Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913

I 0 flashcards i 15 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'Història Econòmica Mundial (ADE): sostre malthusià, revolució agrària i industrial, difusió europea, auge dels EUA, Japó Meiji i globalització. APREN.AI Índex Economia preindustrial 1 El sostre malthusià i el règim demogràfic antic 1. Fonaments analítics: producte social, desigualtat i creixement 2. L'economia de base orgànica i els límits productius 3. El règim demogràfic antic 4. El model de Thomas R.

Malthus i la tipologia de frens 2 Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial Els sistemes agraris tradicionals a Europa Especialització regional i reducció dels costos de transacció La manufactura urbana tradicional i els seus límits La protoindustrialització: el Putting-Out System (POS) Comerç colonial i tràfic internacional als segles XVII i XVIII La Revolució Industrial 3 La revolució agrària i les transformacions estructurals Models pioners d'especialització: Països Baixos i Anglaterra El canvi tècnic agronòmic: el sistema Norfolk Transformació institucional: Enclosure Acts i estructura social Les sis aportacions del sector agrari a la Revolució Industrial 4 Condicionants de la industrialització britànica i la transició demogràfica La transició demogràfica: del model antic al contemporani Pautes nacionals i transformació de les piràmides de població El marc institucional britànic Dotació de recursos naturals i unificació de mercats L'esgotament del Putting-Out System i el salt a la fàbrica 5 Canvi tècnic, sistema fabril i noves bases energètiques Del creixement extensiu al creixement intensiu El coll d'ampolla del Putting-Out System i el naixement del Factory System La indústria cotonera: motor d'arrossegament sectorial La transició energètica: el pas del règim orgànic al paradigma fòssil Noves formes d'organització empresarial 6 Nivells de vida, mercat de treball i la corba de Kuznets Condicions laborals i mercat de treball en la primera industrialització Explotació de la mà d'obra femenina i infantil Salaris nominals davant de salaris reals: de l'estancament a la millora Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 1 La hipòtesi de la corba de Kuznets 7 Finançament i institucions — El sistema financer, la banca moderna i el paper de l'Estat Transformacions financeres: de l'autofinançament al mercat de capitals Estructura bancària: el model britànic i el model continental El paper econòmic de l'Estat: infraestructures, fiscalitat i deute públic Marc institucional i política comercial: codis mercantils i aranzels Difusió de la industrialització 8 Models pioners i tardans a l'Europa continental La naturalesa regional de la difusió industrial El mapa industrial europeu: del 1815 al 1875 Els cercles de difusió: Firstcomers i Latecomers La pauta llatina i els mecanismes compensatoris de l'endarreriment Anàlisi quantitativa: creixement del PNB i disparitats territorials 9 Casos nacionals: Gran Bretanya, Alemanya i França La Gran Bretanya: culminació i pèrdua de lideratge relatiu Alemanya: integració territorial i hegemonia de la indústria pesant França: un model industrial alternatiu i singular Segona Revolució Tecnològica 10 Nous materials, fonts d'energia i noves indústries El nou paradigma tecnològic i la ciència aplicada La revolució dels materials: acer, alumini i química aplicada Noves fonts energètiques: el petroli i el motor de combustió interna L'electricitat i la flexibilitat de la localització fabril Contrast estructural entre revolucions tecnològiques 11 Organització científica del treball i concentració empresarial L'organització científica del treball: el taylorisme El fordisme i la mecanització del flux productiu L'estructura de la corporació moderna i els seus límits Estratègies d'expansió: integració vertical i horitzontal La concentració de mercat i el capitalisme monopolista o financer L'auge dels Estats Units 12 Recursos, expansió cap a l'oest i especialització regional Els factors del dinamisme nord-americà La dotació de recursos naturals i l'expansió energètica L'expansió cap a l'oest i la integració territorial Especialització regional i complementarietat econòmica Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 2 El cotó com a motor exportador i les tensions interregionals 13 Mecanització agrària, gran empresa i consum de masses Mecanització agrària i escassetat de mà d'obra La Guerra Civil i el triomf del model industrial El model nord-americà de manufactura i la gran corporació moderna Consum de masses i lideratge econòmic mundial 14 Industrialització tardana a Àsia — La modernització del Japó durant l'Era Meiji La singularitat de la industrialització japonesa i la crisi de l'aïllament El paper director de l'Estat i la reforma agrària La mà d'obra femenina com a avantatge competitiu tèxtil La privatització industrial i l'aparició dels Zaibatsu Expansió comercial, proteccionisme i projecció colonial 15 La primera globalització — Revolució del transport, comerç internacional i polítiques aranzelàries La revolució del transport terrestre i marítim La revolució de les comunicacions i la convergència de preus De l'obertura comercial al retorn del proteccionisme Concentració empresarial, càrtels i competència deslleial 16 Resum per repassar 1.

Economia preindustrial i límits al creixement 2. La Revolució Agrària i la Primera Revolució Industrial 3. Difusió internacional, Segona Revolució Tecnològica i globalització 4. Cronologia bàsica del desenvolupament econòmic Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 3 1 El sostre malthusià i el règim demogràfic antic EN ACABAR SABRÀS Distingir els components d'una economia de base orgànica i els límits que imposa la llei de rendiments decreixents.

Caracteritzar el règim demogràfic antic en funció de les seves taxes de mortalitat, natalitat i esperança de vida. Explicar el funcionament del sostre malthusià diferenciant frens preventius i frens repressius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què abans del segle XIX un augment prolongat de la població acabava comportant fam i carestia en lloc de més riquesa? La història econòmica avalua empíricament les teories econòmiques contrastant-ne els encerts i els límits davant de les dades del passat. Per comprendre l'evolució material, aquesta disciplina analitza variables exògenes clau: les institucions, la dinàmica de la població, la disponibilitat de recursos naturals i els marcs socioculturals.

Aquest conjunt d'institucions estableix les regles de joc sota les quals operen els agents econòmics, condicionant directament la capacitat de creixement d'una societat. Economia preindustrial 1 El sostre malthusià i el règim demogràfic antic 2 Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 4 ESQUEMA Estructura de l'economia preindustrial 1. Fonaments analítics: producte social, desigualtat i creixement La capacitat productiva d'un territori es quantifica mitjançant el producte social. Aquesta magnitud mesura el valor conjunt de tots els béns materials produïts en un espai i un període concrets, habitualment un any.

Tanmateix, la generació d'aquest producte no es pot desvincular de com es distribueix. DEFINICIÓ El coeficient de Gini és un indicador estadístic que mesura el nivell de desigualtat en la distribució de la renda, expressat en una escala de 0 a 100. Un valor de 0 representa una igualtat absoluta, mentre que un valor proper a 100 indica una concentració màxima de la riquesa en una minoria. La distribució de la renda condiciona tant el ritme com les modalitats del desenvolupament econòmic.

Per analitzar l'evolució d'aquestes magnituds al llarg del temps s'utilitza la taxa de creixement anual acumulativa (TCAA), la qual calcula el ritme mitjà de variació interanual d'una variable entre dos moments allunyats en el temps: On és el valor al començament de la sèrie, el valor final i la quantitat total d'anys que han transcorregut en l'interval.

