Economia del Sector Públic: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ECONOMIA DEL SECTOR PÚBLIC Grau en Economia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Economia del Sector Públic (UAB): béns públics, votant mitjà, mètode DEA, anàlisi cost-benefici, pensions, rendes mínimes i economia sanitària.

APREN.AI Índex 1 Béns públics i monopolis naturals Classificació dels béns i condicions d'eficiència Fallades associades a la provisió: subconsum, sobreconsum i polissó Monopoli no natural i monopoli natural 2 Elecció col·lectiva i comportament del sector públic Mecanismes de votació i agregació de preferències Teorema del votant mitjà Democràcia representativa, burocràcia i grups de pressió 3 Avaluació de l'eficiència pública i anàlisi cost-benefici Eficiència econòmica i productiva: mètode DEA Metodologia de l'Anàlisi Cost-Benefici (ACB) 4 Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat Sistemes de pensions: repartiment i capitalització Rendes mínimes i alternatives contra la pobresa Economia del sector sanitari 5 Resum per repassar Béns públics i monopoli natural Elecció col·lectiva i comportament del sector públic Avaluació de l'eficiència i anàlisi cost-benefici Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 1 1 Béns públics i monopolis naturals EN ACABAR SABRÀS Distingir les quatre classes de béns segons rivalitat i exclusió. Comparar l'agregació horitzontal i vertical de la demanda. Explicar els mecanismes de regulació del monopoli natural. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no s'hauria de cobrar per creuar un pont si no hi ha trànsit? Classificació dels béns i condicions d'eficiència Els béns econòmics es defineixen mitjançant dues propietats fonamentals: la rivalitat en el consum i la possibilitat d'exclusió.

DEFINICIÓ Un bé presenta no-exclusió si no és possible impedir que ningú el consumeixi un cop produït. Presenta no-rivalitat si el seu consum per part d'un individu addicional no redueix el benestar dels altres usuaris, de manera que el cost marginal d'incorporar un usuari és nul ( ). Tipus de bé Rivalitat Exclusió Exemple del document Privat pur Sí Sí Poma Públic local Sí No Carretera congestionada Semiprivat (club) No Sí Televisió de pagament Públic pur No No — A més d'aquestes categories, existeixen els béns preferents, als quals tothom ha de tenir dret d'accés amb independència de la seva renda. Sovint l'Estat realitza una provisió pública de béns privats com la sanitat o l'educació.

Per determinar la demanda agregada en béns privats sota competència perfecta, se sumen les demandes individuals en sentit horitzontal, agrupant quantitats per a cada preu comú. La provisió eficient se situa on aquesta demanda agregada creua amb el cost marginal. CMg = 0 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 2 Gràfica de la provisió eficient en béns privats sumant quantitats horitzontalment. En canvi, per a un bé públic, tothom consumeix la mateixa quantitat i la demanda agregada s'obté sumant les disposicions a pagar en sentit vertical, sumant la inversa de la demanda o preus per a una mateixa quantitat. Gràfica de la provisió de béns públics sumant preus verticalment.

COMPROVA-HO 2 Per quina raó tècnica la demanda d'un bé públic s'agrega verticalment i no horitzontalment? Fallades associades a la provisió: subconsum, sobreconsum i polissó Quan es gestiona un bé com un pont ( ), el punt òptim requereix no cobrar peatge ( ) per permetre l'accés universal. La introducció d'un preu o peatge genera subconsum i pèrdua d'eficiència. CMg = 0 CMg = BMgS Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 3 Gràfica de la pèrdua d'eficiència per subconsum en un pont amb peatge. Si el sector privat proveeix el pont, fixarà un peatge per maximitzar ingressos i només construirà si els guanys cobreixen el cost.

El sector públic pot optar per no cobrar res, cobrar per cobrir costos, o aplicar una tarifa inferior finançant la resta externament. L'aparició de l'usuari lliure de càrregues o free rider genera un subministrament insuficient a causa de la impossibilitat d'excloure els usuaris. Per això l'Estat ha d'assumir la provisió. En canvi, quan l'Estat ofereix béns privats de forma gratuïta amb costos marginals d'afegir persones elevats, sorgeix un excés de consum o sobreconsum. Com que la valoració marginal cau per sota del cost, es crea ineficiència. Gràfica de l'excés de consum quan un servei és gratuït.

