Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA SOCIAL Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia Social (UAB): orientacions teòriques, identitat, interaccionisme, mesura d'actituds, dissonància i teories de l'atribució causal.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i orientacions teòriques de la psicologia social La relació entre allò psicològic i allò social El paper constituent del llenguatge Les grans orientacions teòriques de la disciplina 2 Bases biològiques i psicoanalítiques de la identitat La identitat cosificada i la perspectiva biològica Límits i crítiques a la perspectiva biologicista La identitat emmascarada i la visió psicoanalítica La dimensió fenomenològica i el paper del llenguatge 3 Identitat situada, interacció simbòlica i teoria Queer L'agència individual i la construcció discursiva del jo Identitat singular enfront d'identitat múltiple La gestió de la façana en l'enfocament dramatúrgic de Goffman Interaccionisme simbòlic: l'efecte mirall i la dialèctica del Jo i el Mi La teoria Queer i la performativitat del gènere 4 Identitat social, categorització i dinàmiques intergrupals La Teoria de la Identitat Social de Henri Tajfel Dinàmiques intergrupals: endogrup, exogrup i cerca d'autoestima La tríada intergrupal: estereotip, prejudici i discriminació El prejudici sociocèntric i els impactes de la discriminació 5 Actituds: estructura, mesura i funcions Naturalesa i concepte d'actitud Models estructurals de les actituds Organització i sistemes actitudinals Mesura de les actituds: escales de Thurstone i Likert Vies de formació de les actituds Funcions psicològiques i processament cognitiu 6 Canvi d'actitud, comunicació persuasiva i dissonància cognitiva El model de comunicació persuasiva de Yale Resistència a la persuasió: inoculació i reactància La teoria de la dissonància cognitiva de Festinger Escenaris paradigmàtics de dissonància 7 La perspectiva discursiva sobre les actituds Ruptura amb la visió mentalista tradicional Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 1 El discurs, el poder i la dimensió activa del llenguatge Variabilitat discursiva, retòrica i polèmica social 8 Teories de l'atribució causal i percepció de persones La psicologia ingènua de Fritz Heider La inferència corresponent de Jones i Davis El model de covariació i els esquemes causals de Harold Kelley El model d'èxit i fracàs de Bernard Weiner Detonants del procés i l'enfocament funcional 9 Resum per repassar Fonaments i orientacions teòriques Identitat, interacció i processos intergrupals Actituds, persuasió i discurs Teories de l'atribució causal Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 2 1 Fonaments i orientacions teòriques de la psicologia social EN ACABAR SABRÀS Distingir els postulats de la PSS, la PSP i la PSC. Explicar el paper constituent del llenguatge en la superació de la dualitat individu-societat. Identificar els corrents teòrics associats a Mead, Watson, Freud i Gergen. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És possible aïllar la nostra ment biològica de la societat per comprovar com pensaríem sense influència cultural?

La psicologia social és la disciplina científica que analitza de quina manera els fenòmens psicològics estan determinats i configurats per processos socials i culturals. Lluny d'operar com a compartiments estancs, allò individual i allò col·lectiu es troben entrellaçats de forma indestriable: la nostra percepció mateixa és una construcció bastida a partir de marcs culturals i històrics concrets. ESQUEMA Orientacions Teòriques de la Psicologia Social La relació entre allò psicològic i allò social La trajectòria històrica de la disciplina s'ha articulat al voltant de tres eixos vertebradors: La definició substantiva que s'atorga a allò social i a allò psicològic.

La conceptualització teòrica del vincle existent entre ambdues esferes. PSS Indissociabilitat d'individu i societat Interaccionisme simbòlic Mead: significats i caràcter actiu PSP Estudi de l'impacte social sobre l'individu Socioconductisme Watson (1913): predicció de conducta Psicoanàlisi Freud (1921): inconscient i autoritarisme Sociocognitivisme Gestalt i processos inferencials PSC Construcció relacional i anàlisi crítica Socioconstruccionisme Gergen: realitat basada en el llenguatge Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 3 La proposta metodològica triada per a la seva investigació empírica.

Per comprendre aquesta connexió s'ha recorregut habitualment a metàfores il·lustratives. Si concebem allò psicològic com una massa de plastilina informe, allò social correspondria a les mans que la modelen i li atorguen volum. Una altra imatge equivalent és la del teixit: resulta inviable separar els fils del jersei, ja que no hi ha jersei sense matèria filada ni fils que tinguin sentit de peça sense la seva estructura entreteixida. La matèria psicològica bàsica es nodreix i adquireix formes singulars exclusivament mitjançant els continguts socials.

DEFINICIÓ La codeterminació psicosocial estableix que els processos mentals i els fets socials constitueixen una unitat indissociable en què cap element pot explicar-se aïllat de l'altre. Encara que no hi ha discussió sobre la influència del context en la configuració humana, el grau d'aquesta incidència ha generat debats intensos. Mentre que la tradició científica occidental ha tendit a tractar la identitat personal i la identitat social com a entitats independents, la psicologia social qüestiona aquesta separació artificial. Intentar aïllar els components per mesurar el seu impacte pur és una pretensió estèril: allò psicològic i allò social són facetes inseparables d'una mateixa realitat.

El paper constituent del llenguatge L'element fonamental que difumina qualsevol divisió entre individu i societat és el llenguatge. Per desenvolupar un pensament psicològic articulat, deliberar, planificar i prendre decisions racionals, cal disposar d'un codi lingüístic, el qual és intrínsecament col·lectiu i compartit. Aquesta facultat simbòlica diferencia l'ésser humà d'altres espècies animals. La identitat humana no respon a un motlle genètic rígid o immutable heretat en néixer. Les persones es transformen al llarg de la seva trajectòria vital gràcies a la immersió en universos culturals, normes i significats lingüístics.

Com que aquests marcs són dinàmics, l'acció i l'autoconcepte varien segons la situació: la conducta desplegada davant del grup d'iguals no coincideix amb la manifestada en l'entorn familiar. COMPROVA-HO 2 Per què la presència del llenguatge invalida la separació radical entre ment individual i context social? Les grans orientacions teòriques de la disciplina La resposta a com s'articulen aquestes dimensions ha donat lloc a tres grans paradigmes teòrics: Orientació Premissa ontològica Corrents principals Autors de referència Psicologia Social Sociològica (PSS) Indissociabilitat ontològica absoluta entre individu i societat.

Interaccionisme simbòlic George Herbert Mead Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 4 Orientació Premissa ontològica Corrents principals Autors de referència Psicologia Social Psicològica (PSP) Admet separació metodològica; l'estímul social incideix sobre l'organisme individual. Socioconductisme, Psicoanàlisi, Sociocognitivisme John B. Watson, Sigmund Freud Psicologia Social Construccionista (PSC) La realitat és una construcció lingüística i relacional contínua.

