Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris | Apunts UAB

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MIREM EL MÓN: PROJECTES TRANSDISCIPLINARIS Grau en Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Mirem el Món (Educació Primària UAB): ecologia, canvi global, sobirania alimentària, economia circular, anàlisi DAFO i recerca acadèmica.

APREN.AI Índex 1 Ecologia, Crisi Ambiental i Canvi Global Bases conceptuals de l'ecologia i el medi ambient Nivells d'organització i funcionament ecosistèmic Impacte antròpic, sostenibilitat i canvi global 2 Sobiranía Alimentària, Cultura i Desaprofitament Sobirania alimentària enfront de seguretat alimentària Cultura alimentària i etnobotànica Malbaratament alimentari i certificació ecològica 3 Models Econòmics: De l'Economia Marró a l'Economia Circular La fallida del model lineal o economia marró Principis i nutrients de l'economia circular 4 Metodologia de Recerca i Elaboració d'Informes Acadèmics L'entrevista com a eina de recerca Matriu DAFO i tipologies de recerca Estructura de l'informe acadèmic i normes de citació 5 Resum per repassar Ecologia, medi ambient i canvi global Sobirania alimentària, cultura i residus Models econòmics: de l'economia lineal a la circular Metodologia de recerca i elaboració d'informes Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 1 1 Ecologia, Crisi Ambiental i Canvi Global EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'ecologia, ecologisme i medi ambient Diferenciar els diferents nivells d'organització ecològica Identificar els motors del canvi global i els gasos d'efecte d'hivernacle PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un augment de la producció d'aliments no resol necessàriament el problema de la gana al món?

L'estudi del nostre entorn requereix comprendre com s'organitza la vida i de quina manera les activitats humanes transformen els equilibris del planeta. L'actual situació ecològica no és un fenomen aïllat, sinó el resultat de múltiples interaccions complexes entre la societat i el medi natural. Bases conceptuals de l'ecologia i el medi ambient Cal distingir entre la disciplina científica i els moviments socials. L'ecologia és la ciència que estudia les relacions dels éssers vius amb el seu medi, mentre que l'ecologisme és una postura ideològica orientada a la defensa dels ecosistemes.

Històricament, Ernst Haeckel va formular l'ecologia com l'estudi de la distribució, l'abundància i les relacions dels organismes juntament amb els fluxos de matèria i energia. Per la seva banda, Ellen Swallow Richards la va vincular a les condicions ambientals que fan possible la salut i el benestar de la vida humana quotidiana. El medi ambient es defineix com la interacció constant entre el medi social i el medi natural. Quan aquesta interacció es desajusta, es produeix una crisi múltiple: una crisi ambiental desencadena una crisi econòmica, la qual al seu torn deriva en una crisi social.

DEFINICIÓ L'antropocentrisme és la concepció moral i filosòfica que situa l'ésser humà com a centre de tot el sistema de valors i prioritats del planeta.

Nivells d'organització i funcionament ecosistèmic La matèria biològica s'estructura des de l'escala microscòpica fins als grans conjunts ecològics seguint una jerarquia clara: A escala ecològica, els organismes individuals s'agrupen formant unitats de complexitat creixent: tom A ˋ Mol cula/Compost e ˋ Org nul a ˋ C l lula e ˋ Teixit rgan O ˋ Sistema d' rgans o ˋ Organisme Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 2 PROCÉS Nivells d'organització ecològica Nivell ecològic Definició Components clau Població Conjunt d'individus de la mateixa espècie que comparteixen temps i espai. Genoma similar, capacitat de creuar-se i generar descendència fèrtil.

Comunitat Conjunt de poblacions d'espècies diferents que conviuen. Interaccions biòtiques en un territori i temps determinat. Ecosistema Comunitat d'organismes en interacció funcional amb el seu suport físic. Medi biòtic (éssers vius) + medi abiòtic (aigua, llac, bosc, prat, riu). Dins d'aquests sistemes, la biodiversitat reflecteix la diversitat biològica en el seu conjunt. Aquesta diversitat també es manifesta dins d'una mateixa espècie a través de la variabilitat intraespecífica o varietats individuals, fonamentals en la riquesa agrícola local. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental hi ha entre una comunitat ecològica i un ecosistema?

Impacte antròpic, sostenibilitat i canvi global Els éssers vius capten recursos com aigua, energia, nutrients i sòl, i alliberen al medi residus com matèria orgànica, diòxid de carboni ( ) o metà ( ). L'excés d'activitat transformadora ha donat lloc a la proposta de definir una nova època geològica: l'Antropocè, caracteritzada per la petjada humana sobre la geologia i els ecosistemes terrestres. Davant d'aquest escenari, l'Informe Brundtland, coordinat per Gro Harlem Brundtland en el si de la Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (WCED), va consolidar el concepte clau de desenvolupament sostenible.

