Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS CIÈNCIES PSICOSOCIALS Grau en Infermeria Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Ciències Psicosocials per a Infermeria: història, atenció, memòria, llenguatge, reserva cognitiva, intel·ligència, estrès i relaxació. APREN.AI Índex 1 Història de la psicologia i principals escoles de pensament Orígens de la psicologia experimental i desenvolupament a Espanya Estructuralisme i Funcionalisme La Psicoanàlisi de Sigmund Freud El Conductisme: John B. Watson i B. F.

Skinner Comparativa de les primeres escoles psicològiques 2 Processos d'atenció: sistemes neuroanatòmics i avaluació L'arousal com a to atencional de base Xarxa d'atenció posterior (dorsal) Xarxa d'atenció anterior (ventral) Alteracions atencionals i pautes d'optimització 3 Memòria i les seves alteracions amnèsiques Fases del processament mnemònic Classificació temporal i el model lineal d'Atkinson i Shiffrin Sistemes de memòria segons el domini i el contingut Patologia de la memòria: eixos de l'amnèsia i quadres clínics 4 Llenguatge, sensació i percepció El llenguatge: funcions i bases neuroanatòmiques Processament sensorial i psicofísica bàsica Anomalies perceptives: il·lusions i al·lucinacions El sistema visual: captació i fotoreceptors Organització perceptiva: principis de la Gestalt 5 Reserva cognitiva, cerebral i estimulació terapèutica Reserva cerebral i reserva cognitiva L'estudi de les monges i la fórmula de compensació Factors protectors, avaluació i activitats complexes Estimulació cognitiva en demències 6 Teories, avaluació i determinants de la intel·ligència Naturalesa de la intel·ligència i orígens psicomètrics Evolució dels models: del factor g a les habilitats primàries Models contemporanis: triàrquic i intel·ligències múltiples Avaluació moderna, heretabilitat i efecte Flynn 7 Estrès, patrons de personalitat i tècniques de relaxació Fisiologia de l'estrès i fases d'adaptació Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 1 Patrons de conducta i vulnerabilitat orgànica Intervenció psicosomàtica: tècniques de relaxació i mètode de Jacobson 8 Resum per repassar Escoles de pensament i orígens Atenció i sistemes cerebrals Memòria i patologia amnèsica Llenguatge, sensació i percepció Reserva cognitiva i demències Teories i avaluació de la intel·ligència Estrès, patrons de personalitat i relaxació Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 2 1 Història de la psicologia i principals escoles de pensament EN ACABAR SABRÀS Identificar les fites del naixement de la psicologia científica i el seu desenvolupament acadèmic a Espanya. Distingir l'enfocament i el mètode de l'estructuralisme, el funcionalisme, la psicoanàlisi i el conductisme. Explicar l'estructura psíquica de Freud i reconèixer els principals mecanismes de defensa. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot una disciplina científica mesurar processos subjectius com la ment i la consciència?

La psicologia és la disciplina científica que estudia la conducta observable i els processos mentals de les persones. Dins de l'àmbit de les ciències de la salut i la infermeria, aquest coneixement permet entendre com els individus experimenten la malaltia, millorar la seva recuperació i optimitzar la relació terapèutica. ESQUEMA Evolució històrica de les escoles de psicologia Orígens de la psicologia experimental i desenvolupament a Espanya Tot i que els primers pensadors que van reflexionar sobre la ment eren filòsofs, la transició cap a un model científic es produeix formalment a Alemanya.

Wilhelm Wundt va fundar el primer laboratori de psicologia experimental el 1879 a la Universitat de Leipzig. El seu treball utilitzava aparells per mesurar amb precisió el temps de reacció: registrava el decalatge temporal que transcorre entre la recepció d'un estímul acústic (escoltar un cop) i la resposta motora del participant, diferenciant la sensació passiva de la presa de consciència activa.

Psicologia científica Iniciada el 1879 amb Wundt Estructuralisme Elements conscients per introspecció Funcionalisme Adaptació activa biològica Psicoanàlisi Vida anímica inconscient Conductisme Conducta observable i estímul- resposta Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 3 A Espanya, la institucionalització de la psicologia com a disciplina autònoma va seguir una evolució per etapes: 1902: es crea la primera càtedra de psicologia a la Facultat de Ciències de la Universidad Central de Madrid. 1928: fundació de dos instituts psicotècnics clau a Madrid i Barcelona.

Guerra Civil i postguerra: després de la imposició d'un model de psicologia eclesiàstica durant el conflicte, joves investigadors lideren una recuperació progressiva de la metodologia experimental. 1953: obertura de l'Escola de Psicologia i Psicotècnia, que ofereix estudis de postgrau dividits en tres especialitats: clínica, industrial i pedagògica. 1968: creació de la primera secció de llicenciatura universitària compartida amb lletres. 1980: establiment de la primera facultat exclusiva de psicologia a la Universidad Complutense de Madrid. Expansió universitària: aparició de les facultats a la Universitat de Barcelona (1983), la Universitat Autònoma de Barcelona (1989) i Blanquerna (1991).

COMPROVA-HO 2 Quin indicador empíric va mesurar Wilhelm Wundt el 1879 per consolidar l'estudi de la consciència com a ciència? Estructuralisme i Funcionalisme A partir del laboratori alemany s'articulen dos corrents contraposats pel que fa a l'objecte i la finalitat dels processos mentals: DEFINICIÓ L'estructuralisme, impulsat per Edward Titchener, busca identificar els components fonamentals i indivisibles de la consciència humana mitjançant una perspectiva reduccionista. Utilitza la introspecció entrenada, on el subjecte analitza minuciosament les seves experiències sensorials immediates. Com a reacció, William James va formular el funcionalisme.

Inspirant-se en les teories evolutives de Charles Darwin, James defensa que els processos mentals (com el pensament o la percepció olfactiva) no s'han de descompondre en peces aïllades, sinó analitzar pel seu valor adaptatiu en la supervivència biològica. James va proposar una divisió de la personalitat coneguda com el «jo» o les tres dimensions del subjecte: El jo material: integrat pel cos físic i les possessions tangibles. El jo social: determinat pel reconeixement i les relacions amb els altres membres de l'entorn. El jo espiritual: conformat pels pensaments interns, creences i vida psíquica pròpia.

Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 4 Aquesta perspectiva funcional va obrir la porta a la psicologia aplicada, la psicologia industrial i la creació de proves psicomètriques d'avaluació. Posteriorment, la psicologia de la Gestalt a l'Alemanya del segle XX va defensar que la percepció humana no és una suma d'elements aïllats; la ment organitza activament les sensacions en configuracions globals segons el principi que el tot és diferent de la simple suma de les parts (vegeu «Llenguatge, sensació i percepció»). La Psicoanàlisi de Sigmund Freud Sigmund Freud va desenvolupar un model basat en l'experiència clínica orientat a desentranyar la vida anímica inconscient.

La seva aportació abraça un mètode d'investigació dels significats ocults, una psicoteràpia basada en la interpretació i una teoria psicopatològica sobre la personalitat. Freud estructura l'aparell psíquic en tres instàncies interactives: Allò (id): instància totalment inconscient que conté els impulsos primitius i funcionals des del naixement. Jo (ego): instància reguladora que busca satisfer les demandes de l'allò d'una forma adaptada a la realitat externa, conciliant-les amb la moral. Superjo (superego): estructura que es desenvolupa cap als 6 anys i interioritza els codis ètics, prohibicions i normes de la societat i la cultura.

