Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen | Infermeria

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS COMUNICACIÓ I TIC Grau en Infermeria Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Comunicació i TIC per a Infermeria: comunicació no verbal, estil Vancouver, IMRyD, presentacions, CV, entrevista i gestió de conflictes. APREN.AI Índex 1 Fonaments i models de la comunicació humana 1. Delimitació conceptual: comunicació enfront d'informació 2. Axiomes de la comunicació i tipus de relació 3. Funcions de la comunicació 4. El procés sistemàtic de Zayas i les pèrdues de transmissió 5.

Barreres comunicatives i conductes interferents 2 Habilitats verbals, escolta activa i assertivitat Nivells de llenguatge i fluïdesa verbal L'escolta activa i les seves tipologies Empatia: fonaments, límits i diferència amb la simpatia Tècniques de comunicació: parafraseig, reforç i resum L'assertivitat i els estils de resposta comunicativa 3 Comunicació no verbal i ètica del tracte humà Canals de la comunicació no verbal i fórmula de Mehrabian Dimensions no verbals: cinèsica, paralingüística, proxèmica i mirada Qualitats d'un perfil comunicador eficaç El tracte humà i els Drets Humans fonamentals Diferenciació d'accions: bon tracte enfront de maltracte Dimensió ètica: model centrat en la persona vs centrat en l'objecte 4 La presentació oral formal i la por escènica Fases de preparació d'una presentació formal Treball col·laboratiu: equip davant de grup Criteris de disseny del suport visual La por escènica: definició i factors desencadenants Estratègies de desactivació i control 5 L'article científic: estructura, tipologies i lectura crítica La comunicació científica i les tipologies d'articles Nivells de publicació del coneixement Cerca documental i pautes de lectura crítica L'estructura inicial: títol, autoria, paraules clau i resum L'estructura IMRyD i els temps verbals 6 Cites i referències bibliogràfiques: l'estil Vancouver Fonaments de la citació i marc conceptual Principis mecànics de l'estil Vancouver El Digital Object Identifier (DOI) i tipologies documentals Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 1 7 El procés d'inserció laboral: currículum vitae i entrevista 1.

El currículum vitae i els criteris bàsics d'elaboració 2. Continguts del currículum i la carta de presentació 3. L'entrevista laboral: estructura i preparació 4.

Comunicació estratègica i criteris d'avaluació 8 Teoria i resolució de conflictes: el model de Galtung Naturalesa i conceptualització del conflicte Components observables i elements subjacents La perspectiva multinivell de Johan Galtung Enfocament destructiu davant enfocament constructiu Barreres en la comunicació i resolució Procés tradicional i perfil del mediador La teoria de la transcendència de Galtung 9 Resum per repassar Fonaments i models de la comunicació Habilitats verbals, no verbals i tracte humà Presentacions orals i inserció laboral Article científic, estil Vancouver i conflictes Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 2 1 Fonaments i models de la comunicació humana EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes de comunicació i informació a partir de la bidireccionalitat Diferenciar un axioma d'un dogma i reconèixer els nivells racionals i relacionals del missatge Classificar les quatre funcions bàsiques de la comunicació segons Rodríguez Marín i Zayas Identificar les fases del procés sistemàtic de Zayas i les barreres que generen pèrdua d'informació PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un cartell ple d'instruccions en un passadís sovint no aconsegueix que la gent les compleixi com ho faria una conversa directa?

La comunicació humana constitueix la base fonamental de qualsevol interacció social i professional. Lluny de ser una simple emissió de dades, és un procés complex i dinàmic d'intercanvi de significats que construeix relacions entre persones. ESQUEMA Estructura del curs de Comunicació i TIC 1. Delimitació conceptual: comunicació enfront d'informació Etimològicament, el terme comunicació prové del llatí communis, que significa comú. Aquest terme reflecteix la idea de posar en comú, compartir o establir una comunitat de sentit mitjançant un codi compartit entre emissors i receptors.

Bases de la comunicació Models, axiomes i habilitats Fonaments i models Axiomes, nivells i Zayas Habilitats i expressió Escolta activa, assertivitat i no verbal Aplicacions professionals Presentacions i món laboral Presentació oral Estructura i por escènica Inserció laboral Currículum i entrevista Àmbit acadèmic i resolució Ciència, citació i conflictes Article i estil Vancouver Estructura IMRyD i bibliografia Resolució de conflictes Model i mètode de Galtung Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 3 Sovint es confonen els termes informació i comunicació, però presenten una diferència operativa decisiva basada en la interacció i la direccionalitat del flux: Criteri Informació Comunicació Direccionalitat Unidireccional (emissor a receptor) Bidireccional (intercanvi mutu) Naturalesa Conjunt organitzat de dades sense resposta necessària Procés interpersonal de relació i diàleg Interacció humana Inexistent o passiva Directa i activa mitjançant eines socials Exemple Un llibre imprès o un informatiu de televisió Un diàleg o debat entre dues o més persones DEFINICIÓ La comunicació és el procés interactiu i bidireccional mitjançant el qual dos o més subjectes comparteixen missatges, idees i estats d'ànim a través d'un codi comú, amb l'objectiu de generar comprensió mútua i influir en el comportament o la relació.

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal entre llegir una notícia en un diari i debatre-la amb un company? 2. Axiomes de la comunicació i tipus de relació Per comprendre la naturalesa dels intercanvis humans cal recórrer als principis comunament acceptats com a veritats evidents o axiomes. ERROR FREQÜENT Confondre axioma i dogma és una errada habitual d'examen. L'axioma es fonamenta en premisses lògiques o científiques que s'accepten per evidència racional, mentre que el dogma descansa exclusivament en fonaments morals o de fe sense requerir demostració empírica.

Dins de la teoria comunicativa destaquen els següents principis bàsics: Necessitat social primària: L'ésser humà no pot viure aïllat sense comunicar-se a causa de la seva condició intrínsecament social. Impossibilitat de no comunicar: Qualsevol conducta té valor de missatge. Un silenci, una mirada o una postura transmeten significat de manera inevitable. Doble nivell comunicatiu: Nivell cognitiu o racional: Correspon al contingut estricte del missatge, centrat en dades objectives amb lògica rigorosa.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 4 Nivell afectiu o relacional: Fa referència a com es diu el missatge, influït pel context ambiental, el to i el vincle entre els interlocutors. Atesa la posició dels participants, les relacions comunicatives s'estructuren en dues tipologies: Relació simètrica: Es produeix entre iguals que comparteixen un mateix nivell jeràrquic o estatus (per exemple, dos estudiants de la mateixa classe). Relació asimètrica: S'estableix entre persones amb diferent estatus, càrrec, rol o autoritat (per exemple, docent i estudiant, o responsable d'equip i empleat).

COMPROVA-HO 3 Per què una reunió de feina entre un gerent i un treballador constitueix una relació asimètrica encara que el to sigui cordial? 3. Funcions de la comunicació Segons les aportacions teòriques de Rodríguez Marín (1995) i posteriorment ampliades per Zayas (2011), l'acte comunicatiu acompleix quatre grans funcions: Funció Objectiu central Àmbits d'aplicació i trets Informativa Transmissió i recepció d'idees, coneixement i dades Construcció de coneixement, transmissió cultural, presa de decisions i actualització cientificotècnica.

