Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DIDÀCTICA I DESENVOLUPAME NT CURRICULAR Grau en Educació Primària Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Didàctica i Desenvolupament Curricular (Educació Primària): acte didàctic, paradigmes, concreció curricular, programació i gestió d'aula.

APREN.AI Índex 1 La Didàctica, l'Acte Didàctic i els Paradigmes Educatius La naturalesa de l'acte didàctic El model tetraèdric de l'acte didàctic Currículum explícit i currículum ocult Paradigmes educatius 2 Fonts del Currículum i Estructura Curricular Competencial Les fonts del currículum Els nivells de concreció curricular Marc normatiu i estructura a l'Educació Primària Les vuit competències bàsiques 3 La Programació d'Aula: Objectius, Continguts, Metodologia i Avaluació De la detecció de necessitats als objectius d'aula Organització i tipologia dels continguts Estratègies metodològiques i multivarietat didàctica Dimensions i funcions de l'avaluació dels aprenentatges 4 La Funció Docent i la Gestió Eficaç de l'Aula Funcions i competències de la professió docent Actituds del professorat Gestió eficaç de l'aula i plans de convivència 5 Resum per repassar Didàctica, acte didàctic i paradigmes educatius Bases del currículum i estructura competencial La programació d'aula i l'avaluació Funció docent i gestió d'aula Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 1 1 La Didàctica, l'Acte Didàctic i els Paradigmes Educatius EN ACABAR SABRÀS Definir l'acte didàctic i les condicions necessàries per assolir la seva finalitat Distingir els tres espais i tipus de variables que configuren el model tetraèdric de Fernández Comparar els models pedagògics derivats dels paradigmes positivista, interpretatiu i sociocrític PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què diem que a l'escola s'aprèn molt més que el que posa als llibres de text?

L'educació constitueix un procés d'aprenentatge formatiu global, tant individual com social, caracteritzat per ser permanent, obert i subjecte a millora contínua. En aquest marc, el paper del mestre no consisteix a adoctrinar ni ensinistrar, sinó a formar persones facilitant experiències que transformin i commoguin l'alumnat mitjançant la comunicació i la transmissió rigorosa del saber. La instrucció representa el procés organitzat d'ensenyament-aprenentatge que produeix resultats perdurables i alhora modificables. La naturalesa de l'acte didàctic La didàctica s'entén com la disciplina científica centrada en l'estudi sistemàtic dels processos d'ensenyament i aprenentatge.

Dins d'aquest àmbit, l'acte didàctic es defineix com la intervenció que porta a terme el docent amb la intenció de facilitar l'aprenentatge de l'alumnat. Aquesta acció es caracteritza per ser intencional, planificada i sistemàtica. Esquema dels problemes generals de la didàctica segons Mialaret. Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 2 Per tal que l'acte didàctic assoleixi la seva finalitat (els objectius d'aprenentatge), cal complir dues condicions clau: Condició interna de l'alumnat: l'estudiant ha de voler i poder dur a terme operacions cognitives d'aprenentatge.

Multiplicitat de tasques docents: el professorat ha d'assumir funcions complexes de coordinació, recerca i avaluació contínua. El model tetraèdric de l'acte didàctic Segons Fernández (1996), l'acte didàctic s'estructura a partir de tres nivells concèntrics o espais d'interacció: Espai Variables associades Components i factors determinants Espai micro (aula) Variables nuclears o fonamentals Interacció directa entre discent, docent, mètode i matèria curricular. Espai meso (escola) Variables endògenes Realitat física i organitzativa del centre: distribució d'espais, temperatura, il·luminació, recursos materials, cultura de centre i clima de relacions.

Espai macro (entorn sociocultural) Variables exògenes Factors externs: política educativa, context sociocultural, mitjans de comunicació de masses, economia, expectatives socials i àmbit laboral. Esquema del model tetraèdric de l'acte didàctic segons Fernández. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal entre les variables endògenes i les variables exògenes de l'acte didàctic? Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 3 Currículum explícit i currículum ocult El currículum comprèn el conjunt estructurat de continguts culturals, formes d'aprenentatge i procediments d'avaluació que es prescriuen de manera flexible.

Sorgeix a partir de dues fonts que configuren la cultura escolar: d'una banda, les condicions institucionals (política educativa i organització escolar) i, de l'altra, les concepcions curriculars (opcions epistemològiques, ideològiques i models pedagògics). Dimensió curricular Definició Exemple il·lustratiu Currículum explícit o manifest Continguts formals, objectius i conceptes seleccionats oficialment per ser transmesos a l'aula. Estudi de la prehistòria: etapes del paleolític, tecnologia dels estris lítics i manifestacions d'art rupestre. Currículum implícit o ocult Pautes de conducta, valors, expectatives i normes no declarades que s'assimilen durant la pràctica educativa.

