La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS LA RECERCA CIENTÍFICA EN CRIMINOLOGIA Grau en Criminologia Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Recerca Científica en Criminologia (UAB): epistemologia, disseny metodològic, hipòtesis, mostreig estadístic i criteris deontològics.

APREN.AI Índex 1 Fonaments Epistemològics i Paradigmes en Ciències Socials Tipus de coneixement i demarcació científica Evolució del mètode: del racionalisme al falsacionisme Monisme, pluralisme i paradigmes científics Paradigmes clàssics en la investigació social 2 El Procés de Recerca i Tipologies Metodològiques Les vuit etapes en el disseny d'una investigació Classificació de les recerques segons els objectius Enfocaments analítics i temporalitat Estratègies multimètode, tècniques i criteris de validesa 3 Construcció de l'Objecte d'Estudi i Marc Teòric Criteris de qualitat de la pregunta analítica inicial Classificació de les preguntes de recerca La ruptura epistemològica i el marc teòric Fonts d'informació i sistemes de referència 4 Model d'Anàlisi, Hipòtesis i Operativització de Variables Naturalesa i tipologia de les hipòtesis El procés d'operativització de conceptes Definició, tipologies i regles de categorització de variables Sistemes d'hipòtesis i models de relació entre variables 5 Camp d'Anàlisi, Dissenys Experimentals, Teoria del Mostreig i Deontologia Delimitació del camp d'anàlisi i orientacions analítiques Dissenys experimentals i grau de control Fonaments del mostreig estadístic i càlcul mostral Principis deontològics i textos reguladors 6 Resum per repassar Epistemologia i mètode científic Dissenys de recerca i tipologies Hipòtesis, variables i relacions causals Experimentació, mostreig i deontologia Evolució històrica de les normes deontològiques Solucions de les preguntes de repàs La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 2 1 Fonaments Epistemològics i Paradigmes en Ciències Socials EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del coneixement científic respecte al místic i el filosòfic. Explicar la diferència entre el criteri de verificabilitat i el principi de falsació popperià. Comparar els postulats ontològics i metodològics del positivisme, el postpositivisme i l'interpretativisme. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Pot la ciència oferir alguna veritat indiscutible i permanent sobre la criminalitat?

Tipus de coneixement i demarcació científica La humanitat ha generat diverses maneres d'interpretar la realitat i donar sentit a la seva existència. El coneixement mitològic o místic cerca respostes en entitats sobrenaturals i principis metafísics. Aquest model va ser rellevat pel pensament laic, subdividit en el vessant filosòfic i el científic. El coneixement filosòfic reflexiona sobre el sentit i les causes dels fenòmens mitjançant el raonament lògic (en àmbits com la política, l'economia, la psicologia o la física), tot i que sovint topa amb límits per assolir certeses empíriques.

Per la seva banda, el coneixement científic no elimina la filosofia, sinó que l'enriqueix intentant contrastar afirmacions i derivar conclusions que transcendeixin l'abstracció teòrica. Perquè un coneixement sigui considerat estrictament científic, ha de satisfer una sèrie de propietats definitòries: Observació empírica replicable: els fenòmens s'han de poder constatar materialment i repetir experimentalment obtenint idèntics resultats. Rigor explicatiu: cal allunyar-se de prejudicis, biaixos ideològics i posicionaments subjectius. Universalitat: l'experiment o la formulació ha de mantenir la seva validesa espacial i temporalment, consolidant-se en forma de llei.

Objectivitat o intersubjectivitat: les conclusions han de ser compartides i independents del desig individual de qui investiga. COMPROVA-HO 2 Quina relació té el coneixement científic amb el filosòfic en l'estudi dels fenòmens socials? Evolució del mètode: del racionalisme al falsacionisme La constitució del mètode científic modern ha passat per diversos debats epistemològics sobre com s'obté la veritat: Racionalisme (Descartes): es basa en el deductivisme, avançant des de la regla general abstracta fins a la manifestació empírica particular (de la teoria a l'observació).

La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 3 Empirisme (Hume): adopta l'inductivisme, articulant conclusions i lleis generals a partir de l'observació acumulada de fets concrets (de l'observació a la teoria). Positivisme lògic (Cercle de Viena): postula que tot coneixement científic s'ha de formalitzar en llenguatge logicomatemàtic i sotmetre's a una estricta verificació empírica, al marge de si el seu origen és inductiu o deductiu. Racionalisme crític (Popper): estableix que la verificació absoluta és impossible i fixa la refutabilitat empírica o falsació com a veritable criteri de demarcació.

La ciència construeix enunciats en forma d'hipòtesis deductives; si una dada contradiu la teoria, aquesta queda refutada. Per tant, tota certesa científica és provisional fins que una altra teoria la substitueixi, fet que suprimeix les veritats absolutes. ERROR FREQÜENT És un error pensar que el falsacionisme de Popper valida una hipòtesi per sempre després de provar-la. Segons el racionalisme crític, les teories mai queden verificades de forma definitiva; només es consideren provisionalment vàlides mentre resisteixin els intents de refutació empírica. Monisme, pluralisme i paradigmes científics Dins de les ciències socials conviuen dos enfocaments metodològics enfrontats.

El monisme metodològic, d'arrel positivista, defensa l'existència d'un mètode únic compartit per totes les disciplines científiques, prioritzant la formalització matemàtica i el quantitativisme estadístic. En oposició, el pluralisme metodològic, d'origen hermenèutic, reivindica que els diferents objectes d'estudi humans requereixen mètodes específics. Aquest corrent prioritza la comprensió (verstehen) i els mètodes qualitatius per interpretar els significats de l'acció social.

Per articular aquests marcs, Kuhn introdueix la noció de paradigma com una estructura conceptual o model interpretatiu que una comunitat científica comparteix per observar la realitat, condicionant tant el disseny com la trajectòria de la recerca. Quan s'acumulen anomalies insolubles, es produeix una revolució científica: una crisi profunda que transforma la definició dels problemes d'estudi i els seus mètodes resolutius.

ESQUEMA Paradigmes de recerca en ciències socials Paradigmes socials Models d'interpretació científica Positivisme Realisme objectiu i mètodes quantitatius Postpositivisme Realisme crític i coneixement probable Interpretativisme Realitats múltiples i enfocament qualitatiu La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 4 DEFINICIÓ Un paradigma és el marc teòric i metodològic compartit per consens per una comunitat científica en una època determinada, el qual guia la selecció de problemes i la manera d'analitzar la realitat.

Paradigmes clàssics en la investigació social La investigació social s'ha estructurat històricament al voltant de tres paradigmes principals: Paradigma Concepció de la realitat (Ontologia/Epistemologia) Metodologia preferent Positivisme Realisme ingenu: la realitat és externa al subjecte i resulta totalment cognoscible de manera objectiva. Èmfasi pràcticament exclusiu en mètodes quantitatius. Postpositivisme Realisme crític: la realitat és externa, però només es pot conèixer de manera imperfecta i probable. Predomini dels mètodes quantitatius amb obertura a tècniques qualitatives.

