Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB)

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MIREM EL MÓN: PROJECTES TRANSDISCIPLINARIS Grau en Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum complet de Mirem el Món (UAB): demografia, models econòmics, sostenibilitat, cicle de l'aigua, teoria literària, ciutat moderna i fal·làcies lògiques. APREN.AI Índex Societat 1 Demografia, creixement de la població i canvi climàtic Fonaments demogràfics i indicadors bàsics El debat de la capacitat de càrrega: Malthus davant la tecnologia Estructura per edat i gènere: tipologies de piràmides Projeccions mundials i impacte en el sistema terrestre 2 Models de desenvolupament, desigualtat i globalització 1.

La noció de desenvolupament i els indicadors macroeconòmics clàssics 2. Models enfrontats: les etapes de Rostow vs. la Teoria de la Dependència 3. Mesura del benestar: Índex de Desenvolupament Humà i Coeficient de Gini 4.

Redistribució, globalització i deslocalització industrial 3 Mirades de futur: sostenibilitat i desenvolupament humà Ètica de la sobrietat i contradiccions del model global Els nivells de consciència mediambiental de Corrado Poli Desenvolupament a Escala Humana: necessitats i satisfactors Economia comunitària i superació del capitalcentrisme Balanç dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU 2023) Cultura 4 Utopies, distopies i representació urbana a la literatura Ficció especulativa: utopia, ucronia i distopia Mutació de les pors col·lectives: de la natura hostil a la crisi antròpica El Naturalisme: determinisme, ciència i denúncia del submón La metròpoli moderna i el flâneur L'espai urbà com a agent modelador: de Roberto Arlt a la novel·la negra La geografia urbana marginal a la literatura contemporània 5 Teoria de l'argumentació i fal·làcies lògiques Fonaments de l'argumentació i pragmàtica discursiva Tipologia bàsica d'arguments i recursos retòrics La noció de fal·làcia i la seva classificació La metàfora d'Isaiah Berlin: l'eriçó i la guineu Ciència 6 L'Antropocè, dinàmiques ecològiques i petjada ecològica L'Antropocè: la petjada humana a escala geològica Dinàmiques de població i capacitat de càrrega: el col·lapse de St.

Matthew Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 1 Metabolisme ecològic: condicions, recursos i residus Petjada ecològica i biocapacitat 7 Gestió dels recursos hídrics i la petjada hídrica 1. La crisi global de l'aigua i la seguretat hídrica 2. Tipologies d'ús de l'aigua i el cabal ecològic 3. Consum urbà i estructura econòmica del servei 4.

La petjada hídrica: tipologies i components geogràfics 8 Resum per repassar Societat: Demografia, desenvolupament i desigualtat Cultura: Ficció especulativa, metròpoli i lògica discursiva Ciència: Antropocè, ecologia i gestió de l'aigua Cronologia destacada Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 2 1 Demografia, creixement de la població i canvi climàtic EN ACABAR SABRÀS Calcular i interpretar les taxes de natalitat i mortalitat d'una població.

Distingir les característiques estructurals de les piràmides progressiva, regressiva i desajustada. Contrastar els postulats de Thomas Malthus amb els efectes de les innovacions tecnològiques agràries. Relacionar el creixement demogràfic global amb els compromisos climàtics internacionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el creixement exponencial de la població humana no ha provocat encara el col·lapse alimentari generalitzat que es pronosticava fa dos segles? L'estudi de la societat requereix comprendre com evoluciona el volum humà i de quina manera aquesta activitat interacciona amb el medi ambient global.

Societat 1 Demografia, creixement de la població i canvi climàtic 2 Models de desenvolupament, desigualtat i globalització 3 Mirades de futur: sostenibilitat i desenvolupament humà Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 3 ESQUEMA Estructura del tema: Creixement demogràfic i medi ambient Fonaments demogràfics i indicadors bàsics La demografia és la disciplina científica que examina la composició, volum i dinàmiques de les poblacions humanes.

Aquesta anàlisi inclou variables estructurals (com l'edat o la situació laboral) i els fets vitals que transformen els col·lectius: naixements, defuncions, matrimonis i fluxos migratoris, atenent tant a les seves causes com als seus efectes. A més d'analitzar la grandària absoluta, aquesta branca analitza el poblament, entès com el patró espacial que descriu com es distribueixen els habitants pel planeta. La distribució de la població no és homogènia: varia dràsticament entre continents, estats i àrees territorials internes.

DEFINICIÓ Els dos indicadors fonamentals per mesurar la dinàmica natural d'una comunitat durant un any concret són: Taxa bruta de natalitat (TBN): reflecteix el volum de nascuts vius per cada miler d'habitants. Taxa bruta de mortalitat (TBM): computa el nombre de defuncions anuals per cada miler de persones. COMPROVA-HO 2 Per què la taxa de natalitat i la de mortalitat s'expressen per cada 1.000 habitants en lloc d'utilitzar un percentatge habitual?

Demografia Estudi de poblacions humanes Indicadors demogràfics Taxes de natalitat i mortalitat Piràmides d'edat Progressiva, regressiva i desajustada Capacitat de recursos Debat Malthus davant la tecnologia Revolucions productives Revolució Industrial i Verda Impacte climàtic Emissions i alteració planetària Acord de París Objectiu sota els 2 graus Taxa de natalitat = × ( Poblaci total o ˊ Nascuts vius ) 1.000 Taxa de mortalitat = × ( Poblaci total o ˊ Defuncions ) 1.000 Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 4 El debat de la capacitat de càrrega: Malthus davant la tecnologia A la seva obra sobre la dinàmica poblacional, l'economista britànic Thomas Malthus (1766–1834) va plantejar que l'origen de la misèria i de la fam rau en el creixement desmesurat de la població humana sense mecanismes de fre.

Segons la seva perspectiva, la manca d'aliments conduiria inevitablement a crisis de subsistència, desnutrició severa, malalties i disputes bèl·liques pel control del menjar. Tanmateix, les prediccions catastròfiques malthusianes no es van complir de forma lineal gràcies als guanys de productivitat derivats de les transformacions tecnològiques: La Revolució Industrial: va introduir la mecanització i la manufactura a gran escala, multiplicant la capacitat productiva de la societat.

La Revolució Agrària Verda: desenvolupada principalment entre 1960 i 1980, va traslladar la innovació tècnica, noves varietats de cultiu i avenços de maneig al camp, impulsant el rendiment alimentari per sobre del ritme d'expansió demogràfica. ERROR FREQÜENT Assumir que un creixement demogràfic accelerat desemboca de forma directa i automàtica en escassetat d'aliments. Les innovacions agronòmiques i la industrialització han demostrat que la disponibilitat de recursos depèn del desenvolupament tecnològic i l'eficiència dels sistemes de producció. COMPROVA-HO 3 Quin factor històric va evitar el col·lapse alimentari que Malthus donava per segur al segle XVIII?

Estructura per edat i gènere: tipologies de piràmides L'estructura demogràfica d'un territori es representa visualment mitjançant piràmides de població. Aquests gràfics reflecteixen la distribució simultània de cohorts per trams d'edat i sexe, determinant els patrons de rejoveniment o envelliment. Gràfica de piràmide de població mundial per edats i sexes. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 5 Es distingeixen tres morfologies fonamentals: Tipus de piràmide Perfil de natalitat i base Esperança de vida i cúspide Context socioeconòmic típic Progressiva Base molt ampla degut a una natalitat elevada. Cúspide estreta per una baixa esperança de vida.