Imatges i materials didàctics que mostren exclusivament dones fent tasques de cura i homes caçant, reproduint biaixos de gènere. ERROR FREQÜENT Confondre el currículum ocult amb la manca de planificació. El currículum ocult transmet aprenentatges i valors reals de manera implícita mitjançant el llenguatge, els silencis o els models de representació utilitzats a l'aula, encara que no figurin escrits a la programació oficial. Paradigmes educatius Un paradigma educatiu és un marc teòric format per supòsits que permeten entendre la realitat escolar.

Conviuen tres paradigmes fonamentals: Dimensió Paradigma Positivista Paradigma Interpretatiu Paradigma Sociocrític Paper de l'infant Passiu i receptor Experimentador actiu Crític i reflexiu Procés d'E-A Repetitiu, memorístic i reproductiu Constructivista Transformació social Font del coneixement Científic objectiu extern Empíric i viscut Construcció dialèctica compartida Avaluació Memorística, reproductiva i sumativa Contínua i formativa Contínua i formadora Currículum Rígid i tancat Adaptable a l'entorn Determinat pel context; analitza l'ocult Metodologia Reproductiva, sense reflexió Pràctica, vivencial i experimental Observació, exploració, anàlisi i creació Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 4 Dimensió Paradigma Positivista Paradigma Interpretatiu Paradigma Sociocrític Organització escolar Asimètrica i vertical Menys autoritària Simètrica (estil assembleari) Relacions personals Escasses i formals Cercades i cooperatives Democràtiques i dialògiques Paper del mestre Transmissor del saber Mediador i acompanyant Agitador i transformador social Objectius Fixats pel currículum rígid Guiats per les necessitats dels infants Decidits de manera consensuada COMPROVA-HO 3 En quin paradigma educatiu l'avaluació és formadora i l'organització funciona de manera assembleària?

ESQUEMA Nivells de variables de l'acte didàctic (Fernández) IDEES CLAU L'acte didàctic és una intervenció intencional, planificada i sistemàtica orientada a l'aprenentatge. El model tetraèdric de Fernández estableix tres nivells d'influència: micro (variables nuclears), meso (variables endògenes) i macro (variables exògenes). El currículum explícit recull allò que es formula obertament, mentre que l'ocult transmet valors i conductes de manera implícita. Els tres paradigmes educatius principals (positivista, interpretatiu i sociocrític) presenten concepcions radicalment diferents sobre el rol del docent i de l'alumne.

Espai Micro (Aula) Variables nuclears: docent, discent, mètode i matèria Espai Meso (Escola) Variables endògenes: instal·lacions, clima i materials Espai Macro (Entorn) Variables exògenes: política educativa, societat i mitjans Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines són les quatre variables nuclears que conformen l'espai micro en el model tetraèdric de l'acte didàctic? 5. Com es defineix el currículum ocult en contrast amb l'explícit? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin tipus de variables inclouen la temperatura, la il·luminació i els recursos del centre segons Fernández? 7.

En quin paradigma educatiu el docent actua principalment com a mediador i acompanyant? 8. Quin paper té l'infant en el paradigma educatiu positivista? 9. Quin tret defineix la instrucció segons la conceptualització educativa? 2 Fonts del Currículum i Estructura Curricular Competencial EN ACABAR SABRÀS Identificar les cinc fonts fonamentals que sostenen el disseny curricular Distribuir les competències normatives i institucionals en els tres nivells de concreció Desglossar l'estructura curricular de primària (àmbits, àrees, dimensions i competències bàsiques) PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Qui decideix finalment què fa exactament un alumne un dimarts a les deu del matí?

Variables invisibles a) Variables endògenes b) Variables nuclears c) Variables exògenes d) Positivista a) Sociocrític b) Interpretatiu c) Conductista pur d) Experimentador a) Agitador b) Passiu c) Crític d) Adoctrinament de l'infant a) Espai físic de l'aula b) Imposició d'un paradigma rígid c) Procés organitzat d'E-A d) Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 6 El desenvolupament del currículum no és un procés arbitrari; respon a una sèrie de fonaments científics i s'ordena en graons successius de concreció per adaptar les lleis generals a la realitat pràctica de l'aula.

Les fonts del currículum Les fonts curriculars aporten els coneixements i criteris necessaris per decidir quins aprenentatges s'han de promoure i amb quins mètodes: Font del currículum Àmbit d'aportació i reflexió Font epistemològica Aporta l'estructura lògica del coneixement i la naturalesa científica de les disciplines. Font antropològica Selecciona el patrimoni cultural i els valors identitaris de la societat. Font pedagògica Proporciona la metodologia d'intervenció i les orientacions didàctiques aplicables. Font psicològica Analitza els processos d'aprenentatge i les característiques evolutives de l'alumnat.

