Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LA RECERCA CIENTÍFICA EN CRIMINOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Recerca Científica en Criminologia: mètode científic, dissenys experimentals, hipòtesis, variables, mostreig estadístic i resum per a l'examen. APREN.AI Índex 1 Epistemologia i mètode científic en ciències socials 1. Evolució de les formes de coneixement i caràcter científic 2. Racionalisme, empirisme i evolució del mètode 3.

El debat metodològic en ciències socials i la perspectiva criminològica 2 Fonaments metodològics i disseny de la recerca El procés d'investigació: les vuit fases del disseny Tipologia de recerques segons el seu objectiu Enfocaments metodològics: quantitatiu, qualitatiu, nomotètic i idiogràfic Dimensió temporal i estratègies multimètode Tècniques d'investigació i criteris de validesa 3 Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric Delimitació de l'objecte d'estudi i formulació de la pregunta analítica inicial Tipologies de preguntes de recerca La fase d'exploració i les fonts d'informació en criminologia La ruptura epistemològica i la construcció del marc teòric 4 Hipòtesis, variables i relacions causals Naturalesa i tipologies de les hipòtesis de recerca Variables, operacionalització i regles de categorització Inferència causal i estructures de relació entre variables 5 Camp d'anàlisi i dissenys d'investigació experimental Delimitació del camp d'anàlisi i definició de l'univers La lògica del control experimental Nivells de disseny segons aleatorietat i control 6 Processos i tècniques de mostreig estadístic 1.

Fonaments i lògica del mostreig estadístic 2. Paràmetres per al càlcul de la mida mostral 3. Tipologies de mostreig probabilístic 7 Resum per repassar Epistemologia i mètode científic Fonaments metodològics i disseny Objecte d'estudi, exploració i marc teòric Hipòtesis, variables i causalitat Dissenys experimentals i mostreig estadístic Solucions de les preguntes de repàs Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 2 1 Epistemologia i mètode científic en ciències socials EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del coneixement científic respecte del mitològic i el filosòfic. Comparar les lògiques d'inferència del racionalisme de Descartes i l'empirisme de Hume. Diferenciar el principi de verificació positivista de la falsabilitat popperiana. Contrastar el monisme metodològic amb el pluralisme hermenèutic en l'estudi del fenomen criminal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què observar mil vegades que un delicte es comet de nit no ens permet afirmar amb certesa absoluta que mai es comet de dia?

La recerca científica constitueix una eina sistemàtica per generar coneixement fiable sobre la realitat social i delictiva. Per entendre com investiga la criminologia, cal analitzar primer els fonaments filosòfics que sustenten el mètode científic i com aquest s'adapta a l'estudi de la conducta humana. ESQUEMA Estructura de l'Epistemologia Científica 1. Evolució de les formes de coneixement i caràcter científic Al llarg de la història, la humanitat ha recorregut a diferents esquemes per comprendre la seva realitat i donar sentit a l'existència: Coneixement mitològic o místic: recorre a entitats o explicacions sobrenaturals.

Situa la causa dels esdeveniments en éssers superiors que regeixen el món. Coneixement filosòfic: construeix marcs conceptuals mitjançant la reflexió i el raonament lògic estructurat. Intenta respondre al perquè de les coses mitjançant arguments coherents, encara que Formes de coneixement Mitològic, filosòfic i mètode científic Mètodes d'inferència Racionalisme deductiu i empirisme inductiu Debats metodològics Monisme quantitatiu vs. pluralisme qualitatiu Paradigmes criminològics Positivisme, postpositivisme i interpretativisme Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 3 depèn del sistema de pensament que s'assumeixi.

Coneixement científic: complementa i transcendeix la mera reflexió teòrica. Exigeix mecanismes empírics que permetin posar a prova les afirmacions per assolir certeses contrastables. Perquè un coneixement es consideri plenament científic, la recerca ha de complir quatre requisits fonamentals: Observació empírica replicable: els fenòmens s'han de poder observar mitjançant dades de l'experiència i l'estudi ha de ser reproduïble per altres investigadors. Rigor: neutralització sistemàtica de biaixos, ideologies i judicis apriorístics per sotmetre les hipòtesis a prova. Universalitat: capacitat de formular principis o explicacions vàlides d'abast general.

Intersubjectivitat: la capacitat d'arribar a acords compartits entre observadors independents a partir de proves empíriques comunes. DEFINICIÓ La ruptura epistemològica consisteix en la transició del sentit comú i els tòpics socials al coneixement científic mitjançant l'anàlisi empírica de paradoxes i situacions contraintuïtives. COMPROVA-HO 2 Què garanteix la intersubjectivitat en una recerca sobre criminalitat? 2. Racionalisme, empirisme i evolució del mètode La consolidació del mètode científic ha implicat la contraposició històrica de dues lògiques d'inferència: Racionalisme: vinculat a Descartes, defensa el deductivisme.

Funciona de la llei al fenomen: parteix d'una teoria abstracta, dedueix hipòtesis concretes i finalment les posa a prova mitjançant dades empíriques. Empirisme: associat a Hume, defensa l'inductivisme. Funciona del fenomen a la llei: comença amb l'acumulació sistemàtica d'observacions particulars per identificar patrons i construir posteriorment una teoria explicativa.

Corrent epistemològic Autors / Àmbit Lògica d'inferència Criteri de validació Racionalisme René Descartes Deductivisme (de la teoria al fet) Coherència lògica i contrastació derivada Empirisme David Hume Inductivisme (del fet a la llei) Acumulació d'observacions sensorials Positivisme lògic Cercle de Viena Deductiva o inductiva formalitzada Verificació empírica en llenguatge lògic-matemàtic Racionalisme crític Karl Popper Hipotètic-deductiva Refutabilitat empírica (falsació) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 4 Durant el segle XX, el Cercle de Viena va formular el positivisme lògic, sostenint que una proposició només té significat científic si pot expressar-se en un llenguatge lògic-matemàtic i verificar-se empíricament.

Tanmateix, Karl Popper va reformular aquest principi introduint el seu racionalisme crític. DEFINICIÓ La falsació és el criteri popperià de demarcació científica segons el qual una teoria és científica només si és potencialment refutable mitjançant observacions empíriques en contra, acceptant el coneixement com a sempre provisional. ERROR FREQÜENT Confondre verificació amb falsabilitat. Per a Popper, és impossible verificar empíricament de manera definitiva una llei universal (no podem observar tots els casos passats, presents i futurs). Per tant, el criteri de demarcació científica no és la confirmació d'una hipòtesi, sinó la capacitat de sotmetre-la a proves que puguin desmentir-la.

COMPROVA-HO 3 Per què l'acumulació de molts casos favorables no converteix una teoria en una veritat absoluta segons Popper? 3. El debat metodològic en ciències socials i la perspectiva criminològica En traslladar aquests debats a l'estudi de la societat i el crim, sorgeix una divisió fonamental sobre com estudiar els fenòmens humans: Monisme metodològic: defensat pel corrent positivista. Postula que existeix un únic mètode aplicable a totes les ciències, basat en la formalització matemàtica, les tècniques estadístiques i l'anàlisi quantitativa. Pluralisme metodològic: impulsat per la tradició hermenèutica.