Interpretativisme Constructivisme: la realitat cognoscible rau en el significat atribuït per les persones; existeixen múltiples realitats subjectives. Èmfasi en mètodes qualitatius d'aprofundiment. El postpositivisme sorgeix arran de la crisi del positivisme i assumeix que hi ha una realitat objectiva independent, però reconeix la nostra incapacitat per copsar-la íntegrament amb certesa absoluta. En canvi, l'interpretativisme sosté que en l'àmbit humà no hi ha una realitat unitària, sinó múltiples interpretacions subjectives; per exemple, la percepció subjectiva de la seguretat en un barri varia substancialment entre diferents ciutadans encara que les taxes policials siguin idèntiques.

COMPROVA-HO 3 Com concep la realitat el postpositivisme respecte al positivisme clàssic? IDEES CLAU El coneixement científic exigeix observació empírica replicable, rigor explicatiu, universalitat i objectivitat compartida. Popper substitueix la verificació pel falsacionisme: un enunciat només és científic si és refutable empíricament. El monisme metodològic imposa el mètode quantitatiu únic, mentre el pluralisme defensa vies específiques per a la comprensió dels fets socials. Kuhn defineix els paradigmes com a estructures consensuades que guien la recerca fins que una revolució científica els transforma.

El positivisme defensa el realisme total, el postpositivisme el realisme crític i l'interpretativisme les realitats múltiples basades en el significat. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 5 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En què es diferencia el criteri de veritat del positivisme lògic del defensat pel racionalisme crític? 5. Quina discrepància fonamental separa el monisme metodològic del pluralisme metodològic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin és el criteri de demarcació científica proposat per Karl Popper? 7. Quina posició ontològica caracteritza l'interpretativisme? 8.

Quin corrent metodològic defensa un únic mètode matemàtic i estadístic per a totes les ciències? 9. Com actua el mètode deductiu segons el racionalisme cartesià?

El consens unànime de la comunitat a) La formulació logicomatemàtica pura b) La verificació empírica acumulativa c) La refutabilitat empírica d'una hipòtesi d) Existeix una realitat única totalment mesurable a) Existeixen múltiples realitats basades en significats b) La realitat externa és completament inaccessible c) La realitat es redueix a lleis mecàniques d) Hermenèutica crítica a) Constructivisme social b) Monisme metodològic c) Pluralisme metodològic d) Avança dels fets observats cap a la formulació de lleis generals a) Rebutja les hipòtesis prèvies fins a recopilar totes les dades b) Subordina la deducció teòrica a l'enquesta estadística c) Parteix de lleis o teories generals cap a l'explicació de fenòmens particulars d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 6 2 El Procés de Recerca i Tipologies Metodològiques EN ACABAR SABRÀS Identificar les etapes necessàries en la planificació d'una recerca científica.

Distingir els objectius de recerca exploratòria, descriptiva, explicativa, comprensiva i avaluativa. Diferenciar les estratègies de complementació i triangulació metodològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Es pot esbrinar la causa d'un delicte sense haver mesurat abans com i quant es produeix? Les vuit etapes en el disseny d'una investigació Una investigació científica en ciències socials avança mitjançant una seqüència estructurada de fases interconnectades que garanteixen la solidesa dels resultats: COMPROVA-HO 11 Per què la fase d'exploració té un caràcter particular dins de la seqüència d'investigació?

Classificació de les recerques segons els objectius En funció de la seva finalitat analítica, els projectes de recerca criminològica s'agrupen en cinc categories principals: Recerques exploratòries: s'apliquen quan no es té un coneixement previ consolidat sobre un camp emergent i es vol identificar el context o les característiques generals. Utilitzen procediments eminentment inductius i tendeixen a ser qualitatives, com va succeir amb les primeres investigacions sobre perills i relacions a través d'Internet. Construcció de l'objecte d'estudi: formulació de la pregunta analítica inicial que estableix el rumb del treball.

1 Exploració: fase preliminar de lectures i contactes que serveix per orientar l'estudi (no s'integra com a apartat formal de l'informe final). 2 Marc teòric: articulació dels conceptes, teories i antecedents existents sobre el fenomen. 3 Model d'anàlisi: definició del sistema d'hipòtesis, conceptualització i operativització de variables. 4 Disseny d'anàlisi: determinació de la població d'estudi, àmbit territorial, selecció de la mostra i planificació tècnica. 5 Treball de camp: recollida efectiva de la informació mitjançant els instruments seleccionats. 6 Anàlisi de dades: tractament quantitatiu o qualitatiu de les dades recollides.

7 Conclusions: síntesi dels descobriments i resposta motivada a les preguntes d'investigació. 8 La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 7 Recerques descriptives: se centren a mesurar i quantificar la magnitud d'un fenomen social i els elements que l'envolten mitjançant valors numèrics. Són d'índole quantitativa. Recerques explicatives: busquen identificar relacions causals o d'associació entre diferents factors per explicar per què succeeix un fet. La recerca explicativa requereix necessàriament disposar abans d'una recerca descriptiva sòlida; no es pot explicar un mecanisme causal sense haver mesurat prèviament el fenomen.

Recerques comprensives: orientades a aprofundir en el sentit, la gènesi, les dinàmiques i els motius pels quals determinats individus o grups actuen com ho fan (com estudiar els processos mentals de delinqüents en determinats delictes com l'enverinament). No pretenen comptabilitzar o quantificar, sinó comprendre el significat subjacent. Recerques avaluatives: analitzen l'impacte i els resultats d'una intervenció o política social aplicada (per exemple, comprovar si obrir determinades activitats d'oci juvenil en un barri redueix o incrementa la delinqüència). Solen combinar tècniques quantitatives i qualitatives de manera mixta.

ERROR FREQÜENT Un error greu és pretendre desenvolupar una recerca causal o explicativa ometent la fase descriptiva. Sense descriure i mesurar amb precisió les dimensions del fenomen, és inviable contrastar la influència d'uns factors sobre uns altres. Enfocaments analítics i temporalitat La perspectiva amb què s'aborda l'estudi pot classificar-se des de dos grans eixos analítics: Quantitatiu vs. Qualitatiu: l'enfocament quantitatiu cerca la quantificació, la correlació causal i la representativitat estadística; el qualitatiu persegueix la comprensió de significats, processos i la significativitat no numèrica. Nomotètic vs.

Idiogràfic: l'enfocament nomotètic cerca lleis generals i regularitats universals, amb el perill de simplificar excessivament i perdre detall. L'enfocament idiogràfic s'orienta a l'estudi detallat i singular d'un cas únic, prioritzant l'empatia i la profunditat, però comporta el límit de no poder inferir resultats a altres poblacions. Pel que fa al disseny temporal, distingim: Estudis transversals (sincrònics): recullen les dades en un únic punt temporal fixat per comparar grups o situacions i analitzar l'efecte en aquell instant precís.