Evocadora Connexió afectiva i expressió d'estats interns Aparició d'emocions, sentiments de tranquil·litat o passió, suport personal i acompanyament tant verbal com no verbal. Promotora Activació i mobilització de la conducta aliena Incitar a l'acció, motivar la recerca, estimular la dinàmica d'equips i promoure l'estudi o la presa d'apunts. Reguladora Normativització i control del comportament Adaptació a codis formals, estructures de jerarquia, pautes socials o de grup i guiatge reflexiu en organitzacions.

EXEMPLE En una classe universitària s'observen simultàniament les quatre funcions: el docent exposa un tema teòric (funció informativa), genera entusiasme o calma en l'aula (funció evocadora), anima a resoldre exercicis pràctics (funció promotora) i fa complir els torns de paraula segons la normativa acadèmica (funció reguladora). COMPROVA-HO 4 Quin tipus de funció comunicativa s'activa quan un cap recorda a l'equip les normes d'ús del correu corporatiu? Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 5 4. El procés sistemàtic de Zayas i les pèrdues de transmissió Segons el model proposat per P. M.

Zayas, la comunicació s'ha d'entendre com un cicle continu o bucle sistemàtic estructurat en fases correlatives: Esquema de les cinc etapes del procés sistemàtic de comunicació de Zayas. Durant aquest cicle es produeix una degradació acumulativa notable del contingut que cal tenir sempre en compte: PER RECORDAR-HO Del 100% que l'emissor pensa, només arriba a transmetre el 80%, i finalment el receptor només arriba a percebre i interpretar aproximadament el 50%. Per compensar aquesta pèrdua progressiva és imprescindible utilitzar múltiples canals expressius. Aquesta distribució reforça la importància dels canals expressius complementaris.

Com s'estudiarà a «Comunicació no verbal i ètica del tracte humà», les paraules per si soles cobreixen una fracció minoritària de l'impacte comunicatiu, mentre que el pes més rellevant recau en el llenguatge corporal i els trets paralingüístics. Codificació per l'emissor: L'emissor transforma una idea en un conjunt de signes verbals o no verbals dotats de sentit i credibilitat. 1 Transmissió intencionada: Emissió deliberada del missatge a través de canals concrets amb una finalitat determinada. 2 Recepció en sintonia: Arribada del senyal al receptor, el qual es disposa a percebre'l.

3 Descodificació condicionada: Interpretació del missatge per part del receptor, procés que depèn de la seva educació, aptituds i entorn sociocultural. 4 Retroalimentació (feedback): Retorn informatiu que valida si el missatge s'ha comprès de manera efectiva, tancant i reiniciant el bucle. 5 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 6 5. Barreres comunicatives i conductes interferents Una barrera comunicativa és qualsevol factor o obstacle que interfereix, distorsiona o atura el procés de transmissió i recepció d'un missatge en qualsevol moment del bucle: Físiques: Condicionants materials de l'ambient extern (excés de soroll, mala il·luminació, fred o calor intensa).

Biològiques: Limitacions orgàniques transitòries o cròniques (mal de cap, fatiga muscular, dèficits sensorials). Culturals: Discrepàncies derivades de codis simbòlics diferents, llenguatges divergents o normes de vestuari i cortesia no compartides. Psicològiques: Estats emocionals particulars, prejudicis, càrrega d'estrès o actituds defensives personals.

A més d'aquests condicionants externs o biològics, determinats comportaments dels interlocutors bloquegen la interacció: l'expressió deficient del contingut, la velocitat excessiva en parlar, la rigidesa mental (persones quadriculades), la competitivitat agressiva, la imposició de relacions de poder asimètriques o l'impersonalisme (tractar les persones com a simples xifres o expedients burocràtics). COMPROVA-HO 5 Quina classe de barrera comunicativa es dona quan un pacient amb migranya severa no pot concentrar-se en les instruccions del metge?

IDEES CLAU La comunicació és un procés bidireccional que busca posar en comú significats, a diferència de la informació, que és eminentment unidireccional. L'axioma es basa en raons lògiques i científiques indiscutibles, mentre que el dogma s'assenta en creences i fonaments morals. Segons la teoria clàssica de la comunicació, és impossible no comunicar i tot intercanvi presenta un nivell de contingut i un de relacional. La comunicació acompleix quatre funcions fonamentals: informativa, evocadora, promotora i reguladora. En el bucle sistemàtic de transmissió es perd contingut: del 100% pensat, es transmet el 80% i el receptor només en percep i descodifica un 50% aproximadament.

Les barreres físiques, biològiques, culturals i psicològiques, juntament amb l'impersonalisme, constitueixen els principals obstacles per a una comunicació eficaç. Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es distingeix essencialment un axioma comunicatiu d'un dogma? 7. Quina proporció teòrica del contingut originalment pensat arriba a descodificar finalment el receptor? 8. Com actua la retroalimentació o feedback segons el model sistemàtic de Zayas? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quina característica distingeix conceptualment la comunicació de la informació? 10.

Com es defineix un axioma en comparació amb un dogma? 11. Quin percentatge aproximat del pensament inicial arriba a interpretar el receptor? 12. Com es classifica una barrera comunicativa provocada per un dolor corporal agut? 2 Habilitats verbals, escolta activa i assertivitat EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells de llenguatge i els factors que intervenen en la fluïdesa i persuasió verbal. Identificar les tipologies d'escolta i els components nuclears de l'escolta activa. Contrastar els fonaments de l'empatia enfront de les conductes pròpies de la simpatia. Diferenciar els patrons verbals i corporals dels estils comunicatius passiu, assertiu i agressiu.

L'ús exclusiu de suports digitals a) L'absència total de codi compartit b) La bidireccionalitat amb interacció social c) La transmissió purament unidireccional d) Es fonamenta en raons morals a) Depèn de la fe dels receptors b) Es recolza en premisses lògiques o científiques c) Canvia segons la cultura de l'emissor d) Aproximadament el 100% a) Només el 7% b) Aproximadament el 50% c) Aproximadament el 80% d) Barrera cultural a) Barrera física b) Barrera psicològica c) Barrera biològica d) Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Si escoltar requereix silenci, per què la simpatia pot arribar a obstaculitzar la connexió amb qui pateix?

Nivells de llenguatge i fluïdesa verbal La comunicació verbal exigeix adaptar el registre lingüístic a l'entorn i als interlocutors. Aquesta competència es desplega a través de dos grans nivells de llenguatge: el formal i l'informal. Dins del nivell formal trobem el registre estàndard, el científic i el literari. Per contra, el nivell informal agrupa les modalitats col·loquial i vulgar. La fluïdesa verbal és l'agilitat per establir relacions lèxiques amb un vocabulari ampli, pronunciació clara i significats comprensibles, factors sovint condicionats per la cultura.

