Els Orígens de Catalunya: Història i Formació

I 9 flashcards i 18 preguntes més al document.

Text del document

Tema 5 Els orígens de Catalunya 2n d'ESO Ciències Socials INS Baix Penedès Introducció El territori actual de Catalunya va ser ocupat pels exèrcits islàmics a principis del segle VIII (711-718). Una part d'aquest territori va ser conquerida pels reis francs a nal del mateix segle VIII: s'anomena Catalunya Vella. En aquesta zona s'hi van formar comtats. Als segles XI i XII, els comtes catalans van expulsar els musulmans de la resta del territori: l'anomenem Catalunya Nova. La Península Ibèrica a principis del segle IX. 1. La Catalunya Musulmana L'exèrcit musulmà va conquerir Saragossa l'any 714 i des d'allà va expandir-se cap al territori que avui en dia és Catalunya.

No obstant, el domini musulmà no va durar molt temps: a inicis del segle IX, el nord de Catalunya va ser dominat pels francs, que van expulsar-ne els àrabs. A partir d'aquell moment, el nord de Catalunya va quedar sota el control d'uns comtes (nobles) que depenien de l'autoritat del rei franc. Com que aquesta zona va ser islàmica durant molt poc temps, l'anomenem la Catalunya Vella. Els territoris del sud i l'oest de Catalunya van quedar més de 300 anys sota el control d'Al-Andalus i es coneixen amb el nom de Catalunya Nova. Sota el domini d'Al-Andalus, aquestes zones van passar per diverses etapes; l' última va ser la creació, l'any 1031, de les taifes de Lleida i Tortosa.

També es van crear ciutats noves com Balaguer. Taifes i ràtzies musulmanes ACTIVITAT 1: a) Quines van ser les principals taifes a Catalunya? b) Quin objectiu van tenir les diverses ràtzies musulmanes cap a territoris catalans? 2. Els primers comtats catalans 2.1. Catalunya Carolíngia Els reis francs van crear una frontera per protegir el seu regne davant els musulmans. Aquesta frontera anava des de Pamplona ns el riu Llobregat, aproximadament, i es deia MARCA HISPÀNICA. Carlemany controlava així part de l'actual territori català i, per governar-lo des de la distància, va dividir-lo en comtats, governats per comtes. ACTIVITAT 2: a) Enumera els comtats catalans sota domini franc.

b) Quin és el comtat més gran i important? c) Com es deia la frontera entre cristians i musulmans que dividia l'actual Catalunya i que va ser creada per Carlemany? d) Observa el mapa de la diapositiva següent i comenta quines diferències territorials hi veus respecte el mapa de comtats de l'Edat Mitjana. Els comtats catalans Els comtats catalans ACTIVITAT 2: a) Enumera els comtats catalans sota domini franc. b) Quin és el comtat més gran i important? c) Com es deia la frontera entre cristians i musulmans que dividia l'actual Catalunya i que va ser creada per Carlemany?

d) Observa el mapa de la diapositiva i comenta quines diferències territorials hi veus respecte el mapa de comtats de l'Edat Mitjana. 2. Els primers comtats catalans 2.2. El procés d'independència No tots els comtes i comtesses tenien el mateix poder: al nal del segle IX, el comte Guifré el Pelós va acabar sent comte de Barcelona, Girona, Urgell i Cerdanya i, després de la seva mort a una ràtzia musulmana, va deixar en herència els seus territoris als seus descendents. Així es va iniciar la dinastia que des d'aleshores va governar el comtat de Barcelona, convertint-lo en el més poderós de Catalunya. L'any 985, Al-Mansur va assetjar Barcelona, que estava governada pel comte Borrell II.

Aquest va demanar ajuda al rei de França (ja que n'era vassall), però ell li va negar. En aquest moment, Borrell II decideix no renovar el jurament de delitat amb el rei de França i se n'independitza l'any 988. El comtat de Barcelona i les fronteres entre Catalunya i el Califat de Còrdova La llegenda de Guifré el Pelós ACTIVITAT 3: Observa el quadre. a) Descriu la imatge: què hi veus? b) Investiga sobre la llegenda de Guifré el Pelós i interpreta una altra vegada la imatge. Ara entens alguna cosa més? 2. Els primers comtats catalans 2.3.