Individu Organisme singular de base biològica 1 Població Grup de la mateixa espècie que comparteix temps i espai 2 Espècie Organismes amb genoma comú i descendència fèrtil 3 Comunitat Diferents espècies que conviuen en un territori 4 Ecosistema Unitat formada per la comunitat i el medi abiòtic 5 CO 2 CH 4 Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 3 DEFINICIÓ La sostenibilitat consisteix a satisfer les necessitats del present sense comprometre les capacitats de les generacions futures. Es fonamenta a no consumir recursos a una velocitat superior a la capacitat regenerativa de la Terra i no abocar residus per sobre de la capacitat d'assimilació del medi.

El funcionament planetari està sent alterat per un conjunt de vectors conegut com a canvi global, els efectes del qual es transmeten a diversos nivells de la biosfera: Motors del canvi global Respostes i efectes generats Creixement de la població i consum humà Respostes a nivell d'organismes i poblacions (adaptació, evolució) Ús d'energia i canvi climàtic Pèrdua de biodiversitat i alteració de la mida poblacional Transformacions dels usos del sòl Canvis fenològics i desplaçament d'hàbitats Contaminació de medis Respostes estructurals a escala de comunitat Introducció d'espècies invasores Danys en salut humana, pertorbacions naturals i seguretat alimentària Pel que fa al clima, l'efecte d'hivernacle intensificat condueix a l'escalfament global, que al seu torn desencadena el canvi climàtic.

Els principals gasos amb efecte d'hivernacle implicats són el diòxid de carboni ( ), el metà ( ), l'òxid nitrós ( ), l'ozó ( ) i els hidrofluorocarburs (HFC i HCFC). D'altra banda, les invasions biològiques impliquen el transport intencionat o accidental d'espècies fora de la seva àrea nativa. La globalització n'ha multiplicat la freqüència i l'escala, provocant alteracions greus en els ecosistemes d'arribada, pèrdues de collites, reaccions al·lèrgiques per pol·len i danys estructurals a instal·lacions.

ERROR FREQÜENT Confondre efecte d'hivernacle, escalfament global i canvi climàtic: l'efecte d'hivernacle és el mecanisme físic de retenció tèrmica mitjançant gasos; el seu augment desmesurat genera l'escalfament global (pujada de temperatura mitjana), el qual té com a conseqüència el canvi climàtic sistèmic. COMPROVA-HO 3 Quines dues condicions defineixen el límit operatiu de la sostenibilitat segons el criteri de l'Informe Brundtland? CO 2 CH 4 N O 2 O3 Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 4 IDEES CLAU L'ecologia és una disciplina científica, mentre que l'ecologisme és un moviment de caire ideològic i social.

La crisi múltiple connecta de forma causal la degradació ambiental amb la crisi econòmica i la crisi social. La sostenibilitat exigeix respectar les taxes de regeneració de recursos i la capacitat d'absorció de residus del planeta. El canvi global està impulsat per factors com el canvi climàtic, la destrucció d'usos del sòl i la propagació d'espècies invasores. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Com descriu Ellen Swallow l'objecte de l'ecologia? 5. Quina seqüència lògica relaciona els gasos emesos amb el canvi en el clima? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6.

Quin científic defineix l'ecologia com l'estudi de la distribució, l'abundància i les interaccions dels éssers vius? 7. Quin nivell d'organització ecològica reuneix poblacions d'espècies diferents en un mateix espai? 8. Quin d'aquests compostos NO consta a la relació de gasos amb efecte d'hivernacle de la font? 9. Com s'anomena l'època geològica definida pel fort impacte humà sobre la Terra?

Joseph Bové a) Ellen Swallow b) Ernst Haeckel c) Gro Harlem Brundtland d) Organisme a) Població b) Comunitat c) Bioma d) Metà a) Òxid nitrós b) Oxigen pur c) Diòxid de carboni d) Holocè a) Biocenosi b) Paleocè c) Antropocè d) Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 5 2 Sobiranía Alimentària, Cultura i Desaprofitament EN ACABAR SABRÀS Distingir sobirania alimentària de seguretat alimentària Identificar les causes estructurals del desaprofitament d'aliments Diferenciar els termes de caducitat i de consum preferent PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 És perillós consumir un producte que ha superat la seva data de consum preferent?

El sistema agroalimentari global connecta la política, el medi ambient, l'economia i els hàbits culturals. Analitzar la manera com ens alimentem permet comprendre desequilibris econòmics de caràcter internacional i repensar pautes de consum responsable. Sobirania alimentària enfront de seguretat alimentària La sobirania alimentària és la capacitat que té una societat per establir de manera autònoma les seves polítiques agrícoles i de nutrició, d'acord amb objectius de sostenibilitat i seguretat. El terme el va introduir l'any 1996 l'organització internacional Via Campesina, coordinant més de 200 milions d'agricultors fins a aconseguir vot i participació a la FAO.

