Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOTERÀPIA BÀSICA DE L'APARELL LOCOMOTOR II Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Guia pràctica d'anatomia palpatòria, balanç muscular, goniometria i tècniques de mobilització passiva de l'extremitat inferior per a Fisioteràpia.

APREN.AI Índex 1 Articulació del genoll: anatomia palpatòria, avaluació i mobilitzacions Articulacions i musculatura principal del genoll Palpació d'estructures òssies i relleus articulars Palpació de parts toves del genoll Goniometria, balanç muscular i mobilitzacions del genoll 2 Complex articular del turmell: osteologia, lligaments i maniobres clíniques Tipus articulars i musculatura motora del turmell Relleus ossis de les cares medial, posterior i lateral Parts toves, feixos lligamentosos i estructures vasculonervioses Mobilitzacions analítiques de les articulacions tibioperonees i de turmell 3 Biomecànica del peu i dits: Chopart, Lisfranc, balanç muscular i mobilitzacions Classificació articular del peu distal i de l'avantpeu Relleus ossis específics de l'avantpeu i mètodes de localització del cuboide Musculatura intrínseca/extrínseca i balanç muscular dels dits Tècniques de mobilització a l'avantpeu i dits 4 Resum per repassar Classificació de les articulacions Punts clau de palpació i parts toves Balanç muscular i tècniques de mobilització Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 1 1 Articulació del genoll: anatomia palpatòria, avaluació i mobilitzacions EN ACABAR SABRÀS Identificar i palpar els relleus ossis clau del genoll (Gerdy, epicòndils, interlínia articular). Diferenciar les maniobres de posada en tensió palpatòria dels lligaments col·laterals i retinacles. Executar les mobilitzacions passives simples i específiques femororotulars i femorotibials.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com s'ha de col·locar el genoll per aconseguir que el lligament col·lateral tibial quedi prou tens per poder-lo palpar com un cordó rígid? Articulacions i musculatura principal del genoll El complex articular del genoll està format per dues unions articulars principals amb característiques mecàniques pròpies: Articulació femororotular (o femuropatel·lar): classificada morfològicament com una troclear. La ròtula és un os sesamoide que actua com a politja de reflexió per a l'aparell extensor del quàdriceps femoral. Articulació femorotibial: és funcionalment i morfològicament una bicondília, establerta entre els còndils femorals i els platells tibials.

Els músculs que actuen com a motors principals avaluats en aquesta regió inclouen el grup isquiosural posterior (bíceps femoral, semimembranós i semitendinós) encarregat de la flexió del genoll, i el quàdriceps femoral a la cara anterior, motor primari de l'extensió. PER RECORDAR-HO La ròtula incrementa el braç de palanca del quàdriceps en actuar directament com una politja òssia de reflexió durant l'extensió activa. Palpació d'estructures òssies i relleus articulars L'exploració palpatòria sistemàtica dels relleus ossis del genoll requereix precisió en la col·locació de les mans de l'examinador: Interlínia articular: se situa entre fèmur i tíbia.

Es palpa recolzant la vora cubital dels dos polzes orientats cap a la línia mitjana de l'extremitat, a banda i banda del lligament rotular, percebent una depressió transversa clara. Cara articular superior de la tíbia: immediatament distal a la interlínia. S'utilitza la polpa dels polzes dirigida cap a proximal, resseguint de medial a lateral la seva vora posterior. Còndils tibials medial i lateral: es troben distalment a la cara articular superior; es palpen amb els polzes a cada costat. Al còndil lateral sobresurt el tubercle de Gerdy (tubercle del tracte iliotibial).

Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 2 Tuberositat de la tíbia: prominència situada a la línia mitjana entre ambdós còndils tibials, en direcció lleugerament distal. Constitueix el punt d'ancoratge del lligament rotular. Cresta obliqua: línia òssia transversal que uneix l'extrem inferior de la tuberositat tibial amb la zona inferior del tubercle del tracte iliotibial. S'examina transversament amb 2 o 3 dits. Cap del peroné: situat al terç proximal del peroné, a la cara lateral del genoll. S'agafa amb els dits polze i índex per les seves cares anterior i posterior; permet un lleuger moviment passiu en sentit ventral-dorsal.

Còndils i epicòndils femorals: la cara articular dels còndils contacta distalment amb la superfície superior dels meniscs i s'assoleix portant els dits en direcció proximal des de la interlínia, a banda i banda de la ròtula. Els epicòndils medial i lateral constitueixen la zona més superficial i prominent de cada còndil; es palpen amb els polzes a les cares articulars mentre els quatre últims dits abracen els relleus arrodonits a banda i banda. Cara rotular del fèmur: solc anterior situat entre els dos còndils femorals destinat al lliscament de la ròtula. Es palpa com una depressió just proximal a la base de la ròtula amb el dit polze.

