Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB)

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LA RECERCA CIENTÍFICA EN CRIMINOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB): mètode científic, operacionalització, dissenys experimentals, enquestes, mostreig i deontologia ètica. APREN.AI Índex 1 Epistemologia i mètode científic en ciències socials 1. El problema del coneixement i la transició cap a la ciència 2. Requisits epistemològics: de l'objectivitat a la intersubjectivitat 3. Els debats sobre el mètode científic 4.

El naixement de les ciències socials: el conflicte del mètode 2 Fonaments metodològics i dissenys de recerca Tipus de recerca segons la finalitat i els objectius Enfocaments metodològics: quantitatiu, qualitatiu, nomotètic i idiogràfic Dimensió temporal: dissenys sincrònics i diacrònics Estratègies multimètode i tècniques de recerca Criteris de validesa metodològica 3 Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric El cicle metodològic del disseny de recerca La pregunta analítica inicial i els seus criteris de qualitat Tipologia de preguntes de recerca Formulació d'objectius: generals i específics La fase d'exploració i la cerca documental Fonts d'informació en criminologia Gestió bibliogràfica i citació acadèmica Ruptura epistemològica Estructuració del marc teòric Model d'anàlisi 4 Operacionalització i variables El procés d'operacionalització conceptual Naturalesa i definició de variable Classificació segons el nivell de mesura Regles essencials de categorització De la dimensió teòrica a l'instrument de mesura 5 Hipòtesis i inferència causal Naturalesa i tipologia de les hipòtesis científiques Hipòtesis associatives i hipòtesis causals Rols de les variables en sistemes complexos Inferència causal i el risc de relacions espúries 6 Camp d'anàlisi i dissenys experimentals Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 1 Delimitació del camp d'anàlisi i definició de l'univers Diferenciació entre unitats a treballar i unitats a comparar Lògica experimental i notació formal Tipologia de dissenys segons la validesa causal 7 Tècnica de l'enquesta i disseny del qüestionari Canals d'administració i reptes metodològics Classificació de les preguntes segons el format de resposta Funcions dels ítems, criteris de construcció i pre-test 8 Mostreig estadístic i principis deontològics Fonaments i paràmetres del mostreig estadístic Fórmules de determinació mostral i mètodes probabilístics Principis deontològics i resolució de dilemes ètics 9 Resum per repassar Epistemologia i mètode científic Fonaments metodològics i disseny Objecte d'estudi i marc teòric Model d'anàlisi: variables i causalitat Camp d'anàlisi i tècniques de recollida Mostreig estadístic i deontologia Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 2 1 Epistemologia i mètode científic en ciències socials EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del coneixement científic enfront del pensament mític i filosòfic. Contrastar les vies del deductivisme racionalista i de l'inductivisme empíric en la generació de teories. Explicar el principi de falsació de Karl Popper com a criteri de demarcació davant la verificació del Cercle de Viena. Diferenciar els postulats del monisme metodològic positivista i del pluralisme metodològic hermenèutic en ciències socials.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què veure un milió de cignes blancs no permet afirmar amb seguretat que tots els cignes són blancs? L'afany humà per comprendre la realitat i respondre per què succeeixen els fets constitueix el motor principal del progrés del coneixement. Al llarg de la història, les societats han construït diferents models explicatius davant les incerteses de l'entorn. Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 3 ESQUEMA Evolució i mètodes del coneixement científic 1.

El problema del coneixement i la transició cap a la ciència Davant la necessitat d'interpretar els fenòmens naturals i socials, la humanitat ha articulat tres grans tipologies de coneixement: Coneixement mític o místic: Proposa explicacions basades en forces sobrenaturals o divines alienes a la realitat terrenal, com atribuir els llamps o els trons a les emocions d'un déu. Coneixement filosòfic: Intenta comprendre l'origen i la naturalesa dels fenòmens mitjançant la racionalització i el pensament coherent.

Presenta la limitació de la subjectivitat, ja que postures oposades poden sostenir arguments igualment vàlids sense un mecanisme definitiu de contrast, tal com succeïa amb les discrepàncies entre Heràclit i Parmènides. Coneixement científic: Pressuposa la reflexió filosòfica prèvia, però busca dotar de certesa les teories posant-les a prova per generar un coneixement compartit i vàlid per a tothom. DEFINICIÓ La ciència és un conjunt de coneixements sistemàtics estructurats i susceptibles de ser articulats els uns amb els altres a través de procediments rigorosos.

El procediment científic general comença amb la formulació de preguntes clau sobre un fet concret, continua amb la indagació sistemàtica i la recollida de dades empíriques, i conclou amb l'avaluació de la coherència i validesa de la teoria proposada. Formes de coneixement Models explicatius de la realitat Mític i filosòfic Explicacions sobrenaturals o reflexió subjectiva Científic empíric Rigor replicable i intersubjectivitat Debats metodològics Fonamentació del procediment científic Deductivisme i inductivisme Racionalisme (Descartes) i empirisme (Hume) Verificació vs.

Falsació Cercle de Viena i racionalisme crític de Popper Mètode en ciències socials Dilema epistemològic del segle XIX Monisme metodològic Positivisme quantitatiu i estadística Pluralisme metodològic Hermenèutica qualitativa i verstehen Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 4 COMPROVA-HO 2 Quina mancança fonamental de l'explicació filosòfica resol l'adveniment del mètode científic? 2.

Requisits epistemològics: de l'objectivitat a la intersubjectivitat Perquè una recerca es consideri científica, ha de satisfer un conjunt de criteris exigents: Observació empírica replicable: Tota proposició ha de basar-se en elements observables del món real i permetre que altres investigadors repeteixin l'experiment o la recollida de dades sota condicions idèntiques. Rigor i neutralitat: Els mètodes han d'evitar la contaminació provinent de prejudicis, ideologies o posicionaments personals de l'investigador. Universalitat: La meta consisteix a deduir lleis o explicacions d'abast general que mantinguin la seva validesa de forma transversal.

Intersubjectivitat: Clàssicament es perseguia una objectivitat pura, però la impossibilitat d'eliminar totalment el biaix de l'observador fa que s'adopti la intersubjectivitat com a consens racional i contrastat entre diferents observadors. EXEMPLE La percepció de fred o calor en una aula depèn de la sensació individual de cadascú. Un termòmetre mesura la temperatura física, però la comprensió del confort tèrmic com a fet compartit s'aconsegueix mitjançant la intersubjectivitat: el consens col·lectiu sobre si l'ambient és fred o càlid. COMPROVA-HO 3 Per què la ciència contemporània prioritza la intersubjectivitat per davant de l'objectivitat absoluta? 3.

Els debats sobre el mètode científic La manera com s'articula la teoria amb l'observació ha generat diversos corrents epistemològics: Racionalisme deductivista (René Descartes) El racionalisme sosté que el coneixement parteix de la raó («penso, per tant existeixo»). El deductivisme transcorre de la llei al fenomen: primer s'elabora la teoria a partir d'idees, d'aquesta teoria se'n deriven hipòtesis concretes i, finalment, es realitzen observacions per comprovar si les dades empíriques concorden amb el model teòric previst. Empirisme inductivista (David Hume) L'empirisme defensa que l'origen de la certesa rau en l'experiència sensible.