Com a solucions al sobreconsum s'utilitzen sistemes de preus (taxes) o mecanismes de racionament com oferir quantitats uniformes o llistes d'espera. Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 4 Gràfica del racionament d'un bé públicament subministrat. En el model teòric de preus de Lindahl, cada individu paga d'acord amb la seva valoració marginal específica. Tanmateix, presenta problemes greus: incentius a ocultar preferències reals, manca d'informació sobre el bé i dificultats pràctiques d'agregació quan molts ciutadans no responen.

Monopoli no natural i monopoli natural Les fallades de mercat generals sorgeixen per asimetria d'informació (risc moral i selecció adversa), drets de propietat mal definits (externalitats) i manca de competència. El monopoli no natural produeix en el punt on l'ingrés marginal iguala el cost marginal ( ), obtenint beneficis extraordinaris. Gràfica d'equilibri i beneficis en un monopoli no natural. Les solucions ordinàries davant d'aquest monopoli inclouen la vigilància de fusions i el foment de la competència per part de les autoritats reguladores.

DEFINICIÓ Un monopoli natural sorgeix quan hi ha costos fixos molt elevats i irrecuperables, cosa que provoca que el cost mitjà (CMig) sigui contínuament decreixent al llarg de tota la demanda rellevant. IMg = CMg Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 5 Gràfica del monopoli natural amb cost mitjà decreixent. En un monopoli natural, dividir la producció entre diverses empreses malbarataria recursos. L'opció més eficient és que una sola empresa subministri tot el mercat. ERROR FREQÜENT Fixar en un monopoli natural genera pèrdues a l'empresa perquè el cost marginal està per sota del cost mitjà. Si s'imposa aquest criteri, l'Estat ha d'aportar subvencions públiques.

Les solucions per al monopoli natural inclouen la regulació del preu ( amb subvencions o per cobrir costos) o bé la nacionalització directa amb finançament impositiu. ESQUEMA Tipologies de béns segons rivalitat i exclusió P = CMg P = CMg P = CMig Bé privat pur Rivalitat i exclusió (ex. poma) Bé semiprivat No rival i amb exclusió (ex. TV pagament) Bé públic local Rival i sense exclusió (carretera congestionada) Bé públic pur Ni rivalitat ni exclusió Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 6 IDEES CLAU Els béns públics purs es defineixen per la no-rivalitat i la no-exclusió. La demanda agregada d'un bé públic s'obté sumant verticalment les disposicions a pagar individuals.

Cobrar per béns no rivals genera subconsum, mentre que oferir béns rivals de franc produeix sobreconsum. El monopoli natural opera amb costos mitjans decreixents degut als alts costos fixos, exigint regulació o nacionalització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin inconvenient té fixar el preu d'un monopoli natural al seu cost marginal privat? 4. Quins tres problemes impedeixen aplicar els preus de Lindahl a la pràctica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com s'obté la corba de demanda agregada per a un bé públic pur? 6. Què caracteritza fonamentalment l'estructura d'un monopoli natural? 7. Quin efecte té fixar un preu positiu en un pont no congestionat (CMg = 0)?

8. Com es pot resoldre el sobreconsum d'un bé privat ofert gratuïtament per l'Estat?

Igualant el cost mitjà al preu a) Sumant verticalment les disposicions a pagar b) Sumant quantitats per a cada preu c) Multiplicant els preus pel nombre d'usuaris d) Cost mitjà continuament creixent a) Costos fixos baixos i reversibles b) Costos fixos molt alts i cost mitjà decreixent c) Absència total de barreres d'entrada d) Condueix al consum socialment desitjable a) Causa subconsum i pèrdua d'eficiència b) Elimina totalment el problema del polissó c) Genera sobreconsum i saturació d) Aplicant taxes o llistes d'espera a) Augmentant les subvencions al consum b) Sumant les demandes verticalment c) Fomentant la competència en preus d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 7 2 Elecció col·lectiva i comportament del sector públic EN ACABAR SABRÀS Identificar les condicions d'agregació de vot i el teorema d'Arrow.