Quan el Jo pateix tensions insolubles entre les demandes de l'Allò i les prohibicions del Superjo, utilitza mecanismes de defensa inconscients per rebaixar l'angoixa: 1. Desplaçament: reorientació d'un afecte o impuls cap a un objecte o subjecte substitutiu considerat menys perillós. 2. Sublimació: transformació d'un desig inacceptable cap a activitats socialment valorades i constructives. 3. Repressió: expulsió de records o pensaments traumàtics fora del camp de la consciència. 4. Projecció: atribució inconscient dels propis sentiments o intencions conflictives cap a una altra persona. 5. Negació: rebuig d'elements dolorosos de la realitat exterior per evitar reconèixer-los. 6.

Regressió: retorn a etapes o patrons de conducta immadurs d'etapes prèvies del desenvolupament. 7. Formació reactiva: expressió exagerada d'un comportament oposat a la pulsió que es vol reprimir. 8. Aïllament: separació cognitiva del record respecte a la seva càrrega emocional per poder tolerar la situació. 9. Condensació: fusió de diversos elements de l'inconscient en una sola imatge o representació (típic dels somnis). 10. Racionalització: elaboració d'una justificació aparentment lògica per emmascarar el motiu real inacceptable.

En el pla evolutiu, Freud descriu el desenvolupament de la personalitat a través de cinc etapes psicosexuals successives: Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 5 Esquema cronològic de les fases psicosexuals segons la psicoanàlisi de Sigmund Freud. COMPROVA-HO 3 Quina diferència funcional existeix entre el desplaçament i la projecció com a mecanismes de defensa? El Conductisme: John B. Watson i B. F. Skinner El conductisme prescindeix de la introspecció i l'inconscient per centrar-se exclusivament en la ciència de la conducta observable i mesurable, estructurada al voltant de la relació estímul-resposta.

Model de condicionament Representant Mecanisme d'aprenentatge Condicionament clàssic John B. Watson Associació entre un estímul que ja posseeix un significat biològic determinat i un estímul neutre previ, el qual acaba provocant la mateixa resposta reflexa. Condicionament operant o instrumental B. F. Skinner La probabilitat d'emissió d'una acció varia en funció de les seves conseqüències; la conducta augmenta si va seguida d'una resposta desitjable. ERROR FREQÜENT Confondre el condicionament clàssic amb l'operant. Al condicionament clàssic el subjecte respon passivament associant estímuls antecedents.

A l'operant o instrumental, el subjecte actua activament sobre l'entorn i la repetició de la seva conducta depèn directament de les conseqüències que rep a posteriori.

Comparativa de les primeres escoles psicològiques Escola Autors destacats Objecte d'estudi central Metodologia principal Estructuralisme Edward Titchener Estructura i elements bàsics de la consciència sensorial Introspecció experimental controlada Funcionalisme William James Funció i adaptació activa de la ment al medi Observació evolutiva i aplicació pràctica Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 6 Escola Autors destacats Objecte d'estudi central Metodologia principal Psicoanàlisi Sigmund Freud Processos anímics inconscients i conflicte psíquic Investigació clínica i interpretació terapèutica Conductisme John B. Watson, B. F.

Skinner Conducta observable i relacions estímul-resposta Mètode experimental de laboratori IDEES CLAU La psicologia experimental s'inicia el 1879 amb el laboratori de Wilhelm Wundt a Leipzig mitjançant la mesura dels temps de reacció. L'estructuralisme analitza els components bàsics de la consciència per introspecció, mentre que el funcionalisme prioritza el valor adaptatiu dels processos mentals. Freud divideix l'aparell psíquic en Allò (impulsos primitius inconscients), Jo (criteri de realitat) i Superjo (normes morals interioritzades als 6 anys). El conductisme substitueix la introspecció per l'estudi de la conducta observable mitjançant el condicionament clàssic i l'operant.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines diferències principals separen l'estructuralisme de Titchener del funcionalisme de James? 5. Quines són les etapes psicosexuals descrites per Sigmund Freud en ordre cronològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin any i a quina ciutat va fundar Wilhelm Wundt el primer laboratori de psicologia experimental? 7. Quin mecanisme de defensa consisteix a canalitzar un impuls prohibit cap a una activitat socialment acceptada? 8. Quina dimensió de la personalitat segons William James engloba el cos i els objectes propis?

El 1928 a Barcelona a) El 1902 a Madrid b) El 1879 a Leipzig c) El 1890 a Boston d) Repressió a) Sublimació b) Regressió c) Desplaçament d) El jo material a) El superjo b) El jo social c) El jo espiritual d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 7 9. En què es diferencia el condicionament operant del condicionament clàssic?

2 Processos d'atenció: sistemes neuroanatòmics i avaluació EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i estructures de les xarxes atencionals dorsal i ventral Relacionar cada prova neuropsicològica amb el subsistema atencional que avalua Identificar les patologies associades a les alteracions de l'alerta i del control atencional PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què resulta molt més difícil escoltar una conversa mentre es respon un correu que mentre es camina pel carrer? El cervell rep constantment una quantitat ingent d'estímuls procedents del medi extern i intern. Atès que els recursos cognitius són finits, necessitem un mecanisme de filtre capaç de prioritzar la informació rellevant.

Aquest filtre rep el nom d'atenció. DEFINICIÓ L'atenció és el procés cognitiu selectiu que regula la sobrecàrrega d'informació de l'entorn canalitzant els recursos disponibles cap als elements més pertinents. Ja l'any 1890, el psicòleg William James va proposar una distinció fonamental dividint aquest procés en dues modalitats principals segons el focus de control: Atenció sensorial: orientada directament cap a l'estímul extern i guiada per les propietats físiques del medi. Atenció voluntària: guiada de manera activa i deliberada pel mateix subjecte.

L'arousal com a to atencional de base Abans de poder filtrar o focalitzar qualsevol estímul, l'organisme requereix un estat d'activació general psicofisiològica denominat arousal o alerta. Aquest to d'atenció opera al llarg d'un continu dinàmic que s'estén des del son profund fins a l'excitació més intensa. Anatòmicament, l'alerta depèn de l'eix format pel sistema reticular activador ascendent i el tàlem, amb connexions cap al sistema límbic, els ganglis basals i les àrees frontals.

No requereix observació empírica a) L'acció depèn de les conseqüències posteriors b) Elimina l'estímul de l'experiment c) S'associa a processos inconscients d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 8 Taula de valoració clínica de la resposta a l'Escala de Glasgow. A la pràctica clínica, el nivell de consciència i l'alerta es quantifiquen habitualment mitjançant l'Escala de Coma de Glasgow, que valora l'obertura ocular (1-4), la resposta verbal (1-5) i la resposta motora (1-6). Una puntuació entre 13 i 15 indica afectació lleu, de 9 a 12 moderada, i valors d'entre 3 i 8 assenyalen gravetat severa amb risc comatós.

