Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Història Econòmica Mundial (UAB): Segona Revolució Industrial, industrialització alemanya, patró or, divises i Nou Imperialisme (1870-1914).

APREN.AI Índex 1 La Segona Revolució Industrial i l'economia internacional Transformacions tecnològiques i integració econòmica Canvis en el model productiu, l'empresa i la societat 2 El model d'industrialització alemany D'un territori fragmentat a la unificació econòmica Evolució agrària i pilars de la indústria pesant El model institucional: gran banca, educació i l'Estat de Bismarck 3 El sistema monetari internacional: el patró or i el mercat de divises Fonaments i expansió del patró or Mecanismes d'ajust i mercat de divises 4 L'era de l'imperi i el Nou Imperialisme (1870-1914) Causes econòmiques i modalitats d'expansió colonial La Pax Britannica, el Canal de Suez i les tensions imperialistes 5 Resum per repassar Segona Revolució Industrial i capitalisme monopolista Model d'industrialització alemany Patró or i Nou Imperialisme Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 1 1 La Segona Revolució Industrial i l'economia internacional EN ACABAR SABRÀS Identificar les noves fonts energètiques i mitjans de comunicació de la Segona Revolució Industrial. Explicar la relació entre la caiguda dels costos de transport i la convergència de preus. Distingir les característiques del trust i del càrtel en el context del capitalisme monopolista.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com pot un descens en el cost del transport marítim fer que el pa o la roba costin pràcticament el mateix a ports de continents diferents? Transformacions tecnològiques i integració econòmica Durant l'últim terç del segle XIX es va consolidar una profunda transformació en l'economia internacional. A partir de 1870, el mercat de producció va donar pas a una etapa caracteritzada per la circulació massiva de capitals i grans corrents migratoris internacionals. Aquest dinamisme va estar estretament vinculat a la reducció dràstica dels costos en el transport marítim, que va permetre mobilitzar mercaderies i persones a preus substancialment inferiors.

En aquest context va arrencar la Segona Revolució Industrial, que va introduir una nova matriu energètica basada en l'ús de combustibles fòssils com el gas i el petroli, sumats a l'electricitat. De manera paral·lela, la infraestructura comunicativa va experimentar un salt qualitatiu amb el desplegament del telègraf, la ràdio i el telèfon, facilitant una coordinació sense precedents entre mercats distants. Aquest impuls tecnològic va alterar l'equilibri global generant dos moviments oposats: Convergència de preus i factors: Els preus de béns manufacturats com els teixits tendien a igualar-se a escala internacional.

Al mateix temps, el cost dels inputs i factors productius va mostrar una tendència a convergir arreu del món. Divergència econòmica: Els països d'industrialització tardana o late comers van adoptar procediments propis, mentre que regions no industrialitzades, com els països africans, van patir un empobriment relatiu creixent. COMPROVA-HO 2 Quina relació va existir entre el transport marítim i la convergència de preus a partir de 1870? Canvis en el model productiu, l'empresa i la societat Les relacions de producció es van redefinir sota la lògica capitalista: els treballadors autònoms tradicionals van passar a convertir-se en treballadors assalariats contractats directament per empresaris.

Aquest fenomen va donar lloc a l'expansió del proletariat modern o industrial, una classe Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 2 social que va arribar a concentrar més del 50% de la població. Davant d'aquesta nova realitat social, van aparèixer iniciatives per establir un estat benefactor orientat a mantenir la pau social. Aquests estats van començar a intervenir i regular l'economia, supervisant els nivells salarials, instaurant assegurances socials i intentant regular el mercat laboral, fins i tot mitjançant límits a l'entrada de població immigrant.

DEFINICIÓ El capitalisme financer i monopolista és el model econòmic caracteritzat pel domini de grans societats anònimes i holdings, la cerca de l'Escala Mínima Eficient (EME) davant productes complexos i l'aparició de concentracions empresarials per gestionar o eliminar la competència en el mercat. L'organització empresarial es va transformar amb l'aparició de grans corporacions multinacionals.

La creació de valor afegit i la complexitat dels processos productius van exigir gestionar la rendibilitat a partir de l'Escala Mínima Eficient (EME), impulsant dues estructures organitzatives principals: Model d'agrupació Finalitat principal Mecanisme d'actuació Trust Concentració tècnica i operativa Agrupació integral dels processos productius sota una mateixa gestió. Càrtel Control comercial del mercat Acords entre empreses independents per eliminar la competència directa.

