La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS HISTÒRIA ECONÒMICA MUNDIAL Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat Autònoma de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts sobre l'impacte econòmic de la Gran Guerra, la guerra total, el finançament dels EUA i el declivi d'Europa. Història Econòmica Mundial (UAB).

APREN.AI Índex 1 Causes i esclat de la Gran Guerra: tensions globals i aliances La ruptura dels equilibris del segle XIX Orígens geopolítics i discòrdies econòmiques El mecanisme de blocs militars i la reacció socialista 2 Guerra total, fases bèl·liques i el front domèstic El concepte de guerra total i la societat de masses Evolució militar del conflicte per etapes El punt d'inflexió operatiu de 1918 3 Finançament bèl·lic i hegemonia econòmica dels Estats Units El bloqueig comercial i el comerç transatlàntic L'evolució del finançament: de l'or al deute bancari i públic Conflictes de postguerra: els «deutes de sang» 4 Reestructuració productiva global i pèrdua de pes europeu Reorientació productiva cap a l'economia de guerra La pèrdua d'hegemonia europea i l'ascens de nous competidors 5 Resum per repassar Ruptura institucional i orígens del conflicte Guerra total i dinàmica operativa Finançament bèl·lic i hegemonia dels Estats Units Reestructuració productiva i declivi d'Europa Cronologia clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 1 1 Causes i esclat de la Gran Guerra: tensions globals i aliances EN ACABAR SABRÀS Analitzar la fallida institucional del capitalisme liberal provocada pel conflicte de 1914. Identificar els detonants econòmics, polítics i d'aliances que van portar a la Primera Guerra Mundial. Explicar la reacció i divisió del moviment obrer i socialista davant l'inici dels enfrontaments. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com va aconseguir un atemptat a Sarajevo desencadenar una guerra a escala continental en pocs dies?

La ruptura dels equilibris del segle XIX L'any 1914 va representar la fi de l'era de la burgesia i l'inici d'un segle caracteritzat per la destrucció a gran escala. Aquest conflicte va trencar el model de relacions internacionals establert durant el segle XIX, el qual reposava sobre tres pilars fonamentals: el patró or, els convenis internacionals de lliure comerç i l'hegemonia militar i econòmica de Gran Bretanya.

La Gran Guerra va actuar com una profunda cesura històrica que va obrir una etapa de gran inestabilitat social, política i econòmica, anul·lant els intents posteriors de restablir l'ordre previ i preparant l'escenari per a crisis greus com la Gran Depressió (1929-1939) i l'ascens del feixisme i del nazisme cap a la Segona Guerra Mundial. DEFINICIÓ El capitalisme liberal designa el sistema econòmic i institucional vigent abans de 1914, recolzat en el funcionament del mercat obert, l'estabilitat monetària del patró or i una intervenció pública reduïda en el comerç mundial.

Orígens geopolítics i discòrdies econòmiques La confrontació militar no va ser sobtada, sinó el desenllaç d'una acumulació sostinguda de rivalitats entre els imperis europeus: Ressentiment francoalemany: Derivat de la guerra de 1871 contra l'imperi alemany, en la qual França va perdre els territoris fronterers d'Alsàcia i Lorena. Competència econòmica i imperial: Els interessos industrials van transcendir les fronteres fins a adquirir una dimensió mundial. Els països colonitzats manifestaven aspiracions d'independència econòmica i política, alhora que les disputes comercials intensificaven els nacionalismes.

Friccions socials internes: Els països industrialitzats afrontaven un potent moviment obrer i l'ascens dels partits socialistes. El kàiser d'Alemanya va concebre frenar internament el socialisme abans d'endinsar-se en una contesa exterior. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 2 Els participants de la contesa van quedar directament marginats dels circuits habituals de l'economia mundial, ja que van haver de canalitzar la totalitat dels seus recursos cap a la despesa militar. Aquest fet va reforçar el protagonisme dels Estats Units com a primera economia global, capaç d'aportar capital, mercats i tecnologia industrial.

COMPROVA-HO 2 Quina relació va existir entre els xocs comercials internacionals i la dinàmica social interna abans de 1914? El mecanisme de blocs militars i la reacció socialista L'estratègia preventiva dels estats europeus es basava en aliances defensives: la Triple Entesa (formada bàsicament per Gran Bretanya, França i Rússia) davant de les Potències Centrals (liderades per Alemanya i Àustria-Hongria).

