Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOTERÀPIA BÀSICA DE L'APARELL LOCOMOTOR I Grau en Fisioteràpia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Guia d'estudi sobre cinemàtica articular, regla còncau-convex, avaluació del joc articular i maniobres passives simples i específiques en teràpia manual.

APREN.AI Índex 1 Fisiologia Articular: Tipus, Cinemàtica i Posicions Articulars Classificació de les Articulacions Posicions de Referència en l'Exploració Articular Cinemàtica: Moviments Angulars i Joc Articular Translatori 2 Avaluació Articular, Regla Còncau-Convex i Patologia del Moviment Avaluació dels Moviments Angulars: Qualitat i Quantitat Avaluació Translacional i Alteracions del Joc Articular Mètodes per Detectar el Sentit del Lliscament Restringit Diferenciació de les Limitacions Articulars 3 Principis Pràctics i Tècniques de Teràpia Manual Articular Bases del Tractament i Fases de la Sessió Postura, Ergonomia i Higiene Professional Terminologia Instrumental: Fixació, Preses i Contrapreses Classificació de les Maniobres Passives Indicacions i Contraindicacions Generals de la Teràpia Manual 4 Resum per repassar Articulacions i Cinemàtica Articular Avaluació Articular i Regles de Lliscament Teràpia Manual: Tècniques i Paràmetres Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 1 1 Fisiologia Articular: Tipus, Cinemàtica i Posicions Articulars EN ACABAR SABRÀS Classificar qualsevol articulació segons la seva estructura tissular i els seus graus funcionals de moviment. Distingir clarament els conceptes biomecànics de rodament, lliscament i translació. Definir el pla de tractament i la seqüència mecànica dels tres graus de translació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què en una articulació sana el moviment mai és un lliscament pur entre els cartílags?

Una articulació constitueix el dispositiu biomecànic fonamental per unir les peces òssies de l'organisme. La seva arquitectura determina un equilibri continu entre una màxima estabilitat mecànica o una notable llibertat de desplaçament multidireccional. Classificació de les Articulacions Les unions òssies s'organitzen habitualment a partir de dos criteris essencials: la naturalesa del teixit interconnectiu o el grau de moviment que possibiliten. Segons el Teixit Constituent Segons la Funció Mecànica Graus de Llibertat i Subtipus Fibroses: no presenten mobilitat detectable. Sinartrosi: articulacions immòbils. Comprèn les sinfibrosis, les sincondrosis i les sinostosis.

Cartilaginoses: permeten moviments lleugers. Anfiartrosi: articulacions semimòbils. Mobilitat moderada entre superfícies unides per fibrocartílag o cartílag. Sinovials: totalment mòbils. Diàrtrosi: articulacions de moviment ampli. 1 grau de llibertat: trocoides i troclears. 2 graus de llibertat: condílies i en sella de muntar. 3 graus de llibertat: enartrosis i artròdies (simples o complexes, amb meniscs o rodets). Estructures de lliscament funcional Sisarcosi: falses articulacions sense unió òssia típica. Exemples clínics característics: l'articulació subdeltoidea i l'escapulotoràcica.

Pel que fa a la morfologia de contacte, totes les superfícies articulars tenen una certa curvatura no constant, combinant regions còncaves i convexes. La cara convexa sempre manifesta una curvatura superior a la cara còncava antagonista, fet pel qual les superfícies articulars no gaudeixen mai d'una Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 2 congruència geomètrica perfecta. Esquema de les superfícies articulars còncaves i convexes amb els eixos direccionals de moviment. COMPROVA-HO 2 Quina relació de curvatura existeix sempre entre les superfícies enfrontades d'una articulació?

Posicions de Referència en l'Exploració Articular L'estudi clínic de l'aparell locomotor exigeix posicionaments normalitzats de mesura i aplicació terapèutica: Posició anatòmica: postura formal de referència que possibilita descriure la localització dels teixits, òrgans i eixos de l'organisme respecte a l'espai. Posició neutra o posició zero: punt d'origen per a la valoració goniomètrica de la gran majoria d'articulacions corporals. Els braços pengen còmodament al costat de les extremitats inferiors i les palmes manuals miren directament cap a les articulacions del maluc. Quan es produeix, per exemple, un balanç de 30° de flexió i 10° d'extensió, la nomenclatura s'estableix com 30/0/10.