L'inductivisme viatja del fenomen a la llei: s'observa directament la realitat, es recullen i classifiquen les dades empíriques sense idees prèvies preconcebudes i, posteriorment, s'arriba a la formulació de generalitzacions i teories universals. Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 5 Positivisme lògic del Cercle de Viena Aquest corrent estableix que per atorgar estatus científic a qualsevol àmbit de recerca cal complir dues condicions estrictes: Racionalisme crític de Karl Popper Karl Popper qüestiona la possibilitat lògica de verificar de manera universal una teoria.

La verificació completa és inabastable perquè mai no es poden observar tots els casos existents: Criteri de demarcació: Allò que distingeix la ciència de la pseudociència no és la verificabilitat, sinó la refutabilitat empírica o falsabilitat. Una hipòtesi és científica només si exposa condicions empíriques capaces de desmentir-la. El problema de la inducció: Popper demostra que milers d'observacions favorables no basten per validar una llei universal (com creure que tots els cignes són blancs), però una sola dada discordant (un cigne negre) és suficient per refutar-la. A més, cap observació empírica és pura: sempre hi ha teories prèvies o biaixos que condicionen quines preguntes formulem.

Provisionalitat del coneixement: La ciència no constitueix un conjunt de veritats immutables. Tota teoria vàlida es manté exclusivament amb caràcter provisional mentre resisteixi els intents d'ésser falsada.

Corrent epistemològic Direcció metodològica Criteri de validesa Naturalesa del coneixement Inductivisme clàssic Del fenomen a la llei (ascendent) Acumulació d'observacions Generalització empírica Positivisme lògic Formalització matemàtica i contrast Verificació empírica Certesa demostrada Falsacionisme popperià De la hipòtesi a la prova (descendent) Refutabilitat empírica Provisionalment acceptat (mai cert al 100 %) ERROR FREQÜENT Creure que el falsacionisme de Popper pretén declarar com a falses totes les teories científiques.

La falsabilitat exigeix que una hipòtesi tingui el potencial lògic de ser desmentida per l'experiència; si supera els intents de refutació, es manté provisionalment vigent, però mai com una veritat absoluta tancada. COMPROVA-HO 4 Quina raó lògica addueix Karl Popper per substituir la verificació per la falsació? Expressar les dades, teories i conclusions mitjançant un llenguatge lògico-matemàtic formal. 1 Exigir la verificació empírica de totes les afirmacions formulades, acceptant tant procediments deductius com inductius sempre que condueixin a la corroboració de la certesa. 2 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 6 4.

El naixement de les ciències socials: el conflicte del mètode Durant el segle XIX, les profundes transformacions socials van provocar una forta incertesa col·lectiva. Davant l'absència d'un model tancat per explicar aquests canvis, va emergir la necessitat d'investigar científicament el comportament humà i l'organització social. Dins d'aquest context van sorgir dues postures metodològiques enfrontades: Monisme metodològic: Sostingut pel positivisme, defensa que existeix un únic mètode vàlid per a tota ciència, que consisteix a replicar el model de les disciplines físico-naturals.

Com que el comportament social és complex d'experimentar, va recórrer a l'estadística com a eina de quantificació i formulació matemàtica per identificar patrons i regularitats. Pluralisme metodològic: Resposta de la tradició hermenèutica que qüestiona la idoneïtat de reduir la conducta humana a mecanismes matemàtics o estadístics. Argumenta que els individus actuen dotant de propòsit les seves accions; per tant, el seu estudi requereix mètodes qualitatius que aprofundeixin en el sentit i el significat.

PER RECORDAR-HO El monisme metodològic defensa una única via d'investigació basada en la quantificació de les ciències naturals, mentre que el pluralisme metodològic incorpora la comprensió qualitativa de l'acció humana. En el marc de la perspectiva hermenèutica pren protagonisme la noció de verstehen, orientada a aconseguir la comprensió profunda del significat subjectiu que els propis subjectes atorguen a les seves decisions i conductes en la societat. COMPROVA-HO 5 Per què la tradició hermenèutica rebutja l'aplicació exclusiva del monisme metodològic a l'anàlisi de la societat?

IDEES CLAU El coneixement científic supera el mite i la subjectivitat filosòfica mitjançant l'observació empírica replicable i el consens intersubjectiu. El racionalisme deductivista de Descartes es mou de la llei teòrica cap a l'observació del fenomen, mentre que l'inductivisme de Hume va de les dades cap a la formulació de la llei. El Cercle de Viena va condicionar la ciència a la formalització lògico-matemàtica i a la verificació empírica concloent. Karl Popper va substituir la verificació per la refutabilitat empírica (falsabilitat) com a criteri de demarcació, establint que la ciència sempre és provisional.

El debat de les ciències socials del segle XIX enfronta el monisme metodològic positivista (quantitatiu) amb el pluralisme hermenèutic fonamentat en la comprensió interpretativa (verstehen). Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia la noció d'intersubjectivitat de la concepció tradicional d'objectivitat pura? 7. Com planteja Karl Popper que l'inductivisme conté elements deductius inconscients? 8. Quina discrepància mantenen el monisme i el pluralisme metodològic pel que fa a l'ús de les dades? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quin és el criteri de demarcació científica postulat per Karl Popper? 10.

Com opera el sentit del procediment en l'empirisme inductivista de Hume? 11. Què estableix el monisme metodològic sobre la investigació social? 12. A què fa referència el concepte hermenèutic de verstehen?

La certesa filosòfica absoluta a) La refutabilitat empírica o falsació b) La verificació empírica completa c) L'acumulació indefinida d'observacions d) Parteix de la teoria per arribar a les dades a) Parteix de les dades empíriques per formular la llei b) Descarta l'observació sensible com a mètode c) Aplica exclusivament principis matemàtics purs d) Que només existeix un mètode vàlid per a tota ciència a) Que cal aplicar exclusivament tècniques hermenèutiques b) Que l'estudi humà no requereix rigor empíric c) Que les ciències socials necessiten mètodes no matemàtics d) A la formulació de fórmules estadístiques a) A la verificació absoluta de lleis físiques b) Al registre mecànic de conductes observables c) A la comprensió del sentit de l'acció humana d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 8 2 Fonaments metodològics i dissenys de recerca EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc tipus de recerca segons la seva finalitat i objectius analítics.

Diferenciar les aproximacions metodològiques quantitativa, qualitativa, nomotètica i idiogràfica. Comparar els dissenys temporals transversals i longitudinals. Identificar els quatre criteris de validesa metodològica i les estratègies multimètode. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 És possible avaluar l'eficàcia d'una mesura penal i alhora comprendre el sentit que li donen els condemnats amb un sol disseny de recerca? Tipus de recerca segons la finalitat i els objectius La investigació criminològica adopta diferents estructures en funció del propòsit analític que es planteja l'investigador davant del fenomen empíric.