Estudis longitudinals (diacrònics): recullen dades en diferents moments històrics per seguir una mateixa cohort o subjectes i observar la seva evolució en el temps. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 8 PROCÉS Procés seqüencial del disseny d'una recerca Estratègies multimètode, tècniques i criteris de validesa Quan es combinen diverses metodologies, s'utilitzen dues estratègies diferenciades: Complementació: procediment seqüencial en què s'aplica primer un mètode i després l'altre, establint dependència funcional entre etapes.

Es pot començar amb un estudi qualitatiu exploratori per generar categories i continuar amb un de quantitatiu per extrapolar resultats; o començar amb un qüestionari quantitatiu (localitzar espais on hi ha por al campus) i aprofundir després amb entrevistes qualitatives sobre les raons d'aquest sentiment. Triangulació: aplicació simultània i concurrent de tècniques i fonts heterogènies sobre el mateix fenomen per contrastar resultats, validar troballes i enriquir l'anàlisi per acumulació. Les tècniques quantitatives inclouen sèries estadístiques o enquestes en la recollida, i l'anàlisi estadística en el tractament.

Les qualitatives aborden l'observació, entrevistes, grups de discussió i històries de vida per recollir dades, utilitzant l'anàlisi de contingut per processar-les. Per calibrar la qualitat de qualsevol investigació cal atendre a quatre dimensions de validesa: Tipus de validesa Objectiu d'avaluació Validesa interna Grau de solidesa de les relacions causals demostrades, verificant el control d'altres factors concurrents. Validesa externa Capacitat d'estendre i generalitzar els resultats a partir de la representativitat de la mostra. Validesa estadística Idoneïtat i correcció de les tècniques estadístiques i matemàtiques emprades.

Validesa de constructe Ajust rigorós entre els conceptes teòrics abstractes i les variables operatives dissenyades. Objecte d'estudi Formulació de la pregunta analítica inicial 1 Marc teòric Revisió teòrica després de la fase exploratòria 2 Model d'anàlisi Hipòtesis i operativització de variables 3 Disseny de camp Delimitació mostral i recollida de dades 4 Anàlisi i conclusions Tractament de dades i extracció de resultats 5 La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 9 COMPROVA-HO 12 Què diferencia la complementació metodològica de la triangulació? IDEES CLAU El procés d'investigació consta de vuit etapes que van des de la pregunta analítica fins a les conclusions finals.

La recerca explicativa exigeix sempre una recerca descriptiva prèvia que hagi mesurat el fenomen d'estudi. Els dissenys transversals capturen un moment temporal únic, mentre que els longitudinals fan el seguiment diacrònic de l'evolució. La complementació aplica mètodes de manera successiva; la triangulació combina fonts i mètodes de manera simultània. La validesa interna avalua la causalitat estricta, i la validesa externa determina la possibilitat de generalització. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En quina situació és imprescindible desenvolupar una recerca exploratòria? 14. Per què l'enfocament idiogràfic presenta limitacions inferencials en criminologia? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 15. Quin tipus d'investigació quantifica la presència d'un fenomen social sense analitzar relacions causals? 16. Quina validesa assegura que les relacions de causalitat identificades siguin sòlides i no es deguin a tercers factors? 17. Com s'anomena la combinació simultània de mètodes i fonts per verificar resultats? Recerca comprensiva a) Recerca formativa b) Recerca descriptiva c) Recerca explicativa d) Validesa externa a) Validesa estadística b) Validesa interna c) Validesa de constructe d) Triangulació concurrent a) Inducció analítica b) Complementació seqüencial c) Estratificació mostral d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 10 18.

Quina diferència temporal separa un estudi transversal d'un de longitudinal? 3 Construcció de l'Objecte d'Estudi i Marc Teòric EN ACABAR SABRÀS Formular preguntes analítiques que compleixin els criteris de claredat, viabilitat i pertinença. Aplicar el principi de ruptura epistemològica davant de situacions contraintuïtives o paradoxals. Identificar les fonts documentals i estadístiques oficials emprades en la disciplina criminològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què la intuïció i l'experiència diària no són suficients per explicar la delinqüència? Criteris de qualitat de la pregunta analítica inicial El disseny de la recerca arrenca formalment amb la construcció de l'objecte d'estudi.

Aquesta fase exigeix articular una pregunta analítica inicial, definir uns objectius generals i específics clars, i redactar una explicació ampliada que acoti conceptes, traci línies d'actuació i expliciti el coneixement nou que es vol aportar. Perquè la pregunta analítica inicial sigui eficaç ha de complir tres condicions ineludibles: Claredat: ha d'estar formulada amb precisió i recolzar-se en conceptes unívocs. Qualsevol persona ha de comprendre exactament què s'està preguntant, sense ambigüitats semàntiques.

Viabilitat: la investigació ha de ser abastable en funció del context, el pressupost, els recursos materials disponibles i els terminis d'execució fixats, rebaixant la formulació si és massa pretensiosa. Pertinença o rellevància: ha de ser relativament inèdita (aportar un coneixement útil que el sentit comú no respongui immediatament), ser valorativament neutral (exempta de judicis de caràcter moral, ètic, religiós o polític) i contrastable o falsable empíricament amb indicadors observables. Dimensió de la pregunta Preguntes de control Acció correctora Claredat Tothom n'entén el significat? Sabem definir cadascun dels conceptes que conté? Clarificar conceptes i utilitzar termes unívocs.

El transversal recull dades en un moment únic i el longitudinal fa seguiment en diversos períodes a) El transversal s'aplica exclusivament a mostres grans i el longitudinal a subjectes únics b) El transversal analitza causes passades i el longitudinal projecta escenaris futurs c) El transversal és qualitatiu i el longitudinal és quantitatiu d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 11 Dimensió de la pregunta Preguntes de control Acció correctora Viabilitat Està ben fitat el seu abast? És factible amb els mitjans i terminis disponibles? Rebaixar o acotar l'abast del plantejament inicial. Pertinença És inèdita? És neutral i lliure de judicis de valor?

Disposa d'indicadors observables? Eliminar biaixos valoratius i aprofundir en la contrastabilitat empírica. COMPROVA-HO 20 Quins són els tres requisits indispensables que ha de reunir una pregunta analítica inicial ben formulada? Classificació de les preguntes de recerca Les preguntes es classifiquen segons la seva intencionalitat final o segons la metodologia que adopten: Segons la seva finalitat: Descriptives: s'interessen per la freqüència o distribució dels fets (p. ex., quin tipus de comerç pateix més robatoris?). Explicatives: exploren incidències causals (p. ex., afecta l'enduriment de les penes a la reincidència delictiva?).

Comprensives: aprofundeixen en el desenvolupament de vivències i dinàmiques (p. ex., com és el procés d'entrada al tràfic de drogues i quina és la seva evolució?). Segons l'orientació metodològica: Quantitatives: busquen patrons numèrics comparatius (p. ex., és la delinqüència masculina més violenta que la femenina?). Qualitatives: indaguen en els significats personals i vivencials (p. ex., quina significació té per a un adolescent integrar-se en una banda llatina?, o com se senten els joves durant el temps d'internament en un centre de justícia juvenil?).