Psicologia discursiva i enfocaments crítics Kenneth Gergen Psicologia Social Sociològica (PSS) i Interaccionisme Simbòlic Nascuda a inicis del segle XX amb el treball de George Herbert Mead, la PSS situa el focus en la interacció directa entre les persones. Els seus fonaments descansen en tres postulats: Importància dels significats: les persones actuen envers els objectes i els altres a partir del sentit que aquests tenen per a elles. Interacció social productora: els significats no són inherents a les coses, sinó que es negocien i s'elaboren intersubjectivament durant la relació quotidiana.

Caràcter actiu de l'individu: l'ésser humà selecciona, transforma i recrea els significats segons el context. Els sentits no romanen estàtics en el temps. Per exemple, la definició del rol dels centres escolars en la transmissió de patògens durant una crisi sanitària pot variar radicalment a mesura que la interacció i el coneixement compartit es reconfiguren. Pel que fa al desenvolupament de la identitat (vegeu «Identitat situada, interacció simbòlica i teoria Queer»). Psicologia Social Psicològica (PSP) Aquesta orientació ha estat l'enfocament convencional hegemònic.

Agrupa tres marcs d'estudi: Socioconductisme: inaugurat per John Broadus Watson l'any 1913, concep la psicologia com una branca experimental i estrictament objectiva de les ciències naturals. El seu propòsit teòric central és la predicció i el control de la conducta. Analitza únicament el comportament directament observable i el vincula amb estímuls externs mesurables. 1 Psicoanàlisi: a partir dels treballs de Sigmund Freud cap a l'any 1921, s'examinen els processos inconscients en els fenòmens col·lectius, les relacions interpersonals i els mecanismes del lideratge.

Deixebles posteriors van emprar aquest marc per investigar les arrels de la personalitat autoritària (vegeu «Bases biològiques i psicoanalítiques de la identitat»). 2 Sociocognitivisme: influït per la teoria de la Gestalt, s'ha consolidat com el corrent predominant de la psicologia social acadèmica. Analitza com els factors socials impacten en els mecanismes intel·lectius i en el pensament inferencial. Assumeix que l'acció està guiada per percepcions, intencions, representacions de l'altre i sistemes de creences. 3 Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 5 ERROR FREQÜENT És un greu error considerar el conductisme com un mètode totalment neutral i lliure de biaixos.

La crítica psicosocial assenyala que la pretesa «objectivitat pura» d'aquest enfocament constitueix una fal·làcia, ja que el disseny experimental i la definició de conducta observable estan condicionats pels valors i pressupòsits de l'investigador. Psicologia Social Construccionista (PSC) Plantejada a finals de la dècada de 1960 amb l'impuls de Kenneth Gergen, la PSC adopta una postura crítica radical. Recupera premisses de l'interaccionisme simbòlic, però atorga una centralitat decisiva a l'anàlisi discursiva. Sosté que allò que considerem real no gaudeix d'una essència objectiva independent, sinó que és el resultat de construccions forjades mitjançant pràctiques socials quotidianes.

Aquestes pràctiques cristal·litzen maneres d'entendre el món que, al seu torn, reverteixen sobre les persones definint el seu marc de possibilitats d'acció i pensament. Les anàlisis sobre discursivitat s'aprofondeixen més endavant (vegeu «La perspectiva discursiva sobre les actituds»). COMPROVA-HO 3 Quina diferència principal separa el sociocognitivisme clàssic del socioconstruccionisme de Gergen? IDEES CLAU La psicologia social estudia la codeterminació entre processos psicològics i dinàmiques culturals. El llenguatge actua com a eina constituent que fa impossible separar individu i societat. La PSS (Mead) prioritza els processos de negociació de significats en la interacció cara a cara.

La PSP clàssica engloba el conductisme de Watson (1913), la psicoanàlisi de Freud (1921) i el sociocognitivisme basat en la Gestalt. El socioconstruccionisme de Gergen (anys 60) planteja que la realitat es construeix mitjançant les pràctiques discursives i socials quotidianes. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Què estableix la metàfora de la plastilina i les mans respecte a la psicologia social? 5. Quins tres postulats caracteritzen l'interaccionisme simbòlic de George Herbert Mead? 6. Quin és l'objectiu teòric del socioconductisme fundat per Watson l'any 1913? Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7.

Quin corrent teòric defensa la indissociabilitat ontològica entre individu i societat? 8. Quin any funda John B. Watson el corrent socioconductista? 9. Segons Kenneth Gergen, com s'origina allò que denominem realitat social? 10. Quina influència teòrica va impulsar el naixement del sociocognitivisme? 2 Bases biològiques i psicoanalítiques de la identitat EN ACABAR SABRÀS Distingir el model de personalitat d'Eysenck de la proposta sociobiològica de Wilson. Explicar la noció d'arousal i el seu paper en l'extraversió i la introversió. Identificar les limitacions ètiques i epistemològiques de la cosificació biològica.

Descriure el conflicte inconscient entre Eros i Thánatos i els mecanismes de defensa segons Freud. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Naixem amb una personalitat tancada als gens o som el resultat de les nostres relacions i del llenguatge? A la cultura occidental tradicional, s'ha consolidat la idea que existeix una divisió rígida entre el jo íntim i el paper que exercim en la societat.

Tanmateix, des de la psicologia social es planteja que aquesta separació és una il·lusió: la identitat personal i la identitat social no són realitats independents, sinó que Sociocognitivisme ortodox a) Socioconductisme clàssic b) Psicologia Social Sociològica c) Psicoanàlisi aplicada d) 1879 a) 1913 b) 1921 c) 1968 d) Mitjançant pràctiques socials quotidianes a) A través de reflexos condicionats b) Per estructures mentals innates c) Per herència genètica d) La teoria de la Gestalt a) L'evolucionisme darwinista b) L'associacionisme clàssic c) El funcionalisme biològic d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 7 es constitueixen mútuament a través de les relacions, la cultura i el llenguatge.

Lluny de néixer amb un patró genètic rígid que dicti la nostra manera de ser de per vida, les persones ens transformem contínuament segons els contextos on interactuem. ESQUEMA Aproximacions teòriques a la identitat La identitat cosificada i la perspectiva biològica L'afany històric del positivisme per convertir la psicologia en una ciència estricta va provocar que durant molt de temps l'estudi es limités a la part físicament mesurable: el cos biològic. Aquest enfocament condueix a una visió cosificada de la identitat, on el comportament s'interpreta exclusivament a partir de reaccions hormonals, bioquímiques o neuronals.

Tot i que qualsevol vivència disposa d'un correlat orgànic (el que sentim s'experimenta en el cos), aquesta activitat només adquireix sentit psicològic quan la persona la interpreta conscientment en un marc social. DEFINICIÓ La identitat cosificada és la concepció que redueix el jo a un objecte biològic fix, tangible i mesurable, ignorant que la consciència, la interpretació i el context social són indispensables per donar significat a l'experiència humana.

Dins d'aquest corrent positivista destaquen dues propostes teòriques principals sobre les bases biològiques de la conducta: El model de personalitat de Hans Eysenck: Va utilitzar mètodes estadístics per agrupar els trets humans i va identificar dos eixos centrals: el continu extraversió-introversió i el continu neurosi- estabilitat. Segons Eysenck, les diferències en l'eix d'extraversió s'expliquen pel nivell d'arousal, que és el grau d'activació basal del sistema nerviós central.