Aquesta habilitat inclou dues dimensions essencials en la seva emissió: Acció cognitiva: respon a la planificació mental sobre què es vol comunicar i com estructurar-ho formalment. Acció evocativa: busca connectar amb l'audiència, compartir experiències, agradar i evitar la indiferència mitjançant la voluntat expressiva. La interpretació del discurs presenta una dimensió interna (lligada a valors, prejudicis personals, educació i marc cultural) i una dimensió externa (mediada per rumors, deduccions, opinions, interessos particulars i barreres de l'entorn).

Per la seva banda, la capacitat de persuasió articula raonaments convincents i idees ordenades cap a una victòria dialèctica; no consisteix a dominar les emocions alienes, sinó a dominar el llenguatge propi. Els factors que afavoreixen la persuasió són el prestigi de l'emissor, la credibilitat, els coneixements del tema, la simpatia natural, el control emocional i l'interès manifestat cap a la matèria. COMPROVA-HO 14 Quina diferència hi ha entre l'acció cognitiva i l'acció evocativa de la fluïdesa verbal? L'escolta activa i les seves tipologies Saber escoltar atorga qualitat a la interacció i implica sincronitzar el cos amb expressions facials, contacte visual i atenció plena.

El procés complet de recepció transcorre per quatre etapes: percepció, interpretació, avaluació i resposta. Segons el focus de l'oient, es distingeixen diferents modalitats d'escolta: Modalitat Descripció de la conducta receptiva Selectiva Presta atenció exclusivament a una porció concreta del missatge emès. Discernitiva Es concentra en la raó lògica del discurs i no en la manera com s'expressa. Analítica Examina l'ordre seqüencial i el sentit global de la informació rebuda. Sintetitzada Recull dades únicament en funció del benefici o interès personal immediat.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 9 Modalitat Descripció de la conducta receptiva Apreciativa Es limita a sentir de manera passiva sense aprofundir en el contingut. Activa Esforç conscient i sostingut per captar amb atenció tot el llenguatge de l'emissor. Empàtica Connecta amb el món emocional i l'experiència viscuda per l'altra persona. Els components bàsics de l'escolta activa exigeixen callar, mirar als ulls, concedir temps i paciència, observar què diu i com ho diu l'interlocutor, oblidar-se d'un mateix per capturar el missatge, no interrompre, abstenir-se de donar solucions prematures i mantenir una estricta absència de judicis morals o de valor.

COMPROVA-HO 15 En què es distingeix l'escolta discernitiva de l'escolta analítica? Empatia: fonaments, límits i diferència amb la simpatia L'empatia requereix esperar en silenci que el procés emocional aliè es desenvolupi sense interrupcions. Des de la perspectiva neurobiològica, les emocions són substàncies químiques que reforcen experiències i, atès el seu caràcter bioquímic, presenten oscil·lacions naturals. Mentre que les idees, creences i l'ego tendeixen a aixecar barreres, les neurones mirall constitueixen la base biològica de l'empatia, facilitant la connexió humana.

El punt de partida empàtic és la presència: percebre i fer notar que s'està disponible per a l'altre, sense exigir necessàriament coincidència física. El patiment és estrictament subjectiu; per tant, el receptor ha de comprendre'l des del prisma de qui el pateix i no des dels paràmetres propis. Això requereix autogenealogia i autoconeixement: no podem reconèixer les necessitats o pors alienes si ignorem les pròpies, evitant sempre la incoherència entre el pensament i l'acció externa. Aquesta connexió té com a límit el respecte cap a la pròpia capacitat d'ajuda, sense confondre's amb la simple aprovació.

Criteri comparatiu Empatia Simpatia Propòsit principal Connectar i comprendre l'experiència de l'altre Desconnectar o buscar aprovació ràpida Objectiu de l'escolta Escolta orientada a la comprensió Escolta orientada a oferir una resposta Focus d'atenció Centrada en la persona i la seva emoció Centrada en la solució i les paraules Aprenentatge i canal Requereix aprenentatge; canal no verbal prominent Espontània; canal preferentment verbal Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 10 Criteri comparatiu Empatia Simpatia Judici i posició No jutja ni exigeix acord; no és necessàriament mútua Jutja, dóna la raó i tendeix a ser mútua Plànol d'interacció Plànol emocional profund Plànol intel·lectual superficial COMPROVA-HO 16 Per què l'empatia no implica necessàriament estar d'acord amb l'interlocutor?

Tècniques de comunicació: parafraseig, reforç i resum Per assegurar una comunicació eficaç es fan servir tres eines verbals estructurades que verifiquen el missatge i ofereixen retroalimentació a l'emissor: Parafraseig: expressar amb les nostres pròpies paraules allò que l'altre acaba de transmetre per comprovar la comprensió i evitar malentesos (per exemple: «Aleshores, segons entenc...»). Tècnica del reforç: reconeixement explícit i aprovació del discurs de l'altre que demostra seguiment actiu i atorga valor a la seva exposició, allunyant-se del simple afalagament buit.

Tècnica del resum: recapitular periòdicament els punts clau del discurs per validar la comprensió mútua i detectar si cal algun aclariment (per exemple: «Aviam si l'he entès bé fins aquí...»). ERROR FREQÜENT Confondre el parafraseig amb fer un resum extens o repetir com un lloro paraula per paraula. Parafrasejar no és sintetitzar tot el discurs ni calcar frases exactes de l'emissor; consisteix a reelaborar la idea central amb vocabulari propi per verificar que s'ha copsat el sentit exacte del missatge.

L'assertivitat i els estils de resposta comunicativa L'assertivitat és una habilitat central de la comunicació interpersonal estretament vinculada a l'autoestima: un nivell baix d'autoestima sol reduir la conducta assertiva. Permet exposar opinions i arguments amb respecte mutu, defensant els drets individuals sense patir manipulacions ni manipular ningú. La persona assertiva no concep la conversa com una dinàmica de guanyar o perdre, sinó com una via per assolir acords des de la fermesa, la serenitat i l'acceptació dels errors propis i aliens.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 11 ESQUEMA Estils de resposta comunicativa Els trets diferencials entre les tres conductes comunicatives es manifesten tant en l'aspecte verbal com en el corporal: Dimensió Estil passiu Estil agressiu Llenguatge verbal Disculpes contínues, parla escassa per por d'interrompre Comunicació imperiosa, extensa i impositiva Proceder general Passa desapercebut, espera que endevinin els seus desitjos Exagera per mostrar superioritat, amenaça, assenyala amb el dit To de veu Dèbil, tremolós, volum baix i monòton Fort, fred, exigent i tallant Mirada Ulls baixos, caiguts, evita el contacte visual directe Ulls freds, desorbitats i penetrants Postura corporal Cerca suport aliè, cabut o vinclat Rígida, tensa, arrogant i alçada Extremitats Mans suades, tremoloses, moviments insegurs Punys tancats, gesticulació excessiva i invasiva Per contrast, l'estil assertiu s'expressa de manera natural, modula una veu ferma i càlida, manté un contacte visual franc i obert, adopta una postura dreta i relaxada, i acompanya el discurs amb moviments corporals serens i acollidors.

