Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLIC Grau en Economia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Economia del Sector Públic (UAB): béns públics, monopolis naturals, elecció col·lectiva, DEA, cost-benefici, pensions, rendes mínimes i sanitat.

APREN.AI Índex 1 Béns públics i monopolis naturals Tipologies de béns i provisió eficient Problemes d'eficiència i preus de Lindahl Monopolis i competència imperfecta 2 Elecció col·lectiva i eficiència pública (DEA i ACB) Elecció col·lectiva i comportament polític Eficiència productiva: Anàlisi Envolvent de Dades (DEA) Eficiència econòmica: Anàlisi Cost-Benefici (ACB) 3 Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat Sistemes de pensions i seguretat social Rendes mínimes i incentius laborals Economia de la sanitat 4 Resum per repassar Béns públics i regulació de monopolis Elecció col·lectiva i eficiència pública Estat del benestar, rendes i sanitat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 1 1 Béns públics i monopolis naturals EN ACABAR SABRÀS Classificar béns segons rivalitat i exclusió. Comparar l'agregació de demanda pública i privada. Identificar les solucions regulatòries al monopoli natural. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el mercat no subministra prou enllumenat públic si tothom el desitja? Tipologies de béns i provisió eficient Els béns es classifiquen en funció de dos criteris essencials: la rivalitat en el consum i la possibilitat d'exclusió mitjançant un preu o peatge.

Tipus de bé Rivalitat Exclusió Bé privat pur Rival Excloïble Bé semiprivat No rival Excloïble Bé públic local Rival No excloïble Bé públic pur No rival No excloïble Els béns preferents són aquells als quals tothom ha de poder accedir independentment de la seva renda. La provisió eficient requereix igualar la demanda agregada amb el cost marginal ( ). En els béns privats s'obté sumant quantitats horitzontalment per a cada preu; en canvi, en els béns públics es realitza una suma vertical de preus per a una mateixa quantitat. Gràfica de la provisió eficient en béns privats. CMg Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 2 Gràfica de la provisió eficient en béns públics.

Problemes d'eficiència i preus de Lindahl La gestió d'aquests béns comporta fallades típiques: Subconsum: Quan es fixa un peatge privat o públic que cobreix costos, el consum queda per sota de l'òptim social perquè . Sobreconsum: En béns privats proveïts públicament de franc (com educació o sanitat), la valoració marginal cau per sota del cost, provocant ineficiència. Es resol mitjançant copagaments, llistes d'espera o racionament del bé. Comportament del polissó (free rider): L'absència d'exclusió incentiva a ocultar la disposició a pagar, generant un subministrament privat insuficient tret que el benefici directe d'un gran consumidor sigui prou ampli.

L'exclusió també genera costos de transacció. Gràfica del subconsum generat per peatges d'exclusió. Els preus de Lindahl pretenen que cada individu pagui segons la seva valoració marginal, però s'enfronten a la manca de revelació de preferències, desconeixement del bé i dificultat d'agregació. COMPROVA-HO 2 Per què la suma de demandes és vertical en els béns públics purs? Monopolis i competència imperfecta Les fallades de mercat inclouen la informació imperfecta (amb risc moral i selecció adversa), l'absència de definició de drets de propietat i la manca de competència (monopolis, oligopolis i competència monopolística deguts a patents o elevades barreres d'entrada).

P > CMg = 0 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 3 El monopoli fixa la producció en , venent a un preu superior al socialment eficient. Dins dels monopolis cal distingir: Monopoli ordinari: Regulable mitjançant supervisió de fusions per autoritats de la competència o polítiques antimonopoli. Monopoli natural: Caracteritzat per costos fixos molt elevats i irrecuperables. La competència implicaria un malbaratament de recursos i és més eficient que subministri una sola empresa. Gràfica de l'equilibri de preu i quantitat en el monopoli.