ERROR FREQÜENT Confondre trust i càrtel és una errada habitual: el trust fusiona o agrupa directament els processos de fabricació, mentre que el càrtel manté les empreses formalment independents però elimina la competència fixant preus o quotes. COMPROVA-HO 3 Per què la cerca de l'Escala Mínima Eficient va impulsar l'aparició de monopolis i concentracions? Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 3 ESQUEMA Estructures del nou capitalisme monopolista IDEES CLAU A partir de 1870 la davallada dels costos de transport i la mobilitat de capitals van impulsar la convergència de preus.

La Segona Revolució Industrial va emprar el gas, el petroli i l'electricitat com a fonts d'energia, juntament amb el telègraf, la ràdio i el telèfon. El proletariat industrial va arribar a superar el 50% de la població, propiciant les primeres regulacions de l'estat benefactor. La recerca de l'Escala Mínima Eficient va promoure estructures corporatives com els trusts i els càrtels. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quines diferències energètiques i de comunicació defineixen la Segona Revolució Industrial enfront de l'etapa anterior? 5. Quins dos fenòmens oposats es van donar a escala mundial respecte a preus i desenvolupament econòmic? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 6. Quin paper va tenir el transport marítim a partir de l'any 1870? Capitalisme concentrat Noves fórmules davant l'Escala Mínima Eficient Trust Agrupació directa de processos productius Càrtel Acord d'empreses per eliminar competència Holdings Grans corporacions multinacionals Impedir la circulació exterior de capitals a) Frenar els fluxos migratoris internacionals b) Abaratir el trasllat de mercaderies i persones c) Substituir definitivament el transport per ferrocarril d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 4 7. Quina característica distingeix estructuralment un trust d'un càrtel? 8.

Quin percentatge aproximat va assolir el proletariat industrial en l'estructura social descrita? 9. Quin va ser un dels objectius inicials de l'estat benefactor en aquest període? 2 El model d'industrialització alemany EN ACABAR SABRÀS Descriure el paper del carbó, el ferrocarril i el Zollverein en la unificació alemanya. Analitzar les tres fases del desenvolupament agrari alemany entre 1810 i 1914. Diferenciar les característiques de l'estat benefactor alemany respecte a l'estat del benestar universal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què calia crear una unió duanera abans que els estats alemanys poguessin unificar-se en un sol país polític?

D'un territori fragmentat a la unificació econòmica A principis del segle XIX, Alemanya es trobava dividida en múltiples estats sobirans, cadascun amb lleis, polítiques i monedes pròpies, configurant un mercat interior molt desfavorable. La superació d'aquest obstacle es va articular al voltant del lideratge de Prússia, que va combinar la industrialització amb la unificació política. Aquest procés va requerir una sèrie de reformes estructurals decisives: Abolició del règim feudal: Es va privatitzar la terra, establint les bases d'un mercat agrícola lliure.

Impuls miner: Cap a 1830 va començar l'explotació sistemàtica de mines de carbó amb el suport financer de capital francès, en un mercat on Anglaterra era el referent hegemònic.

El càrtel només existeix en el sector agrari a) El trust agrupa processos productius directes b) El càrtel fusiona totalment la propietat empresarial c) El trust té prohibit operar a escala multinacional d) Al voltant d'un terç censal a) La totalitat dels assalariats rurals b) Més del 50% de la població c) Menys del 10% de la societat d) Eliminar els impostos als grans holdings a) Garantir la pau social regulant salaris b) Prohibir la contractació de mà d'obra assalariada c) Fomentar l'arribada incontrolada d'immigrants d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 5 Xarxa de ferrocarrils i unió duanera: La necessitat de transportar el carbó va estimular el ferrocarril i va forçar la creació d'una zona de lliure comerç: el Zollverein.

La integració comercial a través de la unió duanera va anticipar la unificació política de l'Imperi (1871- 1918), donant pas a un espai unificat amb lleis úniques i una sola moneda. El creixement demogràfic es va veure afavorit per l'augment de la natalitat vinculat a la llibertat de matrimoni.