La caiguda del califat A partir del 1035, es van girar les tornes entre cristians i musulmans: els comtats catalans ja no eren inferiors militarment respecte els musulmans, degut a la debilitat i desaparició del Califat de Còrdova. Els comtes de Barcelona i d'Urgell van establir un tracte amb les noves taifes de Lleida i Tortosa: a canvi de no ser atacades, havien de pagar una taxa, la paria. Tot i això, al llarg del segle XI els comtes van passar a l'ofensiva apro tant la feblesa andalusina: van anar ocupant els territoris de frontera de les taifes i així el límit es va anar desplaçant cap al sud. Es van conquerir poblacions importants com Tàrrega, Agramunt, Balaguer i Tarragona.

L'avenç dels comtats catalans ACTIVITAT 4: Observa el mapa. a) Què descriu aquest mapa? b) Nombra ciutats importants conquerides pels comtes catalans ns el segle XI. c) Nombra ciutats importants conquerides pels comtes catalans ns el segle XII. d) Quins rius van ser frontera en cada segle? 3. La formació de la corona d'Aragó 3.1. La unió matrimonial Navarra i Aragó eren un sol regne que també s'havia expandit cap a terres musulmanes. A nals del segle XI, el rei d'Aragó Ramir II va tenir una lla: Peronella d'Aragó. Quan ella tenia un any, el seu pare va prometre-la en matrimoni amb el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Es van casar l'any 1150, quan ell tenia 36 anys i ella 14.

Abans del matrimoni, el comte Ramon Berenguer IV havia completat la conquesta de Catalunya Nova. Les conquestes de Ramon Berenguer IV ACTIVITAT 5: Observa la imatge. a) Què mostra el mapa? b) Nombra els monestirs que es van construir a la Catalunya Nova. c) Quina regió formava part de Catalunya i actualment ja no? 3. La formació de la corona d'Aragó 3.2. La dinastia catalanoaragonesa El ll de Peronella i Ramon Berenguer, Alfons el Cast, va ser el primer rei dels territoris de la nova corona catalanoaragonesa. Aquesta corona va ser un regne molt destacat dins la península Ibèrica ns el segle XV. 3. La formació de la corona d'Aragó 3.3.

El repoblament Les terres que havien estat a la frontera entre Al-Àndalus i els comtats catalans havien acabat despoblats, la gent n'havia marxat. Per això, als segles XII i XIII, la Catalunya Nova s'havia de repoblar. Per aconseguir-ho, es van atorgar terres als nobles que havien participat en la conquesta i se'ls van oferir cartes de poblament. Aquestes cartes oferien privilegis als nous pobladors. ACTIVITAT 6: Investiga l'origen d'El Vendrell. Quan es va fundar? El Vendrell va tenir la seva pròpia carta de poblament? 4. L'expansió econòmica i territorial 4.1.

Creixement econòmic i urbà Com ja sabem, a partir del segle XI les condicions de vida de la població van millorar, la producció agrícola va augmentar i les ciutats es van consolidar i fer fortes. La corona aragonesa va apro tar aquest creixement per expandir els seus territoris cap a Occitània (actual França), començant per comprar els comtats de Rasès i Carcassona i continuant comprant-ne d'altres. 4. L'expansió econòmica i territorial 4.2. Derrota a França L'esplendor econòmic i territorial va durar gairebé 200 anys.

A principis del segle XIII, el rei de França va voler recuperar el domini sobre els territoris adquirits per Aragó i va organitzar expedicions militars contra els comtes occitans. El rei de la Corona d'Aragó en aquell moment, Pere I, va oferir la seva ajuda militar als comtes (ja que eren vassalls seus). No obstant, van ser derrotats a la batalla de Muret (1213), on el rei Pere va morir. El ll i successor de Pere I, Jaume I, va acceptar la derrota i va renunciar a aquells territoris. Tot i això, tenia la intenció de fer créixer la Corona i per això va reorientar l'expansió geogrà ca: en lloc de conquerir cap al nord, va orientar-se cap al mar Mediterrani i el sud de la península. 4.3.