Les persones extravertides presenten un nivell d'arousal innat més baix, fet que les empeny a cercar estímuls externs intensos; per contra, els individus introvertits tenen un nivell basal més alt i tendeixen a evitar l'excés d'estimulació. La sociobiologia d'Edward O. Wilson: A diferència d'Eysenck, Wilson no analitza les diferències individuals, sinó la conducta social dels humans com a espècie en un sentit ecològic i evolutiu. Trasllada les seves observacions sobre el comportament animal col·lectiu a l'espècie humana.

Des Perspectiva biològica Centrada en el cos orgànic Trets d'Eysenck Arousal, extraversió i neurosi Sociobiologia de Wilson Adaptació ecològica d'espècie Perspectiva psicoanalítica Centrada en el conflicte inconscient Pulsions fonamentals Eros i Thánatos Defenses del jo Negació, racionalització i sublimació Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 8 d'aquesta òptica, accions com l'altruisme s'interpreten com a estratègies biològiques inherents al grup per facilitar l'adaptació al medi físic i assegurar la supervivència col·lectiva.

Dimensió Model d'Eysenck Sociobiologia de Wilson Unitat d'anàlisi Individu (trets de personalitat) Espècie i comunitat ecològica Base explicativa Arousal del sistema nerviós central Adaptació i supervivència biològica Objecte de recerca Eixos d'introversió i neurosi Conductes col·lectives (com l'altruisme) COMPROVA-HO 12 Quina diferència clau hi ha entre l'enfocament d'Eysenck i el de Wilson a l'hora d'explicar la base biològica del comportament? Límits i crítiques a la perspectiva biologicista Tot i que l'estudi biològic és atractiu pel seu rigor experimental i la facilitat per mesurar reaccions fisiològiques, resulta insuficient per explicar la identitat humana.

El principal error epistemològic d'aquest corrent és l'oblit de la naturalesa simbòlica del llenguatge: els animals no disposen de comunicació verbal en sentit estricte, i les societats humanes no es poden equiparar fàcilment entre elles sense tenir en compte el seu context sociocultural específic. A més de les limitacions teòriques, el biologicisme ha tingut greus repercussions polítiques i ètiques.

Històricament, reduir el valor d'una persona a la seva càrrega genètica o orgànica ha servit per legitimar règims racistes i pràctiques discriminatòries contra grups considerats inferiors o improductius, com va passar durant dècades amb la marginació de persones amb diversitat funcional o síndrome de Down. ERROR FREQÜENT No confonguis una causa amb una correlació. Observar que una experiència emocional produeix una activació cerebral o hormonal és constatar un correlat biològic, però no significa que la química cerebral determini o inventi per si sola el sentit que la persona dona a aquesta experiència.

COMPROVA-HO 13 Quin perill sociopolític comporta reduir la identitat a trets purament biològics? La identitat emmascarada i la visió psicoanalítica Davant la rigidesa positivista, la psicoanàlisi de Sigmund Freud va plantejar l'any 1921 un model internalista i dinàmic de la identitat, arrelat en l'activitat de l'inconscient. Segons aquesta teoria, la nostra manera de ser actual no depèn d'un cos físic estàtic, sinó de la història emocional de les relacions viscudes des dels primers mesos de vida.

Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 9 Per a Freud, l'ésser humà no es mou per instints biològics tancats, sinó per pulsions internes enfrontades: Eros: La pulsió de vida, orientada cap a la supervivència, la vinculació afectiva i el plaer. Thánatos: La pulsió de mort, relacionada amb tendències a l'autodestrucció i l'agressivitat. Aquestes pulsions s'articulen durant la infància a travès de les fases del desenvolupament psicosexual: la fase bucal (o oral), la fase anal, la fase fal·lica (centrada en els genitals) i la fase latent.

Si durant alguna d'aquestes etapes sorgeixen dificultats no resoltes, la persona pot quedar fixada en aquest punt del desenvolupament, fet que derivarà en conflictes interns en l'edat adulta. PER RECORDAR-HO Distingeix bé entre instint (reacció biològica automàtica i fixa, pròpia dels animals) i pulsió freudiana (força motivacional inconscient de l'ànima humana articulada per l'Eros i el Thánatos, subjecta a conflicte i transformació psíquica). El desajust continu entre el que sentim i les exigències racionals genera tensions insuportables.

Per protegir el jo conscient d'aquest malestar, la ment desplega diversos mecanismes de defensa inconscients: Malgrat que la psicoanàlisi va trencar amb el mètode de la ciència positivista tradicional, les seves anàlisis sobre l'autoritarisme, els grups i el lideratge van obrir camins fonamentals per entendre que la identitat mai no és del tot transparent ni purament conscient. La dimensió fenomenològica i el paper del llenguatge Tot i que puguem sentir dolor o alegria d'una manera immediata en el nostre organisme, només som capaços de comprendre aquests estats quan els passem pel filtre del llenguatge.

La perspectiva fenomenològica assenyala que l'experiència subjectiva del jo necessita codis compartits per construir la consciència: les paraules no descriuen simplement el que sentim, sinó que ens permeten estructurar la vivència interna. COMPROVA-HO 14 Quina funció compleixen els mecanismes de defensa segons la psicoanàlisi? Negació: Rebuig absolut a acceptar la realitat d'un fet o d'un sentiment angoixant. 1 Racionalització: Construcció d'explicacions aparentment lògiques o morals per dissimular motius inconscients inacceptables. 2 Sublimació: Canalització d'un desig o d'una pulsió inacceptable cap a activitats socialment valorades o productives.

3 Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 10 IDEES CLAU La separació estricta entre identitat personal i identitat social és una il·lusió alimentada pel positivisme occidental. El model d'Eysenck fonamenta la personalitat en dos eixos (extraversió i neurosi), explicats a partir de l'arousal o activació del sistema nerviós. La sociobiologia de Wilson investiga l'espècie en la seva adaptació ecològica col·lectiva, traslladant models animals a la conducta humana com l'altruisme. Reduir la identitat a la biologia oblida el caràcter simbòlic del llenguatge i pot alimentar la discriminació i el racisme institucional.

Freud va proposar una identitat internalista i dinàmica sostinguda pel conflicte inconscient entre les pulsions d'Eros i Thánatos. L'experiència subjectiva del jo només adquireix significat conscient mitjançant les categories que proporciona el llenguatge. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En què es diferencia la pulsió freudiana d'un instint merament biològic? 16. Quina relació estableix Eysenck entre el nivell d'arousal i el grau d'extraversió? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin és el mecanisme biològic que empra Eysenck per explicar la introversió i l'extraversió? 18. Com aborda Wilson l'estudi de la conducta social en la seva sociobiologia? 19.