Té els orígens en les mobilitzacions del camperolat, els pescadors i els pobles indígenes, no pas en debats acadèmics. Aspecte Seguretat alimentària Sobirania alimentària Enfocament principal Garanteix que la població disposi d'aliments suficients en quantitat. Garanteix el dret dels pobles a decidir com i on es produeixen. Model tecnològic Associat sovint a la Revolució Verda (pesticides, fertilitzants, maquinària). Protecció del productor local i ús de llavors autòctones diverses. Distribució i poder Incrementa el volum total sense solucionar la distribució desigual. Exigeix reforma agrària i frenar la concentració de terres de conreu.

Actualment, 1/8 part de la població mundial pateix mancances alimentàries. Aquesta situació es veu agreujada per la concentració: en molts territoris, el 20 % dels terratinents controla el 80 % del sòl cultivable, destinat sovint a commodities d'exportació com el blat, el blat de moro o la soia. El dirigent camperol Joseph Bové va resumir la dimensió Nord-Sud: per als països del Sud implica el dret a protegir els seus mercats locals de les importacions abusives; per al Nord, representa combatre les subvencions públiques que distorsionen el comerç agrari mitjançant el dumping (la venda d'excedents a preus inferiors als costos de producció).

Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 6 PER RECORDAR-HO Els tres pilars de la sobirania alimentària: limitar la dependència exterior, salvaguardar les llavors autòctones com a reservoris vitals i integrar l'alimentació com a patrimoni cultural i comunitari. COMPROVA-HO 11 Quina conseqüència va tenir la Revolució Verda respecte a l'accés global als aliments? Cultura alimentària i etnobotànica Segons la definició clàssica formulada per Edward B. Tylor l'any 1871, la cultura és aquell tot complex que comprèn coneixements, creences, costums, art, dret i capacitats adquirides per l'ésser humà com a integrant de la societat.

Funciona com a teixit connectiu de cohesió col·lectiva, no és innata ni biològica, i evoluciona constantment més enllà dels espais acadèmics o museístics. La cultura popular es caracteritza per procedir de les classes mitjanes i baixes, no donar rellevància a l'autoria formal, mostrar una gran heterogeneïtat d'expressions i articular elements materials, afectius i espirituals. Dins d'aquest marc cultural s'integren dues disciplines aplicades: Cultura alimentària: comprèn els usos socials (plaer, luxe), les tradicions religioses, la condició de classe i els simbolismes que envolten la preparació i ingesta del menjar.

Incorpora processos d'hibridació cultural mitjançant els quals s'assimilen aliments procedents de fora (com el tomàquet, la patata, el cacau o el cafè). Etnobotànica: estudi de les relacions entre les societats humanes i el món vegetal, analitzant l'ús i aprofitament tradicional de les plantes al llarg del temps. Malbaratament alimentari i certificació ecològica El malbaratament alimentari designa qualsevol aliment apte per al consum humà que acaba rebutjat i llençat sense haver estat aprofitat. Més del 30 % del menjar que arriba a les empreses comercialitzadores es descarta abans de la venda.

Sector de la cadena Causes del malbaratament Estratègies d'intervenció Camps de conreu Excedents i pèrdues de collita. Impulsar la pràctica tradicional d'espigolar. Distribució i venda Imposició de cànons de bellesa estètica (ex. pastanagues dobles). Donació d'excedents i revalorització del valor nutricional real. Consumidors i llar Compres desorganitzades i mala gestió. Planificació de menús, batch cooking i llistes de compra tancades.

Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 7 ERROR FREQÜENT Confondre data de caducitat amb data de consum preferent: la data de caducitat indica el moment a partir del qual l'aliment pot començar a fer malbé la salut; la data de consum preferent indica que el producte manté intactes les seves propietats òptimes, però continua sent totalment segur i apte per al consum superat aquest termini. A l'hora de garantir la qualitat ambiental dels aliments, els consumidors compten amb el segell ecològic europeu oficial: Logotip oficial de la Unió Europea per a la producció ecològica. Aquest distintiu verd és d'ús obligatori en aliments ecològics a la Unió Europea.