COMPROVA-HO 11 Quina és la funció clau de l'arousal respecte a altres processos cognitius com la selecció perceptiva? Xarxa d'atenció posterior (dorsal) La xarxa dorsal o posterior s'encarrega del desplaçament espacial i l'escaneig d'estímuls visuals (scanning). Aquesta via permet dirigir el focus atencional entre hemicamps visuals i seleccionar una diana en un espai carregat de distractors. Les estructures subjacents comprenen el còrtex parietal posterior (CPP), el pulvinar talàmic, els col·licles superiors (CS), a més del cíngol posterior i l'hipocamp.

L'avaluació neuropsicològica de l'atenció focal i selectiva espacial es realitza amb tasques com les següents: Test de les campanes: tasca de cancel·lació visual on el subjecte localitza campanes camuflades entre altres figures. Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 9 Test de diferències de cares: mesura la discriminació perceptiva ràpida entre cares que presenten lleus discrepàncies morfològiques. Xarxa d'atenció anterior (ventral) La xarxa ventral o anterior és el sistema actiu de supervisió i esforç. L'atenció anterior o ventral està vinculada a l'atenció dividida i a la preparació de respostes motores o cognitives.

S'encarrega d'executar el control deliberat quan cal gestionar múltiples demandes simultànies o inhibir patrons automàtics. El seu substrat anatòmic inclou l'escorça prefrontal, l'escorça orbitofrontal, el cíngol anterior, l'àrea motora suplementària (AMS) i el neoestriat. Les proves típiques per analitzar aquest subsistema impliquen esforç inhibitori i alternança: Trail Making Test (TMT): avalua la flexibilitat cognitiva i el rastreig atencional en alternar números i lletres de forma seqüencial. Tapping amb interferència: mesura la coordinació motora i la capacitat de mantenir un ritme sota càrrega atencional addicional.

Paradigma de Stroop: registra la capacitat d'inhibir la lectura automatitzada de les paraules per indicar el color de la tinta de la impressió. Paradigma de flancos: avalua la resolució d'interferències cognitives mitjançant el judici de fletxes centrals flanquejades per elements congruents o incongruents. Esquema dels subtipus d'atenció i les seves estructures cerebrals associades. Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 10 ESQUEMA Subtipus d'atenció i funcions ERROR FREQÜENT Creure que la multitasca (executar múltiples tasques d'alta demanda de forma simultània) augmenta la productivitat.

La xarxa atencional anterior té un coll d'ampolla: alternar tasques genera interferència atencional i despesa cognitiva, incrementant els errors i el temps d'execució respecte a un treball seqüencial. COMPROVA-HO 12 Quina és la diferència funcional principal entre la prova de les campanes i el paradigma d'Stroop?

Alteracions atencionals i pautes d'optimització Les disfuncions varien segons el subsistema afectat: Nivell anatòmic Estat patològic Manifestació clínica Alerta / Arousal Dèficit moderat Estats confusionals Alerta / Arousal Absència completa Estats comatosos Alerta / Arousal Sobreactivació Hipervigília Sistemes d'orientació i control Danys estructurals Patologies frontals i frontobasals Per maximitzar l'eficiència dels recursos atencionals, es recomana seguir certes pautes d'higiene cognitiva: Alerta o arousal To fisiològic i vigília Atenció posterior Rastreig i orientació visual Desplaçament espacial Orientació entre hemicamps visuals Atenció anterior Control executiu i supervisió Atenció dividida Manteniment de múltiples tasques Inhibició d'interferències Preparació i control de resposta Eliminar distractors de l'entorn: limitar els estímuls secundaris competitius permet reduir la dispersió de la xarxa posterior.

1 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 11 IDEES CLAU L'atenció és el mecanisme cognitiu de selecció que evita la saturació per excés d'estímuls de l'entorn. L'arousal representa l'estat fisiològic basal d'alerta organitzat en un continu des del son fins a la hiperactivació. La xarxa posterior o dorsal governa el rastreig visual i la localització espacial d'estímuls en presència de distractors. La xarxa anterior o ventral regula el control executiu, l'atenció dividida i la resolució d'interferències cognitives. La pràctica de la multitasca satura el sistema anterior provocant interferència atencional i augment d'errors. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quines estructures neuroanatòmiques fonamentals componen la xarxa dorsal o posterior? 14. Quins estats clínics s'associen directament amb alteracions extremes de l'arousal? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina prova avalua la selecció espacial visual en presència d'estímuls distractors? 16. Quina funció correspon de manera primària a la xarxa atencional anterior o ventral? 17. Quin paràmetre NO s'avalua a l'Escala de Coma de Glasgow? Rebutjar la multitasca: concentrar els recursos cognitius sobre una única diana en comptes de fragmentar l'atenció de manera simultània.

2 Garantir el descans: respectar períodes de descans en tasques prolongades manté l'arousal en el rang òptim i prevé la fatiga mental. 3 Mantenir la motivació i consciència: dirigir conscientment l'atenció cap al present i generar interès actiu en la tasca executada. 4 Tapping amb interferència a) Escala de Glasgow b) Paradigma d'Stroop c) Test de les campanes d) Rastreig ocular d'estímuls visuals a) Manteniment bàsic del cicle son-vigília b) Preparació de respostes motores i cognitives c) Desplaçament entre hemicamps visuals d) Resposta verbal a) Resposta motora b) Obertura ocular c) Discriminació de colors d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 12 18.

Com va classificar William James l'atenció l'any 1890? 3 Memòria i les seves alteracions amnèsiques EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases de codificació, emmagatzematge i recuperació mnemònica. Diferenciar els components del model lineal d'Atkinson i Shiffrin segons la seva durada. Classificar els sistemes de memòria declaratius i no declaratius amb les seves bases neuroanatòmiques. Identificar les característiques clíniques de l'amnèsia anterògrada i retrògrada en diferents patologies. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què una persona amb amnèsia greu pot aprendre a anar en bicicleta però no recordar la conversa de fa cinc minuts?

Fases del processament mnemònic La memòria és la capacitat cognitiva que fa possible retenir vivències i aprenentatges al llarg del temps. Perquè un contingut formi part del nostre repertori cognitiu, el cervell executa tres operacions successives: Codificació: transformació dels estímuls rebuts en representacions aptes per a l'emmagatzematge. Emmagatzematge: manteniment i consolidació d'aquesta informació dins dels sistemes cerebrals corresponents. Recuperació: accés i evocació dels continguts prèviament apresos quan cal utilitzar-los. Aquest cicle pot estructurar-se mitjançant dos criteris principals: la dimensió temporal i el domini funcional del contingut.

Classificació temporal i el model lineal d'Atkinson i Shiffrin El model clàssic d'Atkinson i Shiffrin planteja una seqüència lineal estructurada en tres etapes de retenció: Dorsal i ventral a) Focalitzada i dividida b) Sensorial i voluntària c) Confusionària i comatosa d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 13 PROCÉS Model lineal d'Atkinson i Shiffrin 1 Magatzem sensorial Registre textural immediat d'estímuls visuals, auditius o tàctils 2 Memòria curt termini Retenció breu i codificació operativa a l'escorça prefrontal 3 Memòria llarg termini Arxiu permanent de records episòdics, semàntics i procedimentals COMPROVA-HO 20 Quina regió cerebral s'encarrega d'articular i sostenir la memòria de treball o a curt termini?