Economia de base orgànica Dependència del sector primari i biomassa Rendiments decreixents Pèrdua de productivitat marginal ricardiana Energia tradicional Força animal, humana, eòlica i hidràulica Marc institucional feudal Extracció d'excedent per minories Desigualtat de renda Camperols al límit de la subsistència Règim demogràfic antic Alta mortalitat i creixement feble Sostre malthusià Límit d'aliments i reajustament cíclic Mortalitat catastròfica Epidèmies, fams i conflictes bèl·lics TCAA = r = ( n X p X f 1) × 100 X p X f n Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 5 COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual separa el producte social del coeficient de Gini? 2.

L'economia de base orgànica i els límits productius Abans de la industrialització, totes les economies mundials tenien com a fonament una economia de base orgànica, caracteritzada per la subordinació absoluta al sector primari i als recursos naturals renovables. La biomassa (llenya i carbó vegetal obtingut de la seva combustió), la força dels animals i el treball humà aportaven gairebé tota l'energia disponible. Les fonts inanimades es reduïen a instal·lacions mecàniques de prestacions reduïdes, bàsicament molins moguts per energia hidràulica o eòlica. Els recursos orgànics no admeten una explotació continuada sense regeneració.

El sòl necessita períodes de descans obligatori per recuperar la fertilitat mitjançant el guaret (per al context agronòmic, vegeu «Economia preindustrial — Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial»). Quan la pressió demogràfica obligava a conrear terres addicionals o d'inferior qualitat, s'activava de forma inexorable la llei de rendiments decreixents, formulada per l'economista clàssic David Ricardo. En afegir unitats successives de treball sobre una quantitat fixa de terra, els increments resultants en la producció final resultaven proporcionalment menors als factors emprats.

Factor productiu / recurs Funció en l'Antic Règim Resta o límit físic principal Terra arable Font principal d'aliments (cereals) Esgotament de nutrients i necessitat de guaret Biomassa (fusta i carbó vegetal) Energia tèrmica, construcció i fosa Dependència del ritme biològic de repoblació forestal Força humana i de tir Tríada bàsica del transport i la tracció Límit muscular i necessitat de pastures per a pinsos Energia eòlica i hidràulica Molins mecànics i navegació a vela Disponibilitat intermitent segons el medi físic Aquest model enfrontava a més forts obstacles institucionals.

Des de l'edat mitjana fins a l'afirmació dels règims liberals al segle XIX, les estructures de caràcter feudal facultaven senyors laics i eclesiàstics a exercir la jurisdicció sobre la terra i la població. Aquesta minoria privilegiada extreia la major part de l'excedent agrari als camperols. Atès que entre el 80% i el 100% de la població vivia en zones rurals amb ingressos que tot just cobrien necessitats bàsiques d'alimentació i vestit, la capacitat de generar estalvi i inversió era pràcticament nul·la. COMPROVA-HO 3 Com incideix la llei de rendiments decreixents de David Ricardo sobre l'agricultura preindustrial? Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 6 3.

El règim demogràfic antic El funcionament demogràfic anterior a la industrialització es caracteritzava per un equilibri fràgil marcat per un creixement vegetatiu feble i irregular. La taxa de natalitat era elevada, però es veia contrarestada per una taxa de mortalitat ordinària constantment alta, situada habitualment entre 30 i 50 defuncions per cada 1.000 habitants a causa de la manca crònica d'higiene, medicines eficaces i alimentació estable. Aquesta situació colpejava amb duresa la infància: entre 150 i 350 nadons per cada 1.000 morien abans del primer any de vida, i només el 45% dels infants arribava als 10 anys.

Aquesta pèrdua d'efectius impedia que una gran part de la població arribés a l'edat adulta per procrear. L'esperança de vida era molt baixa, conformant una piràmide demogràfica dominada per una base àmplia d'infants i un percentatge reduït de vells. Sobre aquesta dinàmica s'hi afegia la mortalitat catastròfica. Episodis puntuals però intensos de caresties, conflictes bèl·lics i epidèmies —com la pesta negra— delmaven sobtadament desenes de milions de persones, transformant el balanç demogràfic en negatiu durant generacions.

Període / Àmbit Europa del Sud (milions) Europa Oest (nord i central) Europa de l'Est i Sud-est Total Europa (milions) Any 1000 12,0 12,0 14,5 38,5 Any 1340 19,0 35,5 19,0 73,5 Any 1450 (postpesta) 14,5 22,5 14,0 51,0 Any 1600 21,7 54,2 26,2 102,1 Any 1800 31,3 87,6 56,8 175,7 COMPROVA-HO 4 Quines variables biomètriques definien el perfil del règim demogràfic antic? 4. El model de Thomas R. Malthus i la tipologia de frens L'any 1798, Thomas R. Malthus va publicar la seva influent obra An Essay on the Principle of Population, establint per primera vegada una relació teòrica entre els cicles econòmics i la dinàmica poblacional.

Segons Malthus, mentre la població presenta una tendència biològica a créixer de forma geomètrica, la capacitat de generar aliments està sotmesa als límits físics de la terra i als rendiments decreixents, creixent a un ritme aritmètic molt inferior. Quan la pressió de la població sobrepassa el volum de recursos disponibles, el sistema assoleix el denominat sostre malthusià. En acostar-se a aquest llindar crític, s'inicia una fase d'escassetat: el preu dels cereals augmenta, els salaris reals i els ingressos familiars s'enfonsen i el consum per habitant cau per sota del nivell de subsistència.

Per restablir l'equilibri entre habitants i recursos, el model identifica dues categories de frens: Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 7 Frens preventius (o voluntaris): mecanismes socials i culturals que actuen sobre la natalitat i la nupcialitat per alentir el creixement abans de col·lapsar. Inclouen el retard en l'edat de matrimoni de les dones, l'increment del celibat definitiu i l'abstenxió sexual (l'única conducta moralment acceptable segons l'autor). Redueixen el nombre de naixements sense augmentar les defuncions. Frens efectius o repressius: reaccions biològiques que s'activen inevitablement un cop assolit o sobrepassat el punt d'equilibri de subsistència.

Operen a través de la misèria, la malnutrició severa, les caresties, les malalties infeccioses i els conflictes bèl·lics, disparant de forma sobtada la mortalitat. CICLE El cicle d'ajust malthusià 1. Creixement de la població: La demografia augmenta a ritme continuat 2. Pressió sobre la terra: Ocupació de terres de menor fertilitat 3. Rendiments decreixents: Descens de la producció per persona 4. Assoliment del sostre: Augment dels preus i caiguda salarial 5. Frens malthusians: Frens preventius o repressius sobtats 6.

Recuperació de l'equilibri: Més recursos disponibles per habitant ERROR FREQÜENT És habitual confondre els frens preventius amb els frens repressius pel fet que tots dos limiten la població. La diferència rau en la variable demogràfica que alteren: els frens preventius actuen per la via de la natalitat i la nupcialitat mitjançant pautes socials i morals (com retardar el matrimoni), mentre que els repressius actuen de forma involuntària per la via de la mortalitat (fams, epidèmies i misèria).