Font sociològica Recull les demandes, reptes i necessitats del context comunitari i social. Taula de les cinc fonts del currículum. Els nivells de concreció curricular El disseny del currículum transita de la màxima generalitat fins a l'aplicació operativa directa mitjançant tres nivells de concreció jerarquitzats: Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 7 Esquema piramidal descendent dels tres nivells de concreció curricular. COMPROVA-HO 11 Quin document institucional concreta el segon nivell de desenvolupament curricular en una escola?

Marc normatiu i estructura a l'Educació Primària A Catalunya, l'ordenació curricular de l'etapa d'educació primària pren com a referència normativa fonamental la Llei 12/2009 d'Educació (LEC), el Decret 119/2015 (que estableix l'ordenació del currículum) i l'Ordre ENS/164/2016 (reguladora de l'avaluació). Els components curriculars s'organitzen seguint una jerarquia articulada: Esquema jeràrquic d'àmbits, àrees i dimensions curriculars. Primer nivell (Administració educativa): Elaborat pel Govern i la Generalitat de Catalunya. Defineix els mínims obligatoris, orientacions generals i objectius prescriptius, mantenint una estructura flexible i adaptable.

1 Segon nivell (Centre educatiu): Desenvolupat per l'equip docent a través del Projecte Educatiu de Centre (PEC) i la Programació General Anual (PGA). Concreta el currículum, adapta els objectius a la realitat escolar i selecciona les línies metodològiques del centre. 2 Tercer nivell (Aula): Confeccionat pel mestre per al seu grup classe específic. Representa el grau màxim de concreció operativa, planificant unitats, activitats d'aprenentatge i criteris d'avaluació diaris. 3 Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 8 Àmbits: Agrupacions interdisciplinàries que recullen les diverses disciplines escolars. Àrees: Matèries curriculars concretes integrades dins de cada àmbit.

Dimensions: Agrupacions de competències bàsiques segons la seva afinitat funcional i complementarietat. Al voltant d'aquestes es despleguen els continguts, criteris d'avaluació i orientacions metodològiques. Les vuit competències bàsiques Diagrama de les vuit competències bàsiques d'Educació Primària. El currículum estableix vuit competències bàsiques transversals estructurades en quatre grans eixos formatius: Eix d'aprenentatge Tipologia Competències bàsiques incloses Aprendre a comunicar i pensar Competències comunicatives 1. Comunicativa, lingüística i audiovisual. 2. Artística i cultural. Aprendre a pensar i comunicar Competències metodològiques 3.

Tractament de la informació i competència digital. 4. Matemàtica. 5. Aprendre a aprendre. Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 9 Eix d'aprenentatge Tipologia Competències bàsiques incloses Aprendre a ser i actuar autònomament Competències personals 6. Autonomia i iniciativa personal. Aprendre a conviure i habitar el món Conviure i habitar el món 7. Coneixement i interacció amb el món físic. 8. Social i ciutadana. ERROR FREQÜENT Confondre les fonts del currículum amb els nivells de concreció.

Les fonts (psicològica, pedagògica...) són els fonaments epistemològics sobre els quals es construeix la proposta educativa, mentre que els nivells indiquen qui programa i adapta el document formalment (Administració, Centre o Aula). PROCÉS Passos de la concreció del currículum 1 1r Nivell: Disseny normatiu Marc administratiu general i continguts mínims obligatoris 2 2n Nivell: Adaptació de centre Concreció en el PEC i PGA segons el context escolar 3 3r Nivell: Programació d'aula Seqüenciació operativa d'activitats per al grup d'alumnes IDEES CLAU Les cinc fonts curriculars fonamenten el sentit, contingut i mètode del procés formatiu.

El currículum es concreta de forma descendent des de l'Administració (1r nivell), passant pel centre escolar (2n nivell, PEC/PGA), fins a l'aula (3r nivell). L'estructura curricular a primària s'organitza en àmbits, àrees i dimensions funcionals. Les vuit competències bàsiques s'articulen al voltant de quatre grans pilars d'aprenentatge vital. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. A quina font del currículum pertany l'estudi de les característiques evolutives dels alumnes? 13. Com s'anomena la instància responsable d'establir el primer nivell de concreció curricular? Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14.

Quin decret estableix l'ordenació del currículum de primària segons el marc analitzat? 15. Quina agrupació competencial inclou la competència d'Aprendre a aprendre? 16. Quina font curricular s'ocupa de les opcions metodològiques que s'aplicaran a l'ensenyament? 17. Com es defineix una 'dimensió' dins de l'estructura curricular de primària?