PROCÉS Procés d'unificació econòmica alemanya 1 Fragmentació inicial Estats dispersos amb lleis i monedes pròpies 2 Abolició feudal i mines Privatització de terra i extracció de carbó 3 Zollverein i tren Unió duanera i xarxa ferroviària de transport 4 Imperi unificat (1871) Moneda única, lleis comunes i mercat nacional COMPROVA-HO 11 Quin paper va exercir el Zollverein abans de la proclamació de l'Imperi Alemany el 1871?

Evolució agrària i pilars de la indústria pesant El sector agrícola alemany va travessar tres fases fonamentals en el seu desenvolupament: Mentre que el Regne Unit havia liderat la indústria lleugera, Alemanya es va especialitzar en la indústria pesant de béns d'equip, altament intensiva en capital. El ferrocarril i la construcció naval van actuar com a motors d'arrossegament. Durant la segona fase industrial (1880-1914), el creixement es va recolzar en quatre sectors essencials: la química, l'electricitat, l'automoció i el comerç.

Sector clau Característiques del model alemany Indústria química Generava tints per al tèxtil i fertilitzants per al camp; destacava per la inversió en formació tècnica obrera. Indústria elèctrica Aprofitava invents nord-americans (com components del telègraf) orientant-se cap a l'exportació de cables i derivats. Primera fase (1810-1865): Època centrada en la unificació institucional i l'ocupació de noves terres de conreu. 1 Segona fase (1865-1890): Període marcat per un estancament econòmic generalitzat en l'activitat agrícola.

2 Tercera fase (1890-1914): Enlairament econòmic definitiu gràcies a la modernització tècnica i l'aplicació sistemàtica d'adobs químics sobre la terra, fet que en va augmentar la productivitat. 3 Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 6 Sector clau Característiques del model alemany Indústria automobilística Desenvolupament del motor de combustió interna i aprofitament de derivats del petroli; ingressos per patents. Sistema financer Concentració en només quatre grans bancs que finançaven el comerç i s'aliaven amb el capital fabricant. COMPROVA-HO 12 En què es diferenciava el perfil industrial alemany del model britànic tradicional?

El model institucional: gran banca, educació i l'Estat de Bismarck L'èxit alemany es va fonamentar en una articulació pròpia entre institucions, empreses i finances. En el terreny bancari, les petites entitats es van fusionar en grans bancs, donant lloc a una estreta vinculació entre el capital fabricant i el capital financer. Les empreses exportadores aconseguien abundants divises que enfortien la balança de pagaments interna. Alemanya va implementar les conegudes quatre polítiques d'industrialització amb trets propis: Mercat nacional: Creació d'un mercat d'àmbit nacional propi. Sistema financer: Grans bancs encarregats d'estabilitzar la moneda.

Educació en massa: Formació dels treballadors per a la indústria química. Política aranzelària eliminada: Supressió d'aranzels interiors per unificar el país i crear un mercat lliure. En el pla sociopolític, durant l'etapa del canceller Bismarck, es va consolidar l'aristocràcia terratinent alhora que naixia una burgesia financera que arribava a enllaçar-se matrimonialment tant amb nobles com amb sectors obrers industrials. Davant la creació de partits socialistes i les demandes de reducció de jornada laboral i assegurances, es va instaurar l'estat benefactor.

ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre l'estat benefactor bismarckia amb l'estat del benestar posterior: el model benefactor atorgava drets i cobertures exclusivament als treballadors industrials per frenar el moviment obrer, mentre que l'estat del benestar estén aquests drets a la totalitat dels ciutadans. Aquest creixement industrial buscava l'autosuficiència. Envoltat de països percebuts com a hostils, l'Imperi Alemany va combinar una indústria naval potent amb una política imperial d'expansió per col·locar els seus productes, adaptant la seva estructura industrial a necessitats bèl·liques abans de la Primera Guerra Mundial.