Tubercle de l'adductor: situat a la porció superior i posterior del còndil femoral medial, on s'insereix el fascicle medial de l'adductor major. Es pot palpar des de proximal (fent lliscar els 4 últims dits transversalment des de la cara medial de la cuixa cap a distal fins a topar-hi amb l'índex) o des de distal (usant l'índex caudal en forma de ganxo). COMPROVA-HO 2 Quina estructura òssia rellevant es troba situada a la cara anterolateral del còndil lateral de la tíbia?

Palpació de parts toves del genoll La palpació dels teixits tous permet discriminar càpsula, lligaments, bosses i troncs nerviosos: Estructura Localització anatòmica Maniobra palpatòria específica Bossa sinovial suprarotular Cara anterior de la cuixa, el límit superior arriba a uns 4 dits per sobre de la vora superior de la ròtula. Lliscar 2 dits per la línia mitjana de la cuixa cap a distal fins a notar un petit graó (o lleugerament cap a lateral). Més fàcil de percebre si conté líquid. Pota d'ànec superficial Distal al còndil medial de la tíbia i medial a la tuberositat tibial (sartori, gràcil i semitendinós). Palpar amb 2 dits desplaçant la pell.

Sensació tova i fluctuant per la presència de la bossa serosa subjacent; pot resultar dolorosa a la pressió sense patologia activa. Lligament col·lateral tibial De l'epicòndil medial del fèmur fins a la cara medial de la tíbia, amb trajecte distal i anterior. El fisioterapeuta col·loca el seu genoll per darrere del pacient (portant el genoll d'aquest gairebé a extensió completa). Mà caudal pren el peu en anella forçant valg i rotació externa; l'índex cranial palpa transversalment les fibres tenses.

Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 3 Estructura Localització anatòmica Maniobra palpatòria específica Lligament col·lateral peroneal De l'epicòndil lateral femoral fins al cap del peroné, amb orientació cap a distal i posterior. Mà cranial a la cara medial del genoll forçant abducció i rotació externa del maluc per tensar- lo; l'índex caudal palpa una corda fibrosa just proximal al cap del peroné. Retinacle rotular lateral Immediatament lateral a la ròtula. Una mà empeny la ròtula cap a medial per tensar el retinacle. L'índex de l'altra mà recorre la vora lateral longitudinalment i transversalment; es pot fer saltar amb l'ungla per percebre crepitació.

Retinacle rotular medial: fascicle femororotular Entre la vora medial de la ròtula i el fèmur. Desplaçar la ròtula cap a lateral; palpar transversalment les fibres a la vora medial amb l'índex (admet fer saltar amb l'ungla i notar crepitació). Retinacle rotular medial: fascicle meniscorotular Des de la vora medial i vèrtex inferior rotular fins al menisc medial (trajecte oblic distal i medial). Palpació transversal amb l'índex entre la vora inferomedial de la ròtula i la vora meniscal tibial. Nervis de la fossa poplítia Cara posterior del genoll, a l'interior del buit popliti.

Palpació amb l'índex cranial transversalment a les fibres nervioses: - Nervi tibial: a la línia mitjana, dirigit a distal entre els dos caps del gastrocnemi. - Nervi peroneal comú: medial al tendó del bíceps femoral. - Nervi cutani sural lateral: immediatament medial al nervi peroneal comú. ERROR FREQÜENT Confondre el cordó fibrós del lligament col·lateral peroneal amb la cintel·la del tracte iliotibial durant la palpació lateral. Per aïllar el lligament col·lateral cal palpar just per sobre del cap del peroné aplicant rotació externa i abducció de maluc per tensar-lo específicament.

Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 4 ESQUEMA Estructures palpables de la regió del genoll Goniometria, balanç muscular i mobilitzacions del genoll L'avaluació goniomètrica analitza els graus de llibertat del genoll: moviments purs de flexió i extensió en el pla sagital, acompanyats de les rotacions interna i externa (en flexió) i la valoració dels angles de valg i var en el pla frontal. El balanç muscular analític verifica la capacitat contràctil dels dos grups antagònics: Flexió de genoll: executada per semimembranós, semitendinós i bíceps femoral. Extensió de genoll: desenvolupada de forma aïllada pel quàdriceps femoral.

Les tècniques de mobilització articular es divideixen segons l'articulació diana i els plans de lliscament funcional: COMPROVA-HO 3 Quines modalitats de mobilització passiva específica (MPE) s'apliquen sobre la tíbia respecte del fèmur a la femorotibial? Relleus ossis Prominències òssies de fèmur, tíbia i peroné Tíbia proximal Còndils, Gerdy, cresta i tuberositat Fèmur distal Epicòndils, cara rotular i tub.

adductor Cap del peroné Mòbil en sentit ventral-dorsal Parts toves Bosses, lligaments, retinacles i nervis Lligaments i retinacles Col·laterals medial i lateral, retinacles rotulars Fossa poplítia Nervi tibial, peroneal comú i cutani sural Mobilitzacions de l'articulació femororotular: s'aplica mobilització passiva simple (MPS) en sentit de basculacions (interna-externa i proximal-distal), lliscaments transversals intern-extern (modalitat simple i reforçada), lliscament caudal (simple i reforçada), circumduccions completes de ròtula i lliscaments combinats en diagonal.

