Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia

I 0 flashcards i 12 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOTERÀPIA BÀSICA DE L'APARELL LOCOMOTOR II Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'anatomia de superfície, marcatge i palpació de la musculatura de coll, cintura escapular, extremitat superior, pelvis i extremitat inferior.

APREN.AI Índex Musculatura del coll 1 Regió anterolateral i profunda Posicionament inicial i referències òssies Esternoclidomastoidal (ECOM) Múscul trapezi: porció descendent Musculatura del terra del triangle posterior: elevador de l'escàpula, espleni i escalè mitjà 2 Regió suprahioïdal i infrahioïdal Organització anatòmica al voltant de l'os hioide Maniobra d'activació i exploració clínica Musculatura suprahioïdal: terra de la boca i trànsit mandibular Musculatura infrahioïdal: connexions escapulars i toràciques Cintura escapular 3 Musculatura posterior superficial i dorsal 1. Protocol de posicionament i marcatge ossi de referència 2. Múscul trapezi: porcions transversa i ascendent 3.

Musculatura romboide (major i menor) 4. Músculs dorsal ample i rodó major 5. Múscul coracobraquial 6.

Resum de maniobres i punts de palpació 4 Manguet dels rotadors, serrat i pectoral Manguet dels rotadors: anatomia palpatòria i vectors de força Múscul serrat anterior Múscul deltoide: porcions i referències palpadores Múscul pectoral major 5 Braç i colze — Compartiments anterior i posterior Compartiment anterior: flexors del colze Compartiment posterior: extensors del colze 6 Avantbraç — Compartiment posterior i extensor Preparació del pacient i marcatge de referència Extensors radials del carpo: llarg i curt Extensor de dits i biomecànica d'inserció falàngica Extensor cubital del carpo (ECC) Musculatura rotadora profunda: Supinador i Pronador quadrat 7 Avantbraç i polze — Músculs del polze i compartiment anterior Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 1 Musculatura extrínseca del polze i tabaquera anatòmica Musculatura anterior superficial de l'avantbraç: orígens epicondilis medials Organització dels tendons al canell i músculs del pla intermedi Maniobres d'exploració i palpació clínica 8 Mà — Musculatura palmar de les eminències tenar i hipotenar Tendó del flexor llarg del polze Musculatura intrínseca de l'eminència tenar Musculatura de l'eminència hipotenar Patró comparatiu d'innervació motora Maniobres d'aïllament funcional Pelvis i cuixa 9 Regió anteromedial i adductores Referències òssies i posició del pacient Musculatura biarticular superficial: sartori i gràcil El terra del triangle femoral: iliopsoes, pectini i adductor llarg Musculatura profunda: adductor major 10 Regió anterolateral, glútia i quàdriceps Tensor de la fàscia lata i tracte iliotibial Gluti mitjà i diagnòstic diferencial amb el TFL Quàdriceps femoral: arquitectura dels quatre ventres Aparell extensor del genoll i tècniques de palpació selectiva 11 Cama i turmell — Compartiment posterior i medial Posicionament d'exploració i relleus ossis de referència Pla superficial: Tríceps sural Pla profund medial: Disposició i trajecte retromal·leolar 12 Cama i dors del peu — Compartiments anterior i peroneal Marcatge de superfície i abordatge exploratori Compartiment anterior: extensors i dorsiflexors Músculs peroneals i compartiment lateral Dors del peu: musculatura intrínseca i peroneal tercer 13 Resum per repassar Musculatura del coll Cintura escapular i espatlla Braç, avantbraç i mà Pelvis, cuixa i cama Solucions de les preguntes de repàs Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 2 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 3 1 Regió anterolateral i profunda EN ACABAR SABRÀS Identificar les referències òssies bàsiques per al marcatge cervical en decúbit supí Dibuixar i palpar l'esternoclidomastoidal aplicant la maniobra de rotació contralateral i flexió Localitzar la porció descendent del trapezi i diferenciar la seva inserció clavicular Distingir topogràficament l'elevador de l'escàpula, l'espleni del cap i l'escalè mitjà PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com podem fer sobresortir el relleu d'un múscul del coll respecte als plans profunds sense utilitzar instrumental mèdic?

L'estudi palpatòri i de superfície de la regió del coll requereix una sistematització precisa de les estructures òssies i musculars per ubicar correctament els relleus anatòmics i establir límits clars entre compartiments.

ESQUEMA Musculatura del coll i regió anterolateral Musculatura del coll 1 Regió anterolateral i profunda 2 Regió suprahioïdal i infrahioïdal Músculs superficials Relieus prominents ECOM Caps esternal i clavicular Trapezi descendent Vora posterior clavicular Músculs profunds laterals Terra del triangle posterior Espleni del cap Vèrtex superior Elevador escàpula De C1-C4 a angle superior Escalè mitjà Arriba a la 1a costella Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 4 Posicionament inicial i referències òssies Per dur a terme l'exploració palpatòria i el marcatge superficial, el pacient s'ha de col·locar en decúbit supí, mentre que l'examinador se situa en sedestació sobre un tamboret just a la capçalera de la llitera.

Aquesta disposició permet una manipulació còmoda i una perspectiva bilateral simètrica de les estructures cervicals. Abans de traçar o palpar qualsevol massa muscular, cal identificar i dibuixar els principals relleus ossis que serveixen de guia: La clavícula en tota la seva extensió medial i lateral. El manubri esternal a la línia mitjana anterior. L'apòfisi mastoide de l'os temporal com a referència cranial lateral. El contorn ossi inferior de la mandíbula. L'os hioide i el rafe milohioïdal (per a l'estudi de la musculatura vegeu «Musculatura del coll — Regió suprahioïdal i infrahioïdal»).

COMPROVA-HO 2 Quina és la posició de partida idònia del fisioterapeuta i del pacient per explorar el coll? Esternoclidomastoidal (ECOM) El múscul esternoclidomastoidal (ECOM) és el principal relleu diagonal de la regió anterolateral del coll. Presenta dos punts d'origen a la base: Cap esternal: s'origina a la cara anterior del manubri de l'estern. Cap clavicular: s'origina a la cara superior de l'extremitat medial de la clavícula. Ambdós ventres ascendeixen de forma obliqua per inserir-se conjuntament a l'apòfisi mastoide i a la línia nucal superior de l'os occipital. La seva innervació motora depèn del nervi accessori o espinal (XI parell cranial).

Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 5 Esquema anatòmic de la disposició oblicua del múscul esternoclidomastoidal. La maniobra específica per fer ressaltar el múscul consisteix a demanar una rotació contralateral acompanyada de flexió de cap contra resistència suau. El dibuix es realitza mitjançant dos traços que van des de l'apòfisi mastoide fins al terç medial de la clavícula i el manubri de l'estern, delimitant a la base un petit espai o triangle supraclavicular menor entre les dues insercions d'origen. La palpació directa es focalitza en tres punts: COMPROVA-HO 3 Quina acció combinada activa amb màxima claredat el relleu de l'ECOM?

Múscul trapezi: porció descendent La porció descendent del trapezi (o porció superior) constitueix el límit posterior del triangle lateral del coll (per a la porció transversa i ascendent, vegeu «Cintura escapular — Musculatura posterior superficial i dorsal»). Palpació del tendó cilíndric al manubri de l'estern. 1 Palpació del ventre aplanat al terç medial de la clavícula. 2 Palpació de la inserció cranial carnosa a l'apòfisi mastoide. 3 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 6 Diagrama de les tres porcions del trapezi, destacant la porció superior.

