1. L'ascens del poder monàrquic amb l'ajuda de la burgesia
Flashcards
- Què varen oferir els monarques a la burgesia a canvi de suport?
- Cartes de privilegi, monopolis comercials i permisos.
- Quins eren els tres estaments representats a les corts medievals?
- Clero, noblesa i burgesia.
- Quina va ser la causa principal de la crisi agrària del segle XIV?
- Terres poc productives i adversitats climatològiques.
- Quins regnes es van enfrontar a la Guerra dels Cent Anys?
- França i Anglaterra.
Preguntes tipus test
- Què oferien els monarques a la burgesia a canvi de suport econòmic?
- a) Títols nobiliaris i terres
- b) Exempcions fiscals i poder polític
- c) Cartes de privilegi, monopolis i permisos comercials
- d) Matrimonis amb membres de la reialesa
Resposta: c) Cartes de privilegi, monopolis i permisos comercials. Els monarques oferien cartes de privilegi que alliberaven els burgesos del feudalisme, monopolis comercials per enriquir-se i permisos per comerciar lliurement, tot a canvi de suport econòmic.
- Quina era la principal finalitat de les corts o parlaments medievals?
- a) Administrar justícia i resoldre conflictes
- b) Assessorar el rei en matèries de política exterior
- c) Governar els territoris i demanar aportacions monetàries
- d) Controlar el poder del rei i limitar la seva autoritat
Resposta: c) Governar els territoris i demanar aportacions monetàries. Les corts o parlaments medievals eren reunions periòdiques del rei amb els tres estaments per governar i obtenir recursos econòmics.
- Per què els monarques varen acceptar la presència de la burgesia als parlaments?
- a) Per debilitar el poder de la noblesa i el clero
- b) Per reconèixer la seva importància econòmica i demanar-li aportacions monetàries
- c) Per democratitzar el sistema polític i donar veu al poble
- d) Per modernitzar l'administració i fer-la més eficient
Resposta: b) Per reconèixer la seva importància econòmica i demanar-li aportacions monetàries. El rei volia reconèixer la importància de la burgesia i, sobretot, obtenir els recursos econòmics necessaris per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.
2. Les Corts o Parlaments Medievals
Flashcards
- Què eren les Corts o Parlaments medievals?
- Reunions periòdiques del rei amb clero, noblesa i burgesia per governar i demanar aportacions.
- Quins eren els tres estaments que formaven part de les Corts medievals?
- Clero, noblesa i burgesia.
- Per què els monarques varen acceptar la presència de la burgesia a les Corts?
- Per reconèixer la seva importància i demanar aportacions econòmiques.
- Què oferien els monarques a la burgesia a canvi de suport econòmic?
- Cartes de privilegi, monopolis comercials i permisos.
Preguntes tipus test
- Quina era la principal finalitat de les Corts o Parlaments medievals?
- a) Limitar el poder del rei i donar més poder a la noblesa.
- b) Governar els territoris i demanar aportacions monetàries.
- c) Crear noves lleis per a la burgesia i el clergat.
- d) Decidir sobre assumptes religiosos i nomenar bisbes.
Resposta: b) Governar els territoris i demanar aportacions monetàries.. Les Corts medievals eren reunions periòdiques convocades pel rei amb els tres estaments (clero, noblesa i burgesia) per governar els territoris i recaptar fons.
- Per què els monarques van acceptar la presència de la burgesia a les Corts?
- a) Perquè eren obligats per la noblesa.
- b) Per reconèixer la seva importància i demanar aportacions monetàries.
- c) Perquè la burgesia tenia més poder militar que la noblesa.
- d) Perquè el clergat ho exigia.
Resposta: b) Per reconèixer la seva importància i demanar aportacions monetàries.. Els monarques volien reconèixer la importància de la burgesia en la societat medieval i, sobretot, obtenir les seves aportacions econòmiques per lluitar contra la noblesa i consolidar el seu poder.
- Què oferien els monarques a la burgesia a canvi de suport econòmic?
- a) Títols nobiliaris i terres.
- b) Exempcions fiscals i poder polític.
- c) Cartes de privilegi, monopolis comercials i permisos.
- d) Accés a l'exèrcit i càrrecs religiosos.
Resposta: c) Cartes de privilegi, monopolis comercials i permisos.. Els monarques oferien cartes de privilegi que alliberaven els burgesos del poder feudal, els concedien monopolis comercials i els permetien obrir mercats i circular lliurement pel regne.
3. La Crisi de la Baixa Edat Mitjana: Esquema general
Flashcards
- Quines van ser les causes de la crisi agrària del segle XIV?