Sistemes de memòria segons el domini i el contingut A més de la durada, els records es classifiquen en funció de com s'expressen i de si som conscients de la seva recuperació: Dimensió Subtipus Definició i característiques Substrat neuroanatòmic Declarativa (explícita) Episòdica (autobiogràfica) Registra experiències personals i moments viscuts en un context espaciotemporal concret. Estructures del temporal medial, diencèfal i cervell anterior basal. Semàntica (cultural) Engloba coneixements generals del món, dades, conceptes i dates no vinculats a la pròpia biografia.

No declarativa (implícita) Priming Facilitació en la detecció, processament o identificació d'elements prèviament experimentats sense evocació deliberada. Neocòrtex. Procedimental Aprenentatge d'execució lenta i progressiva d'habilitats motores, perceptives i cognitives («aprendre fent»). Circuit subcortical fronto-neoestriat. Magatzem sensorial: retenció immediata i breu dels estímuls captats pels receptors dels sentits com un registre textural cru. Es divideix segons el canal d'entrada en icònica (visual), ecoica (auditiva) i tàctil. 1 Memòria a curt termini (memòria de treball): reté i manipula elements durant intervals curts, d'uns quants segons a minuts. Admet formats visuals o verbals.

La seva base neuroanatòmica resideix al lòbul frontal, concretament a l'escorça prefrontal dorsolateral. 2 Memòria a llarg termini: arxiu permanent que sosté la informació durant períodes que abasten des de minuts fins a dècades senceres. 3 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 14 ESQUEMA Sistemes de memòria segons el domini COMPROVA-HO 21 En quina via neuroanatòmica es consolida l'aprenentatge procedimental d'habilitats motores?

Patologia de la memòria: eixos de l'amnèsia i quadres clínics DEFINICIÓ L'amnèsia és un trastorn patològic secundari a lesions en estructures cerebrals que causa una pèrdua parcial o total de la facultat de fixar nous aprenentatges o de recuperar informació consolidada prèviament. Des del punt de vista de l'eix temporal del dany, es diferencien dues variants clíniques: Amnèsia retrògrada: incapacitat per evocar records o dades emmagatzemades abans de la lesió (orientada cap al passat). Amnèsia anterògrada: incapacitat per aprendre o consolidar nova informació a partir de l'esdeveniment lesiu (orientada cap al futur).

ERROR FREQÜENT Confondre els termes anterògrad i retrògrad és una font habitual de pèrdua de punts a l'examen. Recorda que l'amnèsia retrògrada afecta la recuperació del que ja estava guardat al passat, mentre que l'amnèsia anterògrada impedeix fixar el nou coneixement cap endavant (futur).

Principals entitats clíniques associades a lesions mnemòniques: Memòria declarativa Evocació explícita i verbalitzable Episòdica Esdeveniments personals viscuts Semàntica Conceptes, coneixement cultural i dades Memòria no declarativa Expressió implícita no conscient Priming Facilitació perceptiva neocortical Procedimental Habilitats al circuit fronto- neoestriat Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 15 Quadre clínic Afectació anterògrada Afectació retrògrada Característiques distintives i preservació Síndrome de Wernicke-Korsakov Present i manifesta. Present per a esdeveniments previs a la instauració.

Prototip d'amnèsia encefàlica; preserva millor els records remots que els recents i presenta confabulació. Amnèsia hipocàmpica (lobectomia temporal i fornicotomia) Greu, irreversible, tant en modalitat verbal com visual. Lleugera. Freqüent arran de cirurgia per a l'epilèpsia; manté conservada la memòria a curt termini i la memòria implícita. Amnèsia global transitòria Greu, verbal i visual, però de caràcter reversible. Breu durada. Resol en menys de 24 hores; el subjecte manté la identitat pròpia i reconeix familiars, amb desorientació i dèficits visoperceptius residuals. Amnèsia posttraumàtica Acompanya l'estat confusional postcoma. Acompanya el període postcoma.

Gravetat proporcional al temps de coma; genera una llacuna amnèsica entre l'últim record previ al trauma i el primer posterior. COMPROVA-HO 22 Què defineix els límits de la llacuna amnèsica en un traumatisme cranioencefàlic? IDEES CLAU El processament de la memòria consta de tres fases fonamentals: codificació, emmagatzematge i recuperació. El model d'Atkinson i Shiffrin descriu una progressió lineal des del magatzem sensorial cap a la memòria a curt termini i, finalment, la memòria a llarg termini. L'escorça prefrontal dorsolateral sosté la memòria de treball, mentre que el circuit fronto- neoestriat gestiona la memòria procedimental.

L'amnèsia anterògrada impedeix adquirir records nous cap al futur, mentre que la retrògrada impossibilita recuperar els records consolidats en el passat. L'amnèsia global transitòria remet en menys de 24 hores i cursa amb dèficit anterògrad reversible sense pèrdua de la pròpia identitat. Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 16 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Com es diferencia la memòria episòdica de la memòria semàntica dins del sistema declaratiu? 24. Quines capacitats cognitives solen mantenir-se preservades en pacients sotmesos a lobectomia temporal amb amnèsia hipocàmpica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25.

Quina estructura cerebral s'encarrega primordialment del sosteniment de la memòria de treball? 26. A quin tipus de memòria correspon l'efecte de facilitació en la detecció d'un estímul prèviament presentat? 27. Com es manifesta l'amnèsia anterògrada en un pacient amb lesió neurològica? 28. Quina característica temporal és pròpia de l'amnèsia global transitòria? 4 Llenguatge, sensació i percepció EN ACABAR SABRÀS Distingir les alteracions clíniques i anatòmiques de les afàsies de Broca, Wernicke i conducció. Diferenciar els conceptes de llindar absolut, llindar diferencial i adaptació sensorial. Diferenciar una il·lusió perceptiva d'una al·lucinació.

Descriure el funcionament dels cons i bastons en la transmissió visual retiana.

Neocòrtex occipital a) Escorça prefrontal dorsolateral b) Circuit fronto-neoestriat c) Diencèfal medial d) Memòria sensorial ecoica a) Memòria episòdica b) Priming c) Memòria procedimental d) Oblidant les habilitats motores a) Oblidant la seva infantesa b) Perdent el llenguatge après c) Incapacitat per aprendre dades noves d) Provoca pèrdua permanent d'identitat a) Té caràcter irreversible b) Dura menys de 24 hores c) Dura més d'un any d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 17 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Com pot el cervell parlar amb fluïdesa i entendre el que escolta, però ser incapaç de repetir una paraula que s'acaba de sentir?

El llenguatge: funcions i bases neuroanatòmiques El llenguatge és una funció cognitiva fonamental que actua com a mitjà de comunicació entre els éssers humans. Utilitza codis formats per gestos, sons o signes gràfics estructurats mitjançant regles específiques per transmetre idees concretes o conceptes abstractes. Aquesta capacitat compleix diverses finalitats o dimensions funcionals: Funció expressiva: canalitza estats emocionals, desitjos i necessitats del parlant. Funció cognitiva: facilita la reflexió, el pensament i l'aprensió de la realitat externa. Funció fàtica (o conativa/enfàtica): estableix, perllonga o comprova la comunicació activa entre interlocutors.

