Sobirania alimentària, ecologia i economia circular

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MIREM EL MÓN: PROJECTES TRANSDISCIPLINARIS Grau en Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Mirem el Món (UAB): sobirania alimentària, ecologia bàsica, cultura popular, sostenibilitat, canvi global i economia circular.

APREN.AI Índex 1 Sobirania alimentària i Objectius de Desenvolupament Sostenible Definició i pilars de la sobirania alimentària Origen social i dimensions estructurals Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2 Fonaments d'ecologia, biodiversitat i cultura alimentària Distinció epistemològica i nivells ecològics Cultura popular, etnobotànica i alimentació 3 Canvi global, petjada ecològica i economia circular Canvi global, Antropocè i sostenibilitat La fallida del model lineal o «economia marró» Transició cap a l'economia verda i circular 4 Resum per repassar Sobirania alimentària i desenvolupament sostenible Ecologia, biodiversitat i cultura Canvi global i models econòmics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 1 1 Sobirania alimentària i Objectius de Desenvolupament Sostenible EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de sobirania alimentària i contrastar-lo amb la seguretat alimentària. Identificar les desigualtats estructurals del model agrari mundial entre el Nord i el Sud. Explicar l'origen i les característiques fonamentals dels Objectius de Desenvolupament Sostenible. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Garanteix produir més aliments que una comunitat pugui alimentar-se de manera digna i autònoma?

Definició i pilars de la sobirania alimentària La sobirania alimentària és la facultat que posseeix cada comunitat o poble per determinar de manera autònoma les seves polítiques agràries i d'alimentació, respectant criteris de sostenibilitat i garantint la seguretat dels subministraments. Aquest enfocament busca blindar la producció autòctona davant l'arribada d'excedents forans a preus rebaixats procedents del comerç global, així com impedir el dúmping, és a dir, la comercialització per sota dels costos reals d'elaboració. Els fonaments principals d'aquest model inclouen: Reduir o evitar la dependència d'entrades i productes provinents de l'exterior.

Fomentar i mantenir una alta diversitat de llavors locals. Integrar l'alimentació com un element indispensable de la cultura, l'autonomia i la identitat comunitària. Cal no confondre sobirania alimentària amb seguretat alimentària. Aquesta darrera es va impulsar històricament mitjançant la Revolució Verda, centrada en maximitzar la quantitat produïda a través de pesticides i químics, sense qüestionar qui controla els recursos ni el seu impacte ecològic. ERROR FREQÜENT Confondre sobirania alimentària amb seguretat alimentària fa perdre punts a l'examen.

La seguretat alimentària només garanteix que hi hagi prou menjar disponible per a tothom físicament, mentre que la sobirania alimentària exigeix que els pobles tinguin el control democràtic de com, qui i on es produeixen aquests aliments. Origen social i dimensions estructurals Aquest concepte no va ser concebut per acadèmics, sinó que va sorgir des de la base social l'any 1996 impulsat per l'organització internacional Via Campesina, arran de les reivindicacions de petits pagesos, pescadors i comunitats indígenes. Des de llavors, ha estat integrat en plataformes cíviques i Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 2 agendes governamentals arreu del planeta.

La sobirania alimentària aborda dues problemàtiques estructurals clau: Àmbit Problemàtica detectada Reivindicació o implicació Reforma agrària El 20 % dels grans propietaris controla el 80 % de la terra cultivable dedicada a matèries primeres (commodities). Redistribució de l'accés a la terra per als petits productors locals. Relació Nord-Sud Desigualtat comercial entre economies enriquides i països del Sud global. Segons dirigents com Joseph Bové, per al Sud significa defensar-se de les importacions foranes; per al Nord suposa combatre les subvencions agràries i l'ajuda a les exportacions que distorsionen mercats.

COMPROVA-HO 2 Per què la sobirania alimentària s'oposa a la pràctica del dúmping agrari internacional? Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) L'any 2015, líders estatals de les Nacions Unides van consensuar l'Agenda 2030 durant la Cimera de Desenvolupament Sostenible. Aquest pla estableix un conjunt de 17 metes universals que expandeixen els precedents Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i aborden fites pendents. Els ODS no tenen caràcter obligatori ni coercitiu, però comprometen moralment a tots els estats, independentment del seu nivell d'ingressos, a conjugar la prosperitat humana amb la conservació del planeta.