Tipus de recerca Objectiu principal Enfocament predominant Aplicació típica Exploratòria Abordar un camp nou o poc conegut sense precedents. Majoritàriament quantitatiu (descriptiu) Estudi de tecnologies emergents com la intel·ligència artificial aplicada a la criminologia. Descriptiva Quantificar i detallar components i factors associats a un fenomen. Quantitatiu Cens i caracterització d'incidents delictius o perfils d'infractors. Explicativa Determinar relacions causals directes entre variables. Quantitatiu Contrast d'associacions causals que incideixen en la reincidència. Comprensiva Interpretar el sentit, la gènesi i el desenvolupament profund d'un procés.

Qualitatiu Recerca de significats darrere de conductes (vegeu «Epistemologia i mètode científic en ciències socials» pel concepte de Verstehen). Avaluativa Mesurar l'efectivitat, resultats i impacte d'una intervenció concreta. Quantitatiu, qualitatiu o mixt Avaluació dels objectius fixats d'un programa de prevenció o reinserció. COMPROVA-HO 14 Quina diferència fonamental separa una recerca explicativa d'una de comprensiva?

Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 9 Enfocaments metodològics: quantitatiu, qualitatiu, nomotètic i idiogràfic L'elecció metodològica reflecteix com es construeix i s'analitza l'objecte d'estudi criminològic: Enfocament quantitatiu: Respon a preguntes de mesura i quantitat. Cerca establir correlacions i relacions causals entre fenòmens. Es fonamenta en la representativitat mostral per aconseguir l'extrapolació estadística dels resultats cap a la població general. Enfocament qualitatiu: Centrat en el com i el perquè dels processos.

Cerca la significativitat (no estadística) i els mecanismes d'acció, com ara conèixer en detall la trajectòria vital d'un subjecte en abandonar una banda criminal. Aquesta divisió es vincula a dues perspectives epistemològiques clàssiques: DEFINICIÓ L'enfocament nomotètic cerca lleis universals i regularitats estadístiques que permetin la generalització extrapolable, assumint el cost d'una certa simplificació dels fenòmens. En canvi, l'enfocament idiogràfic analitza la singularitat irrepetible d'un fenomen mitjançant la comprensió i l'empatia amb el subjecte, renunciant a la inferencialitat universal.

PER RECORDAR-HO Recorda les arrels etimològiques: nomos significa norma o llei general (orientat a regles globals), mentre que idios remet al que és propi o particular (orientat al cas concret singular). COMPROVA-HO 15 Per què un estudi idiogràfic no permet generalitzar resultats estadísticament? Dimensió temporal: dissenys sincrònics i diacrònics La variable temporal defineix com s'organitza la recollida d'informació en el camp de treball: Els estudis transversals (o sincrònics) recol·lecten les dades en un únic moment històric.

Focalitzen l'atenció en l'«efecte moment» i comparen subjectes o circumstàncies simultànies (per exemple, contrastar les notes acadèmiques de dues cohorts diferents en un mateix curs). Els estudis longitudinals (o diacrònics) prenen registres en múltiples moments temporals successius. El seu propòsit és registrar l'evolució diacrònica seguint els mateixos subjectes al llarg dels anys.

Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 10 ESQUEMA Classificació dels dissenys temporals Estratègies multimètode i tècniques de recerca Quan es combinen les eines quantitatives i qualitatives, s'adopten dues estratègies principals: Complementació: Procediment seqüencial ordenat en el temps on una fase depèn de l'anterior. Per exemple, emprar una exploració qualitativa prèvia per dissenyar després una enquesta quantitativa, o aprofundir amb entrevistes qualitatives les dades recollides en un qüestionari estadístic.

Triangulació: Procediment concurrent en el qual s'apliquen tècniques quantitatives i qualitatives de forma simultània per contrastar resultats, validar troballes i aconseguir més precisió per acumulació. Fase de la recerca Tècniques quantitatives Tècniques qualitatives Recollida de dades Sèries estadístiques oficials, censos i enquestes estructurades. Observació (participant o no participant), entrevistes en profunditat, grups de discussió i històries de vida. Anàlisi de dades Tècniques d'anàlisi estadística. Anàlisi de contingut temàtic i discursiu. COMPROVA-HO 16 Què diferencia la complementació de la triangulació en una estratègia multimètode?

Criteris de validesa metodològica L'avaluació de la qualitat científica d'un disseny d'investigació s'articula mitjançant quatre garanties metodològiques: Dissenys sincrònics Tall transversal en un sol moment Efecte moment Comparació entre subjectes simultanis Dissenys diacrònics Seguiment temporal per etapes Efecte evolutiu Canvis d'una mateixa mostra en el temps Validesa interna: Garanteix la solidesa de les relacions causals identificades entre variables, assegurant el control adequat de tercers factors o variables estranyes. 1 Validesa externa: Mesura la capacitat d'extrapolar resultats a la població general, la qual depèn estretament del disseny i selecció d'una mostra representativa.

2 Validesa estadística: Comprova la correcta elecció i aplicació matemàtica de les tècniques estadístiques utilitzades per tractar les dades. 3 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 11 ERROR FREQÜENT Confondre la validesa interna amb la validesa externa. La validesa interna comprova que la relació entre variables sigui veritablement causal i lliure de factors de confusió. La validesa externa avalua si aquestes conclusions es poden estendre i aplicar a altres poblacions o contextos. IDEES CLAU Els estudis criminològics es classifiquen segons els seus objectius en exploratoris, descriptius, explicatius, comprensibles o avaluatius.

L'eix nomotètic persegueix lleis generals i extrapolables, mentre que l'enfocament idiogràfic aborda la singularitat profunda i no inferencial. La dimensió temporal distingeix entre dissenys transversals (recollida en un únic moment) i longitudinals (seguiment al llarg del temps). La recerca multimètode pot ser seqüencial per complementació o simultània mitjançant triangulació concurrent. La validesa interna assegura el rigor causal entre variables, mentre que la validesa externa garanteix l'extrapolació mostral. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. En quin context s'escull un estudi diacrònic en lloc d'un de sincrònic? 18. Quina funció té la validesa de constructe en un projecte criminològic?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 19. Quin tipus de recerca cerca establir relacions de causa-efecte directes entre variables? 20. Quin enfocament prioritza l'estudi de la singularitat irrepetible renunciant a la inferència estadística? Validesa de constructe: Determina el grau d'adequació entre els conceptes teòrics definits i la seva operativització empírica observable sobre el terreny. 4 Recerca comprensiva a) Recerca descriptiva b) Recerca explicativa c) Recerca exploratòria d) Enfocament nomotètic a) Enfocament correlacional b) Enfocament idiogràfic c) Enfocament transversal d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 12 21.