Comunitats joves i països en vies de desenvolupament. Regressiva Base estreta derivada d'una natalitat reduïda. Cúspide eixamplada gràcies a una alta longevitat. Poblacions envellides i països desenvolupats. Desajustada o desequilibrada Irregularitats acusades entre sexes o cohorts d'edat. Depèn de l'esdeveniment que trenca l'estructura. Impactes de conflictes armats o èxodes migratoris massius. Gràfica d'estructura demogràfica regressiva de Catalunya l'any 2023. Projeccions mundials i impacte en el sistema terrestre El volum humà global se situa actualment al voltant dels 8.000 milions d'individus.

D'acord amb les previsions de les Nacions Unides, la xifra s'incrementarà en gairebé 2.000 milions durant les properes tres dècades, fins a situar-se en 9.700 milions l'any 2050. Aquest creixement assolirà un sostre o pic màxim d'aproximadament 10.400 milions a mitjans de la dècada de 2080, abans d'estabilitzar-se. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 6 Gràfica de l'evolució del Producte Interior Brut mundial des de 1750. L'expansió poblacional té repercussions asimètriques segons el bloc geopolític. Els països avançats agrupats a l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic) concentren nivells històrics alts de consum.

En paral·lel, el grup dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) aplega grans dimensions geogràfiques i una forta presència poblacional en fase d'expansió industrial (sobre el Producte Interior Brut generat per aquests models, vegeu «Societat — Models de desenvolupament, desigualtat i globalització»). Aquest ritme socioeconòmic accelera alteracions sobre el sistema planetari: consum d'energia primària, ús d'aigua dolça, pèrdua de coberta forestal tropical, acidificació marina i emissió de gasos com el diòxid de carboni ( ), el metà ( ) o l'òxid nitrós ( ).

Davant d'aquest escenari, l'Acord de París de 2015 va determinar com a meta vinculant mantenir l'escalfament de la Terra per sota dels 2 °C en relació amb els nivells preindustrials. Malgrat aquest marc, els informes de l'ONU de l'any 2022 van advertir d'una trajectòria que podria comportar un augment tèrmic de fins a 2,5 °C en finalitzar el segle. COMPROVA-HO 4 Quina discrepància va assenyalar l'ONU el 2022 respecte a l'objectiu tèrmic de l'Acord de París? CO 2 CH 4 N O 2 Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 7 IDEES CLAU La demografia analitza la mida, la composició i el poblament o distribució territorial de les societats.

Les taxes brutes de natalitat i mortalitat es computen expressant els esdeveniments anuals per cada mil habitants totals. La teoria malthusiana defensava l'arribada inevitable de crisis per sobrepoblació, però les innovacions industrials i la Revolució Agrària Verda van disparar la capacitat productiva. Les piràmides de població classifiquen les societats en progressives (joves), regressives (envellides) o desajustades (alterades per guerres o migracions). La població mundial preveu assolir 9.700 milions d'habitants el 2050 i un pic de 10.400 milions cap a mitjans de la dècada de 2080.

L'Acord de París va fixar com a límit un escalfament inferior a 2 °C, però les projeccions recents adverteixen d'augments potencials de 2,5 °C. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com es calcula la taxa bruta de mortalitat d'una regió? 6. Quina diferència estructural bàsica existeix entre una piràmide progressiva i una de regressiva? 7. A quin nivell màxim preveu l'ONU que arribi la població mundial abans d'estabilitzar-se i en quin període aproximat? SOCIETAT 2 Models de desenvolupament, desigualtat i globalització EN ACABAR SABRÀS Distingir les limitacions del PIB respecte a indicadors sintètics com l'IDH. Comparar les etapes de creixement de Rostow amb la Teoria de la Dependència.

Interpretar el coeficient de Gini i la seva representació en la curba de Lorenz. Explicar les causes i conseqüències socials de la deslocalització industrial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Pot un país registrar un creixement econòmic sostingut del PIB mentre les condicions de vida de la majoria de la seva població empitjoren? Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 8 1. La noció de desenvolupament i els indicadors macroeconòmics clàssics La idea moderna de progrés enfonsa les seves arrels en el pensament de la Il·lustració francesa, especialment amb la visió optimista i acumulativa de Condorcet.

En aquest context original, el terme equivalia a una millora gradual de caràcter intel·lectual, físic o moral. Amb la consolidació de l'economia capitalista i la Revolució Industrial, aquest significat es va desplaçar cap a una dimensió purament productiva: el progrés es va equiparar de forma directa al creixement econòmic mesurat per magnituds monetàries. DEFINICIÓ El Producte Interior Brut (PIB) és el valor monetari dels béns i serveis finals produïts a l'interior d'un país durant un interval temporal concret, habitualment un any natural.

Per avaluar l'estabilitat i la conjuntura econòmica, el paradigma clàssic utilitza una sèrie de variables macroeconòmiques: Productivitat: expressada a través de la producció agregada que mesura el PIB. Preus i inflació: quantificats mitjançant l'Índex de Preus al Consum (IPC). Mercat de treball: calculat mitjançant les taxes d'activitat, ocupació i atur. Aquesta visió assumeix que si la producció global creix, tota la societat se'n beneficia automàticament gràcies a l'acumulació i la inversió. No obstant això, aquests agregats amaguen com es reparteix realment el valor generat entre la ciutadania.

COMPROVA-HO 9 Per què un increment notable del PIB d'un estat no garanteix necessàriament una millora generalitzada de la seva societat? 2. Models enfrontats: les etapes de Rostow vs. la Teoria de la Dependència Durant el context geopolític de la Guerra Freda i la descolonització, Walt Rostow va publicar l'any 1960 l'obra Les etapes del creixement econòmic. Rostow defensava que qualsevol nació pot passar del subdesenvolupament al consum massiu seguint un camí lineal i universal de cinc fases: Societat tradicional: economia estàtica de subsistència agrària i producció artesanal, amb estructures socials immòbils.

1 Condicions prèvies a l'enlairament: emergència d'una nova elit política i social, inversió del voltant del 5 % del PNB en infraestructures (ferrocarrils, carreteres) i agricultura comercial. 2 Enlairament (take-off): creixement dinàmic sostingut, inversió productiva superior al 10 % i aparició de manufactures modernes. 3 Arribada a la maduresa: difusió tecnològica a tots els sectors industrials i inversió elevada. 4 Consum de masses alt: expansió d'indústries de béns duradors, sector serveis consolidat i sorgiment de l'estat del benestar amb menys desigualtat. 5 Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 9 Esquema del model lineal d'estadis del creixement de Walt Rostow.

Segons aquesta teoria, l'estalvi permet la inversió pública en serveis i infraestructures, desencadenant un efecte multiplicador capitalista que transforma les societats autoritàries o tradicionals en democràcies liberals. Davant d'aquesta visió modernitzadora, la Teoria de la Dependència (o model de centre-perifèria) va rebatre que el lliure comerç internacional beneficiés tothom per igual. Aquest corrent crític sosté que el subdesenvolupament no és una etapa prèvia al desenvolupament, sinó una condició estructural causada per la subordinació i dominació que els països centrals industrialitzats exerceixen sobre els països perifèrics.

Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 10 PROCÉS Estadis del creixement econòmic de Rostow Criteri Model d'etapes de Rostow (1960) Teoria de la Dependència (Centre- Perifèria) Concepció del procés Procés lineal, universal i evolutiu d'estadis successius. Relació estructural asimètrica i de subordinació històrica. Paper del comerç internacional Motor clau d'inversió i difusió de tecnologia. Mecanisme d'extracció de recursos i submissió econòmica. Remei al subdesenvolupament Augmentar l'estalvi intern i la inversió en infraestructures. Rompre la submissió comercial i transformar les relacions de poder.

ERROR FREQÜENT Pensar que la Teoria de la Dependència considera el subdesenvolupament com un simple retard cronològic que se soluciona amb més temps. Per a aquesta teoria, el subdesenvolupament de la perifèria és el resultat directe del desenvolupament del centre dins el mateix mercat mundial. COMPROVA-HO 10 En quin aspecte clau discrepa la Teoria de la Dependència respecte a la tesi del comerç defensada per Rostow? 3. Mesura del benestar: Índex de Desenvolupament Humà i Coeficient de Gini Com a alternativa al PIB, el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va introduir el 1990 l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH).

Inspirat en la perspectiva d'Amartya Sen, l'IDH entén el desenvolupament com l'ampliació de les capacitats i funcionaments de les persones per triar la vida que volen portar. Societat tradicional Economia de subsistència agrària estàtica. 1 Condicions prèvies Nova elit i inversió en infraestructures bàsiques. 2 Enlairament Inversió superior al 10% i indústries manufactureres. 3 Arribada a la maduresa Innovació tecnològica estesa a tots els sectors. 4 Consum de masses alt Béns duradors, expansió terciària i benestar social. 5 Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 11 L'IDH avalua de manera sintètica tres dimensions indispensables: Salut: una vida llarga i saludable.

Educació: l'accés efectiu al coneixement. Nivell de renda: recursos suficients per gaudir d'un nivell de vida digne. Encara que organismes com el Banc Mundial van destinar crèdits a estats en vies de desenvolupament, sovint aquests processos van derivar en un endeutament sever sense un guany social paral·lel. Per mesurar la distribució dels ingressos salarials en una població s'utilitza la formulació de Corrado Gini de l'any 1912: Coeficient de Gini: valor numèric situat entre 0 i 1, on 0 representa la igualtat perfecta (tothom percep el mateix) i 1 la màxima desigualtat possible (un sol individu acapara la totalitat de la renda).

Índex de Gini: el mateix coeficient expressat en termes de percentatge (de 0 % a 100 %). Gràfica de la curba de Lorenz representant l'índex de desigualtat. Aquest càlcul es fonamenta en la curba de Lorenz: l'àrea compresa entre la diagonal d'equitat teòrica i la línia de distribució real representa la magnitud de la desigualtat econòmica. COMPROVA-HO 11 Si un país registra un coeficient de Gini de 0,65 i un altre de 0,28, quin dels dos presenta una distribució salarial més equitativa? 4. Redistribució, globalització i deslocalització industrial Entre 1945 i 1973, l'anomenada edat d'or del capitalisme va reforçar l'estat del benestar en molts països avançats.

L'Estat va actuar com un agent econòmic central que finançava educació, sanitat pública i infraestructures mitjançant impostos progressius, redistribuint recursos i reduint la concentració de capital en mans de l'1 % més ric. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 12 Gràfica de l'evolució històrica dels ingressos de l'1% més ric. Aquest equilibri es va alterar profundament amb la crisi del petroli del 1973 i la constitució de l'OPEP, fet que va disparar el cost energètic, impulsant una reestructuració productiva global.

A partir dels anys 70, la integració comercial i financera es va accelerar a partir de diversos pilars: Eliminació progressiva de fronteres i barreres aranzelàries. Lliure mobilitat de capitals internacionals. Constitució d'àrees comercials com la Unió Europea, el NAFTA (entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic) i el Mercosur a Amèrica del Sud. Avenços tecnològics en transport i comunicacions. Un efecte directe d'aquesta dinàmica és la deslocalització industrial: les empreses traslladen centres productius cap a països amb costos laborals inferiors (com el trasllat d'indústria dels Estats Units a Mèxic arran del NAFTA per maximitzar beneficis).

Això provoca el tancament de fàbriques als llocs d'origen, abocant a l'atur a milers de famílies. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 13 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Crisi energètica del 1973 Augment dels costos del petroli i canvi de paradigma. Obertura comercial i blocs Tractats com el NAFTA i supressió d'aranzels. Recerca de beneficis Aprofitament de mà d'obra barata en altres regions. Deslocalització industrial i desigualtat Pèrdua d'ocupació local Tancament de fàbriques i atur en països d'origen. Concentració de capital Acaparament extraordinari de riquesa en l'1% més ric. Com a conseqüència d'aquest model, la concentració de capital ha crescut enormement.

Segons dades d'Oxfam, entre desembre de 2019 i desembre de 2021, el 62 % de la nova riquesa mundial (24 dels 39 bilions d'euros totals) va quedar en mans de l'1 % més ric del planeta, mentre que la fortuna dels milionaris va augmentar a un ritme de gairebé 2.500 milions d'euros diaris. COMPROVA-HO 12 Quina relació causal directa existeix entre els tractats de lliure comerç com el NAFTA i la deslocalització manufacturera? IDEES CLAU La concepció originària de progrés de la Il·lustració va derivar cap a una visió mercantilista que assimilava el desenvolupament al creixement del PIB.

Walt Rostow va proposar el 1960 un patró lineal de cinc estadis cap a la societat de consum de masses impulsat per la inversió. La Teoria de la Dependència refuta el model lineal i argumenta que el subdesenvolupament és el resultat de relacions asimètriques de submissió entre el centre i la perifèria. L'IDH, introduït pel PNUD el 1990 basant-se en Amartya Sen, complementa l'anàlisi econòmica avaluant salut, educació i ingressos. El coeficient de Gini mesura la desigualtat d'ingressos en una escala de 0 a 1 utilitzant la representació de la curba de Lorenz.

A partir de la crisi de 1973, la globalització comercial i la integració en blocs (com el NAFTA) van afavorir la deslocalització productiva i una forta concentració de riquesa. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. Quines són les tres dimensions analitzades per l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) establert pel PNUD? 14. Com s'interpreten els valors extrems (0 i 1) del coeficient de Gini? 15. Quin paper va exercir l'estat del benestar en la distribució de la renda entre el 1945 i el 1973?

SOCIETAT 3 Mirades de futur: sostenibilitat i desenvolupament humà EN ACABAR SABRÀS Distingir entre necessitats humanes fonamentals i satisfactors en la matriu de Max-Neef. Explicar els quatre nivells de consciència mediambiental de Corrado Poli. Identificar les contradiccions del triangle de la sostenibilitat i les dades d'emissions de CO2. Avaluar el retrocés en els Objectius de Desenvolupament Sostenible segons l'informe de 2023. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 Un telèfon intel·ligent és una necessitat humana fonamental o un mitjà per satisfer-ne una altra?