ERROR FREQÜENT Un error habitual en formular la pregunta d'investigació és incorporar judicis morals com «per què l'actitud immoral dels delinqüents destrueix la societat?». Les preguntes han de mantenir sempre una estricta neutralitat valorativa per ser científicament pertinents. La ruptura epistemològica i el marc teòric Abans de fixar les hipòtesis, cal establir una ruptura epistemològica. Aquest pas consisteix a trencar amb el sentit comú i els prejudicis de la vida quotidiana per construir una mirada científica objectiva. Això implica: Trencar tòpics: per exemple, revisar si el pitjor assetjament escolar el protagonitzen realment els nois.

La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 12 Explorar situacions contraintuïtives: per exemple, analitzar si la presó esdevé una escola de delinqüència en lloc d'un espai de rehabilitació. Observar fets paradoxals: preguntar-se per què hi ha una percepció més gran d'inseguretat ciutadana precisament entre aquells col·lectius amb menor risc objectiu de patir delictes. Aquesta ruptura s'apuntala durant la fase d'exploració, realitzant lectures exploratòries de teories pertinents i investigacions consolidades (revisant dades, indicadors i autors de referència) i entrevistes a persones expertes.

El procés culmina en la formalització del marc teòric, el qual articula dues dimensions: Fonts d'informació i sistemes de referència La construcció teòrica i empírica es nodreix de bases documentals especialitzades: Fonts bibliogràfiques: catàlegs universitaris consorciats (CSUC), Google Acadèmic, bases de dades científiques (CSIC-ISOC), el portal d'UNODC, recursos docents (e-Criminologia UAB), el directori d'UCI Libraries i el repositori de tesis doctorals Teseo. Per gestionar les referències s'utilitza programari especialitzat com Mendeley, Zotero, Refworks o Endnote.

Normativa de citació: la recerca criminològica segueix la normativa APA, aplicant la citació referencial dins del cos del text i detallant la citació bibliogràfica en l'apartat final de referències. Fonts estadístiques: organismes oficials de producció de dades comarcals, nacionals i internacionals, tals com IDESCAT, INE, EUROSTAT Crime and Criminal Justice, UNODC, Criminology Statistics i el portal de dades obertes del cos de Mossos d'Esquadra. COMPROVA-HO 21 Què significa establir una ruptura epistemològica en iniciar una investigació criminològica?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Tòpics socials Idees preconcebudes del sentit comú Fets paradoxals Discrepàncies entre percepció i dades Ruptura epistemològica en criminologia Pensament científic Construcció d'objectes neutrals i contrastables Hipòtesis fonamentades Formulacions teòriques lliures de biaix Problemàtica general: exposició de l'estat de la qüestió, sintetitzant els coneixements existents i contrastant diferents enfocaments analítics. 1 Problemàtica específica (marc teòric propi): explicitació de l'enfocament teòric triat, de la ruptura epistemològica efectuada, desenvolupament dels postulats i argumentari central, i delimitació del marc conceptual que guiarà les variables.

2 La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 13 IDEES CLAU La pregunta analítica ha de ser clara conceptualment, viable segons els recursos i pertinent científicament. La pertinença de la pregunta requereix neutralitat valorativa, caràcter inèdit i contrastabilitat empírica. La ruptura epistemològica trenca amb tòpics i opinions de sentit comú per adoptar una perspectiva científica. El marc teòric comprèn l'estat general de la qüestió i la problemàtica específica d'enfocament propi. La citació de fonts requereix l'estil APA i el suport de gestors bibliogràfics com Mendeley o Zotero. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22.

Per quina raó una recerca no pot basar-se en una pregunta com «s'haurien de castigar amb més duresa els infractors per motius de justícia moral»? 23. En què es divideix el marc teòric d'una recerca? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin requisit incompleix una pregunta de recerca redactada amb vocabulari confús o d'interpretació múltiple? 25. Quin és l'objectiu fonamental de la ruptura epistemològica en criminologia? 26. Quin organisme oficial proveeix dades estadístiques específiques sobre criminalitat a nivell de la Unió Europea? 27. Quin dels següents és un exemple de programari gestor de referències bibliogràfiques?

Claredat a) Viabilitat b) Pertinença c) Ruptura d) Rebutjar l'ús d'estadístiques policials oficials a) Abandonar el marc teòric per recollir dades immediatament b) Superar els tòpics i el sentit comú per adoptar un punt de vista científic c) Substituir les referències en format APA per altres sistemes d) CSIC-ISOC a) IDESCAT b) EUROSTAT Crime and Criminal Justice c) INE d) UNODC a) Teseo b) IDESCAT c) Zotero d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 14 4 Model d'Anàlisi, Hipòtesis i Operativització de Variables EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les classes d'hipòtesis segons el seu nivell descriptiu, comparatiu o causal.

Executar la seqüència completa d'operativització des del concepte teòric fins a la variable. Analitzar la funció de les variables moderadores, mediadores i el mecanisme de les relacions espúries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Com es pot mesurar amb precisió una idea abstracta com la pobresa o la sensació de seguretat? Naturalesa i tipologia de les hipòtesis En el marc dels dissenys quantitatius, l'instrument vertebrador del model d'anàlisi és la hipòtesi. Les hipòtesis són suposicions afirmadores o negatives, d'arrel provisional, formulades de manera que es puguin contrastar empíricament amb la realitat observada.

Atenent a la seva estructura relacional, es classifiquen en: Descriptiva simple: descriu la presència o característiques d'un fet fàctic concret (p. ex., la mara Salvatrucha actua exclusivament al Raval). Comparativa: analitza diferències en la manifestació d'un fenomen entre dos o més grups (p. ex., en el bullying entre nois s'exerceix més violència física que en el bullying entre noies). Evolutiva temporal: estableix la variació diacrònica d'un fenomen al llarg del temps (p. ex., en l'última dècada, els robatoris amb força a urbanitzacions s'han reduït). D'associació: postula la covariació o vincle mutu entre dues variables sense implicar causalitat (p.

ex., els delictes patrimonials estan associats als delictes contra les persones). De causalitat o dependència: postula una relació directe de causa-efecte entre factors (p. ex., un nivell d'estudis menor condiciona una major taxa delictiva). Explicativa o comprensiva: aprofundeix en el procés explicatiu intern d'aquesta relació (p. ex., assolir un nivell instructiu elevat fa que un individu respecti més la legalitat i per tant freni la seva conducta delictiva, fins i tot en situacions propícies). COMPROVA-HO 29 Quina distinció conceptual separa una hipòtesi d'associació d'una de causalitat?