COMPROVA-HO 13 Quina distinció essencial existeix entre l'estat benefactor de Bismarck i un estat del benestar universal? Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 7 IDEES CLAU Prússia va liderar la unificació alemanya recolzant-se en l'abolició del feudalisme, el carbó, el ferrocarril i el Zollverein. L'agricultura alemanya va créixer de forma espectacular entre 1890 i 1914 gràcies als adobs químics. Alemanya es va especialitzar en indústria pesant (química, elèctrica i automobilística) coordinada amb només quatre grans bancs. L'estat benefactor de Bismarck va concedir assegurances exclusivament als treballadors industrials per preservar l'ordre social.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quines van ser les tres etapes del desenvolupament agrari a Alemanya entre 1810 i 1914? 15. Com es relacionaven el capital industrial i el bancari a l'Alemanya de finals del segle XIX? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. Quin organisme econòmic va establir una zona de lliure comerç prèvia a la unificació d'Alemanya? 17. En quin període es va produir l'enlairament modernitzador de l'agricultura alemanya mitjançant adobs químics? 18. Quants bancs principals controlaven el mercat financer alemany durant la segona fase industrial? 19. A qui cobria exclusivament l'estat benefactor impulsat a l'Alemanya bismarckiana?

La Lliga de l'Acer Pesant a) El Càrtel del Carbó Imperial b) El Banc Central de Prússia c) El Zollverein d) 1810-1865 a) 1830-1848 b) 1890-1914 c) 1865-1890 d) Quatre grans bancs a) Dotze entitats regionals b) Només dos bancs estatals c) Cap, el sistema estava atomitzat d) A la totalitat dels ciutadans a) Als treballadors de la indústria b) Només a l'aristocràcia rural c) Únicament a la població immigrant d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 8 3 El sistema monetari internacional: el patró or i el mercat de divises EN ACABAR SABRÀS Definir el funcionament bàsic del sistema de patró or liderat pel Regne Unit.

Explicar el paper de les lletres de canvi i de l'arbitratge en el mercat de divises. Descriure el cicle d'ajust econòmic davant de dèficits o superàvits en la balança exterior. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Com podia un país mantenir tipus de canvi estables amb altres monedes sense necessitat d'un banc central mundial? Fonaments i expansió del patró or Entre els anys 1870 i 1914, la integració econòmica mundial va assolir el seu punt àlgid. El creixement continuat del comerç internacional, recolzat en la navegació transatlàntica i el ferrocarril, exigia una referència monetària sòlida.

Va néixer així un sistema monetari internacional basat en el patró or, concebut com el principi ordenador del capitalisme de finals del segle XIX. Abans d'aquesta generalització coexistien dos metalls amb funcions diferenciades: Plata: Menys valuosa, circulava amb facilitat i s'utilitzava de forma habitual en les transaccions de caràcter diari. Or: Metall més escàs i valuós, reservat per a grans transaccions internacionals i liquidacions interbancàries. El Regne Unit, capdavanter de la industrialització, va liderar l'adopció del patró or definint la lliura esterlina com un import fix d'or bescanviable directament als bancs.

Els països que van trigar més a integrar-s'hi continuaven calculant equivalències amb la plata, però la tendència va ser cap al desplaçament d'aquest metall. El valor de l'or depenia del seu subministrament: el descobriment de nous jaciments miners en reduïa el valor relatiu, alterant les paritats internacionals. DEFINICIÓ El patró or és un sistema monetari internacional de tipus de canvi fixos en què cada país defineix la seva unitat monetària en una quantitat determinada d'or, convertint el metall en l'equivalent universal per als pagaments internacionals.

La generalització del patró or va oferir seguretat a les inversions estrangeres, va afavorir la concessió de crèdits a escala global i va permetre canalitzar l'estalvi i els fluxos migratoris, atès que els preus internacionals no patien les fluctuacions pròpies de tipus de canvi lliures. COMPROVA-HO 21 Quina funció tenia la lliura esterlina en el funcionament del patró or britànic? Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 9 Mecanismes d'ajust i mercat de divises En el comerç entre estats, els pagaments es liquidaven mitjançant lletres de canvi. El preu o tipus de canvi d'aquestes lletres depenia de la llei de l'oferta i la demanda en el mercat de divises.

Quan la paritat teòrica entre dues monedes no coincidia exactament amb el canvi de mercat, entrava en joc l'arbitratge, que s'encarregava d'eliminar el desajust. CICLE Mecanisme d'ajust deflacionari del patró or 1. Dèficit comercial: Les importacions superen les exportacions 2. Sortida d'or: Pèrdua de reserves del Banc Central 3. Deflació: Descens dels preus interns del país 4.