Per corregir el monopoli natural s'aplica una regulació de preus (sovint amb subvencions públiques per cobrir pèrdues) o la nacionalització finançada amb impostos. ERROR FREQÜENT Confondre la regla de determinació de quantitat eficient entre béns privats i públics: en els privats se sumen quantitats a un mateix preu (agregació horitzontal), mentre que en els públics se sumen les disposicions a pagar per una mateixa quantitat (agregació vertical).

ESQUEMA Tipologia de béns segons rivalitat i exclusió IMg = CMg Bé privat pur Rival i excloïble Bé semiprivat No rival i excloïble Bé públic local Rival i no excloïble Bé públic pur No rival i no excloïble Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 4 IDEES CLAU Els béns públics purs són no rivals i no excloïbles, fet que genera el problema del polissó. La provisió òptima de béns públics suma verticalment les disposicions marginals a pagar. El sobreconsum en serveis públics gratuïts es gestiona amb preus, racionament o llistes d'espera. El monopoli natural sorgeix per costos fixos irrecuperables massius i s'ha de regular o nacionalitzar. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

Quin inconvenient principal presenta el mecanisme de preus de Lindahl? 4. Quina diferència estructural justifica un monopoli natural davant d'un monopoli ordinari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina combinació defineix un bé públic pur? 6. Com s'obté la demanda agregada d'un bé públic? 7. Què passa quan un bé privat es distribueix gratuïtament? 8. Quina mesura s'utilitza habitualment davant un monopoli natural?

Rivalitat i exclusió total a) Rivalitat i no exclusió b) No rivalitat i no exclusió c) No rivalitat i exclusió d) Sumant quantitats a preu fix a) Sumant preus per quantitat idèntica b) Igualant preu mitjà al cost fix c) Multiplicant quantitats pel preu màxim d) La valoració marginal supera el cost a) S'elimina la despesa pública total b) Apareix sobreconsum per sota del cost c) Es produeix subconsum ineficient d) Prohibir la concessió de patents a) Regulació de preus o nacionalització b) Imposar una lliure competència absoluta c) Dividir l'empresa en moltes petites d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 5 2 Elecció col·lectiva i eficiència pública (DEA i ACB) EN ACABAR SABRÀS Avaluar el teorema del votant mitjà i la paradoxa del vot.

Calcular l'eficiència relativa mitjançant la tècnica DEA. Distingir les fases d'un Anàlisi Cost-Benefici. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què els partits polítics tendeixen a oferir propostes molt semblants durant les eleccions? Elecció col·lectiva i comportament polític L'elecció col·lectiva aborda com agregar preferències individuals complint eficiència i racionalitat. Quan les preferències són multimodals pot aparèixer la paradoxa del vot (incoherència en l'ordenació social). El guanyador de Condorcet és l'opció que venç totes les altres en comparacions binàries, però té un cost de decisió alt i risc d'ineficiència.

El teorema d'impossibilitat d'Arrow demostra que cap sistema amb més de dues opcions pot satisfer alhora independència d'alternatives irrellevants, domini no restringit, transitivitat, capacitat de decisió i principi de no-dictadura. En la votació per majoria amb preferències unimodals es compleix el teorema del votant mitjà: la decisió final coincideix amb la preferència del votant central. Esquema del teorema del votant mitjà sobre l'espectre d'alternatives. Aquest teorema presenta limitacions importants: No reflecteix la intensitat de les preferències, només la posició mediana. Pot bloquejar la despesa estatal: si tothom està a favor excepte el votant mitjà, el bé no es proveirà.

En democràcia representativa, porta els partits cap a polítiques de centre per maximitzar vots (bipartidisme). Factors com la ideologia, la personalitat i el caràcter unidimensional de les propostes distorsionen el procés, juntament amb el free rider. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 6 Els grups de pressió voten conjuntament si tenen interessos comuns. Segons la teoria de la burocràcia de Niskanen, mentre al sector privat s'incentiva el benefici corporatiu, en el sector públic els funcionaris busquen privilegis, estatus, reputació, poder i influència. COMPROVA-HO 10 Quina conseqüència té el teorema del votant mitjà en els programes electorals dels partits?