Malthus va observar que la intensitat de les crisis de subsistència variava segons els patrons de fecunditat de cada àrea geogràfica: 1 Creixement de la població 2 Pressió sobre la terra 3 Rendiments decreixents 4 Assoliment del sostre 5 Frens malthusians 6 Recuperació de l'equilibri Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 8 COMPROVA-HO 5 Quina relació guarda l'activació dels frens preventius amb la gravetat de les crisis de mortalitat catastròfica? IDEES CLAU La història econòmica analitza empíricament variables exògenes com les institucions, la població i els recursos.

L'economia preindustrial descansava sobre una base estrictament orgànica, limitada per la biomassa, l'energia animal i humana i la disponibilitat del factor terra. La llei de rendiments decreixents de David Ricardo explicava com l'extensió dels conreus i la intensificació del treball reduïen la productivitat marginal. El règim demogràfic antic mantenia taxes elevades de mortalitat ordinària, una mortalitat infantil d'entre 150 i 350 per mil i freqüents episodis de mortalitat catastròfica. El sostre malthusià sorgeix del desajust entre el creixement de la població i el ritme menor dels recursos agraris.

L'ajust malthusià s'opera mitjançant frens preventius (menor nupcialitat i natalitat) o frens repressius (caresties, malalties i augment de la mortalitat). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què consisteix la taxa de creixement anual acumulativa (TCAA) i quina és la seva utilitat analítica? 7. Quins factors provocaven la vulnerabilitat de la producció agrària en l'economia de base orgànica? 8. Com es diferenciaven els models de fecunditat descrits per Malthus entre l'Europa nord- occidental i l'Europa meridional? ECONOMIA PREINDUSTRIAL Societats de baixa fecunditat: característiques de l'Europa central i nord-occidental. Les dones tenien una mitjana d'entre 4 i 6 fills.

S'hi utilitzaven àmpliament els frens preventius (matrimoni tardà), la qual cosa atenuava el xoc de les crisis de mortalitat. 1 Societats de fecunditat mitjana: pròpies de l'Europa meridional (incloent-hi la península Ibèrica) i Anglaterra, amb mitjanes d'entre 5 i 8 fills per dona en edat fèrtil. Els frens preventius s'hi activaven amb posterioritat, actuant just després de les crisis de mortalitat. 2 Societats d'alta fecunditat: identificades per Malthus en economies agràries d'Àsia (com la Xina i l'Índia), a l'Àfrica i a l'Amèrica Llatina, amb taxes mitjanes de 8 a 12 fills per dona.

La manca de frens preventius feia que el reajustament recaigués gairebé en exclusiva sobre frens repressius summament devastadors. 3 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 9 2 Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial EN ACABAR SABRÀS Comparar les característiques agronòmiques i productives dels models agraris mediterrani i nord-occidental. Identificar les limitacions econòmiques dels gremis urbans i els factors que van impulsar el Putting-Out System. Explicar l'organització del comerç triangular atlàntic i el paper de les reexportacions en l'acumulació mercantil.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què als segles XVII i XVIII molts comerciants van preferir encarregar teixits a pagesos de pobles llunyans abans que als artesans qualificats de les ciutats? Els sistemes agraris tradicionals a Europa Durant l'època preindustrial, l'activitat agrària ocupava entre el 70 % i el 80 % de la població activa. La societat depenia absolutament dels recursos orgànics (convertidors biològics com plantes, animals i biomassa) i de les condicions ambientals. Això provocava una producció irregular, sotmesa a plagues i a la coneguda llei de rendiments decreixents (vegeu «Economia preindustrial — El sostre malthusià i el règim demogràfic antic»).

La disponibilitat de terres fèrtils era limitada, fet que va obligar les diferents regions europees a adoptar estratègies tècniques específiques per restaurar els nutrients del sòl mitjançant el guaret. A l'àrea mediterrània predominaven els sòls lleugers i prims, acompanyats d'un clima amb precipitacions escasses i irregulars. L'adaptació tècnica clau va ser l'arada romana, una eina superficial que no capgirava la terra per conservar la poca humitat disponible. En aquest entorn es practicava la rotació biennal, en la qual el 50 % de la parcel·la restava en guaret de manera obligatòria durant un any per refer la seva fertilitat.

El conreu principal eren els cereals de secà, complementats amb la tríada clàssica de la vinya i l'olivera. El gran punt feble del model era el seu dèficit ramader: la manca de pastures permanents impedia mantenir una cabana important d'animals, limitant la quantitat d'adob orgànic disponible per als conreus. Per contra, l'Europa humida nord-occidental comptava amb sòls profunds, pesants i humits, a més de pluges regulars. Per treballar aquests camps va caldre introduir l'arada de pala (o arada feixuga de rodes), capaç de remoure la terra a major profunditat, sovint arrossegada per cavalls. En aquestes regions es va implantar la rotació triennal sobre el sistema de camps oberts (open fields).

El terreny es dividia en tres fulles: una de cereal d'hivern (blat o sègol), una de cereal de primavera o llegums (civada, ordi, pèsols) i només un terç (33 %) en guaret. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 10 DEFINICIÓ El guaret és la pràctica agronòmica tradicional que consisteix a deixar descansar una part de la terra conreable durant un o diversos cicles vegetatius perquè regeneri de manera natural la humitat i els nutrients necessaris per a noves collites.

Característica Agricultura mediterrània Agricultura nord-occidental Clima i sòls Poca humitat, pluges irregulars, terres lleugeres Humitat alta, pluges regulars, sòls pesants i fèrtils Sistema de rotació Rotació biennal (50 % de la terra improductiva en descans) Rotació triennal (33 % de la terra en descans) Utillatge bàsic Arada romana (llaurat superficial) Arada feixuga o de pala (capgira el sòl, tracció equina) Integració ramadera Molt feble (escassetat de pastures i d'adob) Forta associació (farratges, tracció animal i femta abundant) Productivitat global Més baixa i vulnerable a la sequera Superior; va desplaçar el centre demogràfic cap al nord Aquesta combinació d'agricultura i ramaderia a l'Europa nord-occidental aportava fertilitzants abundants i aliments addicionals, elevant el sostre productiu.

Aquest salt va provocar el desplaçament progressiu del centre de gravetat econòmic, demogràfic i polític des de la conca mediterrània cap a l'Europa atlàntica i del nord. A l'Europa de l'Est i sud-est, les condicions naturals es van combinar de manera heterogènia, però el factor decisiu va ser la presència d'estructures senyorials molt rígides basades en la servitud. Els senyors feudals s'apropiaven de la major part dels excedents mitjançant càrregues sobre les famílies camperoles, les quals subsistien en condicions precàries sense cap incentiu per millorar la productivitat de les seves parcel·les.