El procés d'operativització de conceptes Els conceptes teòrics solen ser massa abstractes per mesurar-se de forma immediata. L'operativització és la seqüència metodològica que els transforma en variables registrades en el treball de camp: La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 15 EXEMPLE Per operativitzar el concepte teòric de qualitat de vida, es defineixen tres dimensions: Salut: avaluada mitjançant indicadors com la presència de malalties cròniques, graus de dependència funcional o capacitat física diària normal. Econòmica: mesurada a través del nivell d'ingressos nets i la situació ocupacional.

Relacional: concretada en indicadors d'estructura familiar, nombre de contactes freqüents o persones a les quals recórrer davant d'una urgència. Definició, tipologies i regles de categorització de variables Una variable és qualsevol qualitat o característica associada a persones o objectes susceptible de prendre valors diferents. Segons la seva naturalesa matemàtica, es classifiquen en: Variables qualitatives o categorials: els seus atributs o opcions s'expressen en categories no numèriques (p. ex., la variable Sexe amb les opcions Home/Dona). Variables quantitatives: les seves opcions adopten xifres numèriques dotades de sentit matemàtic computable.

Un indicador com la «percepció d'inseguretat veïnal» es formalitza en una variable operativa (p. ex., SEGURRBAR) mesurada amb escales com: 1 (Molt segur), 2 (Bastant segur), 3 (Bastant insegur) o 4 (Molt insegur), prenent com a unitat d'anàlisi les persones residents del barri. Perquè el sistema de categorització sigui vàlid, s'han de complir de forma estricta dues regles de categorització: Regla lògica Definició Error habitual que la trenca Exhaustivitat semàntica Totes les respostes possibles han d'estar contingudes en les categories ofertes. No incloure opcions alternatives rellevants o deixar buits d'opció.

Exclusivitat semàntica Cada resposta individual només pot ubicar-se de manera unívoca en una sola categoria. Posar com a opcions d'una mateixa variable «cristià, ortodox, protestant, musulmà i budista», ja que ortodox i protestant formen part del cristianisme. Delimitació del concepte teòric: definició abstracta del terme present a la hipòtesi. 1 Descomposició en dimensions: identificació de les facetes o components essencials del concepte abstracte. 2 Traducció en indicadors empírics: concreció d'elements directament observables per a cada dimensió.

3 Conversió en variables operatives: creació de l'instrument de mesura definitiu (com ítems o escales en una enquesta) per registrar les dades sobre el terreny. 4 La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 16 COMPROVA-HO 30 Per què una variable sobre creences religioses no pot incloure alhora les opcions «cristià», «catòlic» i «protestant»? Sistemes d'hipòtesis i models de relació entre variables Les hipòtesis no funcionen com a elements aïllats, sinó que es configuren en xarxes estructurals on diverses variables interactuen simultàniament: Diagrama de sistemes d'hipòtesis amb cadenes de variables interrelacionades.

En aquests entramats es poden constatar diferents configuracions d'influència entre una variable antecedent o independent ( ) i una variable de resultat o dependent ( ): Esquema dels tipus de relacions causals, espúries, mediadores i moderadores. Covariació: simple variació conjunta entre i sense causalitat provada. X Y X Y La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 17 Relació causal directa: la variació de determina de forma unívoca canvis en . Relació espúria: associació aparent entre i que en realitat és causada per una tercera variable oculta ( ) que actua directament sobre totes dues; si es controla , la correlació entre i s'esvaeix.

Variable mediadora: la variable fa de pont o mecanisme d'enllaç necessari en la seqüència temporal i funcional ( ). Variable moderadora: la variable altera la intensitat, el signe o la força amb què influeix sobre . COMPROVA-HO 31 Com opera una variable mediadora en contraposició a una variable moderadora?

PROCÉS Passos del procés d'operativització de conceptes 1 Concepte teòric Terme abstracte formulat a la hipòtesi 2 Dimensions Subdivisions o facetes analítiques del concepte 3 Indicadors Elements empíricament observables i concrets 4 Variables operatives Categories i escales de mesura al camp IDEES CLAU Les hipòtesis són proposicions empíricament contrastables que descriuen, comparen o relacionen factors. L'operativització descompon conceptes teòrics en dimensions, indicadors observables i variables operatives. Les variables qualitatives expressen atributs o categories; les quantitatives prenen valors numèrics.

Les categories d'una variable han de complir inexcusablement l'exhaustivitat i l'exclusivitat semàntica. Una relació espúria sorgeix quan una variable oculta Z genera una associació enganyosa entre dues variables independents. Les variables mediadores canalitzen l'efecte causal; les moderadores en graduen o n'alteren la intensitat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. Quins són els quatre passos necessaris per operativitzar un concepte abstracte com la delinqüència juvenil? 33. Com es pot detectar empíricament l'existència d'una relació espúria entre dues variables? X Y X Y Z Z X Y Z X Z Y Z X Y La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 18 Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 34. Quina regla de categorització es vulnera quan un subjecte pot encaixar en més d'una categoria alhora? 35. Com s'anomena la variable que transmet l'efecte causal actuant de pas intermedi entre la variable antecedent i la dependent? 36. Quin tipus d'hipòtesi és: «El nombre de furts ha disminuït a les zones comercials durant els darrers cinc anys»? 37. Quina funció compleix una variable moderadora en un model analític? 5 Camp d'Anàlisi, Dissenys Experimentals, Teoria del Mostreig i Deontologia EN ACABAR SABRÀS Distingir les propietats dels dissenys experimentals, quasiexperimentals i preexperimentals.

Calcular la mida de la mostra per a poblacions finites i infinites aplicant la fórmula corresponent. Aplicar els principis deontològics de consentiment informat, confidencialitat i no-perjudici a supòsits pràctics. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 38 Per què cal demanar el consentiment si una recerca només implica observar conductes al carrer?

Consistència teòrica a) Exclusivitat semàntica b) Idoneïtat mostral c) Exhaustivitat semàntica d) Variable moderadora a) Variable de control b) Variable mediadora c) Variable espúria d) Hipòtesi causal a) Hipòtesi descriptiva simple b) Hipòtesi comparativa c) Hipòtesi evolutiva temporal d) Modifica la força o la intensitat de la relació existent a) Genera una relació espúria inexistent b) Anul·la completament la relació entre les dues variables c) Converteix les variables quantitatives en qualitatives d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 19 Delimitació del camp d'anàlisi i orientacions analítiques La definició del camp d'anàlisi implica delimitar de manera unívoca l'univers d'estudi.

Això exigeix establir criteris clars d'inclusió i exclusió, variables filtre i fitar l'abast en dos eixos fonamentals: la delimitació espacial (ciutats, barris o països) i la delimitació temporal (disseny transversal d'un sol tall o disseny longitudinal en diversos punts ). Les unitats d'anàlisi poden consistir en individus, col·lectius (grups, entitats, institucions), territoris o documents (sentències, cartes o articles).