L'assassinat de l'arxiduc d'Àustria-Hongria Francesc Ferran a Sarajevo per part d'un nacionalista serbi va posar en marxa un encadenament de declaracions bèl·liques: PROCÉS Mecanisme d'escalada bèl·lica de 1914 País declarant País afectat Motiu del desplegament Àustria-Hongria Sèrbia Reacció a l'atemptat de Sarajevo Rússia Àustria-Hongria Actuació com a aliada defensiva de Sèrbia Alemanya Rússia Suport aliat a Àustria-Hongria Alemanya Bèlgica Ocupació territorial per accedir a territori francès Regne Unit Alemanya Vulneració de la neutralitat de Bèlgica Atemptat de Sarajevo Nacionalista serbi assassina l'arxiduc Francesc Ferran.

1 Àustria declara la guerra Àustria-Hongria ataca Sèrbia amb suport alemany. 2 Mobilització russa Rússia intervé militarment com a aliada de Sèrbia. 3 Ofensiva alemanya Alemanya ataca Rússia i ocupa territori de Bèlgica. 4 Intervenció britànica El Regne Unit respon a la vulneració neutral belga. 5 La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 3 Aquest esclat va generar un fort dilema dins del moviment socialista europeu. Tot i haver considerat prèviament la convocatòria d'una vaga general per aturar una guerra al servei d'interessos imperialistes, els partits socialistes de França i d'Alemanya van acabar votant a favor dels crèdits militars per sostenir els seus respectius estats.

Aquesta decisió va provocar l'escissió de corrents socialistes oposats a la contesa i la creació posterior dels partits comunistes. ERROR FREQÜENT És un error creure que la socialdemocràcia europea va bloquejar la Gran Guerra de forma unitària. Tot i l'oposició teòrica inicial, les cúpules socialistes majoritàries a França i Alemanya van votar a favor dels pressupostos de guerra. IDEES CLAU L'any 1914 va liquidar el marc institucional del segle XIX: patró or, tractats de lliure comerç i lideratge britànic. Les disputes territorials i la pugna colonial van convertir els interessos industrials privats en prioritats estatals.

El sistema d'aliances militars va transformar l'assassinat de Sarajevo en un conflicte generalitzat en cadena. Els principals partits socialistes europeus van recolzar el finançament bèl·lic i van trencar la consigna de vaga obrera internacional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quins tres elements centrals de l'ordre econòmic liberal es van esfondrar l'any 1914? 4. Quina posició van prendre inicialment els partits socialistes davant la guerra i què van votar a la pràctica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin territori va perdre França contra l'Imperi alemany l'any 1871? 6. Per què van entrar els britànics formalment a la guerra contra Alemanya? 7.

Quin efecte va provocar la votació dels crèdits de guerra en l'esquerra obrera? Flandes i Valònia a) Alsàcia i Lorena b) Bèlgica i Renània c) Sarajevo i Bòsnia d) Per l'assassinat de Sarajevo a) Pels atacs a Rússia b) Per la invasió de Bèlgica c) Pel deute bancari francès d) L'hegemonia del kàiser a) L'adhesió total al capitalisme b) Escissions i partits comunistes c) La dissolució del sindicalisme d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 4 8. Com va incidir la guerra en la relació dels països bel·ligerants amb l'economia internacional?

2 Guerra total, fases bèl·liques i el front domèstic EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de guerra total i els seus efectes sobre la població i la producció civil. Distingir les quatre etapes operacionals del conflicte bèl·lic entre 1914 i 1918. Explicar com la fallida de la rereguarda i el trencament de subministraments van provocar la rendició alemanya. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Com podia un exèrcit mantenir la seva línia de combat intacta i perdre la guerra alhora? El concepte de guerra total i la societat de masses La Gran Guerra va adoptar una naturalesa inèdita fins aleshores: es va convertir en una guerra total.

