Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PRÀCTICA CLÍNICA ASSISTENCIAL I Grau en Medicina Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Pràctica Clínica Assistencial I (UAB): CatSalut, nivells assistencials, equip d'atenció primària, genograma, bioètica i relació clínica.

APREN.AI Índex 1 El sistema sanitari i l'organització assistencial a Catalunya Fonaments legals de la universalitat de l'assistència Organització sanitària a Catalunya: CatSalut Nivells assistencials i tipologia de dispositius 2 L'atenció primària de salut: equip, estructura i funcions Concepte i atributs fonamentals de l'atenció primària Territori i equip: diferència entre ABS, CAP i EAP Estructura operativa i activitats assistencials Coordinació internivells i continuïtat assistencial 3 Abordatge biopsicosocial: família, comunitat i context de salut El model biopsicosocial i la longitudinalitat assistencial La família com a unitat d'atenció i el genograma La dimensió comunitària i els determinants socials de la salut Errors comuns en la pràctica d'atenció primària 4 La relació metge-pacient: models clínics, bioètica i situacions difícils Dinàmica i aportacions a l'entrevista clínica Models de relació metge-pacient L'encontre difícil i el desgast professional Marc bioètic, distància terapèutica i pràctica reflexiva 5 Resum per repassar Estructura del sistema sanitari a Catalunya Atenció primària i Equip d'Atenció Primària (EAP) Abordatge biopsicosocial, família i comunitat Relació clínica, bioètica i situacions difícils Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 1 1 El sistema sanitari i l'organització assistencial a Catalunya EN ACABAR SABRÀS Distingir el model d'universalitat per residència (RDL 7/2018) del model lligat a la Seguretat Social (RDL 16/2012). Descriure el paper assegurador de CatSalut i l'organització en 7 regions sanitàries. Classificar els dispositius assistencials de Catalunya segons el seu nivell d'atenció (primari, secundari o terciari).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per tenir dret a rebre atenció mèdica pública a Catalunya, cal estar cotitzant actualment a la Seguretat Social? Un sistema sanitari és una estructura integrada de recursos, organitzacions i serveis públics concebuda per garantir la promoció, la prevenció i la cura de la salut de la població. A Espanya, el sistema es finança directament mitjançant els Pressupostos Generals de l'Estat, la qual cosa permet una cobertura àmplia i equitativa gestionada de forma descentralitzada.

ESQUEMA Estructura del sistema i organització assistencial Fonaments legals de la universalitat de l'assistència L'accés a l'atenció sanitària pública a l'Estat espanyol ha experimentat canvis legislatius substancials respecte al vincle laboral de la ciutadania. DEFINICIÓ La universalitat de l'assistència és el principi jurídic i assistencial segons el qual tota persona resident en el territori té dret a rebre atenció sanitària amb càrrec a fons públics, independentment de la seva relació contractual laboral o situació de cotització.

CatSalut Asseguradora pública del Departament de Salut 1r Nivell (Primària) CAP, PAC i CUAP d'atenció continuada 2n Nivell (Especialitzada) CAE per a patologies prevalents 3r Nivell (Hospitalari) Hospitalització, cirurgia i urgències d'alta complexitat Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 2 L'any 2012 es va produir una modificació restrictiva important mitjançant el Reial Decret Llei 16/2012, de 20 d'abril. Aquesta normativa va supeditar l'assistència sanitària pública a la condició formal d'assegurat o de beneficiari de l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Sota aquell règim, només tenien ple dret: Treballadors afiliats i en alta laboral a la Seguretat Social.

Pensionistes i persones perceptores de prestacions per atur. Ciutadans amb rendes inferiors a 100.000 € anuals no cotitzants. Ciutadans espanyols o d'estats membres de la Unió Europea residents. Beneficiaris directes: cònjuges, excònjuges, descendents menors de 26 anys, així com menors sota tutela o acolliment i germans de la persona assegurada. Els ascendents (pares i avis) en quedaven exclosos com a beneficiaris. Aquest esquema condicionat va quedar derogat pel Reial Decret Llei 7/2018, de 27 de juliol. Aquest decret va recuperar la universalitat efectiva en desvincular el dret a la salut de la Seguretat Social i fonamentar-lo en la residència efectiva dins el territori estatal.

Pel que fa a les persones estrangeres no registrades ni autoritzades formalment com a residents, la normativa reconeix el seu dret a la protecció de la salut i l'assistència pública en idèntiques condicions que la ciutadania de nacionalitat espanyola, incloent-hi la cobertura farmacèutica regulada amb un 40 % de copagament. En els casos d'estada exclusivament temporal, l'accés a la cobertura pública requereix l'emissió d'un informe social favorable. ERROR FREQÜENT Un error molt habitual a les avaluacions és assumir que per obtenir la targeta sanitària i l'atenció mèdica pública cal estar donat d'alta a la Seguretat Social o cotitzar activament.

Des del Reial Decret Llei 7/2018, la titularitat del dret depèn del fet de residir al territori i no de cap relació laboral prèvia. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència jurídica clau entre el RDL 16/2012 i el RDL 7/2018 pel que fa a l'accés sanitari? Organització sanitària a Catalunya: CatSalut A Catalunya, la Generalitat va assumir la transferència íntegra de les competències sanitàries l'any 1981. La gestió i distribució d'aquests recursos recau sobre els directius i òrgans de gestió del Departament de Salut. L'asseguradora pública central és el Servei Català de la Salut (CatSalut).

El seu objectiu institucional és garantir una atenció pública, equitativa i de qualitat a tota la ciutadania, integrant diversos tipus de proveïdors de serveis sanitaris autoritzats dins una xarxa assistencial d'utilització pública: Empreses públiques: com l'Institut Català de la Salut (ICS), l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI) o el Servei d'Emergències Mèdiques (SEM). Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 3 Consorcis sanitaris: com el Consorci Sanitari de Barcelona, el Consorci Hospitalari de Terrassa o el Consorci Sanitari Integral. Altres proveïdors homologats: tals com les Entitats de Base Associativa (EBA).

Mapa de la divisió territorial de Catalunya en 7 regions sanitàries. Des del punt de vista geogràfic i demogràfic, Catalunya s'estructura en 7 regions sanitàries. Aquesta partició permet planificar i coordinar els dispositius assistencials d'acord amb la distribució de la població i els seus determinants socioeconòmics. Per interactuar amb el sistema i resoldre consultes o urgències, la ciutadania disposa de diverses vies d'entrada: Canal telefònic d'orientació i consultes contínues 24 hores (Sanitat Respon, a través del 902 111 444 o telèfons d'atenció continuada). Xarxa de transport sanitari urgent mitjançant ambulàncies i unitats mòbils del SEM/CatSalut.