Els mètodes quantitatius i qualitatius presenten contrastos estructurals evidents en la seva orientació analítica: Dimensió analítica Mètodes quantitatius Mètodes qualitatius Objectius de recerca Orientats a la mesura i al contrast estadístic d'hipòtesis (enfocament extensiu). Pertinents davant de fenòmens de difícil mesura per copsar el punt de vista dels subjectes (enfocament intensiu). Llenguatge Numèric i formalitzat. Narratiu i discursiu. Dinàmica teoria- empírica Seqüencial i purament deductiva. Interactiva i circular (deducció-inducció constant). Conceptualització Conceptes operatius amb hipòtesis prèvies descriptives o relacionals.

Conceptes significatius, hipòtesis comprensives i preguntes obertes. Proximitat objecte- subjecte Màxima distància i neutralitat asèptica. Major proximitat, empatia i comprensió directa. Mostra Representativitat estadística basada en l'aleatorització. Casos rellevants seleccionats segons idoneïtat informativa. COMPROVA-HO 39 Quina diferència fonamental separa la dinàmica teoria-empírica dels mètodes quantitatius respecte dels qualitatius?

Dissenys experimentals i grau de control La recerca causal sovint recorre a dissenys amb manipulació de condicions i comparació de grups, distingint-se segons el grau de control metodològic: Dissenys experimentals: disposen d'un grup experimental i un grup de control plenament equivalent format per assignació aleatòria. Poden adoptar la modalitat amb mesura prèvia i posterior ( ) o només posttest ( ). Dissenys quasiexperimentals: compten amb grup de control, però aquest no és equivalent en haver-se constituït sense aleatorietat. Presenten opcions amb pretest-posttest ( ) o únicament posttest ( ).

Dissenys preexperimentals: manquen totalment de grup de control, fet que impedeix descartar explicacions alternatives. Es limiten a avaluar un sol grup amb pretest i posttest ( ) o T 1 T 1 T 2 T 3 O XO /O 1 2 3 O 4 XO / 1 O 2 OXO/O O XO/ O OXO La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 20 únicament amb posttest després de la intervenció ( ). ERROR FREQÜENT Un error greu és considerar que qualsevol disseny amb dos grups és un experiment autèntic. Si els subjectes del grup experimental i de control no s'han distribuït mitjançant procediments d'assignació purament aleatòria, el disseny és quasiexperimental.

Fonaments del mostreig estadístic i càlcul mostral Mentre la recerca qualitativa empra un mostreig intencional o estratègic guiat per la idoneïtat de casos i finalitzat per saturació socioestructural i informativa, la recerca quantitativa empra un mostreig estadístic probabilístic. Aquest exigeix tres requisits fonamentals: Els elements tècnics que configuren el càlcul mostral són: la mida de la població ( ), el nivell de confiança ( o , on un 95 % equival a i un 95,5 % a ), la variància poblacional ( o ), el marge d'error tolerat ( ) i la mida final de la mostra calculada ( ). Si la variància és desconeguda, s'adopta la màxima variabilitat teòrica possible fixant i (o ).

DEFINICIÓ El marge d'error ( ) és el grau de distorsió o variació que l'investigador accepta assumir respecte als paràmetres reals de la població. En estudis socials sol situar-se entre el 3 % i el 5 % (expressat en base 1 com a 0,03 o 0,05). Fórmules segons la mida de la població: Per a població finita (comptable i quantificable): Per a població infinita (incomptable o superior a 100.000 individus): XO Totes les unitats de la mostra han de formar part estricta de l'univers o població de referència. 1 La mida de la mostra depèn de la mida de la població, de la seva dispersió interna i de l'error màxim tolerat.

2 L'extracció de les unitats mostrals s'ha de fer obligatòriament mitjançant un procediment aleatori. 3 N z σ z = 1,96 z = 2 P × Q s2 e n P = 0,5 Q = 0,5 50/50 e n = (N 1)e + z × P × Q 2 2 z × P × Q × N 2 n = e2 z × P × Q 2 La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 21 Gràfics de distribució normal i àrees percentuals sota la corba segons intervals de confiança. Els intervals de confiança de la distribució normal reflecteixen que a li correspon el 68,3 % de l'àrea; a el 95,5 %, i a el 99,7 % de l'espai poblacional. Els mètodes d'extracció probabilística inclouen: Aleatori simple: selecció aleatòria pura de les unitats.

Aleatori sistemàtic: aplicació d'un coeficient d'elevació constant determinat per la ràtio . Aleatori estratificat: segmentació de la població en estrats segons variables clau aplicant les proporcions reals a la mostra mitjançant la fórmula . Aleatori per conglomerats: selecció aleatòria de grups o unitats agregades naturals (com illes d'habitatges o escoles) i posterior anàlisi de les seves unitats internes. μ ± σ μ ± 2σ μ ± 3σ Ce = n N n = i × N N i n La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 22 Esquema del mostreig aleatori estratificat representant les proporcions mostrals de cada estrat.

COMPROVA-HO 40 Quins valors s'atribueixen a la variància P i Q quan no es disposa d'estudis previs que en determinin la dispersió? Principis deontològics i textos reguladors La investigació amb éssers humans i fenòmens delictius està supeditada a normes ètiques obligatòries articulades al voltant de tres eixos: Consentiment informat: acte totalment voluntari i reversible en qualsevol instant. La persona ha de conèixer els objectius generals i els riscos potencials, evitant qualsevol mena d'engany o frau.

Confidencialitat: deure de custòdia absoluta i anonimització estricta de la informació i dades personals recollides (sota el marc de la normativa de protecció de dades personals), llevat d'excepcions legals taxades. No-perjudici: compromís de prevenir qualsevol patiment innecessari físic o psicològic, actuant sempre sota el criteri d'aconseguir el màxim benefici social amb el mínim risc personal per als informants. Aquests principis es van originar arran de textos històrics de referència com el Codi de Nuremberg (1947) i l'Informe Belmont (1979).

En el context professional actual, s'apliquen a través dels codis deontològics de la British Society of Criminology, de la Sociedad Española de Investigación Criminológica i el Codi de bones pràctiques en la recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 23 COMPROVA-HO 41 Quina obligació té l'equip investigador si durant un experiment que provoca estrès els subjectes comencen a manifestar un fort malestar psicològic? ESQUEMA Classificació dels dissenys segons el control experimental IDEES CLAU L'univers es defineix mitjançant criteris espacials, temporals i filtres d'inclusió o exclusió.

El disseny experimental es diferencia del quasiexperimental per l'assignació aleatòria dels grups de control equivalents. El mostreig qualitatiu finalitza per saturació informativa, mentre que el quantitatiu exigeix representativitat estadística i aleatorietat. El càlcul mostral depèn de la mida poblacional, el nivell de confiança, la variància i el marge d'error tolerat. La deontologia es fonamenta en el consentiment informat reversible, la confidencialitat estricta i el principi de no-perjudici. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 42. Com influeix que una població sigui superior a 100.000 individus en el càlcul de la mida mostral? 43.