COMPROVA-HO 10 Per quina raó la rotació triennal representava un avantatge productiu decisiu respecte a la rotació biennal? Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 11 ESQUEMA Sistemes agraris tradicionals d'Europa Especialització regional i reducció dels costos de transacció La superació de l'autoconsum estricte va permetre una progressiva divisió territorial de la producció a escala europea. Aquesta articulació responia als recursos de cada zona i a l'accés a les vies de comunicació. Les zones orientals ben comunicades a través de les rutes marítimes del mar Bàltic (com Polònia o Prússia) es van especialitzar a abastir de cereals les ciutats occidentals.

Per contra, les terres de l'interior mal comunicades (com Castella, el sud d'Itàlia, Dinamarca o Hongria) es van orientar cap a la ramaderia ovina o bovina, generant productes de fàcil transport relatiu com la llana o el cuir. Aquest intercanvi comercial va ser possible gràcies a la dràstica reducció dels costos de transacció al llarg de la baixa edat mitjana i l'edat moderna: Avenços en la navegació marítima: difusió de la brúixola, ús generalitzat del timó de popa, cartes nàutiques i millores en l'arquitectura dels vaixells mercants. Institucions mercantils: consolidació de fires internacionals com a punts de trobada periòdics, mercats comarcals i xarxes estables de distribució.

Seguretat financera i jurídica: professionalització del comerciant, cobertura de riscos mitjançant assegurances marítimes, ús de contractes mercantils reglamentats i naixement de companyies col·lectives de comerç. PER RECORDAR-HO Els costos de transacció comprenen totes les despeses associades a realitzar un bescanvi: transport, recerca d'informació, negociació legal i gestió dels riscos de pèrdua o robatori. En reduir-se, el comerç a llarga distància esdevé rendible.

Mediterrani Rotació biennal i arada romana 50 % de guaret Descans obligatori de la meitat de la terra Dèficit de pastures Poca ramaderia i manca d'adob orgànic Nord-occidental Rotació triennal i arada de pala 33 % de guaret Alternança d'hivern, primavera i guaret Associació ramadera Aliments, tracció equina i adob abundant Oriental i sud-est Sistemes combinats sota servitud feudal Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 12 COMPROVA-HO 11 Quin paper van tenir les millores en el transport marítim en l'especialització regional europea? La manufactura urbana tradicional i els seus límits Fins al segle XVI, la manufactura comercial es concentrava preferentment a les ciutats.

La unitat tècnica fonamental era el taller artesanal, articulat al voltant de l'estructura corporativa del sistema gremial. Aquest model es definia per uns trets molt específics: Mestres propietaris: el mestre artesà era l'amo del capital físic i les eines del taller, i sovint dirigia i executava totes les etapes del procés, des de la matèria primera fins a la venda final. Baixa divisió tècnica del treball: un mateix artesà realitzava gairebé la totalitat del cicle productiu, amb escassa presència de treballadors assalariats purs fora dels aprenents i oficials. Escassa concentració de capital: petites unitats disperses que abastien mercats locals o d'abast regional reduït.

Aquest sistema urbà presentava greus límits estructurals per respondre a les necessitats d'una població creixent. La manca d'innovacions tecnològiques i la forta reglamentació gremial generaven una productivitat molt baixa i uns costos de producció rígids i cars. Per tant, els preus finals de les manufactures eren elevats, la qual cosa impedia la formació de grans excedents i no atreia inversions de capital. Aquest coll d'ampolla es veia agreujat per la naturalesa de la demanda econòmica.

Davant de períodes de males collites o crisis de subsistència, la població havia de destinar gairebé tots els ingressos a comprar aliments bàsics, ja que presentaven una demanda inelàstica (no es podia deixar de consumir menjar per molt car que fos). Com a resultat, la demanda de béns manufacturats, de caràcter marcadament elàstic, s'enfonsava bruscament, deixant els tallers urbans en una situació d'extrema vulnerabilitat davant les fluctuacions del mercat. COMPROVA-HO 12 Per què la rigidesa de preus dels tallers gremials feia perillar la seva viabilitat durant les crisis agràries?

La protoindustrialització: el Putting-Out System (POS) Per superar les traves gremials i atendre una demanda creixent de teixits econòmics, a partir del segle XVII es va desenvolupar la protoindustrialització mitjançant la manufactura tèxtil domèstica al camp, especialment a zones com els Països Baixos i el centre d'Anglaterra. Aquest mecanisme es coneix com a Putting-Out System (POS) o treball a domicili. L'organització del POS aprofitava els temps morts del cicle agrícola. Durant les estacions d'inactivitat (com l'hivern), les famílies pageses disposaven de mà d'obra abundant amb ingressos insuficients.

El funcionament es basava en dues peces clau: El mercader-empresari: comprava les matèries primeres (llana, lli o cotó) i les distribuïa per les cases camperoles disperses pel medi rural. 1 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 13 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el Putting-Out System (POS) amb el sistema de fàbrica (Factory System) posterior (vegeu «La Revolució Industrial — Canvi tècnic, sistema fabril i noves bases energètiques»). Al POS la producció és dispersa, té lloc a les llars rurals, la tecnologia és manual i el pagès és amo de les eines.

A la fàbrica, els obrers es concentren en un edifici sota una estricta disciplina i la maquinària és propietat exclusiva de l'empresari.

Element de comparació Taller gremial tradicional Putting-Out System (POS) Localització Àmbit urbà estricte Medi rural dispers (cases camperoles) Regulació i costos Tancat i car; regles rígides de producció Lliure de traves corporatives; mà d'obra molt barata Remuneració Preus fixats per ordenances corporatives Retribució a preu fet per unitat elaborada Mercat de destinació Local i comarcal directe Mercats interregionals, colonials i internacionals PROCÉS Circuit operatiu del Putting-Out System 1 Aportació de matèries primeres El mercader adquireix llana o cotó i el porta al camp 2 Manufactura rural domèstica La família camperola fila i teixeix en temps morts 3 Pagament a preu fet El pagès rep una retribució per unitat elaborada 4 Distribució comercial El comerciant ven el teixit a mercats interregionals A mitjan segle XVIII, però, el POS va arribar a un sostre d'expansió territorial i demogràfica.

A mesura que la demanda de teixits s'expandia ràpidament, incorporar nous productors a pobles cada cop més allunyats encaria exponencialment els costos de transport i vigilància. A més, els comerciants no podien controlar el ritme de treball dels pagesos (que prioritzaven les feines del camp en temps de collita), patien sostracció de matèries primeres i no aconseguien una qualitat uniforme. Aquest coll d'ampolla logístic va empènyer la necessitat de concentrar els treballadors en un sol espai sota una mateixa disciplina: les primeres fàbriques.

La família pagesa: treballava a la seva pròpia llar filant o teixint amb eines senzilles que solien ser de la seva propietat, cobrant una remuneració a preu fet (per peça acabada). 2 Recollida i comercialització: el comerciant recollia la producció manufacturada, en centralitzava l'emmagatzematge i la destinava a mercats interregionals o internacionals. 3 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 14 COMPROVA-HO 13 Quin límit logístic principal va provocar l'esgotament del Putting-Out System a mitjan segle XVIII?