Aquest tipus de conflicte esborra la separació tradicional entre la primera línia de combat i la rereguarda civil. La mobilització massiva va assolir la xifra aproximada de 74 milions d'homes armats, una concentració de tropes que va imposar unes exigències d'abastiment i suport logístic sense precedents. La producció industrial no es podia aturar sota cap concepte; la mà d'obra esdevenia tan imprescindible a les fàbriques com als camps de batalla. El conflicte es decidia militarment al front, però es podia perdre definitivament a la rereguarda si fallava la capacitat d'organització productiva de béns químics, armament i munició.

A més, l'adveniment de la política de masses i l'extensió del sufragi universal van exigir que els estats planifiquessin l'estat d'ànim de la població civil mitjançant una veritable indústria de la ment i de la propaganda. DEFINICIÓ Una guerra total és una contesa bèl·lica on un país subordina tots els seus recursos econòmics, humans, industrials i psicològics a la destrucció de l'adversari, convertint la població i la capacitat industrial de la rereguarda en objectius estratègics.

Evolució militar del conflicte per etapes El desenvolupament operatiu dels combats es va estructurar en quatre fases clarament diferenciades entre 1914 i 1918: Van liderar les exportacions a) Van imposar el patró or b) Van reduir la indústria pesant c) Van quedar expulsats del mercat d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 5 COMPROVA-HO 10 Quina conseqüència militar directa va tenir per als fronts europeus el Tractat de Brest-Litovsk de 1918? El punt d'inflexió operatiu de 1918 Entre juny i juliol de 1918 es va assolir el punt d'inflexió definitiu de la contesa.

En el període comprès entre abril i novembre d'aquell mateix any, els països aliats van multiplicar la seva capacitat militar ofensiva, mentre que la potència militar alemanya va quedar reduïda pràcticament a la meitat, incapaç de sostenir el pols contra una coalició proveïda massivament per la indústria nord-americana. PER RECORDAR-HO A la Gran Guerra, els exèrcits lluitaven a les trinxeres, però la victòria va dependre de la capacitat de les fàbriques químiques, la resistència alimentària civil i els crèdits exteriors de la rereguarda. Guerra de moviments (1914): Els governs planejaven una campanya ràpida basada en el trasllat veloç d'efectius.

Alemanya va aconseguir ocupar Bèlgica i avançar cap a França, mentre les tropes penetraven també en territori rus. L'equilibri de forces va impedir una victòria concloent i va estabilitzar els fronts. 1 Guerra de posicions o trinxeres (1915-1917): Es van construir xarxes extenses de trinxeres fortificades. Va ser l'etapa de major mortaldat, amb sagnants ràtzies sobretot al front occidental. S'hi van introduir noves armes tecnològiques. La prolongació del conflicte va generar indisciplina, vagues industrials, motins a les tropes i desercions massives. Paral·lelament, Alemanya va desplegar la guerra submarina al mar del Nord per tallar els subministraments de l'Entesa.

2 Retorn a la guerra de moviments (1918): Rússia va abandonar formalment la lluita després de la seva transformació interna i va signar el Tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya i Àustria-Hongria. Això va permetre clausurar el front oriental i concentrar les forces imperials a l'oest, acompanyades de l'ús d'armes químiques i bombardejos d'artilleria sobre la població civil. No obstant això, Alemanya va desatendre el manteniment econòmic de la seva rereguarda. 3 Enfonsament de la rereguarda alemanya (1918): L'escassetat crítica de queviures i productes bàsics per a la població civil, sumada a la clara superioritat industrial de l'Entesa, va col·lapsar la resistència alemanya.

4 La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 6 CRONOLOGIA Evolució de les etapes de la Primera Guerra Mundial IDEES CLAU La guerra total va eliminar la separació clàssica entre soldats al front i societat civil a la rereguarda. La mobilització de prop de 74 milions d'homes va obligar a reconvertir les indústries nacionals cap a la producció militar. La guerra de trinxeres (1915-1917) va desfermar un desgast humà enorme i va generar vagues civils i amotinaments militars. El col·lapse final d'Alemanya el 1918 va ser precipitat per l'asfíxia de subministraments de la seva rereguarda civil. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11.