Esquema dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts a l'Agenda 2030. Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 3 COMPROVA-HO 3 Quina diferència formal presenten els ODS respecte a una llei vinculant? CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Concentració de terres El 20 % dels propietaris té el 80 % de terra Dúmping i excedents Venda internacional per sota de cost Model agroalimentari globalitzat Dependència externa Pèrdua de control sobre el menjar propi Reivindicació sobirana Via Campesina promou la sobirania alimentària IDEES CLAU La sobirania alimentària defensa el dret de cada poble a decidir com alimentar-se sense dependre de mercats forans.

El terme va ser presentat l'any 1996 per l'organització internacional Via Campesina. Existeix una gran desigualtat agrària: un 20 % de grans terratinents domina el 80 % de la terra de cultiu. Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'Agenda 2030 (2015) amplien els antics ODM sense caràcter vinculant obligatori. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En quin any i mitjançant quin col·lectiu neix el concepte de sobirania alimentària? 5. Com descriu Joseph Bové la sobirania alimentària segons la perspectiva del Sud i del Nord? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina entitat va introduir el concepte de sobirania alimentària el 1996? 7.

En què consisteix la pràctica comercial del dúmping? La Cimera del Mil·lenni a) Via Campesina b) Les Nacions Unides c) L'Organització Mundial de la Salut d) Cobrar aranzels als productes estrangers a) Exportar només productes biològics certificats b) Vendre mercaderies per sota del cost c) Intercanviar llavors locals de manera gratuïta d) Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 4 8. Quin percentatge de terratinents controla aproximadament el 80 % de la terra fèrtil? 9. Com es defineix el caràcter jurídic dels 17 ODS de l'Agenda 2030?

2 Fonaments d'ecologia, biodiversitat i cultura alimentària EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió el concepte de ciència ecològica respecte a la militància ecologista. Reconèixer els nivells d'organització que componen un ecosistema des de l'individu fins al biòtop. Analitzar la transmissió cultural i els vincles etnobotànics lligats a l'acte d'alimentar-se. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 És el mateix un ecòleg que un ecologista? Distinció epistemològica i nivells ecològics El medi ambient sorgeix de la constant interacció entre la dimensió social humana i el medi natural.

Dins d'aquest àmbit, cal no confondre la ciència bàsica amb el corrent de pensament sociopolític: Concepte Etimologia i naturalesa Definició bàsica Ecologia Del grec oikos (casa) i logos (estudi o tractat). Estudi científic de la distribució i abundància dels éssers vius, les interaccions que les regeixen i els fluxos de matèria i energia. Ecologisme Ideologia i moviment social. Posicionament cívic orientat a la protecció, defensa i conservació de l'entorn natural.

La matèria viva s'organitza en una jerarquia de complexitat creixent des del nivell submicroscòpic fins a l'escala planetària: El 50 % a) El 20 % b) El 35 % c) El 5 % d) Tractats internacionals amb sancions a) Normatives aplicables només al Sud global b) Lleis d'obligat compliment per als signants c) Compromisos no obligatoris de compliment voluntari d) Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 5 PROCÉS Nivells d'organització biològica i ecològica Els nivells ecològics essencials es defineixen de la manera següent: Població: Conjunt d'organismes de la mateixa espècie que comparteixen un indret i un període temporals determinats, amb capacitat d'encreuar-se entre si i tenir descendència fèrtil amb característiques genòmiques similars.

Comunitat: Conjunt de diferents poblacions d'espècies diverses que coexisteixen en un espai i temps concrets. Ecosistema: Unitat funcional constituïda per la comunitat biològica (medi biòtic) i el seu entorn físic de suport (medi abiòtic), interactuant de forma coordinada (com en un bosc, riu, prat o llac). DEFINICIÓ La biodiversitat o diversitat biològica és la riquesa d'espècies d'un territori. Quan les variacions es donen entre individus de la mateixa espècie, parlem de diversitat intraespecífica, la base de les varietats locals que enriqueixen l'agricultura tradicional. En aquest cicle continu, les llavors actuen com a autèntiques bombes de vida.

COMPROVA-HO 11 En què es distingeix conceptualment una comunitat ecològica d'una població? Àtom i Molècula Components químics fonamentals 1 Cèl·lula i Teixit Estructures funcionals bàsiques 2 Òrgan i Organisme Individu viu complet 3 Població Individus de la mateixa espècie 4 Comunitat Coexistència de diferents espècies 5 Ecosistema Unió de biòtop i biocenosi 6 Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 6 Cultura popular, etnobotànica i alimentació La cultura funciona com el teixit connectiu de qualsevol societat: aporta sentiment de pertinença, fa predictible la conducta i permet sobreviure tant individualment com col·lectivament.

