Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA SOCIAL Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum del Tema 1 de Psicologia Social (UAB): tensió individu- societat, desindividuació, perspectives teòriques (PSP, PSS, PSC) i àmbit criminològic.

APREN.AI Índex 1 Definició, tensió individu-societat i fenòmens col·lectius Delimitació conceptual de la disciplina La tensió entre allò social i allò psicològic Incidència en la conducta col·lectiva i la criminologia 2 Perspectives teòriques i àmbits d'aplicació psicosocial Classificació de les orientacions teòriques L'enfocament sociològic: interaccionisme simbòlic Les tradicions de la Psicologia Social Psicològica Construccionisme social i psicologia discursiva Camps de treball i utilitat de la disciplina Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 1 1 Definició, tensió individu-societat i fenòmens col·lectius EN ACABAR SABRÀS Definir l'objecte d'estudi de la psicologia social i els seus condicionants metodològics. Comparar les concepcions de separació i fusió entre allò social i allò psicològic. Analitzar el mecanisme psicosocial de la desindividuació en contextos de masses o criminologia. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Podem separar allò que som com a individus biològics de les normes i costums de la societat on vivim?

Delimitació conceptual de la disciplina La realitat no es presenta de manera directa ni purament objectiva, sinó que es construeix i adquireix sentit a través de la percepció humana i de les pràctiques socials, com ara els costums i els valors compartits. La percepció individual està sempre mediada per aquests marcs culturals, fet que impossibilita un accés neutre a la realitat en si mateixa. Dins d'aquest marc, la psicologia social es defineix formalment com la disciplina científica encarregada d'analitzar de quina manera els fenòmens psicològics es troben determinats i configurats per processos socials i culturals.

L'adopció d'un mètode científic de tall positivista ha comportat tradicionalment certes limitacions empíriques, ja que tendeix a centrar la recerca en elements directament observables del comportament i a deixar de banda dimensions subjectives internes com els sentiments i les emocions pures. DEFINICIÓ La psicologia social és la disciplina científica que investiga com els processos culturals i les relacions socials determinen, estructuren i transformen els fenòmens psicològics i la conducta humana.

La tensió entre allò social i allò psicològic La trajectòria històrica de la disciplina s'ha articulat al voltant de tres eixos clau: La delimitació conceptual d'allò social (normes, relacions, costums) en contrast amb allò psicològic (capacitats, processos individuals). La manera com es conceptualitza la interacció mútua entre ambdues esferes. La proposta metodològica triada per a la seva anàlisi, dominada sovint per l'experimentació mitjançant estímuls controlats per avaluar canvis conductuals. Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 2 Existeixen dues postures bàsiques sobre aquesta relació.

La tesi de la separació concep l'individu i la societat com a dues realitats distingibles: l'aspecte psicològic funciona com una matèria bàsica mal·leable, mentre que l'aspecte social actua com l'agent exterior que la modela i li aporta continguts concrets. Per contra, la tesi de la fusió sosté que és impossible dissociar ambdues dimensions: l'ésser humà només esdevé persona en societat, de manera que la seva identitat depèn enterament de l'entorn sociocultural. El llenguatge constitueix el mecanisme indispensable d'aquesta fusió; sense ell no hi ha pensament possible, i cada idioma materialitza una forma de vida i una cosmovisió específiques.

PER RECORDAR-HO Cal distingir el que és natural (la necessitat fisiològica primària, com menjar) del que és social (les normes, l'espai i el protocol establerts per a aquest acte dins d'una cultura concreta). COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència fonamental entre entendre allò social com a factor modelador o com a element fusionat amb allò psicològic? Incidència en la conducta col·lectiva i la criminologia La naturalesa de les conductes delictives i antisocials varia en funció de les condicions estructurals de cada comunitat.

El context actual de globalització fa que determinades manifestacions criminals pròpies d'una regió (estructures de bandes, organitzacions mafioses o terrorisme d'arrel islàmica) es desplacin cap a altres àmbits geogràfics, generant reptes nous de gestió social. Un fenomen central en l'anàlisi psicosocial del delicte i de les masses és la desindividuació. En situacions on predomina l'anonimat col·lectiu, l'individu experimenta una pèrdua temporal del control cognitiu racional a causa del contagi emocional i de l'activació fisiològica.

