalunya? 8.

En quantes regions sanitàries es divideix el territori de Catalunya? 9. Quin dispositiu atén la primària fora de l'horari de 8 a 20 hores?

Amb fons privats de les mútues a) Exclusivament amb quotes patronals directes b) Mitjançant el pressupost general de l'Estat c) Mitjançant el copagament íntegre per consulta d) Institut Català de la Salut a) CatSalut b) Departament de Treball c) ACUT d) Sis a) Vuit b) Set c) Quatre d) Consultes externes del CAE a) Ingrés hospitalari convencional b) Unitat bàsica de traumatologia c) Dispositius ACUT (PAC o CUAP) d) Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 5 2 L'Atenció Primària de Salut i l'Equip d'Atenció Primària (EAP) EN ACABAR SABRÀS Definir els atributs clau i l'origen històric de l'Atenció Primària.

Explicar la complementarietat entre el primer nivell i l'atenció hospitalària. Descriure els integrants de l'Equip d'Atenció Primària i les seves activitats assistencials i comunitàries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què no té sentit que un hospital i un CAP facin exactament la mateixa feina amb els pacients? Definició, fonaments i atributs de l'Atenció Primària L'Atenció Primària (AP) constitueix la porta d'entrada i el primer nivell de contacte entre els individus, les seves famílies i la comunitat amb el sistema de salut. Apropa l'atenció allà on viu la ciutadania.

Es basa en procediments pràctics, fonamentats en el coneixement científic i acceptats socialment, posats a l'abast de tota la societat. Històricament, l'enfocament actual de l'Atenció Primària és hereu filosòfic de la Declaració d'Alma-Ata, i va iniciar el seu desplegament a mitjans dels anys vuitanta. Els seus atributs essencials defineixen la seva activitat com a: Integral i integrada. Continuada i permanent. Activa i accessible. Comunitària i participativa. Basada en el treball en equip. Programada i avaluable. Docent i investigadora.

Impacte en el sistema sanitari i relació amb l'hospital L'Atenció Primària optimitza l'efectivitat del sistema gràcies a l'accessibilitat, l'orientació preventiva i la capacitat d'oferir tractaments precoços, fet que redueix notablement els ingressos hospitalaris innecessaris. A més, fomenta l'equitat atenent la globalitat de la persona de manera sostinguda en el temps, un factor determinant en pacients amb comorbiditat múltiple.

Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 6 PER RECORDAR-HO L'Atenció Primària i l'atenció hospitalària desenvolupen funcions complementàries que mai no s'han de superposar: l'hospital tracta processos aguts i patologies greus centrant-se en la malaltia, mentre que l'AP aborda la prevenció i el maneig continuat focalitzant-se en la persona. COMPROVA-HO 11 Per què l'Atenció Primària i l'atenció hospitalària no han de competir ni sobreposar-se?

L'Equip d'Atenció Primària (EAP) i les seves funcions El nucli operatiu de l'AP és l'Equip d'Atenció Primària (EAP), estructurat al voltant de la Direcció, l'Adjunt a Direcció, la Unitat d'Admissió i Atenció a l'Usuari (gestió de tràmits i informació) i la Unitat Bàsica Assistencial (UBA), formada per un metge de família o pediatre i professionals d'infermeria. La integració de perfils professionals dins de l'EAP abasta dos grans grups: Membres del Nucli Bàsic de l'EAP Professionals i Recursos de Suport Especialitzat Metge de Família, Pediatra, Infermer/a, Auxiliar de clínica, Treballador Social i Tècnics no sanitaris (auxiliars administratius).

Odontòlegs, Atenció a la Dona, Salut Mental, equips PADES (Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport), Fisioterapeutes, tècnics de laboratori, radiologia, farmàcia i mediadors interculturals. La mida i composició de l'EAP depenen de factors concrets: circumstàncies polítiques i econòmiques, disponibilitat d'infraestructura sanitària, necessitats de salut de la població, estructura demogràfica, nombre de sanitaris titulats disponibles i objectius del sistema.