No es transmet genèticament a través de la biologia, sinó que s'aprèn, es practica i es transmet generació rere generació, canviant amb el temps, l'espai i el contacte exterior. Dins d'aquest marc antropològic trobem subdisciplines i conceptes específics: Cultura popular: Manifestació no homogènia vinculada a les classes mitjanes i baixes que engloba aspectes materials, espirituals i afectius. Prioritza la cohesió i el sentiment col·lectiu per sobre de l'autoria individual. Cultura alimentària: Expressió cultural associada als usos (luxe, plaer), tradicions religioses, rituals socials i elaboracions simbòliques al voltant del menjar. El menjar forma part del llegat comunitari.

Etnobotànica: Ciència que analitza les interrelacions entre els grups humans i la flora del seu entorn, focalitzant-se en l'ús tradicional i l'explotació de plantes a través del temps i l'espai. Hibridació cultural: Procés de reconstrucció i fusió de relacions de significat a partir de la barreja d'elements d'orígens diversos. PER RECORDAR-HO Per avaluar entorns educatius o comunitaris davant d'aquests reptes s'empra l'anàlisi DAFO: distingeix factors interns propis del centre (Fortaleses i Debilitats) de factors externs de l'ambient (Oportunitats i Amenaces). COMPROVA-HO 12 Quin objecte d'estudi concret distingeix l'etnobotànica de la botànica clàssica?

IDEES CLAU L'ecologia és una ciència que analitza les interaccions naturals, mentre que l'ecologisme és un moviment ideològic ciutadà. L'escala biològica ascendeix des d'àtoms i cèl·lules fins a poblacions, comunitats i ecosistemes complets. La diversitat intraespecífica permet l'existència de diferents varietats agrícoles adaptades al territori. La cultura alimentària no és biològica, sinó apresa: reflecteix costums, vincles socials i símbols d'una societat. L'etnobotànica estudia les relacions històriques i culturals entre les comunitats humanes i el món vegetal. Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13.

Quins dos elements componen formalment qualsevol ecosistema? 14. Quins factors són interns i quins externs en una matriu DAFO? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Com es defineix l'ecologia des del punt de vista epistemològic? 16. Què caracteritza essencialment els individus d'una mateixa població? 17. Quin és l'objecte d'estudi de la disciplina de l'etnobotànica? 18. Com es qualifiquen les Debilitats dins de la matriu d'anàlisi DAFO? 3 Canvi global, petjada ecològica i economia circular EN ACABAR SABRÀS Definir el principi de sostenibilitat formulat a l'Informe Brundtland i la noció d'Antropocè.

Contrastar el patró destructiu d'economia marró amb l'arquitectura d'economia verda. Diferenciar els circuits de nutrients biològics i nutrients tècnics propis de l'economia circular.

Tècnica per eliminar residus urbans contaminants a) Filosofia de consum ètic i saludable b) Ciència de les interaccions i abundància biològica c) Moviment social per defensar espais verds d) Són d'espècies distintes que comparteixen aliment a) Ocupen continents diferents de forma aïllada b) Són de la mateixa espècie i es reprodueixen c) No poden tenir descendència fèrtil d) La relació entre grups humans i plantes a) Els gasos causants de l'escalfament climàtic b) L'evolució molecular del material genètic c) El comerç internacional de maquinària agrícola d) Factors interns de la mateixa organització a) Oportunitats de creixement a llarg termini b) Amenaces climàtiques que vénen de l'exterior c) Factors externs derivats del mercat global d) Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 8 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què no podem continuar funcionant amb el model econòmic de «fabricar, consumir i llençar»?

Canvi global, Antropocè i sostenibilitat La noció de sostenibilitat implica satisfer els requeriments de la generació present sense condicionar ni malmetre la capacitat de les generacions futures per cobrir les seves necessitats. Va ser formalitzada per Gro Harlem Brundtland a través de l'informe que porta el seu nom (qui més endavant fou directora general de l'OMS entre 1998 i 2003). El desenvolupament sostenible exigeix mantenir l'ús de recursos dins dels llindars de regeneració de la Terra i sense saturar la capacitat del medi per assimilar residus.