Ètica de la sobrietat i contradiccions del model global José 'Pepe' Mujica, qui va ser president de l'Uruguai entre 2010 i 2015 després d'haver estat empresonat durant la dictadura militar entre 1973 i 1985, defensa una filosofia centrada en la sobrietat material. El seu plantejament qüestiona el consumisme compulsiu i proposa viure únicament amb allò necessari per preservar el temps de vida dedicat a la llibertat i a les relacions humanes, denunciant la confusió habitual entre acumulació de béns i benestar.

Aquesta crítica enllaça amb les tensions estructurals que descriu el triangle de la sostenibilitat, on interactuen i col·lideixen tres vèrtexs d'objectius: Objectius econòmics: creixement constant, equitat i eficiència. Objectius socials: descentralització, participació, igualtat, cohesió social, respecte a la identitat cultural i desenvolupament institucional. Objectius ecològics: conservació de la biodiversitat, reducció de la càrrega ambiental, integritat dels ecosistemes i visió global. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 15 Diagrama del triangle de la sostenibilitat i les seves tensions internes.

La tensió entre el creixement mercantil indefinit i els límits biofísics es fa evident en l'origen de la contaminació atmosfèrica. L'any 2020, les tres nacions amb major volum absolut d'emissions de gasos d'efecte hivernacle van ser: 1. Xina: 9,9 mil milions de tones de CO2, a causa del seu paper en l'exportació global de manufactures i la dependència del carbó. 2. Estats Units: 4,4 mil milions de tones de CO2, arran del seu patró de potència industrial i comercial intensiva. 3. Índia: 2,3 mil milions de tones de CO2, impulsada pel seu creixement poblacional i industrial.

Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 16 Gràfica dels principals països emissors mundials de CO2 l'any 2020. COMPROVA-HO 17 Quina contradicció central posa en relleu el triangle de la sostenibilitat respecte al creixement econòmic? Els nivells de consciència mediambiental de Corrado Poli Davant la degradació ecològica, l'analista Corrado Poli formula una taxonomia de quatre estadis progressius per classificar la percepció de la crisi i l'abast de les accions humanes: PROCÉS Nivells de consciència mediambiental de Poli 1 1. Resposta individual Problemes abordats com a incidències particulars i aïllades. 2 2.

Desenvolupamen t sostenible Crisi assumida amb solucions tècniques sectorials. 3 3. Transformació de valors Exigència de canvi estructural socioeconòmic profund. 4 4. Eix articulador La sostenibilitat vertebra la política i l'economia globals. Nivell Diagnòstic del problema Abast de la resposta Primer nivell Incidències ambientals aïllades. Respostes individuals i voluntàries. Segon nivell Crisi ambiental interconnectada. Aplicació sectorial de solucions tècniques sota la noció de desenvolupament sostenible. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 17 Nivell Diagnòstic del problema Abast de la resposta Tercer nivell Incompatibilitat del model de valors.

Exigeix una transformació estructural del patró econòmic, social i axiològic. Quart nivell Crisi ecològica sistèmica global. Converteix la sostenibilitat ecològica en el principi articulador de l'organització sociopolítica. COMPROVA-HO 18 Quina diferència fonamental separa el segon nivell del tercer en la classificació de Poli? Desenvolupament a Escala Humana: necessitats i satisfactors La teoria econòmica neoclàssica desestima el concepte de necessitat humana i el redueix a simples preferències revelades al mercat segons la capacitat monetària.

Com a resposta, l'any 1986, els investigadors Manfred Max-Neef, Antonio Elizalde i Martín Hopenhayn van publicar l'enfocament del Desenvolupament a Escala Humana. DEFINICIÓ El Desenvolupament a Escala Humana és un marc teòric que situa les persones i les seves necessitats fonamentals al centre, diferenciant estrictament les carències humanes universals dels béns materials emprats per atendre-les.

Segons aquesta formulació, les necessitats humanes fonamentals presenten tres característiques essencials: són finites, són palanques universals compartides per totes les cultures en qualsevol context històric, i són classificables mitjançant una matriu bidimensional: Categories axiològiques: subsistència, protecció, afecte, enteniment, participació, oci (lleure), creació, identitat i llibertat. Categories existencials: ser, tenir, fer i estar. En contrast, els satisfactors són les formes històriques, institucionals, culturals i materials mitjançant les quals s'atenen aquestes mancances. Els satisfactors varien de forma constant en el temps i l'espai geogràfic.

ERROR FREQÜENT Confondre una necessitat bàsica amb un satisfactor o bé de consum. L'alimentació, la llar o un telèfon intel·ligent no són necessitats en si mateixos, sinó satisfactors materials per donar compliment a les necessitats fonamentals de subsistència, protecció o comunicació (entesa com a part de l'enteniment i la identitat). COMPROVA-HO 19 Per què segons Max-Neef la pobresa no s'hauria de mesurar exclusivament a través de l'ingrés monetari? Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 18 Economia comunitària i superació del capitalcentrisme L'enfocament teòric desenvolupat sota el nom col·lectiu de J.K.

Gibson-Graham qüestiona el capitalcentrisme, és a dir, la representació hegemònica que redueix tota l'activitat econòmica a l'intercanvi de mercat capitalista i al treball assalariat. Mitjançant la metàfora de l'iceberg econòmic, demostren que l'economia de mercat visible només representa la part superficial de la reproducció social. Diagrama de l'iceberg de l'economia diversa de J.K. Gibson-Graham.

Per sota de la línia de flotació opera l'economia diversa, imprescindible per a la vida quotidiana, que articula modalitats alternatives i no mercantils: Dimensió Forma convencional de mercat Forma alternativa Forma no mercantil o comunitària Treball Treball assalariat Autoocupació, cooperatives Treball domèstic, cures no remunerades, voluntariat Empresa Societat de capital privat Empresa sense ànim de lucre Cooperatives comunals, xarxes de suport mutu Transaccions Mercat de béns i serveis Comerç just, botigues de segona mà Truec, regals, intercanvis familiars Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 19 Dimensió Forma convencional de mercat Forma alternativa Forma no mercantil o comunitària Propietat Propietat privada Propietat compartida o comunitària Béns comunals, accés lliure i obert Finances Banca comercial tradicional Microfinançament comunitari Préstecs entre familiars, xarxes veïnals Balanç dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ONU 2023) L'informe especial de les Nacions Unides sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'any 2023 constata un retrocés generalitzat respecte a les metes marcades per a l'any 2030: Pobresa extrema: en mantenir-se el patró vigent, 575 milions de persones continuaran atrapades en la pobresa extrema l'any 2030, i només un terç dels estats hauran assolit l'objectiu de reduir-la a la meitat.

Inseguretat alimentària: la fam a escala mundial ha repuntat fins a taxes no observades des de l'any 2005, agreujada per l'encariment de la cistella bàsica. Bretxa de gènere: a la velocitat de transformació vigent, seran necessaris 286 anys per eliminar completament la legislació discriminatòria i equiparar la protecció jurídica de gènere. Crisi climàtica i energia: les concentracions de diòxid de carboni han assolit màxims inèdits en dos milions d'anys. Prop de 660 milions de ciutadans mancaran d'electricitat el 2030 i gairebé 2.000 milions seguiran emprant combustibles contaminants per cuinar.

