Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOTERÀPIA BÀSICA DE L'APARELL LOCOMOTOR II Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de l'Aparell Locomotor II: valoració mètrica, goniometria, balanç muscular analític de tronc i extremitats inferiors i mobilitzacions articulars.

APREN.AI Índex Avaluació clínica 1 Exploració subjectiva i mètrica de la columna i extremitat inferior Metodologia de la valoració subjectiva raquídia Mesura mètrica de la columna cervical Mesura mètrica toràcica i lumbar Avaluació mètrica de les extremitats inferiors 2 Goniometria de la columna cervical i l'extremitat inferior Goniometria del raquis cervical Goniometria de maluc i pelvis Goniometria de genoll Goniometria de turmell i peu Resum de rangs goniomètrics fisiològics Balanç muscular 3 Cap, coll i tronc Musculatura cervical anterior, lateral i posterior Balan' analític de cap i coll: graus 0 a 5 Musculatura del tronc i abdomen Exploració analítica dels moviments del tronc Exploració del diafragma i mecànica respiratòria 4 Maluc i pelvis Anatomia funcional del complex coxofemoral Musculatura pelvitrocantèrica i patrons rotatoris Procediment del balanç muscular analític (graus 0 a 5) Proves musculars per a músculs poliarticulars 5 Genoll, turmell i peu Avaluació motora del genoll Balanç de la flexió plantar i flexió dorsal del turmell Musculatura de prono-eversió i supinació-inversió Balanç de la musculatura dels dits del peu Mobilitzacions passives 6 Columna cervical i toràcica Seguretat prèvia i classificació artrològica Mobilització passiva simple de la columna cervical superior Mobilització passiva de la columna cervical inferior i maniobres globals Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 1 Mobilitzacions passives del raquis toràcic i la carcassa costal 7 Columna lumbar i articulació coxofemoral Artrologia i mobilització passiva simple de la columna lumbar Tècniques de tracció coxofemoral i les seves indicacions mecàniques Mobilització passiva simple de l'articulació coxofemoral Maniobres combinades i mobilització passiva específica (MPE) 8 Genoll, turmell i peu 1.

Articulació femororotular 2. Articulació femorotibial 3. Articulacions peroneotibials i talocrural 4. Articulació subastragalina i maniobres de relaxació 5. Articulacions del migpeu i avantpeu 9 Resum per repassar Avaluació clínica i goniometria Balanç muscular analític (Graus 0 a 5) Artrologia i mobilitzacions passives (MPS i MPE) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 2 1 Exploració subjectiva i mètrica de la columna i extremitat inferior EN ACABAR SABRÀS Identificar les compensacions musculars freqüents durant la inspecció activa de la columna. Realitzar correctament la presa de mesures mètriques cervicals, toràciques i lumbars. Interpretar els resultats normals del signe d'Ott, el test de Schöber i l'expansió toràcica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com es pot distingir objectivament si una limitació per tocar de peus a terra prové del raquis o de les cames? L'avaluació inicial de l'aparell locomotor combina la inspecció visual dels moviments actius amb el mesurament mètric quantitatiu.

Aquest procediment permet registrar de manera precisa la mobilitat raquídia i les dimensions de les extremitats inferiors. Avaluació clínica 1 Exploració subjectiva i mètrica de la columna i extremitat inferior 2 Goniometria de la columna cervical i l'extremitat inferior Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 3 ESQUEMA Avaluació clínica de l'aparell locomotor Metodologia de la valoració subjectiva raquídia La valoració subjectiva consisteix en l'observació clínica de la qualitat, la simetria, l'amplitud i les possibles compensacions durant l'execució de moviments actius.

En la columna cervical, l'exploració es realitza amb el pacient dret i els peus separats a l'amplada de les pelvis. El terapeuta es col·loca davant o darrere fixant l'articulació escapulotoràcica amb les mans per evitar elevacions compensatòries: Flexió: s'avalua la distància del mentó a l'estèrnon, que la cara quedi paral·lela al terra i la presència de tensió a la musculatura posterior. Extensió: s'observa la simetria del moviment i que el nas mantingui una trajectòria centrada sense desviaments; no s'ha d'insistir en l'amplitud màxima perquè pot desencadenar mareig.

Inclinacions laterals: es comprova la distància orella-espatlla i la tensió lateral, evitant rotacions o flexoextensions associades en tractar-se d'un moviment poc fisiològic de manera aïllada. Rotacions: el terapeuta se situa darrere del pacient per observar el gir simètric a banda i banda i comparar la percepció d'amplitud del pacient amb l'apreciació visual clínica. En la columna lumbar, l'objectiu principal és detectar desplaçaments pelvians i tensions musculars associades: Flexió (mans cap a terra): si el pacient flexiona els genolls, indica escurçament d'isquiosurals o tensió neural; si la pelvis fa una translació posterior acusada, el factor limitant sol ser un soli escurçat.

També es vigila el redreçament o la persistència de lordosi. Extensió: el professional se situa al costat, col·locant una mà fixadora al sacre i una altra al tòrax per acompanyar el recorregut; s'analitza si flexiona els genolls, si hi ha torsions o si la pelvis avança en excés per fer extensió de maluc. Inclinacions laterals: des de darrere o davant, fixant la pelvis lateralment, s'observa la curvatura harmònica del raquis, les compensacions pèlviques i el comportament dels braços.

Avaluació subjectiva Inspecció visual de mobilitat i compensacions Columna cervical Flexió, extensió, inclinacions i rotacions Columna lumbar Analisi de flexió, pelvis i tensions Avaluació mètrica Mesura quantitativa en centímetres Tram cervical Manubri-mentó i orella-acròmit Tòrax i lumbar Expansió costal, signe Ott i Schöber Extremitat inferior Càrrega, descàrrega i perimetries Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 4 Rotacions: es valoren preferentment amb el pacient assegut per estabilitzar la pelvis, amb els braços creuats sobre el pit o al clatell, fixant una espina ilíaca per impedir el gir pelvià.

COMPROVA-HO 2 Si un pacient dobla els genolls a l'intentar tocar el terra amb les mans durant la flexió de tronc, quina és la causa probable? Mesura mètrica de la columna cervical L'exploració mètrica quantifica els desplaçaments en centímetres utilitzant relleus anatòmics ben definits.

En el tram cervical, el pacient s'asseu mantenint les curvatures fisiològiques del raquis: Moviment Pla i eix Punts anatòmics de referència Valors normals Flexió Sagital / Transversal Vèrtex del mentó al manubri esternal 2 cm Extensió Sagital / Transversal Vèrtex del mentó al manubri esternal 20 cm Inclinació lateral Frontal / Sagital Part superior de l'orella al punt mitjà del cantell lateral de l'acròmit Sense valor estàndard (comparació bilateral) Rotació Transversal / Longitudinal Vèrtex del mentó al punt mitjà del cantell lateral de l'acròmit Sense valor estàndard (comparació bilateral) Durant la mesura d'inclinació s'ha de vigilar l'elevació de la cintura escapular com a compensació, mentre que en la rotació cal controlar les inclinacions paràsites del tronc.

PER RECORDAR-HO Per a la flexoextensió cervical mètrica, recorda la regla del factor deu: en flexió màxima la distància mentó-manubri es redueix a uns 2 cm, mentre que en extensió s'obre fins als 20 cm. Mesura mètrica toràcica i lumbar La mobilitat del tronc s'avalua analitzant la capacitat d'expansió costal i la deformació lineal de la columna mitjançant proves específiques de separació de punts cutanis. L'expansió toràcica mesura el perímetre de la caixa durant una inspiració màxima respecte a una espiració completa, amb el pacient assegut: En homes: la cinta es posiciona exactament a nivell mamil·lar (altura del mugró), amb un diferencial respiratori normal d'aproximadament 6 cm.