Funció lúdica o poètica: centra l'interès en el vessant estètic, recreatiu o creatiu del missatge. Funció metalingüística: permet utilitzar el mateix codi lingüístic per descriure, analitzar o examinar la pròpia llengua. Les bases biològiques del llenguatge es van determinar a través de correlacions clinico-patològiques en pacients amb afeccions cerebrals focals. Esquema de la localització de l'àrea de Broca a l'escorça frontal. DEFINICIÓ L'afàsia de Broca és un trastorn caracteritzat per una producció verbal deficient i dificultat per repetir frases, tot conservant una comprensió relativament normal.

Té el seu origen en lesions a la circumvolució frontal inferior, concretament a les àrees 44 i 45 de Brodmann del lòbul frontal. Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 18 Esquema anatòmic de l'àrea de Wernicke al lòbul temporal superior. DEFINICIÓ L'afàsia de Wernicke es caracteritza per una parla fluida però mancada de contingut informatiu coherent, acompanyada d'una greu alteració en la comprensió auditiva i en la repetició. S'associa a alteracions de la circumvolució temporal superior (àrea 22 de Brodmann), regió encarregada de generar les representacions o imatges auditives dels mots. Diagrama del fascicle arquejat interconnectant les àrees de Broca i Wernicke.

A més d'aquestes dues àrees corticals, destaca l'afàsia de conducció. En aquesta alteració, la persona manté una emissió fluida i una comprensió pràcticament intacta, però presenta una incapacitat manifesta per repetir paraules o frases. El substrat anatòmic d'aquest quadre és la lesió del fascicle arquejat, el feix de substància blanca que interconnecta funcionalment l'àrea de Broca amb la de Wernicke.

Tipus d'afàsia Localització anatòmica Fluïdesa / Producció Comprensió Capacitat de repetició Broca Circumvolució frontal inferior (àrees 44 i 45) Deficient (no fluida) Normal Deteriorada Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 19 Tipus d'afàsia Localització anatòmica Fluïdesa / Producció Comprensió Capacitat de repetició Wernicke Circumvolució temporal superior (àrea 22) Fluent (parafàsies) Deteriorada Deteriorada Conducció Fascicle arquejat (desconnexió) Fluent Normal Deteriorada COMPROVA-HO 30 Quina síndrome afàsica presenta un pacient que parla de manera fluida i entén les ordres orals, però no és capaç de repetir les frases que sent?

Processament sensorial i psicofísica bàsica La relació amb l'entorn comença amb la captació de senyals físics. Els sentits humans no registren tota l'energia existent, sinó només una fracció. La transformació cognitiva d'aquestes dades és un procés actiu que integra dues vies complementàries: Processament ascendent (bottom-up): anàlisi sensorial que arrenca als receptors perifèrics i transporta la informació detallada cap a l'escorça. Processament descendent (top-down): interpretació dels senyals sensorials modulada per l'experiència prèvia, el context i les expectatives personals.

La disciplina de la psicofísica analitza com els estímuls materials provoquen experiències subjectives mitjançant diversos paràmetres llindars: Llindar absolut: quantitat mínima d'energia necessària perquè un individu detecti un estímul almenys el 50 % de les vegades. Aquesta detecció depèn de la intensitat física del senyal i de l'estat psicològic del subjecte. Estimulació subliminal: estímuls de feble intensitat que queden sota el llindar conscient però que poden registrar-se de forma inconscient (actuant amb certs efectes suggestius). Llindar diferencial: diferència mínima perceptible entre dos estímuls que una persona pot discriminar en el 50 % dels assajos.

Aquest valor augmenta en proporció a la magnitud física basal de l'estímul. Adaptació sensorial: disminució en la freqüència de resposta o descàrrega neuronal després d'una exposició perllongada i ininterrompuda a un mateix estímul. ERROR FREQÜENT No confonguis el llindar absolut amb el llindar diferencial. El llindar absolut avalua la simple presència o absència d'un únic estímul físic feble. Per contra, el llindar diferencial exigeix comparar dos estímuls per detectar si són diferents, i la seva magnitud depèn directament de la intensitat del punt de partida.

Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 20 Anomalies perceptives: il·lusions i al·lucinacions Quan la percepció s'altera, cal diferenciar clarament si l'origen té suport en la realitat física sensorial o si és una creació interna independent: Fenomen Presència d'estímul físic Mecanisme de producció Il·lusió Sí, l'estímul existeix Deformació o percepció distorsionada d'un objecte real. Al·lucinació No, no hi ha cap estímul Percepció sense objecte exterior generada des de l'interior del subjecte. COMPROVA-HO 31 Si una persona confon l'ombra d'un abric amb una figura humana a la foscor, quin fenomen perceptiu manifesta?

El sistema visual: captació i fotoreceptors La percepció visual comença amb l'entrada d'energia lluminosa per la còrnia, travessant la pupil·la. A continuació, el cristal·lí enfoca la imatge i la projecta invertida a la retina.

PROCÉS Trajectòria de la informació visual des de l'ull al cervell A la retina, les cèl·lules receptores inicien la transducció sensorial cap a les vies neuronals: Entrada ocular La llum passa per còrnia i pupil·la 1 Refracció al cristal·lí Enfocament de la imatge que s'inverteix 2 Fotoreceptors retinians Cons i bastons capten fotons 3 Cèl·lules bipolars Reben senyals químics dels fotoreceptors 4 Cèl·lules ganglionars Axons condueixen impulsos nerviosos cap al cervell 5 La llum impacta sobre els fotoreceptors retinians (cons i bastons). 1 Els fotoreceptors transmeten senyals químics a les cèl·lules bipolars.

2 Les cèl·lules bipolars activen les cèl·lules ganglionars, els axons de les quals configuren el nervi òptic en direcció al cervell, on es reconstruirà la imatge final. 3 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 21 La retina allotja dos tipus de cèl·lules fotoreceptores amb funcions diferenciades: Cons: encarregats de la visió diürna, l'agudesa visual central i la discriminació del color. Bastons: responsables de la visió nocturna o escotòpica, la visió perifèrica i la sensibilitat al moviment. COMPROVA-HO 32 Quins fotoreceptors ens permeten detectar un cotxe acostant-se per un costat en una carretera a les fosques?

Organització perceptiva: principis de la Gestalt L'arribada d'estímuls fragmentaris a l'escorça requereix un ordenament coherent. Segons la psicologia de la forma, la ment humana utilitza una sèrie de regles automàtiques i inconscients per agrupar i construir el camp perceptiu en una totalitat amb significat. Els principis d'organització formal inclouen: Principi de figura i fons: tendència bàsica a separar l'objecte protagonista del camp visual (la figura, nítida i delimitada) de l'espai que l'envolta (el fons, indefinit i continu).

Principis d'agrupació perceptual: regles que vinculen elements aïllats en formes unificades (com ara per proximitat, continuïtat o semblança), la qual cosa permet assignar sentit a les escenes visuals i configurar la percepció de la realitat. ESQUEMA Organització perceptiva de la forma Figura i fons Segregació de l'objecte respecte al camp envoltant Agrupació perceptual Integració inconscient d'estímuls en estructures coherents Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 22 IDEES CLAU L'afàsia de Broca (àrees 44 i 45) altera la producció verbal, mentre que la de Wernicke (àrea 22) afecta greument la comprensió auditiva.