Accés presencial a la xarxa de centres d'atenció primària o hospitalària. COMPROVA-HO 3 Quina és la funció bàsica de CatSalut respecte als diferents proveïdors com l'ICS o els consorcis? Nivells assistencials i tipologia de dispositius L'atenció sanitària a Catalunya s'articula de forma esglaonada en tres nivells complementaris per donar una resposta proporcionada a cada necessitat clínica.

Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 4 Nivell assistencial Dispositius principals Funcions i característiques Primer nivell (Atenció Primària) Centre d'Atenció Primària (CAP), Punt d'Atenció Continuada (PAC), Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) Porta d'entrada ordinària (8 a 20 h) amb Medicina Familiar i Comunitària i Pediatria (vegeu «L'atenció primària de salut: equip, estructura i funcions»). Atenció continuada (ACUT) mitjançant PAC o CUAP (amb radiologia i analítica bàsica).

Segon nivell (Atenció Especialitzada) Centre d'Atenció Especialitzada (CAE o CAP II), consultes d'hospital comarcal Abordatge d'especialitats mèdiques i quirúrgiques d'alta prevalença (dermatologia, traumatologia, oftalmologia, cardiologia, etc.) que no necessiten ingrés ni suport d'alta tecnologia. Tercer nivell (Atenció Hospitalària complexa) Hospital de referència i alta tecnologia Dispositius d'hospitalització convencional, consultes externes d'alta complexitat, cirurgia major i serveis d'urgències hospitalàries permanents.

Els dispositius d'atenció continuada territorial extrahospitalària (ACUT) permeten descongestionar els hospitals resolent patologies urgents lleus o moderades fora de l'horari dels CAP ordinaris. En aquest àmbit, el Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP) aporta una major capacitat resolutiva immediata en comptar de manera permanent amb servei de radiologia simple i laboratori analític ràpid. COMPROVA-HO 4 Quin dispositiu assistencial permet fer una radiografia i una analítica bàsica d'urgència sense acudir directament a l'hospital? IDEES CLAU El sistema sanitari públic es financia mitjançant els Pressupostos Generals de l'Estat i a Catalunya està transferit a la Generalitat des de 1981.

El RDL 7/2018 restableix la universalitat assistencial vinculant el dret a la residència a l'Estat, superant la dependència de cotitzar a la Seguretat Social del RDL 16/2012. Els estrangers sense permís de residència tenen dret a la cobertura pública; si la seva estada és temporal requereixen un informe social favorable. CatSalut actua com a asseguradora pública que coordina 7 regions sanitàries i integra proveïdors com l'ICS, consorcis i EBA. L'atenció s'organitza en tres nivells: primària (CAP, PAC, CUAP), especialitzada ambulatòria (CAE) i hospitalària (consultes externes, hospitalització i urgències hospitalàries).

Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins requisits exigeix el marc vigent a una persona estrangera en estada temporal per accedir a l'assistència sanitària pública gratuïta? 6. Quina diferència funcional i diagnòstica hi ha entre un PAC i un CUAP durant l'atenció d'urgències continuades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin canvi principal va introduir el Reial Decret Llei 7/2018 respecte al RDL 16/2012? 8. En quantes regions sanitàries s'estructura territorialment el Servei Català de la Salut (CatSalut)? 9.

En quin dispositiu s'atén l'atenció primària continuada amb suport de radiologia i laboratori analític? 10. Quina entitat opera com a asseguradora pública dependent del Departament de Salut a Catalunya?

Va privatitzar els centres especialitzats a) Va restablir la universalitat per residència b) Va vincular la sanitat a cotitzar c) Va transferir les competències a Catalunya d) 4 regions sanitàries provincials a) 7 regions sanitàries b) 12 àrees de gestió sanitària c) 41 comarques sanitàries d) A les consultes externes a) Al Punt d'Atenció Continuada bàsic b) Al Centre d'Urgències d'Atenció Primària c) Al Centre d'Atenció Especialitzada d) L'Institut Nacional de la Seguretat Social a) L'Institut Català de la Salut b) El Consorci Sanitari Integral c) El Servei Català de la Salut d) Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 6 2 L'atenció primària de salut: equip, estructura i funcions EN ACABAR SABRÀS Diferenciar clarament els conceptes de CAP, ABS i EAP.

Descriure la composició pluridisciplinar de l'Equip d'Atenció Primària i les funcions de la UBA. Identificar els atributs essencials de l'atenció primària de salut i la seva coordinació amb l'hospital. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 És el mateix dir que visitem el CAP que dir que pertanyem a una determinada ABS? Concepte i atributs fonamentals de l'atenció primària L'atenció primària de salut constitueix la porta d'entrada preferent i el primer contacte que tenen la ciutadania, les famílies i la comunitat amb el sistema sanitari.

La seva funció és acostar els serveis mèdics allà on viu la població per oferir una atenció d'alta proximitat i basada en el model biopsicosocial (vegeu «Abordatge biopsicosocial: família, comunitat i context de salut»). Els principis essencials que defineixen la pràctica de l'atenció primària inclouen: Accessible: redueix les traves geogràfiques, administratives i temporals per rebre assistència mèdica i infermera ràpida. Integral: aborda les necessitats de salut de la persona de forma global, tant en l'esfera biològica com en la psicològica i social, sense limitar-se a un sol òrgan o malaltia.

Integrada: articula accions coordinades de prevenció, curació, promoció de la salut i rehabilitació. Contínua i permanent: acompanya l'usuari durant tot el seu cicle vital al llarg dels anys, millorant la confiança i l'adherència als plans terapèutics. Comunitària i participativa: s'orienta cap a la salut col·lectiva i compta amb la implicació de la comunitat. Programada, avaluable, docent i investigadora: segueix una planificació rigorosa, mesura els resultats obtinguts i genera coneixement científic. Aquest model incrementa l'efectivitat gràcies al tractament precoç i la prevenció, fet que redueix els ingressos hospitalaris evitables.

També afavoreix l'equitat en salut, ja que atén de manera preferent les persones amb multimorbiditat o vulnerabilitat social, sortint a buscar de manera proactiva aquells pacients que no acudeixen a les consultes espontàniament.

Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 7 Àmbit assistencial Eix d'orientació Objectiu clínic primordial Perspectiva formativa Atenció primària Orientada a la persona, la família i la comunitat Prevenció, diagnòstic precoç, abordatge biopsicosocial i seguiment de patologies cròniques Visió generalista, contextual, longitudinal i preventiva Atenció hospitalària Orientada directament a la patologia Tractament de processos aguts greus i intervencions complexes d'alta tecnologia Especialització tecnificada i intervencionista sobre òrgans o sistemes concrets COMPROVA-HO 12 Quina diferència hi ha entre l'enfocament de l'atenció primària i el de l'atenció hospitalària?

Territori i equip: diferència entre ABS, CAP i EAP Per entendre l'organització sanitària cal distingir amb claredat tres conceptes estretament interconnectats: DEFINICIÓ L'Àrea Bàsica de Salut (ABS) és la unitat territorial i poblacional delimitada pel sistema sanitari a la qual s'assigna una cohort d'habitants. El Centre d'Atenció Primària (CAP) és l'edifici o infraestructura física on s'ubiquen les consultes i s'executen els serveis. L'Equip d'Atenció Primària (EAP) és el conjunt pluridisciplinar de professionals encarregat de prestar l'assistència integral a la població d'aquella ABS. ERROR FREQÜENT És habitual confondre CAP i ABS.

Recorda: l'ABS és la demarcació poblacional i territorial, mentre que el CAP és exclusivament l'estructura física i arquitectònica. Un EAP treballa dins d'un CAP per donar cobertura a tota la seva ABS. La composició i mida de l'EAP s'adapta a factors demogràfics, necessitats epidemiològiques de la zona, recursos econòmics i disponibilitat de personal. Els professionals s'agrupen en dos grans blocs de treball: 1. Nucli bàsic: Metges de família: atenen consultes a demanda, programades i d'urgència; coordinen patologies cròniques, revisen proves complementàries i realitzen atenció domiciliària en pacients amb mobilitat reduïda.

Pediatres: cobreixen la salut infantil, el desenvolupament psicomotor i el programa de seguiment del nen sa. Infermeria: realitzen control de pacients crònics, vacunació, cures complexes, tècniques diagnòstiques, programes escolars («Salut i Escola») i atenció domiciliària. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 8 Treballadors socials: detecten situacions de risc, coordinen ajudes socials segons els graus de la llei de dependència i aborden la vulnerabilitat biopsicosocial dels usuaris derivats. Auxiliars de clínica (TCAI): donen suport instrumental en cures, esterilització, consultes odontològiques i reposició del magatzem de farmàcia i material.

Tècnics de gestió i auxiliars administratius: resolen tràmits administratius, citacions, atenció telefònica i gestió del taulell d'entrada. 2. Suport especialitzat (integrat o de referència al CAP): inclou professionals d'odontologia, atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR), salut mental, fisioteràpia comunitària, mediadors interculturals, tècnics de laboratori, radiologia i equips de pal·liatius domiciliaris (PADES, Programa d'Atenció Domiciliària i Equips de Suport). ESQUEMA Estructura de l'Equip d'Atenció Primària COMPROVA-HO 13 Quina funció té el treballador social dins de l'EAP i com s'activa la seva intervenció?

Nucli bàsic Professionals centrals del centre de salut Metge de família i pediatre Diagnòstic, atenció crònica i seguiment Infermeria Cures, vacunes, educació i programes Treballador social Atenció a la dependència i vulnerabilitat Atenció a l'usuari i auxiliars Gestió administrativa i suport tècnic Suport especialitzat Serveis integrats o derivats de referència PADES Atenció pal·liativa domiciliària ASSIR i Salut Mental Salut reproductiva i suport psiquiàtric Odontologia i Fisioteràpia Cures bucodentals i rehabilitació funcional Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 9 Estructura operativa i activitats assistencials Per coordinar el treball intern, l'EAP s'estructura en diverses cèl·lules cooperatives: Direcció d'equip: integrada per la direcció i l'adjunt a direcció, encarregats de la gestió estratègica, organització del personal i assoliment d'objectius assistencials.

Unitat Bàsica Assistencial (UBA): és el binomi assistencial nuclear format per un metge de família i una infermera (o un pediatre i una infermera pediàtrica), els quals comparteixen la mateixa llista de pacients assignats per garantir la continuïtat de les cures. Unitat d'Atenció a l'Usuari (UAAU / GIS): s'encarrega de l'atenció ciutadana, informació directa, admissió i tramitació administrativa.

Les activitats de l'EAP van molt més enllà de la simple consulta a demanda: Àrea d'activitat Descripció i procediments habituals Assistència sanitària Visites presencials (urgents o programades), atenció domiciliària, consultes telefòniques, e-Consulta telemàtica, espirometries, controls de tractament anticoagulant oral, electrocardiogrames, infiltracions, crioaplicacions, extraccions sanguínies i cirurgia menor ambulatòria. Promoció de la salut Educació per a la salut individual i grupal, tallers als centres escolars o comunitaris i campanyes preventives d'hàbits saludables.

Prevenció de malalties Detecció precoç i cribratges poblacionals (càncer de còlon, coll uterí), control de grups d'alt risc vascular i compliment del calendari vacunal. Rehabilitació Tractament de processos musculoesquelètics aguts i subaguts coordinats pel fisioterapeuta del centre. Gestió interna i docència Sessions clíniques internes, formació continuada, docència de residents i estudiants, i línies d'investigació clínica. COMPROVA-HO 14 Com es compon una Unitat Bàsica Assistencial (UBA) i quin és el seu benefici principal?

Coordinació internivells i continuïtat assistencial Per evitar la fragmentació de l'atenció i assegurar un flux de comunicació bidireccional amb l'atenció hospitalària, s'utilitzen eines formals d'intercanvi clínic: Història clínica compartida: registre telemàtic unificat que permet als diferents nivells assistencials consultar antecedents, diagnòstics, informes d'urgències i resultats analítics en temps real. Interconsultes i consultes virtuals: intercanvi d'informació clínica especialitzada sense necessitat de desplaçament físic del pacient, utilitzat per a valoracions ràpides i resolució de dubtes terapèutics.

Circuits de diagnòstic ràpid: vies preferents que prioritzen la derivació immediata des de l'atenció primària davant de sospites fonamentades de malalties greus que no admeten demores, com determinades neoplàsies. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 10 Protocols conjunts i sessions clíniques: documents d'actuació consensuats i reunions periòdiques entre professionals d'atenció primària i especialistes per unificar criteris de derivació. Gestió de casos i infermera d'enllaç: figura clau que planifica i assegura la transició de cures en pacients complexos en rebre l'alta hospitalària.