Educació i infància: les carències estructurals d'inversió deixaran 84 milions d'infants desescolaritzats el 2030, mentre 300 milions abandonaran l'etapa formativa sense alfabetització bàsica. L'informe remarca que aquesta crisi global castiga desproporcionadament els països en desenvolupament i les comunitats en situació de vulnerabilitat, a causa de la conjunció de la pandèmia de la COVID-19, l'emergència climàtica i les asimetries econòmiques històriques. COMPROVA-HO 20 Quants anys es calcula que caldran per equiparar la protecció jurídica de gènere segons el document de l'ONU de 2023?

Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 20 IDEES CLAU José Mujica planteja la sobrietat i el despreniment material com a condicions necessàries per aconseguir llibertat vital i justícia social. El triangle de la sostenibilitat exposa la tensió estructural entre el creixement mercantil continuat, la cohesió social i la conservació ecològica. Corrado Poli estableix quatre fases de consciència ecològica, des del tractament individual fins a la reestructuració política i socioeconòmica global. Max-Neef, Elizalde i Hopenhayn distingeixen necessitats humanes universals i finites de satisfactors culturals variables. J.K.

Gibson-Graham critiquen el capitalcentrisme recordant mitjançant l'iceberg econòmic que les feines domèstiques, solidàries i no remunerades sustenten el sistema. L'informe dels ODS de 2023 evidencia un estancament global, amb 575 milions de persones projectades en pobresa extrema cap al 2030. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. En què consisteix la diferenciació metodològica entre necessitat i satisfactor en el Desenvolupament a Escala Humana? 22. Com il·lustra l'analogia de l'iceberg de Gibson-Graham la crítica al capitalcentrisme? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 23. Quin fenomen va desmentir empíricament la tesi de col·lapse alimentari de Malthus? 24.

Quina característica defineix morfològicament una piràmide de població desajustada? 25. Segons l'informe de l'ONU de 2022, quin augment tèrmic es projecta cap a finals de segle? L'emigració cap a zones deshabitades a) La Revolució Agrària Verda de 1960-1980 b) La reducció voluntària de la natalitat c) El descens brusc del comerç mundial d) Una base eixamplada per alta fecunditat a) Una distribució asimètrica per guerres o migracions b) Un equilibri perfecte entre sexes i edats c) Un predomini exclusiu de persones ancianes d) Fins a 2,0 °C a) Fins a 3,5 °C b) Fins a 2,5 °C c) Fins a 1,5 °C d) Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 21 26.

Què representa la taxa de natalitat d'una població determinada? 27. Quin any va publicar Walt Rostow el seu cèlebre model d'estadis del creixement econòmic? 28. Quina dimensió NO forma part del càlcul directe de l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH)? 29. Quina és la tesi fonamental de la Teoria de la Dependència respecte al comerç lliure? 30. Segons dades d'Oxfam (2019-2021), quin percentatge de nova riquesa va captar l'1% més ric? 31. Quin país va encapçalar les emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera l'any 2020? 32. Què defensa el quart nivell de consciència mediambiental establert per Corrado Poli? 33.

Segons Max-Neef, quina de les següents característiques descriu les necessitats humanes fonamentals?

Percentatge d'embarassos respecte a dones fèrtils a) Nascuts vius anuals per cada 1.000 habitants b) Mitjana de fills per cada unitat familiar c) Nascuts vius anuals per cada 100 habitants d) 1973 a) 1990 b) 1960 c) 1912 d) Esperança de salut a) Despesa militar b) Nivell de renda c) Accés a l'educació d) Genera subordinació de la perifèria al centre a) Elimina completament l'ús de barreres aranzelàries b) Estimula la igualtat automàtica entre països c) Substitueix la inversió de capital privat d) 38% a) 62% b) 50% c) 75% d) Xina a) Estats Units b) Índia c) Rússia d) El creixement continuat dels mercats lliures a) L'acció individual basada en el reciclatge b) L'ajust tecnològic de caràcter sectorial c) L'ecologia com a eix articulador sociopolític d) Són idèntiques als satisfactors materials a) Són il·limitades segons cada època històrica b) Depenen directament dels ingressos monetaris c) Són finites i comunes a totes les cultures d) Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 22 34.

Quants anys estima l'informe ODS 2023 que caldran per tancar les bretxes de gènere en protecció jurídica? 575 anys a) 100 anys b) 286 anys c) 50 anys d) Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 23 4 Utopies, distopies i representació urbana a la literatura EN ACABAR SABRÀS Distingir conceptualment els gèneres d'utopia, distopia i ucronia aplicant-los a obres de referència. Explicar l'evolució de les angoixes col·lectives des de la por a la natura hostil fins a l'amenaça antropogènica moderna. Analitzar els principis del Naturalisme literari i la funció del flâneur com a observador alienat a la metròpoli.

Avaluar el paper de la ciutat no com a simple decorat sinó com a agent modelador dels personatges a la literatura contemporània. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Per què les pors reflectides a la literatura han passat de centrar-se en monstres marins a centrar-se en catàstrofes ecològiques causades per nosaltres mateixos? Les representacions culturals i literàries funcionen com un mirall crític de les transformacions socials, tecnològiques i morals de cada període històric. Lluny de constituir una simple evasió estètica, la literatura sintetitza les pors col·lectives, projecta futurs possibles i dissecciona l'impacte de la modernitat urbana sobre l'experiència humana.

Cultura 4 Utopies, distopies i representació urbana a la literatura 5 Teoria de l'argumentació i fal·làcies lògiques Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 24 ESQUEMA Cultura: ficció especulativa, pors i espai urbà Ficció especulativa: utopia, ucronia i distopia La imaginació d'altres ordres socials s'articula mitjançant diversos gèneres que exploren l'organització col·lectiva i el transcurs del temps: Utopia: representació imaginativa d'una societat organitzada sota principis ideals que afavoreixen el benestar humà comú, sovint percebuda com de realització altament complexa.

L'humanista Tomás Moro va forjar aquest concepte el 1516 a la seva obra Libellus vere aureus, nec minus salutaris quam festivus, de optimo reipublicae statu, deque nova insula Utopia. Ucronia: exploració contrafàctica de la història en la qual s'introdueix una alteració deliberada en un punt concret del passat. La narració reconstrueix els fets per mostrar com hauria evolucionat el present a partir d'aquesta divergència històrica. N'és un exemple la sèrie L'Home al Castell, que planteja un escenari alternatiu en què les potències nazis van vèncer a la guerra mundial.

Distopia: construcció ficcional d'un ordre social futur marcat per condicions negatives extremes, opressió institucional, totalitarisme i alienació humana severa. Un cas representatiu és El cuento de la criada, on les dones queden reduïdes exclusivament a la seva capacitat reproductiva sota un règim autoritari.