1 Mobilitzacions de l'articulació femorotibial: inclouen MPS en sentit de la flexió i extensió fisiològiques; tracció diafisària (realitzada tant en decúbit pron com en decúbit supí); i mobilització passiva específica (MPE) en sentit ventral de la tíbia respecte al fèmur (lliscament anterior) o en sentit dorsal de la tíbia respecte al fèmur (lliscament posterior). 2 Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 5 IDEES CLAU La femororotular és una troclear i la femorotibial és una bicondília. El tubercle de Gerdy es troba al còndil lateral de la tíbia i s'uneix a la tuberositat tibial mitjançant la cresta obliqua.

A la fossa poplítia es palpen el nervi tibial, el nervi peroneal comú i el nervi cutani sural lateral. El balanç muscular contraposa el quàdriceps (extensor) als isquiosurals bíceps, semimembranós i semitendinós (flexors). Les mobilitzacions inclouen tècniques passives simples i reforçades (transversals, caudals, diagonals) a la ròtula i traccions o lliscaments anteroposteriors a la femorotibial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com es col·loca el pacient i el fisioterapeuta per palpar el lligament col·lateral tibial? 5. Quina funció mecànica exerceix la ròtula respecte a la musculatura de la cuixa? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quin tipus d'articulació és la femororotular segons la seva classificació morfològica? 7. Quins tres tendons formen la pota d'ànec superficial a la cara medial del genoll? 8. On es troba situat el nervi peroneal comú a la fossa poplítia? 9. Quin moviment analític avalua la contracció activa del quàdriceps femoral?

Trocoide a) Troclear b) Artròdia c) Bicondília d) Bíceps, gràcil i semitendinós a) Sartori, quàdriceps i popliti b) Sartori, gràcil i semitendinós c) Semimembranós, gràcil i pectini d) Just a la línia mitjana poplítia a) Immediatament anterior a la ròtula b) Lateral al cap medial del gastrocnemi c) Medial al tendó del bíceps femoral d) Flexió de genoll a) Extensió de genoll b) Abducció de cama c) Rotació interna tibial d) Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 6 2 Complex articular del turmell: osteologia, lligaments i maniobres clíniques EN ACABAR SABRÀS Dominar la palpació per quadrants medial, posterior i lateral de totes les eminències del turmell.

Aplicar amb precisió la regla dels 3 dits per distingir astràgal, navicular i primer cuneïforme. Estructurar les mobilitzacions analítiques simples i específiques a la tibiotarsiana i subastragalina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què el cap de l'astràgal és més fàcil de palpar a la cara lateral quan invertim el peu i a la medial quan l'evertim? Tipus articulars i musculatura motora del turmell La regió del turmell està formada per diverses articulacions funcionals amb graus de mobilitat molt diferenciats: Tibioperoneal proximal: classificada com una artròdia. Tibioperoneal distal: articulació de tipus sindesmosi fibrosa.

Tibiotarsiana (o tibioperoneoastragalina): clàssica troclear que governa els moviments de flexió dorsal i flexió plantar. Subastragalina: la seva catalogació canvia segons el punt de vista adoptat: segons el criteri funcional es comporta com una trocoide, mentre que segons el criteri anatòmic és una biartròdia.

Els músculs motors del turmell es distribueixen funcionalment de la següent manera: Grup funcional Músculs implicats Acció resultant Flexors plantars Tríceps sural i múscul plantar Flexió plantar del turmell Flexors dorsals Tibial anterior i peroneal tercer Flexió dorsal del turmell Everssors Peroneal llarg i peroneal curt Eversió del retropé/turmell Inversors Tibial posterior Inversió del retropé/turmell COMPROVA-HO 11 Quina doble classificació rep l'articulació subastragalina en funció de l'enfocament analític?

Relleus ossis de les cares medial, posterior i lateral La palpació metòdica del turmell s'organitza resseguint els diferents quadrants anatòmics: Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 7 Cara medial Mal·lèol tibial: epífisi distal de la tíbia, situada en una posició més anterior i proximal respecte al mal·lèol peroneal. Es palpa resseguint amb el dit índex les cares anterior, posterior i distal. Regla dels 3 dits: seqüència palpatòria clau a la cara medial: Articulació cuneometatarsiana del 1r dit: depressió lineal situada entre cuneïforme medial i base del primer metatarsià (1r mtt).