PROCÉS Circuits de coordinació assistencial internivells IDEES CLAU L'atenció primària és el primer nivell de contacte i es caracteritza per ser accessible, integral, integrada, contínua i equitativa. L'Àrea Bàsica de Salut (ABS) és la demarcació geogràfica i poblacional assignada a un Centre d'Atenció Primària (CAP). L'Equip d'Atenció Primària (EAP) compta amb un nucli bàsic pluridisciplinar i un ventall de serveis de suport especialitzat com el PADES o l'ASSIR. La Unitat Bàsica Assistencial (UBA) està formada pel binomi cooperatiu de metge de família i infermera, o pediatre i infermera pediàtrica.

La història clínica compartida, les consultes virtuals i els circuits de derivació ràpida garanteixen la continuïtat assistencial entre nivells. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quina diferència conceptual existeix entre un CAP i una ABS? 16. Quins professionals integren habitualment la Unitat Bàsica Assistencial (UBA)? 17. Quina funció desenvolupen els equips PADES en relació amb l'EAP?

Detecció al CAP Avaluació inicial del pacient a l'atenció primària 1 Història clínica compartida Revisió d'antecedents i proves en xarxa 2 Consulta virtual / Interconsulta Orientació clínica especialitzada sense trasllat 3 Derivació ràpida Activació de protocols preferents davant patologia greu 4 Transició i gestió de casos Seguiment conjunt amb la infermera d'enllaç 5 Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin concepte fa referència a la unitat territorial i poblacional atesa per un CAP? 19. Qui constitueix el nucli de la Unitat Bàsica Assistencial (UBA) en pacients adults? 20.

Quin dispositiu de suport ofereix atenció pal·liativa domiciliària en fases terminals? 21. Com es defineix l'abordatge de l'atenció primària davant del model hospitalari? 3 Abordatge biopsicosocial: família, comunitat i context de salut EN ACABAR SABRÀS Distingir els components del model biopsicosocial i el valor de la longitudinalitat en atenció primària. Interpretar i construir correctament la simbologia bàsica d'un genograma clínic familiar. Diferenciar el suport social estructural del funcional en l'avaluació de l'entorn comunitari. Identificar i corregir els errors assistencials més freqüents a la consulta del metge de família.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què assignar tots els membres d'un mateix nucli familiar a la mateixa Unitat Bàsica Assistencial millora l'atenció de les malalties cròniques? El model biopsicosocial i la longitudinalitat assistencial L'atenció primària no concep la malaltia com un procés purament biològic o aïllat. Per contra, aplica un model biopsicosocial que integra l'estat físic, el benestar psicològic i les circumstàncies de l'entorn sociocultural de cada individu.

Des d'aquesta mirada holística, el sistema sanitari assisteix persones en Unitat Bàsica Assistencial a) Regió Assistencial b) Àrea Bàsica de Salut c) Equip d'Atenció Primària d) Metge de família i administratiu a) Treballador social i pediatre b) Infermera i treballador social c) Metge de família i infermera d) CSMA a) PADES b) ASSIR c) UAAU d) Centrat exclusivament en la tecnologia a) Centrat en la persona i comunitat b) Enfocat a la malaltia aguda greu c) Dirigit solament a urgències d) Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 12 la seva globalitat al llarg de tot el cicle vital, assumint actuacions de prevenció, tractament i rehabilitació en el primer nivell assistencial (vegeu «L'atenció primària de salut: equip, estructura i funcions»).

Aquesta visió és possible gràcies a la longitudinalitat de l'atenció. El seguiment continuat en el temps entre el mateix professional i el pacient consolida un vincle terapèutic basat en la comunicació regular, l'educació sanitària i una relació de confiança recíproca. A Catalunya, aquesta pràctica s'articula mitjançant l'assignació d'un cupo poblacional que fixa un màxim aproximat de 1.500 pacients per metge de família dins la seva Unitat Bàsica Assistencial (UBA). COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental aporta la longitudinalitat respecte a l'atenció puntual d'un problema de salut agut?

La família com a unitat d'atenció i el genograma La persona no viu aïllada, sinó immersa en una estructura de relacions on la família constitueix la principal unitat de convivència i cura. Moltes consultes clíniques tenen una arrel psicològica o reactiva a tensions de l'entorn domèstic. Els integrants d'un nucli interactuen constantment, de manera que la salut o la malaltia d'un membre repercuteix sobre la dinàmica de tot el grup, especialment en situacions de patologia crònica, discapacitat, trastorns mentals o fases terminals. Les famílies experimenten transicions al llarg de la vida.

Aquests canvis evolutius conformen el cicle vital familiar, en el qual esdeveniments com l'emancipació dels fills (síndrome del niu buit) o la reconfiguració dels models de convivència generen vulnerabilitats i adaptacions en la salut dels seus components. Per aquesta raó, es recomana formalment que els diferents integrants d'una mateixa unitat familiar estiguin assignats a la mateixa UBA (vegeu «L'atenció primària de salut: equip, estructura i funcions»).

DEFINICIÓ El genograma és una representació gràfica esquemàtica de l'arbre familiar que permet visualitzar en un sol cop d'ull l'estructura biològica i legal d'una família, les característiques dels seus membres i la qualitat dels seus vincles relacionals al llarg de diverses generacions. Per elaborar i interpretar adequadament aquesta eina en l'àmbit clínic s'utilitza una convenció de símbols estandarditzada: Figures bàsiques per gènere: els homes es representen amb quadrats i les dones mitjançant cercles. Decés: les figures ombrejades de negre o amb una creu a l'interior identifiquen membres difunts.

Relacions interpersonals: les connexions entre els membres es reflecteixen amb traços específics. De una a tres línies contínues paral·leles expressen el nivell d'afinitat o unió (de menor a major intensitat), mentre que una línia en ziga-zaga o serra representa una relació conflictiva o dolenta. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 13 ESQUEMA Components de la simbologia clínica del genograma COMPROVA-HO 24 Com es representen gràficament en un genograma un home difunt i una relació altament conflictiva entre dos membres?

La dimensió comunitària i els determinants socials de la salut Més enllà de la família, l'individu forma part d'una comunitat amb particularitats culturals, religioses i econòmiques que modulen la vivència del procés patològic i la capacitat de recuperació. La pràctica d'atenció primària exigeix analitzar aquest context per detectar necessitats col·lectives, prioritzar recursos i orientar intervencions comunitàries adaptades a la realitat demogràfica i als canvis socials recents (com els moviments migratoris, la influència tecnològica de les xarxes socials i la globalització).