COMPROVA-HO 17 Quin és l'objectiu principal d'una persona assertiva en una discussió? Passiu Submissió, por i evitació del conflicte Assertiu Defensa respectuosa de drets i acords Agressiu Imposició, superioritat i hostilitat verbal Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 12 IDEES CLAU Els nivells de llenguatge es divideixen en formal (estàndard, científic, literari) i informal (col·loquial, vulgar). La fluïdesa verbal requereix tant planificació cognitiva com capacitat evocativa per mobilitzar l'atenció de l'altre. L'escolta activa recorre les fases de percepció, interpretació, avaluació i resposta sense emetre judicis de valor.

Biològicament, les emocions actuen com a substàncies químiques i les neurones mirall sustenten la resposta empàtica. L'empatia busca comprendre el patiment subjectiu des del marc de l'altre, diferenciant-se de la simpatia que busca agradar o solucionar. L'assertivitat s'arrela en l'autoestima i cerca acords equilibrats entre l'extrem passiu de submissió i l'agressiu d'imposició. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 18. En quines quatre etapes estructurades es desenvolupa el procés complet de l'escolta activa? 19. Quina diferència funcional existeix entre la tècnica del parafraseig i la del resum? 20. Quina relació s'estableix entre l'autoestima d'un individu i la seva capacitat assertiva?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin tipus d'escolta es focalitza en l'argument racional ignorant la forma en què es transmet? 22. Quina base biològica permet establir la connexió empàtica entre els individus? 23. Quin tret correspon exclusivament a la simpatia en contraposició a l'empatia? 24. Com actua corporalment una persona amb un estil comunicatiu passiu?

Escolta selectiva a) Escolta apreciativa b) Escolta discernitiva c) Escolta sintetitzada d) Les neurones mirall a) L'eix hormonal hipofisiari b) Els neurotransmissores de reforç c) L'escorça prefrontal d) No emet judicis a) Cerca donar la raó b) Escolta per comprendre c) Es mou en el plànol no verbal d) Assenyala amenaçadorament amb el dit a) Evita la mirada i sol estar cabuda b) Manté el contacte visual franc i obert c) Mostra una postura rígida i alçada d) Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 13 3 Comunicació no verbal i ètica del tracte humà EN ACABAR SABRÀS Identificar els percentatges de la fórmula de Mehrabian i les seves àrees d'impacte comunicatiu.

Distingir les quatre zones de distància proxèmica establertes per Edward T. Hall. Analitzar el valor relacional de la mirada i les connotacions emocionals del silenci. Contrastar el model d'atenció centrat en la persona respecte al model centrat en l'objecte. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Si les paraules representen allò que volem dir, per què sovint recordem millor com ens han fet sentir que no pas el discurs exacte? Canals de la comunicació no verbal i fórmula de Mehrabian L'impacte d'una interacció presencial depèn en gran part de com es transmet el missatge més que del seu contingut estricte.

Sovint s'oblida el detall exacte d'una frase, però es recorda clarament la sensació experimentada durant l'intercanvi. Segons la coneguda fórmula o piràmide de Mehrabian, en converses personals l'impacte es distribueix de forma asimètrica entre els canals: només un 7% de l'impacte prové de les paraules contingudes en el missatge verbal, mentre que més del 90% recau en els components vocals i corporals: Canal verbal (7%): paraules seleccionades i contingut lèxic. Canal paralingüístic o vocal (38%): atributs de la veu, entonació i modulació. Canal cinèsic o corporal (55%): postura, expressió del rostre i gestualitat corporal.

Gràfica de la distribució percentual de la comunicació segons Mehrabian. Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 14 ERROR FREQÜENT Atribuir a la fórmula de Mehrabian un valor del 7% per a qualsevol context comunicatiu és un error típic d'examen. Aquesta distribució percentual (7% verbal, 38% vocal, 55% corporal) s'aplica específicament a la transmissió d'emocions i actituds en converses personals, no a la retenció de dades tècniques o conferències formals.

Dimensions no verbals: cinèsica, paralingüística, proxèmica i mirada La comunicació no verbal s'articula mitjançant quatre sistemes principals d'expressió i regulació interpersonal: Comunicació cinèsica: comprèn l'activitat motriu corporal. Inclou els gests, la postura global del cos i l'expressió facial. Aquests elements transmeten estats emocionals interns i acompanyen el discurs verbal. 1 Comunicació paralingüística: analitza les qualitats no lingüístiques de l'emissió vocal. Integra la vocalització, el to, el volum, la claredat, l'harmonia, la velocitat i el ritme de la parla, a més de les pauses.

També abasta manifestacions sonores involuntàries o emocionals com el plor, el badall o el sospir, que revelen alegria, nerviosisme o tristor. 2 Comunicació proxèmica: disciplina que analitza la distància física que mantenen les persones durant l'acte comunicatiu. L'antropòleg Edward T. Hall va formular el 1963 una divisió en quatre franges d'interacció espacial, cadascuna amb un codi lingüístic adequat: Distància íntima: espai de màxima proximitat, propi de vincles familiars o afectius d'amor. Distància personal: utilitzada habitualment en converses entre coneguts i amistats. Distància social: establerta en contextos formals o davant de persones desconegudes.

Distància pública: pròpia de discursos davant de grans audiències o grups nombrosos. 3 Comunicació visual i mirada: la direcció i intensitat dels ulls connecten directament amb l'interlocutor. Els ulls humanitzen la relació; una mirada càlida denota respecte i atenció. Per contra, defugir el contacte visual nega la presència de l'altre, genera incomoditat, distanciament i redueix l'altre a la condició de no-persona. 4 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 15 Gràfica de sectors sobre l'impacte relatiu de veu, cos i paraules. Paral·lelament a la mirada, el silenci no és una absència neutra, sinó un vehicle comunicatiu ple de sentit.

Segons el context, pot expressar timidesa, por, desamor, temor, desesperança, ressentiment o desqualificació cap a l'interlocutor. COMPROVA-HO 26 Quina conseqüència relacional té evitar reiteradament la mirada de l'interlocutor durant una conversa? Qualitats d'un perfil comunicador eficaç Per assolir una comunicació constructiva, la persona emissora ha de reunir determinats trets de conducta i gestió relacional: Mantenir una actitud positiva, motivadora i càlida. Tenir cura expressa del llenguatge corporal i fer un ús conscient dels sentits. Demostrar assertivitat (vegeu «Habilitats verbals, escolta activa i assertivitat») i capacitat de tolerància.

Exercir l'empatia (vegeu «Habilitats verbals, escolta activa i assertivitat») tenint present l'entorn de la interacció. Aplicar la retroalimentació comunicativa (vegeu «Fonaments i models de la comunicació humana») contínua per verificar la recepció i el seguiment del missatge. Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 16 ESQUEMA Canals de la comunicació no verbal El tracte humà i els Drets Humans fonamentals El tracte humà es defineix com la manera de procedir o actuar cap a algú dins d'un vincle interpersonal.

Aquesta relació s'estructura al voltant de valors relacionals (confiança, solidaritat, reconeixement, amor, tolerància) i principis ètic-morals (dignitat humana, respecte, autonomia, llibertat i responsabilitat). Els Drets Humans configuren el marc normatiu innegociable d'aquest tracte. Es caracteritzen per ser: Universals: vàlids per a tothom sense excepció. Inherents a l'ésser humà: no s'atorguen ni s'apliquen de forma discrecional, sinó que pertanyen a la persona pel sol fet de néixer. Indispensables: necessaris per viure amb dignitat en la societat. Obligatoris: d'acatament i compliment estricte per part dels individus i dels estats.