Segons Freud, quina pulsió s'orienta cap a l'autodestrucció i l'agressivitat? L'adaptació ecològica del grup al medi a) La fixació en la fase genital infantil b) La quantitat de pulsions d'Eros innates c) El nivell d'arousal del sistema nerviós d) Centrant-se en els mecanismes de defensa inconscients a) Estudiant la construcció discursiva del llenguatge quotidià b) Mesurant estadísticament els trets de personalitat individuals c) Analitzant l'espècie humana des de l'adaptació ecològica d) Eros a) Thánatos b) Arousal c) Sublimació d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 11 20.

Quin és el risc sociopolític principal de cosificar la identitat des d'un prisma exclusivament biològic? 3 Identitat situada, interacció simbòlica i teoria Queer EN ACABAR SABRÀS Distingir l'agència subjectiva i els seus límits socioculturals en la narrativa de si mateix. Analitzar la divisió entre regió invisible i façana visible dins de l'enfocament dramatúrgic de Goffman. Contrastar l'efecte mirall de Cooley amb la dialèctica del 'Jo' i el 'Mi' en el model de Mead. Explicar el concepte de performativitat de Butler i les seves implicacions per al sistema juridicopenal binarista.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 És el nostre gènere una condició essencial que defineix qui som des del néixer, o bé una actuació reiterada que aprenem a representar? L'agència individual i la construcció discursiva del jo L'agència és la facultat que posseeix l'individu d'exercir influència causal sobre el seu propi estat i sobre el seu entorn social. Ens permet tranquil·litzar-nos davant el malestar intern i condicionar positivament les relacions amb els altres. No obstant això, aquesta capacitat d'elecció no és absoluta: les nostres decisions estan sotmeses a límits objectius estructurals i a condicionants subjectius.

Les eleccions vitals configuren un estil personal que es pot interpretar de dues formes: com un producte contingent i canviant o bé com el reflex d'una suposada essència prèvia. Aquesta vivència íntima s'articula a través de la narrativa de si mateix. La consciència que cadascú té de la seva identitat no sorgeix del buit, sinó que depèn directament del llenguatge. El llenguatge té una naturalesa eminentment simbòlica: transcendeix les propietats físiques dels objectes i vehicula significats. Les paraules i els conceptes incorporen connotacions socials i judicis morals procedents de la ideologia dominant.

Per tant, les persones no reaccionen davant la realitat tal com és en si, sinó en funció de les interpretacions que en fan mitjançant el discurs. El relat que cadascú construeix sobre la seva trajectòria modela allò que sent i les pautes de la seva conducta.

Impedir la mesura experimental de la conducta a) Legitimar conductes de discriminació i autoritarisme racista b) Subestimar la importància dels mecanismes de defensa c) Ignorar completament l'activació del sistema nerviós d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 12 DEFINICIÓ L'agència és la capacitat activa de l'individu per produir efectes i canvis sobre el seu estat intern i sobre les altres persones, operant sempre dins dels marges i constrenyiments que imposen el context objectiu i el marc cultural. COMPROVA-HO 22 Per què la narrativa sobre un mateix no pot considerar-se un producte neutre o purament subjectiu?

Identitat singular enfront d'identitat múltiple La tradició de pensament dominant a Occident concep el subjecte com una unitat coherent, racional, independent i autosuficient. Aquesta noció tradicional postula una identitat singular, caracteritzada per un catàleg de trets interns estables que es mantenen recognoscibles al llarg del temps. Tanmateix, aquest esquema essencialista resulta del tot incoherent amb les exigències de la vida contemporània, on els escenaris quotidians s'han fragmentat i diversificat de manera radical.

Les circumstàncies actuals (com noves estructures familiars, relacions laborals canviants i xarxes socials diverses) demanen que la persona mostri registres molt diferenciats segons la situació. Així sorgeix la noció d'identitat múltiple, entesa com la capacitat de desplegar facetes diferents en funció dels requeriments de cada context relacional. La incomprensió social o l'estranyesa que de vegades genera aquesta pluralitat respon a una norma cultural arrelada que s'entesta a atribuir qualsevol conducta a trets interns preexistents, en lloc de reconèixer que el model individualista és una construcció sociohistòrica funcional a determinats models de societat.

Dimensió Identitat singular Identitat múltiple Concepció del jo Conjunt fix i coherent de trets interns essencials. Faceta dinàmica que emergeix en funció de la situació. Relació amb el context Autònoma, autosuficient i deslligada de l'escenari. Situada, dependent de les demandes de la interacció. Funció social Reprodueix l'ideal individualista clàssic occidental. S'adapta a la fragmentació i flexibilitat de la vida moderna. COMPROVA-HO 23 Quina norma cultural genera reticències a acceptar la identitat múltiple?

La gestió de la façana en l'enfocament dramatúrgic de Goffman La comprensió de la conducta com una actuació troba el seu exponent clàssic en la metàfora dramatúrgica desenvolupada per Erving Goffman. Per a l'anàlisi de les interaccions quotidianes, Goffman defineix l'establishment com l'escenari físic on es desenvolupa regularment una activitat específica i on es produeix la gestió estratègica de les impressions. Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 13 Dins d'aquest establishment es distingeixen dues regions fonamentals: Regió invisible: espai inaccessible per a l'audiència on l'actor prepara la rutina, assaja el rol i suspèn transitòriament les exigències del guió.

Regió visible o façana: espai on es desplega l'actuació davant del públic observant. La façana es manté regular i estable per permetre que l'audiència atribueixi un sentit inequívoc i comprensible a la trobada. Els elements que configuren la façana visible es desglossen en dos nivells analítics: La projecció d'aparences que encaixen amb allò normativament esperable permet que els espectadors infereixin informació que no poden comprovar objectivament, donant per fets elements clau de la situació. Cada interacció és una performance guiada per una rutina prefixada i per rols recíprocs que els diferents participants coordinen per sostenir una mateixa definició de la realitat.

ESQUEMA Estructura de l'establishment i gestió de la façana (Goffman) COMPROVA-HO 24 Com es distingeixen l'aparença i el comportament dins de la dimensió personal de la façana de Goffman? Dimensió física de la façana: inclou l'escenari material, el mobiliari, els objectes de decoració i la disposició espacial on té lloc la relació. 1 Dimensió personal de la façana: abasta els trets expressius directament lligats a l'intèrpret. Dins d'aquesta dimensió trobem l'aparença (com l'edat, el sexe i la indumentària, que comuniquen de manera immediata l'estatus social de l'actor) i els comportaments (el to de veu, els gestos i les maneres, que informen del rol concret que s'està exercint).

2 Regió invisible Espai ocult de preparació de rols Regió visible (Façana) Escenari davant l'audiència Dimensió física Espai material i mobiliari Dimensió personal Trets expressius de l'actor Aparença Comunica l'estatus de l'actor Comportament Informa del rol que s'executa Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 14 Interaccionisme simbòlic: l'efecte mirall i la dialèctica del Jo i el Mi L'anàlisi dramatúrgica connecta directament amb els fonaments de l'interaccionisme simbòlic (per a les seves bases teòriques generals, vegeu «Fonaments i orientacions teòriques de la psicologia social»).