Per què es va caracteritzar la fase militar de posicions entre 1915 i 1917? 12. Quin paper va tenir la rereguarda civil en la derrota alemanya de 1918? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quants homes mobilitzats en armes va implicar aproximadament el conflicte? 14. Quin tractat va formalitzar la sortida de Rússia del conflicte l'any 1918? 1914 Guerra de moviments ràpids, invasió de Bèlgica i fixació dels fronts. 1915-1917 Guerra de trinxeres, bloqueig naval britànic i guerra submarina alemanya. Principis de 1918 Tractat de Brest-Litovsk, sortida russa i ofensives de moviments a l'oest.

Finals de 1918 Punt d'inflexió a l'estiu i col·lapse de la rereguarda industrial alemanya. 120 milions a) 50 milions b) 74 milions c) 20 milions d) Tractat de Versalles a) Tractat de París b) Tractat de Brest-Litovsk c) Tractat de Ginebra d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 7 15. Per què es parla de 'guerra total' a la contesa de 1914-1918? 16. Quan es va situar el punt d'inflexió clau a favor dels aliats? 3 Finançament bèl·lic i hegemonia econòmica dels Estats Units EN ACABAR SABRÀS Identificar les raons econòmiques de la duplicació d'exportacions dels Estats Units cap a Europa.

Analitzar la transició financera europea des de la liquidació d'or fins a l'endeutament públic amb la Reserva Federal. Explicar l'ascens dels Estats Units a primera potència creditícia mundial i els conflictes pels deutes de guerra. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Com va passar un país endeutat com els Estats Units a ser el banquer d'Europa en només quatre anys? El bloqueig comercial i el comerç transatlàntic A partir de 1915, la Gran Bretanya va decretar el bloqueig naval de l'accés alemany al mar del Nord per tallar el subministrament a les potències centrals. La resposta germànica va ser la guerra submarina sense restriccions per aïllar els aliats.

Mentrestant, les nacions de l'Entesa (França, Gran Bretanya i Bèlgica) van passar a ser compradors dependents a gran escala d'aliments, manufactures, primeres matèries i béns militars procedents de l'exterior. Els Estats Units van cobrir aquesta demanda sobtada amb escreix: van arribar a duplicar les seves exportacions i el seu superàvit comercial es va multiplicar per cinc. Tot i mantenir una posició oficial de neutralitat fins a l'abril de 1917, l'economia estatunidenca es va consolidar ràpidament com el gran proveïdor comercial de l'Entesa.

Perquè no distingia front de rereguarda a) Perquè es va lluitar arreu del planeta b) Perquè només lluitaven soldats professionals c) Perquè no va generar costos financers d) L'agost de 1914 a) El juny-juliol de 1918 b) El gener de 1916 c) El març de 1915 d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 8 DEFINICIÓ Un superàvit comercial és la situació en què el valor total de les exportacions d'un país cap a l'exterior supera el valor de les importacions de productes estrangers durant un període determinat.

L'evolució del finançament: de l'or al deute bancari i públic La durada imprevista del conflicte va desbaratar les estratègies financeres inicials dels països de l'Entesa: Liquidació d'actius i reserves: Inicialment, França i Gran Bretanya van pagar les comandes venent mercaderies, or, divises i actius que posseïen a l'estranger. Amb una campanya curta aquesta via hauria bastat, però la guerra d'atrició va esgotar totes les reserves. Crèdits privats de la banca americana: En un primer moment, el Congrés dels Estats Units prohibia als bancs prestar fons a estats bel·ligerants per protegir la neutralitat.

No obstant això, es va haver de canviar de criteri: si no es facilitava finançament als aliats, aquests no tindrien liquiditat per continuar comprant els productes industrials i agrícoles nord-americans. Per tant, es van concedir grans préstecs bancaris privats. Intervenció estatal directa (1916-1917): Quan el sistema bancari privat ja no podia assumir més riscos, el propi govern nord-americà (mitjançant fons públics i la Reserva Federal) va passar a finançar directament els aliats, sobretot després de la declaració de guerra a l'abril de 1917.

Aquesta transformació va tenir una dimensió espectacular: el 1914 els Estats Units eren el país més endeutat del món, però la guerra els va convertir en el major prestador internacional. Els crèdits concedits van arribar a duplicar el seu deute exterior en actius sobre tercers, aconseguint un patrimoni financer gegantí sobre l'Europa occidental. COMPROVA-HO 18 Per què el govern nord-americà va permetre que els seus bancs prestessin diners als països aliats malgrat la seva neutralitat formal? Conflictes de postguerra: els «deutes de sang» Els préstecs públics americans servien, en gran part, perquè França i la Gran Bretanya liquidessin el deute previ contret amb la banca privada dels EUA.