Comprendre el funcionament i les limitacions del votant mitjà. Distinguir els objectius de buròcrates i grups de pressió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si una majoria aprova un projecte, vol dir necessàriament que millora el benestar social agregat? Mecanismes de votació i agregació de preferències L'elecció col·lectiva busca agregar les preferències individuals respectant les decisions personals i complint criteris de racionalitat. La regla més habitual és la votació per majoria, la qual hauria de satisfer tres condicions: Domini: reflectir fidelment les preferències. Transitivitat: si i , llavors .

Independència d'alternatives irrellevants: afegir una tercera opció no ha d'alterar l'ordre entre les dues primeres. El procediment del guanyador de Condorcet consisteix a comparar totes les opcions enfrontant-les de dues en dues. Tot i la seva claredat lògica, té un elevat cost de gestió i risc d'ineficiència. DEFINICIÓ Unes preferències són unimodals quan tenen un únic màxim local, de manera que la utilitat cau a mesura que l'elecció s'allunya de l'opció preferida. Són multimodals si presenten més d'un pic d'utilitat. La paradoxa del vot (cicles sense majoria clara) només pot aparèixer quan existeixen preferències multimodals.

PER RECORDAR-HO El Teorema de la Impossibilitat d'Arrow demostra formalment que cap sistema de votació col·lectiva pot satisfer simultàniament tots els requisits de racionalitat democràtica (transitivitat, absència de dictadura, independència d'alternatives i ordenació completa). A la pràctica cal triar el mètode menys imperfecte.

A > B B > C A > C Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 8 Teorema del votant mitjà El Teorema del votant mitjà estableix que, si les preferències són unimodals i s'aplica la regla de la majoria, el resultat coincideix necessàriament amb la preferència del votant que ocupa el punt central de la distribució, deixant exactament el mateix nombre d'electors a cada banda. ERROR FREQÜENT El votant mitjà no garanteix l'eficiència social ( ) dels projectes públics perquè la regla de la majoria no mesura la intensitat de les preferències. A més, si la majoria vol un projecte però el votant mitjà no, l'Estat no el durà a terme.

COMPROVA-HO 10 Quina limitació té el criteri del votant mitjà respecte a la intensitat del desig dels ciutadans? Democràcia representativa, burocràcia i grups de pressió En els sistemes representatius, els polítics busquen maximitzar vots centrant-se en les posicions del votant mitjà (bipartidisme). No obstant això, sorgeixen distorsions: Alternatives unidimensionals: cada decisió té un votant mitjà diferent. Ideologia: pot situar-se per sobre del votant central. Personalitat: els ciutadans voten programes globals o líders en lloc de polítiques individuals. Polissó (free rider): incentius individuals a abstenir-se de votar.

El model de burocràcia de Niskanen analitza la diferència d'incentius. Al sector privat es persegueix la rendibilitat i el benefici. Al sector públic, els gestors busquen maximitzar privilegis associats al càrrec com prestigi, poder, posició i influència. Els grups de pressió incentiven la votació conjunta de col·lectius amb interessos comuns (conflicte rics contra pobres en polítiques de redistribució, sindicats o regions que lluiten per subvencions). Aquests grups poden afavorir càrtels que restringeixen producció i eleven preus per apropiar-se de rendes econòmiques. BMrgS = CMrgS Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 9 Gràfica de formació de càrtels i extracció de rendes econòmiques.

PROCÉS Procediment del guanyador de Condorcet 1 Combinacions Enfrontar totes les alternatives de dues en dues 2 Votació Determinar la majoria en cada parella d'opcions 3 Guanyador Escollir l'opció que venç a totes les altres IDEES CLAU El teorema d'impossibilitat d'Arrow demostra que no existeix cap mètode de votació perfecte. Si les preferències són unimodals, el resultat de la majoria coincideix amb el votant mitjà. El votant mitjà ignora la intensitat de les preferències i pot bloquejar projectes socialment eficients. Segons Niskanen, els buròcrates públics maximitzen el seu poder i influència en comptes del benefici. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

Quina condició sobre les preferències individuals és necessària perquè es produeixi la paradoxa del vot? 12. Què busquen maximitzar els empleats públics segons el model de burocràcia de Niskanen? Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quan coincideix el resultat de la majoria amb el votant mitjà? 14. Quin és el problema del votant mitjà en projectes públics? 15. Què conclou el Teorema de la Impossibilitat d'Arrow? 16. Quin objectiu tenen els buròcrates en el model de Niskanen?