Tipus d'activitats i coordinació amb el sistema Les actuacions de l'equip es divideixen principalment en dues àrees: La connexió amb la resta de serveis sanitaris es manté mitjançant relacions bidireccionals: interconsultes virtuals sense presència del pacient, història clínica compartida, carteres conjuntes de serveis, protocols clínics acordats, gestió coordinada de casos, infermeria d'enllaç i sessions formatives conjuntes. Activitats assistencials: Consultes presencials al CAP, visites a domicili, atenció telefònica, consultes telemàtiques (e-consultes) i tècniques clíniques com extraccions de sang, cirurgia menor i traçats electrocardiogràfics.

1 Promoció de la salut i prevenció: Campanyes educatives generals, tallers en escoles i institucions, activitats comunitàries i educació sanitària individualitzada o grupal al mateix centre, acompanyades de rehabilitació i tasques de suport intern. 2 Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 7 ERROR FREQÜENT Oblidar que el suport especialitzat de primària (PADES, atenció a la dona, salut mental o fisioterapeutes) no substitueix l'EAP, sinó que col·labora amb el seu nucli bàsic per cobrir necessitats específiques sense derivar obligatòriament a l'hospital. COMPROVA-HO 12 Quins dos professionals integren indispensablement la Unitat Bàsica Assistencial (UBA)?

ESQUEMA Estructura de l'Equip d'Atenció Primària (EAP) IDEES CLAU L'Atenció Primària és el primer contacte comunitari i prové conceptualment de l'esperit d'Alma- Ata dels anys vuitanta. Hospital i primària tenen funcions complementàries: l'hospital s'orienta a la curació de la malaltia greu i la primària a l'atenció continuada de la persona. L'Equip d'Atenció Primària (EAP) s'articula en unitats bàsiques assistencials (UBA) acompanyades de suport multidisciplinari. Les tasques de l'EAP combinen l'assistència clínica (presencial, telefònica, e-consulta i domiciliària) amb la promoció comunitària de la salut. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

¿Quina conferència històrica va inspirar el model d'atenció primària desplegat als anys vuitanta? 14. ¿Quins instruments permeten una comunicació fluida i bidireccional entre l'atenció primària i l'atenció especialitzada? EAP Nucli organitzatiu del centre Direcció i Gestió Director i Adjunt de direcció UBA Metge/Pediatre i Infermer/a Admissió i Atenció Usuari Gestió de tràmits i auxiliars Suport Especialitzat Treball social, PADES, odontologia, etc. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. En què es diferencia el rol hospitalari del de l'atenció primària? 16.

Quins professionals componen estrictament la Unitat Bàsica Assistencial (UBA)? 17. Quin dels següents serveis forma part del suport especialitzat de primària? 18. Com es defineix una interconsulta telemàtica entre nivells? 3 Medicina Familiar, Comunitària i Entorn Social EN ACABAR SABRÀS Definir el model biopsicosocial i la seva aplicació a la Medicina Familiar. Analitzar la influència del cicle vital familiar i fenòmens com el niu buit en la salut. Diferenciar els conceptes de recolzament social estructural i recolzament social funcional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Pot un fet totalment natural i esperable en una família provocar una malaltia física o emocional?

L'hospital tracta només pacients asimptomàtics a) L'atenció primària prescindeix de la prevenció b) L'atenció primària només fa tasques burocràtiques c) L'hospital se centra en la malaltia d) Metge de família o pediatre i infermer/a a) Pediatre i odontòleg d'enllaç b) Auxiliar administratiu i auxiliar d'infermeria c) Metge de família i treballador social d) Unitat de Cures Intensives a) Cirurgia cardíaca major b) Programa PADES c) Servei d'hemodiàlisi d'alta complexitat d) Consulta entre especialistes sense presència del pacient a) Una trucada de seguiment per l'administratiu b) Una derivació física urgent a l'hospital c) Un trasllat permanent d'expedient clínic d) Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 9 Model biopsicosocial i cicle vital familiar La Medicina Familiar i Comunitària adopta un plantejament biopsicosocial.