Això va derivar en una profunda tensió diplomàtica en la postguerra: País / Bloc Posició sobre els deutes de guerra Estats Units Exigien el reemborsament complet dels préstecs en efectiu comercial. Aliats europeus (França i Gran Bretanya) Consideraven que el sacrifici de vides humanes («deutes de sang») compensava part del deute financer. Aquesta fractura financera va deteriorar greument les relacions diplomàtiques i va dificultar la posterior reconstrucció econòmica europea. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 9 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la condició financera dels Estats Units abans i després de la guerra.

El 1914 eren deutors nets de capital europeu; cap al 1918 van passar a ser els creditors principals del planeta. PROCÉS Evolució del mecanisme de pagament aliat als EUA 1 Reserves d'or i actius Venda d'actius estrangers i enviament d'or per pagar queviures. 2 Esgotament de reserves La llarga durada de la guerra consumeix la liquiditat aliada. 3 Crèdit bancari privat La banca nord- americana presta capitals als governs aliats. 4 Finançament públic EUA La Reserva Federal i fons públics assumeixen el deute bèl·lic. IDEES CLAU El bloqueig naval britànic i els atacs submarins alemanys van condicionar les rutes d'abastiment bèl·lic.

L'augment sobtat de comandes de l'Entesa va multiplicar per cinc el superàvit comercial dels Estats Units. L'esgotament de les reserves metàl·liques europees va obligar a substituir els pagaments en or per crèdits bancaris i préstecs públics de la Reserva Federal. Els Estats Units van passar de ser la nació més endeutada el 1914 a esdevenir el gran creditor hegemònic mundial. La reclamació nord-americana de cobrar en efectiu va enfrontar-se a l'argument europeu dels «deutes de sang». COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com van cobrir inicialment els països aliats els seus pagaments als Estats Units abans d'endeutar-se? 20.

Què al·legaven els governs europeus davant la insistència dels Estats Units per cobrar els deutes de postguerra en efectiu? La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quina mesura va adoptar Gran Bretanya el 1915 per ofegar el comerç alemany? 22. Què va passar amb el superàvit comercial dels Estats Units durant el conflicte? 23. Quina institució pública va assumir els préstecs aliats en fallar els bancs privats? 24. Quina posició financera tenien els Estats Units l'any 1914?

4 Reestructuració productiva global i pèrdua de pes europeu EN ACABAR SABRÀS Avaluar els efectes de la reconversió productiva en la capacitat exportadora europea. Contrastar el declivi del lideratge econòmic britànic amb l'expansió comercial dels Estats Units i el Japó. Explicar per què el comerç exterior europeu es va estancar després de finalitzar el conflicte militar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què els països europeus no van poder recuperar les seves vendes internacionals un cop acabada la guerra?

Bloqueig naval del mar del Nord a) Ocupació terrestre de Berlín b) Cancel·lació del patró or c) Atacs aeris sobre fàbriques d) Va desaparèixer totalment a) Va caure a la meitat b) Es va mantenir sense canvis c) Es va multiplicar per cinc d) La Societat de Nacions a) El Fons Monetari Internacional b) El Banc d'Anglaterra c) La Reserva Federal nord-americana d) Eren deutors exclusius del Japó a) Possesionaven totes les reserves mundials b) No tenien contacte amb Europa c) Eren el país més endeutat del món d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 11 Reorientació productiva cap a l'economia de guerra La mobilització industrial necessària per sostenir les operacions militars va comportar una profunda transformació estructural en els països industrials.

Totes les capacitats productives es van concentrar al màxim en la fabricació d'armament, productes químics i béns estratègics per a ús de l'exèrcit. Aquesta submissió de la indústria als imperatius militars va generar greus distorsions: Relegació de l'agricultura: El camp europeu va quedar desatès per la mobilització de camperols com a soldats. Els països bel·ligerants van haver de dependre massivament de la importació de productes agrícoles. Desatenció dels mercats exteriors: Les fàbriques europees, ocupades completament en les demandes de combat, van deixar de proveir les seves àrees habituals d'exportació de manufactures a l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina.