S'origina a la protuberància occipital externa, al terç medial de la línia nucal superior i a les apòfisis espinoses cervicals mitjançant el lligament nucal. Les seves fibres descendeixen cap a l'espatlla per inserir-se al terç lateral de la vora posterior de la clavícula. Rep innervació motora del nervi accessori (XI) i del nervi del trapezi (branca del plexe cervical profund). Per activar aquest segment muscular es demana una extensió de cap (fent que el pacient pressioni amb el cap contra la llitera) o bé una elevació d'espatlla homolateral adreçada cap a l'orella.

En el dibuix de superfície, es traça una línia des de l'extrem medial del terç lateral de la clavícula cap a l'occipital, per darrere de l'apòfisi mastoide; tot el teixit situat dorsalment a aquest traç correspon al trapezi descendent. Els punts d'abordatge palpatòri són: El punt mitjà de la línia imaginària que connecta el terç lateral de la clavícula amb C7. A banda i banda de les apòfisis espinoses cervicals. ERROR FREQÜENT Confondre l'ancoratge clavicular de l'ECOM amb el del trapezi descendent. Recorda que l'ECOM ocupa el terç medial de la clavícula, mentre que el trapezi descendent arriba al terç lateral de la seva vora posterior.

Entre ambdós queda delimitat el triangle posterior del coll. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 7 Musculatura del terra del triangle posterior: elevador de l'escàpula, espleni i escalè mitjà A l'espai comprès entre la vora posterior de l'ECOM i la vora anterior del trapezi descendent es troben diversos músculs que formen part del terra anatòmic d'aquest triangle. Diagrama lateral profund mostrant el recorregut de l'elevador de l'escàpula. Elevador de l'escàpula S'origina a les apòfisis transverses de C1 a C4 i descendeix en sentit obliquocranial per inserir-se a l'angle i vora superior de l'escàpula. La seva innervació prové del nervi dorsal de l'escàpula.

La seva funció principal és la inclinació lateral del cap. Per palpar-lo i dibuixar-lo, es demana una inclinació lateral homolateral contra resistència. Es dibuixa com una banda que creua el triangle delimitat per l'ECOM, el trapezi i el terç mitjà de la clavícula amb direcció caudal-dorsal. Se situa immediatament posterior i cranial a l'escalè mitjà, i just anterior i caudal a l'espleni del cap. Espleni del cap Aquest múscul profund té l'origen a les apòfisis espinoses de C5 a T3 i s'insereix en sentit cranial a la línia nucal superior de l'occipital i a l'apòfisi mastoide.

La seva innervació depèn dels nervis cervicals posteriors (amb menció del segon nervi cervical o nervi occipital major d'Arnold). Fa l'acció d'extensió de cap, la qual s'utilitza com a maniobra de contracció per al seu marcatge. Es dibuixa i palpa amb una senzilla creu situada al vèrtex superior del triangle format per l'ECOM i el trapezi, cranialment i posterior a l'elevador de l'escàpula. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 8 Escalè mitjà Té l'origen als tubercles de les apòfisis transverses de C2 a C7 i s'insereix a la cara superior de la primera costella, concretament per darrere del tubercle del múscul escalè anterior (tubercle de Lisfranc).

Està innervat per branques dels nervis cervicals. Produeix la flexió i inclinació lateral homolateral del cap. Es dibuixa com una banda descendent vertical dins del triangle posterior, per davant i per sota de l'elevador de l'escàpula. Per a la palpació, els dits es col·loquen posteriors i paral·lels a l'ECOM en el seu terç inferior (per sobre del terç mitjà clavicular) dirigint la pressió cap a les costelles durant una flexió o inclinació homolateral.

Múscul Orígens Insercions Innervació Maniobra d'activació ECOM Manubri esternal i 1/3 medial de la clavícula Apòfisi mastoide i línia nucal superior Nervi accessori (XI) Rotació contralateral + flexió de cap Trapezi (descendent) Protuberància occipital, línia nucal i espinoses cervicals 1/3 lateral de la vora posterior de la clavícula Nervi accessori (XI) i n. del trapezi Extensió de cap o elevació d'espatlla Elevador de l'escàpula Apòfisis transverses de C1 a C4 Angle superior i vora medial de l'escàpula Nervi dorsal de l'escàpula Inclinació lateral homolateral de cap Espleni del cap Apòfisis espinoses de C5 a T3 Línia nucal superior i apòfisi mastoide Nervis cervicals (n.

d'Arnold) Extensió de cap Escalè mitjà Apòfisis transverses de C2 a C7 1a costella (rere tubercle de Lisfranc) Nervis cervicals Flexió o inclinació homolateral de cap COMPROVA-HO 4 Quina relació topogràfica guarda l'elevador de l'escàpula respecte a l'espleni del cap i a l'escalè mitjà? IDEES CLAU L'exploració s'inicia amb el pacient en decúbit supí i la palpació dels relleus claviculars, esternals, mastoïdals i mandibulars. L'ECOM s'activa amb flexió i rotació contralateral, mostrant els dos caps d'origen (esternal i clavicular) innervats pel nervi accessori (XI).

El trapezi descendent s'insereix al terç lateral de la clavícula i es contreu amb extensió cervical o elevació de l'escàpula cap a l'orella. Dins del triangle lateral, l'espleni ocupa el vèrtex superior, l'elevador de l'escàpula una posició intermèdia obliqua i l'escalè mitjà la zona més caudal i anterior cap a la 1a costella. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 9 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. A quina estructura òssia s'insereix l'escalè mitjà a nivell toràcic? 6. Quin nervi motor comparteixen l'esternoclidomastoidal i el trapezi descendent?

MUSCULATURA DEL COLL 2 Regió suprahioïdal i infrahioïdal EN ACABAR SABRÀS Distingir els músculs suprahioïdals dels infrahioïdals segons les seves insercions respecte a l'hioide. Executar la maniobra clínica per fer ressaltar la musculatura anterior del coll. Descriure el recorregut, orígens i innervacions de l'omohioïdal, milohioïdal, digàstric i esternohioïdal. Identificar els punts precisos de palpació al terra bucal i a la regió infrahioïdal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què prémer amb força la llengua contra el paladar dur fa que es tensin de sobte els músculs anteriors del coll?

Organització anatòmica al voltant de l'os hioide La cara anterior del coll s'organitza topogràficament prenent com a eix central l'os hioide. Aquesta estructura òssia mòbil serveix d'ancoratge per a dos grans grups musculars: els músculs suprahioïdals, situats cranialment cap a la mandíbula i la base del crani, i els músculs infrahioïdals, disposats caudalment cap a la cintura escapular i el tòrax. Una altra referència medial fonamental al terra de la boca és el rafe milohioïdal, una línia tendinosa medial on conflueixen les fibres musculars procedents de la mandíbula.

Per a l'estudi de superfície i el marcatge anatòmic d'aquestes estructures cal conèixer amb precisió les seves insercions, els seus recorreguts i les zones clau d'abordatge manual. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 10 ESQUEMA Classificació de la musculatura hioïdal Maniobra d'activació i exploració clínica A diferència d'altres estructures superficials com l'esternoclidomastoidal (vegeu «Musculatura del coll — Regió anterolateral i profunda»), els músculs hioïdals es troben en un pla més profund o relaxat durant el repòs habitual del coll.