Comerç colonial i tràfic internacional als segles XVII i XVIII Entre els segles XVII i XVIII, les xarxes mercantils van patir una transformació fonamental arran del declivi dels antics monopolis ibèrics (Castella i Portugal) i la irrupció hegemònica d'Holanda, França i Gran Bretanya. Els nous imperis van crear companyies comercials privades i van impulsar rutes globals amb un gran volum de mercaderies.

El gran motor del tràfic atlàntic va ser el conegut comerç triangular atlàntic, que connectava tres continents en un circuit d'alta rendibilitat: Paral·lelament, el comerç amb Àsia va experimentar un gir estratègic mitjançant la reexportació de productes asiàtics (teixits de cotó o indianes, seda, te i espècies) cap a mercats americans i europeus. Com que a l'Àsia no hi havia interès per la majoria de manufactures occidentals, aquests béns s'adquirien a canvi de la plata americana extreta per la monarquia hispànica, que acabava fluint cap a la Xina.

Aquest entramat comercial va tenir conseqüències estructurals profundes: va diversificar la dieta i el consum a Europa, va reduir els costos dels productes colonials i va facilitar una intensa acumulació de guanys en mans de la burgesia mercantil britànica i holandesa. L'abundant arribada de cotó barat i la demanda colonial sostinguda de manufactures van establir les condicions materials òptimes per a les primeres grans transformacions de la revolució tèxtil. COMPROVA-HO 14 Quines mercaderies formaven els tres vèrtexs del comerç triangular atlàntic? D'Europa cap a Àfrica: sortien vaixells carregats de manufactures com metalls, armes de foc, cereals i teixits barats.

1 D'Àfrica cap a Amèrica: aquestes manufactures s'intercanviaven per esclaus africans capturats, transportats en condicions inhumanes cap a les plantacions del Carib i Amèrica del Nord, juntament amb or i marfil. 2 D'Amèrica cap a Europa: els vaixells retornaven a les metròpolis carregats de productes tropicals i matèries primeres produïdes en les economies de plantació: sucre, tabac, cotó cru, cafè, espècies i plata. 3 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 15 IDEES CLAU L'agricultura mediterrània descansava en el sistema de rotació biennal, deixant el 50 % de la terra en guaret obligatori a causa de la sequera i la manca de pastures.

L'Europa humida nord-occidental va adoptar la rotació triennal, reduint el guaret al 33 % i associant l'arada de pala amb una forta integració ramadera. La reducció dels costos de transacció (assegurances, companyies mercantils, brúixola i fires) va possibilitar l'especialització agrària i regional del continent. El taller gremial urbà estava condicionat per una baixa divisió tècnica del treball, costos de producció rígids i la vulnerabilitat d'una demanda de manufactures molt elàstica. El Putting-Out System (POS) va mobilitzar la mà d'obra camperola durant els descansos agrícoles estacionals per crear teixits barats a preu fet.

El comerç triangular atlàntic i la reexportació oriental van articular una xarxa global que va acumular capital mercantil a Anglaterra, França i Holanda. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Com condicionava la presència de sòls pesants i humits la tria de l'utillatge a l'Europa nord- occidental? 16. Per què els comerciants van desplaçar part de la producció manufacturera cap al camp a partir del segle XVII? 17. Quin paper jugava la plata obtinguda a Amèrica en els intercanvis colonials amb la Xina? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quin economista clàssic va formular la llei dels rendiments decreixents aplicada als límits de productivitat? 19.

Com es defineix un fre repressiu en el model teòric de Thomas R. Malthus? 20. Quina taxa de mortalitat infantil aproximada patia l'Europa preindustrial abans d'arribar al primer any de vida? Simon Kuznets a) David Ricardo b) Thomas R. Malthus c) Adam Smith d) Augment del celibat definitiu a) Retard voluntari del matrimoni b) Increment sobtat de la mortalitat c) Regulació legal de la natalitat d) Entre 50 i 100 per mil a) Entre 500 i 700 per mil b) Entre 150 i 350 per mil c) Entre 10 i 30 per mil d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 16 21. Quina mitjana de fills per dona caracteritzava les societats de baixa fecunditat de l'Europa nord-occidental? 22.

Quina proporció de terra quedava en guaret en el model mediterrani tradicional? 23. Quina característica definia la producció en el taller artesanal gremial? 24. Com percebien la remuneració els camperols que feien feina per al Putting-Out System? 25. Quin flux caracteritzava la segona etapa del comerç triangular atlàntic?

Entre 1 i 2 fills a) Entre 7 i 10 fills b) Entre 10 i 12 fills c) Entre 4 i 6 fills d) La meitat a) Cap parcel·la b) Un terç c) Una quarta part d) Treball assalariat massiu a) Mecanització de cicle continu b) Llibertat de preus c) Baixa divisió del treball d) Renda senyorial en espècie a) Salari a preu fet b) Jornal horari fix c) Participació en beneficis d) Manufactures cap a Àsia a) Sucre cap a l'Àfrica b) Esclaus d'Àfrica a Amèrica c) Plata cap a Anglaterra d) Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 17 3 La revolució agrària i les transformacions estructurals EN ACABAR SABRÀS Distingir els models pioners d'especialització agrària dels Països Baixos i d'Anglaterra.

Explicar el funcionament del cicle quadriennal del sistema Norfolk i la supressió del guaret. Analitzar l'impacte institucional de les Enclosure Acts en l'estructura social agrària britànica. Identificar les sis aportacions del sector agrari al desenvolupament de la Revolució Industrial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 26 Com va aconseguir el camp anglès produir més carn i llet sense reduir la quantitat de pa disponible per a la població? La transformació estructural del camp europeu entre els segles XVII i XVIII va constituir el fonament indispensable per al naixement de la societat industrial moderna.

Durant l'època moderna, la divisió regional del treball a Europa ja mostrava espais especialitzats: l'Europa de l'Est proveïa cereals a través del Bàltic, mentre que zones de la conca mediterrània o de l'interior peninsular es decantaven pel conreu de la vinya, l'olivera o la ramaderia ovina transhumant. Tanmateix, va ser al Mar del Nord on es va gestar una ruptura decisiva amb el passat feudal i els seus límits productius.

La Revolució Industrial 3 La revolució agrària i les transformacions estructurals 4 Condicionants de la industrialització britànica i la transició demogràfica 5 Canvi tècnic, sistema fabril i noves bases energètiques 6 Nivells de vida, mercat de treball i la corba de Kuznets Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 18 ESQUEMA Estructura del tema: La Revolució Industrial Models pioners d'especialització: Països Baixos i Anglaterra Els Països Baixos i Anglaterra van liderar la superació dels rendiments decreixents mitjançant models productius clarament diferenciats.

A les Províncies Unides, la forta densitat urbana i la proximitat als ports van afavorir una intensa orientació cap a productes d'horta, fruiters i plantes d'ús industrial com el cànem, el tabac o el lli. Aquest model neerlandès requeria importants inversions financeres aportades tant per la burgesia mercantil com per propietaris pagesos, combinant l'alta productivitat interna amb la importació de cereals bàsics de l'Europa oriental. Anglaterra va seguir un patró diferent, centrat en una combinació simbiòtica de cereals panificables i conreus farratgers.