Posició de repòs articular: configuració geomètrica on els teixits periarticulars romanen en la màxima relaxació, generant el mínim contacte entre cares articulars i el major joc intern. Posició de repòs actual: situació real en què el pacient manifesta una menor simptomatologia dolorosa o molèstia i l'examinador palpa la mínima tensió miotendinosa. S'aplica d'entrada en l'inici del tractament. Posició funcional: disposició en la qual el segment articular manté la seva màxima utilitat pràctica diària fins i tot en presència d'un context patològic establert. És la postura d'elecció per a immobilitzacions mitjançant guixos o cirurgies d'artròdesi.

Cinemàtica: Moviments Angulars i Joc Articular Translatori La cinemàtica es descompon en desplaçaments angulars macroscòpics i moviments translacionals íntims que garanteixen la integritat del cartílag articular. Moviments Angulars Fisiològics Tenen lloc al voltant d'un eix rígid i es desenvolupen a l'interior d'un pla de l'espai (flexió, abducció, rotacions, avantpulsió, retropulsió, pronosupinació, inversió o eversió). Es quantifiquen habitualment mitjançant graus en un arc comprès entre 0° i 180°.

A nivell microscòpic superficial s'observen dos mecanismes: Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 3 Rodament: succeeix quan nous punts equidistants d'una superfície òssia contacten successivament amb nous punts equidistants de l'altra cara. El sentit del rodament sempre coincideix plenament amb la direcció del segment ossi mòbil, tant si es mou la peça convexa com la còncava, i té lloc en estructures incongruents. Lliscament: ocorre quan un mateix punt invariant d'una faceta articular entra en contacte amb punts nous de la faceta oposada. A major congruència articular, més component de lliscament apareixerà.

No obstant, per l'absència de superfícies perfectament congruents, el lliscament pur no existeix: s'associa sempre al rodament. ERROR FREQÜENT Confondre el sentit del rodament amb el del lliscament. Recorda que la direcció del rodament mai s'inverteix: sempre segueix el mateix sentit del moviment angular del segment ossi mòbil, independentment de la forma anatòmica de la seva superfície. Moviments Translatoris Articulars: Joc Articular La translació òssia es defineix com un moviment rectilini passiu executat de forma paral·lela al llarg d'un eix o en sentit paral·lel/perpendicular a un pla determinat.

No s'aconsegueix per acció muscular voluntària, sinó únicament mitjançant una força externa aplicada: Translació longitudinal: pot donar-se com a tracció (separació de les facetes enfrontades) o com a compressió (acostament de les superfícies). Translació en eix sagital: lliscament anteroposterior (ventral-dorsal). Translació en eix frontal: lliscament transversal (lateral-medial). El Pla de Tractament (PT) i Graus de Translació El concepte fonamental per ordenar les tècniques és el Pla de Tractament (PT). El PT se situa sempre recolzat sobre la superfície articular còncava, sense importar si la peça mòbil és la còncava o la convexa.

Qualsevol desplaçament s'executa prenent aquest pla de referència: Grau de Mobilització Acció Mecànica Efecte sobre els Teixits Grau 1 (soltar) Tracció articular d'amplitud mínima. Increment espacial gairebé inapreciable; anul·la la pressió interna. Grau 2 (tensar) Tensió progressiva de les estructures articulars. Elimina la laxitud basal (slack) tensant completament els teixits periarticulars. Grau 3 (elongar) Força d'estirament superior sostinguda. Estira activament les parts toves periarticulars fins a percebre una parada ferma. COMPROVA-HO 3 On es localitza físicament el Pla de Tractament (PT) d'una articulació?

Tracció i compressió: maniobres aplicades en sentit estrictament perpendicular al PT. 1 Lliscament terapèutic: maniobres executades paral·lelament a la superfície del PT. 2 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 4 ESQUEMA Classificació funcional de les articulacions IDEES CLAU Les articulacions diartrodials es divideixen mecànicament segons els seus graus de llibertat (d'1 a 3 eixos). La curvatura de les superfícies convexes sempre és més accentuada que la de les còncaves, produint una incongruència natural. El sentit del rodament sempre s'orienta en la mateixa direcció que el segment ossi mòbil.

El pla de tractament (PT) queda invariablement ubicat damunt de la superfície articular còncava. Els graus de moviment translatori van des de soltar la pressió (Grau 1), passant per eliminar l'slack (Grau 2), fins a elongar els teixits tous (Grau 3). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es diferencia la posició de repòs articular de la posició funcional? 5. Què succeeix mecànicament quan s'aplica una translació de Grau 2?