Més exportacions: Productes barats que atreuen capital exterior Els desequilibris exteriors activaven mecanismes d'ajust sobre les reserves d'or i els preus interns: Situació del país Moviment de reserves d'or Efecte sobre preus i comerç Dèficit comercial Sortida d'or per comparar lletres estrangeres; caiguda de reserves al Banc Central. Provoca deflació: preus més baixos que afavoreixen les exportacions i atreuen capitals exteriors. Superàvit comercial Entrada neta d'or exterior al país. Tipus d'interès baixos i tendència a la inflació, reduint les compres exteriors i alliberant capital.

1 Dèficit comercial 2 Sortida d'or 3 Deflació 4 Més exportacions Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 10 PER RECORDAR-HO En situació de dèficit exterior, el patró or provocava una pèrdua de reserves d'or que empenyia el país cap a la deflació interna. En abaratir-se els productes nacionals, augmentaven les vendes a l'estranger i es restablia l'equilibri. COMPROVA-HO 22 Com aconseguia un país deficitari recuperar el seu equilibri sota el patró or? IDEES CLAU El patró or va funcionar com a principi ordenador de l'economia mundial entre 1870 i 1914 sota el lideratge britànic.

Mentre la plata s'usava en pagaments quotidians, l'or es reservava per a grans transaccions internacionals. L'oferta i la demanda de lletres de canvi determinaven els tipus de canvi en el mercat de divises, equilibrats per l'arbitratge. Els dèficits comercials provocaven pèrdua d'or i deflació, abaratint els béns per recuperar exportacions. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 23. Quina conseqüència tenia el descobriment de noves mines d'or sobre el valor del metall? 24. Com funcionaven les lletres de canvi en els pagaments internacionals? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 25. Quin metall s'emprava habitualment per a les petites transaccions quotidianes? 26.

Quin mecanisme equilibrava les diferències entre la paritat monetària i el tipus de canvi? 27. Quin efecte intern patia un país amb dèficit comercial que perdia reserves d'or? L'or pur a) La plata b) El bronze industrial c) El platí d) L'aranzel proteccionista a) L'arbitratge de divises b) La devaluació pactada c) El préstec colonial britànic d) Increment del tipus impositiu a) Inflació immediata b) Augment d'importacions c) Deflació de preus d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 11 28. Quin va ser el període cronològic central del funcionament clàssic del patró or?

4 L'era de l'imperi i el Nou Imperialisme (1870-1914) EN ACABAR SABRÀS Analitzar les causes econòmiques de l'expansió imperialista entre 1870 i 1914. Diferenciar els conceptes de colonialisme formal i colonialisme informal. Explicar el conflicte geoestratègic del Canal de Suez i el paper de la Pax Britànica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Com podia un país controlar un territori colonial a l'altre costat del món sense enviar tropes ni nomenar governadors? Causes econòmiques i modalitats d'expansió colonial Entre 1870 i 1914, l'imperialisme es va erigir en el fenomen definitori de les relacions internacionals. Durant aquesta etapa, el volum de l'economia mundial va arribar a duplicar-se.

Aquest creixement va generar excedents de capital que requerien noves oportunitats d'inversió rendible, trobant en els territoris colonials un espai ideal per absorbir el capital restant. Les colònies oferien una doble funció estructural: Proveïdores de matèries primeres: Subministraven recursos bàsics i metalls preciosos com or, plata i diamants a les metròpolis industrials. Mercats integrats: La caiguda en els preus del transport va accelerar la convergència de preus, facilitant relacions capitalistes directes i convertint les dependències en mercats captius. El domini colonial va articular-se mitjançant dues fórmules principals.

El colonialisme formal implicava una ocupació militar directa i una administració sobirana del territori per part de la metròpoli. En canvi, el colonialisme informal exercia el control mitjançant la dependència econòmica, deutes financers o pressions diplomàtiques sense necessitat d'annexió territorial explícita, tal com va succeir freqüentment a l'Àsia amb el domini indirecte. Aquestes pràctiques es legitimaven aleshores mitjançant la difusió de doctrines de superioritat racial. COMPROVA-HO 30 En què es diferenciava el colonialisme formal de l'informal?