Això afavoreix la comissió d'actes que el subjecte no executaria a títol estrictament individual, patró que es manifesta de manera equivalent tant en protestants com en efectius policials durant enfrontaments o disturbis al carrer. ERROR FREQÜENT Pensar que la desindividuació només afecta els infractors o grups violents. És un procés psicosocial universal derivat de la situació d'anonimat i contagi col·lectiu que pot modificar la conducta de qualsevol agent dins d'un grup, incloses les forces de seguretat.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Sensació d'anonimat Desaparició de la responsabilitat i la identitat individual Contagi emocional Augment d'adrenalina i intensitat afectiva compartida La desindividuació en contextos col·lectius Desconnexió cognitiva Menor reflexió racional prèvia a l'acció Conductes desinhibides Execució d'actes inacceptables de forma aïllada Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 3 IDEES CLAU La realitat no es percep de manera objectiva, sinó que es construeix mitjançant significats i pràctiques socials. La psicologia social estudia com la dimensió cultural i interactiva determina els processos psicològics.

El llenguatge és la peça clau que impedeix separar pensament individual i context social col·lectiu. La desindividuació facilita conductes atípiques mitjançant l'anonimat i el contagi emocional col·lectiu. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Per quina raó el mètode positivista clàssic limita l'estudi de la psicologia social? 4. En què consisteix el mecanisme psicosocial de la desindividuació? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com descriu la psicologia social la captació de la realitat exterior? 6. Quin paper juga el llenguatge en la perspectiva de la fusió psicosocial? 7. Quin factor afavoreix directament el procés de desindividuació col·lectiva?

Com un procés purament biològic i aïllat a) Com un reflex directe i completament objectiu b) Com una construcció subjectada a significats socials c) Com una il·lusió sensorial sense base material d) Un simple canal per emetre dades a) L'element inseparable que possibilita el pensament humà b) Una eina secundària de registre conductual c) Un filtre acústic sense incidència cognitiva d) La sensació d'anonimat i contagi emocional a) L'aplicació d'un raonament deductiu pausat b) L'aïllament social respecte del grup c) El reforç del criteri ètic individual d) Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 4 8.

D'acord amb els fonaments de la disciplina, menjar a taula seguint normes culturals és: 2 Perspectives teòriques i àmbits d'aplicació psicosocial EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats de la Psicologia Social Sociològica, Psicològica i Construccionista. Reconèixer les contribucions dels corrents conductista, psicoanalític, cognitiu i discursiu. Identificar les principals aplicacions de la psicologia social en la criminologia i la resolució de conflictes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per quina raó una teràpia o pla penitenciari sol basar-se més en el conductisme que en el construccionisme?

Classificació de les orientacions teòriques La psicologia social s'estructura al voltant de dues grans branques epistemològiques segons si consideren possible o no separar l'individu de la societat, amb una tercera variant radical centrada en el text i el discurs: Una necessitat biològica en la seva totalitat a) Una conducta determinada només per la genètica b) Un hàbit aliè als processos d'aprenentatge c) Un acte social que regula una funció natural d) Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 5 ESQUEMA Grans orientacions teòriques de la psicologia social Psicologia Social Sociològica (PSS): Assumeix la indissociabilitat d'allò social i allò psicològic, prioritzant l'estudi de la interacció i els significats.

La seva corrent clau és l'interaccionisme simbòlic. Psicologia Social Psicològica (PSP): Defensa que és viable analitzar de forma separada ambdues dimensions. Agrupa el socioconductisme, la psicoanàlisi i el sociocognitivisme. Psicologia Social Construccionista (PSC): Sorgida com a desenvolupament radical de la PSS, es concentra en la psicologia discursiva i l'impacte determinant del llenguatge sobre la realitat.

L'enfocament sociològic: interaccionisme simbòlic Fonamentat per George Mead a inicis del segle XX, l'interaccionisme simbòlic situa el focus en les relacions interpersonals i es recolza en tres premisses centrals: COMPROVA-HO 10 Quina és la diferència entre el paper passiu i el paper actiu de la persona en l'interaccionisme simbòlic?