En dones: es col·loca per sota de la línia inframamària, amb una variació fisiològica d'uns 5 cm. El signe d'Ott mesura la mobilitat dorsal en el pla sagital. Amb el pacient en bipedestació, es localitza i es marca l'apòfisi espinosa de T12 i es mesuren exactament 30 cm en direcció cranial, col·locant una segona marca: Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 5 En flexió completa de tronc, la distància de referència entre punts es manté al voltant dels 30 cm en flexió (o augmenta lleugerament respecte a la marca inicial). En extensió de tronc, aquesta separació disminueix fins als 28 cm. El test de Schöber avalua la flexibilitat del tram lumbar.

Es pren com a referència l'apòfisi espinosa de L4 i es traça una segona marca a 10 cm en sentit cranial. En demanar una flexió anterior màxima, la distància inicial de 10 cm s'ha d'allargar fisiològicament fins a una separació total de 10 a 15 cm. ERROR FREQÜENT No confonguis els punts d'origen ni les distàncies inicials dels tests raquidis: el test d'Ott s'inicia a T12 i mesura un segment dorsal cranial de 30 cm, mentre que el test de Schöber pren com a referència L4 i mesura un tram lumbar de 10 cm.

Per a la resta de moviments lumbars s'utilitzen altres referències mètriques específiques: Extensió lumbar: amb el pacient dret davant una paret i subjectant-se amb l'estèrnon, el terapeuta fixa la pelvis al sacre per mesurar la capacitat de reculada. Inclinació lateral: s'avalua mesurant la distància des de la punta del dit mitjà fins al terra en bipedestació o sedestació en inclinar lateralment el tronc. Rotació: pacient assegut amb els braços creuats cap a les espatlles contràries; es mesura la separació entre l'apèndix xifoide i l'apòfisi espinosa de L5 del costat oposat al gir, amb un valor fisiològic comprès entre 2 cm i 4 cm.

COMPROVA-HO 3 Quina és la variació fisiològica esperada en el test de Schöber durant la flexió lumbar? Avaluació mètrica de les extremitats inferiors La valoració longitudinal i perimètrica de les extremitats inferiors permet detectar dismetries estructurals i atròfies o edemes musculars de forma objectiva. Segment de la cuixa: mesurament a diferents altures preestablertes prenent com a referència la base de la ròtula (per exemple, a 10 cm o 15 cm cranialment) per avaluar el trofisme del quàdriceps. Segment del genoll: registre directe sobre la interlínia articular o el centre de la ròtula per controlar processos inflamatoris o vessaments.

Segment de la cama: valoració del perímetre màxim del tríceps sural i de zones perimaleolars. Mesura en descàrrega: s'executa en decúbit supí comparant punts ossis per determinar longituds reals o aparents sense la influència del pes corporal. 1 Mesura en càrrega: es realitza en bipedestació per registrar l'impacte de les càrregues axials sobre l'alineació articular i possibles descompensacions de les cadenes cinètiques.

2 Perimetria segmental: s'utilitza la cinta mètrica de forma transversal al perímetre muscular per quantificar el volum dels teixits tous: 3 Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 6 Per aprofundir en el mesurament angular del maluc i del genoll, vegeu «Avaluació clínica — Goniometria de la columna cervical i l'extremitat inferior». IDEES CLAU La flexoextensió cervical mètrica té valors de referència de 2 cm en flexió i 20 cm en extensió entre el manubri i el mentó. L'expansió toràcica respiratòria és d'aproximadament 6 cm en homes (a nivell dels mugrons) i 5 cm en dones (línia inframamària).

El signe d'Ott mesura el segment dorsal des de T12 + 30 cm cranial, assolint 30 cm en flexió i 28 cm en extensió. El test de Schöber mesura la mobilitat lumbar des de L4 + 10 cm cranial, amb una elongació normal en flexió d'entre 10 i 15 cm. L'avaluació de les extremitats inferiors combina la mesura en càrrega, en descàrrega i les perimetries segmentals de cuixa, genoll i cama. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. A quina alçada anatòmica s'ha de col·locar la cinta mètrica per mesurar l'expansió toràcica segons el sexe del pacient? 5. Quins punts ossis s'utilitzen com a referència mètrica per quantificar les rotacions lumbars?

AVALUACIÓ CLÍNICA 2 Goniometria de la columna cervical i l'extremitat inferior EN ACABAR SABRÀS Descriure la col·locació de l'eix i els braços del goniòmetre en la columna cervical i l'extremitat inferior. Identificar els valors angulars fisiològics normals per a cada moviment articular. Reconèixer i bloquejar les compensacions posturals més freqüents durant el mesurament. Distingir el genu valg i genu var a partir de l'angle femorotibial en el pla frontal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 6 Per què el maluc es flexiona molt més si dobleguem el genoll que si el mantenim completament recte?

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 7 La goniometria és la disciplina que quantifica l'amplitud del moviment articular mitjançant el goniòmetre universal. Per a les mesures mètriques generals o l'exploració subjectiva prèvia, vegeu «Avaluació clínica — Exploració subjectiva i mètrica de la columna i extremitat inferior». Per obtenir mesures vàlides i reproductibles, cal establir amb precisió la posició inicial del pacient, la ubicació del fulcre o eix, l'orientació dels braços de l'instrument i l'estabilització necessària per evitar moviments paràsits de compensació.

Goniometria del raquis cervical La valoració instrumental del coll analitza els moviments en el pla frontal i en el pla transversal. Els moviments sagitals d'aquest segment s'acostumen a registrar mitjançant distàncies mètriques (com la distància mentó-esternó). Inclinació lateral dreta i esquerra El moviment s'executa en el pla frontal al voltant d'un eix sagital anteroposterior. El subjecte roman assegut sobre la llitera amb l'esquena recta i les espatlles relaxades. El fisioterapeuta se situa dret davant seu per controlar la simetria facial i evitar que el tronc s'inclini lateralment o que s'afegeixin rotacions cervicals inditjades.

Eix del goniòmetre: es col·loca caudalment a la mandíbula, centrat sobre la regió anterior del coll. Braç fix: alineat amb la línia vertical de referència perpendicular a terra. Braç mòbil: pren com a referència l'eix facial definit pel punt mitjà entre les dues celles, la punta del nas i el punt mitjà del llavi superior. L'amplitud fisiològica normal d'inclinació lateral oscil·la entre 40º i 45º a cada costat. Rotació axial dreta i esquerra La rotació es desenvolupa en el pla transversal al voltant d'un eix longitudinal. El pacient s'asseu còmodament en una cadira amb suport lumbar per fixar el tronc.

L'examinador es posiciona dret darrere del pacient, controlant que no es produeixi una rotació associada de la cintura escapular o del tors. Eix del goniòmetre: se situa sobre el vèrtex cranial (punt mitjà del cap), lleugerament desplaçat cap a la regió posterior. Braç fix: orientat en paral·lel a l'eix sagital de referència anatòmica. Braç mòbil: alineat longitudinalment amb la línia de la punta del nas. El rang fisiològic de rotació cervical se situa habitualment entre 70º i 80º. COMPROVA-HO 7 Quina és la referència clau del braç mòbil en mesurar la inclinació lateral cervical?

Goniometria de maluc i pelvis La goniometria coxofemoral requereix un control estricte dels moviments de basculació pelviana, ja que la mobilitat lumbar sol emmascarar limitacions pròpies de l'articulació del maluc. Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 8 Flexió de maluc Té lloc en el pla sagital al voltant d'un eix transversal. El pacient es col·loca en decúbit supí i el fisioterapeuta s'asseu al costat del membre a valorar. Cal vigilar i bloquejar la retroversió pelviana exagerada que enlairaria la pelvis de la taula. Eix: sobre el punt més prominent i superior del trocànter major del fèmur.