L'afàsia de conducció resulta de la desconnexió entre Broca i Wernicke provocada per una lesió al fascicle arquejat, fet que malmet específicament la repetició. El processament sensorial combina l'anàlisi de dades brutes ascendents (bottom-up) amb la interpretació contextual descendent (top-down). El llindar absolut requereix un 50 % de deteccions mínimes, mentre que el diferencial mesura el canvi mínim discernible entre dos senyals. La il·lusió és la deformació d'un estímul real present; l'al·lucinació és una experiència perceptiva creada internament sense cap objecte extern.

A la retina, els cons medien la visió diürna, cromàtica i central, i els bastons sustenten la visió nocturna, perifèrica i de moviment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 33. Quines diferències principals existeixen entre l'afàsia de Broca i la de Wernicke pel que fa a fluïdesa i comprensió? 34. Com distingeix la psicofísica una il·lusió d'una al·lucinació? 35. Quina funció compleix el fascicle arquejat en el model clàssic del llenguatge? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Quina àrea cerebral està lesionada si un pacient comprèn bé però parla de manera deficient? 37. Quina alteració és característica en una lesió selectiva del fascicle arquejat? 38.

Com es defineix el llindar diferencial en psicofísica? Fascicle arquejat a) Àrea de Wernicke (àrea 22) b) Còrnia i retina c) Àrea de Broca (àrees 44-45) d) Pèrdua absoluta de comprensió a) Dèficit greu en la visió central b) Pèrdua total del llenguatge automàtic c) Incapacitat selectiva per a la repetició d) L'adaptació constant a una freqüència a) La intensitat mínima detectada sempre b) L'absència total de resposta fisiològica c) La diferència mínima detectada el 50% de vegades d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 23 39. Quina propietat funcional caracteritza els bastons de la retina?

5 Reserva cognitiva, cerebral i estimulació terapèutica EN ACABAR SABRÀS Diferenciar clarament els conceptes de reserva cerebral i reserva cognitiva segons el seu substrat biològic o funcional. Aplicar la fórmula de compensació per analitzar la manifestació clínica del deteriorament neuronal a la demència. Identificar els factors protectors i les activitats intel·lectuals complexes que promouen la neuroplasticitat. Classificar els tipus d'intervencions terapèutiques no farmacològiques utilitzades en la psicoestimulació integral.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Com és possible que dues persones amb exactament el mateix grau de destrucció neuronal per Alzheimer presentin nivells d'oblit i demència completament diferents? Reserva cerebral i reserva cognitiva Davant d'un procés neurodegeneratiu, no totes les persones mostren el mateix grau de deteriorament clínic encara que presentin una quantitat idèntica de dany orgànic. Per explicar aquesta discrepància, la neuropsicologia distingeix dos conceptes fonamentals: la reserva cerebral i la reserva cognitiva. La reserva cerebral constitueix un model passiu basat en les característiques biològiques i estructurals del cervell.

Fa referència a aspectes quantitatius innats o biològicament acumulats, com ara el volum o la mida cerebral, el nombre de neurones disponibles i la quantitat de sinapsis. Aquest substrat anatòmic estableix un llindar crític de teixit necessari per mantenir una funció normal. En contrast, la reserva cognitiva és un model funcional i actiu sorgit a finals dels anys 80. Es defineix com la capacitat del cervell per resistir el deteriorament i fer front al dany neurològic sense manifestar símptomes clínics evidents, gràcies a l'ús de xarxes neuronals alternatives i estratègies compensatòries més eficients.

Visió diürna i enfocament central a) Sensibilitat nocturna, perifèrica i moviment b) Visió cromàtica i alta resolució c) Transducció exclusiva a l'àrea temporal d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 24 PER RECORDAR-HO La reserva cerebral és el «maquinari» anatòmic (quantes neurones i quant volum tenim), mentre que la reserva cognitiva és el «programari» funcional (com optimitzem i reorganitzem les connexions per compensar lesions). Característica Reserva cerebral Reserva cognitiva Natura del model Passiu i estructural. Actiu i funcional. Substrat principal Mida cerebral, quantitat de neurones i nombre de sinapsis. Xarxes neuronals flexibles i mecanismes compensatoris.

Factors determinants Determinants genètics i biològics del teixit nerviós. Estudis, nivell cultural, exercici intel·lectual i edat. L'estudi de les monges i la fórmula de compensació L'origen empíric de la reserva cognitiva prové de l'anomenat estudi de les monges iniciat als anys 80. En aquest seguiment, les anàlisis post mortem de teixit cerebral van revelar que algunes monges presentaven signes neuropatològics severs propis de la malaltia d'Alzheimer —com plaques senils, cabdells neurofibril·lars i atròfia cerebral notable—, però en vida no havien manifestat alteracions cognitives significatives o mostraven una simptomatologia molt menor que la predita pel dany histològic.

Aquesta troballa va demostrar que un nivell més alt d'estudis i d'activitat mental compensa el dany neuropatològic acumulat. Aquesta relació es formalitza matemàticament mitjançant una regla clínica fonamental: Segons aquesta expressió, com més elevada sigui la reserva cognitiva d'una persona, menor serà la simptomatologia clínica observable davant d'una mateixa magnitud de dany cerebral físic. COMPROVA-HO 41 Què va evidenciar l'estudi de les monges dels anys 80 respecte a les lesions histopatològiques del cervell? Factors protectors, avaluació i activitats complexes La capacitat de compensació cerebral depèn de diferents factors protectors acumulats al llarg del cicle vital.

Entre ells destaquen especialment el nombre d'anys d'estudi formals, el nivell de cultura general i l'edat de l'individu. Per mesurar aquests components i el seu impacte s'utilitzen eines estandarditzades com l'escala de reserva cognitiva en format de test psicomètric, juntament amb el test d'activitats de la vida diària (que avalua de manera sistemàtica el grau d'autonomia funcional mostrat durant els darrers 6 mesos). Dem ncia observable = e ˋ Dany cerebral Reserva cognitiva Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 25 Determinades activitats intel·lectualment exigents modifiquen i enforteixen el funcionament del cervell.

El joc dels escacs n'és un model representatiu: la seva pràctica activa de manera bilateral els lòbuls frontals, parietals i l'occipital, la qual cosa estimula ambdós hemisferis cerebrals alhora. Aquest exercici complex ofereix diversos beneficis contrastats: Augment del quocient intel·lectual (vegeu «Teories, avaluació i determinants de la intel·ligència»). Millora de la memòria de treball i la resolució de problemes. Increment de la creativitat mitjançant el pensament tàctic continu. Prevenció del deteriorament associat a la malaltia d'Alzheimer.

PROCÉS Mecanisme d'acció de la reserva cognitiva 1 Factores protectors Estudis, cultura i activitat mental continuada 2 Creació de xarxes Desenvolupament de vies neuronals funcionals alternatives 3 Aparició de dany Plaques senils, cabdells o atròfia progressiva 4 Compensació clínica Retard i atenuació dels símptomes de demència ERROR FREQÜENT Confondre la reserva cerebral amb la reserva cognitiva. La reserva cerebral només recull trets anatòmics quantitatius (mida del cervell o nombre de neurones), mentre que la reserva cognitiva implica reorganització funcional i adaptació activa adquirida mitjançant l'educació i l'aprenentatge.