Sinartrosi Immòbils: sinfibrosi, sincondrosi, sinostosi Anfiartrosi Lleugerament mòbils Diàrtrosi Completament mòbils 1 grau de llibertat Trocoides i troclears 2 graus de llibertat Condílies i selles de muntar 3 graus de llibertat Enartrosis i artròdies Sisarcosi Falses articulacions per plans musculars Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 5 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin tipus d'articulació té 2 graus de llibertat mecànics? 7. Quina característica geomètrica presenten les superfícies articulars corporals? 8. Respecte a quin element es posiciona sempre el Pla de Tractament? 9.

Com actua el sentit del rodament respecte al moviment de l'os? 2 Avaluació Articular, Regla Còncau-Convex i Patologia del Moviment EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les sensacions terminals fisiològiques de les patològiques. Aplicar amb precisió la regla còncau-convex per trobar la direcció terapèutica del lliscament. Distingir un patró clínic de lesió intraarticular davant d'una lesió muscular o extraarticular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Si una persona té dificultat per elevar el braç (abducció), per què la mobilització manual es fa empenyent el cap de l'húmer cap avall?

L'avaluació articular constitueix el procediment diagnòstic mitjançant el qual es determina la qualitat, la quantitat i les restriccions del desplaçament ossi fisiològic i accessori. Avaluació dels Moviments Angulars: Qualitat i Quantitat Durant el moviment angular, el fisioterapeuta ha de detectar mitjançant la palpació com transcorre tot l'arc recorregut, verificant aspectes essencials: Fluïdesa del gest mecànic.

Sisarcosis i amfiartrosis a) Condílies i en sella b) Trocoides i troclears c) Enartrosis i artròdies d) Són completament congruents a) La còncava és més corba b) La convexa té més corba c) Tenen curvatures rectilínies constants d) Sobre la superfície còncava a) Perpendicular a l'eix sagital b) Paral·lel a la diàfisi c) Sobre la superfície convexa d) Coincideix sempre amb el moviment a) És oposat si mou convex b) Depèn del grau de l'slack c) És oposat si mou còncau d) Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 6 Absència total de rebots elàstics anòmals. Absència de topalls o retencions sobtades. Absència de sorolls o crepitacions palpables.

Absència de dolor durant el recorregut. La sensació terminal fisiològica (fi de carrera articular no lesiu) és per naturalesa indolora, manifesta una resistència elàstica i varia segons l'estructura implicada: Sensació Terminal Causa Anatòmica Exemples Clínics Típics Tova Estirament o xoc de parts toves. Flexió dorsal de turmell o aproximació muscular en flexió del genoll. Ferma Estirament de càpsula articular i lligaments. Rotació interna i externa de l'húmer o del fèmur. Dura Topall ossi directe o bloqueig cartilaginós rígid. Extensió completa del colze (xoc olecranià).

Pel que fa a la quantitat de moviment, es mesura la mobilitat fisiològica amb un goniòmetre de braços articulats (rang habitual de 0° a 180°). Si l'arc està alterat, es diagnostica una limitació per hipomobilitat o un excés patològic per hipermobilitat. COMPROVA-HO 11 Quina és la sensació terminal normal de l'extensió del colze i a què es deu? Avaluació Translacional i Alteracions del Joc Articular Per avaluar el joc articular intern es practica una tracció o lliscament en Grau 2 fins a percebre la primera aturada mecànica dels teixits: Hipomobilitat: la primera parada arriba abans del recorregut previst per un escurçament patològic dels elements periarticulars.

Hipermobilitat: la primera parada es retarda significativament per una laxitud tissular acusada. L'aplicació d'un Grau 3 de tracció/lliscament està estrictament contraindicada en presència d'hipermobilitat. Sensació terminal patològica: esdevé menys elàstica i molt més ferma. Les seves causes radiquen en cicatrius restrictives, un to muscular excessivament augmentat o l'escurçament fibròtic de càpsula i lligaments.

Mètodes per Detectar el Sentit del Lliscament Restringit Per identificar quina translació es troba bloquejada, s'empren dues estratègies clíniques complementàries: Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 7 DEFINICIÓ: REGLA CÒNCAU-CONVEX Regla convexa (sentit contrari): quan la carilla mòbil és la convexa, el sentit del lliscament és oposat al moviment ossi angular. Si l'abducció glenohumeral (moviment cranial de l'húmer) està limitada, el lliscament restringit que cal tractar és el caudal. Regla còncava (mateix sentit): quan la carilla mòbil és la còncava, el sentit del lliscament coincideix plenament amb el moviment de l'os.