- Terres poc productives i males collites.
- Com es transmetia la Pesta Negra?
- Per la picada de puces infectades que vivien en rates.
- Quina va ser la conseqüència demogràfica més gran de la Pesta Negra?
- Mort d'un 30-40% de la població europea.
- Quins regnes es van enfrontar a la Guerra dels Cent Anys?
- França i Anglaterra.
Preguntes tipus test
- Què va provocar la crisi agrària a començaments del segle XIV a Europa?
- a) L'augment de la producció de blat.
- b) L'ús de fertilitzants químics.
- c) El conreu de terres poc productives i adversitats climatològiques.
- d) La disminució de la població rural.
Resposta: c) El conreu de terres poc productives i adversitats climatològiques.. La crisi agrària va ser causada per l'explotació de terres poc fèrtils i condicions climàtiques desfavorables que van reduir la producció de cereals.
- Quina va ser una de les principals conseqüències socials de la Pesta Negra?
- a) Un augment dels ingressos dels senyors feudals.
- b) Una disminució dels impostos als pagesos.
- c) Revoltes pageses i urbanes contra els senyors i el patriciat.
- d) Una millora de les condicions de vida a les ciutats.
Resposta: c) Revoltes pageses i urbanes contra els senyors i el patriciat.. La Pesta Negra va reduir la mà d'obra i va portar a un increment dels impostos, provocant revoltes tant al camp com a les ciutats.
- Quin va ser el resultat final de la Guerra dels Cent Anys?
- a) L'enfortiment de la monarquia feudal anglesa.
- b) La divisió de França en diversos regnes.
- c) L'enfortiment de la monarquia francesa lligada a un territori nacional.
- d) La conquesta de França per Anglaterra.
Resposta: c) L'enfortiment de la monarquia francesa lligada a un territori nacional.. La victòria de Carles VII va consolidar la monarquia francesa i va marcar l'inici del declivi del feudalisme.
4. La Guerra dels Cent Anys
Flashcards
- Quins regnes es van enfrontar a la Guerra dels Cent Anys?
- França i Anglaterra
- Entre quins anys va tenir lloc la Guerra dels Cent Anys?
- 1337 i 1453
- Quina va ser una de les causes principals de la Guerra dels Cent Anys?
- Problemes successoris de la Corona francesa i les pretensions del monarca anglès
- Quin rei va aconseguir el triomf final a la Guerra dels Cent Anys?
- Carles VII de França
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les causes principals de la Guerra dels Cent Anys?
- a) La invasió normanda d'Anglaterra.
- b) Els problemes successoris de la Corona francesa i les pretensions del monarca anglès.
- c) La disputa pel control del comerç de la seda.
- d) La rivalitat religiosa entre catòlics i protestants.
Resposta: b) Els problemes successoris de la Corona francesa i les pretensions del monarca anglès.. La Guerra dels Cent Anys va ser causada principalment pels problemes successoris a la Corona francesa i les ambicions del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França.
- Quin monarca va aconseguir finalment el triomf a la Guerra dels Cent Anys, consolidant la monarquia francesa?
- a) Enric V d'Anglaterra.
- b) Felip IV de França.
- c) Carles VII de França.
- d) Ricard II d'Anglaterra.
Resposta: c) Carles VII de França.. Carles VII de França va ser qui va aconseguir el triomf final, recuperant territoris i enfortint la monarquia francesa.
- Quina ciutat va romandre en mans angleses després del triomf de Carles VII de França a la Guerra dels Cent Anys?
- a) París.
- b) Londres.
- c) Calais.
- d) Bordeus.
Resposta: c) Calais.. Després de la victòria de Carles VII, la ciutat de Calais va ser l'únic territori que va quedar sota el control anglès.
5. La Pesta Negra: Impacte i Difusió
Flashcards
- Què va ser la Pesta Negra?
- Una epidèmia que va infectar Europa l'any 1348, causada per un bacteri.
- Com es transmetia la Pesta Negra?
- Per la picada de puces que havien picat rates infectades.
- Quin impacte demogràfic va tenir la Pesta Negra?
- Va morir entre un 30% i un 40% de la població europea.
- Quines varen ser les conseqüències socials de la Pesta Negra?
- Revoltes pageses i urbanes a causa de la fam i la desesperació.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la causa principal de la Pesta Negra?