Eficiència productiva: Anàlisi Envolvent de Dades (DEA) El DEA permet comparar rendiments i detectar ineficiències entre Unitats de Presa de Decisió (DMU) amb múltiples entrades i sortides. La relació es mesura com a . Gràfica de la frontera d'eficiència productiva en anàlisi DEA. Segons el model analitzat: 1 Input - 1 Output: L'eficiència relativa avalua la distància d'una unitat ineficient respecte a la frontera eficient projectada cap a l'origen. 2 Inputs - 1 Output: S'utilitza la ràtio i . Com menys recursos s'emprin per unitat de producte, més a prop de l'origen es troba la unitat (més eficient). Es calcula mitjançant la distància euclidiana sobre rectes lineals.

1 Input - 2 Outputs: S'avaluen les taxes i . La frontera eficient se situa més allunyada de l'origen. Eficiència econòmica: Anàlisi Cost-Benefici (ACB) L'ACB valida un projecte quan el benefici marginal social supera el cost marginal social ( ). Les seves etapes d'aplicació són: Efici ncia = e ˋ Input Output I /O 1 I /O 2 O /I 1 O /I 2 BMarg > S CMarg S Definir els objectius de política econòmica. 1 Fixar l'àmbit d'estudi (agents implicats i horitzó temporal). 2 Identificar guanys i costos socials (variacions de riquesa, costos d'oportunitat, reversibilitat i intangibles).

3 Valorar socialment mitjançant demanda, disponibilitat a pagar, preus de mercat (en mercats competitius) o preus administratius i enquestes si hi ha fallades de mercat. 4 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 7 ERROR FREQÜENT Oblidar que el resultat del votant mitjà no maximitza el benestar conjunt de la societat, ja que no té en compte la intensitat amb què cadascú desitja o rebutja el projecte públic. PROCÉS Etapes de l'Anàlisi Cost-Benefici IDEES CLAU El teorema del votant mitjà assigna el resultat col·lectiu al votant central quan les preferències són unimodals.

Arrow va demostrar que cap sistema electoral democràtic compleix simultàniament tots els criteris de racionalitat per a més de dues opcions. El DEA mesura l'eficiència relativa comparant la posició de les unitats respecte a una frontera empírica. L'ACB requereix que el benefici marginal social superi el cost marginal social agregat temporalment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com descriu Niskanen la motivació dels buròcrates públics? 12. En un gràfic DEA de 2 inputs i 1 output, quins punts són més eficients? Agregació intertemporal mitjançant una taxa de descompte social i criteris de rendibilitat, ajustant per inflació en unitats monetàries.

5 Objectius Definir finalitat de política econòmica 1 Àmbit d'estudi Concretar agents i horitzó temporal 2 Identificació Llistar costos i beneficis socials 3 Valoració social Disposició a pagar o preus administratius 4 Agregació temporal Descompte social i criteris de rendibilitat 5 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Què exigeix el teorema del votant mitjà per complir-se? 14. Què estableix el teorema d'impossibilitat d'Arrow? 15. Quin és el criteri clau per validar un projecte en ACB? 16. Què determina l'eficiència tècnica en el mètode DEA?

3 Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat EN ACABAR SABRÀS Comparar els models de protecció social Bismarck i Beveridge. Analitzar la trampa de la pobresa en el disseny de subsidis. Identificar les fallades de mercat associades a la provisió sanitària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Què passaria amb la teva voluntat de treballar si el govern et retirés 1 € d'ajuda per cada 1 € de sou guanyat?