3 Avaluació de l'eficiència pública i anàlisi cost- benefici EN ACABAR SABRÀS Calcular puntuacions d'eficiència relativa mitjançant el model DEA. Seguir les cinc etapes per dur a terme una anàlisi cost-benefici. Distingir entre canvis de riquesa reals i transferències monetàries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com podem sumar o comparar beneficis públics que es produiran d'aquí a vint anys amb els diners invertits avui?

Quan s'aplica el model de Niskanen a) Si no hi ha grups de pressió b) Sempre que hi hagi preferències unimodals c) Només amb preferències multimodals d) Exigeix càlculs d'anàlisi envolvent de dades a) Exclou els partits de la competició política b) Condueix sempre a una dictadura formal c) Ignora la intensitat de les preferències individuals d) El bipartidisme és l'única sortida democràtica a) El guanyador de Condorcet sempre és inassolible b) Cap regla col·lectiva compleix tots els requisits racionals c) Els monopolis públics són impossibles d'avaluar d) Minimitzar la despesa de l'exercici a) Assolir privilegis com influència i poder b) Maximitzar el benefici monetari dels ciutadans c) Garantir l'eficiència de Pareto al mercat d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 11 Eficiència econòmica i productiva: mètode DEA Al sector públic s'avaluen dos tipus d'eficiència: l'eficiència econòmica (mitjançant l'anàlisi cost- benefici) i l'eficiència productiva.

Per a aquesta darrera s'empra l'Anàlisi Envolvent de Dades (DEA), que permet comparar unitats d'eficiència (DMU, Decision Making Units) gestionant relacions complexes amb entrades i sortides múltiples. En una configuració d'un input (treballadors) i un output (cafè venut), l'eficiència s'obté mitjançant el quocient : Botiga Cafè venut (O) Treballadors (I) Eficiència (O/I) Eficiència relativa A 5 4 1,25 0,3125 B 10 5 2,00 0,5000 C 8 2 4,00 1,0000 D 12 8 1,50 0,3750 E 8 5 1,60 0,4000 La unitat C assoleix el valor màxim (4) i defineix la frontera d'eficiència relativa (1). Per a les altres botigues, l'eficiència relativa és la distància sobre la frontera dividida entre la distància real ( ).

Frontera d'eficiència amb un input i un output emprant el mètode DEA. Output/Input d B/dB Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 12 Quan s'analitzen dos inputs (treballadors i superfície en ) per produir una unitat d'output, com menys inputs s'utilitzin més eficient és la combinació. Les unitats més properes a l'origen (E, D i C) formen la frontera: Frontera d'eficiència DEA amb dos inputs i un únic output. En el cas contrari d'un input i dos outputs (clients i ingressos per treballador), com més outputs s'obtinguin millor.

La frontera envolvent queda determinada per les unitats E, D i F: m2 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 13 Frontera d'eficiència DEA amb un input i dos outputs diferents. COMPROVA-HO 18 Què representa la frontera d'eficiència en un model DEA orientat a outputs? Metodologia de l'Anàlisi Cost-Benefici (ACB) L'anàlisi cost-benefici (ACB) és una guia per prendre decisions de despesa pública. Un projecte és desitjable si el benefici marginal social supera el cost marginal social. Definició dels objectius de política econòmica: fixar fites com la igualtat d'oportunitats educatives o la millora de comunicacions. 1 Definició de l'àmbit d'estudi: delimitar el temps i els agents afectats.

No s'han de prendre les fronteres administratives com a límit geogràfic rígid ni oblidar les generacions futures. 2 Identificació de costos i beneficis socials: computar les variacions de riquesa reals, separant-les de les meres transferències financeres. Cal incloure costos d'oportunitat, costos de reversibilitat i beneficis intangibles. 3 Valoració social de costos i beneficis: expressar tots els efectes en unitats monetàries emprant la disposició a pagar, preus de mercat (o administratius quan hi ha fallades de mercat) o enquestes.