Això implica que l'atenció sanitària mai no es redueix exclusivament a la vessant mèdica o biològica, sinó que integra de forma indissociable la situació psicològica de l'individu i el seu context comunitari. L'atenció és contínua al llarg de tota la vida de la persona i inclou accions de prevenció, tractament i rehabilitació. Els membres d'una família interactuen constantment, i qualsevol canvi estructural o dinàmic pot influir en l'estat de salut de cadascun d'ells: Tots els integrants d'un mateix nucli familiar s'assignen a la mateixa Unitat Bàsica Assistencial (UBA).

Aquesta organització facilita el maneig de malalties cròniques, processos terminals, discapacitats i trastorns de salut mental. Les transformacions en els models familiars incideixen en la vivència de la patologia. Fenomen del niu buit: És l'etapa del cicle familiar en què tots els fills s'emancipen i els progenitors passen a viure sols. Aquest canvi altera la dinàmica quotidiana i pot desencadenar problemes de salut, per la qual cosa cal avaluar les transicions vitals habituals com a potencials fonts de descompensació. COMPROVA-HO 20 Què representa la síndrome del niu buit i per què té rellevància clínica a l'atenció primària?

La comunitat i el recolzament social L'individu i la seva família formen part d'una comunitat amb particularitats culturals, religioses, econòmiques i socials. Factors contemporanis com els fluxos migratoris, la globalització, l'ús d'Internet i les xarxes socials modifiquen els patrons de convivència i salut. L'equip assistencial ha de conèixer aquests condicionants per prioritzar problemes i aplicar intervencions adequades.

A l'hora de valorar el suport de què disposa un pacient, cal distingir dos eixos determinants: Tipus de Recolzament Social Definició i Components Exemples Pràctics Recolzament Estructural Correspon als recursos tangibles, organitzatius i materials presents en el medi del pacient. Situació econòmica, estabilitat d'ingressos, habitatge i xarxa de recursos sanitaris disponibles. Recolzament Funcional Fa referència a la valoració subjectiva que fa la persona sobre l'ajuda de què disposa. Sentiment d'acompanyament, percepció de suport afectiu o xarxa de cura percebuda.

Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 10 ERROR FREQÜENT Creure que un bon recolzament estructural garanteix automàticament un bon recolzament funcional. Un pacient pot gaudir d'una bona situació econòmica i recursos materials (suport estructural excel·lent) i, tanmateix, experimentar una profunda sensació de solitud o aïllament (suport funcional deficient). COMPROVA-HO 21 En què es diferencien el recolzament estructural i el recolzament funcional d'un pacient? ESQUEMA Components de la Valoració Integral en Medicina de Família IDEES CLAU El model de medicina de família és biopsicosocial: avalua la biologia, la psicologia de l'individu i el seu context comunitari.

Els membres d'una mateixa unitat familiar s'assignen a una mateixa UBA per assegurar una visió global. Esdeveniments fisiològics del cicle familiar com el niu buit poden actuar com a inductors de problemes de salut. El recolzament social s'analitza des de la dimensió estructural (econòmica i recursos) i funcional (percepció subjectiva d'ajuda).

Model Biopsicosocial Enfocament global del pacient Dimensió Biològica Malalties, símptomes i tractaments mèdics Dimensió Psicològica Emocions, creences i expectatives Dimensió Familiar i Social Cicle vital familiar i comunitat Recolzament Estructural Economia i recursos materials Recolzament Funcional Suport afectiu percebut pel subjecte Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. ¿Per quina raó s'assignen tots els membres d'un mateix nucli familiar a la mateixa UBA? 23. ¿Quins aspectes socials moderns influeixen de manera notable en la salut comunitària segons el programa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24.