Si l'extensió de la interfalàngica (moviment dorsal) està limitada, el lliscament restringit se situa cap a dorsal. ERROR FREQÜENT Moure una articulació quan falla el lliscament fisiològic. Si el lliscament és inferior al rodament, forçar el moviment angular pot comprimir i pinçar estructures intraarticulars en un extrem i sobreestirar de forma lesiva la càpsula i els lligaments a l'altre extrem. Davant d'un arc dolorós, els moviments angulars estan contraindicats!

Diferenciació de les Limitacions Articulars Davant d'una pèrdua funcional cal distingir entre disfuncions d'origen intern de l'articulació i disfuncions de les estructures periarticulars: Paràmetre Clínic Disfunció Intraarticular Disfunció Extraarticular Teixits implicats Estructures no contràctils: càpsula, lligaments, bosses i beines sinovials. Estructures contràctils: músculs i tendons. Moviments actius i passius Dolorosos i/o limitats en el mateix sentit del moviment. Dolorosos i/o limitacions en sentit contrari. Moviments resistits isomètrics Completament indolors (no s'activen components articulars interns). Dolorosos per contracció muscular resistida.

Joc articular passiu (tracció/lliscament) Dolorós i/o marcadament limitat. Joc articular perfectament normal. COMPROVA-HO 12 Com es comporta el joc articular passiu en una disfunció de teixits contràctils extraarticulars? Test de lliscament (mètode directe): s'executen mobilitzacions de lliscament translatori en totes les direccions espacials possibles per identificar directament on rau la pèrdua de moviment. Requereix gran destresa manual. 1 Regla còncau-convex (mètode indirecte): dedueix la restricció de lliscament a partir del dèficit angular observat.

2 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 8 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Dèficit de lliscament El lliscament és menor que el component de rodament Forçament angular Execució de moviment actiu/passiu en arc dolorós Disfunció del lliscament fisiològic Pinçament articular Compressió d'estructures a un extrem ossi Sobreestirament tissular Tensió lesiva de càpsula i lligaments a l'altre extrem IDEES CLAU La sensació terminal fisiològica pot ser tova (parts toves), ferma (càpsula i lligaments) o dura (òssia), i sempre és indolora. Si la carilla mòbil és convexa, el lliscament translatori segueix un sentit oposat al moviment ossi angular.

Si la carilla mòbil és còncava, el sentit del lliscament coincideix amb el moviment angular de l'extremitat. Quan el component de lliscament falla respecte al rodament, cal evitar els moviments angulars a partir d'on comença l'arc dolorós per evitar danys per compressió o tracció tissular. Les disfuncions intraarticulars mostren dolor en el joc articular passiu i moviments resistits lliures de dolor, a diferència de les extraarticulars. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Segons la regla còncau-convex, cap a on llisca la superfície articular de l'extremitat si la peça mòbil és convexa i es desplaça cap a anterior? 14.

Per què està contraindicat el Grau 3 de mobilització translacional en articulacions hipermòbils? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin teixit provoca una sensació terminal fisiològica ferma? 16. En moure una carilla convexa cap amunt, cap a on s'orienta el lliscament? Càpsula articular i lligaments a) Infecció de la borsa sinovial b) Aproximació de masses toves c) Xoc ossi directe d) Cap amunt (cranial) a) Es manté immòbil b) En sentit rotatori c) Cap a baix (caudal) d) Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 9 17. Quin patró clínic és propi d'una lesió intraarticular no contràctil? 18.

Què succeeix en una articulació quan la primera parada arriba anticipadament? 3 Principis Pràctics i Tècniques de Teràpia Manual Articular EN ACABAR SABRÀS Estructurar cronològicament una sessió de teràpia manual segons el protocol establert. Distingir les característiques tècniques, temporals i funcionals entre una MPS i una MPE. Identificar les indicacions i contraindicacions clíniques segons el grau translacional de mobilització. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què en una maniobra passiva específica (MPE) cal mantenir la força (T2) durant 7 segons en comptes dels 2 segons d'una mobilització simple?