4 Agregació intertemporal: homogeneïtzar valors presents i futurs mitjançant una taxa de descompte social ( ), actualitzant els fluxos econòmics amb la fórmula: 5 i Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 14 ERROR FREQÜENT Confondre una transferència pública amb un benefici net social. Una subvenció o transferència només canvia la riquesa de mans entre agents, però no incrementa per si sola la riquesa total de la societat. PROCÉS Fases de l'anàlisi cost-benefici IDEES CLAU El mètode DEA calcula la frontera d'eficiència relativa comparant múltiples entrades i sortides. Un projecte públic es justifica amb l'ACB quan el seu benefici marginal social supera el cost marginal social.

Les transferències de riquesa no constitueixen beneficis socials nets. La taxa de descompte social permet comparar valors monetaris entre períodes de temps diferents. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com s'expressa la fórmula d'actualització temporal d'un flux de caixa futur a valor actual ? 20. Quins dos errors típics s'adverteixen en delimitar l'àmbit d'estudi d'un ACB?

C = 0 (1 + i)n C m Objectius Fixar finalitats de política econòmica 1 Àmbit Definir temps, espai i agents 2 Identificació Catalogar costos, beneficis i intangibles 3 Valoració Assignar valors monetaris socials 4 Actualització Aplicar la taxa de descompte social 5 C m C 0 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin avantatge clau ofereix la tècnica DEA en la gestió pública? 22. Com es tracta una transferència de fons dins d'un estudi d'ACB? 23. Quina condició valida l'aprovació d'un projecte segons l'ACB? 24. Quin mecanisme converteix impactes monetaris futurs a valors d'avui?

4 Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat EN ACABAR SABRÀS Comparar els models de pensions Bismarck i Beveridge. Analitzar la trampa de la pobresa i les propostes de renda mínima. Explicar les fallades de mercat sanitàries i el paper del copagament. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què garantir que tothom tingui un sou mínim sense condicions pot reduir les hores totals que la gent vol treballar?

Sistemes de pensions: repartiment i capitalització L'Estat del benestar opera mitjançant la redistribució intergeneracional (les cotitzacions dels treballadors actuals financen els pensionistes actuals) i interpersonal o intertemporal (contribucions personals per cobrir situacions com l'atur en el futur).

Hi ha dos models històrics fonamentals: Elimina el cost d'oportunitat del projecte a) Gestiona múltiples entrades i sortides simultànies b) Fixa taxes de descompte intertemporals lliures de risc c) Calcula els preus administratius automàticament d) Com una variació de patrimoni futur a) Com un benefici social agregat b) Com un cost irreversible obligatori c) Com un canvi de mans de la riquesa d) Preu de mercat superior al cost mitjà a) Ingressos superiors a les despeses pressupostades b) Eficiència relativa de la DMU inferior a 1 c) Benefici marginal social superior al cost marginal social d) Enquestes de preferències a) Taxa de descompte social b) Model de càrtel c) Racionament per cues d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 16 Model Bismarck: basat en l'equitat individual, cobreix els cotitzants i es financia amb cotitzacions socials.

Model Beveridge: centrat en l'equitat social, ofereix cobertura universal. El cicle econòmic vital comprèn tres etapes: infància/joventut, edat activa i retirada, generant recursos únicament durant l'etapa activa. La intervenció estatal es justifica per fallades de mercat (miopia del consumidor, externalitats i asimetria d'informació) i per motius d'equitat.

Característica Sistema capitalitzat Sistema de repartiment (Pay-As-You-Go) Principi rector Bismarck (estalvi propi) Beveridge (transferències entre generacions) Fons de recursos Estalvi acumulat en un fons Les quotes actuals paguen les pensions d'avui Rendibilitat Rendiment financer del mercat Creixement de l'ocupació ( ) i salaris ( ) Generacions Risc assumit per l'estalviador La primera generació surt beneficiada; l'última, perjudicada La Seguretat Social produeix efectes sobre el comportament econòmic: d'una banda, redueix l'estalvi per l'efecte substitució de riquesa («la Seguretat Social ja estalvia per mi»), tot i que es compensa parcialment amb l'efecte herència; d'altra banda, afavoreix la retirada anticipada del mercat de treball dels majors de 50 anys.