Sosté que les conductes humanes no es poden reduir exclusivament a xifres numèriques, defensant mètodes qualitatius orientats al concepte de verstehen (comprensió del sentit i significat que els individus atorguen a les seves accions). Aquesta transformació històrica connecta amb les idees de Thomas Kuhn, qui va explicar que la ciència no avança de forma lineal, sinó mitjançant canvis estructurals: DEFINICIÓ Un paradigma científic és una estructura conceptual i un model d'interpretació compartit per la comunitat científica que condiciona el disseny i l'orientació de la recerca fins que entra en crisi i és substituït mitjançant una revolució científica.

En criminologia conviuen actualment tres marcs paradigmàtics fonamentals per abordar la delinqüència: Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 5 Positivisme: assumeix un realisme ontològic (la realitat delictiva existeix fora de l'individu i és plenament cognoscible) i prioritza mètodes quantitatius. Postpositivisme: adopta un realisme crític on el coneixement és probabilístic i mai absolutament cert, combinant tècniques quantitatives amb una obertura a les qualitatives. Interpretativisme: sosté que la realitat social està formada per múltiples significats atribuïts pels subjectes, prioritzant l'anàlisi qualitativa per captar aquestes construccions.

(Per aprofundir en els dissenys concrets derivats d'aquests enfocaments, vegeu «Fonaments metodològics i disseny de la recerca»). COMPROVA-HO 4 En què es diferencia el postpositivisme de l'interpretativisme pel que fa a la realitat social? IDEES CLAU El coneixement científic exigeix observació empírica replicable, rigor, universalitat i consens intersubjectiu. El racionalisme de Descartes procedeix de forma deductiva (de la llei al fenomen), mentre que l'empirisme de Hume utilitza la inducció (del fenomen a la llei). Karl Popper va substituir la verificació pel criteri de falsabilitat empírica, establint que el coneixement científic sempre és provisional.

El monisme metodològic exigeix un sol mètode quantitatiu per a tota ciència, mentre que el pluralisme metodològic defensa la comprensió qualitativa (verstehen). Thomas Kuhn conceptualitza la ciència a través de paradigmes que evolucionen mitjançant revolucions científiques davant de períodes de crisi. En criminologia conviuen el positivisme (realisme absolut), el postpositivisme (realisme crític i probabilístic) i l'interpretativisme (realitats múltiples basades en significats). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quin paper juga el concepte de 'verstehen' dins del pluralisme metodològic? 6. Com descriu Thomas Kuhn el pas d'un paradigma científic dominant a un de nou?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin és el criteri de demarcació científica defensat per Karl Popper? La formulació exclusivament matemàtica a) La refutabilitat o falsabilitat b) La verificació empírica completa c) L'acumulació inductiva de casos d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 6 8. Com opera el mètode racionalista associat a Descartes? 9. Què distingeix el monisme metodològic del pluralisme metodològic? 10. Quina posició ontològica caracteritza l'interpretativisme en ciències socials?

2 Fonaments metodològics i disseny de la recerca EN ACABAR SABRÀS Distingir les vuit fases del procés de recerca científica Classificar les recerques segons els seus objectius i dimensions temporals Diferenciar els enfocaments nomotètic i idiogràfic juntament amb les seves limitacions Avaluar la validesa d'un disseny mitjançant els seus quatre criteris científics PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com pot un criminòleg saber si l'èxit d'un programa de reinserció es deu realment a les seves activitats o a la simple maduresa dels interns amb el pas dels anys? El procés d'investigació: les vuit fases del disseny La recerca científica en criminologia i ciències socials no avança a cegues.

Segueix una seqüència lògica i estructurada que garanteix el rigor metodològic des del plantejament inicial fins a la difusió dels resultats.

Del fenomen particular a la llei a) De la recollida de dades a la teoria b) De la teoria i la hipòtesi al fenomen c) De la comprensió qualitativa a l'estadística d) El pluralisme defensa un únic mètode universal a) El pluralisme nega la necessitat de rigor b) El monisme defensa un únic mètode quantitatiu c) El monisme rebutja l'ús d'estadístiques d) La realitat és externa i plenament cognoscible a) El coneixement absolut mitjançant models matemàtics b) L'estudi de lleis universals invariables c) L'existència de realitats múltiples basades en significats d) Construcció de l'objecte d'estudi: Definició de la pregunta analítica inicial (vegeu «Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric»).

1 Fase d'exploració: Primer contacte amb la realitat que s'estudia i revisió preliminar (vegeu «Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric»). 2 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 7 PROCÉS Fases del procés d'investigació Tipologia de recerques segons el seu objectiu Segons la finalitat teòrica o aplicada que persegueixi la persona investigadora, els estudis criminològics s'estructuren en cinc modalitats essencials: Recerques exploratòries: Analitzen un fenomen nou o poc conegut del qual no es disposa de base teòrica consolidada. Parteixen d'un procediment inductiu per examinar les característiques i el context de la manifestació delictiva o social.

Solen adoptar un enfocament qualitatiu. Recerques descriptives: Tenen una naturalesa fonamentalment quantitativa. El seu objectiu és mesurar la realitat social i quantificar fenòmens i magnituds matemàtiques associades, assignant xifres als fets delictius. Recerques explicatives: Integren la descripció prèvia per cercar les causes. Intenten identificar relacions causa-efecte entre diferents factors del fenomen, verificant la solidesa de l'associació i Marc teòric: Fonamentació conceptual i articulació del coneixement previ sobre el fenomen.

3 Model d'anàlisi: Formulació del sistema d'hipòtesis, conceptualització i operativització dels constructes (vegeu «Hipòtesis, variables i relacions causals»). 4 Disseny d'anàlisi: Delimitació del camp d'anàlisi, selecció de la mostra i planificació tècnica de les eines de mesura. 5 Treball de camp: Recollida material de la informació mitjançant els instruments dissenyats. 6 Anàlisi de dades: Processament estadístic o anàlisi de contingut de les dades obtingudes. 7 Conclusions: Interpretació dels resultats, discussió respecte a les hipòtesis i tancament de la recerca.

8 Objecte d'estudi Pregunta analítica inicial 1 Exploració i marc teòric Revisió preliminar i fonamentació conceptual 2 Model d'anàlisi Hipòtesis i operativització de variables 3 Disseny i mostra Planificació tècnica i camp d'anàlisi 4 Treball de camp Recollida de dades 5 Anàlisi i conclusions Processament i interpretació final 6 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 8 controlant la presència d'una possible relació espúria (vegeu «Hipòtesis, variables i relacions causals»). Recerques comprensives: S'orienten a desxifrar significats, gènesis i processos dinàmics interns.