Figures bàsiques Gènere i estat vital Home Quadrat Dona Cercle Difunt Figura ombrejada de negre Línies de relació Vincles i interaccions Grau d'afinitat D'una a tres línies contínues Relació conflictiva Línia en forma de serra Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 14 Esquema dels nivells d'influència ecològica des de l'entorn immediat fins al global. Els elements comunitaris determinen de forma directa la clínica habitual. Per exemple, la vivència de la religió pot modificar l'adherència farmacològica o les pautes nutricionals, tal com passa amb el dejuni del Ramadà en el tractament d'un pacient diagnosticat de diabetis.

Així mateix, l'equip assistencial pot trobar diversos perfils de comunitats segons les pautes de conducta predominants: Comunitats hedonistes: centrades en la cerca immediata del plaer i el gaudi, circumstància que no garanteix un estat òptim de benestar global. Comunitats infantils: formades per individus amb baixa tolerància a la frustració, impacients i que reclamen solucions immediates als seus problemes. Comunitats individualistes: on prevalen les prioritats personals per sobre del suport mutu i la solidaritat veïnal. Comunitats consumistes: caracteritzades per una forta demanda de béns, serveis i recursos sanitaris com a resposta a qualsevol incidència quotidiana.

Un element clau en el pronòstic i recuperació dels malalts és el grau de recolzament social disponible. Aquest suport es divideix clarament en dos àmbits complementaris: Tipus de suport social Definició i components Rellevància clínica Suport estructural Recurs objectiu i tangible disponible: ingressos econòmics, estabilitat material, habitatge, xarxa física de familiars o veïns i serveis sanitaris d'accés efectiu. Garanteix les condicions materials mínimes per afrontar la malaltia i accedir als tractaments necessaris. Suport funcional Dimensió subjectiva percebuda per la persona: sensació íntima de sentir-se acompanyada, escoltada, valorada i protegida davant d'una adversitat.

Modula directament l'impacte emocional, disminueix l'angoixa psicosomàtica i afavoreix l'adherència terapèutica. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 15 COMPROVA-HO 25 Quina és la diferència clau entre el suport social estructural i el funcional? Errors comuns en la pràctica d'atenció primària L'exercici clínic diari a l'atenció primària està sotmès a pressions que poden alterar el judici diagnòstic i el tractament holístic. Identificar aquestes conductes resulta imprescindible per preservar la seguretat del pacient i la qualitat de l'assistència.

ERROR FREQÜENT Els biaixos més habituals a la consulta consisteixen a creure que el metge de família només ha de prescriure fàrmacs, medicalitzar queixes d'origen emocional o culpar el pacient per consultar tard. Aquests comportaments deterioren la relació metge-pacient i generen danys per iatrogènia o sol·licitud desmesurada de proves. Pràctica inadequada Manifestació a la consulta Enfocament correcte Pressa assistencial Manca de paciència, interrupcions constants i voler concloure la visita amb rapidesa per sobrecàrrega de l'agenda. Mantenir l'escolta activa i dedicar el temps necessari per explorar els motius de consulta reals.

Excés de proves complementàries Sol·licitud indiscriminada d'exploracions analítiques o d'imatge davant de qualsevol dubte clínic. Demanar estrictament les proves pertinents segons la sospita clínica i amb criteri de cost-efectivitat i pressupost. Sobremedicalització Prescriure fàrmacs davant de queixes d'arrel psicosomàtica o problemes de la vida quotidiana sense base biològica. Abordar l'origen emocional o psicosocial del malestar evitant la dependència farmacològica innecessària. Síndrome de «si haguessis vingut abans» Culpar directament o responsabilitzar el pacient de la gravetat o evolució d'un quadre per haver trigat a anar al centre sanitari.

Comprendre les barreres d'accés del malalt, acompanyar sense jutjar i centrar l'esforç en el maneig present del problema. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 16 IDEES CLAU El model biopsicosocial aborda la salut d'una manera integral en el si de la família i la comunitat, basant-se en la longitudinalitat amb un cupo màxim d'aproximadament 1.500 pacients per metge de família. La unitat familiar comparteix processos de salut i malaltia subjectes a les crisis del cicle vital familiar, per la qual cosa es recomana l'assignació conjunta a una mateixa UBA.

El genograma és l'eina canònica per graficar vincles familiars: utilitza quadrats per a homes, cercles per a dones, figures ombrejades per a difunts, línies contínues per a l'afinitat i línies en serra per al conflicte. El benestar comunitari depèn de la integració de factors culturals i religiosos, diferenciant el suport social estructural (recursos materials) del funcional (percepció subjectiva de recolzament). Cal evitar errors típics com la pressa, la sobremedicalització de queixes psicosomàtiques, l'abús de proves complementàries i la culpabilització mitjançant la síndrome de «si haguessis vingut abans». COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

Quins símbols s'empren en un genograma per representar una dona, un home difunt i una relació de mala entesa? 27. En què consisteix la síndrome de «si haguessis vingut abans» i per què s'ha d'evitar a la consulta? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin és el topall màxim orientatiu d'usuaris assignats a un metge d'atenció primària? 29. Com es representa en un genograma un vincle amb un elevat grau d'afinitat positiva? 30. Quin concepte descriu la percepció subjectiva que hom té de sentir-se ajudat i acompanyat?

Exactament 3.000 pacients a) Aproximadament 1.500 pacients b) Fins a 800 pacients c) Sense cap límit establert d) Amb un quadrat pintat de negre a) Amb una línia discontínua ondulada b) Mitjançant una línia en forma de serra c) Amb fins a tres línies contínues paral·leles d) Comunitat hedonista a) Suport estructural b) Niu buit c) Suport funcional d) Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 17 31. Com s'ha de procedir davant d'una consulta amb símptomes d'origen predominantment psicosomàtic?

4 La relació metge-pacient: models clínics, bioètica i situacions difícils EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la malaltia biològica ('disease') i la vivència subjectiva del pacient ('illness'). Comparar els models relacionals a la consulta clínica i les seves indicacions. Identificar els factors multifactorials implicats en una trobada difícil i el paper del burnout. Aplicar els quatre principis bioètics fonamentals i la pràctica reflexiva en l'assistència clínica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què dos pacients amb la mateixa patologia orgànica poden requerir un pla assistencial i comunicatiu completament diferent? La relació assistencial constitueix el nucli operatiu de la medicina clínica.

Es caracteritza per ser una relació asimètrica, atès que el pacient aporta la seva vivència subjectiva del sofriment i el facultatiu aporta el coneixement tècnic. Lluny de significar una jerarquia de valor personal, aquesta asimetria exigeix un vincle basat en la mútua confiança, emmarcat en un context estrictament terapèutic i dotat d'una dimensió longitudinal (tant sincrònica com asincrònica al llarg del temps). Dinàmica i aportacions a l'entrevista clínica L'entrevista mèdica s'articula com una trobada entre dos mons complementaris.