Dins d'aquest corrent, la construcció de la identitat no s'entén mai com un exercici introspectiu aïllat, sinó com un fenomen emergent, situat i negociat de manera contínua mitjançant ajustaments de significat compartit. Charles Horton Cooley va formular el concepte de l'efecte mirall: la persona descobreix qui és a través de la imatge que els altres li reflecteixen en el curs de la relació interpersonal. Posteriorment, George Herbert Mead precisa que l'individu no adopta passivament aquest reflex, sinó que l'examina, el processa i hi introdueix les modificacions que considera oportunes en cada context interactiu.

La presentació del jo que descriu Mead es fonamenta en una dinàmica dialèctica entre dues instàncies estructurals: El Jo: representa la consciència activa, la iniciativa i la voluntat d'incidir sobre la situació concreta. És la instància d'acció pura i resposta subjectiva als estímuls de l'entorn. El Mi: encarna l'herència social interioritzada. Agrupa el conjunt de normes, expectatives i definicions culturals que la comunitat ha consolidat al llarg del temps sobre el que s'hauria de fer en cada escenari. La identitat emergeix d'aquesta tensió constant: el 'Jo' actua i reacciona davant les demandes normatives establertes pel 'Mi'.

Per tant, la identitat és a la vegada causa i producte de la interacció social. ERROR FREQÜENT És habitual confondre el 'Jo' i el 'Mi' de Mead amb l'Allò i el Superjò freudians. El 'Mi' no és una instància repressiva inconscient de pulsions biològiques, sinó l'assimilació racional i discursiva de les expectatives normatives del grup social. De la mateixa manera, el 'Jo' no lluita contra la culpa moral, sinó que és la resposta conscient i activa del subjecte davant aquestes expectatives. COMPROVA-HO 25 Quina diferència funcional estableix Mead entre el 'Jo' i el 'Mi' en la conducta diària?

La teoria Queer i la performativitat del gènere La comprensió de la identitat com a construcció social troba un desenvolupament fonamental en la teoria Queer. Aquest corrent teòric es va consolidar a partir dels anys 80 i 90 a partir dels estudis feministes i l'activisme LGTB. Històricament, el vocable anglès queer significava allò estrany o il·legítim, i entre finals del segle XIX i començaments del segle XX es va emprar de manera pejorativa contra les pràctiques no heterosexuals. Tanmateix, durant els anys vuitanta el moviment el va resignificar com un terme d'afirmació positiva que designa a qui no s'ajusta a l'heterosexualitat ni a les expectatives lligades al gènere assignat al néixer.

Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 15 L'any 1990, la filòsofa Judith Butler publica l'obra de referència El gènere en disputa. Butler argumenta que el gènere i la sexualitat no són identitats fixes ni expressió de cap substrat biològic essencial (vegeu «Bases biològiques i psicoanalítiques de la identitat» per a les teories essencialistes). Ben al contrari, introdueix el concepte de performativitat: el gènere no és allò que hom és per naturalesa, sinó una sèrie d'actes repetits que hom executa al llarg del temps. En reproduir els mandats hegemònics sobre allò masculí o femení, les persones contribueixen a mantenir les estructures de poder vigents.

Aquesta perspectiva desarticula el binarisme femení/masculí i la correspondència necessària entre sexe biològic i gènere. En l'àmbit de la criminologia i del sistema juridicopenal, les conseqüències d'aquesta crítica són directes: L'aparell penal s'estructura sobre un binarisme rígid que fa correspondre el sexe assignat amb el gènere regulat. Aquesta lògica binària organitza les institucions penitenciàries en centres separats per a homes i dones. Quan una persona transsexual ingressa a presó, la institució tendeix a derivar-la segons el sexe registrat al document oficial d'identitat, ignorant la seva identitat sentida i performada.

Aquesta ordenació s'ha d'interpretar des del marc de la interseccionalitat. Aquest enfocament assenyala que les categories identitàries (com ara el gènere, la classe social, l'orientació sexual, la raça i la diversitat funcional) s'entrecreuen en el pla microsocial de la vivència individual, cristal·litzant a nivell macrosocial en sistemes conjunts de privilegi i opressió tals com el sexisme, el classisme, el racisme i l'heterosexisme. PROCÉS Gènesi de la identitat en l'Interaccionisme Simbòlic COMPROVA-HO 26 Què significa el caràcter performatiu del gènere en la formulació de Judith Butler?

Interacció social Relació situada amb els altres en un context 1 Efecte mirall (Cooley) Recepció del reflex que els altres emeten 2 Dialèctica Jo - Mi (Mead) La voluntat activa dialoga amb la norma social 3 Ajust de significació Modificació i negociació del sentit compartit 4 Identitat emergent Construcció contínua, situada i relacional del jo 5 Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 16 IDEES CLAU L'agència permet a l'individu incidir sobre si mateix i sobre l'entorn, però es troba sempre limitada per constrenyiments estructurals i subjectius.

La narrativa del jo depèn del llenguatge, un sistema simbòlic que no és neutre i transmet marcs ideològics i valoratius dominants. L'enfocament dramatúrgic d'Erving Goffman articula l'establishment en una regió invisible (preparació) i una regió visible o façana (representació de la rutina). Segons George Herbert Mead, la identitat resulta de la interacció dinàmica entre el Jo (acció i consciència) i el Mi (normes socials interioritzades). Judith Butler formula que el gènere és performatiu: no és una condició que hom posseeix, sinó una sèrie d'actes que hom executa i que trenquen el binarisme essencialista.

El binarisme de gènere travessa les institucions penitenciàries, que classifiquen els individus a partir del sexe registrat oficialment sense atendre la performativitat identitària. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què consisteix la diferència entre la dimensió física i la dimensió personal de la façana segons Goffman? 28. Com explica la teoria de la performativitat de Butler que el gènere no sigui una essència natural? 29. De quina manera condiciona la perspectiva interseccional l'anàlisi de les opressions socials? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quina funció compleix la regió invisible de l'establishment segons Erving Goffman? 31.

Com defineix George Herbert Mead el 'Mi' en l'estructura del jo? Preparar les rutines i assajar el rol. a) Presentar l'actuació pública davant de l'audiència. b) Reflectir l'estatus immutable de l'actor. c) Imposar les sancions institucionals i penals. d) Com el mecanisme inconscient de defensa psíquica. a) Com la voluntat d'acció lliure i espontània. b) Com un reflex inalterat de la biologia individual. c) Com l'herència social i normativa interioritzada. d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 17 32. Què afirma la tesi de la performativitat de Judith Butler respecte al gènere? 33.

Quin criteri fa servir el sistema penal tradicional per assignar una persona transsexual a presó? 4 Identitat social, categorització i dinàmiques intergrupals EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres fases de la Teoria de la Identitat Social de Henri Tajfel. Diferenciar amb precisió estereotip, prejudici i discriminació. Explicar el mecanisme psicològic del prejudici sociocèntric. Identificar els efectes de la discriminació sobre l'autoconcepte i el rendiment. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què tendim a pensar que el nostre grup d'amics o el nostre equip és millor que els altres fins i tot sense conèixer els membres de la competència?