- a) Un virus desconegut
- b) Un bacteri transmès per puces de rates
- c) La contaminació de l'aigua
- d) Un càstig diví per la corrupció de l'Església
Resposta: b) Un bacteri transmès per puces de rates. La Pesta Negra va ser causada per un bacteri, *Yersinia pestis*, transmès per les puces que vivien en rates. Aquestes rates van arribar a Europa a través de vaixells comercials.
- Des de quin lloc va arribar la Pesta Negra a Europa?
- a) Egipte
- b) Península de Crimea
- c) Índia
- d) Península Ibèrica
Resposta: b) Península de Crimea. La Pesta Negra va arribar a Europa des de la península de Crimea, al mar Negre, el 1347. Des d'allà, els vaixells que arribaven als ports italians transportaven rates infectades.
- Quina va ser una conseqüència social de la Pesta Negra?
- a) Augment del poder dels senyors feudals
- b) Disminució de la religiositat popular
- c) Revoltes pageses contra els senyors feudals
- d) Creixement de les ciutats
Resposta: c) Revoltes pageses contra els senyors feudals. La Pesta Negra va reduir la mà d'obra disponible, i els senyors feudals van intentar augmentar els impostos als pagesos supervivents, provocant revoltes i conflictes socials.
6. Conseqüències Demogràfiques de la Pesta Negra
Flashcards
- Quin percentatge aproximat de la població europea va morir a causa de la Pesta Negra?
- Entre el 30% i el 40%.
- Com van reaccionar els pagesos davant l'augment d'impostos després de la Pesta Negra?
- Es van rebel·lar violentament contra els senyors.
- Quina va ser una de les interpretacions religioses de la Pesta Negra?
- Un càstig diví pels pecats de la població.
- Què intentaven fer els senyors feudals amb els impostos als pagesos després de la Pesta Negra?
- Augmentar els impostos per compensar la pèrdua d'ingressos.
Preguntes tipus test
- Quina va ser la conseqüència demogràfica més gran de la Pesta Negra a Europa?
- a) Un augment de la natalitat.
- b) Un increment de la immigració.
- c) Una disminució de la població d'entre el 30% i el 40%.
- d) Una millora de les condicions de vida.
Resposta: c) Una disminució de la població d'entre el 30% i el 40%.. La Pesta Negra va causar la mort d'entre el 30% i el 40% de la població europea, reduint-la de 73 a 45 milions de persones.
- Quin va ser un efecte social de la Pesta Negra sobre els senyors feudals?
- a) Van augmentar els seus ingressos.
- b) Van disminuir els seus ingressos per la reducció de serfs.
- c) Van alliberar tots els seus serfs.
- d) Van començar a conrear noves terres.
Resposta: b) Van disminuir els seus ingressos per la reducció de serfs.. La mort i la despoblació van reduir els ingressos dels senyors feudals, ja que tenien menys serfs a qui cobrar impostos.
- Com van reaccionar alguns pagesos davant l'augment d'impostos després de la Pesta Negra?
- a) Van acceptar les noves condicions sense queixar-se.
- b) Es van rebel·lar violentament contra els senyors feudals.
- c) Van emigrar a altres regions.
- d) Van començar a treballar en noves indústries.
Resposta: b) Es van rebel·lar violentament contra els senyors feudals.. Desesperats per la fam, la guerra i les epidèmies, els pagesos es van rebel·lar violentament contra els senyors.
7. Conseqüències Socials de la Pesta Negra
Flashcards
- Quina va ser la principal causa de la disminució de la població durant la Pesta Negra?
- L'alta taxa de mortalitat causada per la malaltia.
- Com van afectar les conseqüències de la Pesta Negra als senyors feudals?
- Van reduir els seus ingressos a causa de la mort dels serfs.
- Què varen intentar fer els senyors feudals per compensar la pèrdua d'ingressos després de la Pesta Negra?
- Augmentar els impostos als pagesos que havien sobreviscut.
- Què varen fer els pagesos davant l'augment dels impostos i la pressió dels senyors feudals?
- Es varen rebel·lar violentament contra els senyors.
Preguntes tipus test
- Quina va ser una de les conseqüències socials de la Pesta Negra?
- a) Un augment dels ingressos dels senyors feudals.
- b) Una disminució de les revoltes pageses.
- c) Un augment de la mà d'obra disponible.
- d) Revoltes pageses i urbanes a causa de la fam i la guerra.
Resposta: d) Revoltes pageses i urbanes a causa de la fam i la guerra.. La Pesta Negra va provocar una reducció d'ingressos per als senyors feudals, que van intentar augmentar els impostos als pagesos, provocant revoltes tant al camp com a les ciutats.
- Quin percentatge aproximat de la població europea es calcula que va morir a causa de la Pesta Negra?