Davant de l'envelliment poblacional, les reformes del model de repartiment busquen reduir imports (ampliant els anys de còmput de la base reguladora, exigint 37 anys cotitzats per al 100 %, rebaixant la quantia segons l'esperança de vida o retardant la jubilació als 67 anys) o augmentar ingressos (pujant cotitzacions a autònoms o usant impostos). També es proposa un model mixt de 3 potes: pensió bàsica estatal, plans d'empresa i estalvi privat. Gràfica de la restricció pressupostària amb renda bàsica universal. n g Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 17 COMPROVA-HO 26 De quines dues variables depèn la rendibilitat del sistema de pensions de repartiment?

Rendes mínimes i alternatives contra la pobresa Les rendes mínimes garanteixen un ingrés de subsistència (complements a mínims, pensions no contributives o prestacions d'atur). Tanmateix, una compensació lineal d'un euro menys d'ajut per cada euro guanyat genera la trampa de la pobresa, que destrueix els incentius per treballar. Gràfica de la trampa de la pobresa sota una renda mínima garantida. Per suavitzar la trampa de la pobresa es pot aplicar una reducció d'ajuts inferior a l'euro per euro guanyat o exigir un mínim d'hores treballades. Gràfica de la correcció d'incentius per esmorteir la trampa de la pobresa.

Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 18 La Renda Bàsica Universal (RBU) és una assignació incondicional i universal per ciutadania que redueix l'oferta de treball a causa del seu alt cost i la ruptura del lligam esforç-recompensa. Com a alternativa teòrica, l'impost negatiu sobre la renda estableix una subvenció per a rendes sota un mínim mitjançant la fórmula , on qui té ingressos inferiors al llindar rep una prestació neta de l'Estat. Gràfica de l'esquema d'impost negatiu sobre la renda.

Economia del sector sanitari La sanitat pot ser finançada per provisió pública universal amb producció pública o privada mitjançant el Sistema Nacional de Salut (Beveridge) o la Seguretat Social (Bismarck). Com a bé preferent, tothom ha de gaudir de dret d'accés. Les fallades del mercat sanitari deriven de la incertesa i les asimetries d'informació, que provoquen selecció adversa i risc moral en les assegurances privades, a més de generar demanda induïda pels metges. També hi concorren externalitats positives evidents, com en els plans de vacunació.

ERROR FREQÜENT Oblidar que la mesura del «copagament» no s'aplica per finançar el servei, sinó per frenar el risc moral fent que l'usuari assumeixi un percentatge del cost en utilitzar la sanitat. T = t × B M Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 19 ESQUEMA Pilars del sistema de pensions de tres potes IDEES CLAU El model Bismarck es fonamenta en la cotització laboral, mentre que el model Beveridge ofereix cobertura universal. El sistema Pay-As-You-Go depèn directament del creixement demogràfic i salarial. Les rendes mínimes poden generar la trampa de la pobresa si redueixen les ajudes en un 100% de la renda laboral generada.

El copagament sanitari s'introdueix com a eina per limitar el risc moral dels pacients. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què consisteix la trampa de la pobresa en els programes de renda mínima? 28. Per quina raó tècnica s'utilitza el copagament en l'atenció sanitària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Com funciona el finançament d'un model de pensions tipus repartiment? 30. Què descriu l'efecte substitució de riquesa en la Seguretat Social?

Pilar públic Sistema de repartiment per garantir uns mínims Pilar empresarial Pensions públiques complementades pel pla d'empresa Pilar privat Plans de pensions i estalvi individual Mitjançant un impost negatiu sobre els beneficis a) Les cotitzacions actuals paguen els pensionistes actuals b) Exclusivament a través de plans d'empresa privats c) Cada treballador inverteix el seu estalvi en actius d) Augment de l'estalvi per motiu d'herència a) Substitució de la sanitat pública per la privada b) Reducció de l'estalvi privat perquè l'Estat ja cobreix el futur c) Augment de la participació laboral als 50 anys d) Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 20 31.