Per aconseguir un relleu clar i delimitar les seves vores durant el dibuix i la palpació, cal demanar una maniobra d'activació estandarditzada. PER RECORDAR-HO La maniobra clau per fer emergir tota la musculatura hioïdal consisteix a sol·licitar al pacient una flexió de cap acompanyada de pressió forçada de la llengua contra el paladar dur. Aquesta acció combinada tensa el terra oral i fixa fermament l'hioide. ERROR FREQÜENT No demanar prou força a la llengua contra el paladar o limitar-se a una simple flexió cervical. Sense aquesta pressió lingual activa, els ventres del milohioïdal i del digàstric romanen tous i enfonsats, fent impossible diferenciar-los del teixit adipós submandibular.

COMPROVA-HO 8 Quina maniobra biomecànica permet activar conjuntament la musculatura suprahioïdal i infrahioïdal per a la seva exploració? Musculatura suprahioïdal: terra de la boca i trànsit mandibular Milohioïdal El milohioïdal és el múscul pla que constitueix estructuralment el terra de la boca. S'origina a la cara interna de la mandíbula, exactament al llarg de la línia milohioïdal. Des d'aquesta línia òssia, les seves fibres es dirigeixen medialment i cap avall per inserir-se tant al rafe milohioïdal medial com a la cara anterior del cos de l'hioide.

Músculs suprahioïdals Cranials a l'hioide, terra bucal Milohioïdal Terra de la boca (V3) Digàstric anterior Fossa digàstrica mandibular Músculs infrahioïdals Caudals a l'hioide, coll anterior Omohioïdal Ventres superior i inferior Esternohioïdal De manubri esternal a hioide Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 11 La seva innervació depèn del nervi milohioïdal, branca que prové del nervi mandibular (divisió V3 del trigemin). Dibuix sobre la pell: Es representen diferents traços que baixen de manera convergent des de la mandíbula fins a trobar el rafe milohioïdal i l'hioide.

Punt de palpació: Es palpa directament al terra de la boca, localitzant-se tant medialment com lateralment respecte a la trajectòria del ventre anterior del digàstric. Esquema anatòmic del múscul milohioïdal formant el terra oral. Digàstric (ventre anterior) El múscul digàstric presenta dos ventres carnosos units per un tendó intermedi. L'origen del ventre posterior es localitza a la cara interna de l'apòfisi mastoide; en arribar a la regió superior de l'hioide, el tendó es reflexa sobre una politja fibrosa i es continua en sentit cranial cap a la mandíbula formant el seu ventre anterior.

En la valoració superficial anterior ens centrem en aquest ventre anterior, el qual s'insereix a la vora inferior mandibular i a la fossa digàstrica. La innervació del conjunt del digàstric és múltiple: rep branques procedents del nervi facial, del nervi trigemin i del nervi glossofaringi. Dibuix sobre la pell: Es traça com una fina banda carnosa situada caudalment respecte al milohioïdal, la qual discorre des del mentó fins a l'hioide, lateralment al rafe milohioïdal i seguint una orientació dorsal-lateral. Punt de palpació: Se situen els dits sobre ambdós ventres a banda i banda de la línia mitjana del terra bucal.

Cal notar que a nivell del mentó els dos ventres estan pràcticament en contacte, i es Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 12 van separant de la línia mitjana a mesura que descendeixen cap a l'hioide. Diagrama anatòmic mostrant el trajecte del múscul digàstric. COMPROVA-HO 9 Com varia la distància relativa entre els dos ventres anteriors del digàstric durant el seu trajecte? Musculatura infrahioïdal: connexions escapulars i toràciques Omohioïdal L'omohioïdal és un múscul cintat i digàstric que uneix l'escàpula amb l'hioide. El seu ventre posterior s'origina a la vora superior de l'escàpula.

El ventre posterior de l'omohioïdal es reflexa a l'arribar a la vena jugular interna per continuar-se com a ventre anterior (també anomenat ventre superior), el qual acaba inserint-se directament a la vora inferior de l'os hioide. Tot el múscul està innervat per les arrels dels tres primers nervis espinals cervicals (nervis C1, C2 i C3 a través de la nansa cervical). A efectes d'exploració i dibuix es divideix clarament en dues porcions: Ventre inferior: Es projecta com una corda muscular situada immediatament cranial al terç mitjà de la clavícula, disposada paral·lela a aquesta.

En el seu recorregut creua per sobre de l'escalè mitjà (vegeu «Musculatura del coll — Regió anterolateral i profunda») i assoleix l'esternoclidomastoidal abans de dirigir-se a la cara anterior. El seu punt exacte de palpació se situa just cranial al terç mitjà de la clavícula. 1 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 13 Esternohioïdal L'esternohioïdal és una làmina muscular allargada que s'estén longitudinalment per la cara anterior de la tràquea. S'origina a la cara posterior del manubri esternal i a l'extrem intern de la clavícula, per ascendir verticalment fins a la seva inserció a la vora inferior de l'os hioide.

Igual que l'omohioïdal, la seva innervació prové dels tres primers nervis espinals cervicals. Dibuix sobre la pell: Es dissenya com una banda allargada que connecta el manubri esternal amb l'hioide. Cal tenir en compte que en el seu tram més inferior queda parcialment cobert per la vora anterior de l'esternoclidomastoidal. Punt de palpació: Es palpa fàcilment a banda i banda de la línia mitjana de la cara anterior del coll, demanant la pressió activa de la llengua contra el paladar dur.

Múscul Nivell Origen Inserció Innervació Localització de palpació Milohioïdal Suprahioïdal Línia milohioïdal mandibular Rafe milohioïdal i cos de l'hioide Nervi milohioïdal (V3) Terra de la boca, medial i lateral al digàstric Digàstric (ventre anterior) Suprahioïdal Tendó intermedi reflexat (apòfisi mastoide) Fossa digàstrica de la mandíbula Múltiple (facial, trigemin, glossofaringi) Terra de la boca, a banda i banda de la línia mitjana Omohioïdal (ventre inferior) Infrahioïdal Vora superior de l'escàpula Tendó intermedi (reflex a la jugular interna) Tres primers nervis cervicals Cranial al terç mitjà clavicular Omohioïdal (ventre superior) Infrahioïdal Tendó intermedi reflexat Vora inferior de l'os hioide Tres primers nervis cervicals 1/3 superior del coll, entre l'ECOM i l'esternohioïdal Esternohioïdal Infrahioïdal Manubri esternal i extrem medial clavicular Vora inferior de l'os hioide Tres primers nervis cervicals A banda i banda de la línia mitjana anterior cervical Ventre superior: Dibuixat com una banda prima que emergeix de la vora posterior de l'esternoclidomastoidal a la regió intermèdia cervical i ascendeix fins a l'hioide, quedant immediatament lateral a l'esternohioïdal.

Es palpa al terç superior del coll, en el buit comprès medialment a l'esternoclidomastoidal i lateralment a l'esternohioïdal. 2 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 14 COMPROVA-HO 10 On es troba el punt de canvi de direcció anatòmic de l'omohioïdal entre el seu ventre posterior i el seu ventre anterior? IDEES CLAU L'os hioide actua com a eix central delimitador entre la musculatura suprahioïdal i la musculatura infrahioïdal. El milohioïdal conforma el terra de la boca i està innervat pel nervi milohioïdal, branca del nervi trigemin (V3).