L'expansió militar de Jaume I Jaume I va iniciar un procés d'expansió territorial a partir de la derrota a Muret i apro tant la decadència dels regnes de taifes a partir del segle XIII. Un altre motiu va ser que la burgesia catalana i la noblesa aragonesa s'estaven enriquint i també tenien interès en expandir-se i augmentar el seu poder. Arran de les seves conquestes, Jaume I va rebre el sobrenom "el Conqueridor". 4. L'expansió econòmica i territorial 4.4. La conquesta de València i Mallorca 4. L'expansió econòmica i territorial VALÈNCIA Els nobles aragonesos van voler conquerir València als musulmans.

Es tractava d'una regió amb una agricultura molt pròspera i la noblesa aragonesa estava molt interessada en poder enriquir-se amb les seves terres de conreu. La conquesta es va produir entre 1229 i 1245. La major part dels musulmans es van poder quedar a viure a València un cop va ser conquerida i es van convertir en vassalls dels senyors feudals que s'havien quedat les terres. A la costa, van anar-hi molts emigrants catalans. L'interior el van repoblar els aragonesos. MALLORCA En canvi, els burgesos i comerciants catalans van orientar-se cap a les illes Balears, perquè eren una taifa musulmana rica, bon centre de comunicacions i un refugi de pirates.

L'any 1229 Jaume I el Conqueridor va conquerir Mallorca. Eivissa i Menorca van ser conquerides més tard. A Mallorca, bona part de la població musulmana va morir en la guerra de conquesta o va emigrar. Per això, l'illa es va haver de repoblar pràcticament del tot amb emigrants catalans. Les conquestes de Mallorca i València ACTIVITAT 7: Observa la imatge. a) Què mostra el mapa? b) Quines diferències va haver-hi entre la conquesta de València i la de Mallorca? c) Quines semblances? d) Quins territoris van ser adquirits després del regnat de Jaume I? 5.

Les institucions de govern de Catalunya Dins la corona d'Aragó, cada estat mantenia els seus governs, les seves costums i lleis i la llengua pròpies. L'única institució que tots compartien era la monarquia: el rei i la reina eren els mateixos per a tothom. La monarquia pactava amb els grups privilegiats per a mantenir l'equilibri dins la corona i ho feia a través de les Corts. ACTIVITAT 8: Observa l'esquema. a) Quins grups socials no es troben representats a les Corts? b) Quina institució de govern podia aprovar lleis i fer peticions al monarca? c) Quina institució de govern podia recaptar impostos i defensar les lleis especí ques de Catalunya?

El govern de Catalunya L'art romànic Estil artístic i arquitectònic que es va originar a Borgonya (França) i es va expandir per Europa gràcies als ordres religiosos. Segles XI - XII. Art religiós amb funció didàctica (població analfabeta). Art rural (ciutats deshabitades). Art anònim Escultures en relleu, pintura mural i esglésies, catedrals i monestirs. És un art no naturalista: no hi ha proporcions ni perspectiva, les gures són rígides i es retraten frontalment. Hi ha jerarquia en les imatges (les més importants es representen més grans).

Edi cis de pedra gran: sostres molt pesants voltes de canó i arcs de mig punt L'art gòtic Estil artístic i arquitectònic que es va originar França i es va expandir per Europa gràcies als ordres religiosos. Segles XII - XV. Art religiós amb funció didàctica (població analfabeta). Art urbà: les ciutats recuperen població i creixen. Es construeixen nous edi cis: ajuntaments, universitats, llotges, catedrals... L'arquitectura avança: es construeixen edi cis més alts (noves tècniques). L'art en general es fa més complex: ja no serà anònim perquè els artistes voldran destacar. Escultures en relleu, vitralls, pintura mural i esglésies, catedrals i monestirs.

L'edi ci gòtic per excel·lència és la catedral. En pintura i escultura: gures més dinàmiques, més naturals. Molta decoració. Edi cis molt alts i amb vitralls voltes de creueria i arcs ogivals, arcbotants i contraforts. Romànic o Gòtic? Romànic o Gòtic? Romànic o Gòtic?