Com s'expressa la fórmula teòrica de l'impost negatiu sobre la renda? 32. Quina fallada justifiquen els programes públics de vacunació en sanitat? 5 Resum per repassar Béns públics i monopoli natural Concepte Definició resumida Bé privat pur Bé rival i excloïble en el consum (ex. poma). Bé públic local Bé rival però no excloïble (ex. carretera congestionada). Bé semiprivat Bé no rival però amb possibilitat d'exclusió mitjançant preu o accés (ex. televisió de pagament). Bé públic pur Bé que compleix estrictament les propietats de no-rivalitat i no-exclusió. Bé preferent Bé bàsic al qual tothom ha de tenir dret d'accés independentment del seu nivell de renda.

Agregació vertical Suma de preus o disposicions a pagar per a una mateixa quantitat per trobar la demanda d'un bé públic. Subconsum Ineficiència produïda en cobrar peatge per un bé no rival amb cost marginal nul ( ). Sobreconsum Consum per sobre de l'òptim quan l'Estat proveeix gratuïtament béns amb un cost marginal positiu elevat. Preus de Lindahl Esquema teòric on cada usuari paga un preu igual a la seva valoració marginal del bé públic. Monopoli natural Estructura amb costos fixos molt elevats i cost mitjà decreixent on resulta més eficient que produeixi una sola empresa.

Elecció col·lectiva i comportament del sector públic Concepte Definició resumida Guanyador de Condorcet Alternativa que venç a totes les altres en votacions per parelles d'opcions. BMgS = CMgS a) T = t · B - M b) C0 = Cm / c) (1 + i)n P = CMg · q d) Externalitats positives en la societat a) Subconsum per peatges administratius b) Monopoli natural no regulat c) Preferències multimodals dels pacients d) CM g = 0 Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 21 Concepte Definició resumida Preferències unimodals Preferències amb un sol màxim d'utilitat que eviten l'aparició de la paradoxa del vot.

Teorema d'Arrow Demostració que cap regla de votació col·lectiva pot satisfer simultàniament tots els requisits de racionalitat democràtica. Teorema del votant mitjà Principi pel qual, sota preferències unimodals i vot majoritari, s'imposa l'opció del votant central. Model de Niskanen Teoria que descriu que els buròcrates cerquen maximitzar privilegis, poder, prestigi i influència abans que l'eficiència. Avaluació de l'eficiència i anàlisi cost-benefici Concepte Definició resumida DEA (Anàlisi Envolvent de Dades) Mètode d'eficiència productiva que construeix una frontera relativa avaluant unitats (DMU) amb múltiples inputs i outputs.

Criteri d'eficiència de l'ACB Principi pel qual un projecte públic és admissible si el seu benefici marginal social supera el cost marginal social. Transferència social Canvi de mans de la riquesa entre agents que no constitueix un augment de la riquesa agregada social. Taxa de descompte social Taxa utilitzada per actualitzar i comparar fluxos monetaris en diferents moments del temps mitjançant . Estat del benestar: pensions, rendes mínimes i sanitat Concepte Definició resumida Model Bismarck Sistema de protecció basat en l'equitat individual, finançat per cotitzacions socials i adreçat als cotitzants.

Model Beveridge Sistema orientat a l'equitat social amb cobertura universal i finançat a través d'impostos generals. Sistema Pay-As-You- Go Model de repartiment on les cotitzacions dels treballadors actius paguen les pensions dels jubilats actuals. Efecte substitució de riquesa Descens de l'estalvi privat derivat de confiar en la cobertura futura de la pensió pública. Trampa de la pobresa Desincentiu al treball quan el subsidi es redueix exactament en un euro per cada euro de salari obtingut.

C = 0 (1+i)n C m Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 22 Concepte Definició resumida Impost negatiu sobre la renda Mecanisme teòric ( ) que proporciona transferències netes a les persones sota un determinat llindar d'ingressos. Copagament sanitari Aportació econòmica directa del pacient en rebre assistència mèdica per pal·liar el risc moral. T = t B M Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 23 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè afegir un vehicle té un cost marginal de zero, i qualsevol peatge redueix el benestar social creant subconsum innecessari. 2.