Els pilars ètics definits en aquest marc comprenen la llibertat (dret d'escollir sense ser sotmès a judici), la justícia (distinta de la simple igualtat: reconeix i fa valer els drets particulars i atorga les eines necessàries perquè cadascú assoleixi els mateixos beneficis en condicions dignes), el respecte (reconeixement del valor intrínsec de cada persona), la responsabilitat (consciència que cada acte propi té repercussions en els altres), la solidaritat (sentiment d'unió mútua compartint obligacions) i la tolerància (acceptació i respecte cap a les idees, creences o accions alienes).

COMPROVA-HO 27 En què es distingeix la justícia de la simple igualtat segons els fonaments del tracte humà? Diferenciació d'accions: bon tracte enfront de maltracte La conducta interpersonal es materialitza mitjançant accions observables que construeixen o degraden el vincle humà: Cinèsica Gests, postures i expressions facials corporals Paralingüística To, volum, ritme, pauses i plor Proxèmica Les quatre distàncies d'Edward T. Hall Visual i silenci Contacte ocular i càrrega del silenci Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 17 Accions de bon tracte Accions de maltracte Saludar cordialment i anomenar la persona pel seu nom propi.

Mostrar indiferència o no oferir cap resposta a l'altre. Estar atent, escoltar i mostrar interès sincer per l'altre. Tutejar sense consentiment o infantilitzar l'interlocutor. Oferir una informació honesta, educada i respectuosa. Jutjar de manera preconcebuda i desqualificar. Evitar jutjar i construir espais de confiança mútua. Desconfiar sistemàticament i ser mal educat o esquerp. Respondre oportunament amb educació i amabilitat. Menysprear i basar la comunicació en relacions tòxiques. Practicar una comunicació plenament centrada en la persona. Focalitzar l'atenció exclusivament en la tasca o el procediment administratiu.

Dimensió ètica: model centrat en la persona vs centrat en l'objecte La qualitat moral d'una intervenció professional es defineix per la mirada adoptada envers l'usuari o pacient: tractar-lo com un subjecte amb drets o cosificar-lo com un instrument mecànic. Atenció centrada en la persona Atenció centrada en l'objecte Individualitat: reconeixement de la singularitat de cada ésser humà. Pèrdua de dignitat: tracte estandarditzat que anul·la la condició humana. Integritat: respecte per la globalitat física, psíquica i moral. Agressió verbal: ús de paraules o tons desqualificadors. Desitjos i interessos: presa en consideració de les preferències de l'altre.

Agressió psíquica o física: coerció, violència o intimidació. Emocions: acceptació dels estats d'ànim i expressió afectiva. Manipulació: instrumentalització de l'individu per a altres finalitats. Necessitats: resposta activa a les carències o demandes de la persona. Indiferència: passivitat, desatenció i fredor davant la vulnerabilitat. COMPROVA-HO 28 Quin és el risc de centrar una atenció exclusivament en l'objecte o el procés en lloc de la persona? Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 18 IDEES CLAU Segons Mehrabian, en la comunicació d'emocions el llenguatge corporal suposa el 55% de l'impacte i la veu el 38%, mentre que les paraules representen només el 7%. Edward T.

Hall va establir el 1963 les quatre distàncies de la proxèmica: íntima, personal, social i pública. La mirada i el silenci no són elements neutres: la mirada humanitza la trobada, mentre que el silenci expressa des de por fins a ressentiment. Els Drets Humans són universals, indispensables, obligatoris i inherents a l'ésser humà, constituint la base del tracte digne. El model d'atenció centrat en la persona prioritza la individualitat, integritat i emocions, oposant-se al model centrat en l'objecte caracteritzat per la indiferència i la pèrdua de dignitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 29. Quines són les quatre zones proxèmiques descrites per Edward T.

Hall i en quin context s'utilitzen principalment? 30. Per quina raó la desatenció de la mirada o la infantilització es consideren accions de maltracte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Quin percentatge d'impacte atribueix Mehrabian a les paraules en la transmissió personal d'actituds i emocions? 32. Segons la proxèmica d'Edward T. Hall (1963), quina distància s'empra habitualment amb desconeguts? 33. Quina característica és pròpia dels Drets Humans que fonamenten el bon tracte? 34. Quin dels següents elements pertany exclusivament al model d'atenció centrat en l'objecte?

Un 38% a) Un 7% b) Un 55% c) Un 90% d) Distància pública a) Distància íntima b) Distància personal c) Distància social d) Són condicionats a cada legislació a) Són atorgats segons mèrits socials b) Són d'aplicació exclusivament estatal c) Són inherents a la persona d) Reconeixement de necessitats a) Individualitat b) Pèrdua de dignitat c) Integritat d) Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 19 4 La presentació oral formal i la por escènica EN ACABAR SABRÀS Distingir operativament les característiques del treball en equip respecte al treball en grup. Aplicar els criteris tècnics de disseny per elaborar diapositives clares i eficaces.

Identificar els factors desencadenants i les manifestacions de la por escènica. Implementar tècniques cognitives i fisiològiques per gestionar l'ansietat davant del públic. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què memoritzar un discurs de memòria paraula per paraula augmenta la probabilitat de patir un bloqueig escènic? Una exposició acadèmica o professional requereix un procés estructurat que va des de la conceptualització fins a la posada en escena. Parlar en públic combina la gestió rigorosa de continguts, el disseny d'elements visuals i el control psicofisiològic de la conducta.

ESQUEMA Estructura de la presentació oral formal Fases de preparació d'una presentació formal La planificació d'una exposició oral s'organitza en tres etapes consecutives: gestió del contingut, disseny del suport i posada en escena. Fases de preparació Idees, diapositives i escenificació Treball en equip Interdependència i domini compartit Disseny del suport Regla d'una idea i claredat Por escènica Mecanisme defensiu i factors Estratègies de control Visualització, afirmacions i relaxació Selecció i organització d'idees: Es defineix el tema general i es desenvolupa en profunditat. Després se sintetitzen els punts rellevants segons el temps disponible i el públic objectiu.

L'objectiu consisteix a transmetre un missatge clar, adaptar l'atmosfera (científica, divulgativa o dinàmica), generar interès i donar resposta a l'auditori. 1 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 20 COMPROVA-HO 36 Quina és la diferència entre el desenvolupament del tema i la selecció d'idees per a l'exposició? Treball col·laboratiu: equip davant de grup Quan la presentació es prepara de forma col·lectiva, el mètode d'organització interna determina el resultat final davant del tribunal o l'audiència. Criteri Treball en grup Treball en equip Distribució de tasques Divisió fragmentada: cadascú fa la seva part de manera aïllada. Treball conjunt: posada en comú continuada.