1865-1890 a) 1870-1914 b) 1914-1929 c) 1810-1848 d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 12 La Pax Britannica, el Canal de Suez i les tensions imperialistes Durant el conegut «segle britànic» (1814-1914), el Regne Unit es va consolidar com la màxima potència colonial del planeta sota el marc de l'anomenada Pax Britànica. Aquest ordre establia que aquells països que adoptaven el sistema britànic no podien reclamar territoris sota sobirania de Londres. Des d'una perspectiva fiscal, l'extensió d'aquest entramat va permetre que el Regne Unit assolís una posició d'autosuficiència.

Un cas paradigmàtic de control geoestratègic va ser el Canal de Suez: Valor estratègic: Permetia a la navegació britànica connectar ràpidament amb l'Índia sense haver d'envoltar tot el continent africà. Domini financer informal: Egipte tenia grans deutes financers amb el Regne Unit que no podia eixugar, circumstància que va permetre a Londres comprar els seus drets sobre el canal. Crisi internacional: La intervenció de França va situar ambdues potències a la vora del conflicte armat, fins que un tractat d'arbitratge va declarar el Canal de Suez com a zona neutral sota protecció efectiva britànica.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Ruta ràpida a l'Índia Interès britànic en reduir temps de navegació Deutes acumulats d'Egipte Incapacitat egípcia de pagar els préstecs Conflicte i resolució entorn del Canal de Suez Compra de drets per Londres Domini informal britànic de la infraestructura Canal neutral protegit Tractat d'arbitratge per frenar la guerra amb França ERROR FREQÜENT Atribuir la compra dels drets del Canal de Suez per part britànica a una conquesta militar prèvia és erroni: l'operació va ser el resultat de l'endeutament financer d'Egipte, sent un exemple clar de colonialisme informal basat en el deute.

Mentre Londres consolidava la seva xarxa marítima, altres potències industrials van reclamar la seva part del pastís colonial. Alemanya va exigir colònies a l'Àfrica per alimentar les seves necessitats industrials i va desplegar la seva indústria d'artilleria en territoris colonials. La negativa britànica i d'altres estats a satisfer les aspiracions alemanyes va convertir la competència colonial i imperialista en una de les causes directes que van conduir a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. COMPROVA-HO 31 Per què l'endeutament d'Egipte va ser decisiu per al control britànic del Canal de Suez?

Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 13 IDEES CLAU L'imperialisme va permetre a les metròpolis col·locar capitals excedents i proveir-se de matèries primeres com minerals i metalls preciosos. El colonialisme es va manifestar de forma formal (ocupació territorial directa) i informal (pressió econòmica i deutes). El Regne Unit va consolidar la Pax Britànica i va controlar la ruta a l'Índia a través del Canal de Suez aprofitant el deute egipci. La pugna entre metròpolis per territoris a Àfrica i Àsia, especialment per la reclamació colonial alemanya, va desembocar en la Primera Guerra Mundial. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32.

Quina funció va acomplir l'arbitratge internacional en el conflicte entre França i el Regne Unit pel Canal de Suez? 33. Com va influir la política colonial d'Alemanya en l'origen de la Primera Guerra Mundial? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34. Quin avantatge estratègic fonamental oferia el Canal de Suez a l'Imperi Britànic? 35. A través de quin mitjà va obtenir inicialment el Regne Unit els drets sobre el Canal de Suez? 36. Com s'anomena el control colonial basat en dependència econòmica sense ocupació directa?

Eliminar definitivament la flota militar francesa a) Monopolitzar el subministrament mundial de carbó b) Connectar directament el Carib amb el Pacífic c) Evitar vorejar l'Àfrica per arribar a l'Índia d) Conquesta militar sobre territori otomà a) Tractat de pau després d'una guerra amb França b) Donació de la Societat de Nacions c) Compra vinculada a deutes que Egipte no podia pagar d) Zollverein colonial a) Colonialisme informal b) Colonialisme formal c) Sistema d'assimilació bismarckiana d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 14 37. Quin va ser un dels factors imperialistes que va alimentar les tensions prèvies a 1914?