El ventre anterior del digàstric s'estén des de la fossa digàstrica mandibular fins a l'hioide, divergint progressivament de la línia mitjana. El ventre posterior de l'omohioïdal es reflexa en topar amb la vena jugular interna abans de convertir-se en ventre anterior. Tant l'esternohioïdal com l'omohioïdal reben la seva innervació dels tres primers nervis espinals cervicals. La maniobra exploratòria universal consisteix a flexionar el cap empenyent amb força la llengua contra el paladar dur. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quin nervi aporta la innervació del múscul milohioïdal? 12. On s'ha de col·locar el dit per palpar el ventre inferior de l'omohioïdal? 13.

Quina estructura muscular cobreix parcialment l'extrem inferior de l'esternohioïdal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin moviment sol·licitem al pacient per activar específicament l'esternoclidomastoidal? 15. On s'origina proximalment l'elevador de l'escàpula? Extensió cervical contra resistència a) Rotació contralateral i flexió b) Rotació homolateral i extensió c) Inclinació contralateral pura d) A les apòfisis transverses de C1 a C4 a) A les apòfisis espinoses de C5 a T3 b) A la línia nucal superior de l'occipital c) Al manubri de l'estern d) Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 15 16.

Quin múscul es localitza palpatòriament al vèrtex superior del triangle format per l'ECOM i el trapezi? 17. A quina porció de la clavícula s'insereix la porció descendent del trapezi? 18. Quin múscul forma el terra anatòmic de la boca? 19. A quin nivell vascular es reflexa el ventre posterior de l'omohioïdal? 20. Quins nervis innerven el múscul esternohioïdal? 21. Quina maniobra activa la musculatura hioïdal per palpar-la?

Elevador de l'escàpula a) Múscul milohioïdal b) Espleni del cap c) Escalè mitjà d) Al terç medial de la cara anterior a) A la cara inferior de l'extrem esternal b) Al terç mitjà de la cara superior c) Al terç lateral de la vora posterior d) Omohioïdal a) Esternoclidomastoidal b) Esternohioïdal c) Milohioïdal d) A l'artèria caròtide externa a) A l'artèria tiroïdal superior b) A la vena jugular interna c) A la vena subclàvia d) Nervi accessori espinal a) Branca mandibular del trigemin b) Tres primers nervis espinals cervicals c) Nervi hipoglòs major exclusivament d) Extensió cervical amb deglució mantinguda a) Rotació cervical amb oclusió dental b) Flexió de cap i llengua al paladar c) Inclinació homolateral amb boca oberta d) Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 16 3 Musculatura posterior superficial i dorsal EN ACABAR SABRÀS Dibuixar les referències òssies escapulovertebrals necessàries per a la palpació posterior.

Diferenciar les maniobres de contracció isomètrica per a les porcions del trapezi i romboides. Localitzar els punts palpatoris precisos del dorsal ample, rodó major i coracobraquial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què els músculs romboides només es poden palpar directament en un petit tram de la vora medial de l'escàpula? L'exploració de la musculatura posterior de la cintura escapular i del dors requereix conèixer amb precisió el relleu ossi previ abans de procedir al dibuix i la palpació funcional.

ESQUEMA Musculatura de la cintura escapular i regió dorsal Cintura escapular 3 Musculatura posterior superficial i dorsal 4 Manguet dels rotadors, serrat i pectoral Superficial dorsal Trapezi (porcions transversa i ascendent) Capa mitjana escapular Romboides major i menor Toracolumbar i axil·lar Dorsal ample i rodó major Anteromedial braquial Coracobraquial des de la coracoide Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 17 1. Protocol de posicionament i marcatge ossi de referència Per delimitar les estructures musculars d'aquesta regió, el subjecte s'ha de col·locar en decúbit pron amb el braç en abducció de 90°.

Des d'aquesta posició anatòmica base es ressegueixen i es marquen els relleus ossis clau: COMPROVA-HO 23 Quina posició corporal i articular del braç s'adopta per iniciar el marcatge dorsal? 2. Múscul trapezi: porcions transversa i ascendent El múscul trapezi cobreix la part superior i mitjana del dors. La seva innervació depèn del nervi accessori (XI parell cranial) i de branques del plexe cervical profund (nervi del trapezi). La porció descendent s'orienta cap a la clavícula (vegeu «Musculatura del coll — Regió anterolateral i profunda»).

Les dues porcions restants tenen un paper clau en la cinètica de l'escàpula: Apòfisis espinoses vertebrals: localitzar l'apòfisi prominent de C7 i marcar consecutivament les 12 vèrtebres toràciques (T1 a T12). 1 Accidents de l'escàpula: dibuixar l'acròmit, l'espina de l'escàpula diferenciant clarament el seu llavi superior i inferior, l'arrel de l'espina, l'angle superior, la vora medial, l'angle inferior i la vora lateral. 2 Clavícula: identificar i dibuixar l'extrem més lateral (acromial) de la clavícula i la seva vora posterior. 3 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 18 Esquema de marcatge de les porcions transversa i ascendent del trapezi.

Porció transversa: s'origina a les apòfisis espinoses de T1 a T4-T5. Les seves fibres horitzontals s'insereixen a l'acròmit, a l'extremitat acromial de la clavícula i al llavi superior de l'espina escapular. La seva acció principal és l'adducció de l'escàpula (acostament cap a la línia mitjana). Per palpar- la, es col·loca l'espatlla en abducció de 90° amb rotació externa i el colze flexionat; es demana aixecar el braç de la llitera fent força en adducció. El punt de palpació òptim se situa cranialment a l'arrel de l'espina, coincidint amb la fossa supraespinosa. Porció ascendent: s'origina a les apòfisis espinoses de T5-T6 fins a T12.

Les seves fibres es dirigeixen cranialment i cap a fora per fixar-se a la part medial de la cara posterior de l'espina escapular. Exerceix el descens i l'adducció de l'escàpula. Per a la contracció resistida, es demana una abducció d'espatlla de 130° amb rotació externa (amb el polze orientat al sostre) i el colze en extensió, aixecant el membre de la llitera. Es palpa a dos dits per sota de l'arrel de l'espina escapular. COMPROVA-HO 24 En quina posició s'avalua la contracció activa de la porció ascendent del trapezi? 3. Musculatura romboide (major i menor) Els músculs romboides s'estenen des de la columna vertebral fins a la vora medial escapular sota la cobertura del trapezi.

Tots dos estan innervats pel nervi dorsal de l'escàpula i la seva acció combinada provoca l'adducció i la basculació interna de l'escàpula (vegeu «Musculatura del coll — Regió anterolateral i profunda» per a l'elevador de l'escàpula). Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 19 Dibuix anatòmic i palpació del romboides a la vora medial escapular. Romboides menor: s'origina a les apòfisis espinoses de C7 a T1 i s'insereix a la vora medial just cranial a l'arrel de l'espina. Romboides major: s'origina des de les espinoses contigües fins a T4 i s'insereix a la vora medial just caudal a l'arrel de l'espina fins a l'angle inferior.

Com que el trapezi els recobreix gairebé completament, la palpació directa només és viable a la vora medial de l'escàpula, a l'únic tram en què el romboides queda lliure del marge inferior del trapezi. Per activar-los s'aplica una maniobra resistida amb l'espatlla a 45° d'abducció i rotació externa, amb el colze flexionat empenyent en adducció. ERROR FREQÜENT Confondre el límit d'inserció del romboides menor i major a la vora medial de l'escàpula. Recorda que l'arrel de l'espina escapular és la frontera exacta: el romboides menor s'ancora immediatament per sobre (cranial), mentre que el romboides major es fixa per sota (caudal) fins a arribar a l'angle inferior. 4.