En quina circumstància metodològica es decideix aturar la recollida de dades en un mostreig intencional qualitatiu? Dissenys de contrast Avaluació d'efectes causals Experimentals Grup de control equivalent amb aleatorització Quasiexperimentals Grup de control sense assignació aleatòria Preexperimentals Absència de grup de control La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 24 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 44. Quina característica distingeix de manera essencial un disseny experimental pur d'un quasiexperimental? 45. Quin valor pren habitualment el nivell de confiança z quan es fixa una seguretat estadística del 95 %? 46.

Quin tipus de mostreig divideix prèviament la població segons variables rellevants i reprodueix les seves quotes percentuals? 47. Quin document històric promulgat el 1947 va establir les bases internacionals del consentiment informat? 6 Resum per repassar Epistemologia i mètode científic Concepte Què és Coneixement científic Coneixement empíric replicable, rigorós, objectiu i universal que complementa la reflexió teòrica mitjançant la contrastació. Falsacionisme (Popper) Criteri de demarcació segons el qual una teoria és científica només si és refutable empíricament, assumint que tota certesa és provisional.

Monisme metodològic Postura d'arrel positivista que defensa un únic mètode fisicomatemàtic i quantitatiu per a totes les branques científiques. Pluralisme metodològic Enfocament hermenèutic que reivindica mètodes específics orientats a la comprensió del significat humà (verstehen).

L'aplicació d'anàlisis narratives a) La presència d'un únic grup d'anàlisi b) L'assignació aleatòria dels participants als grups c) La realització de mesures pretest d) 0,05 a) 1,96 b) 0,50 c) 2,58 d) Mostreig aleatori simple a) Mostreig aleatori sistemàtic b) Mostreig per conglomerats c) Mostreig aleatori estratificat d) Declaració de Ginebra a) Codi de Nuremberg b) Informe Belmont c) Protocol de Kyoto d) La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 25 Concepte Què és Paradigma (Kuhn) Model o estructura conceptual compartida per consens per la comunitat científica que guia les investigacions fins a una revolució científica.

Postpositivisme Realisme crític que accepta l'existència d'una realitat exterior independent, però assumeix que només es pot conèixer de manera imperfecta i probable. Interpretativisme Corrent subjectivista que postula que la realitat social està formada per múltiples significats atribuïts pels mateixos individus. Dissenys de recerca i tipologies Concepte Què és Recerca exploratòria Estudi inductiu inicial d'un camp emergent o poc conegut per delimitar el seu context i variables bàsiques. Recerca descriptiva Investigació quantitativa dirigida a mesurar la magnitud i característiques d'un fenomen social.

Recerca explicativa Estudi quantitatiu que identifica relacions de causalitat entre factors, el qual requereix disposar d'una descripció prèvia. Recerca comprensiva Anàlisi qualitativa orientada a entendre la gènesi, processos mentals i significats de l'acció dels subjectes. Recerca avaluativa Investigació generalment mixta aplicada a mesurar els efectes i l'impacte d'una intervenció o política pública concreta. Disseny transversal Disseny sincrònic que recull les dades en un sol punt temporal per comparar grups en un moment precís. Disseny longitudinal Disseny diacrònic que monitora els mateixos subjectes o cohorts al llarg de diferents moments temporals.

Triangulació concurrent Ús simultani de mètodes i fonts heterogènies per contrastar i validar els mateixos resultats analítics. Validesa interna Grau de certesa que la relació causa-efecte identificada és real i no està distorsionada per terceres variables. Validesa externa Capacitat d'estendre i generalitzar els resultats de la mostra cap a la població de referència. Hipòtesis, variables i relacions causals Concepte Què és Ruptura epistemològica Procés de distanciament conscient dels prejudicis del sentit comú i els tòpics socials per formular problemes científics neutrals.

La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 26 Concepte Què és Operativització Traducció gradual d'un concepte teòric abstracte en dimensions, indicadors observables i variables de mesura. Exhaustivitat semàntica Regla de categorització que exigeix que el sistema de respostes reculli totes les opcions empíriques possibles. Exclusivitat semàntica Regla que garanteix que cada valor registrat pertanyi de manera unívoca a una sola categoria sense solapaments. Relació espúria Vincle aparent entre dues variables provocat per una tercera variable antecedent comuna que les causa totes dues.

Variable mediadora Factor intermedi que connecta funcionalment la variable independent amb la dependent transmetent-ne l'efecte. Variable moderadora Variable que condiciona o altera la intensitat o el signe de la relació existent entre dues altres variables. Experimentació, mostreig i deontologia Concepte Què és Disseny experimental Disseny d'investigació que garanteix l'equivalència inicial mitjançant l'assignació aleatòria entre grup experimental i de control. Disseny quasiexperimental Disseny que compara un grup tractat amb un grup de control no equivalent format sense procediments d'aleatorització.

Disseny preexperimental Disseny sense grup de control que avalua un sol col·lectiu abans o després d'una intervenció. Mostreig aleatori estratificat Procediment probabilístic que subdivideix la població en estrats segons variables clau i replica les seves quotes a la mostra. Saturació informativa Criteri de cessament del mostreig qualitatiu que s'assoleix quan les entrevistes noves ja no aporten informació inèdita. Consentiment informat Decisió plenament voluntària, documentada i reversible d'un participant assabentat dels objectius i riscos de l'estudi. No-perjudici Deure ètic prioritari d'evitar danys físics o psicològics innecessaris als subjectes participants en una investigació.

Evolució històrica de les normes deontològiques Data Fet 1947 Codi de Nuremberg: primer text internacional que fixa el consentiment voluntari obligatori en la investigació amb humans. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 27 Data Fet 1979 Informe Belmont: consagra els principis de respecte a les persones, beneficència i justícia en la recerca. 2013 Codi de bones pràctiques en la recerca de la UAB: marc regulador de la integritat científica i la protecció de dades a la universitat. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 28 Solucions de les preguntes de repàs 1.

No; des del racionalisme crític de Popper, les conclusions científiques són provisionals i es mantenen vàlides només mentre no siguin refutades per noves proves. 2. El coneixement científic no substitueix la reflexió filosòfica, sinó que la complementa aportant mecanismes per contrastar empíricament les hipòtesis i deduir conclusions més enllà del pla teòric. 3. Mentre el positivisme considera que la realitat externa és plenament cognoscible, el postpositivisme adopta un realisme crític segons el qual la realitat existeix externament però només es pot conèixer de manera imperfecta i probable. 4.

El positivisme lògic cerca la verificació empírica de les teories, mentre que el racionalisme crític descarta la verificació absoluta i utilitza la refutabilitat empírica com a criteri de demarcació científica. 5. El monisme defensa un mètode universal quantitatiu basat en el model fisicomatemàtic, mentre que el pluralisme planteja que l'acció social requereix mètodes hermenèutics orientats a la comprensió del significat humà. 6. d) La refutabilitat empírica d'una hipòtesi. Popper sosté que una teoria és científica només si és falsable, és a dir, si és possible concebre proves empíriques que puguin contradir-la. 7. b) Existeixen múltiples realitats basades en significats.