Estimulació cognitiva en demències L'augment progressiu de l'esperança de vida comporta una major prevalença de malalties neurodegeneratives. L'abordatge més efectiu d'aquests quadres és el tractament combinat, que associa els fàrmacs específics per a la demència amb intervencions terapèutiques no farmacològiques com l'estimulació cognitiva.

Els objectius terapèutics principals d'aquestes intervencions inclouen mantenir les capacitats intel·lectuals restants, evitar la desconnexió amb l'entorn proper, preservar la identitat i l'autoestima, reduir l'estrès patològic (vegeu «Estrès, patrons de personalitat i tècniques de relaxació»), millorar el rendiment cognitiu i funcional, reforçar la percepció i el sentiment de salut i, en darrer terme, optimitzar la qualitat de vida tant del pacient com del seu entorn.

Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 26 ESQUEMA Modalitats de tractament no farmacològic Modalitats i classificació dels tractaments Les intervencions no farmacològiques s'organitzen en sis grans modalitats: Estimulació i activitats Orientació a la realitat, reminiscència i exercici Reestructuració ambiental Adequació de l'entorn per augmentar autonomia Modificació de conducta Control i maneig de símptomes conductuals Suport familiar Programes formatius i psicoeducació per a cuidadors Entrenament específic Exercicis selectius de llenguatge o altres habilitats Noves intervencions Programes informàtics i tasques per ordinador Programes d'estimulació i activitats: inclouen procediments com la teràpia d'orientació a la realitat (que recondueix l'usuari en el temps, l'espai i la persona), les tècniques de reminiscència (orientades a evocar fets passats i records personals preservats), l'activitat física adaptada i el programa de psicoestimulació integral.

1 Reestructuració ambiental: adaptació de l'entorn físic domèstic i residencial per compensar dèficits i afavorir la màxima autonomia funcional del malalt. 2 Tècniques de modificació de conducta: estratègies orientades a modular i extingir conductes disruptives o desadaptatives. 3 Programes per a familiars: espais psicoeducatius i de suport emocional dissenyats per gestionar la sobrecàrrega dels cuidadors. 4 Entrenaments en capacitats cognitives especials: programes específics centrats en dominis concrets, com ara el llenguatge (vegeu «Llenguatge, sensació i percepció»).

5 Noves intervencions assistides per ordinadors: ús de dispositius tecnològics i programari específic per a l'exercici mental estructurat. 6 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 27 COMPROVA-HO 42 Quina finalitat té la reestructuració ambiental dins dels tractaments no farmacològics de la demència? IDEES CLAU La reserva cerebral és un paràmetre passiu i estructural (mida del cervell, neurones i sinapsis), mentre que la reserva cognitiva és una resposta funcional activa i adaptable. L'estudi de les monges dels anys 80 va evidenciar que persones amb alts nivells acadèmics podien albergar plaques senils i cabdells neurofibril·lars sense manifestar símptomes greus de demència.

La clínica visible respon a la regla: . Activitats com els escacs activen ambdós hemisferis de forma bilateral (lòbuls frontals, parietals i occipitals) i reforcen la resolució de problemes, la memòria i la prevenció de l'Alzheimer. El tractament més eficaç per a les demències és el combinat, integrant fàrmacs específics amb estimulació cognitiva (orientació a la realitat, reminiscència o reestructuració ambiental). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 43. A partir de quina relació matemàtica es comprèn la influència de la reserva cognitiva sobre els símptomes d'una lesió cerebral? 44. Quines diferències principals hi ha entre la teràpia d'orientació a la realitat i la tècnica de reminiscència?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 45. Quin dels següents elements pertany al concepte de reserva cerebral passiva? 46. Què va revelar l'estudi de les monges dels anys 80? Dem ncia observable = e ˋ Dany cerebral Reserva cognitiva El domini del joc dels escacs a) Els anys d'escolarització formal b) L'ús d'estratègies cognitives compensatòries c) El nombre de sinapsis i volum d) La ineficàcia de l'educació davant d'Alzheimer a) L'absència de cabdells neurofibril·lars b) L'origen genètic exclusiu de la demència c) Menys símptomes malgrat les lesions histopatològiques d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 28 47.

Quins lòbuls cerebrals s'activen de forma bilateral durant la pràctica dels escacs? 48. Quin objectiu terapèutic persegueix la reestructuració ambiental en pacients amb demència? 6 Teories, avaluació i determinants de la intel·ligència EN ACABAR SABRÀS Distingir l'evolució del constructe d'intel·ligència des del factor g fins als models multifactorials. Calcular i interpretar el quocient intel·lectual clàssic de Stern i els rangs de desviació moderns. Explicar la interacció entre genètica i ambient a partir dels percentatges d'heretabilitat i l'efecte Flynn.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 49 Com s'explica que el quocient intel·lectual mitjà de la població mundial hagi augmentat de manera continuada durant el segle XX si la genètica no canvia en tan poques generacions? Naturalesa de la intel·ligència i orígens psicomètrics La intel·ligència es defineix com la capacitat d'entendre, assimilar informació i resoldre problemes. No és un objecte tangible, sinó un constructe teòric formulat per mesurar i explicar les diferències cognitives individuals mitjançant tests estandarditzats. Durant el segle XIX, Francis Galton va defensar una visió biològica i hereditària de la capacitat mental.

Segons la seva teoria biomètrica, les facultats intel·lectuals segueixen una distribució normal i depenen directament de la càrrega genètica. Galton va utilitzar estudis amb bessons monozigots per demostrar una semblança alta en el rendiment. A partir d'aquests treballs, el 1883 va formular la proposta de l'eugenèsia a la seva obra Inquiries into Human Faculty and Its Development, plantejament que posteriorment va fonamentar ideologies de puresa racial i esterilitzacions forçades. A principis del segle XX, Alfred Binet va rebutjar l'enfocament sensoriomotor de Galton per centrar-se en processos cognitius superiors com el vocabulari, la memòria i el raonament aritmètic.

El seu objectiu era identificar infants amb necessitats educatives especials per oferir-los suport pedagògic. Binet va Frontals, temporals i cerebel a) Frontals, parietals i occipitals b) Exclusivament l'àrea prefrontal esquerra c) Només els lòbuls temporals i límbic d) Evocar records d'infantesa i joventut a) Afavorir l'autonomia del subjecte b) Eliminar la necessitat de fàrmacs c) Restablir la quantitat de neurones perdudes d) Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 29 introduir l'edat mental, que compara el rendiment d'un individu amb la mitjana del seu grup d'edat.

Més endavant, l'adaptació nord-americana de la Universitat de Stanford (escala Stanford-Binet) va ampliar l'avaluació fins a l'edat adulta. En aquest context, William Stern va formular el concepte de quocient intel·lectual (QI): ERROR FREQÜENT Confondre l'edat mental amb l'edat cronològica en el càlcul del QI de Stern inverteix la fracció i altera el resultat. Recorda que l'edat mental ocupa sempre el numerador, ja que reflecteix el nivell de competència assolit respecte als anys reals de vida.