La Teoria de la Identitat Social de Henri Tajfel La ment humana rep una quantitat ingent d'estímuls socials diaris impossibles de processar individualment. Des d'una perspectiva cognitivista de la psicologia social, el pensament simplifica la realitat mitjançant la categorització social, un mecanisme que ordena l'entorn en grups, objectes i esdeveniments considerats equivalents per a l'acció. Henri Tajfel i John Turner van formular la Teoria de la Identitat Social, la qual postula que la imatge que tenim de nosaltres mateixos prové en gran part de la nostra pertinença a determinades categories socials.

Les societats ofereixen un catàleg històric de categories que determinen les identitats possibles, fortament vinculades a les ideologies predominants. El gènere depèn exclusivament de la classe social. a) El gènere és una expressió del determinisme genètic. b) El gènere és una categoria psicològica immutable. c) El gènere és el que fem mitjançant actes. d) La decisió assembleària del col·lectiu penitenciari. a) El gènere que la persona sent i expressa. b) El sexe biològic inscrit al seu document identificatiu. c) La valoració psicològica del seu rol de gènere.

d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 18 DEFINICIÓ La identitat social és aquella part de l'autoconcepte que deriva del coneixement de la pertinença a determinats grups socials, juntament amb els significats valoratius i emocionals associats a aquestes pertinences.

Aquest model teòric descriu tres processos psicosocials articulats en cadena que configuren com ens percebem a nosaltres mateixos i com percebem els altres: PROCÉS Model tripartit de la Teoria de la Identitat Social 1 Categorització social Agrupament de persones i estímuls segons característiques compartides 2 Comparació social Contrast valoratiu de l'endogrup respecte als exogrups 3 Identificació grupal Integració de la categoria en l'autoconcepte individual COMPROVA-HO 35 Quin paper té la categorització social en l'estalvi de recursos cognitius de l'individu?

Dinàmiques intergrupals: endogrup, exogrup i cerca d'autoestima La valoració del propi autoconcepte depèn estretament del punt de contrast que s'escull en la comparació. Quan avaluem el nostre col·lectiu, busquem el que Tajfel anomena distintivitat social positiva: la cerca deliberada d'una diferenciació favorable del propi grup respecte als altres per enfortir l'autoestima personal. Aquesta necessitat psicològica estableix una divisió fonamental en el teixit social: Endogrup («nosaltres»): el col·lectiu al qual pertanyem o amb el qual ens identifiquem subjectivament. Exogrup («ells»): el grup aliè amb el qual establim el contrast comparatiu.

Aquesta divisió activa el biaix de favoritisme endogrupal, que impulsa a beneficiar els membres del propi col·lectiu mentre es perjudica o es desvalora l'exogrup. Una manifestació d'aquesta tensió és l'efecte mirall (Bronfenbrenner, 1961), fenomen segons el qual dos grups contraposats s'atribueixen Categorització social: ordenem i delimitem les persones en grups o classes en funció de característiques comunes definides culturalment. 1 Comparació social: mesurem el valor del nostre propi grup contrastant-lo directament amb altres col·lectius presents a la societat.

2 Identificació grupal: integrem les categories en el nostre autoconcepte, assumint com a pròpies les qualitats i l'estatus del grup escollit. 3 Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 19 exactament les mateixes característiques però invertint-ne la càrrega: les pròpies qualitats es jutgen positives, mentre que les mateixes conductes en el grup rival es consideren negatives. PER RECORDAR-HO Endo- significa «dins» (el grup de dins, nosaltres) i exo- significa «fora» (el grup de fora, ells). La distintivitat positiva busca sempre que el «dins» superi el «fora».

COMPROVA-HO 36 Què passa amb l'autoconcepte d'una persona si es compara amb una categoria social situada per sobre de la seva? La tríada intergrupal: estereotip, prejudici i discriminació La relació amb altres col·lectius s'estructura a partir de tres dimensions connectades però independents: cognició, actitud i conducta. L'ús de categories permet preveure les accions dels altres abans que actuïn, generant respostes prefixades. Concepte Dimensió Definició bàsica Exemple pràctic Estereotip Cognitiva Conjunt de creences socials associades a una categoria grupal determinada. Creure que els treballadors d'oficina són més intel·ligents que els de planta.

Prejudici Afectiva / Actitudinal Actitud negativa cap a determinades persones originada exclusivament per la seva pertinença categorial. Rebutjar o menysprear un operari únicament per la feina que fa. Discriminació Conductual Comportament diferencial (positiu o negatiu) adreçat a persones a causa de la seva pertinença a un grup. Impedir l'accés d'un treballador manual a les instal·lacions comunes del personal tècnic. A diferència del prejudici —que és sempre negatiu cap a un grup per la seva condició—, la discriminació pot ser positiva si s'orienta a beneficiar col·lectius que es consideren vulnerables (com prioritzar la vacunació en persones d'edat avançada).

Els estereotips es mantenen sòlids mitjançant un biaix de confirmació selectiva: les persones registrem i recordem les conductes individuals que coincideixen amb la creença prèvia i descartem o ignorem les informacions que la contradiuen, garantint la persistència del prejudici al llarg del temps. ERROR FREQÜENT Confondre estereotip, prejudici i discriminació fa perdre molts punts d'examen. Recorda que l'estereotip és una idea o creença compartida (pensament), el prejudici és una avaluació afectiva o actitud (sentiment), i la discriminació és sempre una acció observable (comportament).

Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 20 COMPROVA-HO 37 Per quina raó els estereotips no es modifiquen fàcilment fins i tot davant d'evidències en contra? El prejudici sociocèntric i els impactes de la discriminació Tot i que la tendència habitual és l'etnocentrisme (afavorir el propi grup per damunt dels altres), existeix una excepció notable: el prejudici sociocèntric. Es produeix quan els membres d'un grup subordinat o desfavorit mostren una preferència i un favoritisme actiu cap a l'exogrup d'estatus dominant, desvalorant el seu propi col·lectiu de pertinença.

EXEMPLE Un operari que treballa a la cadena de producció d'una fàbrica i idealitza els empleats de les oficines administratives. En lloc de defensar els seus companys de línia, admira acríticament el grup directiu i estudia amb el desig d'abandonar el seu grup i ser admès a l'exogrup de més prestigi.

La discriminació continuada sobre un col·lectiu té greus efectes psicològics estructurats sobre la identitat dels seus integrants: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Maltractament categorial sistemàtic Desvaloració externa continuada del grup de pertinença Etiquetatge social estigmatitzador Atribució cultural d'expectatives negatives de rendiment Impacte psicològic de la discriminació continuada Deteriorament de l'autoestima Caiguda de la valoració personal en caure la del grup Predisposició al fracàs Interiorització de la incapacitat per superar barreres Profecia autocomplerta Realització efectiva de la conducta induïda per l'etiqueta Deteriorament de l'autoestima: el tracte degradant sistemàtic enfonsa la valoració de la categoria i, en conseqüència, deteriora l'autoconcepte personal del subjecte discriminat.