Domini del contingut Desconeixement de la feina feta pels altres membres. Coneixement compartit: tothom sap explicar qualsevol part. Interdependència Independència funcional entre integrants. Interdependència funcional i responsabilitat compartida. Dinàmica comunicativa Coordinació bàsica per objectius o organització acordada. Confiança mútua, respecte, educació, assertivitat i gestió de conflictes. El treball en equip garanteix una exposició cohesionada. Si un orador té un contratemps, qualsevol company pot reprendre el discurs sense alterar la continuïtat. COMPROVA-HO 37 Per què la independència funcional és pròpia del treball en grup i no del treball en equip?

Criteris de disseny del suport visual El material de projecció és una eina de suport al discurs de l'orador, mai el discurs mateix. Una diapositiva sobrecarregada desvia l'atenció i perjudica la transmissió del missatge. Regla d'una idea per diapositiva: Cada pantalla ha de transmetre un únic concepte central ben estructurat. Volum de text: Cal limitar el contingut a un interval d'entre 6 i 12 línies de lletra per diapositiva, emprant frases curtes. Llegibilitat: S'han de fer servir lletres clares, netes i d'una mida prou gran perquè es llegeixin des de qualsevol punt de la sala.

Imatges funcionals: Els recursos gràfics han d'aportar valor explicatiu directe i mai actuar com a distractors visuals. Organització i suport visual: Es trien els suports tècnics necessaris per acompanyar el discurs sense substituir-lo ni distreure l'audiència. 2 Presentació escènica: Comprèn l'assaig pràctic, el control de l'espai i la sala, la preparació de les eines de projecció, la previsió d'un pla alternatiu (pla B) i l'ajust dels aspectes paralingüístics. 3 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 21 Harmonia estètica: Cal mantenir una coherència de color i estil visual, evitant animacions innecessàries que interrompin el ritme.

ERROR FREQÜENT Abocar paràgrafs sencers a la diapositiva per llegir-los durant l'exposició. La diapositiva no és el guió de lectura de l'orador, sinó una guia sintètica per a l'oient. Llegir el text trenca el contacte visual i avorreix l'audiència. COMPROVA-HO 38 Quants conceptes principals ha de transmetre una diapositiva segons els criteris de suport visual? La por escènica: definició i factors desencadenants DEFINICIÓ La por escènica és una resposta defensiva caracteritzada per alteracions en la dinàmica emocional i motriu, manifestada com una forma de timidesa davant del grup provocada per pensaments autolimitadors sobre el propi rendiment.

Aquesta reacció s'expressa en tres nivells diferenciats: Manifestacions fisiològiques: Respiració accelerada, sudoració, tensió corporal generalitzada, molèsties estomacals o urgència urinària. Manifestacions psicològiques: Errors de memòria, confusió d'idees, pensaments pessimistes autolimitadors i por al rebuig o a l'error. Manifestacions conductuals: Aparició de tics nerviosos i impulsos o conductes d'intent de fugida de la situació. L'aparició de l'ansietat escènica respon a cinc factors desencadenants concrets: Novetat: Haver d'afrontar una situació o un entorn que no es coneix prèviament. Sorpresa: L'aparició d'un fet inesperat durant l'acte comunicatiu.

Intensitat: El grau d'importància i transcendència que l'orador atribueix al repte. Desconeixement: La manca de domini o ignorància sobre la matèria que s'exposa. Inexperiència: L'escassa pràctica prèvia i la manca de vivències en situacions similars. COMPROVA-HO 39 Quins són els cinc factors que desencadenen la por escènica en una presentació oral? Estratègies de desactivació i control Per reduir la intensitat de la por escènica cal combinar tècniques de reestructuració cognitiva, assaig pràctic i relaxació corporal.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 22 PROCÉS Procés d'afrontament de la por escènica Aquestes eines inclouen els següents recursos: Afirmacions positives i autoanimació: Treball repetitiu de frases internes de capacitat (com ara «ho sé fer»), aplicat amb una intensitat proporcional al grau d'angoixa que s'experimenta. Visualitzacions guiades: Estimulació de l'hemisferi dret del cervell mitjançant la imaginació prèvia de l'escenari, el públic i la pròpia actuació satisfactòria.

L'hemisferi esquerre processa uns 40 bits d'informació per segon durant el discurs lògic, mentre que l'hemisferi dret reconeix el material visualitzat abans, cosa que disminueix l'impacte emocional negatiu i facilita conductes adaptatives. Assaig de conductes: Pràctica reiterada de l'exposició i domini absolut de les diapositives i dels temps establerts. Relaxació muscular: Tècnica corporal orientada a rebaixar la tensió fisiològica, generar sensació de benestar i disminuir els nivells d'ansietat abans d'iniciar la presentació.

PER RECORDAR-HO L'hemisferi esquerre gestiona la seqüència lògica del discurs (processament ràpid de paraules), mentre que el dret reconeix els patrons i imatges treballats prèviament mitjançant la visualització guiada.

Reconeixement de símptomes Detectar alteracions físiques o cognitives 1 Reestructuració cognitiva Afirmacions positives per frenar pensaments 2 Visualització guiada Activació de l'hemisferi dret 3 Relaxació muscular Reducció de la tensió corporal 4 Execució assajada Exposició amb suport i seguretat 5 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 23 IDEES CLAU Una presentació formal requereix tres fases bàsiques: selecció d'idees, disseny del suport visual i posada en escena amb pla alternatiu. El treball en equip es distingeix del treball en grup per la interdependència funcional, la responsabilitat compartida i el domini global del contingut per part de tothom.

Les diapositives han de seguir la regla d'una idea per pantalla, amb un text concís de 6 a 12 línies i recursos gràfics que no actuïn com a distractors. La por escènica és una resposta defensiva desencadenada per la novetat, la sorpresa, la intensitat, el desconeixement i la inexperiència. El control de l'ansietat s'aconsegueix combinant afirmacions positives, relaxació muscular, assaig reiterat i visualitzacions guiades per equilibrar el processament dels dos hemisferis. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 40. En què es diferencien les manifestacions físiques de les conductuals davant la por escènica? 41. Com actua la visualització guiada sobre el cervell segons el model dels hemisferis cerebrals?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42. Quin criteri és propi del treball en equip respecte al treball en grup? 43. Quin és el límit de línies recomanat per diapositiva per garantir la claredat visual? 44. Quin factor desencadenant de la por escènica es deu al valor subjectiu atribuït a la prova? 45. Quants bits per segon processa aproximadament l'hemisferi esquerre en una presentació?

Independència funcional entre els membres a) Coneixement global de tot el contingut b) Absència de responsabilitat compartida c) Divisió estricta de tasques sense coordinació d) Entre 1 i 3 línies a) Més de 25 línies b) Entre 15 i 20 línies c) Entre 6 i 12 línies d) Inexperiència a) Novetat b) Sorpresa c) Intensitat d) Uns 40 bits per segon a) Uns 100 bits per segon b) Uns 10 bits per segon c) Uns 400 bits per segon d) Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 24 5 L'article científic: estructura, tipologies i lectura crítica EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells de publicació primària, secundària, terciària i quaternària.