Braç fix: paral·lel a la llitera, resseguint la línia mitjana de la cara lateral del tronc. Braç mòbil: depèn de l'actitud del genoll: Amb genoll en extensió: segueix la línia mitjana de la cara lateral de la cuixa i la cama fins al mal·lèol peroneal. L'amplitud normal és de 90º a causa de la tensió dels isquiosurals. Amb genoll en flexió: segueix la línia mitjana de la cara lateral de la cuixa dirigida al punt mig de l'epicòndil lateral femoral. L'amplitud assoleix els 120º. Extensió de maluc En el pla sagital i eix transversal, el pacient es col·loca en decúbit pron amb un coixí sota l'abdomen per estabilitzar la pelvis.

S'ha d'evitar la hiperlordosi lumbar i l'anteversió pelviana excessiva, comprovant que l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) no s'enlairi. Eix: punt més superior del trocànter major femoral. Braç fix: paral·lel a la llitera, alineat amb la línia mitjana de la cara lateral del cos. Braç mòbil: enfocat a l'epicòndil lateral femoral (amb genoll flexionat, valor fisiològic de 10º) o dirigit al mal·lèol peroneal (amb genoll estès, valor fisiològic de 20º). Abducció (ABD) i Adducció (ADD) Es mesuren en el pla frontal sobre un eix sagital amb el subjecte en decúbit supí. Per a l'adducció, cal col·locar prèviament l'extremitat contralateral en abducció per permetre el pas de la cama examinada.

Eix: punt intermedi situat entre l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) i el pubis del costat avaluat. Braç fix: paral·lel al pla coronal transversal o pla medi del cos. Braç mòbil: ressegueix la línia mitjana de la cuixa fins al centre de la cara anterior del turmell (o centre de ròtula si la tíbia està desalineada). Compensacions a evitar: rotacions de maluc i basculacions o inclinacions de la pelvis. Amplitud fisiològica: 45º per a l'abducció i 30º per a l'adducció. Rotacions de maluc (medial i lateral) Les rotacions coxofemorals presenten valors canònics de 35º per a la rotació interna i 45º per a la rotació externa.

En ambdues opcions tècniques, l'eix del goniòmetre es col·loca sobre el lligament rotular, el braç fix es manté vertical i el braç mòbil segueix la cara anterior de la cama fins al punt mig del turmell. Opció 1 (Decúbit pron): pla transversal i eix longitudinal. Genoll flexionat a 90º. Cal vigilar que l'EIAS homolateral no s'enlairi durant la rotació externa ni l'EIAS contralateral durant la rotació interna. També es pot realitzar amb el pacient assegut als peus de la llitera amb el cap cap a cranial. Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 9 Opció 2 (Sedestació): pla frontal i eix sagital.

El pacient s'asseu a la vora de la llitera amb un suport o tovallola al forat popliti, genolls separats i corbes vertebrals conservades. El terapeuta s'asseu al davant i vigila que no s'aixequi la tuberositat isquiàtica contralateral (en rotació externa) o homolateral (en rotació interna). COMPROVA-HO 8 Per què l'extensió de maluc és de només 10º amb el genoll flexionat però arriba a 20º amb el genoll estès? Goniometria de genoll La goniometria femorotibial mesura la flexoextensió, les rotacions axials sota flexió i l'alineació angular frontal. ESQUEMA Avaluació goniomètrica de l'extremitat inferior Flexió i extensió femorotibial Transcorre en el pla sagital al voltant d'un eix transversal.

El pacient es pot situar en decúbit pron, decúbit supí o assegut amb les cames penjant i un suport al buit popliti. Eix del goniòmetre: epicòndil lateral del fèmur. En extensió completa, l'epicòndil queda recobert per teixit muscular i fàscies, situant-se lleugerament més posterior. Braç fix: línia mitjana de la cara lateral de la cuixa en direcció al trocànter major. Braç mòbil: línia mitjana de la cara lateral de la cama fins al mal·lèol peroneal.

Maluc Flexoextensió, ABD/ADD i rotacions Flexoextensió maluc Condicionada per l'estat del genoll Rotacions maluc RI 35º i RE 45º (pron o assegut) Genoll Flexoextensió, rotacions axials i eix frontal Flexoextensió genoll Flexió 130º-140º i extensió 0º-10º Valg fisiològic Angle frontal normal de 170º-175º Turmell i peu Talocrural i primera MTTF Talocrural Dorsal 20º i plantar 50º Primera MTTF Flexió 45º i extensió 70º-90º Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 10 L'amplitud fisiològica d'extensió és de 0º a 10º (extensió fisiològica o recurvatum passiu normal). La flexió activa és de 130º a 140º, podent augmentar entre 5º i 10º de manera passiva.

Rotació interna i externa de genoll Aquestes rotacions només són possibles quan el genoll es troba en flexió de 90º (per relaxació dels lligaments encreuats i col·laterals). Els valors fisiològics són de 20º-30º per a la rotació interna i de 30º-40º per a la rotació externa. Opció 1 (Decúbit pron): pla frontal i eix sagital. Genoll a 90º i turmell neutre. L'eix es col·loca al centre de la cara plantar del calcani, el braç fix segueix el pla medi de la cuixa i el braç mòbil pren el 3r dit del peu. Cal evitar compensar amb eversió (en rotació externa) o inversió (en rotació interna). Opció 2 (Sedestació): pla transversal i eix longitudinal.

Genoll a 90º amb el peu recolzat sobre una tovallola a terra. L'eix se situa al punt mitjà del dors del peu (contactant la cara anterior del turmell), el braç fix segueix el pla sagital de la cuixa i el braç mòbil va paral·lel al 3r dit del peu. S'ha de bloquejar la inversió/eversió del peu. Avaluació del valg i var de genoll En el pla frontal i sobre un eix sagital, s'analitza l'orientació dels eixos diafisaris del fèmur i la tíbia en extensió completa: Eix: centre de la ròtula. Braç fix: orientat cap a l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS). Braç mòbil: dirigit al centre de la cara anterior del turmell, coincidint amb el centre de la tròclea astragalina.

El valg fisiològic de genoll presenta una angulació normal oberta cap enfora de 170º-175º. Si l'angle mesurat és inferior a 170º, s'estableix un genu valg patològic; si supera els 175º (tendint cap a 180º o invertint-se), es tracta d'un genu var. ERROR FREQÜENT Un error habitual en l'avaluació de l'eix frontal del genoll és confondre la interpretació dels graus de valg i var: un angle goniomètric femoral-tibial menor de 170º indica un augment del valg (genolls en «X») i no pas un var, ja que el vèrtex intern s'apropa a la línia mitjana i l'angle extern disminueix.

Goniometria de turmell i peu La goniometria talocrural i la goniometria metatarsofalàngica completen la valoració articular de l'extremitat inferior en el pla sagital. Flexió plantar i dorsal del turmell (Articulació talocrural) Aquest moviment té lloc en el pla sagital al voltant de l'eix transversal bimaleolar. El pacient es col·loca en decúbit supí amb el genoll en extensió i el turmell en posició neutra (90º respecte a la cama), deixant el taló suspès per fora de la vora de la llitera i amb una tovallola de protecció sota el tendó calcani.

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 11 Eix: a la vora externa de la planta del peu, immediatament distal al vèrtex del mal·lèol peroneal. Braç fix: cara externa de la cama, seguint la diàfisi del peroné. Braç mòbil: cara lateral del peu, seguint el cos del 5è metatarsià. Compensacions a controlar: flexió de genoll, enlairament de la cama respecte a la llitera i desviaments en inversió o eversió subtalar. L'amplitud fisiològica és de 20º per a la flexió dorsal i de 50º per a la flexió plantar. Flexió i extensió de la primera articulació metatarsofalàngica (MTTF del dit gros) La mobilitat del primer dit és fonamental per a la fase d'enlairament durant la marxa funcional.