L'èxit comunicatiu depèn de l'equilibri entre el que cada part aporta a l'espai de consulta: Aportacions del facultatiu: mobilitza tant competències tècniques (coneixements teòrics, habilitats clíniques, experiència acumulada) com capacitats humanes (respecte, cordialitat, empatia, motivació i destreses per a la negociació). Així mateix, requereix interpretar activament la comunicació no verbal (postures de tancament com creuar els braços) i evitar envair esferes d'intimitat sense permís explícit.

Aportacions del pacient: introdueix el motiu de consulta (demandes, queixes, pors o exigències), necessitats de salut objectives i subjectives, creences, emocions, experiències prèvies de malaltia, l'impacte d'aquesta en la seva quotidianitat i les expectatives assistencials concretes.

Evitar la sobremedicalització i atendre la causa emocional a) Sancionar l'actitud del pacient per consultar tard b) Sol·licitar proves complementàries exhaustives d'urgència c) Prescriure psicofàrmacs ràpidament per alleujar la queixa d) Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 18 Aquesta interacció obliga a distingir dos conceptes essencials en l'atenció mèdica: la disease (l'alteració biològica o nosològica diagnosticable) i la illness (l'experiència viscuda, el significat personal i el patiment que la malaltia genera en l'individu). COMPROVA-HO 33 En què es diferencien els conceptes de 'disease' i 'illness' en l'abordatge de l'entrevista clínica?

Models de relació metge-pacient La gestió del poder clínic i la participació del pacient determinen diferents estils de pràctica assistencial: Model relacional Enfocament principal Rol del pacient Dinàmica de decisió Paternalista (centrat en el metge) Prioritza la disease biològica i l'etiquetatge diagnòstic; entrevista d'alt control tipus interrogatori. Passiu; receptor d'instruccions sense exploració profunda del context. Unilateral; el metge decideix exclusivament segons el seu criteri professional. Centrat en el pacient Explora la illness, el significat dels símptomes, preocupacions, emocions i l'impacte en la vida diària.

Actiu; aporta les seves idees, expectatives i prioritats de tractament. Deliberatiu; cerca acords compartits integrant la perspectiva subjectiva. Adaptatiu / circumstancial Ajusta el nivell de directivitat segons la gravetat, urgència clínica o preferència expressa de l'usuari. Variable; des de la delegació expressa per part del pacient fins a la decisió conjunta activa. Presa compartida de decisions modulada segons el context clínic i psicosocial del moment. Alguns pacients prefereixen un patró més dirigit per arrels culturals prèvies, per la incomoditat que els pugui generar la incertesa clínica davant de patologies greus, o per una asimetria percebuda de coneixements.

Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 19 ESQUEMA Models de relació metge-pacient COMPROVA-HO 34 Quines raons poden portar un pacient a sol·licitar o preferir un model clínic directiu en lloc d'un deliberatiu? L'encontre difícil i el desgast professional La perspectiva assistencial actual ha abandonat l'etiqueta de «pacient difícil» per adoptar la noció de trobada difícil. Es defineix com la vivència subjectiva de malestar o incomoditat en el professional o el pacient davant circumstàncies que entropeixen la comunicació i la presa de decisions.

Els factors determinants d'un encontre difícil es distribueixen de manera multifactorial: Factors del pacient: trets o trastorns de la personalitat, dependència excessiva del metge, hiperfreqüentació, presència de malalties cròniques o polipatologia, trastorns mentals, diagnòstics erronis previs, actituds querellants o exigències desmesurades. Factors del metge: trets personals rígids, estil assistencial fred o impersonal, dificultat per abordar patiment psicosocial, prejudicis envers la salut mental, problemes vitals personals o sobrecàrrega emocional.

Factors de l'entorn assistencial: espais de recepció o circuits desorganitzats, elevada pressió assistencial, temps d'espera excessius, burocràcia reiterada i interrupcions contínues a la consulta. Un element crític lligat al metge és el síndrome d'esgotament professional o burnout, que arriba a afectar fins al 30-40% dels metges. Aquesta condició es manifesta mitjançant distanciament emocional, conductes de despersonalització (atenció freda i distant) i sentiments profunds de frustració tant personal com laboral.

Model paternalista Centrat en la malaltia biològica i control directiu del metge Model centrat en pacient Explora la vivència subjectiva (illness) i el context vital Model adaptatiu Modula la directivitat segons gravetat i preferències del pacient Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 20 ERROR FREQÜENT Atribuir la dificultat d'una consulta exclusivament al comportament o caràcter de l'usuari («pacient difícil»). Aquest plantejament obvia que la situació difícil és sempre multifactorial: s'origina per la interacció entre les carències o l'estat d'esgotament del facultatiu, les particularitats del pacient i les deficiències de l'entorn assistencial.

COMPROVA-HO 35 Quins són els tres components cardinals del burnout que deterioren la relació clínica? Marc bioètic, distància terapèutica i pràctica reflexiva L'exercici mèdic requereix mantenir una adequada distància terapèutica. Aquest concepte defineix la proximitat afectiva òptima per enfocar amb nitidesa i objectivitat el problema de salut, evitant tant la fredor impersonal com la familiaritat excessiva o sobreidentificació (com passa en atendre familiars).

La relació s'emmarca en el professionalisme (integritat, honestedat i confidencialitat) i en els quatre principis fonamentals de la bioètica: Principi bioètic Definició i aplicació pràctica No maleficència Deure primari de no causar mal (primum non nocere), evitant intervencions iatrogèniques o perjudicials. Beneficència Obligació d'actuar en benefici del pacient, procurant restablir la salut i alleujar el patiment. Autonomia Reconeixement de la capacitat i dret de la persona a prendre decisions sobre el seu propi cos i procés assistencial. Justícia Distribució equitativa dels recursos finits (temps, pressupost) donant més suport a qui més necessitats presenta.

Davant de la incertesa clínica inherent al pronòstic i al tractament, la pràctica reflexiva és l'eina d'introspecció que permet al metge prendre consciència de les emocions i reaccions que li generen els pacients. Aquest exercici mental conscient redueix sentiments negatius, ajuda a prevenir el burnout, disminueix els errors clínics i millora el maneig terapèutic en quadres complexos com la depressió, l'ansietat, el dolor crònic i les addiccions.

Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 21 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Factors del pacient Trets de personalitat, hiperfreqüentació o comorbiditat Factors del professional Estil impersonal, estrès vital o burnout (30-40%) Factors de l'entorn Pressió assistencial, cues, interrupcions i burocràcia La trobada clínica difícil Ruptura de comunicació Incomoditat mútua i bloqueig de la negociació Deteriorament assistencial Decisions errònies o insatisfacció en el resultat clínic COMPROVA-HO 36 Per què la pràctica reflexiva constitueix una eina de protecció davant els errors assistencials?

IDEES CLAU La relació metge-pacient és asimètrica en coneixement tècnic i vivencial, requereix confiança mútua i s'ha de contextualitzar terapèuticament. El model centrat en el pacient diferencia la dimensió biològica (disease) del sentit subjectiu del sofriment personal (illness). La denominació de 'trobada difícil' substitueix la de 'pacient difícil' perquè s'origina per causes creuades del pacient, del metge i de l'entorn assistencial. El burnout assoleix una prevalença del 30-40% en metges i cursa amb despersonalització, menor implicació i frustració.

L'activitat clínica està regida per la distància terapèutica i els quatre principis bioètics: no maleficència, beneficència, autonomia i justícia. La pràctica reflexiva redueix biaixos i errors mèdics, a més de mitigar el desgast professional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què consisteix la 'distància terapèutica' i quin risc comporta el seu trencament per excés de proximitat? 38. Com influeixen els factors de l'entorn assistencial en l'aparició d'un encontre clínic difícil? Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 22 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39.

Quin concepte descriu l'experiència subjectiva i el patiment que sent el pacient davant el seu problema de salut? 40. Quin principi bioètic fonamenta el deure d'assignar temps i recursos prioritzant qui té més necessitats de salut? 41. Quina prevalença aproximada té la síndrome de burnout entre els professionals de la medicina segons les dades clíniques? 42. Quin és l'objectiu clau de la pràctica reflexiva en l'exercici diari del metge? 5 Resum per repassar Estructura del sistema sanitari a Catalunya Concepte Definició essencial Universalitat (RDL 7/2018) Principi pel qual l'atenció sanitària pública es vincula a la residència a l'Estat i no a la cotització a la Seguretat Social.

CatSalut Asseguradora pública del Departament de Salut encarregada de garantir la cobertura pública coordinant les 7 regions sanitàries. Primer nivell assistencial Porta d'entrada ordinària als centres d'atenció primària (CAP) i dispositius d'urgència continuada (PAC i CUAP amb suport analític i radiològic). Segon i tercer nivell Atenció especialitzada ambulatòria en centres d'atenció especialitzada (CAE) i atenció d'alta complexitat hospitalària.

Despersonalització a) Illness b) Iatrogènia c) Disease d) No maleficència a) Justícia b) Beneficència c) Autonomia d) 60-70% a) 5-10% b) 15-20% c) 30-40% d) Augmentar el control patern de l'entrevista a) Gestionar la incertesa i prevenir errors b) Eliminar el consentiment informat c) Reduir el temps dedicat a l'anamnesi d) Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 23 Atenció primària i Equip d'Atenció Primària (EAP) Concepte Definició essencial Àrea Bàsica de Salut (ABS) Demarcació territorial i poblacional que té assignada l'assistència sanitària d'un centre de salut determinat.

Centre d'Atenció Primària (CAP) Estructura física i arquitectònica on l'equip de professionals desenvolupa l'activitat assistencial. Unitat Bàsica Assistencial (UBA) Tàndem cooperatiu format per un metge de família i una infermera (o pediatre i infermera pediàtrica) que atén una mateixa població. PADES Equip interdisciplinari de suport especialitzat per a l'atenció pal·liativa domiciliària en fases avançades o terminals de la malaltia. Història clínica compartida Plataforma telemàtica que permet la consulta unificada de dades clíniques i informes entre l'atenció primària i l'hospitalària.

Abordatge biopsicosocial, família i comunitat Concepte Definició essencial Model biopsicosocial Enfocament holístic que avalua la persona integrant la dimensió biològica, psicològica i l'entorn comunitari al llarg de la vida. Longitudinalitat Vincle assistencial continuat en el temps entre el mateix metge i el pacient, amb un topall habitual d'uns 1.500 usuaris assignats. Genograma Representació gràfica de l'estructura familiar on els homes són quadrats, les dones cercles, els difunts figures negres i les relacions línies d'afinitat o conflicte. Suport estructural vs.

funcional El suport estructural mesura els recursos materials i xarxes reals, mentre que el funcional valora la percepció subjectiva de sentir-se cuidat. Síndrome de «si haguessis vingut abans» Biaix erroni que culpabilitza el pacient de la gravetat del seu quadre pel fet de no haver sol·licitat atenció sanitària prèviament. Relació clínica, bioètica i situacions difícils Concepte Definició essencial Disease vs. Illness La disease és la patologia biològica objectiva, mentre que la illness és l'experiència subjectiva i el patiment que sent el pacient. Model centrat en el pacient Estil comunicatiu deliberatiu que prioritza les expectatives, vivències i decisions compartides amb el malalt.

Trobada difícil Situació assistencial incòmoda originada per la interacció multifactorial entre trets del pacient, desgast del metge i barreres de l'entorn. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 24 Concepte Definició essencial Síndrome de burnout Esgotament professional que afecta un 30-40% dels metges i cursa amb despersonalització, menor implicació i frustració laboral. Distància terapèutica Espai d'empatia i nitidesa que evita tant la fredor impersonal com la familiaritat excessiva o la sobreidentificació.

Principis de la bioètica Marc deontològic articulat en no maleficència (no fer mal), beneficència (fer el bé), autonomia (decisió del pacient) i justícia (equitat de recursos). Pràctica reflexiva Exercici d'introspecció conscient per gestionar la incertesa clínica, modular reaccions emocionals i evitar errors mèdics. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 25 Solucions de les preguntes de repàs 1. No. Des del decret de 2018, la sanitat pública espanyola és universal i el dret deriva de residir al territori, no de tenir una feina activa o cotitzar. 2.

El RDL 16/2012 limitava la cobertura a la condició d'assegurat o beneficiari de la Seguretat Social, mentre que el RDL 7/2018 restableix la universalitat lligant l'assistència al fet de residir a l'Estat. 3. CatSalut actua com a asseguradora pública que garanteix la cobertura universal i contracta o articula la provisió de serveis mitjançant empreses públiques, consorcis i entitats concertades. 4. El Centre d'Urgències d'Atenció Primària (CUAP), que actua com a recurs intermedi d'urgències del primer nivell assistencial. 5. Requereix disposar d'un informe social favorable que acrediti la seva situació per poder tramitar la cobertura sanitària pública. 6.