La teràpia manual comprèn el repertori de procediments i accions terapèutiques o preventives exercides manualment sobre teixits ossis, musculars i conjuntius. El seu propòsit és generar reaccions fisiològiques directes o reflexes capaces d'equilibrar i normalitzar les estructures alterades. Bases del Tractament i Fases de la Sessió Per restaurar una disfunció intraarticular, la intervenció ha de recuperar els components biomecànics de rodament i lliscament essencials per a un moviment exempt de dolor. La utilització conjunta de tracció i lliscament millora els rangs angulars actius, passius i funcionals, restituïx el joc articular translatori i redueix el dolor.

Una sessió protocol·litzada de teràpia manual s'estructura de forma estricta en set passos correlatius: Moviments resistits dolorosos a) Limitació en sentit contrari b) Joc articular passiu dolorós c) Joc articular sempre normal d) Indica hipermobilitat tissular a) Indica absència d'slack b) Indica hipomobilitat articular c) Indica fractura òssia immòbil d) Valoració activa de les dues extremitats (comparativa bilateral). 1 Valoració passiva de les dues extremitats. 2 Tècniques de relaxació preparatòries. 3 Maniobres passives simples (MPS). 4 Maniobres passives específiques (MPE). 5 Revaloració mitjançant maniobres passives simples.

6 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 10 Postura, Ergonomia i Higiene Professional L'execució òptima dels procediments requereix atendre l'entorn assistencial: Posició del pacient: cal buscar una posició còmoda que alliberi de tensió les zones a intervenir respectant sempre la seva intimitat. La regió tractada ha d'estar descoberta, adaptant llitera, coixins, tovalloles, temperatura ambiental i el caliu de les mans del terapeuta. Ergonomia del terapeuta: ha de permetre el contacte visual per vigilar contínuament el pacient.

Per minimitzar la fatiga i prevenir lesions professionals cal evitar les torsions de tronc, mobilitzar aprofitant el pes del propi cos, mantenir una base de sustentació ampla i respectar les corbes fisiològiques del raquis, procurant el màxim confort durant les maniobres. Higiene i comunicació: la imatge sanitària ha de ser impecable, amb cabells recollits, uniforme net, i ungles curtes, netes i cuidades. Cal fer servir un llenguatge entenedor que reforci la confiança, recordant que tota acció que desperti dolor agut ha de ser immediatament interrompuda. COMPROVA-HO 20 Quina és la regla fonamental d'actuació davant l'aparició de dolor durant una maniobra de mobilització manual?

Terminologia Instrumental: Fixació, Preses i Contrapreses L'aplicació mecànica eficaç requereix controlar els punts de contacte segons els conceptes següents: Fixació: s'aplica sobre la peça òssia proximal respecte a l'articulació objectiu. S'efectua manualment, aprofitant el cos del terapeuta/pacient o emprant cingles immobilitzadores per evitar compensacions i assegurar la puresa del moviment. Presa: subjecció manual que exerceix el terapeuta damunt del segment corporal a mobilitzar: Presa de braç de palanca curt: contacte molt pròxim a la interlínia articular; proporciona màxim control del micromoviment. Presa de braç de palanca llarg: contacte allunyat de l'articulació.

Contrapresa: recolzament situat a l'extrem distal del segment a moure. Aplica una força d'igual magnitud i direcció que la presa, però oposada en sentit. Ritme: cadència temporal del desplaçament. Pot ser un ritme viu (fàcilment adaptable a la tolerància del teixit) o un ritme lent (indispensable per garantir l'exactitud del micromoviment translatori). Classificació de les Maniobres Passives La intervenció passiva es divideix en accions generals de manteniment o abordatges analítics d'elongació capsular: Maniobres finals de relaxació.

7 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 11 Maniobra Passiva Simple (MPS) El seu objectiu principal és avaluar la quantitat i qualitat de moviment, així com conservar el rang articular disponible sense forçar topalls. Se sol·licita normalment una única articulació respectant la fisiologia normal i amb la musculatura en repòs. S'inicia en posició neutra i viatja suaument fins al final del recorregut funcional existent, emprant habitualment un braç de palanca llarg. CADÈNCIA TEMPORAL DE LA MPS La MPS es distribueix en 4 fases temporals: T1: temps d'anada (2 segons). T2: període de manteniment al límit actual (2 segons). T3: temps de retorn a l'origen (2 segons).