3 La Programació d'Aula: Objectius, Continguts, Metodologia i Avaluació EN ACABAR SABRÀS Planificar una seqüència d'aula seguint les cinc fases formals de la programació Classificar els continguts d'aprenentatge en conceptuals, procedimentals i actitudinals Distingir les dimensions, tipologies i funcions reguladores de l'avaluació competencial PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 18 Alinear les activitats amb l'avaluació garanteix l'èxit educatiu? La programació d'aula és el procés d'organització sistemàtica de la pràctica educativa diària.

Per elaborar una proposta coherent, el docent ha de seguir un itinerari lògic estructurat en cinc fases consecutives: Ordre ENS/164/2016 a) Decret 1968/2005 b) Llei 12/2009 c) Decret 119/2015 d) Competències comunicatives a) Conviure i habitar el món b) Competències metodològiques c) Competències personals d) Font pedagògica a) Font antropològica b) Font epistemològica c) Font sociològica d) Una assignatura aïllada a) L'avaluació final de cicle b) Una agrupació de competències per afinitat c) El marc físic de l'escola d) Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 11 Fases lineals del procés d'elaboració d'una programació d'aula.

Aquest procés pren sentit observant com es concreten els elements didàctics al llarg dels tres nivells del sistema: Evolució dels elements didàctics a través dels tres nivells de concreció.

Element didàctic 1r Nivell (Administració) 2n Nivell (Escola) 3r Nivell (Aula) Grup al qual s'adreça Grup destinatari ampli Grup d'incidència del centre Grup diana (la classe concreta) Objectius Objectius generals Objectius específics de centre Objectius didàctics o operatius Continguts Continguts generals bàsics Selecció i seqüenciació Seqüenciació i concreció diària Metodologia Orientacions metodològiques Selecció i criteris comuns Programació d'activitats Avaluació Orientacions generals Selecció d'estratègies Disseny de criteris i instruments Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 12 De la detecció de necessitats als objectius d'aula Abans de fixar les metes d'aprenentatge cal dur a terme una diagnosi rigorosa del grup diana, analitzant les seves mancances i potencialitats en tres plans complementaris: necessitats formatives, socials i individuals.

A partir d'aquesta exploració inicial es redacten els objectius didàctics: afirmacions explícites que descriuen el resultat formatiu que s'espera que assoleixin els escolars, facilitant la planificació racional de tot el dispositiu didàctic. Organització i tipologia dels continguts Els continguts representen la matèria o instrument cultural seleccionat per complir els objectius formatius. S'agrupen tradicionalment en tres categories: Continguts conceptuals: Fets, dades i nocions teòriques (com ara conèixer els elements del relleu). Continguts procedimentals: Conjunt d'accions ordenades orientades a un fi pràctic (com sumar correctament o redactar un text).

Continguts actitudinals: Valors, pautes d'actuació i normes de convivència (com la solidaritat i el respecte mutu). Tot contingut ha de reunir una doble condició de validesa: en relació amb la matèria ha de ser representatiu i transferible; en relació amb l'infant ha d'ajustar-se a la seva maduresa, ésser pròxim, significatiu i plenament funcional. Estratègies metodològiques i multivarietat didàctica La seqüenciació metodològica es desenvolupa en tres etapes temporals: la fase pre-interactiva (disseny previ), la fase interactiva (aplicació a l'aula) i la fase post-interactiva (revisió posterior).

En relació amb els procediments de raonament, s'empren operacions de tipus inductiu (observar i experimentar per generalitzar), deductiu (aplicar i comprovar principis generals), analític (descompondre i classificar) i sintètic (resumir i recapitular conclusions). El principi de multivarietat de Titone (1968) estableix que el disseny metodològic requereix variar harmònicament diversos components: Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 13 Components del principi de multivarietat metodològica segons Titone. Gestió de l'espai físic i del temps. Selecció dels recursos i mitjans disponibles. Ús adequat dels codis de comunicació.

Definició del protagonista de l'aprenentatge (docent o alumne). Articulació entre la motivació extrínseca i l'avaluació formativa contínua. Segons Rodríguez i Medrano (1993), les metodologies es classifiquen en funció de la transferència del coneixement en explicatives (classe magistral transmissiva), demostratives (explicació combinada amb activitat de l'infant) i interrogatives (el docent anima i orienta la recerca). Així mateix, segons l'activitat de l'alumnat, les tasques poden ser: Grupals: Treball en petit grup, grup mitjà o gran grup.

Individuals: Tasques individualitzades (activitats diferents segons cada alumne) o bé independents (mateixa activitat realitzada a ritmes temporals diferents). COMPROVA-HO 19 Quina és la diferència entre una metodologia individualitzada i una d'independent? Dimensions i funcions de l'avaluació dels aprenentatges L'avaluació constitueix un procés constant, continu i sistemàtic d'obtenció d'informació orientat a emetre judicis fonamentats i prendre decisions de millora.