Sustentacle de l'astràgal: relleu ovalat que pertany al calcani, situat distalment al mal·lèol tibial. Es troba lliscant el polze des de la part distal-posterior del calcani cap endavant fins a xocar-hi. Articulació subastragalina medial: interlínia articular just proximal al sustentacle de l'astràgal i distal al tendó del tibial posterior. Té una morfologia sinuosa en forma de «S»; cap a anterior arriba al cap de l'astràgal i cap a posterior condueix al si del tars. Porció posterior de l'astràgal: just posterior i distal al mal·lèol tibial. En realitzar eversió o flexió dorsal sobresurt, mentre que en flexió plantar o inversió s'amaga.

Cara posterior Destaca la gran tuberositat del calcani a la part posteroinferior del taló, relleu ossi que rep la inserció comuna del tendó calcani (tendó d'Aquil·les). Es palpa directament a la regió posterior del taló. Cara lateral Mal·lèol peroneal: epífisi distal del peroné, més posterior i descendent (distal) que el mal·lèol tibial. Tròclea peroneal: relleu lateral del calcani situat per sota del mal·lèol peroneal, que separa els passos tendinosos dels músculs peroneal llarg i peroneal curt. Apòfisi major i vora superior del calcani: l'apòfisi major se situa anterior a la tròclea peroneal (es nota clarament forçant la inversió).

La vora superior del calcani continua cap a posterior des d'aquesta apòfisi fins al mal·lèol peroneal. Forat extern del si del tars: depressió tova ben marcada situada a la confluència entre el cap de l'astràgal, l'apòfisi major del calcani i el mal·lèol peroneal. Es palpa a fons aplicant inversió al turmell. Cap de l'astràgal per la cara lateral: es posa en relleu immediatament anterior al mal·lèol peroneal en provocar una maniobra d'inversió activa o passiva. PER RECORDAR-HO La «regla dels 3 dits» de la cara medial ordena de darrere cap endavant: 1 = cap de l'astràgal, 2 = tuberositat del navicular, 3 = primer cuneïforme.

Parts toves, feixos lligamentosos i estructures vasculonervioses L'estabilitat del turmell recau principalment en els seus lligaments perifèrics i interossis: Primer dit: Cap de l'astràgal (distal i anterior al mal·lèol tibial; s'amaga amb la inversió i sobresurt amb l'eversió). 1 Segon dit: Tuberositat del navicular (anterior al cap de l'astràgal, relleu sortint on s'insereix el tibial posterior). 2 Tercer dit: Cuneïforme medial (anterior a la tuberositat navicular; superfície òssia plana).

3 Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 8 Lligament lateral extern (LLE) del turmell: dividit en tres feixos ben diferenciats: Lligament astragalocalcani interossi: situat al forat extern del si del tars, constituït per dos lligaments que reprodueixen una funció semblant a la dels lligaments creuats del genoll (controlen la inversió i eversió): - Feix anterior: des del cap astragalí a l'apòfisi major del calcani. - Feix posterior: disposat verticalment al fons del si del tars. Es tiben i palpen clarament en inversió forçada.

Lligament bifurcat: oroginat a l'apòfisi major del calcani, dividit en un fascicle superior (oblic cap al navicular) i un fascicle inferior (horitzontal cap al cuboide). Es palpen transversalment posant el peu en inversió. Fàscia plantar: s'origina a l'apòfisi medial de la tuberositat calcània. Per palpar-la cal posar en màxima tensió l'arc estirant el peu en flexió dorsal simultània amb extensió dels dits. S'explora transversalment amb el polze, constatant que la seva densitat central és molt superior a la perifèrica. Vasos i nervis: - Artèria dorsal del peu (pèdia): pols palpable al dors del peu entre els tendons extensor llarg del dit gros i extensor llarg dels dits.

- Artèria tibial posterior: pols palpable per darrere del mal·lèol medial, entre els flexors llargs dels dits i del dit gros. - Vena safena major: visualitzable i palpable just anterior al mal·lèol medial. - Nervi tibial: corre posterior a l'artèria tibial posterior. - Nervis cutanis dorsals intermedi i lateral: resseguits fent-los saltar amb l'ungla al dors i vora lateral durant la inversió forçada forta. ERROR FREQÜENT Confondre l'orientació del lligament calcaneoperoneal amb els tendons peroneals. El lligament no baixa vertical, sinó oblic entre 45° i 60° en direcció posterior, creuant just per sota dels tendons del peroneal llarg i curt.

Mobilitzacions analítiques de les articulacions tibioperonees i de turmell La cinesiteràpia passiva aplica maniobres articulars precises sobre cada nivell: Tibioperoneal proximal: mobilització passiva específica (MPE) en sentit ventral-lateral del cap del peroné (simple i reforçada) i MPE en sentit dorsal-medial del cap del peroné (simple i reforçada). Tibiotarsiana: tracció mecànica seguint l'eix longitudinal diafisari; mobilització passiva simple (MPS) en sentit de la flexió dorsal i de la flexió plantar; MPE en lliscament ventral de la tíbia Lligament astragaloperoneal anterior: trajecte horitzontal des de la vora anterior del mal·lèol peroneal fins al coll de l'astràgal.