Actualment ens trobem a l'Antropocè, una nova època geològica caracteritzada per la petjada determinant que l'activitat humana exerceix sobre els cicles terrestres. Els motors d'aquest canvi i les seves respostes s'articulen així: Motors conductors: Increment demogràfic i consum desenfrenat, sobreexplotació energètica, transformacions dels usos del sòl, pol·lució i introducció forçada d'espècies invasores mitjançant el transport massiu de persones i béns mercantils.

Respostes i efectes: Efecte d'hivernacle causat per gasos com CO , CH , N O i O , que deriva en escalfament planetari (desglaç polar, pluges torrencials), debilitament de la capa d'ozó, disminució de la biodiversitat i alteracions fenològiques o de salut pública. Per mesurar el nostre consum disposem de diferents mètriques: Indicador Magnitud o recurs avaluat Petjada de carboni Volum total d'emissions de gasos CO alliberats a l'atmosfera. Petjada hídrica Cabal de recursos d'aigua dolça consumits en un procés o producte. Ocupació del sòl Superfície de territori físic utilitzada per a una determinada activitat. Preu econòmic Cost monetari d'adquisició o producció del bé.

Petjada ecològica Demanda humana global sobre els ecosistemes mesurada en relació directa amb la biocapacitat del planeta per regenerar-se. COMPROVA-HO 20 Quin principi físic defineix el concepte de sostenibilitat de l'Informe Brundtland? La fallida del model lineal o «economia marró» El sistema econòmic imperant durant el segle passat —conegut com a economia marró— va generar benestar material a costa d'un consum desmesurat de minerals i l'esgotament d'ecosistemes. Es fonamenta en la seqüència extractiva lineal coneguda en anglès com take-make-waste (extreure, Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 9 fabricar, consumir i llençar).

Aquest esquema mostra greus limitacions estructurals: ERROR FREQÜENT Descriure l'economia circular només com «reciclar a la paperera» és un error greu. L'economia circular comença en el disseny des de l'origen (ab initio), concebent sistemes que regenerin o mantinguin components en ús continuat abans d'arribar al rebuig. Transició cap a l'economia verda i circular Durant la Conferència sobre el Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides del 2012 es va impulsar el concepte d'economia verda: un model de producció integral que redueix les emissions, fa un ús eficient dels recursos i promou la inclusió social.

Dins d'aquest enfocament destaca l'economia circular, inspirada en els cicles tancats de la biosfera on les deixalles d'un organisme són l'aliment d'un altre. Aquest model separa estrictament dues categories de fluxos: Cicle biològic (nutrients biològics): Matèries biodegradables que poden retornar amb seguretat al medi natural per regenerar el capital ecològic un cop consumits. Cicle tècnic (nutrients tècnics): Productes industrials com metalls, circuits electrònics, plàstics o motors que no es poden reincorporar a la natura.

Han de ser concebuts per ser fàcilment desmuntats, reutilitzats, recondicionats o refabricats una vegada i una altra mitjançant les regles de la circularitat (les tres R). L'estratègia es fonamenta en dos principis essencials: preservar i millorar el capital natural controlant les reserves finites, i optimitzar el rendiment dels recursos fent circular materials sempre a la seva màxima vàlua útil.

EXEMPLE Els segells ecològics en alimentació asseguren que el consumidor rebi productes traçables i respectuosos amb el medi: a través d'inspeccions anuals a càrrec del productor, es distingeix entre el segell del CCPAE (òrgan català de caràcter optatiu) i el segell europeu (norma obligatòria) per a aliments biològics. Risc d'escalada de preus: Des de finals del mil·lenni els costos dels recursos naturals creixen per l'augment continu de població i urbanització. 1 Inestabilitat de subministrament: Moltes regions no disposen de reserves fòssils ni minerals no renovables i depenen absolutament de les importacions exteriors.

2 Pèrdues econòmiques estructurals: Generació ingent de tones d'escombraries i malbaratament permanent de materials útils. 3 Deteriorament dels sistemes naturals: Canvi climàtic, empobriment del sòl, pol·lució oceànica i destrucció d'hàbitats. 4 Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 10 COMPROVA-HO 21 Quina distinció fa l'economia circular entre nutrients biològics i tècnics pel que fa al seu destí final? ESQUEMA Cicles de l'Economia Circular IDEES CLAU L'Informe Brundtland va conceptualitzar la sostenibilitat com la capacitat de no hipotecar el futur dels que vindran.