L'etiqueta ha d'incloure el mètode de producció, el codi de l'autoritat de control, l'origen territorial de les matèries primeres i ressaltar clarament els ingredients ecològics. COMPROVA-HO 12 Quina acció ciutadana als camps evita el rebuig d'aliments un cop acabada la collita comercial?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Cànons estètics rígids Descarta vegetals deformes de la distribució Confusió de dates Interpretar el consum preferent com a caducitat Sobreproducció empresarial Volum d'estoc per sobre de la capacitat de venda Malbaratament alimentari Pèrdua d'aliments aptes Rebuig de més del 30 % dels que arriben a l'empresa Espigolament i donacions Respostes socials per canalitzar els excedents Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 8 IDEES CLAU La sobirania alimentària prioritza l'autonomia de les comunitats locals davant les imposicions del mercat globalitzat.

El dumping agrari perjudica els productors locals en inundar els mercats amb productes a preus inferiors al cost real. La cultura alimentària és un procés viu d'hibridació i cohesió social que condiciona els hàbits nutricionals. Més del 30 % del menjar es rebutja comercialment sovint per cànons estètics o per confondre consum preferent amb caducitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En quin any va plantejar el concepte de sobirania alimentària l'organització Via Campesina? 14. Què exigeix obligatòriament l'etiquetatge europeu d'aliments ecològics a més del logotip? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. En quin context neix originàriament la sobirania alimentària?

16. Quina pràctica consisteix a vendre a preus inferiors al cost real de fabricació? 17. Quin percentatge d'aliments es calcula que llencen les empreses destinatàries? 18. Quin antropòleg va formular el 1871 que la cultura és un complex d'hàbits adquirits? En seminaris de teoria universitària a) En conferències d'empreses multinacionals b) En les lluites camperoles de base c) En acords comercials de la UE d) Espigolament a) Batch cooking b) Dumping c) Etnobotànica d) Més del 30 % a) Exactament el 50 % b) Més del 10 % c) Menys del 5 % d) Ernst Haeckel a) Joseph Bové b) Edward B.

Tylor c) Gro Harlem Brundtland d) Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 9 3 Models Econòmics: De l'Economia Marró a l'Economia Circular EN ACABAR SABRÀS Contrastar l'estructura de l'economia marró amb la de l'economia circular Distingir els components del cicle biològic i del cicle tècnic Conèixer els principis rectors del disseny circular PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Què tenen en comú el funcionament d'un bosc natural i una fàbrica dissenyada amb criteris circulars? El model econòmic tradicional ha comportat beneficis materials immediats a canvi d'una greu pressió sobre els recursos biofísics.

Davant d'aquest desgast, emergeixen propostes que reformulen la producció basant-se en els patrons de funcionament de la biosfera. La fallida del model lineal o economia marró Durant les últimes dècades, l'anomenada economia marró ha estat hegemònica.

Funciona sota l'esquema d'extreure, fabricar, consumir i eliminar (esquema en anglès conegut com a take-make- waste): PROCÉS Flux de l'economia lineal Aquest model lineal presenta greus limitacions estructurals: Extracció S'obtenen les primeres matèries finites 1 Comercialització Es ven el producte fabricat al mercat 2 Consum L'usuari fa ús del bé durant la seva vida útil 3 Generació de residu L'objecte deixa de funcionar o es descarta 4 Abocament Es llença provocant acumulació d'escombraries 5 Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 10 Escalada i risc de preus: des de finals del mil·lenni els costos de les matèries primeres han tendit a pujar a causa de la pressió demogràfica i la creixent urbanització.

Residus estructurals i pèrdues: es malbaraten materials de gran valor després d'un sol cicle d'ús. Risc de subministrament: molts territoris no posseeixen reserves de recursos no renovables i pateixen una alta dependència exterior. Deteriorament dels sistemes naturals: acceleració de la pèrdua de biodiversitat, destrucció del sòl fèrtil, reducció de la capa d'ozó, canvi climàtic i contaminació marina. COMPROVA-HO 20 Quina és la seqüència bàsica que descriu l'economia lineal? Principis i nutrients de l'economia circular La economia verda es va consagrar com a eix de referència a la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible de l'any 2012.

Pretén generar baixes emissions, utilitzar els recursos eficientment i garantir la inclusió social. Dins d'aquest enfocament, l'economia circular proposa desvincular el creixement econòmic de l'esgotament de béns finits mitjançant el disseny ab initio. Imita els cicles de la natura, on el rebuig d'un organisme constitueix el nutrient d'un altre. Tipus de cicle Components (Nutrients) Mecanisme de funcionament Cicle biològic Matèria orgànica, substàncies biodegradables. Retornen de manera segura a la biosfera després del seu ús per regenerar els ecosistemes naturals. Cicle tècnic Metalls, plàstics, components de maquinària, ordinadors.

Es dissenyen per ser muntats, desmuntats i refabricats múltiples vegades per circular indefinidament. L'economia circular es vertebra a través de dos principis directrius clau: ERROR FREQÜENT Creure que l'economia circular només consisteix a reciclar escombraries: l'estratègia comença en la fase de disseny original del producte (ab initio) per allargar la vida útil i facilitar la refabricació abans d'arribar al reciclatge. Preservar i millorar el capital natural: controlar les reserves finites i equilibrar els fluxos de recursos renovables mitjançant circuits tancats.