Músculs dorsal ample i rodó major Aquests dos potents músculs formen el relleu posterior de la regió axil·lar i convergeixen de forma estreta en la seva arribada a l'húmer. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 20 Diagrama de l'extens origen i trajecte axil·lar del dorsal ample. El dorsal ample presenta un origen molt extens a través de la fàscia toracolumbar, ancorant-se a les apòfisis espinoses de T7 a L5, la cresta sacra mitjana i el terç posterior del llavi extern de la cresta ilíaca. En el seu trajecte ascendent cap a l'extremitat proximal, emet insercions costals (a les 4 últimes costelles, de la 9a a la 12a) i fibres a l'angle inferior de l'escàpula.

Finalment, envolta el rodó major per acabar inserint-se al fons del solc intertubercular de l'húmer. Està innervat pel nervi toracodorsal. El seu to muscular es palpa dos dits per sota de l'angle inferior escapular i a la paret posterior de l'aixella, lateralment al rodó major. El rodó major s'origina al terç inferior de la regió posterolateral de la fossa infraespinosa de l'escàpula i s'insereix a la cresta del tubercle menor de l'húmer. Rebut la innervació del nervi subescapular inferior. Funciona com un potent rotador intern de l'húmer. Es palpa directament sobre el terç inferior de la vora lateral de l'escàpula demanant resistència a la rotació interna.

COMPROVA-HO 25 Quin trajecte fa el dorsal ample respecte a l'escàpula abans d'arribar a l'húmer? 5. Múscul coracobraquial Situat a la cara anteromedial de l'articulació glenohumeral, el múscul coracobraquial neix a l'apòfisi coracoide de l'escàpula (en un tendó compartit amb el cap curt del bíceps braquial; vegeu «Braç i colze — Compartiments anterior i posterior») i s'insereix a la zona mitjana de la cara anteromedial de la diàfisi humeral. És travessat i innervat pel nervi musculocutani, tot i que de vegades pot rebre petites branques provinents del nervi medià. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 21 6.

Resum de maniobres i punts de palpació Múscul Innervació Maniobra de contracció Punt clau de palpació Trapezi (transvers) Nervi accessori (XI) i plexe cervical ABD 90° amb rotació externa; enretirar braç de la llitera Cranial a l'arrel de l'espina escapular (fossa supraespinosa) Trapezi (ascendent) Nervi accessori (XI) i plexe cervical ABD 130°, rotació externa, polze al sostre i extensió de colze Dos dits per sota de l'arrel de l'espina Romboides Nervi dorsal de l'escàpula ABD 45°, colze flexionat; empenta cap a adducció d'espatlla Terç inferior de la vora medial de l'escàpula Dorsal ample Nervi toracodorsal ABD 90°, colzes flexionats; força cap a l'adducció Dos dits sota l'angle inferior de l'escàpula i paret axil·lar posterior Rodó major Nervi subescapular inferior Rotació interna de l'húmer contra resistència Terç inferior de la vora lateral de l'escàpula Coracobraquial Nervi musculocutani Flexió i adducció resistida del braç Cara anteromedial del braç, sota l'apòfisi coracoide COMPROVA-HO 26 Quina relació té el punt de palpació del romboides amb el múscul trapezi?

IDEES CLAU El marcatge previ requereix la palpació de C7 a T12 i la delimitació completa de les vores, angles i espina escapulars en decúbit pron. El trapezi transvers addueix l'escàpula (palpable cranial a l'arrel de l'espina) i l'ascendent descendeix i addueix (palpable caudal a l'arrel a 130° d'abducció). Els romboides s'insereixen a la vora medial de l'escàpula separats per l'arrel de l'espina (menor a cranial, major a caudal) i es palpen al terç inferior no cobert pel trapezi. El dorsal ample i el rodó major formen la paret axil·lar posterior i s'insereixen a la cara anterior de l'húmer (fons del solc intertubercular i cresta del tubercle menor respectivament).

El coracobraquial connecta l'apòfisi coracoide amb la diàfisi humeral i és travessat pel nervi musculocutani. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 22 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com es diferencien les insercions dels músculs romboides menor i major a la vora medial de l'escàpula? 28. On s'ancora el dorsal ample en el seu extrem distal i com es relaciona amb el rodó major? CINTURA ESCAPULAR 4 Manguet dels rotadors, serrat i pectoral EN ACABAR SABRÀS Distingir les insercions dels quatre components del manguet entre el tubercle major i el tubercle menor. Executar la delimitació bimanual de la fossa infraespinosa i la palpació axil·lar del subescapular.

Identificar les accions motores i les referències de traçat de les tres porcions del deltoide i del pectoral major. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Per què una lesió en el coll quirúrgic de l'húmer pot alterar tant l'abducció com la rotació externa del braç? Manguet dels rotadors: anatomia palpatòria i vectors de força El manguet dels rotadors és el complex musculotendinós encarregat d'estabilitzar de manera activa l'articulació glenohumeral, fixant el cap humeral dins la cavitat glenoide durant els moviments del braç. Aquest grup està constituït per quatre músculs: supraespinós, infraespinós, rodó menor i subescapular.

Les seves insercions es distribueixen entre els dos relleus ossis fonamentals de l'extrem proximal de l'húmer: el tubercle major (troquíter) i el tubercle menor (troquí).

Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 23 ESQUEMA Músculs del manguet dels rotadors Múscul Origen ossi Inserció distal Acció principal Innervació Supraespinós Fossa supraespinosa Cara superior del tubercle major Abducció humeral (fins a 45°) Nervi supraescapular Infraespinós Fossa infraespinosa Cara posterior del tubercle major Rotació externa pura Nervi supraescapular Rodó menor Fossa infraespinosa (caudal a l'infraespinós) Cara posterior del tubercle major (caudal) Rotació externa pura Nervi axil·lar (circumflex) Subescapular Fossa subescapular (cara costal de l'escàpula) Tubercle menor de l'húmer Rotació interna (a partir de 90° d'ABD) Nervi subescapular Supraespinós El múscul supraespinós reposa a la fossa supraespinosa de l'escàpula, cobert completament pel trapezi (vegeu «Cintura escapular — Musculatura posterior superficial i dorsal»).

El seu tendó llisca per sota de la volta acromial fins a fixar-se a la cara superior del tubercle major. Per la seva posició protegida, el dibuix en superfície requereix punts de palpació indirecta: La maniobra d'activació selectiva consisteix a demanar una abducció curta no superior a 45° contra resistència, ja que angles més amples provoquen un reclutament dominant del deltoide.

Tubercle major (troquíter) Inserció posterior i superior Supraespinós Cara superior del tubercle major Infraespinós Cara posterior del tubercle major Rodó menor Cara posterior, caudal a infraespinós Tubercle menor (troquí) Inserció anterior Subescapular Tubercle menor, rotació interna Palpació del ventre muscular: es localitza sobre la fossa supraespinosa, percebent la seva contracció a través del trapezi superior. 1 Palpació del tendó: es troba a la cara superior del tubercle major, a l'espai comprès entre les fibres de la porció clavicular i acromial del deltoide, palpat al solc lateral just abans d'arribar a l'acròmit.

2 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 24 Infraespinós i rodó menor L'infraespinós ocupa la gran majoria de la fossa infraespinosa. El seu tendó s'adreça a la cara posterior del tubercle major, generant un potent vector de rotació externa. Per delimitar el seu volum amb precisió clínica cal fer servir una tècnica bimanual estructurada: Esquema anatòmic i delimitació en superfície del múscul infraespinós. El rodó menor està situat just caudal a l'infraespinós al llarg de la fossa infraespinosa i s'insereix també a la cara posterior del tubercle major, en posició adjacent inferior. A diferència de l'infraespinós, està innervat pel nervi axil·lar (circumflex).