El model d'economia marró (extreure-fabricar-llençar) genera fallides per escassetat de reserves i tones de deixalles. L'economia circular divideix els components en cicles biològics (biodegradables) i tècnics (reutilitzables en indústria). Els certificats alimentaris compten amb l'opció del segell del CCPAE i l'obligatorietat del segell de la Unió Europea. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Quins són els gasos d'efecte d'hivernacle destacats que provoquen l'escalfament global? 23. Quina diferència d'obligatorietat existeix entre el segell ecològic del CCPAE i el segell europeu?

Economia Circular Disseny regeneratiu ab initio Cicle Biològic Retorn segur a la biosfera Nutrients biològics Productes biodegradables Cicle Tècnic Circulació industrial contínua Nutrients tècnics Plàstics, motors i equips Refabricar i reciclar Mantenir a màxima vàlua Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 11 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Com s'anomena la nostra època geològica marcada per la petjada humana sobre la Terra? 25. Quin és el lema bàsic del sistema clàssic lineal o d'economia marró? 26. Com gestiona l'economia circular els nutrients de naturalesa tècnica (com plàstics)? 27.

Quin segell de certificació ecològica alimentària té caràcter obligatori al nostre territori? 4 Resum per repassar Sobirania alimentària i desenvolupament sostenible Concepte Definició clau Sobirania alimentària Facultat dels pobles per definir autònomament les seves polítiques agràries i d'alimentació sostenibles, protegint el mercat local. Dúmping Pràctica comercial de venda de productes excedentaris per sota dels costos de producció reals al mercat internacional. Via Campesina Moviment internacional que va encunyar i presentar el concepte de sobirania alimentària l'any 1996 des de la base camperola.

Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 17 fites acordades per les Nacions Unides el 2015 a l'Agenda 2030, que amplien els ODM sense ser legalment obligatòries.

Holocè primerenc a) Paleocè b) Antropocè c) Juràssic tardà d) Regenerar el capital de reserves biològiques a) Reutilitzar, reparar i redissenyar b) Extreure, fabricar, consumir i llençar c) Comprar poc, cultivar molt i retornar d) Incinerant-los per escalfar llars a) Enterrant-los com a adob vegetal b) Desmuntant-los per a refabricació cíclica c) Descomponent-los de manera natural d) La signatura de Via Campesina a) L'etiqueta local de proximitat b) El segell de la Unió Europea c) El segell del CCPAE d) Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 12 Ecologia, biodiversitat i cultura Concepte Definició clau Ecologia vs.

Ecologisme L'ecologia és la ciència que estudia la distribució, abundància i fluxos de matèria/energia dels éssers vius; l'ecologisme és la ideologia i el moviment social de protecció ambiental. Població Grup d'organismes de la mateixa espècie que comparteixen espai i temps i es poden reproduir amb descendència fèrtil. Comunitat Conjunt d'organismes de diferents espècies que coexisteixen en un àmbit territorial i temporal concret. Ecosistema Unitat funcional formada per la comunitat biològica (medi biòtic) i el seu suport físic (medi abiòtic). Diversitat intraespecífica Variabilitat biològica existent entre els individus d'una mateixa espècie, base de les varietats locals i agrícoles.

Cultura popular Patrimoni compartit per les classes populars que cohesiona la identitat col·lectiva sense atorgar pes a l'autoria. Etnobotànica Estudi científic dels usos, relacions i aprofitament de les plantes per part de les diverses societats humanes al llarg del temps. Anàlisi DAFO Eina d'avaluació que diferencia factors interns (Fortaleses i Debilitats) de factors externs de l'entorn (Oportunitats i Amenaces). Canvi global i models econòmics Concepte Definició clau Sostenibilitat Capacitat de satisfer les necessitats presents sense comprometre la capacitat de resposta de les generacions futures (Informe Brundtland).

Antropocè Època geològica actual determinada per l'impacte determinant de l'activitat humana sobre la Terra i els ecosistemes. Petjada ecològica Indicador que compara la demanda humana de recursos amb la biocapacitat del planeta per regenerar-los. Economia lineal (marró) Model basat en «extreure-fabricar-consumir-eliminar» (take-make-waste) que esgota recursos i acumula deixalles. Economia circular Sistema regeneratiu inspirat en els cicles tancats naturals per mantenir recursos a la seva màxima utilitat en tot moment. Nutrients biològics vs. tècnics Els nutrients biològics són biodegradables i tornen a la natura; els tècnics (plàstics, màquines) s'han de desmuntar i reutilitzar contínuament.