El pacient es manté en decúbit supí amb el genoll estès i el turmell estabilitzat en 90º neutres. El terapeuta se situa al costat contralateral per facilitar la lectura medial. Eix: interlínia de la cara medial de l'articulació metatarsofalàngica del dit gros. Braç fix: cara medial del primer metatarsià. Braç mòbil: cara medial de la falange proximal del primer dit. Compensacions a evitar: moviments associats de flexió dorsal o flexió plantar del turmell. Els rangs fisiològics establerts són de 45º per a la flexió i de 70º-90º per a l'extensió. COMPROVA-HO 9 On se situa el braç mòbil del goniòmetre durant la valoració de la flexoextensió talocrural?

Resum de rangs goniomètrics fisiològics La taula següent sintetitza els valors angulars de referència per a totes les articulacions estudiades: Articulació Moviment articular Pla i eix Amplitud fisiològica Columna cervical Inclinació lateral (D/E) Frontal / Sagital 40º - 45º Rotació axial (D/E) Transversal / Longitudinal 70º - 80º Maluc (Coxofemoral) Flexió Sagital / Transversal 90º (genoll estès) / 120º (genoll flex.) Extensió Sagital / Transversal 20º (genoll estès) / 10º (genoll flex.) Abducció / Adducció Frontal / Sagital ABD: 45º / ADD: 30º Rotacions (RI / RE) Transversal o Frontal (segons opció) RI: 35º / RE: 45º Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 12 Articulació Moviment articular Pla i eix Amplitud fisiològica Genoll (Femorotibial) Flexió / Extensió Sagital / Transversal Flex: 130º-140º / Ext: 0º-10º Rotacions axials (RI / RE a 90º flexió) Frontal o Transversal (segons opció) RI: 20º-30º / RE: 30º-40º Alineació frontal (Valg fisiològic) Frontal / Sagital 170º - 175º Turmell (Talocrural) Flexió dorsal / Flexió plantar Sagital / Transversal Dorsal: 20º / Plantar: 50º Primer dit peu (MTTF) Flexió / Extensió Sagital / Transversal Flexió: 45º / Extensió: 70º - 90º IDEES CLAU La inclinació lateral cervical fisiològica és de 40º-45º i la rotació axial és de 70º-80º.

La posició del genoll condiciona l'amplitud de flexió (90º estès vs 120º flexionat) i d'extensió de maluc (20º estès vs 10º flexionat) per la tensió de la musculatura biarticular. Els rangs del maluc inclouen 45º d'abducció, 30º d'adducció, 35º de rotació interna i 45º de rotació externa. El genoll presenta una flexió de 130º-140º, una extensió de 0º-10º i un valg fisiològic femorotibial frontal d'entre 170º i 175º. A l'articulació talocrural la flexió dorsal és de 20º i la plantar de 50º, mentre que la primera MTTF assoleix 45º de flexió i 70º-90º d'extensió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 10. Com influeix l'estat del genoll en els valors goniomètrics de flexió i extensió de maluc? 11.

Com es defineix l'angle del valg fisiològic de genoll i quan es considera patològic? 12. Quins punts de referència s'empren per col·locar el goniòmetre a l'articulació metatarsofalàngica del dit gros? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin és el valor fisiològic normal de la distància manubri-mentó en flexió cervical completa? 10 cm a) 2 cm b) 0 cm c) 5 cm d) Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 13 14. Des de quina vèrtebra s'inicia el marcatge del signe d'Ott per valorar el raquis toràcic? 15. Quant mesura el segment de referència inicial del test de Schöber abans de la flexió? 16.

Durant la flexió lumbar activa, quin escurçament muscular pot provocar un desplaçament posterior de la pelvis? 17. Quin és el rang fisiològic normal de rotació cervical en goniometria? 18. Quant mesura la flexió de maluc quan el genoll es manté completament estès? 19. Un angle femorotibial en el pla frontal de 165º indica: 20. Quina és l'amplitud fisiològica de flexió dorsal de l'articulació talocrural?

C7 a) T1 b) T12 c) L4 d) 10 cm a) 30 cm b) 15 cm c) 5 cm d) Soli curt a) Psoes ilíac b) Adductor major c) Quàdriceps curt d) 70º a 80º a) 90º a 100º b) 50º a 60º c) 40º a 45º d) 70º a) 140º b) 120º c) 90º d) Genu valg fisiològic a) Genu valg augmentat b) Genu var c) Genu recurvatum d) 10º a) 45º b) 20º c) 50º d) Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 14 3 Cap, coll i tronc EN ACABAR SABRÀS Identificar l'origen, inserció i innervació dels músculs motors del cap, coll i tronc Executar el balan' manual analític dels graus 0 a 5 en els moviments cervicals i del raquis Discriminar la combinació dels músculs oblics abdominal en la flexió amb rotació de tronc Valorar mitjan'ant palpació manual la mecànica respiratòria del diafragma PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què es varia la posició dels braços en lloc d'aplicar una força manual per testar els abdominals en graus alts?

El balanç muscular manual permet quantificar la força i la funció dels grups musculars de l'esquelet axial. En aquesta regió, l'estabilitat vertebral i el control postural depenen de l'acció coordinada entre les cadenes flexores anteriors, extensores posteriors i rotadores del tronc i del coll.

Balanç muscular 3 Cap, coll i tronc 4 Maluc i pelvis 5 Genoll, turmell i peu Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 15 ESQUEMA Balan' muscular de cap, coll i tronc Musculatura cervical anterior, lateral i posterior La mobilitat del cap i del coll requereix l'acció conjunta de diferents plans musculars anatòmics: Músculs anteriors: comprenen estructures superficials com els suprahioïdals (milihioïdal i ventre anterior del digàstric) i infrahioïdals (esternohioïdal i omohioïdal). Músculs laterals: destaquen l'escalè mig en el pla profund i l'esternoclidomastoidal (ECM) en la regió anterolateral superficial.

Músculs posteriors: disposats en un tercer pla (espleni del cap i elevador de l'escàpula) i un quart pla superficial (porció descendent del trapezi).

Múscul Origen Inserció Innervació Omohioïdal Vora superior de l'escàpula Os hioides Tres primers nervis espinals cervicals Esternohioïdal Cara posterior del manubri esternal i extrem intern clavicular Vora inferior de l'os hioides Tres primers nervis espinals cervicals Digàstric Cara interna de l'apòfisi mastoide Vora inferior i fossa digàstrica de la mandíbula Nervis facial, trigémin i glossofaringi Milihioïdal Línia milohioïdal mandibular Os hioides (forma el terra oral) Nervi milohioïdal (branca del nervi trigémin) Escalè mig Apòfisis transverses de C2 a C7 Cara superior de la 1a costella (darrere tubèrcle de Lisfranc) Nervis cervicals Cap i coll Musculatura cervical anterior, lateral i posterior Flexors cervicals ECM, hioïdals i escalè mig Extensors cervicals Espleni, elevador escàpula i trapezi Tronc i raquis Control flexor, rotador i extensor Paret abdominal Recte anterior i oblics Erectors espinals Espinós, llarguíssim i iliocostal Diafragma Motor inspiratori principal Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 16 Múscul Origen Inserció Innervació Esternoclidomastoidal (ECM) Cap esternal al manubri; cap clavicular a l'extrem medial clavicular Apòfisi mastoide i línia nucal superior Nervi accessori (onzè parell cranial) Espleni del cap Apòfisis espinoses de C5 a T3 Línia nucal superior i apòfisi mastoide Nervis cervicals Elevador de l'escàpula Angle i vora superior de l'escàpula Apòfisis transverses de C1 a C4 Nervi dorsal de l'escàpula Trapezi (porció descendent) Protuberància occipital externa, línia nucal superior i espinoses cervicals Terç lateral de la vora posterior de la clavícula Nervi accessori o espinal i nervi del trapezi COMPROVA-HO 22 Quina innervació motora rep l'elevador de l'escàpula i a quines vèrtebres s'insereix distalment?