1 Optimitzar els rendiments dels recursos: mantenir la màxima utilitat dels productes, peces i materials en tot moment mitjançant la regla de les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar), a més de refabricar i recondicionar. 2 Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 11 Aquest canvi de paradigma s'alinea amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) aprovats l'any 2015 en la Cimera de Desenvolupament Sostenible, ampliant els antics Objectius del Mil·lenni amb fites essencials en matèria de fam, salut, aigua neta i consum responsable (com els ODS 2, 3, 6 i 12). COMPROVA-HO 21 En què es diferencien els nutrients biològics dels nutrients tècnics a l'economia circular?

IDEES CLAU L'economia marró està abocada a l'esgotament de recursos per la seva estructura lineal d'extreure i llençar. L'economia circular imita els ecosistemes naturals tancant els cicles de matèria i eliminant el concepte de residu. El cicle biològic reincorpora nutrients orgànics a la terra, mentre el cicle tècnic preserva materials industrials complexes. Els ODS establerts el 2015 proporcionen el marc internacional per coordinar aquesta transició ecològica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Què significa dissenyar un producte 'ab initio' en economia circular? 23. En quina conferència internacional es va consolidar l'economia verda com a eix central? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 24. Quin esquema reflecteix l'expressió anglesa 'take-make-waste'? 25. Com actuen els components del cicle biològic un cop utilitzats? 26. Quins ODS concrets es vinculen directament als apunts per a aquest àmbit?

Reduir, reciclar, reutilitzar, renovar a) Extreure, fabricar, consumir, eliminar b) Dissenyar, produir, reparar, mantenir c) Analitzar, diagnosticar, avaluar, tancar d) Es venen com a primeres matèries fòssils a) Es refabriquen mecànicament a fàbrica b) Es reintegren de forma biodegradable a la natura c) S'emmagatzemen indefinidament en dipòsits d) ODS 14, 15, 16 i 17 a) ODS 1, 4, 8 i 10 b) ODS 5, 7, 9 i 11 c) ODS 2, 3, 6 i 12 d) Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 12 27. Quin és l'objectiu del segon principi de l'economia circular?

4 Metodologia de Recerca i Elaboració d'Informes Acadèmics EN ACABAR SABRÀS Planificar el disseny, seqüenciació i execució d'una entrevista de recerca Construir correctament una matriu de diagnosi DAFO Aplicar els criteris de citació APA en informes i treballs acadèmics PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què en una entrevista científica mai s'hauria de començar per les preguntes més complexes o compromeses? La realització d'un projecte transdisciplinari exigeix un rigor metodològic ferm: des de la planificació dels instruments de recollida d'informació fins a l'anàlisi de resultats i la redacció formal del text acadèmic.

L'entrevista com a eina de recerca L'entrevista requereix una planificació acurada dividida en disseny, seqüenciació i execució. Durant el disseny es fixa l'objectiu, es defineix la mostra o públic objectiu (persona clau que posseeix la informació) i es determina la tipologia d'instrument: Segons l'estructura: estructurada (preguntes tancades amb guió rígid) o no estructurada (basada en l'espontaneïtat). Segons la directivitat: dirigida (guió concret per explorar aspectes claus i gestionar el temps) o no dirigida (plantejament d'un tema general amb la mínima intervenció de l'entrevistador).

Pel que fa al redactat de preguntes, cal revisar-ne el contingut (si la pregunta és necessària, si la persona sap la resposta i si contestarà amb franquesa), el llenguatge (pertinent i ben enfocat) i la ubicació per evitar orientar o condicionar el sentit de la resposta. Les preguntes cognitives formulen qüestions concretes sobre fets i procediments operatius observables. Fase de la seqüència Finalitat i tipus de qüestions Fase inicial Preguntes generals i descriptives per trencar el gel.

Limitar l'ús d'instruments tecnològics a) Subvencionar el transport d'exportació b) Optimitzar el rendiment dels recursos en circulació c) Augmentar la velocitat d'extracció minera d) Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 13 Fase de la seqüència Finalitat i tipus de qüestions Fase intermèdia Profundització i interpretació de les informacions aportades prèviament. Fase avançada Qüestions delicades que demanen confiança i complicitat. En l'execució, cal presentar-se professionalment, aclarir la durada, el propòsit de la recerca i el sistema d'enregistrament.

Cal mantenir una actitud respectuosa, sense debats ideològics, i tancar l'acte verificant que s'han tractat tots els punts i agraint la participació. COMPROVA-HO 29 Quina gradació s'ha de seguir durant les fases d'una entrevista?