L'interpretativisme assumeix que no hi ha una realitat única en el món humà, sinó múltiples realitats lligades al significat que els individus li atribueixen. 8. c) Monisme metodològic. El monisme metodològic, propi del positivisme, planteja una sola pauta metodològica extensiva basada en la quantificació estadística. 9. d) Parteix de lleis o teories generals cap a l'explicació de fenòmens particulars. El deductivisme va de la llei al fenomen o de la teoria general a l'observació concreta. 10. No; la recerca explicativa depèn de la descriptiva, ja que primer cal quantificar i descriure el fenomen abans de poder atribuir-li relacions causals. 11.

Perquè tot i ser indispensable per calibrar la viabilitat de l'estudi i ajustar la pregunta inicial, no es redacta formalment com un capítol de l'informe científic final. 12. La complementació és un procés seqüencial on un mètode precedeix i nodreix l'altre, mentre que la triangulació és concurrent i aplica diferents tècniques simultàniament per validar i contrastar dades. 13. Quan s'afronta un àmbit d'estudi nou o desconegut, sobre el qual no existeixen coneixements teòrics ni empírics consolidats, adoptant un enfocament inductiu. 14.

Perquè se centra de manera aprofundida en la singularitat i idiosincràsia d'un cas específic, fet que impedeix generalitzar les seves conclusions al conjunt de la població. 15. c) Recerca descriptiva. La recerca descriptiva mesura i assigna magnituds numèriques a un fenomen social existent sense determinar relacions de causa i efecte. 16. c) Validesa interna. La validesa interna examina si la relació causa-efecte és real i si s'han controlat de forma adequada les variables estranyes o de confusió. 17. a) Triangulació concurrent. La triangulació aplica en paral·lel múltiples mètodes i fonts per contrastar dades i confirmar conclusions. 18.

a) El transversal recull dades en un moment únic i el longitudinal fa seguiment en diversos períodes. El disseny transversal o sincrònic fa la presa de dades en un instant precís, mentre el longitudinal o diacrònic segueix els subjectes al llarg del temps. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 29 19. Perquè el sentit comú està ple de tòpics i biaixos morals; la ciència exigeix una ruptura epistemològica per analitzar dades observables de manera sistemàtica i neutral. 20. Ha de posseir claredat conceptual amb termes unívocs, ser viable segons els mitjans i terminis disponibles, i ser pertinent (inèdita, valorativament neutral i contrastable empíricament). 21.

Significa allunyar-se conscientment del sentit comú, desmuntar tòpics socials, analitzar fenòmens paradoxals i situacions contraintuïtives per adoptar una mirada estrictament científica. 22. Perquè vulnera el requisit de neutralitat valorativa en contenir un judici de valor moral que no és mesurable ni contrastable empíricament. 23. Es divideix en la problemàtica general (l'estat de la qüestió basat en teories i estudis previs) i la problemàtica específica (l'enfocament propi, postulats i marc conceptual triat per la investigació). 24. a) Claredat. El criteri de claredat exigeix conceptes unívocs i una formulació precisa perquè tothom n'entengui el significat. 25.

c) Superar els tòpics i el sentit comú per adoptar un punt de vista científic. La ruptura epistemològica trenca amb els prejudicis quotidians, explorant paradoxes i situacions contraintuïtives. 26. c) EUROSTAT Crime and Criminal Justice. EUROSTAT gestiona les estadístiques europees relatives a criminalitat i justícia penal. 27. d) Zotero. Zotero i Mendeley són programes destinats a la gestió automatitzada de referències bibliogràfiques. 28. A través de l'operativització, un mètode que divideix el concepte en dimensions observables i aquestes en indicadors empírics registrats amb variables concretes. 29.

La hipòtesi d'associació planteja una covariació o vincle paral·lel entre dues variables sense subordinació, mentre que la de causalitat estableix que una variable n'origina o en condiciona directament una altra. 30. Perquè vulneraria la regla d'exclusivitat semàntica: les categories no serien mútuament excloents, atès que un subjecte catòlic o protestant quedaria simultàniament ubicat dins de la categoria de cristià. 31. La mediadora representa la baula intermèdia per on transita l'efecte causal de la variable antecedent cap a la dependent, mentre que la moderadora actua externament modificant la intensitat o direcció d'aquest vincle. 32.

Delimitar el concepte teòric, descompondre'l en dimensions constituents, identificar els seus indicadors observables i formalitzar-los en variables operatives de registre. 33. Introduint a l'anàlisi la tercera variable Z que s'intueix causal; si la relació prèvia entre X i Y desapareix en controlar Z, la relació inicial era espúria. 34. b) Exclusivitat semàntica. L'exclusivitat semàntica exigeix que cada opció sigui mútuament excloent i cap dada pugui classificar-se en dues categories diferents alhora. 35. c) Variable mediadora. La variable mediadora és aquella que actua com a baula o canal transmissor de l'impacte entre la variable independent i la dependent. 36.

d) Hipòtesi evolutiva temporal. És evolutiva temporal perquè planteja com varia la magnitud del fenomen delictiu al llarg d'un període de temps determinat. 37. a) Modifica la força o la intensitat de la relació existent. La variable moderadora influeix sobre la relació modulant la seva intensitat o direcció. 38. Perquè els principis deontològics exigeixen respectar la privadesa, l'anonimat i evitar riscos personals, establint garanties ètiques fins i tot en l'observació oberta. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 30 39.

En la via quantitativa la dinàmica és seqüencial i estrictament deductiva des de la teoria prèvia, mentre que en la qualitativa és interactiva, combinant deducció i inducció constantment sobre el camp. 40. S'assumeix la hipòtesi de màxima variància fixant P = 0,5 i Q = 0,5 (o 50 % cadascun) per garantir que la mostra sigui prou robusta davant qualsevol distribució. 41. En aplicació del principi de no-perjudici i de voluntarietat reversible, cal suspendre immediatament l'experiment per protegir la integritat psicològica dels participants i evitar danys innecessaris. 42.

Es tracta metodològicament com una població infinita, aplicant una fórmula simplificada que prescindeix de la variable N del cens. 43. Quan s'arriba al punt de saturació socioestructural i informativa, és a dir, quan entrevistes addicionals ja no aporten nous continguts o interpretacions significatives. 44. c) L'assignació aleatòria dels participants als grups. El disseny experimental garanteix l'equivalència inicial mitjançant l'assignació aleatòria, mecanisme absent en el quasiexperimental. 45. b) 1,96. Per a un interval de confiança del 95 %, el valor crític associat a la distribució normal és z = 1,96. 46. d) Mostreig aleatori estratificat.

El mostreig estratificat divideix la població en subgrups o estrats homogenis segons trets clau i hi selecciona proporcionalment la mostra. 47. b) Codi de Nuremberg. El Codi de Nuremberg de 1947 va establir els principis ètics pioners sobre la necessitat del consentiment voluntari en la investigació. La Recerca Científica en Criminologia: Apunts i Resum 31