El seu punt d'abordatge es localitza al marge lateral de l'escàpula, a l'interior d'una depressió compresa entre la porció espinal del deltoide i el rodó major (vegeu «Cintura escapular — Musculatura posterior superficial i dorsal»). Subescapular El múscul subescapular ocupa tota la cara anterior o costal de l'escàpula (fossa subescapular). Les seves fibres convergeixen cap a una inserció aïllada al tubercle menor de l'húmer. Actua com a rotador intern del braç, acció que es fa especialment nítida a partir dels 90° d'abducció de l'espatlla.

A la Posicionament de la mà caudal: s'encaixa la comissura interdigital entre el polze i l'índex a l'angle inferior de l'escàpula; el polze ressegueix la vora lateral i l'índex s'alinea amb la vora medial. 1 Posicionament de la mà cranial: el dit índex descansa sobre l'espina escapular i el polze contacta amb la vora lateral escapular. 2 Punt d'abordatge: el ventre es palpa al punt central de la fossa així emmarcada, demanant una rotació externa de l'húmer contra resistència. 3 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 25 superfície es dibuixa com una lletra «V» a la paret axil·lar posterior, medialment respecte al marge del dorsal ample.

Per palpar-lo, el terapeuta penetra en profunditat per la cara anterior de l'escàpula a través del fons axil·lar, situant-se per darrere del serrat anterior. COMPROVA-HO 30 Quina diferència anatòmica d'inserció i d'innervació separa l'infraespinós del rodó menor? Múscul serrat anterior El serrat anterior és l'estabilitzador escàpulo-toràcic fonamental. S'estén des de la graella costal lateral fins a la vora medial de l'escàpula, impedint la separació d'aquesta respecte al tòrax (escàpula alada) i permetent la basculació externa en moviments per sobre del cap. Rep innervació exclusiva a través del nervi toràcic llarg. Dibuix de les insercions costals i trajecte del serrat anterior.

Anatòmicament s'organitza en tres components: Porció superior: s'origina a les costelles 1a i 2a i s'insereix a l'angle superior de l'escàpula. Porció mitjana: pren origen a les costelles 2a, 3a i 4a, acabant a la vora medial de l'escàpula. Porció inferior: les seves digitacions s'estenen de la 5a a la 10a costella i s'insereixen a l'angle inferior de l'escàpula. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 26 A l'exploració superficial es tracen entre 3 i 4 digitacions dentades a l'alçada de la mama o just inferior a aquesta (a nivell del sostenidor femení), sobre tres relleus costals consecutius.

La palpació d'aquestes llengüetes es fa directament sobre les costelles o a l'interior de la fossa axil·lar, per davant de la vora lateral escapular. PER RECORDAR-HO La maniobra d'activació clàssica per observar les digitacions del serrat anterior consisteix a demanar una flexió d'espatlla a 90° amb el colze en extensió completa i empènyer amb el puny tancat cap endavant o cap al sostre (avantprojecció escapular). Les expiracions ràpides i curtes accentuen també el seu relleu a la palla costal. COMPROVA-HO 31 A quines zones de l'escàpula es fixen les tres porcions del serrat anterior?

Múscul deltoide: porcions i referències palpadores El deltoide cobreix la cara superior, anterior, lateral i posterior de la cintura escapular. Les seves tres porcions presenten orígens ossis separats i convergeixen en un vèrtex comú: la tuberositat deltoïdal (V deltoïdal) de l'húmer, situada al terç mitjà de la cara lateral del braç (lleugerament anterioritzada, seguint el marge lateral del bíceps braquial cap a proximal). Totes les porcions estan innervades pel nervi axil·lar (circumflex).

ESQUEMA Porcions del múscul deltoide Porció del deltoide Origen ossi Acció aïllada Abordatge palpatòri Porció clavicular (anterior) Terç lateral de la vora anterior de la clavícula Flexió d'espatlla Terç proximal de la cara anterior del braç, per davant de la glenohumeral Porció clavicular Terç lateral clavícula (flexió) Tuberositat deltoïdal Vèrtex d'inserció comú humeral Porció acromial Vora lateral de l'acròmit (ABD 45°) Tuberositat deltoïdal Vèrtex d'inserció comú humeral Porció espinal Llavi inferior espina (ABD horitzontal) Tuberositat deltoïdal Vèrtex d'inserció comú humeral Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 27 Porció del deltoide Origen ossi Acció aïllada Abordatge palpatòri Porció acromial (mitjana) Vora lateral i cara superior de l'acròmit Abducció a 45° Terç proximal de la cara lateral del braç (es deforma fortament sense moure l'articulació) Porció espinal (posterior) Llavi inferior de l'espina de l'escàpula Abducció horitzontal cap enrere Terç proximal de la cara posterior del braç, resseguint la línia axil·lar Per delimitar les porcions a la pell: Porció espinal: es traça una primera línia coincidint amb el llavi inferior de l'espina escapular.

S'identifica la V deltoïdal (zona sovint sensible a la pressió) i s'uneixen els dos extrems de la primera línia amb aquest punt distal. Porció clavicular: la referència proximal correspon al terç lateral de la clavícula i la vora anterior de l'acròmit. Dues línies connecten aquest marge amb la tuberositat deltoïdal. Porció acromial: es pren la vora lateral de l'acròmit com a línia proximal i es tracen dues línies convergents cap a la tuberositat deltoïdal. ERROR FREQÜENT El nervi axil·lar o circumflex envolta el coll quirúrgic de l'húmer profundament al ventre del deltoide.

En casos de luxació glenohumeral anterior o durant les maniobres de recol·locació de l'espatlla, aquest nervi pateix un risc crític de tracció o compressió. Si es lesiona, el pacient perdrà la funció tant del deltoide com del rodó menor, a més de la sensibilitat del monyó de l'espatlla. COMPROVA-HO 32 Quina maniobra activa de manera específica la porció espinal del deltoide? Múscul pectoral major El pectoral major és un múscul pla i ampli que connecta la cara anterior del tronc amb l'húmer. Totes les seves fibres convergeixen cap a la cresta del tubercle major de l'húmer, constituint el plec axil·lar anterior. Rep aportació nerviosa a través dels nervis pectorals medial i lateral.

La seva funció cardinal és l'adducció horitzontal del braç. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 28 Diagrama de la distribució per porcions del múscul pectoral major.

Està estructurat en tres porcions ben definides: Dibuix en superfície i diferències anatòmiques El traçat del contorn varia segons el gènere per la presència de la glàndula mamària: Model masculí (5 línies): 1a línia als dos terços medials de la clavícula; 2a línia des de l'extrem lateral de la 1a línia fins a la paret axil·lar anterior (medial al deltoide clavicular); 3a línia per la línia mitjana de l'estèrnum fins a sobrepassar just per sota la mama; 4a línia horitzontal des de la zona submamària de l'estèrnum cap a la cara lateral del tòrax; 5a línia des de la regió lateral de la mama pujant directament fins a la paret axil·lar anterior.