1 Lligament calcaneoperoneal: cordó fibrós oblic (orientat entre 45° i 60° cap a posterior) des de la punta mal·leolar fins al calcani; creua en profunditat de forma perpendicular als tendons peroneals. 2 Lligament astragaloperoneal posterior: banda horitzontal des de la fossa mal·leolar posterior fins a la vora posterior de l'astràgal. 3 Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 9 respecte a l'astràgal; MPE en lliscament dorsal de la tíbia sobre l'astràgal. Subastragalina: MPS executada en sentit dels components de prono-supinació i tracció manual seguint l'eix diafisari de la tíbia.

COMPROVA-HO 12 Cap a quina direcció llisca la tíbia sobre l'astràgal durant la maniobra de MPE ventral tibiotarsiana? PROCÉS Regla dels tres dits de la cara medial del turmell 1 1r Dit: Cap de l'astràgal Distal al mal·lèol; s'amaga en inversió 2 2n Dit: Tuberositat navicular Relleu prominent; inserció del tibial posterior 3 3r Dit: Cuneïforme medial Superfície òssia plana prèvia al 1r mtt IDEES CLAU La tibioperoneal distal és una sindesmosi fibrosa i la tibiotarsiana és una articulació troclear pura. La subastragalina té doble criteri: funcionalment és una trocoide i anatòmicament una biartròdia.

La regla dels 3 dits medial localitza seqüencialment el cap de l'astràgal, la tuberositat del navicular i el cuneïforme medial. El complex lligamentós lateral extern consta de tres feixos: astragaloperoneal anterior, astragaloperoneal posterior i calcaneoperoneal. La posició de màxima tensió de la fàscia plantar combina flexió dorsal de turmell i extensió activa/passiva dels dits. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quins tres relleus ossis delimiten directament el forat extern del si del tars a la cara lateral? 14. Com es troba orientat en l'espai el lligament calcaneoperoneal respecte als tendons dels músculs peroneals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15.

Segons la regla dels 3 dits a la cara medial del peu, quin relleu palpa el segon dit? El cuneïforme medial a) El sustentacle de l'astràgal b) La tuberositat del navicular c) El cap de l'astràgal d) Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 10 16. Quina és la classificació anatòmica de l'articulació subastragalina? 17. Com cal col·locar el peu per aconseguir la màxima tensió de la fàscia plantar durant la seva exploració? 18. Entre quins tendons s'explora el batec del pols de l'artèria dorsal del peu?

3 Biomecànica del peu i dits: Chopart, Lisfranc, balanç muscular i mobilitzacions EN ACABAR SABRÀS Classificar minuciosament les línies articulars de Chopart, Lisfranc, intermetatarsianes i dits. Localitzar el cuboide i la seva tuberositat plantar mitjançant els dos mètodes descrits. Executar les mobilitzacions passives simples i específiques a Lisfranc, dits i arcs transversals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què es diu que l'articulació metatarsofalàngica té un doble comportament articular segons com s'estudiï?

Classificació articular del peu distal i de l'avantpeu La transmissió de forces mecàniques a través del peu es coordina a través d'una cadena de complexes articulacions: Línia mitjotarsiana o articulació de Chopart: formada per dues unions diferents morfològicament: Línia tarsometatarsiana o articulació de Lisfranc: constituïda funcionalment com un conjunt d'artròdies planes. Articulacions intermetatarsianes: classificades estrictament com a artròdies.

Trocoide a) Sindesmosi b) Biartròdia c) Enartrosi d) Flexió dorsal de turmell i extensió de dits a) Inversió màxima i flexió dels dits b) Flexió plantar i flexió dels dits c) Eversió pura amb peu en descàrrega d) Tibial anterior i tibial posterior a) Extensor llarg del dit gros i extensor llarg dels dits b) Peroneal llarg i peroneal curt c) Flexor llarg comú i gastrocnemi d) Articulació astragalonavicular: una enartrosi amb àmplia congruència de gir esfèric. 1 Articulació calcaneocuboïdal: una articulació d'encaix recíproc (en sella de muntar).

2 Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 11 Articulacions metatarsofalàngiques (mtt-f): presenten una discrepància de catalogació: tenen caràcter de condília segons el criteri anatòmic, mentre que funcionen com una enartrosi segons el criteri fisiològic (permeten cert moviment multiaxial actiu i passiu). Articulacions interfalàngiques (i-f): tant les proximals com les distals pertanyen al gènere de les troclears, limitades al pla sagital pur.

Nivell Articular Criteri Principal / Subdivisió Classificació Tipològica Femororotular Únic Troclear Femorotibial Únic Bicondília Tibioperoneal proximal Únic Artròdia Tibioperoneal distal Únic Sindesmosi Tibiotarsiana Únic Troclear Subastragalina Criteri funcional Criteri anatòmic Trocoide Biartròdia Chopart Astragalonavicular Calcaneocuboïdal Enartrosi Encaix recíproc Lisfranc Únic Artròdies Intermetatarsianes Únic Artròdies Metatarsofalàngiques Criteri anatòmic Criteri fisiològic Condília Enartrosi Interfalàngiques Únic Troclear COMPROVA-HO 20 Quina classificació té l'articulació astragalonavicular i en què difereix de la calcaneocuboïdal dins de la línia de Chopart?