Tejada (1999) analitza l'avaluació en set dimensions essencials: Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 14 Tipus d'avaluació Objectiu clau Acció didàctica principal Diagnòstica Comprovar coneixements i habilitats d'inici Identificar característiques dels infants i valorar la viabilitat del pla d'aprenentatge. Formativa Millorar el procés continu d'E- A Optimitzar les possibilitats de progrés dels infants mentre aprenen. Sumativa Certificar l'adquisició dels aprenentatges Valorar el grau d'assoliment dels objectius i la validesa de les activitats. D'impacte Comprovar la durabilitat Garantir que els sabers consolidats perdurin en el temps.

Línia temporal de l'avaluació: diagnòstica, formativa i sumativa. Segons Sanmartí (2020), en un currículum centrat en competències l'avaluació exerceix dues funcions cabdals: Funció reguladora: És formativa si la gestió de les millores la lidera el professorat, i esdevé avaluació formadora quan és el mateix alumne qui pren les decisions per autorregular el seu aprenentatge. Funció qualificativa o acreditativa: Constata formalment els coneixements adquirits per donar compte dels resultats. ERROR FREQÜENT Confondre l'avaluació formativa amb l'avaluació formadora.

L'avaluació és formativa quan el mestre monitora i pren les decisions correctores; en canvi, és formadora quan l'estudiant pren consciència de les seves dificultats i autorregula autònomament el seu propi procés. Objecte (què?): Conceptes, procediments o actituds. 1 Finalitat (per a què?): Diagnòstica, formativa, sumativa o d'impacte. 2 Moment (quan?): Inicial, continu o final. 3 Instrument (amb què?): Exàmens, rúbriques, treballs escrits, observació sistemàtica o tests. 4 Equip d'avaluació (qui?): Equip directiu, docents o el mateix alumnat. 5 Model d'avaluació (com?): Enfocament qualitatiu o quantitatiu.

6 Referent (segons què?): Criteris de realització (focalitzats en el procés) o de resultat (mesura del producte final). 7 Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 15 PROCÉS Procés de disseny d'una programació d'aula IDEES CLAU El disseny de la programació segueix un flux ordenat: necessitats, objectius, continguts, metodologies i avaluació. Els continguts engloben fets conceptuals, habilitats procedimentals i valors actitudinals. El principi de Titone exigeix combinar temps, espai, recursos, protagonisme i codis comunicatius. L'avaluació competencial abasta tant la regulació contínua (formativa i formadora) com la certificació de resultats (sumativa i qualificativa).

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 20. Quines són les quatre tipologies de finalitats de l'avaluació segons Tejada? 21. Qui pren les decisions de canvi en una avaluació formadora segons Sanmartí? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 22. Com s'anomena el grup al qual es dirigeix la programació en el tercer nivell de concreció?

Detecció de necessitats Identificació de fortaleses i mancances del grup diana 1 Formulació d'objectius Definició clara dels aprenentatges que cal assolir 2 Selecció de continguts Organització de conceptes, procediments i actituds 3 Estratègies metodològiques Planificació segons el principi de multivarietat 4 Avaluació contínua Disseny de criteris i eines reguladores de l'aprenentatge 5 Grup d'incidència a) Grup destinatari b) Grup diana c) Grup de recerca d) Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 16 23. Quin autor formula el principi de multivarietat metodològica vinculat als mitjans, espais i temps? 24. Quin tipus de contingut curricular és 'saber escriure una carta'? 25.

Quina finalitat té l'avaluació d'impacte? 4 La Funció Docent i la Gestió Eficaç de l'Aula EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions docents establertes pel model CIFO i les competències professionals de Bunk Conèixer les dimensions personals i professionals de les actituds del professorat segons Landsheere Estructurar un pla de gestió d'aula fonamentat en la gestió del clima, les normes, el temps i els límits PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 És la disciplina a l'aula una qüestió d'autoritat innata o d'organització planificada? La docència és una activitat de servei públic sostinguda sobre una forta vocació social i subjecta a un marc normatiu institucional.

El desenvolupament de la tasca docent requereix articular harmònicament funcions institucionals, competències professionals i actituds personals. Funcions i competències de la professió docent Segons Tejada (1997), les funcions docents comprenen les actuacions derivades de la pràctica educativa dins de la institució escolar. Segons el model de CIFO (1999), es concreten en cinc àmbits d'actuació: Funció docent-comunicativa: Comunicar eficaçment el coneixement mitjançant llenguatge oral i escrit ajustat al codi dels alumnes. Funció orientadora: Guiar i assessorar els escolars i acompanyar les seves famílies.