Formular correctament els elements inicials d'un article: títol, autoria, paraules clau i resum. Vincular cada apartat de l'estructura IMRyD amb la seva etapa metodològica i temps verbal corresponent. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Per què la metodologia d'un article s'escriu en pretèrit mentre que la discussió es redacta en present? La comunicació científica i les tipologies d'articles La recerca requereix transmetre les troballes de manera metòdica, precisa i verificable. En l'àmbit acadèmic, un article científic (sovint anomenat paper) és un informe escrit que descriu resultats originals d'investigació.

Publicar constitueix una acció consubstancial a la ciència: permet sotmetre el treball a escrutini i actualitzar els coneixements dels professionals. No tota la literatura disponible té la mateixa validesa. Cal destriar els treballs rigorosos d'aquells amb metodologies febles, mostres no representatives, objectius poc clars o manca d'originalitat. Segons el seu contingut, els articles es divideixen principalment en: Articles empírics: aporten dades primàries obtingudes mitjançant observació o experimentació directa (estudis originals). Articles teòrics: analitzen o sintetitzen coneixement existent; inclouen revisions de la literatura, estudis de cas i articles d'editorial.

Nivells de publicació del coneixement Segons la proximitat a la font d'origen i el nivell d'elaboració o difusió, la literatura científica s'organitza en quatre categories: Nivell Definició i contingut Exemples i característiques Primària Treballs de primera mà amb dades originals; mai abans publicats ni traduïts. Articles originals en revistes científiques amb revisió d'experts. Secundària Informació sintetitzada i abreujada a partir d'estudis primaris aliens. Bases de dades bibliogràfiques, índexs, resums i revisions sistemàtiques.

Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 25 Nivell Definició i contingut Exemples i característiques Terciària Compilació de fonts secundàries; sovint la identitat dels autors originals queda diluïda. Llibres de text generals, enciclopèdies mèdiques i manuals. Quaternària Informació científica adaptada per al públic general no especialitzat. Divulgació a la premsa, revistes informatives i portals divulgatius. COMPROVA-HO 47 Quina diferència principal hi ha entre una publicació primària i una de secundària?

Cerca documental i pautes de lectura crítica L'accés a literatura fiable requereix l'ús de cercadors especialitzats i bases de dades científiques (com Google Scholar, CINAHL, Cuiden o el portal ARE). Llegir un text científic difereix de la lectura d'un llibre divulgatiu o d'entreteniment. Aquest procés requereix un mètode analític i sistemàtic: PER RECORDAR-HO En biomedicina, la vigència temporal és un criteri essencial: les cites no haurien de superar els 5 anys d'antiguitat, llevat que es tracti de models clàssics o documents històrics.

L'estructura inicial: títol, autoria, paraules clau i resum La primera part d'un article determina si serà localitzat en cerques bibliogràfiques i si resultarà atractiu per al lector. Títol: és l'element més llegit. Ha de ser breu, concís i clar, amb una extensió màxima recomanada de 15 paraules. Cal evitar sigles, abreviatures i enunciats redundants com ara «Estudi sobre...» o «Comentaris a...». Autoria i afiliació: identifica les persones responsables de la investigació. El primer autor és l'investigador principal que lidera el treball, mentre que el darrer autor sol correspondre a la direcció del grup o a una supervisió destacada.

Cal utilitzar un format de nom homogeni a totes les publicacions, indicar la institució d'adscripció i aportar una adreça de contacte. Paraules clau (keywords): entre 3 i 10 termes que reflecteixen el contingut específic. S'escriuen en la llengua del text i en anglès. Han de pertànyer a vocabularis controlats o tesaurus, com ara el MeSH (Medical Subject Headings) o tesaurus d'infermeria com CINAHL o Cuiden. Primer examen estructural: explorar el disseny, el tipus d'estudi i l'organització general del text abans d'aprofundir-hi. 1 Identificació del focus: separar les idees centrals de les secundàries i determinar l'any de publicació i la trajectòria de l'equip investigador.

2 Avaluació del rigor formal: revisar les taules, les figures, les fonts utilitzades i les possibles mancances o biaixos de la metodologia. 3 Comprensió terminològica: emprar diccionaris tècnics per al vocabulari complex i vigilar els errors de comprensió provocats per traductors automàtics. 4 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 26 Resum (abstract): síntesi fidel i autònoma del treball en un sol paràgraf estructurat. La seva extensió canònica oscil·la entre 150 i 250 paraules. S'escriu en pretèrit, no ha d'incorporar informació nova, ni referències bibliogràfiques, ni abreviatures no definides.

COMPROVA-HO 48 Quina condició formal han de complir les paraules clau per optimitzar la recuperació de l'article? L'estructura IMRyD i els temps verbals El cos principal d'un article original segueix l'esquema IMRyD (Introducció, Mètodes, Resultats i Discussió), que reflecteix de forma directa les etapes del mètode científic: PROCÉS Correspondència entre mètode científic i estructura IMRyD Secció Pregunta clau Objectiu i contingut Temps verbal Introducció Per què s'ha fet? Planteja el problema, l'estat actual, els buits del coneixement, la rellevància i l'objectiu de l'estudi. No inclou resultats ni conclusions. Cita literatura prèvia. Present Material i mètode Com s'ha dut a terme?

Descriu el disseny, la població i la mostra, el context temporal, les variables, les anàlisis i els aspectes ètics per permetre la replicabilitat. Pretèrit Resultats Què s'ha trobat? Exposició objectiva de les dades obtingudes, complementada amb taules i gràfics. No inclou interpretacions ni judicis de valor. Pretèrit Introducció Comprendre el problema i fixar l'objectiu d'estudi. 1 Material i mètodes Establir la hipòtesi i recollir les dades de la mostra. 2 Resultats Presentar les dades empíriques de manera objectiva. 3 Discussió Interpretar les dades respecte a la literatura existent. 4 Conclusions Sintetitzar les aportacions finals de la investigació.

5 Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 27 Secció Pregunta clau Objectiu i contingut Temps verbal Discussió Què signifiquen les troballes? Interpreta els resultats a la llum dels objectius, compara amb la literatura prèvia i planteja aplicacions, buits i limitacions. Present Conclusions Quin és el balanç final? Aportació fonamental i generalitzacions derivades de l'estudi. Pot integrar-se a la discussió o aparèixer aïllada. Sense dades noves. Present Finalment, l'apartat de referències bibliogràfiques recull exclusivament els documents citats al text segons l'estil formal estipulat per la revista (vegeu «Cites i referències bibliogràfiques: l'estil Vancouver»).

ERROR FREQÜENT Un error habitual en els exàmens és confondre els temps verbals d'IMRyD. Les accions que l'investigador ja ha executat sobre la mostra (Metodologia) i les dades empíriques que va obtenir (Resultats) es redacten sempre en pretèrit. En canvi, el marc conceptual (Introducció), la interpretació teòrica (Discussió) i el balanç final (Conclusions) es redacten en present perquè representen coneixement vigent. COMPROVA-HO 49 A quina secció correspon el text si un paràgraf compara les troballes obtingudes amb les d'investigadors anteriors i en descriu les aplicacions clíniques?