Aprofundeixen en el sentit, els mecanismes mentals i les motivacions individuals (com ara per què s'escull un modus operandi específic) sense recórrer a la quantificació numèrica. Recerques avaluatives: Poden aplicar enfocaments quantitatius o qualitatius per examinar els resultats i l'impacte real d'una política pública, un pla de prevenció o una actuació concreta (per exemple, mesurant si una intervenció comunitària redueix o manté la delinqüència juvenil). COMPROVA-HO 12 En què es diferencia l'objectiu principal d'una recerca explicativa del d'una recerca comprensiva?

Enfocaments metodològics: quantitatiu, qualitatiu, nomotètic i idiogràfic La decisió sobre com abordar l'objecte d'estudi determina les preguntes que es plantegen, els procediments de registre i el nivell d'abstracció dels resultats: DEFINICIÓ L'enfocament nomotètic cerca pautes regulars i lleis universals aplicables a la generalitat, mentre que l'enfocament idiogràfic aprofundeix en l'estudi detallat i particular de la singularitat i la idiosincràsia de cada cas individual.

Mentre que la investigació quantitativa formula preguntes de mesurament orientades a la representativitat poblacional, l'enfocament qualitatiu explora processos, narratives i mecanismes de funcionament orientats a la significativitat no estadística.

Aquesta distinció connecta de manera directa amb l'abast dels resultats: Dimensió Enfocament quantitatiu / Nomotètic Enfocament qualitatiu / Idiogràfic Pregunta central Mesurament, quantificació numèrica i associació Comprensió de significats i vivències personals Meta teòrica Generalització, regularitats i cerca de lleis universals Aprofundiment en la singularitat i empatia amb el subjecte Orientació Representativitat mostral i correlacions causa-efecte Significativitat substantiva de processos i relacions Límit principal Simplificació de la realitat i pèrdua de profunditat Impossibilitat d'inferència i generalització estadística COMPROVA-HO 13 Quin inconvenient metodològic comporta prioritzar exclusivament una aproximació nomotètica?

Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 9 Dimensió temporal i estratègies multimètode En funció del tractament del temps, els dissenys metodològics adopten dues perspectives bàsiques: Estudis transversals (sincrònics): Recullen dades en un únic tall temporal. Comparen subjectes o situacions distintes focalitzant el resultat estrictament en l'efecte del moment concret. Estudis longitudinals (diacrònics): Analitzen la realitat al llarg del temps mitjançant la recollida periòdica de dades en múltiples moments històrics, permetent fer un seguiment evolutiu del fenomen i dels subjectes.

Quan es decideix combinar diverses metodologies per superar les limitacions d'un sol instrument, s'utilitzen estratègies multimètode, les quals responen a dues lògiques operatives diferents: Complementació: Enfocament seqüencial on s'executa un mètode rere l'altre (per exemple, aplicar un estudi qualitatiu previ per guiar el disseny d'un qüestionari quantitatiu posterior, o a la inversa). Triangulació: Combinació simultània de diverses fonts, tècniques o mètodes per creuar i contrastar les dades sobre un mateix objecte d'estudi, enriquint la investigació per contrast i acumulació concurrent.

ESQUEMA Estratègies del disseny metodològic ERROR FREQÜENT Confondre la complementació amb la triangulació. La complementació és seqüencial (les fases s'executen una després de l'altra per cobrir aspectes diferents). En canvi, la triangulació és simultània i creua tècniques o fonts alhora per contrastar la mateixa informació.

Tècniques d'investigació i criteris de validesa L'elecció metodològica es concreta en tècniques específiques tant per a la recollida com per a l'anàlisi de la informació: Dimensió temporal Tractament del temps Transversal (sincrònic) Únic moment històric Longitudinal (diacrònic) Seguiment al llarg del temps Multimètode Combinació metodològica Complementació Execució seqüencial de mètodes Triangulació Contrast simultani de fonts Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 10 Enfocament Tècniques de recollida de dades Tècniques d'anàlisi de dades Quantitatiu Sèries estadístiques oficials i enquestes Anàlisi estadística (descriptiva i inferencial) Qualitatiu Observació, entrevistes, grups de discussió i històries de vida Anàlisi de contingut La qualitat, la credibilitat i el rigor científic de qualsevol disseny depenen del compliment de quatre criteris de validesa fonamentals: Validesa interna: Grau de seguretat amb què es pot afirmar que la relació detectada entre factors és causal i no fruit de la influència de terceres variables o factors no controlats.

Validesa externa: Possibilitat real de generalitzar els resultats obtinguts a la població general o a altres contextos, recolzada en la representativitat i la selecció adequada de la mostra. Validesa estadística: Adequació de les proves matemàtiques i tècniques estadístiques utilitzades per tractar les dades recollides. Validesa de constructe: Coherència i correspondència exacta entre els conceptes teòrics definits i la seva operativització pràctica en indicadors mesurables. COMPROVA-HO 14 Què garanteix la validesa de constructe en un disseny d'investigació?

IDEES CLAU El procés d'investigació s'estructura en vuit fases seqüencials des de la construcció de l'objecte d'estudi fins a l'extracció de conclusions. Segons la seva finalitat, les recerques poden ser exploratòries, descriptives, explicatives, comprensives o avaluatives. L'enfocament nomotètic formula regles generals i universals, mentre que l'idiogràfic analitza la idiosincràsia de casos concrets. La dimensió temporal distingeix entre estudis transversals (sincrònics, en un únic tall) i longitudinals (diacrònics, al llarg del temps). Les estratègies multimètode es divideixen en complementació (aplicació seqüencial) i triangulació (contrast simultani de fonts).

La validesa de la recerca es recolza en quatre pilars: interna (causalitat), externa (generalització), estadística (tècnica analítica) i de constructe (operativització). Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. En quin tipus de recerca segons l'objectiu s'utilitza principalment el mètode inductiu i per quina raó? 16. Quina diferència operativa existeix entre la complementació i la triangulació com a estratègies multimètode? 17. Com es defineix la validesa interna d'un estudi criminològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18.

Quin tipus de recerca té com a finalitat exclusiva mesurar magnituds numèriques d'un fenomen social? 19. Quina característica distingeix l'enfocament nomotètic de l'idiogràfic? 20. Com s'anomena l'estudi que recull dades en diferents moments temporals per veure'n l'evolució? 21. Quin criteri avalua si les conclusions de la investigació es poden generalitzar a la població?

Recerca comprensiva a) Recerca avaluativa b) Recerca descriptiva c) Recerca explicativa d) Estudia exclusivament biografies personals a) Prescindeix completament de les tècniques quantitatives b) Cerca regularitats universals simplificant la realitat c) Evita la recerca de lleis generals d) Estudi sincrònic a) Estudi longitudinal b) Estudi transversal c) Estudi idiogràfic d) Validesa interna a) Validesa estadística b) Validesa de constructe c) Validesa externa d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 12 3 Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric EN ACABAR SABRÀS Formular una pregunta analítica inicial que compleixi els criteris de claredat, viabilitat, pertinència, neutralitat valorativa i contrastabilitat empírica.