Matriu DAFO i tipologies de recerca L'anàlisi DAFO prové del sector empresarial i permet elaborar una diagnosi organitzativa combinant l'origen intern i extern dels condicionants: Àmbit d'influència Factors positius Factors negatius Factors interns (de l'organització) Fortaleses Debilitats Factors externs (de l'entorn) Oportunitats Amenaces En projectes aplicats de millora, les debilitats representen l'element nuclear, ja que l'objectiu del treball serà articular propostes concretes per corregir-les.

La metodologia d'investigació es classifica segons diversos criteris estructurals: Segons la finalitat: bàsica (cerca ampliar el coneixement sense urgència pràctica) o aplicada (resolució pràctica d'una problemàtica concreta). Segons l'abast temporal: sincrònica (estudia un fenomen en un moment concret del temps), diacrònica (n'analitza l'evolució al llarg del temps) o retrospectiva (anticipa evolucions futures a partir de dades històriques). Segons la profunditat: descriptiva (detalla el fenomen sense analitzar-ne les causes) o propositiva (planteja alternatives i solucions basades en mancances observades).

Segons l'amplitud: macrosociològica (espais d'abast universal amb grans poblacions) o microsociològica (realitats quotidianes i poblacions d'àmbit local). Segons el caràcter: quantitativa (tractament estadístic de dades numèriques mesurables) o qualitativa (interpretació subjectiva del discurs dels propis actors). Segons les fonts emprades: primàries (dades generades directament pel propi equip de recerca) o secundàries (registres, bases de dades o enquestes preexistents). COMPROVA-HO 30 Quina diferència metodològica hi ha entre una recerca sincrònica i una de diacrònica?

Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 14 Estructura de l'informe acadèmic i normes de citació La redacció d'un treball de recerca ha de seguir una seqüència estructurada de blocs acadèmics: DEFINICIÓ Les normes APA regulen la citació de treballs acadèmics. En cites textuals de menys de 40 paraules, s'incorpora el text entre cometes seguit de cognom, any i pàgina. Si superen les 40 paraules, el text s'escriu sense cometes en bloc separat amb la citació corresponent. Tipus de font Estructura de citació en format APA Autoria genèrica Un o dos autors: Cognoms, Inicials del nom. Tres o més autors: Cognom del primer, et al. (Any). Títol: subtítol.

Recursos audiovisuals Cognoms, Inicials (o àlies) (Data). Títol [en línia]. Disponible a l'enllaç URL (data de consulta: mes i any). Fonts electròniques Cognoms, Inicials (Data). Títol [en línia]. Disponible a l'adreça web (data de consulta: mes i any). Imatges [fig. número] Descripció i localització. Peu d'imatge: autor/a, data i procedència. PER RECORDAR-HO Per inserir notes a peu de pàgina al processador de textos Word, cal anar a la pestanya Referencias i seleccionar l'opció Insertar nota al pie. Títol i resum: presentació executiva de l'objecte d'estudi.

1 Introducció: contextualització del centre o territori d'estudi, explicació de la rellevància del problema, marc teòric, objectius (un general i diversos d'específics necessaris per assolir-lo) i hipòtesi o preguntes de recerca. 2 Metodologia: descripció transparent i fidedigna de les etapes, tècniques i passos seguits perquè qualsevol lector pugui validar el procediment. 3 Resultats: diagnosi organitzada (sovint mitjançant matriu DAFO, taules o esquemes), prioritzant les dades rellevants sobre les redundants. Si s'utilitzen fotografies, s'ha de prioritzar la llicència Creative Commons (indicant-ne la llicència o cercades en portals especialitzats com Flickr).

4 Discussió i propostes: contrast crític dels resultats amb el marc teòric, avaluació de les limitacions de la metodologia i formulació de propostes d'acció (com la millora del consum d'aigua i energia). 5 Bibliografia: llistat complet de referències documentals degudament citades al cos del text sota normativa APA. 6 Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 15 ERROR FREQÜENT Oblidar classificar correctament el DAFO: situar una mancança del context exterior com a debilitat interna (per exemple, una nova llei estatal restrictiva és una amenaça externa, mentre que un equipament deficient propi és una debilitat interna).

COMPROVA-HO 31 Com s'ha de referenciar una font bibliogràfica signada per quatre autors segons les normes APA del document? ESQUEMA Components de l'anàlisi DAFO IDEES CLAU L'entrevista científica requereix un disseny previ rigorós i una seqüència gradual de confiança. La matriu DAFO organitza l'estudi creuant l'origen intern (fortaleses/debilitats) i l'extern (oportunitats/amenaces). La investigació propositiva pren com a base les debilitats identificades per plantejar solucions pràctiques. L'informe acadèmic requereix diferenciar clarament resultats de propostes i documentar totes les fonts en format APA. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32.