T4: temps de repòs abans del proper cicle ( segons). La relació de treball i descans compleix la igualtat: i el ritme global és viu o adaptat. Un subtipus remarcable de MPS són les circumduccions. Són maniobres agradables que mantenen l'arc de moviment, relaxen els teixits tous i serveixen com a preparació prèvia o fase de tancament d'altres tècniques. Es fan a un ritme més viu. Maniobra Passiva Específica (MPE) Té com a finalitat primordial mantenir i guanyar rang articular en presència d'una limitació establerta. Mitjançant la posada en tensió de càpsula i lligaments s'aconsegueix elastificar els teixits periarticulars escurçats.

La força d'execució és molt superior a la de les MPS i requereix gairebé sempre un braç de palanca curt. Traccions: requereixen relaxació muscular. Poden ser diafisàries (segueixen l'eix longitudinal de la diàfisi de l'os) o pures (orientades segons l'eix anatòmic del coll ossi). Generen descompressió o descoaptació articular, fet que redueix el dolor (Grau 1 i 2), optimitza la nutrició i trofisme del cartílag per bombeig de pressions internes i facilita el desplaçament articular.

Normes d'aplicació: no incrementar la força si s'adopta una postura antiàlgica, evitar mobilitzar més d'una articulació alhora i utilitzar un ritme lent ( , on segons per donar temps a la deformació tissular, amb un temps T4 lliure segons resposta). Lliscaments: parteixen de la posició de repòs o repòs actual i avancen lentament cap a la restricció sense desencadenar dolor. Es repeteixen habitualment entre 3 i 5 vegades, mantenint un temps segons. Es poden combinar amb una tracció Grau 1 sostinguda. La direcció respecta escrupolosament la regla còncau-convex.

Intensitat Translacional Objectius Terapèutics de la Intervenció Grau 1 Disminuir el dolor articular i anul·lar forces internes de compressió. T4 = T1 + T2 + T3 = 6 T1 = T2 = T3 T2 > T3 > T1 T2 dura aproximadament 7 T2 de 7 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 12 Intensitat Translacional Objectius Terapèutics de la Intervenció Grau 2 Avaluar la qualitat i amplitud del moviment, reduir la simptomatologia àlgica i mantenir o guanyar recorregut. Grau 3 Avaluar la sensació terminal de les parts toves i recuperar rang articular mitjançant deformació elastoplàstica. ERROR FREQÜENT Mantenir el temps T2 de la MPE curt com en una MPS.

En les tècniques específiques (MPE), el temps de manteniment T2 ha de perllongar-se almenys 7 segons ( ). Si no es respecta aquest temps, els lligaments i la càpsula no arriben a relaxar la seva resistència viscosa i no s'aconsegueix guanyar rang articular.

Indicacions i Contraindicacions Generals de la Teràpia Manual La prescripció terapèutica d'aquestes metodologies està clarament delimitada pels teixits afectats i el grau de força aplicat: Indicacions: hipomobilitat articular, sensacions terminals anòmales, hipermobilitats (mitjançant tècniques d'estabilització i control sense estirament Grau 3), disfuncions musculars, miotendinoses o de caràcter lligamentós i alleujament del dolor mecànic. Contraindicacions: els Graus 1 i 2 poques vegades presenten contraindicació.

En canvi, el Grau 3 està absolutament contraindicat en: processos neoplàsics, inflamacions agudes, infeccions actives, osteopènia o fragilitat òssia, alteracions vasculars greus, ruptures lligamentoses recents, ferides o lesions cutànies obertes, estats d'hipermobilitat congènita o adquirida, i sempre que aparegui un dolor intens en mobilitzar. COMPROVA-HO 21 Quines són les contraindicacions clíniques del Grau 3 de tracció i lliscament articular?

T2 > T3 > T1 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 13 PROCÉS Seqüència d'una sessió de teràpia manual IDEES CLAU L'estructura d'una sessió de teràpia manual comença i acaba amb valoració passiva i maniobres de relaxació, seguint 7 passos ordenats. La fixació s'aplica al segment ossi proximal respecte a l'articulació sotmesa a tractament. Les maniobres passives simples (MPS) utilitzen un braç de palanca llarg, ritme viu i un temps homogeni (T1=T2=T3=2 segons, T4=6 segons). Les maniobres passives específiques (MPE) fan servir palanca curta, una força superior i una tensió mantinguda a T2 de 7 segons.

El Grau 3 translatori mai s'ha d'aplicar en hipermobilitat, infeccions, neoplàsies, osteopènia o processos inflamatoris aguts. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. En què es diferencien temporalment els components T1, T2 i T3 d'una MPS respecte a una MPE? 23. En què es diferencia una tracció diafisària d'una tracció pura segons l'orientació del seu eix? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin és l'objectiu principal de la Maniobra Passiva Simple (MPS)? 1. Valoració inicial Exploració activa i passiva bilateral 1 2. Preparació Maniobres suaus de relaxació 2 3. MPS Maniobres passives simples de manteniment 3 4.