Ficció especulativa Models alternatius de societat Utopia Ordre ideal i harmònic Distopia Futur opressiu i totalitari Ucronia Alteració del passat històric Evolució de les pors De la natura a la crisi humana Món clàssic Natura hostil i desconeguda Món contemporani Acció destructiva antropogènica Metròpoli literària La ciutat com a agent modelador Naturalisme Determinisme i submón urbà Flâneur Transeünt alienat a la multitud Novel·la negra Jungla urbana i solitud Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 25 Gènere Eix temporal / lògic Funció narrativa Exemple de referència Utopia Futur o espai aïllat idealitzat Proposar un model ètic i polític d'harmonia Utopia (Tomás Moro, 1516) Ucronia Passat alternatiu cap al present Reconstruir la història a partir d'un punt d'inflexió alterat L'Home al Castell (victòria nazi) Distopia Futur opressiu i totalitari Alertar contra les tendències autoritàries i l'alienació El cuento de la criada ERROR FREQÜENT Confondre ucronia amb distopia.

Una ucronia altera el passat cronològic com a punt de partida divergent, mentre que una distopia extrapola els problemes del present cap a un futur degradat i opressiu, sense necessitat de bifurcar la història passada. COMPROVA-HO 36 Quina diferència fonamental separa el mecanisme temporal d'una ucronia del d'una distopia? Mutació de les pors col·lectives: de la natura hostil a la crisi antròpica La ficció i el pensament col·lectiu registren fidelment les angoixes dominants de cada època.

Al segle XIV les preocupacions s'articulaven al voltant dels conflictes territorials entre regnes i nacions; al segle XIX el focus va virar cap a la pèrdua dels dominis colonials; i durant el segle XX van predominar els enfrontaments bèl·lics de les guerres mundials, la tensió nuclear, el totalitarisme, el feixisme, el comunisme i les falles del capitalisme que generaven pobresa. Històricament, la humanitat percebia la natura com un adversari temible i imponent que calia sotmetre.

Aquesta pugna queda plasmada a Moby Dick, on la recerca d'una balena blanca a la costa pacífica, causant de naufragis, simbolitza l'home llançat a l'oceà per derrotar una força natural desbocada que viu com el seu propi infern. En aquesta visió, el mar actuava de forma dual: era una via positiva per al comerç mercantil, però alhora encarnava la incertesa de les invasions bèl·liques estrangeres, actuant com una metàfora del conscient (allò visible i calmat) i el subconscient (les profunditats inaccessibles). A l'època contemporània, aquesta relació s'ha invertit: el major perill per a la humanitat és la seva pròpia activitat.

L'ésser humà ha colonitzat pràcticament la totalitat del planeta, ha assolit la Lluna i només manté verges els abismes del fons marí. L'impacte sobre el medi ambient, el canvi climàtic i fenòmens meteorològics com les pluges torrencials han situat la petjada humana com la font principal de vulnerabilitat col·lectiva. Tal com argumenta l'escriptor Ricardo Piglia, la literatura debat exactament els mateixos problemes que amoïnen la societat, però ho fa a través d'una lògica narrativa pròpia. La creació artística capta la sensibilitat, els costums i la temperatura moral del seu moment, proporcionant una radiografia psicosocial més reveladora que un document formal.

Segons la cèlebre reflexió de Piglia, s'aprèn més sobre la realitat històrica argentina a les pàgines de Roberto Arlt que no pas analitzant un manifest polític coetani. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 26 COMPROVA-HO 37 Com ha canviat el rol de la natura a l'imaginari col·lectiu des de relats com Moby Dick fins a l'actualitat? El Naturalisme: determinisme, ciència i denúncia del submón El corrent del naturalisme literari aprofundeix en l'observació científica de la societat, portant els principis del realisme cap a un rigor metòdic vinculat a les teories empíriques de l'època.

Els seus fonaments estructurals inclouen: Il·lustració del diàleg i el registre col·loquial al naturalisme. Cal subratllar que aquests corrents literaris no són compartiments estancs, sinó que se superposen de manera dinàmica al llarg del desenvolupament narratiu. La metròpoli moderna i el flâneur L'expansió del capitalisme industrial transforma la fesomia de la ciutat i les relacions humanes. El filòsof i crític Walter Benjamin va analitzar la figura del flâneur: el vianant modern que camina per la ciutat observant la multitud sense integrar-se plenament, a partir de les lectures de Charles Baudelaire i Edgar Allan Poe.

Aquest personatge requereix tres elements indissociables per sorgir: La ciutat com a escenari físic monumental. La multitud anònima que omple els carrers. El capitalisme mercantil que mercantilitza la vida pública. Aquest subjecte transeünt adopta la mirada d'un observador al·legòric i alienat. Com indica Manuel Delgado, l'usuari de l'entorn urbà contemporani és per definició un ésser de pas, algú que transita per l'espai públic sense arrelar-hi de manera permanent. Determinisme: concepció de l'individu com un ésser condicionat per l'herència genètica i l'entorn material, incapaç d'escapar al seu destí biològic i social per molt que intenti rebel·lar-se.

1 Cientificisme: trasllat dels mètodes d'anàlisi de les ciències naturals a la literatura, explicant la conducta mitjançant lleis objectives de causalitat. 2 Representació del «baix món»: desplaçament del focus des de la burgesia acomodada cap als estrats de la pobresa urbana i la marginació, sovint descrits amb una duresa sense pal·liatius. 3 Llenguatge popular: incorporació fidel del registre col·loquial, la parla dels baixos fons i els girs ordinaris per reforçar la versemblança documental. 4 Denúncia social: exposició explícita de les xacres socials amb una intenció crítica i moralitzadora.

5 Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 27 COMPROVA-HO 38 Quins tres elements són indispensables per a l'existència del flâneur segons la teoria sociocultural? L'espai urbà com a agent modelador: de Roberto Arlt a la novel·la negra A la literatura del segle XX, l'entorn urbà perd la seva condició de decorat passiu per transformar-se en un autèntic subjecte narratiu que condiciona i angoixa els personatges. A l'obra de l'argentí Roberto Arlt, la ciutat s'assimila a un desert d'asfalt: «Y es que, en verdad, para todo hombre desesperado, la ciudad es como un desierto donde no cabe esperar piedad ni socorro de nadie.

Un desierto de interminables calles rectas, de innumerables casas de puertas abiertas o cerradas... por donde el angustiado pasa con la certidumbre de que nada puede domar el drama que lleva en su corazón.» Aquesta mateixa solitud col·lectiva brolla en la cultura de masses i la música popular d'arrel urbana, tal com expressa el tango Yira, yira (1929) d'Enrique Santos Discépolo, en denunciar la indiferència d'un món sord davant el desemparament del ciutadà, o el retrat de Raúl Scalabrini Ortiz a El hombre que está solo y espera (1931), on el protagonista resta aïllat enmig de milions de conciutadans igualment solitaris. Icona d'investigació policial típica del gènere de novel·la negra.

A la novel·la negra, la ciutat es perfila com una «jungla de ciment» on el detectiu privat ha de sobreviure a una maquinària hostil. La ciutat i els individus que hi viuen passen a ser l'enemic principal de la trama. Aquest fenomen s'estén a la indústria del còmic de mitjan segle XX, on les ciutats fictícies reflecteixen la virtualitat i els conflictes de la metròpoli contemporània, actuant directament com a personatges autònoms. Esquema del paisatge metropolità com a agent narratiu modern.

Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 28 La geografia urbana marginal a la literatura contemporània La narrativa peninsular ha plasmat la transformació de Barcelona allunyant-se deliberadament de les estampes turístiques habituals: Carmen Laforet (Nada): descriu la Barcelona fosca de la postguerra a través de la mirada desolada d'una universitària acollida per la seva família, esquivant els artificis retòrics convencionals.

Manuel Vázquez Montalbán (Los mares del Sur, 1979): a través del detectiu Pepe Carvalho, recorre l'espai perifèric de San Magín, un suburbi de blocs prefabricats i funcionalisme arquitectònic per a classes humils inaugurat a mitjans dels seixanta pel règim franquista, exposant el laberint urbanístic de la desigualtat. Carlos Zanón (Taxi, 2017): mostra una geografia alternativa viscuda des del volant («la ciutat sense Gaudí ni Pla Cerdà»), des de les vistes elevades del Guinardó vers les tres xemeneies de Sant Adrià i Santa Coloma, fins a les pistes de clubs nocturns i antics polígons industrials enclavat entre Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat.

IDEES CLAU La utopia planteja una societat ideal i harmònica (encunyada per Tomás Moro el 1516), mentre que la ucronia altera el passat per dibuixar un present divergent i la distopia projecta un futur totalitari marcat per l'opressió i l'alienació. La por col·lectiva ha sofert un gir radical: de percebre la natura com un enemic temible i immens a témer la mateixa activitat humana degradant el medi ambient i provocant la crisi climàtica. Segons Ricardo Piglia, la literatura aborda les mateixes crisis que la societat però amb una lògica artística pròpia que revela l'estat psicosocial d'una època amb més precisió que els manifestos polítics.

El Naturalisme aplica el determinisme biològic i social, el mètode cientificista i el registre popular per reflectir i denunciar la realitat dels estrats socials més desafavorits. El flâneur, teoritzat per Walter Benjamin, encarna el transeünt alienat de la gran metròpoli capitalista moderna que contempla la multitud sense arrelar-hi. A la novel·la urbana contemporània i a la novel·la negra, la ciutat deixa de ser un fons inofensiu per esdevenir un agent actiu, absorbent i hostil que modela la solitud dels seus habitants. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quin paper compleix el determinisme en l'estructura del corrent naturalista? 40.

Com descriu Roberto Arlt l'espai metropolità respecte a l'individu angoixat? 41. A quina Barcelona recorren les obres de Vázquez Montalbán i Carlos Zanón per trencar la imatge monumental clàssica? CULTURA Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 29 5 Teoria de l'argumentació i fal·làcies lògiques EN ACABAR SABRÀS Distingir un raonament lògic vàlid d'una construcció retòrica fal·laç. Identificar i desmuntar les principals fal·làcies formals i informals en un debat. Diferenciar les dues actituds intel·lectuals plantejades a la dicotomia d'Isaiah Berlin.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què el fet que un esdeveniment passi després d'un altre no demostra que en sigui la conseqüència directa? Fonaments de l'argumentació i pragmàtica discursiva Un argument és un raonament estructurat que té com a objectiu provar, demostrar o defensar una proposició concreta, o bé convèncer una altra persona de la veritat o falsedat d'una afirmació. Segons la perspectiva de la lingüística pragmàtica plantejada per Christian Plantin (1990), l'argumentació consisteix en una intervenció verbal mitjançant la qual un emissor pretén que un receptor assumeixi una conclusió determinada, oferint-li motius raonats que en justifiquin l'admissió.

El propòsit essencial d'argumentar és la persuasió. Per consolidar aquest efecte i dotar el discurs de credibilitat sòlida, cal aportar evidències comprovables, justificacions coherents i raonaments articulats. Tanmateix, convé recordar el conegut aforisme de Miguel de Unamuno: Vèncer no és convèncer Aquesta sentència distingeix la mera imposició d'una postura respecte a la conquesta de l'adhesió racional de l'interlocutor. Il·lustració sobre el xoc d'arguments i postures en una discussió.

Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 30 Tipologia bàsica d'arguments i recursos retòrics En la construcció de discursos sòlids destaquen dues modalitats principals d'argumentació legítima: Arguments causals: fonamenten la seva tesi establint lligams de causa-efecte, de fet-causa o relacionant dos fets consecutius en el temps. Cal vigilar de no confondre successió o correlació amb causa real: un fenomen pot tenir orígens múltiples, i no sempre un efecte comparteix el mateix desencadenant. Arguments d'autoritat: recorren al parer o testimoni acreditat d'un expert, organisme o entitat de prestigi per fonamentar una conclusió.

Un cas habitual d'aquesta modalitat és l'aportació de bibliografia i referències científiques de suport. En el marc del debat i de la contraargumentació, és habitual emprar determinats recursos tàctics per qüestionar les tesis oposades: Assenyalar que les raons de l'adversari resulten exagerades. Recórrer a defectes o mancances personals de l'interlocutor. Qualificar les afirmacions contràries d'irracionals o intranscendents. Desqualificar el discurs rival presentant-lo com a excessivament tècnic. Posar en evidència i jutjar el comportament mateix de l'orador. COMPROVA-HO 43 Quina diferència fonamental hi ha entre vèncer i convèncer en el context d'un debat?

La noció de fal·làcia i la seva classificació Etimològicament, el vocable fal·làcia procedeix del llatí fallacia, que designa un engany, frau o falsedat. En termes lògics, una fal·làcia és un raonament erroni que sembla vàlid, però que realment no ho és, ja que manca de coherència demostrativa. Emoticona que al·ludeix a l'engany propi dels raonaments fal·laços. Ja en l'antiguitat clàssica, el filòsof Aristòtil va analitzar aquest fenomen i va catalogar tretze tipus de fal·làcies primordials.

En el debat contemporani s'identifiquen diverses formes habituals d'aquests raonaments enganyosos: Fal·làcia Mecanisme d'engany Ad hominem Desestima una conclusió atacant directament la persona que la formula en lloc d'examinar la idea. Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 31 Fal·làcia Mecanisme d'engany Ad verecundiam Pretén validar un raonament recolzant-se únicament en el prestigi o autoritat de l'emissor. Fals dilema Presenta dues opcions extremes com les úniques possibles quan hi ha alternatives intermèdies. Punt mitjà Postula erròniament que la posició veritable es troba necessàriament en l'equidistància de dos extrems.

Ad populum Defensa una afirmació al·legant que la majoria de persones hi estan d'acord. Post hoc ergo propter hoc Dona per segur que un fet n'és la causa només perquè s'ha produït temporalment abans. Pendent relliscós Estableix una cadena fictícia de relacions causa-efecte cap al futur sense justificació. Espantaocells Caricaturitza o deforma les paraules de l'adversari per atacar una versió desfigurada. Ad ignorantiam Sosté que una afirmació és certa només perquè no se n'ha pogut demostrar la falsedat. Tu quoque Desacredita la crítica d'algú retraient-li que també incorre en allò que censura. Ambigüitat Empra termes polisèmics per provocar confusió o canviar el sentit del discurs.