A quina unitat s'assignen habitualment els integrants d'una mateixa família? 25. Què descriu exactament el fenomen del 'niu buit'? 26. Quin concepte representa el recolzament social funcional? 27. Quin pilar NO és exclusiu en l'enfocament biopsicosocial de primària? 4 La Relació Metge-Pacient i Situacions Difícils a la Consulta EN ACABAR SABRÀS Identificar els elements que aporten el facultatiu i el malalt a la relació clínica. Comparar els models de relació centrat en el metge, centrat en el pacient i adaptat. Definir amb precisió els conceptes de situació difícil i distància terapèutica.

A diferents centres d'urgències territorials a) A una mateixa Unitat Bàsica Assistencial b) A un únic servei d'especialitats hospitalàries c) A la direcció mèdica de la regió d) L'aïllament social voluntari del pacient ancià a) L'emancipació de tots els fills de la llar b) La pèrdua sobtada d'ingressos econòmics familiars c) El trasllat forçós a una residència geriàtrica d) La disponibilitat de fàrmacs a la farmàcia a) L'ajuda percebuda subjectivament pel pacient b) El nombre de llits d'hospitalització comarcals c) El saldo monetari del compte corrent d) Les relacions del cicle vital familiar a) L'entorn cultural i comunitari b) La dimensió psicològica i emocional c) El vessant biològic o mèdic aïllat d) Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 12 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Mantenir una bona 'distància terapèutica' significa allunyar-se o ser fred amb el pacient?

Aportacions a la relació i perspectiva temporal La relació metge-pacient és el vincle central de la pràctica clínica. En aquesta interacció, ambdues parts aporten elements diferents però determinants: El metge aporta: Competència tècnica (formació, habilitats clíniques, experiència acumulada) i competència humana (respecte, cordialitat, empatia, negociació i capacitat motivadora). El pacient aporta: Motius de consulta, necessitats de salut (tant objectives com subjectives), expectatives personals, pors, emocions, valors, idees, creences i vivències prèvies de malaltia. En atenció primària, la perspectiva temporal d'aquesta relació és doble: és sincrònica i diacrònica alhora.

És sincrònica perquè atén el motiu immediat i puntual de la visita, i és diacrònica perquè es construeix de forma longitudinal i continuada al llarg dels anys. COMPROVA-HO 29 Què significa que la relació metge-pacient a primària tingui una perspectiva diacrònica? Models de relació metge-pacient La dinàmica de comunicació i presa de decisions pot adoptar diversos estils relacionals: Model Relacional Característiques Fonamentals Rol de les Decisions Centrat en el metge Les metes assistencials s'orienten a solucionar problemes concrets basant-se estrictament en la demanda expressa. La relació és un suport tècnic pur. El metge pren unilateralment les decisions clíniques.

Centrat en el pacient (consultant) Els objectius assistencials són compartits entre el professional i la persona atesa a partir de les seves necessitats de salut. La relació en si mateixa esdevé terapèutica. La presa de decisions és col·laborativa i consensuada. Adaptat segons el pacient El professional flexibilitza i modula el seu estil atenent les circumstàncies clíniques particulars i el nivell de complexitat de la demanda. S'ajusta dinàmicament a la situació específica de cada consulta. Situacions difícils i distància terapèutica Una situació difícil es defineix com la vivència subjectiva d'incomoditat que experimenta el metge, el pacient o ambdós.

Aquestes situacions solen estar condicionades per característiques del facultatiu, del pacient o de l'entorn de la consulta. La seva gestió exigeix preservar el marc dels principis de la bioètica. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 13 DEFINICIÓ La distància terapèutica és aquella distància professional que permet al metge enfocar i analitzar amb la major nitidesa el problema del pacient. No equival a una separació física ni reflecteix una mancança de recursos terapèutics per part del clínic. Aquesta interacció genera repercussions directes en el professional sanitari.