El CUAP disposa d'infraestructura complementària de suport diagnòstic immediat (suport de radiologia bàsica i analítica urgent) de la qual el PAC no disposa de forma estàndard. 7. b) Va restablir la universalitat per residència. El RDL 7/2018 va eliminar l'obligació d'estar donat d'alta a la Seguretat Social per rebre cobertura pública sanitària. 8. b) 7 regions sanitàries. La divisió sanitària de Catalunya s'articula canònicament en 7 regions sanitàries segons criteris geogràfics i demogràfics. 9. c) Al Centre d'Urgències d'Atenció Primària. El CUAP és el dispositiu extrahospitalari dotat d'analítica bàsica i equips d'imatge per resoldre urgències de primària. 10.

d) El Servei Català de la Salut. CatSalut és l'asseguradora pública de la Generalitat que planifica, contracta i avalua la prestació pública de serveis. 11. No: el CAP és l'edifici físic on es va a consultar, mentre que l'ABS és la delimitació geogràfica i poblacional que té assignada l'atenció sanitària d'aquell centre. 12. L'atenció primària s'orienta a la persona de forma global i continuada en el seu entorn comunitari, mentre que l'hospitalària se centra en el maneig específic de la malaltia aguda, greu o tecnològicament complexa. 13.

Valora la vulnerabilitat psicosocial, mobilitza ajudes comunitàries i gestiona recursos segons el grau de dependència, habitualment a partir de la derivació d'altres membres de l'equip sanitari. 14. Està formada pel tàndem d'un metge i una infermera (o pediatre i infermera pediàtrica) assignats a un mateix grup de pacients, fet que assegura un seguiment coordinat i una relació longitudinal de confiança. 15. El CAP és l'estructura física i arquitectònica del centre sanitari, mentre que l'ABS és la demarcació geogràfica i poblacional de referència gestionada per aquest centre. 16.

La UBA està constituïda per un metge de família i una infermera (en adults) o un pediatre i una infermera pediàtrica (en infants). 17. Proporcionen atenció especialitzada domiciliària a pacients en situació de malaltia avançada o fase pal·liativa com a recurs de suport de l'atenció primària. 18. c) Àrea Bàsica de Salut. L'Àrea Bàsica de Salut (ABS) defineix la delimitació física i demogràfica atesa pel centre de salut. 19. d) Metge de família i infermera. La UBA està formada bàsicament pel tàndem cooperatiu de metge de família i infermera. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 26 20. b) PADES.

El PADES dona atenció especialitzada domiciliària i cures pal·liatives en fases finals de la malaltia. 21. b) Centrat en la persona i comunitat. L'atenció primària enfoca la seva tasca en la persona de manera biopsicosocial i comunitària. 22. Perquè permet als professionals conèixer la dinàmica relacional, les crisis del cicle vital familiar i les càrregues de cura compartides, entenent la repercussió mútua entre convivents davant de qualsevol problema de salut. 23. Permet el seguiment continuat del pacient al llarg de la seva vida pel mateix equip professional, afavorint el coneixement del seu context biogràfic, la confiança mútua i la prevenció integral. 24.

L'home difunt es representa amb un quadrat completament pintat o ombrejat de negre, i la relació conflictiva s'expressa mitjançant una línia en forma de serra o ziga-zaga entre les dues figures. 25. El suport estructural fa referència a la presència objectiva de recursos materials, econòmics o xarxes físiques, mentre que el funcional és la percepció subjectiva i la sensació de sentir-se recolzat i cuidat. 26. La dona es representa amb un cercle, l'home difunt amb un quadrat pintat o ombrejat de negre, i la relació de mala entesa o conflictiva amb una línia en forma de serra o ziga-zaga. 27. Consisteix a retreure o culpar el pacient per no haver demanat assistència sanitària amb anterioritat.

S'ha d'evitar perquè trenca la relació de confiança, culpabilitza la persona i no aporta cap benefici a l'abordatge clínic del cas. 28. b) Aproximadament 1.500 pacients. El cupo habitual assignat a un metge de família a l'atenció primària té un màxim aproximat de 1.500 persones. 29. d) Amb fins a tres línies contínues paral·leles. Les línies contínues múltiples (d'una a tres) indiquen graus creixents d'afinitat entre els integrants del nucli familiar. 30. d) Suport funcional. El suport funcional avalua la percepció qualitativa o sensació de recolzament, mentre que l'estructural mesura recursos reals. 31. a) Evitar la sobremedicalització i atendre la causa emocional.

La majoria d'aquestes queixes no tenen origen orgànic; per tant, cal evitar la medicalització innecessària i explorar el component psicològic. 32. Perquè cadascú viu una 'illness' distinta: les creences personals, la xarxa psicosocial, les pors i les expectatives modelen com cada persona experimenta la seva malaltia biològica ('disease'). 33. La 'disease' fa referència al procés patològic i biològic objectiu de la malaltia, mentre que la 'illness' representa la vivència subjectiva, el sentit personal i el patiment que experimenta el pacient. 34.

Hàbits culturals previs arrelats, angoixa o incomoditat davant la incertesa expressada pel metge en patologies greus, o bé el desig explícit de confiar plenament en el saber tècnic del facultatiu. 35. El distanciament o menor implicació, les actituds de despersonalització mitjançant un tracte fred o impersonal, i els sentiments de frustració personal i laboral. 36. Perquè permet al metge identificar les seves pròpies reaccions emocionals davant el pacient, gestionar la incertesa clínica de forma conscient i modular el desgast abans que derivi en biaixos de judici o esgotament. 37.

És l'espai emocional òptim que permet analitzar amb objectivitat la situació del pacient sense caure en la fredor impersonal. Si es trenca per excés de proximitat (com atendre familiars directes o identificar- se massa), es perd la nitidesa diagnòstica i la capacitat resolutiva professional. 38. La sobrecàrrega o pressió assistencial, les esperes excessives, els errors de coordinació burocràtica i les interrupcions freqüents augmenten la tensió de la consulta i compliquen la presa de decisions entre professional i pacient. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 27 39. b) Illness.

Illness fa referència a la vivència personal del patiment, mentre que disease és el procés patològic objectiu. 40. b) Justícia. El principi de justícia exigeix equitat distributiva dels recursos sanitaris atenen a les necessitats particulars. 41. d) 30-40%. Les dades recullen que l'esgotament professional arriba a afectar fins al 30-40% del col·lectiu mèdic. 42. b) Gestionar la incertesa i prevenir errors. La pràctica reflexiva afavoreix la introspecció, el control emocional, la gestió de la incertesa i redueix errors clínics. Apunts de Pràctica Clínica Assistencial I: AP i Relació 28