L'objectiu britànic era proveir els seus creixents centres urbans amb blat, llet, formatge i carn bovina sense dependre de compres exteriors cròniques. Aquesta orientació va consolidar grans explotacions capaces d'assolir economies d'escala i d'introduir noves tècniques agronòmiques de forma sistemàtica. COMPROVA-HO 27 Quina diferència fonamental va distingir el model agrari dels Països Baixos del model anglès durant el segle XVIII?

Revolució Industrial Transformació econòmica i social estructural Revolució agrària Canvi tècnic i institucional al camp Sistema Norfolk Rotació quadriennal sense guaret Enclosure Acts Tancaments i privatització comunal Condicionants britànics Demografia, institucions i recursos naturals Canvi tecnològic Vapor, carbó, cotó i sistema de fàbrica Nivells de vida Mercat laboral, salaris i desigualtat social Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 19 El canvi tècnic agronòmic: el sistema Norfolk L'agricultura tradicional europea es trobava lligada a la necessitat de deixar reposar la terra periòdicament (vegeu «Economia preindustrial — Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial»).

Aquest descans obligat o guaret immobilitzava entre un terç i la meitat de la superfície conreable, generant a més una competència directa entre alimentar persones o alimentar animals. La gran fita agronòmica va ser la difusió del sistema Norfolk, una pauta de rotació quadriennal contínua que va permetre la supressió definitiva del guaret. La seqüència de conreus s'estructurava en quatre fases anuals sense interrupció: Aquesta rotació va trencar la històrica contradicció entre agricultura i ramaderia. En obtenir farratge abundant durant tot l'any, els productors podien alimentar una cabana ramadera molt més nombrosa.

Més animals generaven un volum superior d'adob orgànic (fems), element que regenerava el sòl i incrementava espectacularment el rendiment dels cereals posteriors sense esgotar la terra. DEFINICIÓ El sistema Norfolk és un mètode de conreu de rotació quadriennal que elimina completament el guaret alternant cereals panificables (blat i ordi o civada) amb plantes farratgeres i tubercles (trèvol i naps), regenerant la fertilitat de la terra i integrant la cria de bestiar. Paral·lelament, es va estendre la mecanització primerenca de les feines del camp mitjançant la millora de les eines tradicionals.

L'adopció d'arades perfeccionades de ferro arrossegades per tracció animal va permetre obrir solcs més profunds, oxigenar la terra i garantir un arrelament òptim de les llavors. COMPROVA-HO 28 Com va aconseguir el sistema Norfolk trencar el dilema tradicional entre alimentar persones o alimentar bestiar? Transformació institucional: Enclosure Acts i estructura social La introducció d'aquestes tècniques exigia una llibertat d'explotació incompatible amb els vells drets comunitaris medievals.

A l'Anglaterra del segle XVIII, els camps oberts (open fields) obligaven els pagesos a sincronitzar les tasques col·lectives, mentre que les terres comunals (boscos, pastures i erms) oferien mitjans d'ajuda bàsica als estrats rurals més pobres. Blat: cereal panificable principal d'alt valor nutritiu destinat al consum humà i als mercats urbans. 1 Naps: tubercles que aportaven aliment d'hivern per al bestiar i ajudaven a netejar les males herbes del subsòl. 2 Civada o ordi: cereals secundaris utilitzats tant per a l'alimentació humana com per al pinso d'animals de tir i de feina.

3 Trèvol o lleguminoses farratgeres: plantes que retenen el nitrogen atmosfèric al sòl gràcies als seus bacteris radicals, restaurant la fertilitat natural de la parcel·la. 4 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 20 El Parlament britànic, controlat pels grans propietaris rurals, va aprovar milers de lleis conegudes com les Enclosure Acts. Aquestes lleis de tancament van ordenar la privatització dels béns comunals i la compactació forçosa de les parcel·les disperses mitjançant tanques físiques. ERROR FREQÜENT Confondre el gran terratinent amb qui gestionava directament la terra.

A Anglaterra, l'aristocràcia latifundista en mantenia la propietat legal, però no conreava els camps; llogava les hisendes compactades a arrendataris capitalistes, que eren veritables empresaris amb capital i visió de mercat. Aquesta transformació jurídica va configurar una estructura social agrària tripartita que va assentar les bases de l'agricultura capitalista: La gran noblesa terratinent: posseïdora de grans latifundis que percebia rendes monetàries segures i gaudia d'un poder polític directe al Parlament.

Els arrendataris capitalistes: empresaris agraris procedents de la petita noblesa (gentry) o de la burgesia, que contractaven terres a llarg termini, invertien el seu propi capital en millores tècniques i orientaven tota la producció cap al benefici comercial. Els jornalers agrícoles: antiga pagesia expulsada o endeutada per les despeses dels tancaments, desposseïda dels drets comunals i obligada a vendre la seva força de treball a canvi d'un salari diari. Aquest nou règim va transformar el factor treball en mà d'obra assalariada i va convertir la inversió de capital en l'eix central de l'activitat econòmica rural.

COMPROVA-HO 29 Quina conseqüència directa van patir els petits pagesos després de l'aplicació de les Enclosure Acts? Les sis aportacions del sector agrari a la Revolució Industrial La modernització del camp no va ser un procés aïllat, sinó el motor que va subministrar els recursos indispensables per al desplegament de la indústria britànica. Aquest impacte global s'articula en sis funcions fonamentals: Funció agrària Mecanisme econòmic Efecte sobre la industrialització Aliments barats Increment de rendiments i caiguda de preus relatius del gra. Mantinguts els costos de subsistència baixos, s'evitava la pressió a l'alça dels sous obrers urbans.

Matèries primeres Major producció de llana, cuir, ordi i plantes industrials. Abastiment regular i competitiu als sectors tèxtils, adoberies i manufactures de cervesa. Transferència de capital Acumulació d'excedents i beneficis pels arrendataris i terratinents. Canalització de fons privats cap a la xarxa de transports (canals, camins) i fàbriques naixents. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 21 Funció agrària Mecanisme econòmic Efecte sobre la industrialització Mercat per a manufactures Monetització dels ingressos rurals i necessitat d'eines de ferro. Demanda creixent d'eines agràries de ferro, béns de consum i teixits produïts per la nova indústria.

Obtenció de divises Exportació d'excedents de cereals i ramaderia als mercats exteriors. Finançament de la importació d'aliments colonials i matèries primeres estratègiques sense dèficit comercial. Alliberament de mà d'obra Mecanització i pèrdua de terres comunals per part dels pagesos. Èxode rural que va proveir les ciutats d'un contingent nombrós de mà d'obra assalariada barata. Amb una alimentació més abundant i variada, la població va millorar el seu estat nutricional i l'esperança de vida va augmentar de manera progressiva. Al mateix temps, el camp es va convertir en un mercat consumidor dinàmic de teixits de llana i cotó procedents de la manufactura rural o de les primeres fàbriques.