Entre les repercussions positives destaquen l'aprenentatge continu, la confiança mútua, el retorn d'informació (feedback), l'agraïment i la satisfacció per la tasca feta. Com a aspectes complexos, pot comportar incertesa, dubtes clínics, frustració, desgast en l'autoestima i la necessitat d'una dedicació i estudi constants. ERROR FREQÜENT Confondre en l'examen la distància terapèutica amb la separació física a la consulta o amb una baixa capacitat tècnica del metge. La distància terapèutica és exclusivament l'objectivitat professional necessària per no perdre la nitidesa diagnòstica ni deixar-se desbordar subjectivament.

COMPROVA-HO 30 Com es defineix conceptualment una 'situació difícil' en l'àmbit de la consulta mèdica? ESQUEMA Models de Relació Metge- Pacient IDEES CLAU El metge aporta competències tècniques i humanes, mentre que el pacient aporta motius, creences, expectatives i emocions. A l'atenció primària, la relació té una doble dimensió temporal: sincrònica (puntual) i diacrònica (longitudinal). Hi ha tres models relacionals: centrat en el metge, centrat en el pacient i adaptat. La distància terapèutica és la posició professional que permet veure el problema del pacient amb claredat sense implicar distància física.

Models Clínics Estils d'interacció a consulta Centrat en el metge Decisió tècnica unilateral del facultatiu Centrat en el pacient Metes compartides i valor terapèutic Adaptat Ajustat a la situació i complexitat Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. ¿En quin model de relació es considera que el mateix vincle metge-pacient posseeix propietats terapèutiques? 32. ¿Què NO és la distància terapèutica segons la doctrina acadèmica de l'assignatura? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Com es defineix la distància terapèutica a la consulta? 34. En quin model és el metge qui pren exclusivament les decisions? 35.

Què aporta el pacient a la relació clínica? 36. Què significa que la relació clínica a primària sigui sincrònica i diacrònica alhora? 5 Resum per repassar Organització del Sistema Sanitari i CatSalut Concepte Definició i característiques Servei Nacional de Salut Xarxa integrada de cobertura pública finançada amb el pressupost general de l'Estat; la provisió de serveis està transferida a les comunitats autònomes.

Manca d'habilitats terapèutiques davant un cas a) Separació física d'almenys dos metres al despatx b) Absència total d'empatia envers el pacient c) Distància que permet enfocar el problema amb nitidesa d) Centrat en el metge a) Model bioètic pur b) Model adaptat c) Centrat en el pacient d) La coordinació entre serveis assistencials a) Expectatives, vivències prèvies i emocions b) Solvència tècnica i coneixement acadèmic c) El protocol clínic territorial vigent d) S'atén simultàniament a l'hospital i al CAP a) Requereix dos professionals al mateix moment b) Atén el motiu actual i té seguiment longitudinal c) Combina tasques preventives amb feina quirúrgica d) Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 15 Concepte Definició i característiques Universalitat (des de 2018) Dret a l'assistència pública lligat a la residència a l'Estat espanyol i desvinculat de la cotització a la Seguretat Social (inclou 40% de descompte farmacèutic).

CatSalut Asseguradora pública del Departament de Salut de la Generalitat que garanteix la cobertura contractant proveïdors públics (ICS), consorcis i altres entitats. Regions sanitàries Set demarcacions territorials catalanes delimitades per criteris geogràfics, demogràfics i socioeconòmics. Primer nivell assistencial Atenció Primària als CAP de 8:00 a 20:00 h; fora d'aquest horari l'atenció continuada d'urgències recau en els ACUT (organitzats en CUAP i PAC). Segon i tercer nivell Atenció especialitzada ambulatòria de patologies prevalents als CAE, i atenció hospitalària (consultes externes, urgències i hospitalització).

Atenció Primària i Equip d'Atenció Primària (EAP) Concepte Definició i característiques Atenció Primària Primer contacte de la ciutadania amb el sistema sanitari; essencial, centrada en la persona, accessible i amb orientació preventiva i biopsicosocial. Complementarietat AP- Hospital Rols coordinats no superposats: l'hospital se centra en la malaltia greu i la primària en la persona, la prevenció i el maneig al llarg del temps. Equip d'Atenció Primària (EAP) Equip multidisciplinari format per Direcció, Admissió i Atenció a l'Usuari, UBA, treball social, auxiliars i personal administratiu.