Perrenoud a) Sanmartí b) Tejada c) Titone d) Acreditatiu a) Conceptual b) Actitudinal c) Procedimental d) Puntuar els exàmens finals a) Regular la metodologia diària b) Assegurar la perdurabilitat dels aprenentatges c) Constatar coneixements previs d) Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 17 Funció organitzativa i de gestió: Coordinar activitats i participar activament en la vida del centre educatiu. Funció avaluadora: Mesurar i valorar el progrés dels aprenentatges i l'eficàcia del programa docent. Funció innovadora: Mantenir una formació contínua i permanent més enllà dels estudis universitaris inicials.

Les habilitats representen el grau concret de desenvolupament d'una competència, mentre que les capacitats integren habilitats cognitives, afectives i psicomotrius. Segons Bunk (1994), les competències es classifiquen en: Tipus de competència (Bunk) Descripció funcional Competència tècnica Domini sòlid i rigorós de la matèria curricular d'ensenyament. Competència metodològica Saber aplicar estratègies per conduir i guiar l'aprenentatge infantil. Competència social Capacitat per cooperar amb el grup i crear un clima escolar favorable. Competència participativa Implicació activa i assumpció de responsabilitats en la comunitat educativa.

D'acord amb Fernández Cruz, el perfil professional del mestre requereix quatre àmbits bàsics de coneixement: coneixement pedagògic general, domini de la disciplina, coneixement didàctic i organitzatiu i coneixement del context sociocultural. DEFINICIÓ Les deu competències docents de Perrenoud (2009) inclouen: organitzar i animar situacions d'aprenentatge, gestionar la progressió, atendre la diversitat mitjançant dispositius de diferenciació, implicar l'alumnat en el treball, treballar en equip, participar en la gestió del centre, implicar les famílies, emprar noves tecnologies, enfrontar dilemes ètics de la professió i organitzar la pròpia formació contínua.

Actituds del professorat Segons Landsheere (1978), les actituds reflecteixen la predisposició interior cap a l'acció mitjançant pensaments, emocions i patrons de conducta, i es manifesten en dos plans: Àmbit professional: Actitud democràtica i oberta envers els escolars, col·laboració i solidaritat en el treball docent en equip, i rigor en la planificació sistemàtica de la tasca docent. Àmbit personal: Curiositat intel·lectual envers nous coneixements, voluntat dinàmica de perfeccionament propi, autodeterminació i projecció d'expectatives socials positives. COMPROVA-HO 27 Quins són els quatre dominis competencials que defineix Bunk per al professorat?

Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 18 Gestió eficaç de l'aula i plans de convivència La gestió eficaç d'aula consisteix a organitzar l'alumnat, l'espai, el temps i els materials per ensenyar hàbits de convivència i comportaments responsables, tenint com a objectiu principal establir un clima òptim per a les relacions positives. Definició i objectiu principal de la gestió eficaç d'aula. Per articular aquesta gestió, prèviament cal sensibilitzar l'equip directiu, establir objectius clars i delimitar el camp d'actuació mitjançant un Pla de gestió d'aula estructurat en cinc eixos bàsics: Fases i eixos que integren un pla de gestió d'aula.

Àmbit d'actuació Criteris d'aplicació pràctica a l'aula Gestió de límits Intervenció proactiva davant el conflicte per fomentar la convivència positiva. Gestió del temps Prevenir temps morts, situar l'alumnat en la seqüència horària i gestionar transicions fluides. Domènech (2009) aposta per la desacceleració del temps escolar. Gestió de l'espai Planificar i ordenar l'espai de l'aula de manera que faciliti el treball autònom i col·lectiu.

Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 19 Àmbit d'actuació Criteris d'aplicació pràctica a l'aula Gestió de les normes Establir de tres a sis regles consensuades per cicles, formulades en positiu, fàcils de recordar, coherents i amb conseqüències transparents. Gestió del clima Generar empatia i motivació mitjançant recursos diversificats (música a l'inici, frases inspiradores, notícies o murals de grup). ERROR FREQÜENT Redactar llistes excessives de prohibicions en lloc de normes consensuades. Un pla d'aula eficient ha de limitar-se a un nombre reduït de regles (entre 3 i 6), redactades en sentit positiu i enteses per tothom, evitant reglaments extensos i punitius.

ESQUEMA Eixos d'un Pla de gestió d'aula IDEES CLAU La tasca del docent és un servei públic que requereix coordinar tècnica, metodologia, habilitats socials i participació. El model CIFO estructura les funcions docents en cinc eixos: comunicatiu, orientador, organitzatiu, avaluador i innovador. Les actituds del mestre es manifesten tant en el compromís professional democràtic com en la millora personal constant. La gestió eficaç d'aula s'articula mitjançant un pla que regula límits, espai, temps, clima i normes consensuades en positiu.