Com s'anomena la combinació simultània de mètodes qualitatius i quantitatius per contrastar troballes? 22. Quin criteri metodològic assegura que la relació observada entre dues variables és genuïnament causal? 3 Construcció de l'objecte d'estudi i marc teòric EN ACABAR SABRÀS Identificar i ordenar les vuit etapes del cicle de disseny de recerca criminològica. Formular preguntes analítiques inicials aplicant els criteris de claredat, viabilitat i pertinència. Distingir els mecanismes de la ruptura epistemològica davant del sentit comú i els tòpics delictius. Estructurar un marc teòric diferenciant la problemàtica general de l'específica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què les persones que tenen estadísticament menys probabilitats de patir un delicte solen ser les que expressen més por a la delinqüència? El cicle metodològic del disseny de recerca La recerca científica en criminologia segueix una seqüència estructurada de passos interconnectats que asseguren el rigor empíric i teòric.

El procés complet es desenvolupa a través de vuit fases ordenades, que van des de la formulació de la inquietud analítica fins a la resposta final: Triangulació concurrent a) Disseny longitudinal b) Complementació seqüencial c) Disseny sincrònic d) Validesa externa a) Validesa de constructe b) Validesa estadística c) Validesa interna d) Construcció de l'objecte d'estudi: concreció de la pregunta analítica inicial per condensar el nucli de la investigació. 1 Exploració: revisió bibliogràfica preliminar i consulta a experts sobre la matèria. 2 Marc teòric: sistematització del coneixement acumulat i contrast de teories rellevants.

3 Model d'anàlisi: formulació del sistema d'hipòtesis, conceptualització i optimització analítica (vegeu «Model d'anàlisi — Operacionalització i variables» i «Model d'anàlisi — Hipòtesis i inferència causal»). 4 Disseny d'anàlisi: delimitació del camp d'anàlisi, de la mostra i de la planificació tècnica (vegeu «Camp d'anàlisi i dissenys experimentals»). 5 Treball de camp: recollida efectiva de les dades mitjançant els instruments seleccionats. 6 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 13 Dins d'aquest cicle, el model d'anàlisi i el disseny d'anàlisi constitueixen l'aparell metodològic indispensable per guiar la posterior fase empírica.

La pregunta analítica inicial i els seus criteris de qualitat La pregunta analítica inicial és l'enunciat que condensa en un sol interrogant el nucli exacte del fenomen que es vol investigar. Per garantir que funcioni com una eina vàlida de recerca, ha de complir tres criteris fonamentals: Criteri Requisits i components clau Forma d'operativitzar-lo Claredat Precisió conceptual i absència d'ambigüitats. Els conceptes emprats han de ser únics i entesos de la mateixa manera per qualsevol lector. Definir i acotar els termes clau de l'enunciat (per exemple, fixar la franja d'edat exacta quan s'empra el concepte «joves»). Viabilitat Factibilitat material, temporal i contextual.

La investigació s'ha de poder realitzar amb els mitjans i terminis disponibles. Rebaixar o acotar l'abast espacial i temporal per adaptar-lo als recursos reals del recercador. Pertinència o rellevància Caràcter relativament inèdit (aportar coneixement nou), neutralitat valorativa (sense judicis de valor) i contrastabilitat empírica. Evitar preguntes morals o evidents; formular qüestions que requereixin dades observables per a la seva resolució.

DEFINICIÓ L'explicació ampliada de la pregunta inicial exigeix tres tasques bàsiques: aclarir els conceptes utilitzats evitant malentesos, establir les línies orientatives del procés de recerca i detallar de manera explícita l'aportació de coneixement que es pretén aconseguir. Tipologia de preguntes de recerca Segons els seus objectius i la seva orientació metodològica, les preguntes es classifiquen en diferents modalitats: Segons la finalitat: Descriptives: busquen caracteritzar un fenomen (p. ex., quin tipus de comerç pateix més robatoris?). Explicatives: busquen causes i relacions causals (p. ex., com afecta l'enduriment de les penes a la reincidència delictiva?).

Comprensives: aprofundeixen en el sentit i els processos viscuts pels subjectes (p. ex., com és el procés d'entrada al tràfic de drogues i quina és la seva evolució?). Segons l'orientació metodològica: Anàlisi de dades: processament i tractament sistemàtic de la informació obtinguda. 7 Conclusió: interpretació global dels resultats per respondre a la pregunta inicial, acompanyada de la bibliografia i els annexos. 8 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 14 Quantitatives: pretenen contrastar magnituds mesurables (p. ex., la delinqüència masculina és més violenta que la delinqüència femenina?). Qualitatives: exploren significats, vivències i subjectivitats (p.

ex., quin significat té per a un adolescent integrar-se en una banda llatina?, o com se senten els joves durant l'internament en un centre de justícia juvenil?). ERROR FREQÜENT Formular la pregunta analítica inicial com un judici moral (ex. «És immoral la conducta dels reincidents?») o amb conceptes vagues (ex. «Com actuen els joves?»). Aquest error invalida la recerca: cal eliminar tot biaix valoratiu i acotar sempre els termes empíricament (ex. definir «joves» de 14 a 17 anys). COMPROVA-HO 24 Quina diferència fonamental hi ha entre una pregunta descriptiva i una explicativa?

Formulació d'objectius: generals i específics Els objectius de recerca tradueixen la pregunta analítica en fites concretes d'actuació. Es divideixen estrictament en dos nivells: Objectius generals: assenyalen el destí últim de la investigació. Responen a la meta final i expressen la resposta completa a la pregunta inicial. Objectius específics: concreten el camí pas a pas per respondre als «perquès» del fenomen. Articulen de manera ordenada les etapes analítiques que permeten assolir l'objectiu general. La fase d'exploració i la cerca documental La fase d'exploració té per objectiu aproximar el recercador a la realitat de l'objecte d'estudi abans de tancar el disseny teòric.

Es compon de tres pràctiques principals: 1. Lectures exploratòries: filtratge de bibliografia rellevant a partir de la pregunta inicial. Inclou la lectura de teories significatives i recerques prèvies (encara que no coincideixin exactament en tots els aspectes). S'inicia habitualment per la revisió de ressenyes de llibres i resums (abstracts) d'articles de revistes, analitzant directament les conclusions per valorar la seva utilitat abans de consultar l'índex o els apartats concrets. 2.

Entrevistes exploratòries: converses complementàries realitzades exclusivament a persones expertes en la matèria per recollir informació contrastada, evitant sempre entrevistar directament la persona implicada en el delicte durant aquesta fase preliminar. 3. Revisió de la pregunta analítica inicial: reformulació o refinament de l'interrogant de partida a partir de les troballes apreses en les lectures i entrevistes.

Fonts d'informació en criminologia L'exploració requereix recórrer a repertoris especialitzats tant d'ordre bibliogràfic com estadístic: Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 15 Tipus de font Plataformes i repertoris principals Tipus de contingut aportat Bibliogràfiques Catàlegs universitaris (CSUC), Google Acadèmic, CSIC, E-Criminologia UAB, UCI Libraries i Teseo. Monografies, articles científics revisats per experts i tesis doctorals en curs o defensades. Estadístiques IDESCAT, INE, EUROSTAT (Crime and Criminal Justice), UNODC, Criminology Statistics i Mossos d'Esquadra (dades obertes).