5 Resum per repassar Segona Revolució Industrial i capitalisme monopolista Concepte Definició essencial Segona Revolució Industrial Etapa tecnològica basada en el gas, el petroli i l'electricitat, acompanyada del telègraf, el telèfon i la ràdio. Proletariat industrial Nova classe obrera assalariada que va arribar a superar el 50% de la població. Estat benefactor Regulació estatal de salaris i assegurances dirigida exclusivament als obrers industrials per garantir la pau social. Trust Concentració empresarial consistent en la integració directa de totes les fases del procés productiu. Càrtel Acord entre empreses formalment independents per eliminar la competència fixant preus o quotes.

Escala Mínima Eficient (EME) Volum de producció necessari per garantir la rendibilitat davant de béns industrials d'alta complexitat. Model d'industrialització alemany Concepte Definició essencial Zollverein Unió duanera que va crear un mercat lliure interior abans de la unificació política de 1871. Indústria pesant alemanya Model basat en béns d'equip, química, electricitat i automoció, intensiu en capital i orientat a l'exportació. Banca mixta concentrada Estructura financera on 4 grans bancs canalitzaven el finançament del comerç i la indústria fabricant. Les 4 polítiques alemanyes Mercat nacional, estabilitat financera, educació massiva i eliminació d'aranzels interns.

La reclamació alemanya de territoris colonials a l'Àfrica a) L'acord unànime per tancar el Canal de Suez al trànsit b) La renúncia d'Alemanya a tenir indústria pesant c) L'eliminació de qualsevol despesa d'artilleria a les colònies d) Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 15 Patró or i Nou Imperialisme Concepte Definició essencial Patró or (1870-1914) Sistema monetari internacional de tipus de canvi fixos referenciats al valor de l'or sota lideratge britànic. Lletres de canvi Instruments de pagament internacional la cotització dels quals es regulava per l'oferta, la demanda i l'arbitratge.

Mecanisme d'ajust exterior La pèrdua d'or per dèficit comercial forçava una deflació interna que abaratia béns i reactivava les vendes. Colonialisme formal Ocupació militar directa i control sobirà del territori administrat per la metròpoli. Colonialisme informal Dominació indirecta mitjançant el deute financer i el control econòmic (com el Canal de Suez per part britànica). Pax Britannica Ordre internacional britànic que assegurava estabilitat colonial a canvi de no disputar la sobirania de Londres. Cronologia clau Període / Data Fet històric 1810-1865 Primera fase agrària alemanya: unificació institucional i ocupació de noves terres.

1830 Inici de l'extracció de carbó a Prússia finançada amb capital francès. 1865-1890 Segona fase agrària alemanya, dominada per l'estancament econòmic. 1870-1914 Consolidació del patró or, integració de mercats i gran competència del Nou Imperialisme. 1871-1918 Vigència de l'Imperi Alemany unificat amb moneda única i mercat nacional comú. 1880-1914 Segona fase industrial alemanya (expansió de la química, l'electricitat i l'automoció). 1890-1914 Tercera fase agrària alemanya: enlairament i modernització gràcies a l'ús d'adobs químics. Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 16 Solucions de les preguntes de repàs 1.

Permet portar mercaderies ràpidament des d'on són barates cap a on són cares, eliminant les diferències de preu entre mercats. 2. La baixada dels costos del transport marítim va facilitar el moviment internacional de béns i factors, igualant els preus dels productes a diferents països. 3. Perquè la fabricació de béns complexos exigia grans volums de producció per reduir costos unitaris, empenyent les empreses a unir-se en trusts o càrtels per assegurar la rendibilitat. 4. La incorporació de l'electricitat, el petroli i el gas com a fonts d'energia, i del telègraf, el telèfon i la ràdio com a canals de comunicació ràpida. 5.

Una convergència internacional en el preu dels béns i factors productius combinada amb una divergència de renda entre nacions industrialitzades i països no industrialitzats. 6. c) Abaratir el trasllat de mercaderies i persones. La reducció de costos en el transport marítim va facilitar tant el comerç de mercaderies com els moviments migratoris massius. 7. b) El trust agrupa processos productius directes. El trust consisteix en l'agrupació dels processos de producció, mentre que el càrtel es basa en pactes per suprimir la competència. 8. c) Més del 50% de la població. La classe obrera industrial va créixer fins a representar més de la meitat de la població. 9.

b) Garantir la pau social regulant salaris. L'estat benefactor buscava preservar l'estabilitat i la pau social mitjançant assegurances, regulació salarial i control laboral. 10. Perquè sense lliure comerç interior ni xarxa de transport compartida per moure el carbó, el territori continuava dividit en mercats aïllats. 11. Va funcionar com una unió duanera que va establir un mercat nacional lliure d'aranzels interns, anticipant la cohesió econòmica prèvia a la unió política. 12. Alemanya es va centrar en la indústria pesant i de béns d'equip intensiva en capital, mentre que la primera industrialització britànica es va basar en la indústria lleugera. 13.