Balan' analític de cap i coll: graus 0 a 5 La valoració de la for'a cervical es distribueix segons els eixos de moviment cardinal: Flexió de cap i coll El pacient se situa en decúbit supí (D/S) amb les extremitats inferiors flexionades i els bra'os al llarg del cos. El fisioterapeuta es col·loca al costat. Si el subjecte eleva les espatlles durant l'intent, cal fixar el tòrax. La resistència s'aplica al front amb cura de no generar contractures defensives. Grau 0: Absència completa de contracció muscular detectable. Grau 1: Contracció palpable sense despla'ament articular.

S'explora palpant l'omohioïdal (al terç superior del coll medial a l'ECM i cranial al terç mitjà clavicular), l'esternohioïdal (als costats del pla mediocervical), l'escalè mig (posterior i paral·lel a l'ECM en el terç inferior), l'ECM (entre manubri i mastoide), el ventre anterior del digàstric i el milihioïdal (al terra bucal). Grau 2: Moviment de flexió parcial sense completar el rang lliure. Grau 3: Aconsegueix aixecar el cap de la camilla apropant el mentó a l'estern sense for'a externa. Grau 4: Completa el moviment vencent una resistència manual moderada al front. Grau 5: Venc una resistència màxima al front.

PER RECORDAR-HO Si en flexionar el coll el pacient projecta la mandíbula cap endavant en lloc d'enrotllar el mentó, indica una compensació per debilitat de la musculatura flexora profunda enfront dels extensors o paravertebrals. Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 17 Extensió de cap i coll Pacient en decúbit pron (D/P) amb un coixí sota l'abdomen, bra'os al costat del cap i una tovallola sota el front. Fixació a vèrtebres toràciques superiors si cal. La resistència s'exerceix a la base de l'occipital. Grau 0: Sense activitat muscular activa.

Grau 1: Palpació de l'espleni del cap (cranial a l'elevador de l'escàpula), l'ECM, la porció descendent del trapezi (entre C7 i el terç lateral clavicular) i l'elevador de l'escàpula (entre ECM i trapezi). Grau 2: Extensió cervical parcial. Grau 3: Enretira la cara de la tovallola contra la gravetat. Graus 4 i 5: Resisteix pressió occipital moderada o màxima respectivament. Cal vigilar que el pacient no faci retropulsió de les espatlles per compensar. Inclinació lateral de cap i coll Posició en decúbit lateral (D/L) sobre el costat oposat al testat, cames flexionades, coixí per alinear el cap i bra' superior estirat sobre el cos. La fixació s'aplica a l'espatlla en sentit caudal.

La resistència s'adapta a la regió temporal, posicionant el primer espai interdigital per sobre de l'orella. El grau 3 requereix elevar el cap lateralment en el pla frontal sense girar. Rotació de cap i coll Pacient en decúbit supí amb el cap en posició neutra sobre la camilla i el terapeuta assegut al capçal. Per aplicar resistència (graus 4 i 5), es col·loca l'avantbra' al lateral del cap amb la mà a la mandíbula, mentre l'altra mà acompanya sobre el temporal oposat. El grau 3 consisteix a completar el gir cefàlic d'un costat a l'altre lliurement. COMPROVA-HO 23 Quin moviment substitutiu típic cal evitar durant la valoració de l'extensió cervical?

Musculatura del tronc i abdomen La faixa muscular abdominal i els fascícles dorsals controlen les tensions de la columna toracolumbar: Recte anterior de l'abdomen: s'origina a la vora superior del pubis i la símfisi púbica; s'insereix a la cara externa dels cartílags costals 5è, 6è i 7è i a la cara anterior de l'apòfisi xifoide. Innervat pels 6 últims nervis intercostals i pel nervi iliohipogàstric. Oblic intern: neix a l'aponeurosi lumbar, cresta ilíaca i terç lateral del lligament inguinal; s'insereix a la vora inferior dels 4 últims cartílags, beina del recte, línia alba i pubis. Rep branques dels últims nervis intercostals, iliohipogàstric i ilioinguinal.

Oblic extern: s'origina a la cara externa de les 8 últimes costelles; s'insereix al llavi extern de la cresta ilíaca, espina ilíaca anterosuperior (EIAS), beina del recte i lligament inguinal. Innervat pels nervis intercostals del 5è al 12è, iliohipogàstric i ilioinguinals. Erectors de la columna (massa comú): agrupació posterior formada per l'espinós toràcic (fascícles entre apòfisis espinoses de T2-T8 a T10-L3), el llarguíssim toràcic i l'iliocostal (originats en la massa comú lumbosacra, espinoses lumbars, cresta sacra mitja i EIPS, amb insercions en costelles i apòfisis transverses). Tots innervats per les branques posteriors dels nervis espinals.

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 18 Exploració analítica dels moviments del tronc Per avaluar el tronc s'utilitza la modificació de la palanca de les extremitats superiors (EESS) per establir els graus funcionals. Flexió de tronc Posició en decúbit supí amb malucs i genolls flexionats. És fonamental instruir el pacient a fer i mantenir la retroversió pèlvica per aplanar la lordosi lumbar abans d'iniciar la prova: ERROR FREQÜENT En el balan' del recte anterior de l'abdomen, un error molt habitual és permetre l'estirada cervical o la flexió de cap substitutòria.

El moviment s'ha de produir exclusivament a la caixa toràcica desenganxant les escàpules mentre es manté la retroversió pèlvica. Flexió amb rotació de tronc La prova combina l'aproximació costal al pubis amb un gir diagonal: Per a una flexió amb rotació dreta, s'activen sinèrgicament l'oblic extern esquerre (contralateral) i l'oblic intern dret (homolateral). En cas de gir cap a l'esquerra, actuen l'oblic extern dret i l'oblic intern esquerre. Els nivells 3, 4 i 5 segueixen la mateixa progressió de palanca d'extremitats superiors (bra'os estesos cap al genoll oposat, bra'os creuats i mans al clatell).

Moviment Múscul contralateral Múscul homolateral Flexió + rotació dreta Oblic extern esquerre Oblic intern dret Flexió + rotació esquerra Oblic extern dret Oblic intern esquerre Extensió de tronc Es descriuen dues alternatives segons el perfil del pacient: Prova 1 (gent gran o patologia lumbar): pacient assegut en una cadira recolzat sobre les tuberositats isquiàtiques amb el tronc flexionat. El fisioterapeuta col·loca una mà al tòrax i l'altra a les toràciques mitjanes per avaluar la capacitat d'autoextensió. Grau 0 i 1: Es demana tossir al subjecte. En grau 0 no hi ha contracció. En grau 1 es palpa la tensió a banda i banda de la línia alba.

1 Grau 2: Es col·loquen coixins sota els genolls flexionats a 90°; el pacient aconsegueix només una flexió parcial. 2 Grau 3: Amb els bra'os estesos al llarg del cos, apropa costelles al pubis en espiració, desenganxant les escàpules fins a l'angle inferior i mantenint la posició entre 3 i 5 segons. 3 Grau 4: Idèntic moviment d'elevació escapular fins a T12 però amb les EESS creuades sobre el pit. 4 Grau 5: Flexió completa fins a T12 realitzada amb les mans entrella'ades al clatell i els colzes ben oberts. 5 Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 19 Prova 2 (balan' en decúbit pron): amb coixí a l'abdomen i retroversió pèlvica.