Quin paper juguen les debilitats en un projecte acadèmic de caràcter aplicat? 33. A partir de quantes paraules una cita textual s'ha de separar visualment en un bloc sense cometes segons APA? Factors Interns Condicions pròpies de l'organització Fortaleses Punts forts i avantatges interns Debilitats Mancances que cal corregir Factors Externs Condicions del medi i entorn Oportunitats Situacions exteriors aprofitables Amenaces Riscos de l'entorn que cal vigilar Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 16 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34. Quina tipologia d'entrevista es caracteritza per utilitzar preguntes tancades i un protocol rígid? 35.

Dins de la matriu DAFO, a quina categoria pertanyen les mancances pròpies de l'organització? 36. Com es defineix una recerca centrada en la resolució pràctica d'una problemàtica concreta? 37. Quina fórmula s'empra en la citació APA per a documents signats per tres o més autors? 5 Resum per repassar Ecologia, medi ambient i canvi global Concepte Definició essencial Medi ambient Interacció constant entre el medi social i el medi natural. Ecologia Ciència que estudia la distribució, abundància i interaccions dels organismes i els fluxos de matèria i energia. Crisi múltiple Procés en què la crisi ambiental desencadena una crisi econòmica i aquesta desemboca en una crisi social.

Antropocentrisme Concepció que situa l'ésser humà com a centre de referència i prioritat de tot el sistema terrestre. Sostenibilitat Criteri de satisfer les necessitats presents sense sobrepassar la taxa de regeneració de la Terra ni la capacitat d'assimilació de residus. Espontània a) Estructurada b) Qualitativa oberta c) No dirigida d) Amenaces a) Fortaleses b) Debilitats c) Oportunitats d) Macrosociològica a) Bàsica b) Aplicada c) Sincrònica d) in extenso a) et al. b) i altres c) op. cit.

d) Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 17 Concepte Definició essencial Antropocè Època proposada caracteritzada per l'impacte significatiu de l'activitat humana sobre la geologia i els ecosistemes. Canvi global Transformació ambiental impulsada per la població, consum energètic, canvis d'usos del sòl, contaminació i espècies invasores. Sobirania alimentària, cultura i residus Concepte Definició essencial Sobirania alimentària Dret i capacitat d'una societat per definir de manera autònoma les seves polítiques agrícoles i alimentàries sostenibles. Dumping Pràctica comercial de vendre excedents al mercat internacional per sota dels costos reals de producció.

Cultura Tot complex de coneixements, creences, art, moral, lleis i costums adquirits per l'ésser humà com a membre de la societat (E. B. Tylor). Etnobotànica Estudi de les relacions i formes d'aprofitament que els grups humans fan del seu entorn vegetal a través del temps. Malbaratament alimentari Aliment apte per al consum que es rebutja sense ser aprofitat, sovint per cànons estètics o per confondre consum preferent amb caducitat. Espigolar Recollida tradicional dels fruits o hortalisses que queden al camp després de la collita comercial per evitar el malbaratament.

Models econòmics: de l'economia lineal a la circular Concepte Definició essencial Economia lineal (marró) Model extractiu basat en la seqüència d'obtenir, vendre, consumir i abocar deixalles (take-make-waste). Economia circular Sistema industrial restaurador inspirat en els cicles tancats de la natura dissenyat des de l'inici per eliminar els residus. Nutrients biològics Materials biodegradables que poden retornar a la natura de manera segura per regenerar els ecosistemes. Nutrients tècnics Components inorgànics o industrials (ordinadors, plàstics, motors) dissenyats per ser desmuntats, refabricats i reutilitzats contínuament.

3R en economia circular Principis orientats a refabricar, recondicionar i reciclar materials per mantenir-ne la utilitat màxima en circulació. Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 18 Metodologia de recerca i elaboració d'informes Concepte Definició essencial Entrevista estructurada Instrument de recollida de dades basat en preguntes tancades i un protocol rígid. Matriu DAFO Mètode de diagnosi que creua factors interns (fortaleses i debilitats) amb factors externs (oportunitats i amenaces). Recerca propositiva Investigació que projecta solucions i alternatives a partir de les debilitats i mancances observades prèviament.