Manca d'independència d'alternatives a) Votants exclusivament bipartidistes b) Preferències multimodals amb tres opcions c) Preferències unimodals de la població d) El votant mitjà sempre és ineficient a) El mercat sempre assigna millor que el vot b) Els buròcrates busquen el benefici privat c) No hi ha sistema perfecte per agregar opcions d) Benefici marginal social superior al cost social a) Eliminació completa del cost d'oportunitat b) Ingressos privats superiors als costos fixos c) Preus administratius superiors al preu de mercat d) La recaptació fiscal obtinguda a) La distància respecte a la frontera d'eficiència b) El marge de benefici de cada empresa c) El guanyador de Condorcet assignat d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 9 Sistemes de pensions i seguretat social La Seguretat Social cobreix situacions com atur, incapacitat i jubilació mitjançant cotitzacions socials.

Respon a les tres etapes vitals (infantesa/joventut, edat activa i retirada) i s'explica per fallades de mercat: miopia de l'estalviador, externalitats, asimetria d'informació i risc moral. Model Finançament Equitat Objectiu principal Bismarck Cotitzacions dels treballadors Individual Cobreix els cotitzants segons ingressos previs Beveridge Ingressos generals (impostos) Social Cobertura universal de subsistència Pel que fa a l'organització financera: Sistema de capitalització: Estalvi individual redistribuït intertemporalment en un compte propi. Sistema de repartiment (Pay-as-you-go): Transferències directes a les generacions retirades pagades pels actius.

La primera generació n'és la més beneficiada i l'última la més perjudicada, deixant deute en el temps. L'envelliment de la població en compromet la sostenibilitat. A Espanya s'exigeixen 15 anys per cobrar pensió contributiva, 37 anys per al 100% i edat ordinària de 67 anys. Sobre el comportament econòmic, la Seguretat Social redueix l'estalvi privat per substitució de riquesa (efecte negatiu), compensat en part pel motiu herència (efecte positiu), i redueix l'oferta de treball a partir dels 50 anys. COMPROVA-HO 18 Quin efecte té el sistema de repartiment sobre la primera generació que hi participa?

Rendes mínimes i incentius laborals Les transferències busquen combatre la pobresa, però poden desincentivar el treball: Ingrés Mínim Vital / Renda Mínima: Si cada euro guanyat redueix un euro de prestació ( ), la taxa marginal és del 100%, creant la trampa de la pobresa. Per evitar-ho, es fa que la pèrdua d'ajuda sigui inferior a 1 o es condiciona a la feina. La fórmula d'ajust és: Renda Bàsica Universal: Incondicional per a tothom. Trenca el vincle entre esforç i recompensa, però té un cost fiscal extremadament alt i redueix l'oferta de feina. Impost Negatiu sobre la Renda: Fixat com .

Per sota del llindar es rep un subsidi net, la qual cosa estimula la progressivitat tot i afectar l'oferta de treball. 1 : 1 RD = RL + S amb S = RM taxa × (RL llindar) T = t × R M Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 10 Gràfica de la restricció pressupostària i la trampa de la pobresa. Gràfica del funcionament de l'impost negatiu sobre la renda. Economia de la sanitat A Espanya, la provisió és pública i universal (finançada fiscalment), mentre que la gestió o producció és tant pública com privada. Es justifica per considerar la salut com a bé preferent i per equitat en l'accés.

Les fallades de mercat sanitàries provenen de: Incertesa i asimetria d'informació, que generen demanda induïda pel proveïdor sanitari. Problemes en assegurances privades: selecció adversa i risc moral (sobreconsum mèdic). Existència d'externalitats i caràcter de bé públic en actuacions preventives. Davant de l'augment de l'esperança de vida i el cost dels nous tractaments, s'apliquen innovacions de gestió i el copagament per responsabilitzar l'usuari i reduir el risc moral. ERROR FREQÜENT Confondre el model de repartiment amb el de capitalització: en el repartiment (Espanya) les cotitzacions actuals paguen directament els pensionistes actuals, no s'acumulen en un fons d'estalvi personalitzat.

Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 11 ESQUEMA Models de Seguretat Social i Rendes IDEES CLAU El model Bismarck es basa en cotitzacions individuals; el Beveridge es finança per impostos i és universal. El sistema de repartiment pateix tensions de sostenibilitat a causa de l'envelliment demogràfic. La trampa de la pobresa apareix quan una prestació pública es redueix al mateix ritme que augmenten els ingressos laborals. La sanitat requereix intervenció pública per asimetries d'informació, demanda induïda, risc moral i selecció adversa. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. En què consisteix la trampa de la pobresa? 20.

Per quina raó s'introdueixen copagaments en els serveis sanitaris públics? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin principi distingeix el model de pensions Beveridge? Model Bismarck Cotitzacions i equitat individual Model Beveridge Universal i finançat amb impostos Renda Mínima Condicionada i risc de trampa pobresa Renda Bàsica Universal Incondicional per a tota la ciutadania Cobertura universal finançada per impostos a) Finançament amb cotitzacions individuals b) Només accessible per a rendes altes c) Gestió exclusiva a través de bancs privats d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 12 22.

Com opera financerament un sistema de pensions de repartiment? 23. Què passa si una renda mínima es redueix 1 € per cada 1 € guanyat? 24. Quin fenomen sanitari genera sobreconsum per tenir assegurança gratuïta? 4 Resum per repassar Béns públics i regulació de monopolis Concepte Què és Bé públic pur Bé no rival i no excloïble la provisió eficient del qual requereix la suma vertical de demandes. Bé preferent Bé al qual tothom ha de poder tenir accés garantit per la societat amb independència de la seva renda. Polissó (free rider) Agent que es beneficia d'un bé sense pagar-ne el cost per la impossibilitat d'exclusió, provocant subprovisió privada.

Preus de Lindahl Mecanisme teòric de finançament públic on cada individu paga exactament segons la seva valoració marginal. Monopoli natural Sector amb costos fixos irrecuperables molt alts on una sola empresa proveeix a menor cost que diverses en competència. Elecció col·lectiva i eficiència pública Concepte Què és Paradoxa del vot Falta de transitivitat en la votació per majoria que sorgeix quan hi ha preferències multimodals en l'electorat.

Els rendiments d'accions cobreixen la despesa a) Els treballadors actius paguen les pensions actuals b) Cada cotitzant estalvia en un fons personal c) Es financen exclusivament amb deute extern d) Es genera un ingrés negatiu automàtic a) S'elimina la despesa de la Seguretat Social b) Augmenta l'oferta de treball d'edat activa c) Es produeix la trampa de la pobresa d) Impost negatiu a) Risc moral b) Miopia de l'estalviador c) Selecció adversa d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 13 Concepte Què és Teorema d'impossibilitat d'Arrow Demostració matemàtica que cap sistema de votació pot complir alhora tots els criteris de racionalitat per a més de dues alternatives.

Teorema del votant mitjà Principi segons el qual el resultat col·lectiu coincideix amb la preferència del votant central si les preferències són unimodals. Burocràcia de Niskanen Teoria que postula que els gestors públics busquen maximitzar poder, influència i privilegis personals. Anàlisi Envolvent de Dades (DEA) Mètode no paramètric per avaluar l'eficiència productiva relativa d'unitats de gestió amb múltiples entrades i sortides. Anàlisi Cost-Benefici (ACB) Metodologia d'avaluació de projectes públics basada en verificar que el benefici marginal social superi el cost marginal social.

Estat del benestar, rendes i sanitat Concepte Què és Model Bismarck Model de Seguretat Social orientat a l'equitat individual, finançat mitjançant cotitzacions dels treballadors actius. Model Beveridge Sistema de protecció social de cobertura universal amb equitat social finançat mitjançant impostos generals. Sistema de repartiment Règim de pensions on les cotitzacions dels treballadors actuals financen directament les prestacions dels jubilats vigents. Trampa de la pobresa Desincentiu al treball provocat quan la reducció d'un subsidi públic absorbeix la totalitat del nou ingrés salarial obtingut.