Registres delictius oficials, enquestes de victimització, taxes judicials i indicadors penitenciaris internacionals o autonòmics. Gestió bibliogràfica i citació acadèmica La comunicació científica exigeix el reconeixement sistemàtic de l'autoria mitjançant pautes d'estandardització universals: Doble modalitat de citació: s'ha de distingir la citació referencial (inserida dins del propi text del document seguint el format autor-any) de la citació bibliogràfica (llistat complet i detallat al final del treball). Normativa APA: s'adopta el model internacional establert per l'American Psychological Association (7a edició).

Gestors de referències bibliogràfiques: eines especialitzades com Zotero (de codi obert i gratuït), Mendeley, RefWorks o EndNote, que automatitzen la captura de metadades, la inserció de cites al document i la composició de la llista final de referències. COMPROVA-HO 25 A quins subjectes s'ha d'entrevistar en la fase d'exploració i a qui s'ha d'evitar? Ruptura epistemològica La ruptura epistemològica consisteix a qüestionar preconcepcions, prejudicis i fets paradoxals del sentit comú.

L'investigador ha de desprendre's de les explicacions simplistes o populars sobre la delinqüència mitjançant tres vies d'anàlisi: Trencar tòpics: desemmascarar mites arrelats; per exemple, assumir que l'assetjament escolar greu només el protagonitzen els nois, quan la recerca demostra la forta afectació i gravetat de l'assetjament psicològic exercit per noies. Explorar situacions contraintuïtives: formular preguntes que posin en dubte idees donades per certes acríticament (per exemple: és la presó una fàbrica de delinqüents?).

Observar fets paradoxals: analitzar contradiccions entre dades i percepcions; per exemple, constatar que sovint hi ha més percepció subjectiva d'inseguretat ciutadana en aquells col·lectius que presenten un menor risc objectiu de ser víctimes d'un delicte. Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 16 ESQUEMA Mecanismes de la ruptura epistemològica Estructuració del marc teòric El marc teòric consolida el fonament conceptual de la investigació i s'estructura formalment en dos blocs correlatius: Problemàtica general (estat de la qüestió): proporciona una visió panoràmica i exhaustiva del coneixement existent sobre l'objecte d'estudi.

Requereix resumir les aportacions empíriques i teòriques acumulades fins al moment, contrastant els diferents enfocaments i escoles que han abordat el fenomen. Problemàtica específica (marc teòric propi): focalitza l'anàlisi des de la perspectiva escollida pel recercador. Implica tres operacions: Explicitar l'enfocament teòric triat i argumentar les raons per les quals es prefereix per davant d'altres models alternatius. Integrar la ruptura epistemològica, delimitant quins nous interrogants i tòpics desmuntats s'articulen a partir de l'estat de la qüestió. Desenvolupar els postulats bàsics, l'argumentació interna i el conjunt del marc conceptual que guiarà la formulació de les hipòtesis.

COMPROVA-HO 26 Quina diferència separa la problemàtica general de l'específica en el marc teòric? Desmitificar tòpics Revisar mites socials com l'assetjament femení Situacions contraintuïtives Qüestionar assumpcions com la presó criminògena Fets paradoxals Examinar contradiccions com la por al delicte Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 17 IDEES CLAU El disseny de recerca s'articula en vuit etapes que van des de la pregunta analítica inicial fins a les conclusions. La pregunta inicial ha de complir estrictament els criteris de claredat, viabilitat i pertinència o rellevància.

Els objectius generals fixen la meta última de la investigació i els específics desgranen la resposta als perquès del fenomen. La fase d'exploració combina lectures estratègiques de resums i entrevistes exclusives a persones expertes per refinar la pregunta de partida. La ruptura epistemològica exigeix desprendre's de preconcepcions mitjançant la deconstrucció de tòpics, fets paradoxals i qüestions contraintuïtives. El marc teòric vincula l'estat general de la qüestió amb la formulació argumentada de la problemàtica teòrica pròpia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Quins tres requisits ha de satisfer la pregunta analítica inicial? 28.

En què consisteix la ruptura epistemològica segons el cànon científic? 29. Com es diferencien les cites referencials de les cites bibliogràfiques segons la normativa APA? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Quina condició és indispensable per a la pertinència d'una pregunta inicial? 31. A qui s'adrecen les entrevistes de la fase d'exploració? 32. Quin gestor de referències bibliogràfiques destaca per ser lliure i gratuït?

Ser contrastable empíricament amb dades a) Plantejar un judici moral explícit b) Tenir un abast espacial il·limitat c) Confirmar el sentit comú establert d) A autors d'actes delictius a) A testimonis directes delictius b) A víctimes recents de delictes c) A persones expertes en la matèria d) Google Teseo a) Zotero b) RefWorks c) EndNote d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 18 33. Què implica trencar tòpics en la ruptura epistemològica?

Limitar l'anàlisi a explicacions intuïtives a) Validar creences populars no estudiades b) Qüestionar mites amb recerques rigoroses c) Rebutjar totes les dades estadístiques d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 19 4 Operacionalització i variables EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes teòrics, dimensions, indicadors i variables en una recerca empírica. Classificar correctament qualsevol variable segons el seu nivell de mesura nominal, ordinal o quantitatiu. Avaluar el compliment de l'exhaustivitat i l'exclusivitat mútua en un sistema de categories. Distingir entre una variable operativa i una constant mostral en el disseny metodològic.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què en una investigació sobre delinqüència juvenil l'expressió «ser menor d'edat» no pot tractar-se com una variable? La construcció del model d'anàlisi requereix transformar les nocions teòriques abstractes en elements directament observables i mesurables en la realitat empírica.

ESQUEMA Estructura del model d'anàlisi Model d'anàlisi 4 Operacionalització i variables 5 Hipòtesis i inferència causal Operacionalització Passatge del concepte a la dada empírica Dimensions Àmbits del concepte complex Indicadors Elements observables empíricament Variables Unitats de registre amb variació Relacions causals Connexions entre variables Hipòtesis Suposicions contrastables empíricament Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 20 El procés d'operacionalització conceptual L'operacionalització és el procediment metodològic mitjançant el qual es desglossa un constructe teòric abstracte fins a convertir-lo en variables empíriques de registre.

En la investigació criminològica i social, molts conceptes clau presenten una elevada complexitat i no es poden mesurar de manera directa e immediata.

Mentre que certs conceptes simples com el sexe biològic presenten una observació directa, els conceptes complexos com la «qualitat de vida» o la «inseguretat ciutadana» exigeixen una descomposició analítica progressiva en diversos nivells: PROCÉS Fases de l'operacionalització 1 Concepte teòric Definició abstracta del fenomen estudiat 2 Dimensions Descomposició en facetes o components 3 Indicadors Manifestacions empíriques directament observables 4 Variable operativa Instrument de mesura categoritzat o codificat En el cas de la dimensió de salut, els indicadors poden ser la presència de malalties diagnosticades o els graus de dependència funcional.