Predisposició al fracàs: la interiorització d'etiquetes negatives condiciona l'expectativa de futur i la motivació d'assoliment. Efecte Pigmalió (profecia que s'autocompleix): les expectatives i categories imposades per la societat acaben generant les conductes esperades; assumir l'etiqueta de fracàs escolar condueix fatalment a suspendre. La posició que cada subjecte ocupa en aquests sistemes relacionals s'articula mitjançant dos conceptes sociològics clau: el rol (patró de conductes esperades segons la posició ocupada en un context d'interacció) i l'estatus (el prestigi o la valoració social atribuïda a aquest rol concret).

Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 21 COMPROVA-HO 38 En què es diferencia el prejudici sociocèntric de l'etnocèntric tradicional? IDEES CLAU La identitat social és la porció de l'autoconcepte originada en la pertinença a determinats grups socials i les emocions o valors vinculats. El model de Tajfel s'articula en tres fases successives: categorització social, comparació intergrupal i identificació. La distintivitat social positiva cerca situar l'endogrup en una posició superior a l'exogrup per enfortir l'autoestima individual. L'estereotip opera en el pla cognitiu, el prejudici en l'actitudinal-afectiu i la discriminació en el conductual.

El prejudici sociocèntric manifesta un favoritisme paradoxal cap a l'exogrup dominant per part d'integrants de grups subordinats. La discriminació sostinguda desencadena el deteriorament de l'autoestima i fa actuar l'efecte Pigmalió com a profecia autocomplerta. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. Quins són els tres components consecutius de la Teoria de la Identitat Social de Henri Tajfel? 40. Com descriu Bronfenbrenner l'efecte mirall en els conflictes intergrupals? 41. De quina manera la discriminació continuada activa l'anomenat efecte Pigmalió? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 42.

Com s'anomena la recerca d'una diferenciació favorable del propi grup respecte als altres? 43. Quina dimensió defineix estrictament el concepte de prejudici en psicologia social? 44. En què consisteix el prejudici sociocèntric?

Efecte Pigmalió social a) Efecte mirall grupal b) Biaix d'atribució interna c) Distintivitat social positiva d) Conducta de maltractament observable a) Creença cultural transmesa b) Estructura de pensament abstracte c) Actitud valorativa negativa d) Atribuir intencions hostils a col·lectius rivals a) Afavorir sempre els membres del propi grup b) Descartar informacions incoherents amb un estereotip c) Afavorir l'exogrup dominant des d'un grup subordinat d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 22 45. Quin mecanisme cognitiu fa persistents els estereotips en el temps?

5 Actituds: estructura, mesura i funcions EN ACABAR SABRÀS Distingir els components dels models estructurals de les actituds. Comparar les diferències metodològiques de disseny entre les escales de Thurstone i Likert. Identificar les vies de formació d'actituds a partir de l'experiència i l'aprenentatge. Explicar les quatre funcions emocionals de Katz i el processament cognitiu de la informació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 46 Com podem mesurar de manera objectiva una actitud si no la podem observar directament? L'estudi de les actituds constitueix un dels pilars centrals de la psicologia social clàssica perquè ofereix un pont entre l'esfera individual i l'entorn social col·lectiu.

ESQUEMA Estructura de l'estudi de les actituds L'atenció i anàlisi selectiva d'informació a) La necessitat biològica d'arousal b) L'amplitud de memòria immediata c) L'acció dels mecanismes de defensa d) Estructura interna Models tridimensional, bidimensional i unidimensional Mètodes de mesura Avaluació indirecta amb Thurstone i Likert Gènesi i adquisició Exposició, condicionament, observació i socialització Funcionalitat psicosocial Ajust emocional de Katz i biaixos cognitius Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 23 Naturalesa i concepte d'actitud Etimològicament, el terme prové del llatí aptus, que significa «preparat per a l'acció».

Dins de la disciplina, s'entén l'actitud com una predisposició a respondre o comportar-se d'una forma concreta davant d'una situació, esdeveniment o objecte social determinat. DEFINICIÓ Una actitud és un constructe teòric mediador no observable directament que sintetitza la relació entre determinats estímuls socials i la resposta conductual, orientant activament l'acció de la persona d'acord amb la recerca de coherència interna. Aquest concepte presenta tres característiques essencials: Constructe teòric: no és una entitat física palpable ni directament observable; la seva existència s'infereix a partir de manifestacions verbals o conductuals.

Caràcter mediador: no és una resposta aïllada, sinó un nexe d'unió que connecta l'objecte social exterior amb el comportament manifest del subjecte. Dinamisme i orientació a l'acció: posseeix una qualitat directiva que guia i orienta la conducta cap a una meta, esperant-se una consistència entre el que hom pensa, sent i fa. Models estructurals de les actituds Al llarg de la recerca psicosocial s'han proposat diverses estructures per explicar els elements constitutius d'una actitud: Model Components integrats Descripció funcional Tridimensional Cognitiu, avaluatiu (afectiu) i conductual (conatiu) Ha tingut un ampli impacte històric.

Les conviccions i idees predisposen favorablement o desfavorablement cap a l'objecte social. Bidimensional Cognitiu i afectiu Exclou la intenció d'acció directa i restringeix l'estructura al binomi de coneixements i sentiments envers l'estímul. Unidimensional Avaluatiu pur Identifica l'actitud exclusivament amb la càrrega emocional o avaluació positiva/negativa de l'objecte; els aspectes cognitius i d'acció es consideren variables relacionades, però externes.

Dins del model tridimensional, el component cognitiu comprèn el conjunt d'idees, creences o coneixements que es tenen sobre l'objecte; el component avaluatiu abasta els sentiments d'atracció o rebuig (positius o negatius); i el component conductual o conatiu reflecteix la intenció o predisposició a actuar de forma congruent davant l'esmentat objecte. COMPROVA-HO 47 Quina és la discrepància teòrica fonamental entre el model tridimensional i l'unidimensional? Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 24 Organització i sistemes actitudinals Les actituds s'estructuren jeràrquicament organitzant sistemes cognitius superiors.

Es classifiquen atenent a la seva posició en tres eixos continus: Eix centroperifèric: mesura la connectivitat de l'actitud dins la xarxa cognitiva. Com més central és una actitud, més connectada es troba amb altres conviccions del subjecte (per exemple, una persona fortament convençuda del consum ecològic prioritzarà estrictament els productes de proximitat). Eix independent-dependent: com més central se situa una actitud, més independent i autònoma esdevé respecte a altres influències exteriors.