Ad silentio Arriba a una conclusió recolzant-se només en el silenci o l'absència de resposta. Ad baculum Abusa d'una posició de poder o amenaça per tal d'imposar un criteri o punt de vista. ERROR FREQÜENT Confondre correlació o successió temporal amb causalitat directa. Afirmar que és la causa de només perquè va ocórrer abans constitueix la fal·làcia post hoc ergo propter hoc. En l'anàlisi lògica, dos fets poden coincidir o succeir-se sense tenir un vincle causal entre ells. COMPROVA-HO 44 En què es distingeix la fal·làcia de l'espantaocells de la fal·làcia ad hominem?

La metàfora d'Isaiah Berlin: l'eriçó i la guineu Al seu assaig The Hedgehog and the Fox (publicat el 1953), el teòric Isaiah Berlin recupera una sentència del poeta grec Arquíloc: «Moltes coses sap la guineu, però l'eriçó en sap una de sola i gran». Amb aquesta imatge, Berlin proposa diferenciar dues formes antitètiques d'enfrontar el coneixement i la realitat: A B Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 32 ESQUEMA Dicotomia del pensament segons Isaiah Berlin L'eriçó: representa aquells pensadors que construeixen una visió del món centralitzada, unívoca i sistemàtica.

Per a ells existeix un únic principi unificador que articula tant els esdeveniments col·lectius com els fets individuals de la vida. La guineu: simbolitza els subjectes amb una perspectiva oberta, dispersa i múltiple. Perceben el món com una xarxa complexa i contradictòria d'elements particulars que no sempre encaixen en un sistema ordenat o en una sola explicació global. COMPROVA-HO 45 Quina visió del món caracteritza la mentalitat de l'eriçó segons la tesi d'Isaiah Berlin? IDEES CLAU Un argument busca demostrar una proposició mitjançant raons convincents, tot diferenciant la persuasió racional de la mera imposició.

Els arguments causals demanen verificar relacions reals de causa-efecte i evitar deduccions basades en simples successions temporals. Una fal·làcia lògica és un raonament amb aparença de validesa que en realitat presenta un vici o engany demostratiu. Hi ha nombroses tipologies de fal·làcies, com ara l'atac personal (ad hominem), l'ús de la força (ad baculum) o la distorsió de tesis (espantaocells). La dicotomia d'Isaiah Berlin contraposa la ment de l'eriçó (sistema únic i unificador) a la de la guineu (reconeixement de la pluralitat i complexitat). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quina definició formal té una fal·làcia en l'àmbit de la lògica? 47.

Com opera la fal·làcia 'tu quoque' en una confrontació discursiva? L'eriçó Visió unificada i principi ordenador únic de la realitat La guineu Visió múltiple, dispersa i atenta a la complexitat Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 33 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 48. Qui va forjar el concepte d'utopia en el seu text llatí de 1516? 49. Quin recurs defineix el desenvolupament narratiu d'una ucronia? 50. Quin autor va teoritzar la figura del flâneur com a vianant alienat en la metròpoli capitalista? 51. Com es representa l'espai de la metròpoli a la novel·la negra contemporània? 52.

Quina fal·làcia assumeix que un fet és causa d'un altre només per ser cronològicament previ? 53. Què caracteritza la fal·làcia de l'ad populum? 54. Segons Isaiah Berlin, com percep la realitat el pensament associat a la 'guineu'? 55. Quants tipus primordials de fal·làcies va descriure originalment Aristòtil?

Tomás Moro a) Walter Benjamin b) Ricardo Piglia c) Charles Baudelaire d) Projectar un futur tecnològic opressiu a) Descriure el deambular ociós del transeünt b) Retratar amb rigor científic la perifèria c) Modificar un fet clau del passat d) Manuel Vázquez Montalbán a) Walter Benjamin b) Roberto Arlt c) Carlos Zanón d) Com un decorat neutral sense influència a) Com un personatge hostil i alienant b) Com un refugi protector del ciutadà c) Com un ideal estètic neoclàssic d) Fals dilema a) Pendent relliscós b) Post hoc ergo propter hoc c) Ad verecundiam d) Atacar els defectes de l'emissor a) Amenaçar amb represàlies físiques b) Cercar sempre una posició intermèdia c) Validar una idea segons el nombre de partidaris d) Mitjançant un únic principi ordenador coherent a) Amb una visió dispersa, múltiple i contradictòria b) Subsumint tots els fets sota una teoria tancada c) Negant qualsevol possibilitat de debat lògic d) Set classes a) Tretze classes b) Deu classes c) Vint classes d) Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 34 6 L'Antropocè, dinàmiques ecològiques i petjada ecològica EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte d'Antropocè i identificar els seus marcadors de canvi ambiental a escala planetària.

Explicar la dinàmica de sobrepassament de la capacitat de càrrega a partir del cas dels rens de St. Matthew. Distingir entre condicions ambientals, recursos d'entrada i residus de sortida en el metabolisme biològic i tecnològic. Interpretar el concepte de petjada ecològica i la seva relació amb la biocapacitat de la Terra. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Què passaria si una població aïllada creix sense depredadors fins a superar els aliments disponibles? L'estudi dels sistemes naturals revela com la intervenció humana transforma els equilibris de la biosfera a escala planetària.

ESQUEMA Estructura del bloc de Ciència Ciència 6 L'Antropocè, dinàmiques ecològiques i petjada ecològica 7 Gestió dels recursos hídrics i la petjada hídrica Antropocè i ecologia Transformació global, dinàmiques poblacionals i fluxos metabòlics Gestió de recursos hídrics Tipus d'aigua, governança fluvial i petjada hídrica Apunts de Mirem el Món: Societat, Ciència i Cultura (UAB) 35 L'Antropocè: la petjada humana a escala geològica El concepte d'Antropocè designa una nova època geològica definida per l'alteració profunda i global que l'activitat humana exerceix sobre el planeta.

Aquesta transformació es fa palesa en la ràpida acumulació de gasos amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera, l'escalfament global, la pèrdua accelerada de biodiversitat i la degradació sistemàtica dels cicles biogeoquímics deguda a un consum abusiu de recursos naturals. DEFINICIÓ L'Antropocè és el període geològic en què les activitats de la societat humana han esdevingut la força dominant en la modificació del clima, els ecosistemes i l'estratigrafia terrestre.

L'acceleració socioeconòmica iniciada a mitjan segle XX ha provocat un increment exponencial en l'extracció de matèries primeres, l'ús d'energia fòssil i la producció de deixalles, consolidant un canvi d'escala en les pertorbacions ambientals terrestres. COMPROVA-HO 57 Quina és la diferència clau entre l'Antropocè i les èpoques geològiques anteriors? Dinàmiques de població i capacitat de càrrega: el col·lapse de St. Matthew Per comprendre la interacció entre una població i els recursos que la sustenten, l'ecologia analitza la capacitat de càrrega, és a dir, el llindar màxim d'individus que un hàbitat determinat pot mantenir de forma permanent sense degradar-se.

El que va passar a l'illa de St. Matthew constitueix un exemple empíric clar de sobrepassament ecològic i caiguda demogràfica (vegeu «Societat — Demografia, creixement de la població i canvi climàtic» pel concepte de malthusianisme). L'any 1944 es van introduir 29 rens en aquest territori insular aïllat de 357 km². En absència de depredadors i amb una catifa exuberant de líquens com a aliment, el grup va experimentar un creixement exponencial fins a assolir aproximadament 6.000 exemplars a la dècada de 1960. Aquest volum superava amb escreix…