Distinguir les preguntes de recerca segons la seva finalitat (descriptiva, explicativa o comprensiva) i la seva orientació metodològica. Utilitzar les fonts bibliogràfiques i estadístiques oficials pròpies de la criminologia. Estructurar un marc teòric diferenciant la problemàtica general de la problemàtica específica mitjançant la ruptura epistemològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què preguntar «Com evitar la nefasta delinqüència juvenil?» és incorrecte per iniciar una investigació científica? Delimitació de l'objecte d'estudi i formulació de la pregunta analítica inicial La construcció de l'objecte d'estudi estableix el punt de partida de tota investigació criminològica.

Aquest procés requereix delimitar l'abast del treball i concretar objectius generals (la meta final de la recerca) i objectius específics (les etapes intermèdies per assolir el propòsit general). Al centre d'aquest procés se situa la pregunta analítica inicial, que precisa el tema de partida i defineix amb rigor empíric l'abast de la investigació. Per garantir la qualitat científica d'una recerca, la pregunta analítica inicial ha de satisfer cinc requisits metodològics indispensables: Claredat: empra conceptes unívocs, tècnics i definits amb precisió, de manera que qualsevol lector entengui exactament què s'investiga.

Viabilitat: l'abast està fitat i es pot abordar de manera realista segons els mitjans, el temps i els recursos disponibles en el context. Pertinència: planteja una qüestió genuïnament analítica i relativament inèdita, capaç d'aportar coneixement nou que la gent no podria respondre de forma òbvia. Neutralitat valorativa: elimina biaixos ètics, polítics o morals i evita incorporar termes que pressuposin la resposta o provin d'avançar la hipòtesi abans de recollir les dades. Contrastabilitat empírica: remet a fets o dades observables en la realitat mitjançant indicadors empírics concrets.

Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 13 ERROR FREQÜENT Incloure adjectius valoratius o pressuposicions causals dins de la pregunta (per exemple: «Com influeix la nefasta gestió policial en l'augment de furts?»). Aquest biaix vulnera la neutralitat valorativa en donar per provat el judici de valor abans d'examinar les proves. La pregunta correcta ha d'utilitzar termes neutres: «Quina relació existeix entre els canvis en el patrullatge policial i la taxa de furts?». Pregunta incorrecta Motiu del defecte Pregunta formulada correctament «És injust el sistema de justícia juvenil amb els adolescents vulnerables?» Manca de neutralitat valorativa (judici moral: «injust»).

«Quines diferències s'observen en les mesures judicials aplicades a joves segons la seva situació socioeconòmica?» «Per què augmenta la delinqüència a tot el món?» Inviable per falta de delimitació territorial i temporal. «Com ha evolucionat el nombre de denúncies per robatori amb força a Catalunya entre 2018 i 2022?» «Quin és el mal absolut que provoca el crim?» Manca de contrastabilitat empírica (concepte abstracte no mesurable). «Quin impacte psicològic i econòmic reporten les víctimes de delictes violents?» COMPROVA-HO 23 Quina conseqüència metodològica té incorporar un terme com «perjudicial» o «injust» a la pregunta de recerca?

Tipologies de preguntes de recerca La formulació de la pregunta determina la naturalesa dels resultats i l'orientació de tot el disseny metodològic. Es distingeixen segons la finalitat teòrica i segons la modalitat d'aproximació a les dades. Segons la finalitat de la recerca Descriptives: s'orienten a identificar i detallar les característiques d'una realitat concreta sense buscar associacions de causa i efecte (per exemple: «Quin tipus de comerç té més robatoris?»). Explicatives: pretenen identificar relacions causals entre dos o més factors, establint clarament l'antecedent i el conseqüent (per exemple: «Afecta l'enduriment de les penes a la reincidència delictiva?»).

No donen la relació per establerta prèviament. Comprensives: aprofundeixen en el sentit, la trajectòria i el significat que els subjectes atorguen als seus propis actes en situacions particulars (per exemple: «Com és el procés d'entrada al tràfic de drogues i quina és la seva evolució?»; sobre els fonaments d'aquesta aproximació, vegeu «Epistemologia i mètode científic en ciències socials»). Segons l'orientació metodològica Quantitatives: formulades per analitzar dades numèriques i patrons generals mitjançant indicadors mesurables (per exemple: «La delinqüència masculina és més violenta que la delinqüència Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 14 femenina?»).

Qualitatives: centrades en explorar vivències, significats i percepcions subjectives (per exemple: «Com se senten els i les joves durant el temps d'internament en un centre de justícia juvenil?» o «Quina significació té per a un adolescent la seva integració en una banda llatina?»). COMPROVA-HO 24 En què es distingeix essencialment una pregunta explicativa d'una de descriptiva? La fase d'exploració i les fonts d'informació en criminologia La fase d'exploració connecta la idea inicial amb el marc de coneixement consolidat.

Permet refinar o revisar la pregunta analítica inicial mitjançant dues vies principals de treball: Per garantir la solidesa empírica i teòrica, la comunitat criminològica recorre a repositoris documentals i bases de dades estadístiques oficials: Tipus de font Plataformes i organismes de referència Utilitat principal Fonts bibliogràfiques Catàlegs universitaris (CSUC), Google Acadèmic, CSIC-ISOC, Teseo, UNODC, E-Criminologia UAB, UCI Libraries. Cerca d'articles científics, tesis doctorals i manuals teòrics. Fonts estadístiques IDESCAT (Catalunya), INE (Espanya), Eurostat (Crime and Criminal Justice, UE), UNODC (enquestes internacionals sobre delinqüència), Mossos d'Esquadra (dades obertes).

Obtenció de registres oficials sobre criminalitat, detencions, procediments judicials i xifres policials. Tot el material recopilat s'ha de referenciar correctament seguint les normes APA (7a edició), tant en el cos del text (citació referencial) com a l'apartat final (llista bibliogràfica). Per a la gestió automatitzada i ordenada de les referències s'utilitzen gestors bibliogràfics com ara Mendeley, Zotero, RefWorks o EndNote. COMPROVA-HO 25 Quina funció compleixen les entrevistes a persones expertes durant la fase d'exploració? Lectures exploratòries: revisió selectiva de la literatura acadèmica vinculada a la pregunta.

Comprèn teories rellevants i recerques empíriques prèvies que aportin dades, indicadors operatius i resultats previs. Per a una revisió eficient de monografies i manuals, és recomanable començar per les conclusions. 1 Entrevistes exploratòries: converses mantingudes amb persones expertes en la matèria, orientades a descobrir matisos i coneixements pràctics que encara no apareixen publicats en la literatura científica.

2 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 15 La ruptura epistemològica i la construcció del marc teòric L'elaboració científica requereix produir una ruptura epistemològica: passar de les conviccions del sentit comú i els tòpics socials no contrastats al coneixement científic fonamentat (vegeu «Epistemologia i mètode científic en ciències socials»). Els tòpics sovint s'assumeixen com a actes de fe degut a la influència de l'entorn sociocultural.