Eix estable-modificable: les actituds centrals romanen més estables i consolidades al llarg del temps, mentre que les actituds perifèriques són menys fermes i més fàcilment modificables segons les circumstàncies. Mesura de les actituds: escales de Thurstone i Likert A causa del seu caràcter mediador no observable, les actituds s'avaluen indirectament a través de l'opinió manifesta dels individus davant determinats enunciats. Criteri psicomètric Escala de Thurstone Escala de Likert Fase de disseny Requereix jutges independents per calibrar i situar un centenar d'ítems inicials. Elimina la intervenció de jutges externs; s'elabora directament des de les opinions dels subjectes.

Assignació de valors Es calcula la mitjana de les puntuacions dels jutges per assignar un valor escalar de 0 a 11 a cada ítem. Es demana el grau d'acord directe del participant respecte a cada enunciat. Selecció d'ítems finals S'escullen entre 20 i 30 ítems cobrint tot el continu, descartant els ambigus i irrellevants. Se seleccionen ítems que discriminin millor entre els diferents rangs d'opinió. Format de resposta Acceptació o rebuig d'afirmacions amb valor numèric objectiu prèviament calculat. Categories graduades: totalment d'acord, d'acord, neutre, en desacord i totalment en desacord. ERROR FREQÜENT Confondre el paper dels participants en ambdues escales.

A l'escala de Thurstone, els jutges no expressen la seva pròpia opinió política o social sobre el tema, sinó que actuen com a mesuradors per situar el valor escalar de l'afirmació en un continu de 0 a 11. En canvi, a l'escala de Likert és el subjecte d'estudi qui manifesta directament el seu grau de conformitat personal. COMPROVA-HO 48 Què representa la puntuació d'un ítem en l'escala de Thurstone?

Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 25 Vies de formació de les actituds Les actituds no són innates, sinó que es configuren al llarg de la vida a partir de tres vies complementàries: Funcions psicològiques i processament cognitiu L'any 1960, Daniel Katz va sistematitzar les quatre funcions motivacionals i emocionals que compleixen les actituds per a l'organisme humà: Funció (Katz, 1960) Propòsit psicològic Exemple d'aplicació Adaptativa Apropar el subjecte a allò que li resulta gratificant i apartar-lo del que és desagradable o perjudicial. Mostrar preferència per entorns laborals que ofereixen incentius positius.

Defensiva del jo Protegir l'autoconcepte i afavorir l'autoacceptació davant amenaces externes o impulsos interns inacceptables. El desenvolupament de prejudicis projectius per neutralitzar inseguretats pròpies. Expressiva de valors Projectar cap a l'exterior la pròpia identitat personal i consolidar una imatge social determinada. L'adopció d'estètiques, llenguatges i normes de grup pròpies de tribus urbanes. Cognitiva Construir un marc ordenat de referència per interpretar, simplificar i entendre la realitat circumdant. L'aplicació d'esquemes mentals estables que donen coherència al flux continu d'informació social.

En el vessant estrictament cognitiu, les actituds operen com a estructures que esbiaixen activament el processament de la informació social segons diverses investigacions: Experiència directa: el contacte reiterat amb un estímul modula la nostra avaluació. L'any 1968, Robert Zajonc va formular la hipòtesi de l'efecte de la simple exposició (familiaritat), que planteja que la presentació repetida d'un objecte genera una avaluació més positiva. Tanmateix, l'impacte de l'experiència directa augmenta si aquesta és decisiva, perllongada o especialment traumàtica (com haver patit un problema de salut greu personal o familiar).

1 Processos d'aprenentatge: Condicionament clàssic: associació continuada entre un estímul social i una resposta afectiva prèvia. Condicionament instrumental: reforçament i càstig de respostes determinades, tal com va evidenciar l'experiment d'Insko l'any 1965. Modelatge: aprenentatge observacional mitjançant la imitació de conductes observades en models de referència, segons va postular Bandura l'any 1971. 2 Agents socialitzadors: transmissió institucional i grupal a través de la família, l'escola, els mitjans de comunicació, els grups de referència i els processos de comparació social establerts per Festinger.

3 Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 26 Processament general (Judd i Kulik, 1980): funcionen com a esquemes mentals orientadors de la comprensió global. Recerca activa (Frey i Rosch, 1984): seleccionem voluntàriament la informació que confirma les nostres actituds i evitem sistemàticament la informació discordant. Percepció rellevant (Fazio i Williams, 1986): condicionen el focus d'atenció i esbiaixen tant la selecció dels estímuls com la valoració posterior que en fem. Record selectiu: la memòria reté millor i de manera més nítida aquella informació clarament favorable o frontalment oposada a les nostres conviccions, oblidant els matisos intermedis.

COMPROVA-HO 49 Segons Frey i Rosch (1984), quin mecanisme cognitiu apliquen les persones quan busquen informació relacionada amb les seves conviccions? IDEES CLAU L'actitud és un constructe teòric mediador i orientador de la conducta, provinent de l'arrel llatina aptus. El model tridimensional agrupa el component cognitiu (idees), l'avaluatiu (afecte) i el conductual (intenció d'acció), diferenciant-se dels models unidimensionals i bidimensionals. L'escala de Thurstone empra jutges independents per ubicar els ítems en un continu de 0 a 11, mentre que l'escala de Likert recull directament el grau d'acord dels subjectes.

Les actituds es formen per experiència directa (simple exposició de Zajonc), processos d'aprenentatge i la influència d'agents socialitzadors. Katz estableix quatre funcions emocionals: adaptativa, defensiva del jo, expressiva de valors i cognitiva. A nivell cognitiu, les actituds actuen com a marcs esquemàtics que filtren la recerca activa, la percepció i el record de la informació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. En què es distingeix la funció defensiva del jo de la funció expressiva de valors segons Daniel Katz? 51. Què afirma la hipòtesi de la simple exposició formulada per Robert Zajonc el 1968? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 52.

Quin component NO forma part del model tridimensional de les actituds? Component conductual a) Component reactiu innat b) Component avaluatiu c) Component cognitiu d) Psicologia Social: Fonaments, Identitat, Actituds i Atribució 27 53. Quin és el rol dels jutges en el disseny de l'escala de Thurstone? 54. Qui va establir les quatre funcions emocionals de les actituds l'any 1960? 55. Com influeixen les actituds en el record de la informació? 6 Canvi d'actitud, comunicació persuasiva i dissonància cognitiva EN ACABAR SABRÀS Identificar els factors de la font, missatge, receptor i canal segons el model de Hovland. Distingir entre la teoria de la inoculació de McGuire i la reactància de Brehm.

Explicar el mecanisme de reducció del malestar en la teoria de la dissonància cognitiva de Festinger. Analitzar la paradoxa de l'acord induït i el paper de la magnitud del reforçament extern. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 56 Per què pagar una petita quantitat a algú per defensar una mentida aconsegueix convèncer- lo més que no pas pagar-li una gran fortuna? La relació entre actitud i comportament permet predir accions futures i intervenir sobre les conductes. Ara bé, cal diferenciar clarament un canvi públic, circumstancial o purament situacional d'una autèntica modificació interna de l'actitud.

Per explicar com es produeix aquesta transformació, la psicologia social ha desenvolupat dos grans marcs: la comunicació persuasiva des d'una perspectiva externa i la…