Perquè tots els individus consumeixen exactament la mateixa quantitat del bé alhora, sumant el valor o preu que cadascú està disposat a pagar. 3. Com que el cost mitjà és decreixent i queda per sobre del cost marginal, l'empresa incorre en pèrdues i requereix subvencions públiques. 4. La no-revelació de preferències (mentir per pagar menys), el desconeixement de la pròpia valoració del bé i la complexitat d'agregar respostes incompletes. 5. b) Sumant verticalment les disposicions a pagar. La demanda s'agrega verticalment sumant els preus que cadascú està disposat a abonar per una quantitat determinada. 6. c) Costos fixos molt alts i cost mitjà decreixent.

Té costos fixos enormes i no recuperables que fan decréixer el cost mitjà de forma permanent. 7. b) Causa subconsum i pèrdua d'eficiència. Com que el cost marginal d'ús és zero, cobrar peatge exclou usuaris i redueix el consum per sota de l'òptim social. 8. a) Aplicant taxes o llistes d'espera. El sobreconsum s'atura mitjançant un sistema de preus (taxes) o mecanismes de racionament com les llistes d'espera. 9. No, perquè la votació majoritària no té en compte la intensitat del guany dels vencedors ni la de la pèrdua dels vençuts. 10. Només compta la direcció del vot (qui prefereix què) però ignora completament quant guanyen o perden els votants en benestar. 11.

La presència de preferències multimodals en almenys un dels votants. 12. Els privilegis vinculats al seu càrrec, com la reputació, la influència i el poder institucional. 13. c) Sempre que hi hagi preferències unimodals. El teorema del votant mitjà requereix la condició d'unimodalitat per garantir un equilibri estable. 14. d) Ignora la intensitat de les preferències individuals. Compta els vots individuals sense ponderar la quantitat de benefici o perjudici que genera el projecte. 15. c) Cap regla col·lectiva compleix tots els requisits racionals. Demostra que cap sistema d'agregació pot complir simultàniament tots els principis de coherència lògica. 16.

b) Assolir privilegis com influència i poder. Niskanen planteja que busquen estatus, influència i expansió del seu propi organisme o càrrec. 17. Utilitzant una taxa de descompte social que actualitza els valors futurs a valors monetaris del present. 18. El límit de màxims outputs obtinguts per a un determinat nivell d'inputs a partir de les millors unitats observades. 19. S'expressa com , on és la taxa de descompte i el nombre d'anys. 20. Utilitzar les fronteres públiques com a límit geogràfic estricte i no considerar les generacions futures com a agents afectats. 21. b) Gestiona múltiples entrades i sortides simultànies.

Permet avaluar relacions complexes amb múltiples inputs i outputs sense funcions de producció prèvies. C = 0 (1+i)n C m i n Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 24 22. d) Com un canvi de mans de la riquesa. Les transferències no generen riquesa nova; simplement traslladen recursos d'un agent cap a un altre. 23. d) Benefici marginal social superior al cost marginal social. El criteri rector d'eficiència econòmica exigeix que el guany social superi el cost social marginal. 24. b) Taxa de descompte social. La taxa de descompte social actualitza els fluxos futurs tenint en compte la inflació i el temps. 25.

Perquè si cada euro guanyat comporta perdre un euro de l'ajut públic, el salari real net per treballar passa a ser zero. 26. Depèn de la taxa de creixement del nombre de treballadors ( ) i de la taxa de creixement dels salaris ( ). 27. Consisteix en la desincentivació a treballar quan el sistema retira 1 € de prestació per cada 1 € obtingut de salari. 28. Per reduir el risc moral, fent que el pacient internalitzi una part del cost econòmic del servei consumit. 29. b) Les cotitzacions actuals paguen els pensionistes actuals. El model de repartiment o Pay-As-You- Go transfereix directament les quotes dels treballadors als pensionistes actuals. 30.

c) Reducció de l'estalvi privat perquè l'Estat ja cobreix el futur. Com que la persona compta amb la pensió pública, redueix l'estalvi personal i augmenta el consum present. 31. b) T = t · B - M. Aquesta és l'equació que determina el tribut o la transferència neta segons la base imposable i el llindar mínim. 32. a) Externalitats positives en la societat. La vacunació produeix beneficis col·lectius que superen el benefici individual del subjecte vacunat. n g Economia del Sector Públic: Apunts i Resum 25