Unitat Bàsica Assistencial (UBA) Cèl·lula bàsica de treball integrada pel metge de família (o pediatre) i el professional d'infermeria. Suport especialitzat d'AP Serveis de suport territorial coordinats amb l'EAP com PADES, salut mental, atenció a la dona, odontologia o fisioteràpia. Família, Comunitat i Recolzament Social Concepte Definició i característiques Model biopsicosocial Enfocament holístic que integra la dimensió biològica, l'estat psicològic i les circumstàncies familiars i comunitàries de l'individu. Assignació familiar a la UBA Tots els membres d'un mateix nucli familiar comparteixen la mateixa UBA per abordar de manera integral la salut i les malalties.

Niu buit Etapa fisiològica del cicle familiar en què els fills marxen de casa; pot alterar les rutines i actuar com a desencadenant de malalties en els progenitors. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 16 Concepte Definició i característiques Recolzament estructural Dimensió objectiva del suport social que inclou la situació econòmica, l'habitatge i els recursos sanitaris disponibles. Recolzament funcional Dimensió subjectiva del suport que reflecteix l'ajuda, l'afecte i la contenció que el pacient percep personalment.

Relació Metge-Pacient i Consulta Clínica Concepte Definició i característiques Perspectiva temporal La relació és sincrònica (resol el motiu de la consulta puntual) i diacrònica (seguiment longitudinal i continuat al llarg dels anys) alhora. Model centrat en el metge Estil orientat a solucionar la demanda tècnica on el facultatiu pren unilateralment totes les decisions clíniques. Model centrat en el consultant Estil basat en necessitats globals de salut on s'estableixen metes compartides i la mateixa relació adquireix valor terapèutic. Model adaptat Estil en què el metge flexibilitza la seva comunicació segons el tipus de pacient, la situació clínica i la complexitat del problema.

Situació difícil Vivència subjectiva d'incomoditat experimentada pel professional mèdic, pel pacient o per ambdues parts durant la trobada clínica. Distància terapèutica Espai professional òptim que permet enfocar el problema clínic amb màxima nitidesa; mai equival a distància física ni a incompetència professional. Cronologia del Dret a la Cobertura Sanitària Període o Any Marc Legal i Assistencial Anys vuitanta Inici del desenvolupament del model actual d'Atenció Primària a Espanya, inspirat en la Declaració d'Alma-Ata. Fins al 2012 Assistència sanitària universal i gratuïta per a tota la població finançada mitjançant impostos.

2012 - juliol 2018 Etapa restrictiva: dret vinculat a la cotització o condició d'assegurat a la Seguretat Social, excloent els ascendents com a beneficiaris. Juliol de 2018 Recuperació de la cobertura sanitària pública universal vinculada exclusivament a la residència a l'Estat. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Tota persona que resideixi a Espanya, independentment de la seva cotització a la Seguretat Social, gràcies a la recuperació de l'accés universal el 2018. 2. La condició de residència a l'Estat espanyol, ja que el sistema és universal i està completament deslligat de la cotització a la Seguretat Social. 3.

Als dispositius d'urgències territorials (ACUT), concrets en els Centres d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) o Punts d'Atenció Continuada (PAC). 4. Entre 2012 i 2018 l'accés requeria estar donat d'alta a la Seguretat Social o complir condicions específiques com a beneficiari; des de juliol de 2018 és un dret universal lligat a la residència a l'Estat. 5. Es delimiten atenent a factors socioeconòmics, geogràfics i demogràfics. 6. c) Mitjançant el pressupost general de l'Estat. El sistema es finança amb els pressupostos generals estatals, garantint assistència gratuïta per a l'usuari. 7. b) CatSalut.