Psicologia Social Sociològica Indissociabilitat de l'esfera social i psicològica Interaccionisme simbòlic Relacions i significats compartits (Mead) Construccionisme social Psicologia discursiva i llenguatge (Gergen) Psicologia Social Psicològica Separabilitat metodològica dels dos components Socioconductisme Conducta observable, estímuls i control (Watson) Psicoanàlisi Vincles familiars, masses i autoritarisme (Freud) Sociocognitivisme Processos mentals interns i estereotips (Gestalt) La rellevància dels significats: L'anàlisi d'un col·lectiu humà requereix comprendre els significats que els seus membres han elaborat i comparteixen a través de la convivència.

1 La centralitat de la interacció: Els significats no són estàtics ni innats, sinó que s'engendren mitjançant el tracte quotidià entre les persones. 2 El rol actiu de l'individu: La persona no és un agent merament passiu que assimila un codi ja establert, sinó que recrea i transforma contínuament els significats quan interacciona.

3 Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 6 Les tradicions de la Psicologia Social Psicològica Dins de la PSP conviuen tres corrents amb diferents fonaments operatius: Corrent Referent o base Tesi central Implicació pràctica Socioconductisme John Broadus Watson (1913) Ciència positivista de caràcter experimental; només s'estudia la conducta observable a través d'estímuls controlats. Pretén la predicció i el control del comportament. Base dels programes d'intervenció i modificació de conducta a presons i àmbit criminològic.

Psicoanàlisi Freud (1921) Sense estatus de ciència positivista; sosté que els vincles afectius primerencs (paternofilials) configuren l'estructura psíquica, la relació endogrup/exogrup i l'autoritarisme. Comprensió del lideratge, fenòmens de masses i relacions interpersonals profundes. Sociocognitivisme Teoria de la Gestalt / Forma Enfocament majoritari de la psicologia convencional. Analitza com els processos cognitius interns i inferencials filtren els estímuls socials i organitzen la percepció (estereotips). Explicació de com el cervell agrupa estímuls i categoritza les persones en societats complexes.

«En la vida d'un individu, l'altre exerceix el paper d'un model, d'un objecte, d'un soci o d'un adversari» (Freud, 1921). ERROR FREQÜENT Atribuir caràcter científic positivista a la psicoanàlisi freudiana. Encara que les seves idees sobre grups, autoritarisme i vincles són de gran vàlua teòrica, el model no comparteix els criteris empírics ni experimentals del socioconductisme o del sociocognitivisme. Construccionisme social i psicologia discursiva Formulat per autors com Gergen a finals dels anys seixanta, el socioconstruccionisme planteja una crítica profunda al coneixement convencional.

Defensa que res té entitat al marge de la construcció social: els conceptes utilitzats per descriure el món són artefactes històrics fruit dels intercanvis humans. A través de la psicologia discursiva, aquesta perspectiva empra l'anàlisi del llenguatge per esbrinar com els individus representen el seu context, amb l'objectiu de comprendre la seva percepció i preveure pautes de comportament en la vida quotidiana. Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 7 Camps de treball i utilitat de la disciplina La psicologia social articula el seu coneixement tant en la recerca bàsica com en la recerca aplicada.

Destaca la metodologia de la investigació/acció impulsada per Lewin, orientada a resoldre problemes socials concrets mitjançant la intervenció directa. Els seus camps principals d'actuació inclouen: Intervenció en conflictes socials: Reducció de l'hostilitat derivada de prejudicis mitjançant la fixació de metes supraordenades (Sherif, 1967) i l'anàlisi de la categorització social (Tajfel). Psicologia jurídica i àmbit criminològic: Gestió de testimonis, processos judicials i reeducació penitenciària basada en models conductuals. Dinàmica de grups i processos col·lectius: Estudi del lideratge, cohesió interna i mobilitzacions col·lectives.