Aquesta fórmula tradicional presenta limitacions importants a partir dels 16 anys: el desenvolupament biològic s'estabilitza mentre l'edat cronològica continua augmentant, fet que redueix artificialment el quocient si no s'utilitzen barems estadístics de desviació. COMPROVA-HO 50 Per què la fórmula tradicional de Stern perd validesa en persones adultes? Evolució dels models: del factor g a les habilitats primàries Charles Spearman va introduir l'anàlisi factorial i va proposar la teoria bifactorial de la intel·ligència.

Segons aquest model, qualsevol tasca intel·lectual requereix dos components: Factor general (g): capacitat intel·lectual global, de caràcter hereditari i estable al llarg de la vida. Factors específics (s): habilitats particulars necessàries per executar activitats concretes, altament modificables mitjançant l'educació. Per mesurar el factor g lliure de components culturals, es van dissenyar instruments no verbals de raonament inductiu. Entre ells destaquen les Matrius Progressives de Raven (desenvolupades a la dècada de 1930 per avaluar la deducció de relacions) i el Test de Dominós D-48 de Pierre Anstey (1944), compost per 44 problemes amb sèries visuals. En oposició a Spearman, L.L.

Thurstone va rebutjar l'existència d'un factor general únic i va defensar que la intel·ligència està formada per diferents habilitats independents. Thurstone va identificar set habilitats mentals primàries: fluïdesa verbal, comprensió verbal, aptitud espacial, rapidesa perceptiva, raonament inductiu, aptitud numèrica i memòria. Habilitat Primària Descripció funcional segons Thurstone Fluïdesa verbal Rapidesa en l'evocació i producció de paraules. Comprensió verbal Capacitat per entendre conceptes i definir termes lingüístics. Aptitud espacial Reconeixement de canvis de posició i rotació d'objectes a l'espai. Rapidesa perceptiva Identificació àgil de semblances i diferències visuals.

QI = × ( Edat Cronol gica o ˋ Edat Mental ) 100 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 30 Habilitat Primària Descripció funcional segons Thurstone Raonament inductiu Extracció de regles lògiques generals a partir de premisses. Aptitud numèrica Execució ràpida i precisa d'operacions matemàtiques. Memòria Retenció i recuperació directa d'elements i patrons prèviament apresos. Aquest model multifactorial va donar lloc al Test d'Habilitats Mentals Primàries (PMA) de Chicago (1939), que avalua de manera diferenciada cinc factors: Factor V (verbal), Factor E (espacial), Factor R (raonament), Factor N (numèric) i Factor F (fluència).

ESQUEMA Evolució dels models teòrics de la intel·ligència COMPROVA-HO 51 Quina discrepància fonamental enfronta el model de Spearman amb el de Thurstone? Models contemporanis: triàrquic i intel·ligències múltiples Robert J. Sternberg va formular la teoria triàrquica, definint la intel·ligència com l'activitat mental dirigida a l'adaptació intencional, la selecció i la transformació dels entorns reals rellevants per a la vida individual. Aquest model distingeix tres dimensions: Intel·ligència analítica: aplicada a l'avaluació d'arguments i a la resolució de problemes acadèmics tradicionals.

Models monistes o bifactorials Centrats en una capacitat general dominant Model biomètric de Galton Herència biològica i eugenèsia Teoria bifactorial de Spearman Factor general g i factors específics s Models multifactorials i modulars Pluralitat d'aptituds cognitives independents Habilitats primàries de Thurstone Set aptituds sense factor g central Teoria triàrquica de Sternberg Intel·ligència analítica, creativa i pràctica Intel·ligències múltiples de Gardner Vuit competències autònomes diferenciades Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 31 Intel·ligència creativa: capacitat per enfrontar situacions noves i generar respostes originals que altres no perceben.

Intel·ligència pràctica: habilitat per resoldre problemes quotidians poc definits i gestionar situacions complexes d'adaptació al medi. Per la seva banda, Howard Gardner va proposar la teoria de les intel·ligències múltiples, que conceptualitza la ment com un conjunt de facultats autònomes. Segons Gardner, una lesió cerebral pot comprometre un tipus d'habilitat mantenint la resta intacta. Aquest model reconeix vuit intel·ligències diferenciades: EXEMPLE La dissociació d'habilitats es manifesta clarament en la síndrome del savi (Savant).

En aquest quadre, un individu amb dèficits cognitius generals o trastorn de l'espectre autista presenta una capacitat extraordinària en un domini aïllat, com el càlcul numèric o el dibuix. Pot ser congènita o adquirida després d'un traumatisme cerebral, com en el cas de Jason Padgett, qui va desenvolupar una habilitat geomètrica i matemàtica excepcional després d'una commoció al cap. COMPROVA-HO 52 Quin fenomen clínic aporta evidència a favor de la separació de facultats de Gardner?

Avaluació moderna, heretabilitat i efecte Flynn En la pràctica psicomètrica contemporània, destaquen les escales de David Wechsler (WAIS per a adults, WISC per a infants i WPPSI per a preescolars), juntament amb les bateries de Reynolds i Kaufman. Aquestes proves abandonen la ràtio de Stern i utilitzen un quocient de desviació amb una mitjana de 100 i una desviació típica de 15. Lingüística: domini del llenguatge escrit i parlat, utilitzada per escriptors i oradors; requereix la integració d'ambdós hemisferis cerebrals. 1 Lògico-matemàtica: resolució d'equacions i problemes lògics, vinculada a l'hemisferi esquerre i valorada com a intel·ligència central en el context educatiu occidental.

2 Espacial: manipulació de configuracions tridimensionals, pròpia d'arquitectes, cirurgians, mariners i escultors. 3 Musical: expressió, composició i comprensió de patrons auditius, característica de cantants i intèrprets. 4 Corporal-cinestèsica: control del cos per a tasques motores precises, pròpia d'esportistes, artesans i cirurgians. 5 Intrapersonal: capacitat per comprendre la pròpia vida emocional i dirigir la pròpia conducta. 6 Interpersonal: reconeixement de motivacions i estats emocionals en els altres, present en educadors, comerciants i terapeutes. 7 Naturalista: observació, classificació i comprensió dels elements del medi natural, utilitzada per botànics i biòlegs.

8 Apunts de Ciències Psicosocials: Grau en Infermeria 32 Classificació diagnòstica Rang de QI Superdotat 130 o superior Brillant 120 - 129 Intel·ligent 110 - 119 Normal (promig) 90 - 109 Poc intel·ligent 80 - 89 Límítrof (fronterer) 70 - 79 Deficiència mental superficial (lleu) 50 - 69 Deficiència mental mitjana (moderada) 30 - 49 Deficiència mental profunda 29 o inferior Classificació dels nivells de discapacitat intel·lectual i adaptació funcional. Els graus de retard mental condicionen l'autonomia adaptativa de la persona: Lleu (QI 50-70): capacitat per assolir aprenentatges escolars de primària i assolir integració laboral adaptada.

Moderat (QI 35-50): possibilitat d'aprenentatge fins a un segon nivell escolar i desenvolupament d'habilitats de comunicació bàsiques. Sever (QI 20-35): adquisició del llenguatge oral bàsic, però sense capacitat per a formació ocupacional independent. Profund (QI inferior a 20): dependència completa que requereix assistència i supervisió contínua en les activitats diàries.…