Gestió de límits Intervenció proactiva en la convivència Gestió de l'espai Distribució eficient de l'aula Gestió del temps Control de transicions i ritmes Gestió de normes Entre 3 i 6 normes en positiu Gestió del clima Empatia i motivació de grup Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quantes normes es recomana consensuar per gestionar adequadament l'aula i com s'han de redactar? 29. Què proposa Domènech (2009) pel que fa a l'organització temporal escolar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quina funció docent del CIFO es refereix a la formació contínua més enllà de la universitat? 31.

Quin autor desenvolupa la llista de les deu competències docents per ensenyar? 32. Com ha de ser la gestió dels límits en un pla d'aula eficaç? 33. Segons Bunk, com s'anomena la competència centrada a dominar la matèria que s'ensenya? 5 Resum per repassar Didàctica, acte didàctic i paradigmes educatius Concepte Definició resumida Didàctica Ciència que estudia els processos d'ensenyament i aprenentatge. Acte didàctic Actuació docent intencional, planificada i sistemàtica orientada a facilitar l'aprenentatge de l'alumnat.

Model tetraèdric (Fernández, 1996) Model que estructura l'acte didàctic en tres espais: micro (variables nuclears: docent, discent, mètode, matèria), meso (variables endògenes de l'escola) i macro (variables exògenes de l'entorn). Currículum explícit Conjunt formal i manifest d'objectius, continguts i criteris d'aprenentatge prescrits oficialment.

Funció innovadora a) Funció organitzativa b) Funció orientadora c) Funció docent-comunicativa d) Fernández a) Titone b) Landsheere c) Perrenoud d) Basada en sancions estrictes a) Punitiva i autoritària b) Proactiva per buscar la convivència c) Indiferent davant els conflictes d) Competència social a) Competència tècnica b) Competència metodològica c) Competència participativa d) Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 21 Concepte Definició resumida Currículum implícit o ocult Conjunt de valors, creences i normes transmeses de manera no declarada en la dinàmica escolar.

Paradigma positivista Enfocament tradicional on l'infant és passiu, l'aprenentatge és memorístic i el mestre transmet coneixements. Paradigma interpretatiu Model constructivista centrat en l'experimentació, on el mestre acompanya i avalua formivament. Paradigma sociocrític Model dialògic enfocat a la transformació social i l'organització assembleària simètrica. Bases del currículum i estructura competencial Concepte Definició resumida Fonts del currículum Fonaments que sustenten la proposta educativa: epistemològica (saber), antropològica (cultura), pedagògica (mètode), psicològica (infant) i sociològica (societat).

1r nivell de concreció Disseny normatiu prescriptiu establert per l'Administració educativa (Estat i Generalitat). 2n nivell de concreció Adaptació i selecció curricular feta pel centre educatiu mitjançant el PEC i la PGA. 3r nivell de concreció Programació d'aula elaborada pel docent per donar resposta al grup diana específic. Marc normatiu (Primària a Catalunya) Regulat per la Llei 12/2009 (LEC), el Decret 119/2015 (currículum) i l'Ordre ENS/164/2016 (avaluació). Dimensions curriculars Agrupacions de competències bàsiques articulades segons la seva afinitat i complementarietat.

Competències bàsiques Vuit competències clau organitzades en comunicatives, metodològiques, personals i de convivència amb el món. La programació d'aula i l'avaluació Concepte Definició resumida Programació d'aula Seqüència en cinc passos: detecció de necessitats establiment d'objectius tria de continguts estratègies metodològiques avaluació. Tipologia de continguts Classificació clàssica en conceptuals (saber), procedimentals (saber fer) i actitudinals (saber ser). Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 22 Concepte Definició resumida Principi de multivarietat (Titone) Requisit didàctic de variar recursos, codis, espais, temps, protagonisme i avaluació.

Tipus d'avaluació segons finalitat (Tejada) Diagnòstica (inicial per valorar viabilitat), formativa (de procés), sumativa (de resultat) i d'impacte (durabilitat). Avaluació reguladora (Sanmartí) Formativa si la decisió la lidera el professorat; formadora si la pren l'alumnat en autorregular-se. Funció docent i gestió d'aula Concepte Definició resumida Funcions del docent (CIFO) Cinc funcions bàsiques: docent-comunicativa, orientadora, organitzativa/gestió, avaluadora i innovadora. Competències docents (Bunk) Competència tècnica (matèria), metodològica (ensenyar), social (clima) i participativa (implicació).