L'investigador aconsegueix trencar aquests prejudicis mitjançant dues vies principals: Exploració de situacions contraintuïtives: preguntes que posen en dubte conviccions esteses (per exemple: «Esdevé la presó una escola de delinqüència?» o sotmetre a prova la creença popular que «el pitjor bullying és el dels nois»). Observació de fets paradoxals: anàlisi de contradiccions evidents de la realitat (per exemple: «Per què hi ha més percepció d'inseguretat ciutadana en els col·lectius amb menys risc de ser víctimes d'un delicte?»). Superades les idees preconcebudes, es redacta el marc teòric, l'apartat dedicat a sintetitzar i estructurar el coneixement acumulat.

S'articula en dos blocs diferenciats: Problemàtica general (estat de la qüestió): resum ordenat del coneixement disponible fins al moment. Contrasta els diversos enfocaments teòrics i les troballes empíriques que han tractat el problema. 1 Problemàtica específica (marc conceptual propi): fonamentació de la perspectiva triada per a la recerca pròpia. En aquest bloc l'investigador justifica per què adopta aquest enfocament davant d'altres alternatives, explicita com s'ha produït la ruptura amb els tòpics socials, desenvolupa els postulats teòrics bàsics i precisa el conjunt de conceptes amb què analitzarà la realitat.

2 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 16 ESQUEMA Estructura del marc teòric COMPROVA-HO 26 En quins dos grans blocs s'estructura el marc teòric d'una investigació criminològica? IDEES CLAU La pregunta analítica inicial ha de ser clara, viable, pertinent, valorativament neutral i contrastable empíricament. Les preguntes de recerca es classifiquen per la seva finalitat en descriptives, explicatives i comprensives, i pel seu enfocament en quantitatives i qualitatives. La fase d'exploració articula lectures exploratòries i entrevistes a experts per revisar i afinar la pregunta de recerca.

La ruptura epistemològica exigeix abandonar el sentit comú examinant fets paradoxals i situacions contraintuïtives. El marc teòric s'estructura en problemàtica general (estat de la qüestió existent) i problemàtica específica (marc conceptual i enfocament adoptat per l'investigador).

Marc teòric Fonamentació teòrica de la recerca Problemàtica general Estat de la qüestió existent Resum del coneixement Estudis i teories prèvies Contrast d'enfocaments Comparativa de perspectives Problemàtica específica Marc conceptual i enfocament propi Justificació de l'enfocament Motius de la tria teòrica Ruptura epistemològica Superació de tòpics socials Marc conceptual propi Postulats i conceptes clau Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 17 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins criteris ha de complir una pregunta de recerca per considerar-se metodològicament vàlida? 28. Com ajuden les situacions contraintuïtives i les paradoxes a produir la ruptura epistemològica? 29.

Quina diferència hi ha entre la problemàtica general i l'específica dins del marc teòric? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quin requisit incompleix la pregunta «És immoral l'actuació de la policia en els barris marginals»? 31. La pregunta «Quin percentatge de comerços ha patit robatoris l'any 2022?» és de tipus: 32. Quin organisme ofereix dades estadístiques policials obertes en l'àmbit català? 33. Com es defineix la problemàtica general del marc teòric? 4 Hipòtesis, variables i relacions causals EN ACABAR SABRÀS Distingir els diversos tipus d'hipòtesis científiques en funció de la seva finalitat analítica.

Executar el procés d'operativització des del concepte teòric fins a la variable empírica. Formular sistemes de categories que compleixin exhaustivitat i mútua exclusivitat semàntica. Diferenciar variables mediadores, moderadores i relacions espúries en models explicatius.

Viabilitat contextual a) Neutralitat valorativa b) Claredat conceptual c) Orientació comprensiva d) Qualitativa a) Explicativa b) Descriptiva c) Comprensiva d) UNODC a) Eurostat b) Teseo c) Mossos d'Esquadra d) Formulació d'hipòtesis operatives a) Estat de la qüestió existent b) Recull d'entrevistes a testimonis c) Marc conceptual triat per l'autor d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 18 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Si les ciutats amb més esglésies tenen més delictes, podem afirmar que els temples generen criminalitat?

Naturalesa i tipologies de les hipòtesis de recerca En el marc de la investigació quantitativa, les hipòtesis constitueixen l'eix vertebrador per dissenyar i executar la recerca empírica. Una hipòtesi científica és una proposició o suposició, formulada de manera afirmativa o negativa, que planteja una resposta provisional a una pregunta d'estudi. Aquestes afirmacions no expressen certeses absolutes ni veritats definitives, sinó conjectures fonamentades teòricament que requereixen dades observables per a la seva contrastació empírica.

Segons la seva finalitat i el grau de complexitat explicativa, les hipòtesis es classifiquen en diversos tipus bàsics: Descriptives simples: enuncien una circumstància fàctica sobre la qual no existeix certesa completa (per exemple, afirmar que una banda concreta opera exclusivament en un barri determinat). Comparatives: confronten el comportament d'un factor entre dos o més grups (per exemple, plantejar que en l'assetjament escolar entre nois s'exerceix més violència física que entre noies). Evolutives temporals: descriuen canvis d'un fenomen al llarg del temps (per exemple, observar si en l'última dècada han disminuït els robatoris amb força a l'interior d'habitatges en urbanitzacions).

De relació associativa: proposen que dos fenòmens estan vinculats o covarien sense establir quina variable determina l'altra (per exemple, vincular la comissió de delictes contra la propietat amb els delictes contra la integritat de les persones). Causals o de dependència: postulen un nexe directe de causa i efecte (per exemple, a menor nivell educatiu formal, més taxa de delinqüència). Explicatives o comprensives: aprofundeixen en el mecanisme o sentit intern del fenomen (per exemple, raonar que un nivell educatiu elevat consolida el respecte per la norma i dificulta la conducta delictiva fins i tot davant circumstàncies favorables).

COMPROVA-HO 35 En què es distingeix una hipòtesi d'associació d'una hipòtesi causal? Variables, operacionalització i regles de categorització Una variable és qualsevol propietat o qualitat observable referida a persones, col·lectius o objectes que presenta com a mínim dues manifestacions o valors diferents. Si una propietat manté un únic valor fix, constitueix una constant i no permet estudiar canvis. Segons la naturalesa dels seus valors, distingim entre: Variables qualitatives o categorials: expressades mitjançant etiquetes, atributs o intervals classificatoris sense un significat matemàtic directe (com el sexe o els trams de dependència).

Variables quantitatives: expressades directament en magnituds numèriques manipulables matemàticament. Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 19 El procés metodològic que permet connectar conceptes abstractes amb el món empíric s'anomena operativització. Aquest procediment gradual transforma les idees teòriques en instruments de mesura concrets i fiables.

DEFINICIÓ Per construir adequadament el sistema de categories d'una variable, cal satisfer dos criteris fonamentals: l'exhaustivitat semàntica, que exigeix que el repertori de categories reculli totes les respostes possibles, i l'exclusivitat semàntica, que obliga a que cada cas observat pertanyi únicament a una categoria concreta sense solapaments. Esquema d'un sistema d'hipòtesis causals interconnectades. La combinació articulada de múltiples hipòtesis genera un sistema d'hipòtesis, representat com una xarxa integrada on cada fletxa expressa un nexe causal o associatiu teòricament fonamentat entre dimensions socials i resultats empírics.