CatSalut és l'asseguradora pública de la Generalitat que garanteix la cobertura a la població. 8. c) Set. El mapa sanitari català queda configurat exactament en set regions sanitàries. 9. d) Dispositius ACUT (PAC o CUAP). Els ACUT, organitzats en PAC i CUAP, cobreixen l'atenció continuada d'urgències en primària. 10. Perquè tenen rols complementaris: l'hospital s'orienta a la malaltia greu i la seva resolució, mentre que la primària té una visió preventiva, continuada i centrada en la persona. 11. Perquè tenen rols complementaris: l'hospital se centra en la malaltia greu i la seva resolució, mentre que la primària se centra en la persona, la prevenció i el seguiment crònic. 12.

El metge de família (o pediatre) i el professional d'infermeria assignat. 13. La Declaració d'Alma-Ata. 14. La història clínica compartida, les interconsultes telemàtiques, els protocols coordinats, la gestió de casos i la infermeria d'enllaç. 15. d) L'hospital se centra en la malaltia. L'hospital focalitza el tractament en la patologia greu, mentre que la primària atén la persona globalment. 16. a) Metge de família o pediatre i infermer/a. La UBA està constituïda exclusivament per la parella professional de medicina i infermeria. 17. c) Programa PADES. El PADES és un dispositiu especialitzat de suport que actua en coordinació estreta amb l'atenció primària. 18.

a) Consulta entre especialistes sense presència del pacient. Permet resoldre dubtes clínics entre metges utilitzant la història compartida sense traslladar el malalt. 19. Sí, canvis propis del cicle vital familiar, com l'emancipació dels fills (niu buit), alteren les rutines i poden ser font directa de malaltia. 20. És la fase en què els fills marxen de la llar familiar; pot alterar la rutina i convertir-se en un detonant de problemes de salut en els progenitors. 21. L'estructural comprèn els recursos objectius i econòmics disponibles, mentre que el funcional reflecteix la percepció subjectiva que té l'individu de sentir-se ajudat.

Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 18 22. Perquè els canvis en la dinàmica familiar repercuteixen en la salut de tots els seus components, facilitant un maneig conjunt de patologies cròniques o situacions de dependència. 23. La globalització, els moviments migratoris, l'impacte de les xarxes socials, Internet, la religió i el context econòmic. 24. b) A una mateixa Unitat Bàsica Assistencial. Tots els membres de la unitat familiar comparteixen la mateixa UBA per garantir continuïtat assistencial. 25. b) L'emancipació de tots els fills de la llar. Correspon al moment del cicle vital familiar en què els fills marxen i els progenitors queden vivint sols. 26.

b) L'ajuda percebuda subjectivament pel pacient. El recolzament funcional avalua el suport que l'individu sent o percep de forma íntima. 27. d) El vessant biològic o mèdic aïllat. El model biopsicosocial no es queda mai únicament en l'aspecte biològic, sinó que inclou la ment i l'entorn. 28. No; significa trobar la perspectiva professional òptima que permet analitzar el problema amb màxima claredat sense perdre l'empatia ni deixar-se desbordar. 29. Significa que es desenvolupa de manera continuada i acumulativa al llarg de la vida del pacient, més enllà de la visita puntual concreta. 30.

Com la vivència subjectiva d'incomoditat que sent el professional, el malalt o tots dos durant la trobada clínica. 31. En el model centrat en el consultant o pacient, on els objectius són compartits. 32. No és la separació física entre ambdós ni tampoc una falta de capacitat o habilitat terapèutica del metge. 33. d) Distància que permet enfocar el problema amb nitidesa. La distància terapèutica busca l'objectivitat necessària per copsar clarament la situació clínica. 34. a) Centrat en el metge. En el model centrat en el metge, el facultatiu adopta el control i la resolució unilateral. 35. b) Expectatives, vivències prèvies i emocions.

El pacient aporta la seva demanda, subjectivitat, pors, creences i expectatives. 36. c) Atén el motiu actual i té seguiment longitudinal. És sincrònica pel moment present i diacrònica per la continuïtat al llarg del temps. Pràctica Clínica Assistencial I: Atenció Primària i CatSalut 19