Dins de la dimensió econòmica, s'identifiquen indicadors com el nivell d'ingressos mensuals o la situació ocupacional. Per a la dimensió relacional, s'utilitzen indicadors com la composició del nucli familiar, la xarxa de vincles freqüents o el nombre de persones a les quals recórrer en cas de necessitat. COMPROVA-HO 35 Quina diferència principal existeix entre una dimensió teòrica i un indicador observable? Naturalesa i definició de variable Una variable és una qualitat subjecta a variació que pot adoptar almenys dos valors o categories diferents en els elements observats. Si una característica només adopta un estat possible dins del grup d'estudi, no opera com a variable.

Definició del concepte teòric: s'explicita el significat teòric precís del fenomen que formarà part del sistema d'hipòtesis per examinar possibles relacions causals. Per aprofundir en les relacions de causalitat, vegeu «Model d'anàlisi — Hipòtesis i inferència causal». 1 Identificació de dimensions: quan el concepte és multidimensional, es fragmenta en els seus components o àmbits essencials. Per exemple, la qualitat de vida es descompon en la dimensió de salut, la dimensió econòmica i la dimensió relacional o social. 2 Selecció d'indicadors empírics: es determinen manifestacions concretes i directament observables per a cadascuna de les dimensions teòriques.

3 Formulació de variables operatives: es transformen els indicadors en instruments estandarditzats de registre empíric, assignant categories o escales numèriques específiques. 4 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 21 Tota variable analítica ha de comptar formalment amb un identificador tècnic únic (habitualment expressat en lletres sense caràcters especials com accents o apòstrofs) i reflectir una sola qualitat avaluada. Per exemple, per registrar l'hàbit tabàquic es pot definir la variable amb dos valors dicotòmics: «Sí» o «No».

Tipus general Naturalesa dels valors Exemples Qualitativa o categorial Expressions no numèriques que representen estats, qualitats o atributs Color dels ulls, sexe (home, dona), estat civil Quantitativa Xifres numèriques amb significat matemàtic directe i operatiu Edat en anys, nombre de delictes de furt comesos Classificació segons el nivell de mesura L'assignació de valors depèn estrictament de les propietats matemàtiques que admet el registre empíric: Les variables qualitatives nominals expressen atributs exclusivament categòrics entre els quals no existeix cap ordre jeràrquic intern.

Els valors representen condicions independents, com ara les creences religioses (cristianisme, islamisme, budisme, judaisme, hinduisme, agnosticisme, ateisme o altres). La codificació numèrica que s'assigni en una base de dades actua com una etiqueta identificativa sense valor aritmètic. Les variables qualitatives ordinals estan formades per categories no numèriques que admeten una ordenació lògica creixent o decreixent.

Per exemple, el nivell educatiu assolit, o bé el grau de dependència estructurat en barems estandarditzats (com els intervals del Baremo de Valoració de la Dependència, BVD: sense dependència per sota de 25 punts, moderada de 25 a 49 punts, severa de 50 a 74 punts i gran dependència a partir de 75 punts). Quan s'agrupa l'edat en intervals categòrics («Fins a 25 anys», «De 30 a 55 anys», «56 anys o més»), la mesura actua a nivell ordinal. DEFINICIÓ El domini o recorregut d'una variable quantitativa és el rang de valors numèrics possibles que pot registrar la mesura matemàtica, sovint delimitat entre un valor mínim i un màxim, com ara l'interval o un percentatge entre 0 i 100.

Les variables quantitatives es registren mitjançant nombres naturals o reals amb ple valor mètric. L'edat expressada com a recompte d'anys complerts o el volum mensual de delictes denunciats en un districte constitueixen mesures quantitatives directes. COMPROVA-HO 36 Si registrem el nivell socioeconòmic en «Baix», «Mitjà» i «Alt», de quin nivell de mesura es tracta?

[0, + ) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 22 Regles essencials de categorització Quan s'operacionalitza un indicador en una variable categorial, les opcions de resposta han de satisfer dues regles metodològiques fonamentals: Exhaustivitat semàntica: el sistema de categorització ha d'abastar totes les opcions possibles. Cap subjecte o cas analitzat pot quedar exclòs de la classificació. Per garantir aquesta condició davant de llistes àmplies (com l'afiliació religiosa), és habitual incorporar categories com «Altres». En el cas de variables quantitatives contínues, el domini ha de cobrir teòricament tot el recorregut possible de la mesura ( ).

Exclusivitat mútua semàntica: cada observació o unitat analitzada només pot pertànyer a una única categoria. No hi pot haver solapament semàntic entre dues opcions. EXEMPLE Exemple de trencament d'exclusivitat semàntica per mitjà de transport: establir com a opcions d'arribada a la universitat «A peu», «Bicicleta», «Tren» i «Ferrocarrils». Atès que els Ferrocarrils de la Generalitat són un tipus de tren, l'enquestat es troba amb categories superposades. Exemple de trencament d'exclusivitat per solapament d'intervals: definir trams d'edat com «Fins a 18 anys», «De 18 a 35 anys», «De 35 a 55 anys», «De 56 a 75 anys» i «Més de 76 anys».

Una persona que tingui exactament 18 anys, 35 anys o 76 anys no sabrà quina categoria triar a causa dels límits compartits o buits entre trams. De la dimensió teòrica a l'instrument de mesura Per materialitzar una recerca cal traduir cada dimensió a un format de registre específic.

Considerant la noció d'«inseguretat ciutadana», el procés d'operacionalització permet generar instruments qualitatius o quantitatius segons l'enfocament analític: Nivell operatiu Opció A (Qualitativa) Opció B (Quantitativa) Concepte o dimensió Inseguretat ciutadana Inseguretat ciutadana Indicador conceptual Percepció subjectiva d'inseguretat dels veïns Mitjana mensual de delictes denunciats al barri Identificador de variable SEGURBARR DELICMENS Estructura de valors 1: Molt segur 2: Bastant segur 3: Bastant insegur 4: Molt insegur Domini numèric continuo: 0 [0, + ) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 23 ERROR FREQÜENT Confondre una constant mostral amb una variable d'anàlisi.

Una variable exigeix sempre variabilitat empírica en la mostra analitzada. Si l'objecte d'estudi es focalitza exclusivament en dones, el «sexe» queda delimitat en la definició de l'univers poblacional i actua com a constant: no pot formar part del sistema d'hipòtesis com a variable. De la mateixa manera, una categoria fixa d'una variable («Estar a l'atur» o «Depressió») no és una variable per si mateixa; les variables reals corresponents són «Situació laboral» (amb categories com ocupat o aturat) i «Salut mental» (amb valors com correcte, depressió o altres trastorns). COMPROVA-HO 37 Per què la condició «tenir més de 65 anys» no pot tractar-se com una variable en un estudi sobre jubilats?