Actituds del mestre (Landsheere) Disposicions en el pla professional (democràtica, cooperativa, planificada) i personal (oberta, perfeccionament, positiva). Pla de gestió d'aula Estructuració dels límits (proactius), temps (desaccelerat segons Domènech), espai, clima i normes (3 a 6 en positiu). Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 23 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè a més del currículum explícit, hi actua el currículum ocult mitjançant pautes de conducta, expectatives i valors implícits en la convivència diària. 2.

Les variables endògenes s'ubiquen en l'espai meso i comprenen condicions internes de l'escola com les instal·lacions i el clima de relació, mentre que les exògenes pertanyen a l'espai macro i abasten l'entorn sociocultural, econòmic i polític extern. 3. En el paradigma sociocrític, que busca la transformació social i promou la participació simètrica de tot el col·lectiu educatiu. 4. Són el discent, el docent, el mètode i la matèria curricular. 5. El currículum ocult és el conjunt de normes, valors i missatges implícits assimilats a l'escola, mentre que l'explícit és la selecció formal de continguts i objectius declarats. 6. b) Variables endògenes.

Les variables endògenes pertanyen a l'espai meso i reflecteixen la realitat física i organitzativa de la mateixa escola. 7. c) Interpretatiu. En el paradigma interpretatiu el mestre fa de guia facilitant la pràctica vivencial i l'experimentació autònoma. 8. c) Passiu. En l'enfocament positivista, l'aprenentatge és reproductiu i memorístic, situant l'infant en un rol completament passiu. 9. d) Procés organitzat d'E-A. La instrucció és el procés sistemàtic i organitzat d'ensenyament- aprenentatge que té com a resultat la formació. 10. El mestre a l'aula en el tercer nivell de concreció, adaptant els mínims de l'Administració i les línies del projecte del centre educatiu. 11.

El Projecte Educatiu de Centre (PEC), juntament amb la Programació General Anual (PGA). 12. A la font psicològica, que analitza el desenvolupament de l'infant i els mecanismes d'adquisició dels aprenentatges. 13. L'Administració educativa (el Ministeri i, a Catalunya, la Generalitat). 14. d) Decret 119/2015. El Decret 119/2015 és la normativa específica que estableix l'ordenació curricular de primària indicada a les fonts. 15. c) Competències metodològiques. Aprendre a aprendre forma part de les competències metodològiques, juntament amb la digital i la matemàtica. 16. a) Font pedagògica. La font pedagògica és la responsable d'aportar les estratègies i metodologies d'ensenyament. 17.

c) Una agrupació de competències per afinitat. Les dimensions agrupen les competències bàsiques segons la seva afinitat i el seu caràcter complementari. 18. Només si es parteix d'una diagnosi real de les necessitats del grup diana i es diversifiquen les estratègies metodològiques. 19. En la metodologia individualitzada cada escolar fa una tasca diferent segons les seves característiques, mentre que en la independent tothom fa la mateixa tasca però en temps i ritmes diferents. 20. Són l'avaluació diagnòstica, la formativa, la sumativa i la d'impacte. 21. El mateix alumne, exercint l'autorregulació dels seus processos d'aprenentatge. Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 24 22.

c) Grup diana. El grup diana és el grup classe concret al qual s'adreça la programació d'aula en el tercer nivell. 23. d) Titone. Titone (1968) planteja el principi de multivarietat com a criteri essencial d'articulació didàctica. 24. d) Procedimental. Les habilitats pràctiques i seqüències d'acció operatives constitueixen continguts procedimentals. 25. c) Assegurar la perdurabilitat dels aprenentatges. L'avaluació d'impacte busca garantir que els aprenentatges adquirits es mantinguin en el temps. 26. És una competència organitzativa: requereix gestionar de manera sistemàtica l'espai, el temps, les normes consensuades i el clima de convivència. 27.

Són les competències tècnica (saber la matèria), metodològica (conduir l'aprenentatge), social (fomentar un bon clima) i participativa (assumir responsabilitats col·lectives). 28. Es recomana establir entre tres i sis normes, redactades sempre en sentit positiu i fàcils de recordar. 29. Proposa una desacceleració del temps educatiu per afavorir aprenentatges més reflexius i calmats. 30. a) Funció innovadora. La funció innovadora suposa la formació permanent al llarg de tota la carrera professional. 31. d) Perrenoud. Philippe Perrenoud (2009) és qui sistematitza les deu grans competències professionals del professorat. 32. c) Proactiva per buscar la convivència.

La gestió eficaç dels límits és proactiva, actuant sobre el conflicte per enfortir la convivència. 33. b) Competència tècnica. La competència tècnica fa referència directa al coneixement teòric i contingut de la matèria. Didàctica i Desenvolupament Curricular: Apunts i Resum 25