Impost Negatiu sobre la Renda Esquema fiscal progressiu on les rendes inferiors a un mínim reben una transferència directa de l'administració. Demanda induïda Sobreutilització de serveis mèdics provocada per la manca d'informació del pacient davant del criteri del facultatiu. Copagament Aportació parcial de l'usuari sanitari dissenyada per frenar el risc moral i racionalitzar l'ús de prestacions. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 14 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè ningú pot ser exclòs d'usar-lo i tothom té incentius a actuar com a polissó esperant que pagui un altre. 2.

Perquè tots els individus consumeixen exactament la mateixa quantitat del bé, de manera que la disposició social a pagar és la suma de les valoracions individuals per a aquest volum fix. 3. La dificultat que els usuaris revelin les seves preferències reals, la falta de coneixement sobre el valor del bé i el repte d'agregar preus individuals. 4. La presència de costos fixos no recuperables extremadament alts, que fan que duplicar la xarxa d'empreses suposi un malbaratament social de recursos. 5. c) No rivalitat i no exclusió. Els béns públics purs es caracteritzen per l'absència total de rivalitat i d'exclusió. 6. b) Sumant preus per quantitat idèntica.

La suma és vertical, agregant les valoracions o preus que cada individu disposa a pagar per una mateixa quantitat. 7. c) Apareix sobreconsum per sota del cost. A preu zero es consumeix fins que la valoració marginal és inferior al cost marginal del bé. 8. b) Regulació de preus o nacionalització. Per evitar costos duplicats ineficients, es regula el preu o es nacionalitza cobrint els costos amb fons públics. 9. Perquè competeixen pel votant mitjà per tal d'assegurar la majoria de vots de l'electorat. 10. Condueix al bipartidisme cap al centre de l'espectre polític per atreure el votant equidistant i aconseguir la majoria. 11.

Busquen maximitzar el seu poder, influència, estatus i privilegis personals més que no pas l'eficiència econòmica. 12. Els punts més propers a l'origen, ja que fan servir menor quantitat d'inputs per produir el mateix nivell d'output. 13. d) Preferències unimodals de la població. El resultat convergent només està garantit si tots els votants tenen preferències d'un sol màxim (unimodals). 14. d) No hi ha sistema perfecte per agregar opcions. Cap regla de decisió col·lectiva pot satisfer simultàniament tots els requisits democràtics i racionals si hi ha més de 2 alternatives. 15. a) Benefici marginal social superior al cost social.

El criteri d'eficiència exigeix que el benefici marginal social superi el cost marginal social. 16. b) La distància respecte a la frontera d'eficiència. El DEA avalua la posició relativa de cada DMU en relació amb la frontera d'unitats eficients. 17. Desapareixeria tot incentiu a treballar, caient de ple en la trampa de la pobresa. 18. És la generació més afavorida, ja que rep prestacions de jubilació sense haver cotitzat durant tota la vida activa prèvia. 19. És la pèrdua d'incentius a treballar que ocorre quan cada euro guanyat retalla en la mateixa quantia la prestació social que es rep. 20.

Per reduir el risc moral moderant l'ús innecessari o abusiu dels tractaments mèdics per part de l'usuari. 21. a) Cobertura universal finançada per impostos. El model Beveridge busca la cobertura social universal mitjançant fons dels pressupostos generals de l'estat. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 15 22. b) Els treballadors actius paguen les pensions actuals. En el sistema de repartiment, les cotitzacions dels actius es transfereixen directament als jubilats del moment. 23. d) Es produeix la trampa de la pobresa. Aquest esquema retira tot estímul econòmic a treballar perquè el treballador no incrementa la seva renda neta. 24. b) Risc moral.

El risc moral és l'augment de consum o la disminució de cura quan el cost directe per a l'usuari és nul o reduït. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum d'Examen 16