Europa va perdre sobtadament la seva quota de mercat internacional. Desequilibris estructurals de postguerra: L'adaptació forçosa a les necessitats bèl·liques va desajustar les cadenes mundials de producció, afectant de manera persistent la recuperació europea en els anys posteriors al conflicte. DEFINICIÓ L'economia de guerra és la reconversió integral de l'estructura productiva i agrícola d'un país per abastir exclusivament els requeriments de la contesa bèl·lica, sacrificant les exportacions i el consum intern civil.

La pèrdua d'hegemonia europea i l'ascens de nous competidors El temps que va durar el conflicte va ser suficientment llarg perquè noves economies cobrissin els mercats que Europa havia descuidat.

Els Estats Units i el Japó van orientar les seves estructures productives per abastir aquests espais desatesos: Regió o potència Situació abans de 1914 Situació després de la guerra Regne Unit Líder financer i comercial indiscutible a escala mundial Pèrdua del lideratge econòmic davant els Estats Units Europa continental Proveïdora de manufactures i capital cap a la resta del món Pes relatiu reduït, desequilibris i exportacions estancades Amèrica del Sud Àrea dominada comercialment pel capital britànic Penetració i domini creixent de les empreses nord-americanes Estats Units País relativament aïllat comercialment i amb deute net Líder financer, industrial i exportador global Japó Economia industrial en expansió regional Subministrador de mercats exteriors abandonats per Europa La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 12 La Gran Bretanya va perdre el seu paper de potència reguladora dels equilibris globals.

Per la seva banda, els Estats Units van deixar enrere el perfil de país tancat per consolidar-se com a exportador capdavanter de capital financer, primeres matèries i béns industrials manufacturats. En canvi, el comerç exterior d'Europa va quedar estancat un cop finalitzades les hostilitats, evidenciant que el seu retrocés relatiu respecte a la resta del món era definitiu. COMPROVA-HO 26 Quina conseqüència va tenir per a la indústria europea la llarga durada de la conversió militar bèl·lica? ERROR FREQÜENT No s'ha d'atribuir el creixement econòmic de postguerra exclusivament a la reconstrucció física europea.

Les exportacions europees van quedar estancades perquè van perdre de forma definitiva quotes de mercat exterior enfront de competidors internacionals. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Economia de guerra a Europa Fàbriques europees centrades en armament i descuidant el comerç exterior. Abandonament agrari europeu Camp desatès que obliga a importar massivament queviures. La reorganització econòmica mundial per la Gran Guerra Ascens dels EUA i Japó Conquesta de nous mercats desatesos a l'Àsia i l'Amèrica Llatina. Pèrdua de lideratge britànic Gran Bretanya cedeix l'hegemonia econòmica mundial als Estats Units.

Estancament comercial europeu Exportacions europees deprimides i desequilibris estructurals a la postguerra. IDEES CLAU La dedicació exclusiva de la indústria europea a l'armament va forçar la importació d'aliments i va deixar orfes els mercats exteriors. Estats Units i Japó van aprofitar el buit comercial europeu per conquerir quotes de mercat estratègiques. L'Amèrica del Sud va passar de l'òrbita de dependència financera britànica al domini econòmic nord-americà. El conflicte va consagrar la pèrdua de pes relatiu d'Europa i l'estancament de les seves exportacions en la postguerra. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 13 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27.

Quins dos països van aprofitar la retirada comercial europea per cobrir la demanda de mercats internacionals? 28. Com va canviar la influència forana sobre l'Amèrica del Sud després del conflicte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Què va ocórrer amb l'agricultura dels països bel·ligerants durant la Gran Guerra? 30. Quina regió dominada pel capital britànic va passar sota influència nord-americana? 31. Com van evolucionar les exportacions dels països europeus durant la postguerra? 32. Quin país va perdre la condició de líder financer i comercial del món arran de la guerra?

5 Resum per repassar Ruptura institucional i orígens del conflicte Concepte Què és Capitalisme liberal Sistema econòmic internacional del segle XIX basat en el patró or, els tractats de lliure comerç i l'hegemonia britànica. Cesura històrica Trencament irreversible provocat per la Gran Guerra que va frustrar els intents posteriors de restablir l'ordre previ a 1914.