Format APA Estàndard formal de citació documental per a fonts bibliogràfiques, audiovisuals, recursos web i fragments textuals. Cronologia clau Any Esdeveniment 1871 Edward B. Tylor formula la definició antropològica clàssica de cultura. 1996 Via Campesina presenta internacionalment el concepte de sobirania alimentària. 2012 Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible (impuls de l'economia verda). 2015 Cimera de Desenvolupament Sostenible i aprovació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 19 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Perquè la disponibilitat global no garanteix la distribució equitativa ni l'accés de les comunitats vulnerables als aliments. 2. La comunitat inclou exclusivament el conjunt d'éssers vius de diferents espècies (factor biòtic), mentre que l'ecosistema integra la comunitat amb el medi abiòtic físic amb el qual interactua funcionalment. 3. No extreure recursos renovables a un ritme superior a la seva regeneració i no emetre contaminants ni residus per sobre de la capacitat natural d'assimilació del medi ambient. 4. La concep com la ciència dedicada a les condicions de salut i benestar de la vida humana en la seva quotidianitat. 5.

L'emissió de gasos amplifica l'efecte d'hivernacle, aquest causa l'escalfament global i l'escalfament desencadena el canvi climàtic generalitzat. 6. c) Ernst Haeckel. Haeckel va formular aquesta definició clàssica centrada en l'abundància, interacció i fluxos de matèria i energia. 7. c) Comunitat. La comunitat agrupa exclusivament els conjunts d'organismes de diverses espècies que coexisteixen. 8. c) Oxigen pur. L'oxigen pur no és un gas d'efecte d'hivernacle citat en el text. 9. d) Antropocè. L'Antropocè s'ha proposat per descriure el període d'alteració geològica i ecològica provocat per la humanitat. 10.

No necessàriament; només pot haver perdut qualitats sensorials òptimes, però continua sent segur si està ben conservat. 11. Va fer créixer la producció mitjançant tecnologia i químics, però no va solucionar la fam perquè no va corregir els problemes estructurals de distribució. 12. L'espigolament, que consisteix a recollir manualment els fruits i hortalisses que han quedat al camp després de la sega o recol·lecció principal. 13. Va ser presentat públicament l'any 1996. 14. Ha d'indicar el mètode de producció ecològica, el codi de l'entitat de control, l'origen de la matèria primera i destacar els ingredients biològics. 15. c) En les lluites camperoles de base.

El concepte va sorgir directament de les mobilitzacions d'agricultors, pescadors i comunitats indígenes. 16. c) Dumping. El dumping suposa vendre per sota del cost de producció per conquerir mercats i desfer-se d'excedents. 17. a) Més del 30 %. Les dades de les fonts indiquen que es rebutja més del 30 % dels aliments rebuts. 18. c) Edward B. Tylor. E. B. Tylor va proposar el 1871 la definició antropològica clàssica de cultura. 19. En cap dels dos sistemes existeix el concepte d'escombraries, ja que tot producte residual serveix de matèria primera per a una altra etapa. 20. S'obté el recurs, es ven, es consumeix, es genera el residu i es llença directament sense reincorporar-lo. 21.

Els biològics són biodegradables i retornen a la natura de forma segura, mentre que els tècnics no són assimilables i han de ser dissenyats per ser recuperats i reutilitzats industrialment. Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 20 22. Significa concebre el producte des del primer moment perquè els seus components puguin desmuntar-se i aprofitar-se indefinidament. 23. A la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible de l'any 2012. 24. b) Extreure, fabricar, consumir, eliminar. Tradueix directament el funcionament agressiu del model lineal convencional. 25. c) Es reintegren de forma biodegradable a la natura.

Els components biològics es degraden de manera natural i regeneren la biosfera. 26. d) ODS 2, 3, 6 i 12. El text destaca específicament la consecució dels ODS 2, 3, 6 i 12. 27. c) Optimitzar el rendiment dels recursos en circulació. El segon principi cerca distribuir components mantenint la seva màxima utilitat en tot moment. 28. Perquè cal crear primer un clima de confiança i comunicació fluida mitjançant preguntes descriptives i generals. 29. Es comença amb preguntes generals i descriptives, es continua amb anàlisis i aprofundiments, i es culmina amb les qüestions més delicades i personals. 30.

La sincrònica examina un fenomen en un instant o període temporal únic, mentre que la diacrònica en ressegueix l'evolució al llarg del temps. 31. Es fa constar el cognom del primer autor seguit de la fórmula 'et al.', acompanyat de l'any i el títol del treball. 32. Són el focus més important, ja que sobre elles es formulen les propostes d'intervenció i millora. 33. Quan la cita textual conté més de 40 paraules. 34. b) Estructurada. L'entrevista estructurada es defineix expressament per preguntes tancades i un protocol rígid. 35. c) Debilitats. Les debilitats representen els factors negatius d'origen intern de la pròpia organització. 36. c) Aplicada.

La recerca aplicada té per objecte directe l'aplicació pràctica en un àmbit determinat. 37. b) et al.. La normativa APA estipula utilitzar l'expressió 'et al.' quan hi ha tres o més autors. Mirem el Món: Projectes Transdisciplinaris " Apunts UAB 21