Delimitació conceptual: definir amb precisió els termes teòrics continguts a la hipòtesi (per exemple, la qualitat de vida o la inseguretat ciutadana). 1 Descomposició en dimensions: desglossar el concepte en les seves àrees constituents (com ara la salut, l'economia o la xarxa relacional). 2 Selecció d'indicadors observables: identificar fets empírics concrets que reflecteixin cada dimensió (per exemple, malalties diagnosticades, nivell d'ingressos o suport familiar disponible). 3 Construcció de variables operatives: establir l'instrument de registre amb les seves categories de mesura específiques (per exemple, l'índex de dependència funcional o una escala sobre por al delicte).

4 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 20 COMPROVA-HO 36 Què passaria si en una enquesta les categories d'edat fossin «18-30» i «30-65»? Inferència causal i estructures de relació entre variables En analitzar com s'articulen els fenòmens criminològics, no tota associació empírica implica una causalitat directa. Establir vàlidament que causa requereix verificar tres requisits indispensables: Diagrama de diferència entre covariació i relació causal. Condició causal Descripció del criteri Exigència metodològica Covariació Variació conjunta o empírica d'ambdós factors. Quan canvia , s'ha d'observar una alteració en .

Precedència temporal Ordre cronològic estricte dels esdeveniments. La causa ha d'ocórrer sempre abans que l'efecte observable. Control de terceres variables Descartar factors aliens o explicacions alternatives. Garantir que la relació no sorgeixi d'un element exterior no controlat. A partir del rol funcional en la seqüència investigada, les variables adquireixen diferents categories estructurals: Variable independent ( ): factor explicatiu antecedent (per exemple, el temps de permanència a la presó). Variable dependent ( ): resultat o fenomen efecte (per exemple, l'adquisició o aprenentatge de coneixements delictius).

X Y X Y X Y Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 21 Variable mediadora ( ): baula intermèdia que rep l'impacte de la variable independent i el transmet cap a la dependent, configurant una causalitat indirecta (per exemple, la relació estreta amb interns veterans experts). Variable moderadora ( ): condició externa que intensifica, atenua o frena la relació causal directa entre i (per exemple, un règim de separació horària de patis que impedeixi el contacte). ERROR FREQÜENT Confondre correlació amb causalitat.

Una relació espúria té lloc quan dues variables presenten covariació i una aparent relació causal, però en realitat ambdues estan condicionades per una tercera variable antecedent comuna ( ). Per exemple, observar que els dies d'estada hospitalària ( ) covarien amb la mortalitat ( ) no significa que l'hospital causi les morts; la gravetat de l'estat de salut ( ) determina tant la durada de l'ingrés com la defunció. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Temps d'estada penitenciària Variable independent antecedent en el procés de socialització. Contacte amb interns experts Variable mediadora que transmet l'aprenentatge tècnic.

En l'aprenentatge delictiu a la presó Adquisició de tècniques delictives Variable dependent resultant de la transmissió de conductes. Model causal de variables directes i indirectes associades. La lectura correcta d'aquests models permet desxifrar com factors de base actuen directament o a través d'efectes indirectes sobre les conductes individuals. Z Z X Y Z X Y Z Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 22 COMPROVA-HO 37 Quina és la diferència funcional bàsica entre una variable mediadora i una moderadora? IDEES CLAU Les hipòtesis són proposicions provisionals contrastables empíricament mitjançant dades observables.

L'operativització tradueix conceptes abstractes en dimensions, indicadors i variables registrades. La categorització correcta exigeix complir l'exhaustivitat semàntica i l'exclusivitat semàntica. La inferència causal requereix covariació, precedència cronològica i control d'explicacions alternatives. Una relació és espúria quan la correlació entre dues variables és provocada per una tercera causa antecedent. Mentre la variable mediadora transmet el vincle causal d'un factor a l'altre, la moderadora n'altera o en frena la intensitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins tres requisits s'han de complir de manera simultània per inferir una relació de causalitat? 39.

En què consisteix una relació espúria entre dues variables? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin tipus d'hipòtesi planteja que el baix nivell d'estudis provoca directament un augment de delictes? 41. Quin requisit assegura que cap cas es pugui classificar simultàniament en dues categories diferents? 42. Quina funció compleix una variable que frena o altera la intensitat de la relació causa- efecte?

Hipòtesi evolutiva temporal a) Hipòtesi de relació causal b) Hipòtesi associativa pura c) Hipòtesi descriptiva simple d) Exclusivitat semàntica a) Precedència temporal b) Validesa de constructe c) Exhaustivitat semàntica d) Variable mediadora a) Variable antecedent espúria b) Variable dependent principal c) Variable moderadora d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 23 43. Què explica la correlació entre estada a l'hospital i mortalitat en el cas de relació espúria?

5 Camp d'anàlisi i dissenys d'investigació experimental EN ACABAR SABRÀS Identificar i delimitar les unitats d'anàlisi i l'univers poblacional d'un estudi Distingir entre dissenys experimentals, quasiexperimentals i preexperimentals segons el seu grau de control Interpretar la notació experimental formal d'observacions i tractaments (O, X, -) Avaluar críticament les amenaces a la validesa causal en dissenys sense grup de control equivalent PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Si avaluem un programa educatiu comparant les notes d'un grup abans i després del curs i obtenim una millora, podem assegurar que el curs ha estat la causa del canvi?

Delimitació del camp d'anàlisi i definició de l'univers La delimitació del camp d'anàlisi fixa les fronteres teòriques i empíriques d'una recerca. Aquest procés estableix amb precisió quines entitats aporten la informació necessària per contrastar les hipòtesis plantejades. DEFINICIÓ La unitat d'anàlisi constitueix l'element bàsic, individual o col·lectiu, sobre el qual es mesuren o observen les variables d'interès en una investigació. En la investigació empírica, les unitats d'anàlisi s'estructuren en quatre categories essencials segons la seva naturalesa: Individus: persones considerades de forma aïllada sobre les quals es recullen atributs individuals.

Col·lectius: agrupacions d'individus com entitats, organitzacions o institucions que actuen com una única unitat d'observació. Territoris: divisions espacials o geogràfiques com ciutats, regions o estats. Per ser territorial, l'objecte directe de comparació ha de ser l'espai geogràfic i no l'agrupació de persones. Documents: fonts documentals com sentències judicials, lleis, cartes o articles sotmesos a comparació temporal o de contingut.

La gravetat de la salut a) La manca de covariació b) L'efecte causal de l'hospitalització c) Una variable mediadora indirecta d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 24 La delimitació del col·lectiu general requereix distingir entre la població (el conjunt teòric d'individus disponibles) i l'univers, que és la població concretada mitjançant variables de filtre i acotacions explícites. Per fixar l'univers s'apliquen: Criteris d'inclusió i exclusió: pautes que defineixen quins subjectes presenten els trets d'interès per ser incorporats o descartats. Acotació espacial: marc geogràfic o institucional on se circumscriu l'estudi.