Va proveir tota la indústria americana a) Va quedar relegada i es van importar aliments b) Va monopolitzar les vendes a l'Àsia c) Va duplicar la seva producció interna d) Amèrica del Sud a) Europa de l'Est b) Rússia central c) Àfrica subsahariana d) Van absorbir la producció del Japó a) Van triplicar el volum de 1913 b) Van quedar completament estancades c) Van superar les xifres dels EUA d) Gran Bretanya a) Alemanya b) França c) Àustria-Hongria d) La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 14 Concepte Què és Aliances politicomilitars Xarxa defensiva de blocs que va transformar l'assassinat de Sarajevo en una reacció bèl·lica en cadena entre imperis.

Crèdits de guerra Partides pressupostàries aprovades pels partits socialistes a França i Alemanya que van trencar el projecte de vaga obrera general. Guerra total i dinàmica operativa Concepte Què és Guerra total Conflicte que esborra la diferència entre front i rereguarda mobilitzant completament la població civil i la capacitat industrial. Guerra de posicions (1915-1917) Fase de trinxeres fortificades caracteritzada per gran mortaldat, desgast humà, noves armes, vagues i motins militars. Tractat de Brest- Litovsk Acord de pau separat de 1918 pel qual la nova república soviètica es va retirar del conflicte i es va tancar el front oriental.

Fallida de la rereguarda Col·lapse de subministraments de queviures bàsics que va precipitar la rendició alemanya a finals de 1918. Finançament bèl·lic i hegemonia dels Estats Units Concepte Què és Superàvit comercial dels EUA Multiplicació per cinc del saldo comercial nord-americà degut a l'abastiment massiu de manufactures i queviures a l'Entesa. Transició financera de l'Entesa Esgotament de les reserves metàl·liques i actius europeus que va obligar a recórrer a la banca privada i a la Reserva Federal dels EUA. Potència creditícia Conversió dels Estats Units de país més endeutat el 1914 a creditor hegemònic mundial en finalitzar el conflicte.

Deutes de sang Argument diplomàtic dels governs aliats que al·legava el cost de vides humanes per rebutjar el cobrament íntegre en efectiu dels EUA. Reestructuració productiva i declivi d'Europa Concepte Què és Economia de guerra Reorientació integral de la indústria cap al material bèl·lic que va comportar l'abandonament agrari i la pèrdua de vendes exteriors. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 15 Concepte Què és Pèrdua de quotes de mercat Buit comercial deixat per les indústries europees que va ser aprofitat i cobert pels Estats Units i el Japó.

Estancament europeu Incapacitat de la indústria europea per recuperar la seva quota d'exportacions internacionals durant la postguerra. Cronologia clau Data Fet 1871 Derrota de França davant l'Imperi alemany i pèrdua dels territoris d'Alsàcia i Lorena. 1914 Atemptat de Sarajevo, esclat en cadena de la Gran Guerra i fase inicial de moviments ràpids. 1915 Bloqueig naval britànic al mar del Nord, guerra submarina alemanya i estabilització de la guerra de trinxeres. 1917 Crisi financera aliada i entrada dels Estats Units al conflicte militar a l'abril. 1918 Tractat de Brest-Litovsk, punt d'inflexió a l'estiu i esfondrament de la rereguarda civil alemanya.

La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 16 Solucions de les preguntes de repàs 1. A causa del teixit d'aliances politicomilitars creuades i de les fortes rivalitats econòmiques prèvies entre els imperis europeus. 2. Les disputes mercantils van consolidar els interessos econòmics com a objectius nacionals, mentre que els governs temien que les tensions obreres i l'ascens del socialisme posessin en perill l'ordre establert. 3. Es van esfondrar el funcionament del patró or, els tractats internacionals de lliure comerç i l'hegemonia comercial i militar del Regne Unit. 4.