Relleus ossis específics de l'avantpeu i mètodes de localització del cuboide La palpació precisa de la regió mediotarsiana i dels radis metatarsals requereix maniobres topogràfiques concretes: Prominència del dors del peu: relleu marcat situat al dors de l'avantpeu, conformat per la base del 1r mtt, el cuneïforme medial i ocasionalment el cuneïforme intermedi. Es percep lliscant el dit índex de proximal a distal fins a topar amb una elevació evident. Tuberositat del 5è metatarsià: relleu molt sortint a la base del cinquè metatarsià, punt d'inserció distal del tendó del peroneal curt.

Es palpa resseguint el marge lateral del cinquè radi de distal a proximal abans d'un característic esglaó anatòmic. Palpació del cuboide: situat anteriorment a l'apòfisi major calcània i articulat amb les bases del 4t i 5è mtt. Es pot localitzar mitjançant dos procediments descrits: Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 12 Mètode 1: col·locar el polze o l'índex entre l'apòfisi major del calcani i la tuberositat del 5è mtt, orientant la punta del dit cap al dit gros del peu; es pot mobilitzar el 5è mtt per delimitar l'espai articular.

Mètode 2 (mètode de les coordenades): es traça imaginàriament una línia longitudinal entre el 3r i el 4t dit (paral·lela a la vora externa del peu) i s'encreua amb una línia perpendicular a la vora lateral del peu que passi per la tuberositat del 5è metatarsià; just a la intersecció es troba el cos del cuboide. Tuberositat del cuboide: situada a la cara plantar del peu. Es localitza creuant la línia longitudinal del 4t metatarsià amb la perpendicular que creua la tuberositat del 5è mtt. S'explora transversalment amb el polze cranial mentre la mà caudal indueix flexió plantar del 4t i 5è metatarsià.

Radis metatarsians i falanges: es ressegueixen longitudinalment pel seu dors de distal a proximal amb l'índex. Les articulacions mtt-f i i-f es prenen estabilitzant amb un dit a la cara dorsal i un altre a la cara plantar, mentre l'altra mà mou el segment distal en flexió-extensió o abducció. PER RECORDAR-HO El cuboide sempre se situa darrere de la intersecsió entre els metatarsians laterals (4t i 5è) i l'apòfisi major del calcani. El creuament de línies amb el 5è mtt és infal·lible per aïllar-lo.

Musculatura intrínseca/extrínseca i balanç muscular dels dits La mobilitat i estabilitat activa dels radis de l'avantpeu involucra músculs intrínsecs i extrínsecs: Musculatura motora dels dits: inclou l'abductor del dit gros, extensor curt del dit gros, extensor curt dels dits, extensor llarg del dit gros, extensor llarg dels dits, flexor curt del dit gros, flexor curt dels dits, flexor llarg del dit gros, flexor llarg dels dits i lumbricals. Balanç muscular analític: A nivell goniomètric s'avalua la flexió-extensió de l'articulació metatarsofalàngica del dit gros, acompanyant les amplituds bàsiques de flexió plantar i dorsal del turmell.

ERROR FREQÜENT Oblidar que a l'avantpeu les articulacions interfalàngiques són troclears (només flexionen i s'estenen), mentre que les metatarsofalàngiques tenen comportament d'enartrosi fisiològica i toleren petits graus addicionals de separació i rotació passiva. Flexió de mtt-f i i-f del primer dit: s'avalua conjuntament mitjançant la contracció activa del flexor curt del dit gros i el flexor llarg del dit gros. 1 Flexió de mtt-f i i-f dels 4 últims dits: testada mitjançant l'acció combinada de músculs lumbricals, flexor curt dels dits i flexor llarg dels dits. 2 Extensió de mtt-f i i-f dels 4 últims dits: avaluada per l'extensor curt dels dits i l'extensor llarg dels dits.

3 Extensió de mtt-f i i-f del dit gros: testada específicament amb l'extensor curt del dit gros i l'extensor llarg del dit gros. 4 Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 13 Tècniques de mobilització a l'avantpeu i dits Les maniobres passives a l'avantpeu restableixen el joc articular articular longitudinal i transversal: Segment / Articulació Maniobra aplicada Direcció i sentit biomecànic Chopart MPS i tracció Mobilització en prono-supinació; tracció sobre l'eix longitudinal del peu. Lisfranc MPS analítica Moviment en prono-supinació; MPS en flexió dorsal i plantar de la cuneometatarsiana del 1r dit; MPS en flexió dorsal i plantar de la cuboideometatarsiana del 5è dit.