Acotació temporal: període durant el qual s'obtenen les dades, classificant el disseny en transversal (mesura en un únic punt temporal, T1) o longitudinal (mesures successives al llarg del temps, T1-T2-T3). La naturalesa de la recerca determina també la lògica del mostreig (vegeu «Processos i tècniques de mostreig estadístic»). La recerca quantitativa prioritza la representativitat estadística mitjançant criteris probabilístics i distància entre investigador i subjecte. En canvi, l'enfocament qualitatiu cerca la significativitat estratègica, la proximitat empàtica i la intensitat dels casos rellevants.

COMPROVA-HO 45 Per què una comparació entre les taxes delictives de diferents ciutats utilitza una unitat d'anàlisi territorial i no col·lectiva? La lògica del control experimental L'experimentació científica pretén aïllar l'efecte causal d'una variable independent sobre una variable dependent. Per establir fermament aquesta relació és imprescindible garantir la validesa interna (vegeu «Fonaments metodològics i disseny de la recerca»). El procediment empíric es formalitza mitjançant la notació experimental convencional: O: representa una observació o mesura de la variable dependent (pretest o posttest). X: assenyala l'exposició del grup a la intervenció o tractament experimental.

-: indica l'absència de tractament al grup que serveix de comparació. Un disseny experimental clàssic exigeix la constitució de dos elements estructurals: el grup experimental, que rep la intervenció directa ( ), i el grup de control, que no rep tractament ( ) o rep una condició neutra per descartar alteracions derivades de meres expectatives de canvi. DEFINICIÓ Un grup de control equivalent és aquell que presenta característiques homogènies al grup experimental gràcies a l'assignació aleatòria dels subjectes a cadascuna de les condicions.

L'aleatorietat neutralitza les variables estranyes perquè distribueix equitativament les diferències individuals entre els grups abans d'administrar el tractament. COMPROVA-HO 46 Quina funció compleix el grup de control en una avaluació d'intervenció? X Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 25 Nivells de disseny segons aleatorietat i control La combinació del tipus de grup de comparació i del mecanisme d'assignació dóna lloc a tres grans categories de dissenys d'investigació.

ESQUEMA Classificació dels dissenys d'investigació experimental Aquests tres dissenys presenten diferències metodològiques substancials en el seu grau de control: Nivell de disseny Grup de control Assignació aleatòria Notació habitual Validesa per a la causalitat Experimental clàssic Equivalent Sí Pretest- posttest: Exp: O X O Ctrl: O - O Només posttest: Exp: X O Ctrl: - O Màxima: aïlla de forma òptima l'efecte del tractament.

Dissenys experimentals Grup equivalent i assignació aleatòria Amb pretest i posttest Exp: O X O / Ctrl: O - O Només amb posttest Exp: X O / Ctrl: - O Dissenys quasiexperimentals Grup no equivalent sense aleatorietat Amb pretest i posttest Exp: X O / Ctrl: O - O Només posttest Exp: X O / Ctrl: - O Dissenys preexperimentals Inexistència de grup de control Pretest i posttest Únic grup: O X O Només posttest Únic grup: X O Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 26 Nivell de disseny Grup de control Assignació aleatòria Notació habitual Validesa per a la causalitat Quasiexperimental No equivalent No Pretest- posttest: Exp: X O Ctrl: O - O Només posttest: Exp: X O Ctrl: - O Mitjana: existeix comparació externa, però amb risc de biaixos previs entre grups.

Preexperimental Inexistent No Pretest- posttest: O X O Només posttest: X O Mínima: no controla factors aliens a la intervenció. El disseny experimental permet avaluar l'efecte net de la intervenció mitjançant la comparació directa entre el canvi del grup experimental i el del grup de control equivalent. Pot estructurar-se amb mesura prèvia i posterior (pretest-posttest) o únicament amb mesura final (posttest). El disseny quasiexperimental s'empra habitualment en contextos socials reals on no és viable assignar subjectes a l'atzar per raons pràctiques o ètiques (per exemple, en comparar grups ja formats com persones fumadores i no fumadores).

Com que els grups no són equivalents des de l'inici, les variables estranyes no controlades poden alterar els resultats al llarg del seguiment. Finalment, el disseny preexperimental avalua exclusivament un únic grup experimental exposat a la mesura. Encara que reculli la percepció dels subjectes sobre la seva pròpia evolució, manca d'un element de contrast extern que certifiqui la causa. ERROR FREQÜENT Atribuir relacions de causalitat directa a un canvi observat en un disseny preexperimental (com ara O X O).

Sense grup de control no es pot determinar si la millora respon al tractament ( ) o a la maduració espontània dels subjectes, a fenòmens externs simultanis o a la familiaritat amb el test. COMPROVA-HO 47 Quina és la diferència metodològica principal entre un disseny experimental i un de quasiexperimental? X Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 27 IDEES CLAU Les unitats d'anàlisi es delimiten en individus, col·lectius, territoris o documents. L'univers d'estudi resulta d'aplicar criteris d'inclusió/exclusió i acotacions temporals i espacials sobre una població. Un disseny experimental clàssic exigeix grup de control equivalent i assignació aleatòria dels participants.

Els dissenys quasiexperimentals inclouen grup de control però manquen d'assignació aleatòria, generant grups no equivalents. Els dissenys preexperimentals no disposen de grup de control, fet que impedeix establir causalitat amb prou garantia interna. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48. En quines quatre categories es classifiquen les unitats d'anàlisi segons la seva naturalesa? 49. Com s'expressa en notació clàssica un disseny experimental complet amb mesura prèvia i posterior? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin requisit és indispensable perquè un disseny es consideri experimental pur? 51.

Quina característica distingeix principalment el disseny quasiexperimental del disseny experimental clàssic? 52. Què representa el símbol 'X' en la notació formal d'investigació experimental? Mesurar unitats territorials homogènies a) L'ús de mostreig estratificat b) L'absència total de pretest c) L'assignació aleatòria als grups d) Absència de mesura posttest a) Inexistència de grup de control b) Ús exclusiu de metodologia qualitativa c) Manca d'assignació aleatòria d) Una observació o test a) L'absència de qualsevol mesura b) La pèrdua de subjectes mostrals c) La intervenció o tractament experimental d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 28 53.

Per què un disseny preexperimental del tipus O X O no permet confirmar causalitat? 6 Processos i tècniques de mostreig estadístic EN ACABAR SABRÀS Distingir entre poblacions finites i infinites aplicant el criteri de grandària N. Calcular la grandària mostral requerida segons el nivell de confiança, la variància i l'error admès. Interpretar correctament l'interval d'estimació empírica a partir del marge d'error d'una enquesta. Diferenciar els procediments de selecció aleatòria simple, sistemàtica, estratificada i per conglomerats. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què no cal enquestar tots els ciutadans d'un país per conèixer la seva opinió sobre la criminalitat amb una precisió molt alta? 1.