Es fixen les cuixes i la pelvis per evitar l'extensió coxofemoral. Els graus s'escalonen segons la posició dels bra'os: grau 3 al llarg del cos, grau 4 amb mans al sacre i grau 5 amb mans al clatell, aconseguint elevar el tronc fins a l'apòfisi xifoide. En grau 2 no s'arriba a desenganxar el xifoide de la camilla. COMPROVA-HO 24 Quins músculs oblics intervenen quan fem una flexió de tronc acompanyada de gir cap a l'esquerra? Exploració del diafragma i mecànica respiratòria El diafragma és el motor inspiratori principal.

S'origina a la cara posterior de l'apòfisi xifoide, la cara interna de les sis últimes costelles i dos pilars lumbars (el pilar dret en els cossos de L1 a L3 i el pilar esquerre en L1 i L2, a més dels lligaments arquejats medial i lateral). Convergeix en el centre tendinós o aponeurosi frènica i està innervat pel nervi frènic. L'avaluació clínica manual segueix una seqüència sistemàtica: IDEES CLAU L'esternoclidomastoidal rep innervació motora de l'onzè parell cranial (nervi accessori o espinal). L'elevador de l'escàpula s'insereix en les apòfisis transverses de C1 a C4 i està innervat pel nervi dorsal de l'escàpula.

El balanç muscular abdominal (graus 3 a 5) s'avalua modificant la palanca de les extremitats superiors mentre es manté la retroversió pèlvica. En la flexió de tronc amb rotació, l'oblic extern actua contralateralment i l'oblic intern de forma homolateral. L'exploració diafragmàtica valora la capacitat de generar pressió expulsiva sota el xifoide i l'expansió visceral simètrica en inspiració. Instrucció respiratòria: pacient en decúbit supí amb extremitats estirades (o flexionades si no aconsegueix relaxar l'abdomen). Es guia una respiració abdominodiafragmàtica posant una mà a la panxa.

1 Test subxifoide: el fisioterapeuta situa els polzes a nivell caudal a l'apòfisi xifoide amb les interfalàngiques flexionades en direcció a les espatlles. Durant la inspiració, la pressió descendent del diafragma ha d'expulsar els dits cap enfora. 2 Control de pressió visceral umbilical: mà caudal al melic abastant l'amplada de l'abdomen. S'observa com el descens diafragmàtic empeny les vísceres en sentit caudal abans que la paret es relaxi cap a ventral. 3 Simetria pèlvica: col·locació del taló de les dues mans cranialment al pubis per avaluar la simetria en la distribució de la pressió intraabdominal.

4 Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Com es posicionen els bra'os per valorar els graus 3, 4 i 5 de flexió de tronc? 26. Quina compensació pot fer un subjecte amb debilitat extensora en fer la prova en decúbit pron? BALANÇ MUSCULAR 4 Maluc i pelvis EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les posicions del pacient i estabilitzacions pèlviques per avaluar la força en graus 0- 2 i graus 3-5. Identificar les palpacions i relleus anatòmics dels principals grups motors coxofemorals. Detectar compensacions motores típiques durant les proves de gluti major, gluti mitjà i rotadors.

Executar les proves d'avaluació analítica per als músculs poliarticulars sartori i tensor de la fàscia lata. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 27 Per què s'ha d'avaluar l'extensió de maluc del gluti major amb el genoll obligatòriament flexionat a 90°? Anatomia funcional del complex coxofemoral L'avaluació analítica de la força a la cintura pelviana requereix conèixer amb precisió les insercions i la distribució funcional de les estructures musculars. Els moviments purs es combinen a partir de diferents grups motors que estabilitzen o mobilitzen el fèmur respecte al coxal (per a la mesura angular del recorregut, vegeu «Avaluació clínica — Goniometria de la columna cervical i l'extremitat inferior»).

El psoes ilíac és el flexor primari del maluc. Està format pel psoes major —originat als discs intervertebrals i cares laterals dels cossos de T12 a L5, així com a les apòfisis costals lumbars— i l'ilíac, originat a la fosa ilíaca interna. Ambdues porcions s'uneixen per inserir-se en el trocànter menor del fèmur i reben innervació del nervi femoral. En el pla posterior, el gluti major constitueix el principal extensor coxofemoral. Té el seu origen a la cara externa de l'ili posterior a la línia glútia posterior, a la cresta sacra mitja, al còccix, al lligament sacrotuberós i a la fàscia toracolumbar.

Les fibres dels dos terços distals s'insereixen a la tuberositat glútia del fèmur, mentre que el terç proximal finalitza al tracte iliotibial. La seva innervació depèn del nervi gluti inferior. Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 21 L'abducció de maluc recau sobre el gluti mitjà i el gluti menor, ambdós innervats pel nervi gluti superior. El gluti mitjà s'origina a la cara externa ilíaca entre les línies glúties anterior i posterior i s'insereix a la cara lateral del trocànter major. El gluti menor té l'origen anterior a la línia glútia anterior i s'insereix al marge anterior del trocànter major.

El grup adductor inclou el pectini, l'adductor curt, l'adductor llarg, l'adductor major i el gràcil. Llevat de certes fibres del pectini (innervat per l'obturador i el femoral) i de la porció isquiàtica de l'adductor major (nervi ciàtic), aquest grup està innervat principalment pel nervi obturador. ESQUEMA Grups musculars motors principals del maluc COMPROVA-HO 28 Quina és la inserció comuna i la innervació del psoes ilíac? Musculatura pelvitrocantèrica i patrons rotatoris La rotació externa de maluc depèn del gluti major i dels músculs pelvitrocantèrics profunds: piriforme (o piramidal), bessó superior, obturador intern, bessó inferior, obturador extern i quadrat femoral.

Múscul Origen ossi Inserció femoral Innervació Piriforme Cara anterior del sacre Vèrtex del trocànter major Nervi del piriforme Bessó superior Espina ciàtica Fossa trocantèrica Branques del plexe sacre Flexors Psoes ilíac primari (nervi femoral) Extensors Gluti major primari (nervi gluti inferior) Abductors Gluti mitjà i menor (nervi gluti superior) Adductors Adductor major, llarg, curt, pectini, gràcil Rotadors externs Piriforme, obturadors, bessons, quadrat Rotadors interns Gluti menor, gluti mitjà, TFL Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 22 Múscul Origen ossi Inserció femoral Innervació Obturador intern Cara interna de la membrana obturadora i vores òssies Fossa trocantèrica Nervi de l'obturador intern Bessó inferior Tuberositat isquiàtica Fossa trocantèrica Branques del plexe sacre Obturador extern Cara externa de la membrana obturadora i vores òssies Fossa trocantèrica Nervi obturador Quadrat femoral Vora lateral de la tuberositat isquiàtica Cresta intertrocantèrica Branques del plexe sacre D'altra banda, la rotació interna pura la produeixen el gluti menor, el gluti mitjà i el tensor de la fàscia lata.

Aquests tres músculs comparteixen innervació a través del nervi gluti superior. Durant les proves de rotació, la pelvis ha de mantenir contacte ferm sobre la llitera per evitar l'elevació d'un hemitronc o l'acció compensatòria de musculatura no diana. COMPROVA-HO 29 Quins tres músculs realitzen la rotació interna de maluc i quin nervi comparteixen? Procediment del balanç muscular analític (graus 0 a 5) L'exploració de la força s'executa segons l'escala clàssica analítica. Els graus 0 a 2 eliminen la gravetat o posicionen el segment en descàrrega sobre el pla de la llitera, mentre que els graus 3 a 5 avaluen la contracció contra la gravetat i contra resistència manual creixent.