Inicialment preveien una vaga general per no servir els interessos imperialistes, però van acabar votant a favor dels crèdits de guerra nacionals. 5. b) Alsàcia i Lorena. La desfeta francesa de 1871 va suposar la pèrdua d'Alsàcia i Lorena, alimentant un fort ressentiment fronterer. 6. c) Per la invasió de Bèlgica. La negativa alemanya a respectar la neutralitat territorial de Bèlgica va activar l'entrada de Gran Bretanya al conflicte. 7. c) Escissions i partits comunistes. El suport dels socialistes majoritaris als crèdits bèl·lics va generar fraccions independents que van fundar els partits comunistes. 8. d) Van quedar expulsats del mercat.

Els contendents van quedar pràcticament exclosos del comerç mundial per haver de bolcar tots els recursos en la guerra. 9. Quan la rereguarda civil col·lapsa per manca d'aliments, fàbriques aturades i esgotament econòmic, fent inviable sostenir les tropes. 10. Va comportar la sortida definitiva de Rússia de la guerra i el tancament del front oriental, permetent a Alemanya traslladar les seves tropes cap al front occidental. 11. Per l'ús de línies de trinxeres fortificades, una enorme mortaldat, l'aparició d'armes noves com les químiques i l'esgotament psicològic de soldats i civils. 12.

Va ser decisiu, ja que les greus dificultats per obtenir aliments i articles de primera necessitat van provocar el col·lapse intern de l'Estat alemany. 13. c) 74 milions. El text xifra en aproximadament 74 milions els homes armats i mobilitzats durant la guerra. 14. c) Tractat de Brest-Litovsk. Rússia va signar el Tractat de Brest-Litovsk amb les potències centrals per sortir definitivament de la guerra. 15. a) Perquè no distingia front de rereguarda. La guerra total es defineix per la subordinació absoluta de tota la societat civil i la indústria als objectius bèl·lics. 16. b) El juny-juliol de 1918.

El text assenyala el període de juny-juliol de 1918 com el moment clau d'inflexió operativa del conflicte. 17. Subministrant massivament queviures i armes a l'Entesa a crèdit, un cop les potències europees van haver esgotat tot el seu or. 18. Perquè si els aliats es quedaven sense crèdit no podien continuar pagant ni comprant els productes agrícoles i industrials que venien els Estats Units. 19. Van liquidar mercaderies, van transferir reserves d'or i van vendre els actius i capitals que tenien invertits a l'estranger. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 17 20.

Al·legaven que el cost de vides humanes que havien patit al front («deutes de sang») havia de comptabilitzar-se moralment davant el benefici financer nord-americà. 21. a) Bloqueig naval del mar del Nord. El 1915 el Regne Unit va tancar marítimament l'accés al mar del Nord per impedir l'abastiment alemany. 22. d) Es va multiplicar per cinc. La venda massiva de manufactures i queviures a l'Entesa va multiplicar el superàvit comercial nord-americà per cinc. 23. d) La Reserva Federal nord-americana. Els crèdits que la banca privada no podia cobrir van ser finançats directament per l'Estat nord-americà a través de la Reserva Federal. 24. d) Eren el país més endeutat del món.

A l'inici de la guerra el 1914, els Estats Units constituïen el país amb més deute extern del planeta. 25. Perquè durant els quatre anys de contesa altres països industrials com els Estats Units i el Japó van ocupar les seves quotes de mercat. 26. Va permetre que països no europeus com els Estats Units i el Japó ocupessin de forma permanent els seus mercats d'exportació a l'Amèrica Llatina i l'Àsia. 27. Els Estats Units i el Japó van aprofitar el conflicte per ocupar els mercats exteriors desatesos per Europa. 28. Va passar d'estar dominada pel capital britànic a caure sota la influència industrial i financera dels Estats Units. 29. b) Va quedar relegada i es van importar aliments.

El sector agrícola europeu es va descuidar per mobilitzar la mà d'obra i es van haver d'importar aliments de l'exterior. 30. a) Amèrica del Sud. Les regions sud-americanes van passar de l'hegemonia del capital britànic al domini comercial dels Estats Units. 31. c) Van quedar completament estancades. Després de perdre les seves quotes de mercat durant la guerra, les exportacions europees van romandre estancades. 32. a) Gran Bretanya. La Gran Bretanya va perdre definitivament el seu lideratge econòmic mundial en favor dels Estats Units. La Crisi del Capitalisme Liberal: La Gran Guerra 18