Segells ecològics Garanties de traçabilitat agroalimentària sotmeses a controls: el segell europeu és obligatori i el del CCPAE és optatiu. Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 13 Solucions de les preguntes de repàs 1. No necessàriament: l'increment de volum pot afavorir monocultius o exportacions desregulades sense assegurar el control de la terra ni el dret a decidir dels productors locals. 2. Perquè la venda d'aliments per sota del seu cost real destrueix els preus del mercat local i enfonsa l'activitat dels productors autòctons. 3. Els ODS són compromisos polítics i morals voluntaris assumits pels estats membres, no normatives jurídicament obligatòries amb sancions. 4.

Va sorgir l'any 1996 de la mà de l'organització camperola Via Campesina. 5. Per al Sud implica defensar-se d'importacions externes agressives; per al Nord suposa lluitar contra les subvencions públiques que afavoreixen exportacions invasives. 6. b) Via Campesina. Via Campesina va presentar el terme des de les bases camperoles el 1996. 7. c) Vendre mercaderies per sota del cost. El dúmping és la col·locació d'excedents a preus inferiors al cost de producció. 8. b) El 20 %. El text assenyala que el 20 % dels grans propietaris domina el 80 % dels terrenys. 9. d) Compromisos no obligatoris de compliment voluntari. Els ODS plantegen fites sense ser lleis coercitives o d'obligat compliment legal.

10. No: un ecòleg és un professional científic dedicat a l'estudi dels ecosistemes naturals, mentre que un ecologista defensa una ideologia o activisme ciutadà en protecció del medi ambient. 11. La població agrupa individus de la mateixa espècie que es poden reproduir entre si; la comunitat reuneix múltiples poblacions d'espècies diferents que coexisteixen en un mateix indret. 12. L'etnobotànica no descriu només els vegetals, sinó la relació, l'ús cultural i l'aprofitament que els grups humans han fet històricament de les plantes. 13. El medi biòtic (conjunt d'organismes vius o comunitat) i el medi abiòtic (les condicions físiques i químiques del suport). 14.

Interns són les Fortaleses i Debilitats; externs són les Oportunitats i Amenaces. 15. c) Ciència de les interaccions i abundància biològica. L'ecologia és la disciplina científica que investiga abundàncies, distribucions i interaccions. 16. c) Són de la mateixa espècie i es reprodueixen. Una població comparteix espai, temps, espècie biològica i capacitat reproductiva fèrtil. 17. a) La relació entre grups humans i plantes. L'etnobotànica investiga l'ús tradicional i significat dels recursos vegetals per a cada cultura. 18. a) Factors interns de la mateixa organització. Dins de la matriu DAFO, tant fortaleses com debilitats pertanyen a l'esfera interna. 19.

Perquè els recursos del planeta són finits, la pressió poblacional encareix les matèries primeres i la natura és incapaç d'absorbir tants residus acumulats. 20. Garanteix que el ritme de consum de matèries primeres i l'emissió de contaminants no superin mai la capacitat natural del planeta per regenerar-se i assimilar residus. 21. Els nutrients biològics es descomponen i tornen a la biosfera sense danyar-la; els nutrients tècnics (com plàstics o xips) es mantenen indefinidament en el cicle industrial de refabricació i reutilització. 22. El diòxid de carboni (CO ), el metà (CH ), l'òxid nitrós (N O) i l'ozó troposfèric (O ). Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 14 23.

El segell europeu és obligatori per comercialitzar com a ecològic, mentre que el segell català del CCPAE és de caràcter optatiu. 24. c) Antropocè. L'Antropocè defineix l'època en què l'ésser humà s'ha convertit en una força geològica influent. 25. c) Extreure, fabricar, consumir i llençar. El paradigma lineal 'take-make-waste' sintetitza la dinàmica d'extreure matèria i abandonar residus. 26. c) Desmuntant-los per a refabricació cíclica. Els materials no biodegradables es redissenyen per desmuntar-se i circular en processos industrials continus. 27. c) El segell de la Unió Europea. La normativa comunitària imposa el segell europeu oficial com a requisit obligatori.

Sobirania alimentària, ecologia i economia circular 15