Intermetatarsianes MPS global Moviments combinats d'enclotament i aplanament de l'arc anterior transversal. Dit gros (mtt-f i i-f) MPS, MPE i tracció MPS en flexió i extensió; MPE en sentit dorsal i plantar; traccions axials pures. Quatre últims dits MPS global Mobilització passiva global combinada en flexió i extensió de totes les falanges. COMPROVA-HO 21 Quina maniobra manual s'aplica globalment sobre les articulacions intermetatarsianes per restaurar l'arc transversal de l'avantpeu?

PROCÉS Localització geomètrica del cuboide pel mètode de coordenades 1 Línia longitudinal Traçada entre el 3r i 4t dit, paral·lela a la vora externa 2 Línia transversal Perpendicular a la vora lateral des de la tuberositat del 5è mtt 3 Punt d'intersecció Localització anatòmica exacta del cos del cuboide IDEES CLAU La línia de Chopart inclou una enartrosi (astragalonavicular) i un encaix recíproc (calcaneocuboïdal). Lisfranc i les articulacions intermetatarsianes són artròdies de lliscament pla. Les metatarsofalàngiques són anatòmicament condílies però fisiològicament actuen com a enartrosis.

El cuboide es pot aïllar mitjançant la intersecció de la línia interdigital 3r-4t dit amb la perpendicular a la tuberositat del 5è mtt. Les mobilitzacions intermetatarsianes treballen els moviments d'enclotament i aplanament de l'arc anterior. Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Com es defineix la posició del cuboide a la cara plantar a través de línies de referència anatòmica? 23. Quins músculs flexors participen en el balanç muscular analític dels quatre últims dits del peu? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin tipus d'articulació és la calcaneocuboïdal dins de la línia de Chopart? 25.

Quin tendó s'insereix directament a la tuberositat del 5è metatarsià? 26. Com es classifiquen morfològicament totes les articulacions interfalàngiques del peu? 27. Quins moviments formen la mobilització passiva simple global a les articulacions intermetatarsianes? 4 Resum per repassar Classificació de les articulacions Articulació Tipus articular Femororotular Troclear (la ròtula fa de politja de reflexió pel quàdriceps). Femorotibial Bicondília (còndils femorals sobre platells tibials). Tibioperoneal proximal i distal Artròdia la proximal; sindesmosi la distal. Tibiotarsiana Troclear (permet flexió dorsal i plantar).

Subastragalina Trocoide segons criteri funcional; biartròdia segons criteri anatòmic. Troclear a) Enartrosi b) Encaix recíproc c) Artròdia d) Peroneal tercer a) Peroneal llarg b) Peroneal curt c) Tibial posterior d) Troclears a) Artròdies b) Trocoides c) Condílies d) Rotació interna i externa a) Prono-supinació i abducció b) Enclotament i aplanament c) Flexió dorsal i flexió plantar d) Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 15 Articulació Tipus articular Chopart (mitjotarsiana) Astragalonavicular (enartrosi) i calcaneocuboïdal (encaix recíproc). Lisfranc i intermetatarsianes Artròdies planes.

Metatarsofalàngiques Condília segons criteri anatòmic; enartrosi segons criteri fisiològic. Interfalàngiques Troclears. Punts clau de palpació i parts toves Estructura Localització i maniobra palpatòria Tubercle de Gerdy Còndil lateral de la tíbia, unit a la tuberositat tibial per la cresta obliqua. Pota d'ànec superficial Distal al còndil tibial medial; inserció de sartori, gràcil i semitendinós sobre una bossa serosa. Lligaments col·laterals del genoll El tibial es palpa forçant valg i rotació externa; el peroneal, amb abducció i rotació externa de maluc.

Nervis de la fossa poplítia Nervi tibial (línia mitjana), peroneal comú (medial al bíceps femoral) i cutani sural lateral (medial al peroneal comú). Regla dels 3 dits (cara medial del turmell) 1r: cap de l'astràgal; 2n: tuberositat del navicular (inserció del tibial posterior); 3r: cuneïforme medial. Forat extern del si del tars Depressió entre cap de l'astràgal, apòfisi major del calcani i mal·lèol peroneal; conté el lligament interossi. Tuberositat del 5è metatarsià Base del 5è mtt; punt d'inserció distal del tendó del peroneal curt. Cuboide Anterior a l'apòfisi major del calcani; intersecció de la línia 3r-4t dit amb la transversal des de la tuberositat del 5è mtt.

Fàscia plantar Origen a l'apòfisi medial calcània; es posa en tensió amb flexió dorsal de turmell i extensió de dits. Polsos arterials Artèria dorsal del peu (entre tendons extensors del dit gros i dels dits) i artèria tibial posterior (retromal·leolar medial). Balanç muscular i tècniques de mobilització Funció o articulació Musculatura motora o maniobres passives Flexió i extensió de genoll Flexió: isquiosurals (bíceps, semimembranós, semitendinós). Extensió: quàdriceps femoral. Mobilització femororotular MPS de basculació, lliscaments transversals (simple/reforçada), lliscament caudal, circumducció i diagonals.

Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 16 Funció o articulació Musculatura motora o maniobres passives Mobilització femorotibial MPS en flexió i extensió; tracció diafisària; MPE ventral i MPE dorsal de la tíbia sobre el fèmur. Flexió plantar i flexió dorsal Flexió plantar: tríceps sural i plantar. Flexió dorsal: tibial anterior i peroneal tercer. Eversió i inversió Eversió: peroneal llarg i peroneal curt. Inversió: tibial posterior. Mobilització de turmell i peu Tibiotarsiana: MPS flexo-extensió i MPE de lliscament ventral/dorsal. Subastragalina i Chopart: MPS de prono-supinació. Inter-mtt: enclotament i aplanament.

Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. Cal situar l'articulació en extensió gairebé completa i forçar passivament el valg i la rotació externa del peu per tibar les seves fibres. 2. El tubercle de Gerdy (o tubercle del tracte iliotibial), punt d'inserció distal d'aquesta banda fibrosa. 3. La MPE en sentit ventral de la tíbia i la MPE en sentit dorsal de la tíbia respecte a les superfícies del fèmur. 4. El pacient es col·loca amb el genoll cap a l'extensió recolzat sobre el genoll del terapeuta; amb la mà caudal es fixa el peu forçant valg i rotació externa mentre la mà cranial palpa transversalment les fibres. 5.

La ròtula actua morfològicament com un os sesamoide i biomecànicament com una politja de reflexió per optimitzar la tracció del quàdriceps femoral. 6. b) Troclear. La femororotular està classificada com una articulació troclear (o gínglim). 7. c) Sartori, gràcil i semitendinós. La pota d'ànec superficial està constituïda per les insercions distals del sartori, gràcil i semitendinós. 8. d) Medial al tendó del bíceps femoral. El nervi peroneal comú es palpa directament medial respecte al tendó del múscul bíceps femoral. 9. b) Extensió de genoll. El quàdriceps femoral s'avalua de forma aïllada com el motor principal de l'extensió de genoll. 10.

Perquè els moviments de prono-supinació i inversió-eversió fan desplaçar el cap de l'astràgal en sentit contrari a la inclinació de la mortalla, fent-lo sobreeixir cap a la cara convexa del moviment. 11. Funcionalment es classifica com a trocoide, mentre que anatòmicament es considera una biartròdia. 12. La tíbia llisca en sentit anterior (ventral) respecte al bloc astragalí per afavorir el component artrocinemàtic requerit. 13. El forat extern del si del tars queda delimitat entre el cap de l'astràgal, l'apòfisi major del calcani i la vora anterior del mal·lèol peroneal. 14.

Té una trajectòria obliqua de 45° a 60° cap a posterior i transcorre en profunditat creuant perpendicularment els tendons del peroneal llarg i curt. 15. c) La tuberositat del navicular. El segon dit localitza la tuberositat del navicular, situada entre el cap astragalí i el primer cuneïforme. 16. c) Biartròdia. Segons el criteri anatòmic és una biartròdia, mentre que pel criteri funcional es cataloga com a trocoide. 17. a) Flexió dorsal de turmell i extensió de dits. La fàscia plantar es posa en màxima tensió provocant flexió dorsal del turmell combinada amb extensió de dits. 18. b) Extensor llarg del dit gros i extensor llarg dels dits.

L'artèria dorsal del peu (pèdia) es palpa clarament entre els tendons de l'extensor llarg del dit gros i l'extensor llarg dels dits. 19. Perquè morfològicament les seves superfícies responen a una condília, però funcionalment permet moviments addicionals que la fan actuar fisiològicament com una enartrosi. 20. L'astragalonavicular és una enartrosi, mentre que la calcaneocuboïdal és una articulació d'encaix recíproc. 21. La mobilització passiva simple global en sentit d'enclotament i aplanament de l'arc metatarsal. Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 18 22.

Se situa exactament a la intersecció entre la línia longitudinal del quart metatarsià i la línia perpendicular a la vora externa del peu que creua la tuberositat del cinquè metatarsià. 23. La flexió de les articulacions metatarsofalàngiques i interfalàngiques dels quatre dits laterals depèn dels músculs lumbricals, flexor curt dels dits i flexor llarg dels dits. 24. c) Encaix recíproc. La calcaneocuboïdal és una articulació d'encaix recíproc (o en sella de muntar). 25. c) Peroneal curt. A la destacada tuberositat de la base del cinquè metatarsià s'insereix el tendó del múscul peroneal curt. 26. a) Troclears.

Totes les interfalàngiques (proximals i distals) pertanyen al gènere de les articulacions troclears. 27. c) Enclotament i aplanament. La mobilització global de les intermetatarsianes es realitza alternant l'enclotament i l'aplanament de l'arc. Apunts de Genoll, Turmell i Peu: Palpació i Mobilització 19