Model femení (3 línies): el traçat respecta el teixit glandular, perfilant només la porció infraclavicular, el marge esternal superior i el plec axil·lar anterior. Els punts d'abordatge per palpació es divideixen en tres zones: caudalment a la meitat de la clavícula (porció clavicular), a nivell de la mama lateral a l'estèrnum (només en homes per la porció esternocostal) i al relleu gruixut de la confluència de totes les fibres a la paret axil·lar anterior durant l'adducció horitzontal contra resistència. COMPROVA-HO 33 Quins són els tres punts de palpació sistemàtica del pectoral major? Porció clavicular: neix als dos terços medials de la vora anterior de la clavícula.

1 Porció esternocostal: s'origina a la meitat corresponent de la cara anterior de l'estèrnum i a les cares anteriors dels set primers cartílags costals. 2 Porció abdominal: sorgeix de la beina del múscul recte anterior de l'abdomen. 3 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 29 IDEES CLAU Els tendons del manguet dels rotadors s'ancoren als dos relleus proximals de l'húmer: el subescapular ho fa al tubercle menor, mentre que supraespinós, infraespinós i rodó menor s'insereixen al tubercle major. El nervi axil·lar (circumflex) innerva dues estructures clau d'aquesta regió: totes les porcions del deltoide i el múscul rodó menor.

L'aïllament palpatòri del supraespinós requereix una abducció que mai no superi els 45°, evitant així el reclutament preferent del deltoide acromial. El serrat anterior s'origina per digitacions de la 1a a la 10a costella, s'insereix al marge medial escapular i és innervat pel nervi toràcic llarg. El pectoral major disposa de tres porcions (clavicular, esternocostal i abdominal) que convergeixen a la cresta del tubercle major i tanquen el plec axil·lar anterior. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. A quins relleus de l'húmer arriben el subescapular i el pectoral major respectivament? 35. Per què no s'ha de demanar una abducció superior a 45° per valorar el supraespinós? 36.

Quin nervi cal protegir de manera prioritària en una luxació d'espatlla o en palpar el deltoide profund? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin nervi innerva directament les porcions transversa i ascendent del trapezi? 38. A quina posició s'avalua de forma selectiva la porció ascendent del trapezi? 39. En quin punt és possible la palpació superficial directa del múscul romboides? 40. On finalitza la inserció tendinosa del múscul dorsal ample?

Nervi accessori (XI parell) a) Nervi dorsal de l'escàpula b) Nervi toracodorsal c) Nervi subescapular inferior d) Adducció completa amb braç estès a) Abducció a 90° amb colze flexionat b) Abducció a 45° amb rotació interna c) Abducció a 130° amb rotació externa d) Al terç inferior de la vora medial escapular a) A la vora superior de la clavícula b) Al terç medial de la fossa supraespinosa c) Sota l'apòfisi coracoide d) Apòfisi coracoide escapular a) Cresta del tubercle menor b) Tubercle major de l'húmer c) Fons del solc intertubercular d) Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 30 41. Quin múscul del manguet dels rotadors s'insereix al tubercle menor de l'húmer? 42.

Quina parella muscular comparteix innervació a través del nervi axil·lar o circumflex? 43. Quina acció sol·licita l'examinador per palpar la porció espinal del deltoide? 44. Quin és l'origen costal descrit per a la porció inferior del serrat anterior? 5 Braç i colze — Compartiments anterior i posterior EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la palpació del bíceps braquial, braquial anterior i braquioradial mitjançant la pronosupinació de l'avantbraç. Localitzar topogràficament els tres caps del tríceps braquial i la seva relació amb el solc radial. Identificar els límits anatòmics i la palpació clínica de l'anconi al colze posterolateral.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com podem aïllar manualment el múscul braquial del bíceps durant l'exploració si ambdós flexionen el colze? L'estudi muscular del braç i de la regió del colze s'organitza en dos grans grups funcionals: el compartiment anterior, dedicat a la flexió, i el compartiment posterior, especialitzat en l'extensió.

Rodó menor a) Infraespinós b) Subescapular c) Supraespinós d) Deltoide i rodó menor a) Rodó menor i rodó major b) Serrat anterior i deltoide c) Infraespinós i supraespinós d) Adducció horitzontal pura a) Flexió anterior d'espatlla b) Abducció horitzontal cap enrere c) Rotació interna resistida d) De la 2a a la 4a costella a) De la 5a a la 10a costella b) De la 1a a la 2a costella c) De la 7a a la 12a costella d) Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 31 ESQUEMA Músculs del braç i colze segons compartiment Compartiment anterior: flexors del colze El compartiment braquial anterior agrupa músculs primordials per a la mobilitat de l'extremitat superior.

L'activació selectiva de cadascun depèn directament de la posició de pronosupinació de l'avantbraç durant la flexió. Bíceps braquial El bíceps braquial és un múscul biarticular format per dues porcions proximals clarament diferenciades a l'escàpula: Cap curt: s'origina a l'apòfisi coracoide de l'escàpula (vegeu l'acció conjunta amb el múscul coracobraquial a «Cintura escapular — Musculatura posterior superficial i dorsal»). Cap llarg: neix al tubercle supraglenoïdal de l'escàpula, transitant pel solc intertubercular de l'húmer. Ambdós caps convergeixen distalment en un tendó comú robust que s'insereix a la tuberositat del radi.

Abans d'aquesta fixació òssia, el tendó desprèn medialment una expansió tendinosa ampla anomenada lacertus fibrosus (o aponeurosi bicipital), la qual creua en diagonal cap a medial per fondre's amb la fàscia profunda de l'avantbraç i ancorar-se al cúbit. Està innervat pel nervi musculocutani. Compartiment anterior (flexors) Flexió de colze segons rotació Bíceps braquial Flexió en supinació (n. musculocutani) Múscul braquial Flexió pura en pronació (tuberositat cúbit) Braquioradial Flexió en posició neutra (n.

radial) Compartiment posterior (extensors) Extensió de l'articulació del colze Tríceps braquial Caps llarg, lateral i medial a l'olècranon Múscul anconi Triangular entre epicòndil lateral i olècranon Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 32 Esquema anatòmic del bíceps braquial i la seva inserció distal. Per a la seva exploració clínica i palpació, el pacient roman assegut a la llitera. Es demana una flexió del colze contra resistència mantenint l'avantbraç en supinació completa. El cos muscular es palpa amb facilitat al punt mitjà de la cara anterior del braç.

El tendó distal es localitza com una corda tensa al punt mitjà del plec anterior del colze, des d'on es pot resseguir l'expansió medial del lacertus fibrosus. Múscul braquial El múscul braquial (braquial anterior) és el flexor pur del colze per excel·lència. S'origina a les cares anterolateral i anteromedial de la diàfisi humeral, just per sota de la tuberositat deltoïdal i de la inserció del coracobraquial, a més de la cara anterior dels envans intermusculars medial i lateral. El seu tendó terminal s'insereix fermament a la tuberositat del cúbit, situada just distal a l'apòfisi coronoide.

Rep la seva innervació principal del nervi musculocutani, acompanyat de branques procedents del nervi radial. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 33 Morfologia i insercions diafisàries del múscul braquial a l'húmer. Com que s'insereix al cúbit, la seva capacitat flexora no depèn de la rotació de l'avantbraç. Per aïllar la seva palpació respecte al bíceps, es demana una flexió del colze amb l'avantbraç en pronació. En aquesta posició el bíceps es relaxa funcionalment. ERROR FREQÜENT Intentar palpar el múscul braquial directament sobre la línia mitjana anterior porta a confondre'l amb el ventre o el tendó del bíceps braquial.