IDEES CLAU L'operacionalització desglossa conceptes abstractes en dimensions, indicadors empírics i finalment variables de registre. Una variable requereix una qualitat subjecta a canvi que adopti com a mínim dos valors o categories possibles. Les variables es classifiquen en qualitatives nominals (sense ordre), qualitatives ordinals (amb jerarquia de categories) i quantitatives (amb valor mètric directe). Les categories d'una variable han de garantir simultàniament l'exhaustivitat semàntica (incloure tothom) i l'exclusivitat mútua (sense solapament). Una característica constant en la mostra seleccionada mai no pot tractar-se com una variable del sistema d'anàlisi.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quines condicions lògiques han de complir les categories d'una variable perquè el registre sigui correcte? 39. Per què no podem incloure el «sexe» com a variable independent en una investigació centrada exclusivament en recluses dones? Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 24 MODEL D'ANÀLISI 5 Hipòtesis i inferència causal EN ACABAR SABRÀS Distingir les hipòtesis descriptives, associatives i causals segons la seva estructura formal. Identificar els papers de les variables independents, dependents, mediadores i moderadores en un model d'anàlisi. Avaluar el compliment de les tres condicions necessàries per inferir relacions de causalitat.

Detectar relacions espúries produïdes per terceres variables no controlades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què si les vendes de gelats i els ofegaments a la platja augmenten al mateix temps durant l'any no podem afirmar que menjar gelats provoqui ofegaments? Naturalesa i tipologia de les hipòtesis científiques En el marc de la investigació quantitativa, una hipòtesi és una proposició o suposició que estableix una relació teòrica entre dues o més variables.

Aquestes afirmacions es deriven del marc teòric previ i han de complir dos requisits metodològics innegociables: han de ser empíricament contrastables mitjançant dades reals i han de tenir un caràcter falsable, és a dir, el disseny ha de permetre refutar-les si les proves empíriques no les sostenen. Segons la naturalesa de l'afirmació que plantegen, les hipòtesis es classifiquen en quatre modalitats principals: Descriptiva simple (fàctica): postula un fet o esdeveniment concret sobre una única realitat a partir de la informació disponible, sense establir vincles entre factors (per exemple, afirmar «demà plourà»).

Descriptiva comparativa: confronta dos o més grups respecte a una característica comuna (per exemple, «les noies obtenen millors qualificacions acadèmiques que els nois a la universitat»). Descriptiva evolutiva temporal: descriu la tendència o variació d'un fenomen al llarg d'un període temporal determinat (per exemple, plantejar que «la delinqüència al barri ha augmentat durant l'última dècada», mesurable a través de les denúncies anuals registrades entre 2013 i 2023). De relació o explicativa: estableix com la variació d'un fenomen s'associa o depèn d'un altre (per exemple, «a major abandonament escolar en l'educació secundària, major és l'increment de la delinqüència»).

Tipus d'hipòtesi Objectiu analític Exemple il·lustratiu Descriptiva simple Constatar un fet puntual Pronòstic meteorològic per a la jornada següent. Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 25 Tipus d'hipòtesi Objectiu analític Exemple il·lustratiu Comparativa Contrastar diferències entre grups Diferència de rendiment acadèmic per gènere a la facultat. Evolutiva temporal Mesurar trajectòries en el temps Evolució de les denúncies al llarg d'un període de deu anys. De relació Vincular canvis entre dos fenòmens Increment dels delictes lligat a una menor taxa d'escolarització. COMPROVA-HO 41 Quina diferència fonamental separa una hipòtesi evolutiva temporal d'una hipòtesi de relació?

Hipòtesis associatives i hipòtesis causals Dins de les hipòtesis de relació, cal distingir amb precisió entre associacions simètriques i relacions de dependència causal: Les hipòtesis associatives postulen una correlació entre fenòmens sense determinar una direcció causal unívoca. Es tracta d'una relació simètrica: la presència del fenomen A s'acompanya del fenomen B, però no s'estableix que A produeixi B. Per exemple, la vinculació entre nocturnitat i delictes contra la propietat respon a patrons del modus operandi.

De la mateixa manera, la major prevalença de delictes violents durant els períodes estivals s'associa amb l'augment de l'oci nocturn, les hores al carrer i el turisme; l'estiu com a estació no genera directament delinqüència, sinó que s'associa a conductes i contextos que la faciliten. En canvi, les hipòtesis causals o de dependència defineixen una relació asimètrica estructurada estrictament entre una causa i un efecte. Existeix un punt de partida i unes conseqüències directes. Per exemple, es postula que un trauma físic, psicològic o social actua com a detonant causal de la psicopatia secundària (a diferència de la primària, de base genètica).

Un altre cas nítid és l'afirmació: «a menor nivell educatiu assolit, major incidència de la delinqüència». DEFINICIÓ Una hipòtesi causal és una proposició asimètrica que afirma que les modificacions en un factor antecedent produeixen directament un canvi sistemàtic en un resultat o fenomen conseqüent. Rols de les variables en sistemes complexos En el disseny d'un sistema d'hipòtesis, cada variable adquireix una funció analítica precisa segons la posició que ocupa en la cadena d'influències: Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 26 Diagrama d'un sistema d'hipòtesis que interrelaciona múltiples variables analítiques.

Variable independent ( ): és el factor antecedent que actua com a presumpte origen o causa del fenomen estudiat (per exemple, el «temps d'estada a la presó»). Variable dependent ( ): representa el resultat o efecte que es pretén explicar i que varia en funció de la causa (per exemple, l'«aprenentatge de nous mètodes delictius»). Variable mediadora ( ): constitueix el mecanisme o baula intermèdia a través de la qual la variable independent transmet el seu impacte sobre la dependent. L'estada penitenciària condueix a una major «relació amb delinqüents experts», i és aquest contacte intermedi el que genera l'aprenentatge delictiu ( ).

Variable moderadora: altera la força, la intensitat o la direcció de la relació existent entre la causa i l'efecte. En l'exemple penitenciari, disposar d'«horaris de lleure no coincidents» pot modular o frenar la influència del temps d'internament sobre l'aprenentatge. ERROR FREQÜENT Confondre una constant amb una variable o prendre com a variable una simple categoria. Una variable ha de tenir necessàriament variabilitat (dos o més valors o estats). Dir «estar a l'atur» no és una variable, sinó una categoria de la variable situació laboral (ocupat / atur). De la mateixa manera, «depressió» és una modalitat dins de la variable salut mental (correcte / depressió / altres trastorns).

Si en un estudi només s'analitzen dones, el sexe queda delimitat com una constant a l'univers poblacional i mai pot figurar com a variable en el sistema d'hipòtesis. COMPROVA-HO 42 Quina funció compleix una variable mediadora davant d'una de moderadora? X Y Z X Z Y Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 27 Inferència causal i el risc de relacions espúries Demostrar que dos factors estan relacionats empíricament no equival a demostrar causalitat.

Per poder inferir vàlidament una relació de causa-efecte entre una variable independent i una de dependent, el disseny de recerca ha de satisfer tres condicions formals: Esquema de relació espúria produïda per l'efecte d'una tercera variable. Quan s'incompleix la tercera condició apareix una relació espúria. Es tracta d'una associació enganyosa entre dues variables ( i ) provocada per la influència oculta d'una tercera variable ( ) que afecta simultàniament a totes dues. Si no es controla aquesta tercera variable, s'atribueix erròniament una causalitat inexistent.