Flexió de maluc (psoes ilíac) Extensió de maluc (gluti major) Graus 0 a 2 (sense gravetat): Pacient en decúbit lateral homolateral amb el genoll en extensió inicial (que es flexionarà espontàniament). El fisioterapeuta es col·loca davant o darrere sostenint l'extremitat contralateral. Per al grau 2, el pacient llisca l'extremitat inferior sobre la llitera. La palpació (grau 1) es realitza caudal al lligament inguinal, internament al sartori i externament al pectini, lateral a la polsadura de l'artèria femoral. 1 Graus 3 a 5 (contra gravetat): Pacient assegut a la vora de la llitera amb els braços encreuats sobre el pit i les cames penjant.

El fisioterapeuta fixa l'espina ilíaca anterosuperior (EIAS) homolateral. El pacient flexiona el maluc enlairant la cuixa sense estendre el genoll (grau 3). Per als graus 4 i 5, s'aplica pressió o pressió màxima al terç distal de la cara anterior de la cuixa. 2 Graus 0 a 2: Pacient en decúbit lateral homolateral amb genoll a 90° de flexió. El terapeuta sosté la cama no avaluada. El pacient desplaça la cuixa cap enrere lliscant sobre el pla mantenint el genoll flexionat (grau 2). La palpació (grau 1) es fa directa sobre la massa carnosa de la natja.

1 Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 23 Abducció de maluc (gluti mitjà i menor) Adducció de maluc (pectini, adductors i gràcil) ERROR FREQÜENT Durant el test d'abducció del gluti mitjà en decúbit lateral, el pacient tendeix sovint a rotar externament o flexionar el maluc. Aquesta compensació desplaça la línia de tracció i activa substitutòriament el tensor de la fàscia lata o els flexors coxofemorals. Cal verificar que l'extremitat s'elevi en el pla frontal estricte sense rotació ni anteversió pèlvica.

Rotacions de maluc Per a l'exploració contra gravetat (graus 3 a 5), el pacient se situa assegut amb les cames penjant, els braços encreuats i una tovallola enrotllada al buit popliti per mantenir el fèmur horitzontal. El pes del cos assegura la fixació pèlvica sobre les tuberositats isquiàtiques: Rotació externa: Des de la posició asseguda, el pacient mou el peu cap endins (medialment). La resistència s'aplica proximal al mal·lèol medial, fent contrapresa al terç distal i lateral de la cuixa. En graus 0-2 (decúbit supí partint de rotació interna), el pacient gira l'extremitat cap enfora.

Palpació (grau 1): gluti major a la natja o piriforme a la regió glútia profunda entre el sacre i el trocànter major. Graus 3 a 5: Decúbit pron amb genoll flexionat a 90° per desactivar els isquiosurals. S'utilitza un coixí a l'abdomen i tovallola sota el terç distal de la cuixa per protegir la ròtula. El pacient enlaire la cuixa cap al sostre mantenint els 90° de flexió de genoll (grau 3). Si existeix un flexum previ de maluc, es col·loca en decúbit pron amb l'EIAS al límit de la llitera i el peu a terra, realitzant l'extensió des de la posició penjant. La resistència s'aplica al terç distal de la cara posterior de la cuixa.

2 Graus 0 a 2: Pacient en decúbit supí amb maluc i genoll neutres, turmell en flexió dorsal i extremitat no avaluada flexionada per fixar. El pacient llisca la cama cap enfora sobre la llitera sense afegir rotació externa (grau 2). Palpació (grau 1): el gluti mitjà es palpa cranial al trocànter major i caudal a la cresta ilíaca; el gluti menor no és palpable de manera aïllada. 1 Graus 3 a 5: Pacient en decúbit lateral contralateral amb la cama inferior flexionada per donar estabilitat. Es fixa fermament la pelvis. El pacient enlaire l'extremitat en abducció pura en el pla frontal (grau 3).

La pressió s'aplica a la cara lateral just proximal o distal al genoll (o al turmell en pacients de gran potència). 2 Graus 0 a 2: Decúbit supí, partint d'abducció de la cama avaluada. El pacient arrossega l'extremitat cap a la línia mitjana acostant-la a l'altra cama (grau 2). Palpació (grau 1): tendó de l'adductor llarg com el més prominent vora el pubis; gràcil a la cara interna de la cuixa; pectini per fora de l'adductor llarg; feix medial de l'adductor major posterior al gràcil. 1 Graus 3 a 5: Decúbit lateral homolateral (la cama avaluada queda recolzada sobre la llitera). El terapeuta subjecta manualment la cama superior contralateral en abducció.

El pacient eleva la cama inferior contra la gravetat acostant-la cap a la de dalt (grau 3). La resistència s'aplica a l'extrem distal i medial de la cuixa. 2 Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 24 Rotació interna: Des de la posició asseguda, el pacient desplaça el peu cap enfora (lateralment). La resistència s'aplica proximal al mal·lèol lateral, amb contrapresa al terç distal i medial de la cuixa. En decúbit supí partint de rotació externa (graus 0-2), gira l'extremitat inferior cap endins. Palpació (grau 1): ventre del gluti mitjà i fibres anteriors del tensor de la fàscia lata.

COMPROVA-HO 30 Cap a on es desplaça el peu d'un pacient assegut per explorar la rotació externa coxofemoral? Proves musculars per a músculs poliarticulars Els músculs que travessen tant el maluc com el genoll requereixen posicions combinades tridimensionals per analitzar la seva acció selectiva i evitar la dominància d'altres ventres monoarticulars. Sartori El sartori s'origina a l'espina ilíaca anterosuperior i s'insereix distalment a la cara medial de la tuberositat de la tíbia, al còndil medial, formant part de la pota d'ànec superficial juntament amb el gràcil i el semitendinós. Rep innervació del nervi femoral.

La seva acció motora és triple al maluc (flexió, abducció i rotació externa) associada a la flexió del genoll. Graus 0 a 2: Pacient en decúbit supí amb el taló recolzat a la tíbia contralateral. Se li demana arrossegar el taló cap amunt seguint la cresta tibial cap al genoll oposat (grau 2). La palpació es fa directament caudal i medial a l'EIAS o al llarg de la cara anteromedial de la cuixa. Graus 3 a 5: Pacient assegut amb les cames penjant i les mans recolzades a la llitera. Realitza activament el moviment combinat de flexió, abducció i rotació externa coxofemoral mantenint la flexió del genoll.

La resistència s'aplica de forma coordinada: una mà a la cara anteroexterna del genoll i l'altra a la cara posterior del turmell oposant-se als tres components. Tensor de la fàscia lata El tensor de la fàscia lata s'origina a l'EIAS. Les seves fibres descendeixen cap al terç superior de la cuixa per continuar-se en el reforç aponeuròtic anomenat tracte iliotibial, el qual s'insereix al tubercle de Gerdy en el còndil lateral de la tíbia. Està innervat pel nervi gluti superior. La seva contracció genera flexió, abducció i rotació interna del maluc. Graus 0 a 2: Pacient assegut amb mans a la llitera, malucs flexionats a 90° i en rotació interna prèvia, amb les cames alineades.

El pacient separa l'extremitat inferior arrossegant-la pel pla de la camilla cap a fora (grau 2). Es palpa caudal i lateral a l'EIAS (entre el trocànter major i l'EIAS) i a la cara externa de la fàscia lata al genoll. Graus 3 a 5: Pacient en decúbit supí amb les cames estirades. Enlaire l'extremitat fent una trajectòria diagonal d'abducció, flexió i rotació interna simultànies (grau 3). La resistència s'exerceix en dos punts: proximal al mal·lèol lateral i al terç distal i lateral de la cuixa, oposant-se al moviment combinat.