Per identificar el braquial amb precisió cal palpar en profunditat a banda i banda del bíceps distal (als seus marges medial i lateral) o a la cara lateral de l'húmer, per sobre del braquioradial i per sota de la tuberositat deltoïdal. Braquioradial El braquioradial forma la vora lateral del colze i de l'avantbraç proximal. Neix a la vora lateral de la diàfisi de l'húmer (cresta supracondília lateral), distal a la tuberositat deltoïdal, i a la cara anterior de l'envà intermuscular lateral. Recorre tot l'avantbraç lateral fins a transformar-se en un tendó pla que s'insereix a l'apòfisi estiloide del radi. La seva innervació correspon íntegrament al nervi radial.

La seva acció biomecànica òptima com a potent flexor del colze s'obté quan l'avantbraç es troba en posició neutra (a mig camí entre la pronació i la supinació). En aquesta postura, resistint la flexió, el seu ventre muscular prominent es fa visible i palpable al terç proximal de la vora lateral de l'avantbraç.

Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 34 Múscul flexor Inserció distal Posició diagnòstica d'avantbraç Innervació motora Bíceps braquial Tuberositat del radi (i fàscia via lacertus fibrosus) Supinació activa Nervi musculocutani Braquial Tuberositat del cúbit (distal a coronoide) Pronació Musculocutani i branques del radial Braquioradial Apòfisi estiloide del radi Posició neutra Nervi radial COMPROVA-HO 46 Per quina raó mecànica la pronació de l'avantbraç inhibeix l'acció principal del bíceps braquial i permet explorar millor el braquial?

Compartiment posterior: extensors del colze El compartiment posterior del braç està dominat pel gran complex muscular extensor, complementat a la zona articular posterolateral pel múscul anconi. Tríceps braquial El tríceps braquial ocupa la totalitat de la cara posterior de l'húmer i consta de tres porcions musculars diferenciades pels seus orígens: Cap llarg: s'origina al tubercle infraglenoïdal de l'escàpula, creuant l'articulació glenohumeral en sentit descendent. Cap lateral: s'origina a la cara posterior de la diàfisi humeral, en un relleu estrictament proximal al solc del nervi radial (canal de torsió), així com a l'envà intermuscular lateral.

Cap medial: s'origina a la cara posterior de la diàfisi de l'húmer distalment al solc del nervi radial, estenent-se sobre els envans intermusculars medial i lateral. Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 35 Distribució dels tres caps del tríceps braquial respecte al solc radial. Tots tres caps s'uneixen en una làmina tendinosa ampla i resistent que s'insereix a l'olècranon del cúbit. Tot el múscul rep innervació del nervi radial. Per a la seva avaluació clínica, el pacient es troba assegut amb l'espatlla en abducció d'uns 90º i es demana una extensió resistida del colze.

Topogràficament, dividint la cara posterior del braç: Anconi L'anconi és un petit múscul de morfologia triangular situat a la cara posterolateral del colze. S'origina a la cara posterior de l'epicòndil lateral de l'húmer i les seves fibres s'obren en ventall fins a inserir-se a la cara lateral de l'olècranon i a la vora posterior adjacent del cúbit. Innervat pel nervi radial, col·labora en l'extensió terminal del colze i estabilitza l'articulació, tot i presentar una coneguda tendència a la regressió funcional (atrofiar-se i desaparèixer en alguns individus). La seva palpació es realitza col·locant el colze inicialment a 90º de flexió i demanant una extensió activa contra resistència.

Es delimita fàcilment en l'espai triangular comprès directament entre l'epicòndil lateral de l'húmer i el vèrtex lateral de l'olècranon. Tendó comú: es palpa en la meitat distal sobre la línia mitjana posterior, just per sobre de l'olècranon. 1 Cap lateral: s'identifica a la meitat proximal de la regió posterolateral, distal a les fibres del deltoide. 2 Cap llarg: ocupa els dos terços proximals de la regió posteromedial. 3 Cap medial: es palpa al terç distal de la regió posteromedial, medialment al tendó comú.

4 Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 36 COMPROVA-HO 47 Quina relació topogràfica clau mantenen el cap lateral i el cap medial del tríceps braquial amb el nervi radial? IDEES CLAU La posició de pronosupinació de l'avantbraç determina l'activació preferential dels flexors: bíceps en supinació, braquial en pronació i braquioradial en posició neutra. El bíceps braquial s'insereix a la tuberositat del radi i emet medialment el lacertus fibrosus cap a la fàscia antebraquial. El múscul braquial s'ancora a la tuberositat del cúbit i es palpa als marges del bíceps i per sota de la tuberositat deltoïdal.

El tríceps braquial s'insereix a l'olècranon i distribueix els seus orígens humeral segons la posició proximal (cap lateral) o distal (cap medial) respecte al solc radial. L'anconi és un múscul triangular entre l'epicòndil lateral i l'olècranon innervat pel nervi radial amb tendència a l'atròfia funcional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. A quines estructures òssies diferents s'insereixen distalment el bíceps braquial i el braquial anterior? 49. On es palpa el ventre del braquioradial durant l'exploració física? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin múscul flexor del colze s'activa preferentment amb l'avantbraç col·locat en posició neutra? 51.

On s'origina el cap llarg del tríceps braquial? 52. Quina estructura aponeuròtica medial s'estén des del tendó distal del bíceps cap a la fàscia antebraquial? Anconi a) Bíceps braquial b) Braquial anterior c) Braquioradial d) Apòfisi coracoide a) Tubercle infraglenoïdal de l'escàpula b) Cresta del tubèrcul major c) Tubercle supraglenoïdal de l'escàpula d) Lacertus fibrosus a) Retinacle flexor b) Tendó de l'anconi c) Envà intermuscular medial d) Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 37 53. Quina referència anatòmica separa els orígens ossis dels caps lateral i medial del tríceps?

6 Avantbraç — Compartiment posterior i extensor EN ACABAR SABRÀS Delimitar i palpar els extensors del carpo i dels dits a partir de l'epicòndil lateral. Diferenciar la trajectòria i inserció de l'extensor radial llarg respecte del curt. Descriure el mecanisme d'expansió tendinosa distal de l'extensor de dits. Executar la maniobra de palpació del supinador en màxima pronació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què no podem palpar el pronador quadrat tot i trobar-se a la part distal de l'avantbraç? L'exploració de la musculatura posterior de l'avantbraç requereix una referència òssia clara i precisa.

La major part dels ventres d'aquest compartiment tenen un origen comú al voltant de l'epicòndil lateral de l'húmer, i des d'aquest punt es distribueixen longitudinalment cap al carp i els dits.

ESQUEMA Músculs de l'avantbraç i la mà La fossa de l'olècranon a) La tuberositat deltoïdal b) El solc del nervi radial c) El solc intertubercular d) Compartiment posterior i extensor Extensors del carp, dits i supinador Extensors radials del carpo Llarg (2n meta) i curt (3r meta) Extensor de dits Expansió cap a les tres falanges Extensor cubital del carpo Inserció al 5è metacarpià Múscul supinador Envolta el coll del radi Músculs del polze i compartiment anterior Musculatura flexora i polze Musculatura palmar de la mà Eminències tenar i hipotenar Dibuix i Palpació de Musculatura Superficial: Apunts Guia 38 Preparació del pacient i marcatge de referència Per delimitar correctament aquestes estructures superficials, cal col·locar el pacient assegut amb el colze flexionat a 90° i l'avantbraç recolzat en pronació sobre la llitera.

Es palpa l'epicòndil lateral de l'húmer i s'hi marca una…