Fonaments i lògica del mostreig estadístic La investigació quantitativa busca mesurar fenòmens socials i contrastar hipòtesis mitjançant un llenguatge numèric i una orientació deductiva. En aquest marc, el mostreig probabilístic permet extreure conclusions sobre una població sencera analitzant únicament un subconjunt dels seus membres. L'estadística proporciona regles matemàtiques formals per examinar una fracció d'individus i obtenir estimacions que s'aproximen amb precisió als paràmetres reals de l'univers complet.

Perquè utilitza documents com a unitats a) Perquè té massa variables dependents b) Perquè manca de grup de control c) Perquè només s'aplica en laboratoris d) Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 29 Esquema de representació d'una mostra extreta d'una població. Per garantir la validesa de les inferències, el procediment de selecció requereix tres condicions ineludibles: Totes les unitats seleccionades per a la mostra han de pertànyer estrictament a la població o univers de referència definit. L'extracció de les unitats mostrals s'ha de dur a terme mitjançant un mètode rigorosament aleatori; mai no s'admet una mostra no aleatòria per a la inferència estadística.

La mida final de la mostra està lligada a la dimensió de la població, a la seva dispersió interna i a la quantitat d'error tolerable.

Dimensió analítica Enfocament quantitatiu (mostra estadística) Enfocament qualitatiu (mostra intencional) Objectius de recerca Mesura numèrica i contrast estadístic d'hipòtesis; abast extensiu Comprensió del punt de vista dels actors; abast intensiu Dinàmica teoria- empírica Deductiva i seqüencial, amb hipòtesis prèvies Interactiva (deducció-inducció), hipòtesis de procés Unitats d'anàlisi Subjectes estadísticament representatius extrets a l'atzar Casos significatius per idoneïtat informativa o rellevància Criteri de quantificació Fórmules matemàtiques de probabilitat mostral Saturació socioestructural i informativa COMPROVA-HO 55 Quina condició metodològica és indispensable perquè les estimacions d'una mostra es puguin generalitzar estadísticament a tota la població?

Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 30 2. Paràmetres per al càlcul de la mida mostral Per determinar quantes observacions ( ) cal recollir en un estudi criminològic, cal combinar diversos paràmetres matemàtics que equilibren precisió i cost operatiu: Mida de la població ( ): conjunt total d'elements objecte d'estudi. Es distingeixen dues tipologies: les poblacions finites, que són mesurables o comptables, i les poblacions infinites, que corresponen a universos incomptables o a poblacions on N > 100.000 individus. Nivell de confiança ( o ): expressa la probabilitat que, en repetir el mostreig múltiples vegades, els paràmetres estimats se situïn dins de l'interval previst.

Els valors operatius convencionals són z = 1,96 per a un nivell de confiança del 95% i z = 2 per al 95,5%. Variància poblacional ( o ): mesura el grau de dispersió de les respostes envers una dada concreta. Quan aquesta magnitud és desconeguda abans de realitzar l'estudi, s'adopta per prudència el principi de màxima indeterminació, establint i (o bé i en càlcul percentual). Marge d'error mostral ( ): representa el grau de distorsió que l'equip investigador està disposat a tolerar respecte a la realitat poblacional. Es formula en base 1 (0,03 o 0,05) o en percentatge (3% a 5%). Gràfica de distribució normal amb intervals de confiança associats.

El càlcul del volum mostral depèn directament de la naturalesa de la població: FÓRMULES DE GRANDÀRIA DE LA MOSTRA Per a poblacions infinites ( o no quantificables): Per a poblacions finites ( ): n N z σ p × q s2 p = 0,5 q = 0,5 p = 50 q = 50 e N > 100.000 n = e2 z × p × q 2 N 100.000 n = (N 1)e + z × p × q 2 2 z × p × q × N 2 Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 31 INTERPRETACIÓ DEL MARGE D'ERROR EN UNA ENQUESTA Si una enquesta revela que el 43% de la ciutadania expressa sensació d'inseguretat al seu carrer amb un marge d'error , el paràmetre real de l'univers no és un valor únic, sinó l'interval delimitat per i .

En conseqüència, s'infereix que el sentiment d'inseguretat poblacional es troba entre el 40% i el 46%. ERROR FREQÜENT Oblidar aplicar la fórmula de poblacions finites quan la mida de l'univers és coneguda i inferior o igual a 100.000 individus condueix a una mostra sobredimensionada i errònia en l'examen. Sempre cal verificar prèviament el valor de abans de triar la fórmula de càlcul. COMPROVA-HO 56 Quins valors prenen p i q quan no disposem d'estudis previs sobre la dispersió d'una resposta a la població? 3.

Tipologies de mostreig probabilístic Existeixen diferents estratègies per seleccionar a l'atzar els elements d'una investigació, segons la configuració del cens i les propietats de la població: Tècnica Procediment d'extracció Fórmules clau Avantatges i característiques Aleatori simple Tots els subjectes de l'univers tenen la mateixa probabilitat de ser seleccionats directament a l'atzar d'una llista censal. Fórmules generals de (finita o infinita) Màxima simplicitat conceptual; requereix un llistat complet previ de la població. Aleatori sistemàtic S'ordenen les unitats en un llistat complet i es trien a intervals regulars començant per un valor inicial a l'atzar.

Molt àgil d'aplicar sobre registres administratius extensos emprant el coeficient d'elevació ( ). Aleatori estratificat La població se subdivideix en estrats segons variables d'interès i es replica la composició demogràfica dins de la mostra. Assegura la representació idèntica dels subgrups mitjançant l'afixació proporcional. Per conglomerats S'agrupen les unitats mostrals en conjunts naturals; primer se seleccionen conglomerats a l'atzar i després els subjectes. Selecció aleatòria en etapes Redueix desplaçaments i costos logístics quan no es disposa d'un llistat unificat d'individus.

e = 3% 43% e 43% + e N n C = e n N C e n = i × N N i n Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 32 Diagrama del procediment de mostreig aleatori estratificat amb afixació proporcional.

El mostreig estratificat manté en la mostra final les proporcions dels grups rellevants de la població ( ), de manera que cada submostra és estrictament proporcional al seu pes dins de l'univers: PROCÉS Passos del mostreig aleatori estratificat proporcional 1 Segmentació en estrats Es divideix la població N en subgrups segons variables clau 2 Càlcul de proporcions Es determina el pes percentual de cada estrat Ni respecte a N 3 Afixació de submostres S'aplica la fórmula ni = (Ni / N) · n a cada grup 4 Selecció aleatòria interna S'extreuen a l'atzar els subjectes de cada estrat específic COMPROVA-HO 57 Si una població té 10.000 persones i necessitem una mostra de 500, quin és el coeficient d'elevació i com s'utilitza?

N , N , N 1 2 3 n i Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum UAB 33 IDEES CLAU El mostreig estadístic només té validesa inferencial si l'extracció de les unitats…