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 25 PROCÉS Avaluació analítica contra gravetat (graus 3-5) 1 Posicionament Col·locació segons el vector muscular en pla vertical 2 Estabilització pèlvica Fixació manual d'EIAS o suport del pes corporal 3 Moviment actiu pur Execució sense compensacions pèlviques (Grau 3) 4 Resistència manual Aplicació de resistència moderada (Grau 4) o màxima (Grau 5) PER RECORDAR-HO Mentre que el sartori adopta la posició «de sastre» combinant flexió, abducció i rotació externa de maluc amb genoll flexionat, el tensor de la fàscia lata executa la combinació oposada en el pla transversal: flexió, abducció i rotació interna.

COMPROVA-HO 31 Quina diferència mecànica de rotació existeix entre el patró motor del sartori i el del tensor de la fàscia lata? IDEES CLAU El psoes ilíac s'insereix en el trocànter menor, rep innervació del nervi femoral i s'avalua contra gravetat des de la posició asseguda. L'aïllament del gluti major requereix avaluar l'extensió de maluc amb el genoll flexionat a 90° per inhibir la participació dels isquiosurals. El gluti mitjà, el gluti menor i el tensor de la fàscia lata comparteixen la innervació pel nervi gluti superior. La rotació de maluc s'explora preferentment en posició asseguda, on el desplaçament medial del peu correspon a rotació externa i el lateral a rotació interna.

El tensor de la fàscia lata combina flexió, abducció i rotació interna fins a la seva inserció al tubercle de Gerdy mitjançant el tracte iliotibial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. Per quina raó biomecànica es flexiona el genoll a 90° durant la prova analítica del gluti major en decúbit pron? 33. On es palpa el ventre del psoes ilíac per verificar un grau 1 de contracció muscular? 34. Com es col·loca el pacient per avaluar els adductors de maluc en grau 3 (contra gravetat)?

Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 26 BALANÇ MUSCULAR 5 Genoll, turmell i peu EN ACABAR SABRÀS Distingir l'exploració manual analítica dels isquiosurals interns respecte al bíceps femoral Aïllar el múscul soli respecte als gastrocnemis modificant la flexió de genoll Identificar els punts anatòmics de palpació retromal·leolar dels tendons tibial posterior i peroneals Puntuar correctament la força dels flexors i extensors dels dits del peu de grau 0 a grau 5 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què cal flectir el genoll a 90 graus per valorar correctament la força del múscul soli?

Avaluació motora del genoll La valoració analítica del genoll comprèn l'estudi de dos grups antagònics principals: els flexors del genoll (isquiosurals i popliti) i els extensors del genoll (quàdriceps femoral). Per mesurar el rang passiu previ d'aquestes articulacions, vegeu «Goniometria femorotibial». POTA D'ÀNEC SUPERFICIAL La pota d'ànec superficial està formada per les insercions dels tendons del sartori, gràcil i semitendinós al còndil tibial medial. En la flexió resistida cal identificar la tensió d'aquest conjunt tendinós a la cara medial del genoll.

Flexió del genoll: semimembranós, semitendinós i bíceps femoral El semimembranós s'origina a la tuberositat isquiàtica i presenta tres tendons terminals: reflex, directe i recurrent cap al còndil femoral lateral. El semitendinós comparteix origen isquiàtic i arriba a la pota d'ànec superficial. El bíceps femoral compta amb un cap llarg a la tuberositat isquiàtica i un cap curt a la línia aspra femoral; ambdós s'insereixen al cap del peroné per darrere del lligament lateral extern. Tots reben innervació del nervi ciàtic. A la part profunda de la flexió de cama intervé també el popliti.

Grau Posició del pacient Posició del fisioterapeuta Execució i palpació 0 - 1 Decúbit lateral homolateral, maluc i turmell neutres. Extremitat no valorada subjectada pel terapeuta. Davant del pacient, aguantant la cama oposada. Grau 0: sense contracció. Grau 1: palpació dels ventres a la cara posterior de la cuixa (semitendinós al terç mitjà posteromedial; semimembranós medial a aquest; bíceps femoral posterolateral) o tendons a la fossa poplítia. Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 27 Grau Posició del pacient Posició del fisioterapeuta Execució i palpació 2 Decúbit lateral homolateral. Davant del pacient, sostenint l'extremitat lliure.

Flexió de genoll fent lliscar la cama damunt del pla de la llitera en absència de gravetat. 3 - 5 Decúbit pron, cames esteses, turmells neutres fora de la llitera, coixí o rodet sota la ròtula. Al costat de la cama a explorar. Fixació a la cara posterior de la cuixa. Grau 3: flexió activa contra gravetat. Per diferenciar: Semimembranós i semitendinós: flexió associada a rotació interna tibial. Bíceps femoral: flexió associada a rotació externa tibial. Graus 4 i 5: resistència al terç distal de la cama (posteromedial o posterolateral segons grup).

Extensió del genoll: quàdriceps femoral El quàdriceps femoral està format pel recte femoral (origen a l'espina ilíaca anteroinferior i solc supraacetabular), el vast intermedi (dos terços proximals del fèmur), el vast medial (llavi medial de la línia aspra) i el vast lateral (llavi lateral de la línia aspra, septe intermuscular i trocànter major). El quàdriceps femoral està innervat pel nervi femoral i s'insereix en la tuberositat tibial anterior (TTA) mitjançant el lligament rotular. Grau Posició del pacient Posició del fisioterapeuta Execució i palpació 0 - 1 Decúbit lateral homolateral, cama a valorar en flexió de genoll amb maluc neutre. Darrere del pacient, sostenint la cama contrària.

Grau 0: absència de contracció. Grau 1: palpació del recte femoral al terç mitjà de la cuixa, vast intern al terç inferomedial i vast extern al terç inferolateral. El vast intermedi no és palpable. 2 Decúbit lateral homolateral. Darrere del pacient. Extensió completa de genoll lliscant damunt del pla de la llitera. 3 - 5 Assegut amb genolls flexionats i cames penjant, tovallola sota el buit popliti, mans recolzades. Al costat homolateral. Fixació a la cara anterior de la cuixa. Grau 3: extensió completa activa fins a l'horitzontal. Graus 4 i 5: resistència aplicada al terç distal de la cara anterior de la cama.

ERROR FREQÜENT En valorar el quàdriceps en posició asseguda, el pacient sol inclinar el tronc enrere o estendre el maluc per ajudar a aixecar la cama. En els isquiosurals, cal vigilar que no s'activin els gastrocnemis fent flexió plantar del turmell ni el sartori flectint el maluc. Per al balanç muscular analític del sartori, vegeu «Balanç muscular — Maluc i pelvis». Avaluació i Mobilització Articular de l'Aparell Locomotor 28 COMPROVA-HO 36 Com es pot aïllar manualment l'acció del bíceps femoral respecte a la del semitendinós durant la flexió resistida de genoll?

Balanç de la flexió plantar i flexió dorsal del turmell Els moviments sagitals del turmell depenen de la musculatura posterior de la cama i del compartiment anterior. Per avaluar els graus de mobilitat d'aquesta articulació, vegeu «Goniometria talocrural». Flexió plantar: tríceps sural i plantar prim El grup posterior inclou el soli (origen al cap i terç proximal del peroné i línia del soli a la tíbia), els gastrocnemis intern i extern (còndils femorals medial i lateral) i el plantar (superior al còndil lateral del fèmur). El tríceps sural i el tibial posterior estan innervats pel nervi tibial, i comparteixen la inserció calcània a través del tendó d'Aquil·les.

Grau Posició del pacient Posició del fisioterapeuta Execució i palpació 0 - 1 Decúbit…