Psicologia ambiental: Interacció entre el comportament humà i els espais físics i socials on es desenvolupa. COMPROVA-HO 11 Com es redueix l'hostilitat intergrupal segons el model de Sherif de 1967? IDEES CLAU La PSS entén la persona i la societat com a inseparables, mentre que la PSP n'accepta l'estudi aïllat. L'interaccionisme simbòlic destaca que els significats es creen i modifiquen mitjançant la interacció activa. El socioconductisme pretén predir i controlar la conducta observable mitjançant l'aplicació d'estímuls. El sociocognitivisme investiga els processos cognitius i inferencials que intervenen entre estímul i resposta.

El construccionisme social demostra que la realitat s'articula mitjançant discursos i pràctiques històriques situades. La intervenció psicosocial utilitza les metes supraordenades per rebaixar tensions i prejudicis entre grups. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quin és l'objectiu teòric del socioconductisme segons Watson? 13. Quina funció compleixen les metes supraordenades plantejades per Sherif? Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin corrent teòric fonamenta directament els programes de reinserció a les presons? 15. Segons Mead a l'interaccionisme simbòlic, els significats culturals: 16.

Quina característica singularitzà la psicologia social construccionista? 17. Quin autor va promoure l'estratègia de la investigació/acció en problemes socials?

La psicologia discursiva a) L'interaccionisme simbòlic b) La psicoanàlisi c) El socioconductisme d) Són innats en cada subjecte a) Sorgeixen sense intervenció individual b) Es mantenen immutables en la història c) Es modifiquen mitjançant la interacció activa d) Considerar els conceptes artefactes socials històrics a) Tornar al mètode d'estímul-resposta tancat b) Rebutjar l'ús del llenguatge c) Acceptar la separació de ment i societat d) Watson a) Freud b) Lewin c) Mead d) Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 9 Solucions de les preguntes de repàs 1.

No és possible separar-ho de manera neta, ja que el nostre pensament, llenguatge i percepció es configuren a través de les interaccions socials. 2. Si es plantegen separats, el subjecte posseeix una base psicològica prèvia sobre la qual incideix l'entorn social exterior; si es plantegen fusionats, no pot existir subjecte ni pensament sense el teixit social i el llenguatge que el constitueixen des de l'arrel. 3. Perquè en exigir fenòmens estrictament observables restringeix o exclou l'estudi de conceptes interns com els sentiments o les emocions. 4.

És la pèrdua de control cognitiu individual afavorida per l'anonimat i el contagi emocional en un grup, que porta a fer actes no assumibles en solitari. 5. c) Com una construcció subjectada a significats socials. La realitat s'interpreta i es construeix mitjançant els significats compartits i la interacció social. 6. b) L'element inseparable que possibilita el pensament humà. Sense llenguatge no hi ha pensament, per la qual cosa allò social i allò psicològic estan indefugiblement units. 7. a) La sensació d'anonimat i contagi emocional. L'anonimat i l'increment emocional dins la multitud dilueixen la consciència individual del subjecte. 8. d) Un acte social que regula una funció natural.

Menjar és una necessitat natural, però les regles, maneres i contexts on es realitza són construccions socials. 9. Perquè el conductisme busca predir i controlar la conducta observable mitjançant estímuls directes i mesurables, aspecte prioritari en la seguretat institucional. 10. El paper passiu implica rebre i aprendre els codis o llenguatges que la societat ja té, mentre que el paper actiu suposa transformar i atribuir nous significats col·lectius mitjançant la interacció. 11. Mitjançant la introducció de metes supraordenades, és a dir, objectius comuns necessaris per a ambdós grups que només es poden assolir amb cooperació mútua. 12.

La predicció i el control de la conducta mitjançant l'estudi de fets estrictament observables i estímuls manipulables. 13. Permeten reduir l'hostilitat i els prejudicis socials entre col·lectius obligant-los a cooperar per una meta compartida. 14. d) El socioconductisme. El model de Watson basat en estímuls i control conductual és la base dels programes penitenciaris. 15. d) Es modifiquen mitjançant la interacció activa. L'individu no és merament passiu; reelabora i transforma els significats socials al relacionar-se. 16. a) Considerar els conceptes artefactes socials històrics. Gergen planteja que el coneixement i la realitat són construccions històriques i socials lligades al discurs. 17.

c) Lewin. Kurt Lewin és el referent de la investigació/acció orientada a transformar la realitat social intervinguda. Psicologia Social: Objecte, Teories i Criminologia 10