MPE Tècniques passives específiques (tracció/lliscament) 4 5. Revaloració i tancament Reavaluació amb MPS i relaxació final 5 Mantenir el rang articular existent a) Elongar càpsula escurçada b) Trencar adherències intraarticulars c) Provocar una parada dura d) Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 14 25. Quin braç de palanca és prioritari per a la Maniobra Passiva Específica (MPE)? 26. Quin és el temps de repòs (T4) recomanat en una MPS típica? 27. En quina situació patològica està formalment contraindicat el Grau 3 de teràpia manual?

4 Resum per repassar Articulacions i Cinemàtica Articular Concepte Què és Sinartrosi Articulacions immòbils dividides segons el teixit en sinfibrosi, sincondrosi i sinostosi. Anfiartrosi Articulacions cartilaginoses lleugerament mòbils. Diàrtrosi Articulacions sinovials mòbils d'1 grau (troclears, trocoides), 2 graus (condílies, en sella) o 3 graus de llibertat (enartrosis, artròdies). Sisarcosi Falsa articulació formada per plans de lliscament muscular (subdeltoidea i escapulotoràcica). Incongruència articular Asimetria anatòmica universal en què la carilla convexa té sempre més curvatura que la carilla còncava.

Posició zero Posició anatòmica de partida per a la valoració goniomètrica (braços als costats i palmes cap a les cuixes). Posició de repòs Posició amb màxima relaxació periarticular, menor contacte entre carilles i major joc articular intern. Posició funcional Posició més útil de l'articulació en presència de patologia (emprada en guixos i artròdesis). Rodament Moviment on nous punts contacten amb nous punts; segueix sempre el mateix sentit del moviment del segment mòbil.

Sense cap tipus de presa a) Palanca de braç llarg b) Palanca de braç curt c) Palanca mixta contralateral d) 12 segons a) 2 segons b) 6 segons c) 7 segons d) Absència de dolor articular a) Tensió muscular perllongada b) Osteopènia i inflamació aguda c) Hipomobilitat articular crònica d) Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 15 Concepte Què és Lliscament Moviment on un mateix punt contacta amb nous punts; acompanya sempre el rodament per la manca de congruència perfecta. Pla de tractament (PT) Pla biomecànic de referència situat invariable damunt de la superfície articular còncava.

Avaluació Articular i Regles de Lliscament Concepte Què és Sensació terminal tova Aturada elàstica per estirament de teixits tous o xoc de masses musculars (flexió de genoll). Sensació terminal ferma Aturada elàstica consistent deguda a la tensió de la càpsula i lligaments (rotacions d'húmer o fèmur). Sensació terminal dura Aturada rígida provocada pel xoc directe d'estructures òssies o cartilaginoses (extensió de colze). Regla convexa Principi pel qual si es mou la peça convexa, el lliscament articular s'orienta en sentit oposat al moviment ossi. Regla còncava Principi pel qual si es mou la peça còncava, el lliscament articular segueix el mateix sentit del moviment ossi.

Disfunció intraarticular Afectació d'estructures no contràctils amb joc articular passiu dolorós o limitat i contraccions resistides indolores. Disfunció extraarticular Afectació miotendinosa contràctil amb dolor en moviments resistits i joc articular passiu normal. Teràpia Manual: Tècniques i Paràmetres Concepte Què és Grau 1 (soltar) Tracció mínima que contraresta les forces de compressió articular sense generar separació apreciable. Grau 2 (tensar) Tensió que elimina la folgança periarticular (slack) sense arribar a elongar els teixits tous. Grau 3 (elongar) Tracció o lliscament d'estirament mantingut que deforma les estructures toves per guanyar recorregut.