IDEES CLAU Els articles empírics aporten dades originals d'una recerca, mentre que els teòrics (revisions o editorials) analitzen i sintetitzen coneixement preexistent. La literatura científica es divideix en fonts primàries (inèdites), secundàries (resums i bases de dades), terciàries (compilacions i llibres generals) i quaternàries (divulgació al gran públic). El títol no ha de superar les 15 paraules i el resum ha de sintetitzar l'estudi entre 150 i 250 paraules sense incloure abreviatures ni cites. Les paraules clau s'han d'escollir a partir de tesaurus estandarditzats com el MeSH.

L'estructura canònica IMRyD empra el temps pretèrit per a Metodologia i Resultats, i el present per a Introducció, Discussió i Conclusions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. Per què el títol d'un article no hauria de començar amb fórmules com «Estudi sobre...» o «Comentaris a...»? 51. En quin temps verbal s'ha de redactar la secció de Resultats i per quina raó lògica? Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 28 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 52. Quina extensió màxima es recomana per al títol d'un article científic? 53. Què caracteritza principalment una font o publicació primària? 54.

Quin temps verbal s'utilitza canònicament a la secció de Material i Mètodes? 55. Quina és la funció del vocabulari MeSH en un article biomèdic? 6 Cites i referències bibliogràfiques: l'estil Vancouver EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió conceptual els termes cita, referència, bibliografia i plagi acadèmic. Formatar correctament les cites textuals curtes i llargues dins d'un text acadèmic. Aplicar les regles numèriques de l'estil Vancouver en el text situant els dígits abans de la puntuació. Estructurar referències bibliogràfiques de llibres, articles i webs incorporant el DOI segons Citing Medicine.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Per què en una cita segons l'estil Vancouver el número es col·loca just abans del signe de puntuació i no després?

30 paraules a) 15 paraules b) 25 paraules c) 10 paraules d) Aporta resultats originals de primera mà a) Sintetitza informes prèviament publicats b) Recull publicacions secundàries en llibres c) Difon coneixement a públic general d) Pretèrit a) Present d'indicatiu b) Condicional compost c) Futur simple d) Fixar el nombre d'autors admesos a) Establir les paraules clau estandarditzades b) Assignar el codi numèric DOI c) Ordenar les referències en Vancouver d) Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 29 Fonaments de la citació i marc conceptual Referenciar consisteix a aplicar un procediment normalitzat i sistemàtic per a identificar l'origen d'una informació i reconèixer-ne l'autoria de manera immediata.

Aquesta pràctica té una dimensió ètica i legal ineludible: reconeix el mèrit intel·lectual d'altres autors i impedeix incórrer en el plagi acadèmic, una falta greu que pot comportar la suspensió d'una assignatura. A més de protegir la propietat intel·lectual, aportar referències atorga rigor, solidesa i credibilitat a qualsevol text acadèmic, facilita la localització dels treballs originals i unifica l'estil formal de la publicació. DEFINICIÓ El plagi acadèmic és la presentació de paraules, dades o idees alienes com a pròpies, ometent la citació o referenciació formal de la font consultada.

Per a treballar amb precisió documental cal distingir diversos termes fonamentals: Terme Definició i funció Font Qualsevol document consultat durant la investigació (llibres, articles, informes). Literatura científica Conjunt de fonts especialitzades destinades a comunicar coneixement científic validat. Cita Fragment textual o extracte incorporat dins del text que prové d'un altre autor. Pot ser literal o adaptat mitjançant parafraseig per a contrastar o recolzar arguments propis. Referència bibliogràfica Conjunt de dades abreujades i estructurades segons un patró rígid que identifica de manera inequívoca qualsevol document.

En el cos del text actua com un codi numèric o de localització, i al final s'organitza en llistat. Bibliografia Llistat complet situat al final del treball que recull tots els documents citats i consultats. Quan s'introdueixen cites literals, la presentació formal depèn de la seva extensió: Cita textual curta: té menys de tres línies de text. S'integra directament dins del paràgraf en curs i s'emmarca obligatòriament entre cometes. Cita textual llarga: té més de 3-5 línies. No s'utilitzen cometes; s'ubica en un paràgraf independent amb un cos de lletra reduït, sangria al marge esquerre i opcionalment en cursiva.

Si s'omet una part del text original, s'indica amb punts suspensius entre parèntesis (...) o entre claudàtors [...]. Les cites han de mantenir preferentment la llengua original si són frases llargues que podrien perdre matisos. No obstant això, elements d'accés com ara el mes de consulta («citat», «consultat», «disponible a») s'han de redactar en la llengua del treball acadèmic propi. COMPROVA-HO 57 En quins aspectes formals divergeixen una cita textual curta i una de llarga segons la seva extensió? Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 30 Principis mecànics de l'estil Vancouver L'estil Vancouver és el model de referenciació estàndard en ciències de la salut.

La normativa vigent pren com a referència directa el manual Citing Medicine de la National Library of Medicine (NLM) publicat el 2007. Es basa en un sistema numèric consecutiu: els documents s'enumeren segons el seu ordre d'aparició en el text i mantenen aquest mateix dígit al llarg de tot el manuscrit. Dins del cos del text, la identificació es pot fer mitjançant parèntesis (1) , claudàtors [1] o superíndex 1 . El dígit de la referència s'ha de situar abans del signe de puntuació i just a continuació de la frase o concepte que es recolza. EXEMPLE Diferents estudis (3, 4, 6,) suggereixen nous mecanismes. Scholtz (2) ha descrit el procediment bàsic.

Comproveu la distribució inicial abans de continuar (7). Quan cal agrupar diversos estudis en un mateix punt: Si són referències no correlatives o compartides per diversos autors, se separen amb comes: (2, 3, 13) . Si es tracta de més de dues referències consecutives, s'enllacen amb un guió que marca l'interval complet: (3-7) . ERROR FREQÜENT Col·locar el número de referència després del punt final de la frase (per exemple: «Segons els resultats obtinguts. (1)»). A l'estil Vancouver el dígit va sempre abans del punt de tancament (per exemple: «Segons els resultats obtinguts (1).»).

A més, mai s'han de referenciar bases de dades generals, cercadors ni serveis com Google Books com si fossin la font. Pel que fa a la citació en el cos del text quan s'esmenta el nom d'un autor, si l'obra té més de dos autors, se cita únicament el primer autor seguit de l'abreviatura et al (expressió llatina que significa «i altres»). D'altra banda, la literatura biomèdica exigeix rigor temporal: es recomana que els treballs consultats tinguin una antiguitat màxima de 5 anys, atesa la constant actualització dels continguts científics. PROCÉS Mecànica d'integració d'una cita a l'estil Vancouver 1 Selecció de la font Extracció de la idea de documents amb màxim 5 anys d'antiguitat.

2 Integració al text Paràgraf continu amb cometes o bloc separat amb sangria. 3 Assignació numèrica Codi numèric consecutiu col·locat abans del signe de puntuació. 4 Referència bibliogràfica final Construcció del registre amb revista abreujada i DOI/URL. Comunicació i TIC: Apunts i Guia d'Examen " Infermeria 31 COMPROVA-HO 58 Com s'han d'introduir en el text de forma abreujada les referències consecutives de la 4 a la 8? El Digital Object…