COMPROVA-HO 30 Com beneficiava directament la indústria manufacturera el fet que els aliments fossin més barats gràcies a la revolució agrària? IDEES CLAU Els Països Baixos i Anglaterra van trencar amb els rendiments decreixents agraris liderant l'especialització comercial al nord d'Europa. El sistema Norfolk va eliminar el guaret mitjançant una rotació quadriennal contínua de blat, naps, ordi/civada i trèvol. La integració de farratges va permetre alimentar més bestiar, generant més adob orgànic i multiplicant la fertilitat cerealística. Les Enclosure Acts van suprimir els open fields i les terres comunals, consolidant la gran propietat privada a Anglaterra.

L'estructura del camp anglès va separar el propietari terratinent de l'arrendatari capitalista, creant una gran massa de jornalers assalariats. L'agricultura va fornir a la Revolució Industrial aliments barats, matèries primeres, capitals, mercat de consum, divises i mà d'obra. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 22 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Quins conreus concrets componien el cicle quadriennal del sistema Norfolk? 32. En què es diferenciava la funció econòmica del terratinent anglès de la de l'arrendatari capitalista? 33. Quines van ser les dues conseqüències socials més greus de les lleis de tancament (Enclosure Acts)?

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 4 Condicionants de la industrialització britànica i la transició demogràfica EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de transició demogràfica i detallar el comportament de les seves variables vitals. Explicar les causes estructurals de la caiguda secular de la mortalitat a l'Europa Occidental. Identificar els fonaments institucionals britànics derivats de la Revolució Gloriosa de 1688. Analitzar com la dotació de recursos naturals i els límits del Putting-Out System van propiciar la fàbrica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què un augment de la producció artesanal a domicili va acabar forçant la creació de grans fàbriques concentrades?

La Revolució Industrial no va ser fruit de la casualitat tècnica ni d'un invent aïllat. Va requerir una transformació profunda de les condicions humanes, institucionals i materials. A la Gran Bretanya del segle XVIII van confluir una ruptura demogràfica sense precedents, unes regles de joc jurídiques estables i una geografia excepcionalment dotada. La transició demogràfica: del model antic al contemporani La transició demogràfica descriu el pas des d'un règim demogràfic antic (amb altes taxes de natalitat i mortalitat) cap a un règim modern (on ambdues taxes se situen en nivells baixos).

Aquest canvi estructural va arrencar a l'Europa nord-occidental durant el segle XVIII i va trencar el sostre malthusià (vegeu «Economia preindustrial — El sostre malthusià i el règim demogràfic antic»). Durant el règim antic, l'esperança de vida se situava entre 20 i 25 anys, llastada per una mortalitat infantil esfereïdora i per freqüents episodis de mortalitat catastròfica (vegeu «Economia preindustrial — El sostre malthusià i el règim demogràfic antic»). Amb la transició, l'esperança de vida es va enfilar progressivament fins a assolir entre 70 i 75 anys en les societats plenament industrialitzades.

El model general de transició es desenvolupa en quatre fases diferenciades: Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 23 PROCÉS Fases del model general de transició demogràfica 1 Fase 1: Preindustrial Natalitat i mortalitat molt altes; esperança de vida de 20-25 anys. 2 Fase 2: Explosió demogràfica Mortalitat cau en picat per nutrició i higiene; natalitat es manté elevada. 3 Fase 3: Maduresa industrial Natalitat comença a davallar; la fecunditat cau cap a 2 fills per dona. 4 Fase 4: Postindustrial Natalitat i mortalitat s'equiparen en nivells baixos; envelliment poblacional.

DEFINICIÓ La transició demogràfica és el procés històric de ruptura secular mitjançant el qual una societat abandona un equilibri d'alta mortalitat i alta natalitat per establir un nou equilibri de mortalitat i natalitat baixes, generant una etapa intermèdia de ràpid creixement poblacional. La caiguda de la mortalitat a l'Europa Occidental va respondre a tres factors bàsics: Millora nutricional: Els guanys de la revolució agrària (vegeu «La Revolució Industrial — La revolució agrària i les transformacions estructurals») van augmentar l'abastiment regular d'aliments, abaratint preus i mitigant les caristies.

Pràctiques higièniques: Mesures preventives com la gestió de quarantenes, l'aïllament davant epidèmies i una higiene pública més acurada van limitar el contagi de patologies infeccioses. Avenços mèdics i assistencials: Millores progressives en els tractaments, la formació mèdica i l'aparició de nous medicaments van reduir la virulència dels brots epidèmics. COMPROVA-HO 35 Per què la fase inicial de la transició demogràfica provoca una autèntica explosió demogràfica? Fase 1 (Societat preindustrial): Taxes de natalitat i mortalitat molt altes i properes entre si. La taxa de fecunditat ronda els 6 fills per dona. El creixement vegetatiu és lent i irregular.

1 Fase 2 (Inici de la industrialització i urbanització): La mortalitat cau dràsticament mentre la natalitat es manté alta. Es produeix una bretxa àmplia entre ambdues taxes que desencadena una gran explosió demogràfica. 2 Fase 3 (Maduresa industrial): La natalitat comença a davallar de manera notable a causa de la reducció de la fecunditat, que s'acosta a 2 o fins i tot a 1,5 fills per dona. El ritme de creixement poblacional es desaccelera. 3 Fase 4 (Societat postindustrial): Natalitat i mortalitat s'equiparen en valors reduïts. El creixement vegetatiu esdevé mínim o nul, amb un progressiu envelliment de la població.

4 Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 24 Pautes nacionals i transformació de les piràmides de població La dinàmica de la transició va presentar ritmes nacionals molt contrastats. El cas anglès va destacar per una fecunditat inicialment a l'alça: la incorporació de mà d'obra jove a les noves activitats manufactureres permetia avançar l'edat de matrimoni, fet que elevava el nombre de fills per parella abans d'iniciar el descens secular de la natalitat a finals del segle XIX. Entre el 1700 i el 1900 la població de la Gran Bretanya es va multiplicar aproximadament per 5.

Per contra, França va mantenir taxes de natalitat i mortalitat molt properes al llarg de tot el cicle, experimentant un creixement demogràfic molt lent que la va obligar a recórrer a la immigració internacional després dels conflictes bèl·lics. A Suècia, el cicle va començar cap al 1820 i va durar prop de 150 anys, constituint el model clàssic complet. L'evolució entre el 1750 i el 1950 a Suècia il·lustra el canvi en les piràmides d'edat: Característica Piràmide preindustrial (ca. 1750) Piràmide madura / industrial (ca.

1950) Forma de la base Molt ampla (natalitat i fecunditat elevades) Més estreta i regular (control de la natalitat) Erosió dels graons Erosió molt ràpida per l'alta mortalitat infantil i juvenil Passos suaus entre cohorts per baixa mortalitat Pes de la població activa Proporció moderada d'adults Eixamplament substancial de dones i homes en edat de treballar Cimera de la piràmide Molt estreta per la reduïda esperança de vida Eixamplada per la supervivència en edats avançades Més endavant, a les societats urbanes industrials, el pas a la família nuclear i la necessitat d'invertir en la formació i el futur dels fills van incentivar conscientment la reducció de la descendència per preservar la capacitat d'estalvi familiar.