L'estat benefactor només concedia protecció i drets als obrers industrials, mentre que l'estat del benestar reconeix drets a tota la ciutadania. 14. La primera (1810-1865) d'unificació i ocupació de terres, la segona (1865-1890) d'estancament, i la tercera (1890-1914) d'enlairament i modernització amb adobs. 15. Es trobaven fortament concentrats, on els bancs petits es van unir en grans entitats que s'aliaven directament amb els industrials fabricants per finançar projectes intensius en capital. 16. d) El Zollverein. El Zollverein va ser la unió duanera que va unificar comercialment els estats alemanys abans de la integració política de 1871. 17. c) 1890-1914.

La tercera fase agrícola (1890-1914) va ser la de modernització i enlairament productiu gràcies als fertilitzants químics. 18. a) Quatre grans bancs. La concentració bancària alemanya va portar a què únicament 4 grans bancs gestionessin pràcticament tot el mercat. 19. b) Als treballadors de la indústria. L'estat benefactor atorgava assegurances i drets específicament a la classe obrera industrial per garantir la pau social. 20. Fixant el preu de la seva moneda a una quantitat concreta d'or, convertint el metall daurat en l'equivalent universal de canvi. Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 17 21.

Equivalia a una quantitat fixa d'or que el banc bescanviava directament per moneda, actuant com a referent de confiança internacional. 22. La sortida d'or generava una deflació interna que abaratia els seus productes, reactivant les exportacions i l'entrada de capital exterior. 23. Augmentava l'oferta disponible d'or i en reduïa el seu valor relatiu, modificant les equivalències monetàries. 24. Eren els instruments de pagament en el mercat de divises, amb un preu regulat per l'oferta i la demanda que l'arbitratge s'encarregava d'equilibrar. 25. b) La plata. La plata, en ser menys valuosa que l'or, s'utilitzava de manera generalitzada en els intercanvis diaris. 26. b) L'arbitratge de divises.

L'arbitratge comprava i venia divises per aprofitar i corregir els desajustos entre la paritat i el canvi de mercat. 27. d) Deflació de preus. La sortida d'or provocava una deflació que abaratia els productes locals per fomentar les exportacions. 28. b) 1870-1914. El patró or va articular l'estabilitat monetària internacional principalment en l'etapa 1870- 1914. 29. Mitjançant el colonialisme informal, fent que el govern local depengués dels seus préstecs financers i de la compra de les seves matèries primeres. 30.

El formal requeria conquesta territorial i control administratiu directe, mentre que l'informal s'exercia mitjançant mecanismes de deute, influència financera i domini comercial indirecte. 31. Perquè en no poder pagar els seus deutes al Regne Unit, Egipte va haver de vendre els seus drets sobre el canal, donant a Londres el control de la ruta a l'Índia. 32. Va evitar la guerra acordant que el canal fos una zona neutral sota protecció efectiva de la Gran Bretanya. 33. La negativa de les altres potències a cedir colònies africanes a Alemanya i la cursa militar d'artilleria van accentuar la rivalitat que va portar a la guerra. 34. d) Evitar vorejar l'Àfrica per arribar a l'Índia.

El Canal de Suez retallava la travessia marítima fins a l'Índia en evitar la circumval·lació completa d'Àfrica. 35. d) Compra vinculada a deutes que Egipte no podia pagar. El govern egipci devia diners a la Gran Bretanya i, en no poder assumir el pagament, va vendre els drets del canal. 36. b) Colonialisme informal. El colonialisme informal opera a través del control financer i comercial sense conquesta territorial formal. 37. a) La reclamació alemanya de territoris colonials a l'Àfrica. Alemanya reclamava espai colonial a l'Àfrica i el rebuig dels seus rivals va disparar les tensions prèvies a la guerra. Segona Revolució Industrial i Primera Globalització: Apunts 18