EXEMPLE Un estudi observa que els malalts que es queden a casa presenten una taxa de supervivència més elevada que els malalts ingressats a l'hospital. Una anàlisi superficial suggeriria de forma absurda que anar a l'hospital empitjora la salut. La covariació és real, però la relació és completament espúria: una tercera variable no tinguda en compte, el grau de gravetat de la malaltia, explica tant el lloc on es troba el pacient (els més greus van a l'hospital) com la seva taxa de mortalitat. Covariació de la causa i l'efecte: les dues variables han de moure's empíricament alhora de manera sistemàtica.

La covariació implica que quan la variable independent augmenta o disminueix, la dependent també varia de manera consistent (augmentant o disminuint). 1 Precedència temporal: la causa ha d'ocórrer necessàriament abans de l'efecte en el temps. L'antecedent ha de precedir el conseqüent. 2 Control i eliminació d'altres causes possibles: s'ha de descartar qualsevol explicació alternativa no controlada que pugui ser responsable de la covariació observada.

3 X Y Z Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 28 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Tercera variable no controlada Factor antecedent comú ocult (Z) Mecanisme de la relació espúria Covariació aparent Moviment conjunt entre X i Y Falsa inferència causal Atribució errònia de causalitat directa COMPROVA-HO 43 Per què una forta covariació estadística no és suficient per decretar causalitat? IDEES CLAU Les hipòtesis han de ser empíricament contrastables i falsables a partir de dades observables. Les hipòtesis associatives plantegen correlacions simètriques sense direcció causal, mentre que les causals són asimètriques.

En una cadena analítica, la variable independent és la causa, la dependent l'efecte, la mediadora el mecanisme intermedi i la moderadora altera la intensitat del vincle. La inferència causal exigeix tres requisits: covariació, precedència temporal de la causa i eliminació d'explicacions alternatives. Una relació espúria és una falsa causalitat entre dues variables generada per l'efecte no controlat d'una tercera variable. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. Quines són les tres condicions necessàries per inferir una relació causal entre dues variables? 45. Per què no es pot incloure una constant com a variable dins d'un sistema d'hipòtesis? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 46. Quin és l'ordre lògic i descendent del procés d'operacionalització? 47. Quina fallada metodològica presenten els intervals: 0-18, 18-35 i 35-65? Variables, indicadors, dimensions i concepte a) Indicadors, conceptes, variables i dimensions b) Dimensions, conceptes, variables i indicadors c) Concepte, dimensions, indicadors i variables d) Manca d'exhaustivitat semàntica a) Nivell incorrecte de mesura ordinal b) Absència de domini numèric c) Vulneració de l'exclusivitat mútua d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 29 48. Com es classifica la variable 'Creences religioses'? 49. Per què l'estat 'Atur' no constitueix una variable per si sol? 50.

Quin requisit metodològic és imprescindible en una hipòtesi científica? 51. En què es diferencia una hipòtesi associativa d'una hipòtesi causal? 52. Quina funció té una variable mediadora en un model analític? 53. Què provoca l'aparició d'una relació espúria? 6 Camp d'anàlisi i dissenys experimentals EN ACABAR SABRÀS Distingir les unitats d'anàlisi de les unitats a comparar en casos reals de l'àmbit criminològic. Formular l'univers poblacional delimitant criteris espacials, temporals i variables filtre. Classificar els dissenys experimentals (purs, quasiexperimentals i preexperimentals) segons la seva notació formal i validesa interna.

Quantitativa contínua a) Quantitativa discreta b) Qualitativa ordinal c) Qualitativa nominal d) Perquè és una categoria d'una variable a) Perquè no es pot mesurar quantitativament b) Perquè és un concepte massa teòric c) Perquè trenca l'exhaustivitat semàntica d) Analitzar exclusivament una sola variable a) Demostrar una veritat absoluta permanent b) Incloure sempre una variable moderadora c) Ser empíricament contrastable i falsable d) L'associativa conté tres o més variables a) L'associativa no requereix dades empíriques b) La causal descriu fenòmens sense correlació c) La causal estableix una direcció asimètrica d) Anul·lar completament la variable independent a) Actuar com a mecanisme transmissor intermedi b) Mantenir invariable la variable dependent c) Modificar aleatòriament la mostra analitzada d) Una mostra estadística massa àmplia a) L'absència total de dades descriptives b) Una tercera variable no controlada c) La manca d'associació entre variables d) Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 30 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Com podem estar segurs que la millora de conductes en un centre penitenciari es deu a un nou programa educatiu i no al simple pas del temps?

Delimitació del camp d'anàlisi i definició de l'univers Abans de recollir dades en una recerca criminològica, cal concretar exactament sobre qui o què recau la investigació. La unitat d'anàlisi és l'element bàsic del qual s'extreu la informació directa per a l'estudi. Podem classificar aquestes unitats en quatre tipologies principals: Individus: persones concretes (per exemple, víctimes d'un delicte o menors d'edat). Col·lectius: entitats, grups o institucions (com ara partits polítics o sectes destructives). Territoris: unitats geogràfiques definides (ciutats, barris, municipis o països).

Documents: registres escrits o materials (sentències judicials, cartes, codis legals o articles de premsa). Per la seva banda, l'univers poblacional constitueix el conjunt quantificable total d'aquestes unitats d'anàlisi sotmeses a examen (com una xifra concreta de 500 persones). Aquest univers no es pot formular de manera abstracta; requereix acotacions referencials rigoroses: Per restringir l'univers amb precisió s'apliquen criteris d'inclusió i exclusió mitjançant la variable filtre. Aquestes variables no s'operacionalitzen com a variables analítiques ordinàries, sinó que es declaren directament en la definició per admetre o descartar casos.

Per exemple, en un estudi sobre la inseguretat en l'alumnat de criminologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actuen com a filtres el rol (ser estudiant i no professor o treballador), el centre (pertànyer a la UAB) i l'ensenyament (grau en Criminologia). COMPROVA-HO 55 Quina funció compleix una variable filtre i per què no s'operacionalitza com les variables analítiques? Diferenciació entre unitats a treballar i unitats a comparar Una font habitual de confusió metodològica rau a barrejar la dada sobre la qual s'obté informació amb l'entitat que es contrasta analíticament.

Cal distingir de forma nítida: Unitat a treballar: la dada bàsica o font directa d'on s'extreu la informació primària. Unitat a comparar: l'entitat o segment que s'enfronta analíticament a d'altres per trobar divergències. En determinats dissenys descriptius o exploratoris no hi ha unitats a comparar. Delimitació espacial: fixar el territori o àmbit físic precís on s'ubiquen les unitats. 1 Delimitació temporal: establir el període històric o la finestra temporal concreta de l'estudi. 2 Apunts de Recerca Científica en Criminologia (UAB) 31 Tema d'estudi…