Maniobra passiva simple (MPS) Mobilització amb palanca llarga i ritme viu ( , ) per conservar el rang articular disponible. T1 = T2 = T3 = 2 s T4 = 6 s Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 16 Concepte Què és Maniobra passiva específica (MPE) Mobilització analítica amb palanca curta i ritme lent ( ) per elastificar teixits i guanyar mobilitat. Contraindicacions Grau 3 Quadres clínics on no es pot aplicar elongació: neoplàsies, inflamacions agudes, infeccions, osteopènia, alteracions vasculars o hipermobilitat. T2 = 7 s Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 17 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè les superfícies òssies mai són completament congruents; la cara convexa té més curvatura que la còncava, forçant una combinació obligada de rodament i lliscament. 2. La superfície convexa posseeix sempre més corba que la superfície còncava antagonista, impedint una congruència geomètrica exacta entre les dues. 3. Es troba situat exactament sobre la superfície articular còncava, amb independència de quina de les dues superfícies sigui la que es desplaci durant la maniobra. 4.

La posició de repòs articular busca la màxima relaxació capsulolligamentosa i el menor contacte ossi, mentre que la funcional manté la capacitat de realitzar tasques útils malgrat que l'articulació estigui afectada per una patologia. 5. S'elimina la folgança o laxitud de les estructures periarticulars (slack), tensant els teixits sense arribar a elongar-los de forma acusada. 6. b) Condílies i en sella. Les articulacions condílies i en sella de muntar presenten dos eixos de moviment lliure. 7. c) La convexa té més corba. La superfície articular convexa posseeix sempre una corba més marcada que la seva contrapart còncava. 8. a) Sobre la superfície còncava.

Per definició biomecànica, el pla de tractament s'allotja sempre damunt de la carilla còncava. 9. a) Coincideix sempre amb el moviment. El rodament segueix sempre la mateixa direcció en què es desplaça el segment ossi mòbil. 10. Perquè el cap de l'húmer és una superfície convexa; segons la regla còncau-convex, quan el moviment de l'os és cap amunt, el lliscament accessori ha de produir-se en sentit contrari (caudal). 11. És una sensació dura, provocada per l'aproximació i xoc mecànic directe de les estructures òssies o cartilaginoses. 12. Es manté completament normal, ja que les estructures no contràctils (càpsula i lligaments) estan intactes. El dolor apareix en els moviments resistits. 13.

Llisca en sentit oposat, és a dir, cap a posterior. 14. Perquè aquestes articulacions ja posseeixen una laxitud patològica dels teixits periarticulars, i l'elongació del Grau 3 augmentaria la inestabilitat. 15. a) Càpsula articular i lligaments. L'estirament dels components capsulars i lligamentosos confereix la típica sensació terminal ferma. 16. d) Cap a baix (caudal). La regla convexa estipula que el sentit del lliscament és sempre invers al sentit del desplaçament angular ossi. 17. c) Joc articular passiu dolorós. En lesions intraarticulars, el joc passiu (tracció i lliscament) està directament alterat o desperta dolor, mentre que la contracció muscular isomètrica és indolora. 18.

c) Indica hipomobilitat articular. Una aturada prematura reflecteix un escurçament dels components periarticulars, diagnòstic d'hipomobilitat. 19. Perquè per elastificar i elongar teixits periarticulars rígids o escurçats com la càpsula i els lligaments cal sotmetre'ls a una deformació mecànica sostinguda en el temps. 20. Qualsevol maniobra que desperti dolor directe ha de ser interrompuda de manera immediata pel terapeuta. Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 18 21. Processos tumorals (neoplàsies), infeccions, inflamacions agudes, osteopènia, problemes vasculars, lligaments trencats, ferides cutànies obertes, hipermobilitat i aparició de dolor intens. 22.

En la MPS els tres temps són iguals ( s), mentre que en la MPE el temps és asimètric amb predomini del manteniment ( ), allargant-se T2 fins a 7 segons. 23. La tracció pura segueix l'eix anatòmic del coll de l'os (típica en maluc o espatlla), mentre que la diafisària segueix l'eix del cos llarg de la diàfisi òssia. 24. a) Mantenir el rang articular existent. La MPS té com a fi avaluar la mobilitat i mantenir el rang disponible sense pretendre forçar límits patològics. 25. c) Palanca de braç curt. La MPE empra braç de palanca curt aplicat molt a prop de l'articulació per guanyar rang amb seguretat. 26. c) 6 segons.

Com que i cadascun dels tres primers temps dura 2 segons, T4 equival a 6 segons. 27. c) Osteopènia i inflamació aguda. L'osteopènia i la presència de processos inflamatoris aguts constitueixen contraindicacions totals per a l'elongació en Grau 3. T1 = T2 = T3 = 2 T2 > T3 > T1 T4 = T1 + T2 + T3 Fisiologia Articular i Teràpia Manual: Apunts Fonamentals 19