ERROR FREQÜENT És un error habitual atribuir l'inici de la transició demogràfica britànica a un augment sobtat de la natalitat o a descobriments mèdics com els antibiòtics. El motor desencadenant va ser la davallada continuada de la mortalitat ordinària i catastròfica gràcies a la millora de la dieta i la higiene preventiva; els antibiòtics i la medicina avançada no van tenir un paper decisiu fins ben entrat el segle XX. El marc institucional britànic La tecnologia només arrela si l'entorn legal i polític garanteix seguretat als negocis.

Després de la Revolució Gloriosa de 1688, Anglaterra va consolidar una monarquia parlamentària que va limitar el poder absolut de la corona i va transferir el control executiu, pressupostari i legislatiu al Parlament. Aquest parlamentarisme va afavorir els interessos de la burgesia comercial, financera i agrària mitjançant reformes decisives: Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 25 Protecció del dret de propietat: Es van liquidar les traves arbitràries i les formes senyorials medievals per establir una propietat privada plena i exclusiva, reflectida en les Enclosure Acts (vegeu «La Revolució Industrial — La revolució agrària i les transformacions estructurals»).

El paper del Common Law: La tradició jurídica britànica del dret consuetudinari oferia una jurisprudència pragmàtica i flexible, capaç d'adaptar les disputes mercantils als canvis econòmics sense dependre de decrets reials rígids. Hisenda pública i estabilitat financera: Creació d'institucions fiscals centralitzades i solvents que van permetre mobilitzar fons i finançar inversions d'interès col·lectiu. Desregulació del mercat interior: Supressió de duanes internes, desmantellament del monopoli del sistema gremial (vegeu «Economia preindustrial — Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial») i unificació monetària per consolidar un mercat nacional sense barreres.

COMPROVA-HO 36 De quina manera la Revolució Gloriosa de 1688 va esperonar la inversió productiva privada? Dotació de recursos naturals i unificació de mercats A més de les institucions, la Gran Bretanya disposava d'una localització geogràfica i una dotació de factors òptimes per al naixement de la indústria moderna. La combinació de recursos materials i facilitats de transport va reduir dràsticament els costos dels intercanvis. En primer lloc, el subsol britànic concentrava reserves immenses de carbó mineral i mineral de ferro pròximes entre si. La disponibilitat de carbó fòssil va alliberar la indústria de la dependència exclusiva dels boscos i de l'energia hidràulica fluvial.

En segon lloc, la geografia oferia un relleu suau, una densa xarxa de rius navegables i canals artificials, i milers de quilòmetres de costes que facilitaven la navegació de cabotatge a baix cost abans de l'arribada del ferrocarril. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Revolució Gloriosa (1688) Monarquia parlamentària, drets de propietat i Common Law. Recursos minerals Reserves abundants de carbó fòssil i mineral de ferro. Geografia i canals Xarxa fluvial navegable, canals i fàcil transport per cabotatge. Explosió demogràfica Increment de mà d'obra assalariada i creixement del mercat intern.

Factors de l'hegemonia industrial britànica Mercat interior unificat Supressió de duanes interiors i lliure circulació de béns. Trànsit al sistema fabril Mecanització i superació dels colls d'ampolla del Putting-Out System. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 26 Aquest espai geogràfic integrat va conformar un mercat interior molt potent, sostingut per una alta densitat de població i un grau creixent de salarització.

Paral·lelament, el comerç colonial mercantilista va abastir el país de matèries primeres clau com el cotó i va obrir mercats captius a Amèrica, Àsia i Àfrica mitjançant el comerç triangular atlàntic (vegeu «Economia preindustrial — Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial»). L'esgotament del Putting-Out System i el salt a la fàbrica Durant el segle XVIII, la protoindustrialització i el Putting-Out System (POS) (vegeu «Economia preindustrial — Agricultura, manufactura gremial i comerç colonial») van canalitzar l'expansió manufacturera rural. Els comerciants portaven primera matèria als tallers camperols per eludir les taxes i reglaments gremials de les ciutats.

No obstant això, quan la demanda de teixits es va disparar a escala global, el sistema domèstic va topar amb límits estructurals insalvables: Costos marginals creixents: Per produir més calia incorporar tallers dispersos cada cop més llunyans, encarint el transport i la recollida del gènere. Manca de control i fraus: Els comerciants no podien supervisar l'aprofitament del fil, patint freqüents sostraccions de material i retards en els terminis de lliurament. Inflexibilitat laboral: La dedicació dels camperols depenia del cicle agrari (sembra i sega), fent impossible estabilitzar el ritme de producció de manera contínua.

Aquest coll d'ampolla va forçar els empresaris a concentrar la mà d'obra i els mitjans productius sota un mateix sostre, obrint el camí cap a la mecanització del treball i el sorgiment del Factory System (vegeu «La Revolució Industrial — Canvi tècnic, sistema fabril i noves bases energètiques»). COMPROVA-HO 37 Quina contradicció interna del Putting-Out System va empènyer els comerciants cap al sistema de fàbrica? IDEES CLAU La transició demogràfica va trencar el sostre malthusià passant d'un equilibri d'alta mortalitat i alta fecunditat a taxes baixes en ambdues variables.

La reducció de la mortalitat ordinària i catastròfica va ser el motor desencadenant del creixement, fruit de la regularitat alimentària i la higiene preventiva. L'esperança de vida va augmentar d'un interval de 20 a 25 anys fins a 70 o 75 anys amb el desplegament del model contemporani. La Revolució Gloriosa de 1688 va establir la monarquia parlamentària britànica, garantint els drets de propietat i la flexibilitat del Common Law. La disponibilitat abundant de carbó mineral i ferro juntament amb una orografia suau de rius i canals navegables van vertebrar un mercat interior òptim.

Les contradiccions i despeses logístiques creixents del Putting-Out System van forçar el pas a la concentració fabril mecanitzada. Apunts d'Història Econòmica Mundial: De l'Antic Règim a 1913 27 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quines van ser les tres causes fonamentals que van originar el descens de la mortalitat a l'Europa Occidental? 39. Com va incidir el context institucional posterior a 1688 en el desenvolupament econòmic d'Anglaterra? 40. Quin comportament singular va mostrar la fecunditat a Anglaterra a l'inici de la industrialització?

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 5 Canvi tècnic, sistema fabril i noves bases energètiques EN ACABAR SABRÀS Distingir el creixement econòmic intensiu del creixement extensiu preindustrial. Explicar per què les limitacions del Putting-Out System van desembocar en el sistema de fàbrica. Analitzar els efectes d'arrossegament de la indústria del cotó sobre el carbó, la siderúrgia i la química. Comparar les bases energètiques orgànica i fòssil i les seves conseqüències mediambientals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Per què els comerciants anglesos del segle XVIII van preferir tancar els treballadors en un gran edifici en lloc de continuar portant-los la llana a casa?

Del creixement extensiu al creixement intensiu Durant l'etapa preindustrial, l'expansió econòmica tenia una naturalesa de caràcter extensiu. Això vol dir que la…