- a) Entre un 10% i un 20%.
- b) Entre un 30% i un 40%.
- c) Entre un 50% i un 60%.
- d) Menys d'un 10%.
Resposta: b) Entre un 30% i un 40%.. Es calcula que la Pesta Negra va causar la mort d'entre un 30% i un 40% de la població europea, reduint la població de 73 a 45 milions de persones.
- Quina va ser una de les interpretacions religioses de la Pesta Negra a l'època?
- a) Una prova de la fortalesa de la fe cristiana.
- b) Un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.
- c) Una oportunitat per a la unificació religiosa d'Europa.
- d) Una benedicció per a la purificació espiritual.
Resposta: b) Un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.. Molts contemporanis van atribuir l'epidèmia a un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església, desencadenant fervor religiós i intents de reforma eclesiàstica.
8. Conseqüències Religioses de la Pesta Negra
Flashcards
- Com va interpretar la majoria de la gent la Pesta Negra en termes religiosos?
- Com un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.
- Quines pràctiques religioses es van intensificar durant la Pesta Negra?
- Processons i flagel·lacions per demanar perdó pels pecats.
- Quin moviment va començar com a resultat de la percepció religiosa de la Pesta Negra?
- Un moviment de reforma de l'Església.
- A què més, a part del càstig diví, van atribuir alguns contemporanis la causa de la Pesta Negra?
- Aires insalubres que procedien del sòl o la conjunció dels astres.
Preguntes tipus test
- Segons la creença popular durant la Pesta Negra, a què s'atribuïa principalment l'epidèmia?
- a) A la conjunció desfavorable dels astres.
- b) A la manca d'higiene en les ciutats.
- c) A un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.
- d) A la propagació de miasmes a través de l'aire.
Resposta: c) A un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.. El text indica que la majoria de la població amb un fort sentiment religiós atribuïa l'epidèmia a un càstig diví pels pecats i la corrupció de l'Església.
- Quina va ser una de les respostes religioses comunes a la Pesta Negra?
- a) Un augment de l'escepticisme religiós.
- b) La construcció de noves catedrals.
- c) Processons i flagel·lacions per demanar perdó.
- d) La conversió massiva a altres religions.
Resposta: c) Processons i flagel·lacions per demanar perdó.. El text esmenta que el fervor religiós va comportar processons i flagel·lacions per demanar perdó pels pecats.
- Quin efecte va tenir la Pesta Negra en la percepció de la corrupció de l'Església?
- a) Va disminuir la preocupació per la corrupció.
- b) Va augmentar la percepció de la corrupció i la necessitat de reforma.
- c) No va tenir cap efecte en la percepció de la corrupció.
- d) Va portar a la dissolució de l'Església.
Resposta: b) Va augmentar la percepció de la corrupció i la necessitat de reforma.. El text indica que la pesta va ser vista com un càstig diví pels pecats i la corrupció de l'Església, cosa que va iniciar un moviment de reforma.
I 8 flashcards i 16 preguntes més al document.
Text del document
C-LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA Pàg. 72-75 1- Explica de quina manera els monarques varen aconseguir més poder amb l'ajuda de la burgesia (Pàg. 72-72) Els monarques varen veure en la burgesia, cada vegada més rica, el grup que els podia oferir ajuda econòmica a canvi de protecció i privilegis. Així, els monarques varen oferir als burgesos cartes de privilegi que els feien lliures, és a dir, no sotmesos a cap senyor feudal, monopolis comercials i permisos per obrir mercats i per circular per tot el regne. A canvi, varen obtenir recursos econòmics que varen servir per defensar i administrar el seu regne i imposar la seva autoritat sobre la noblesa feudal.
2- Què eren les corts o parlaments medievals? Per què els monarques varen acceptar la presència dels burgesos als parlaments? (Pàg. 72-72) Les corts o parlaments medievals eren les reunions que feia el rei de manera periòdica amb els tres estaments –clero, noblesa i burgesia– amb la finalitat de governar els seus territoris i demanar aportacions monetàries. En convocar la burgesia, estament no privilegiat, el rei pretenia reconèixer la importància d'aquest estament en la societat medieval, però, sobretot, demanar-li les aportacions en metàl·lic que necessitava per lluitar contra els nobles i imposar la seva autoritat.
3- Completa el següent esquema i explica en què va consistir la crisi de la baixa edat mitjana (pàg 74-75) 1 Des de començament del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària. L'augment de població dels segles anteriors havia fet que es cultivassin terres poc productives, que varen deixar de rendir. A més, les adversitats climatològiques varen donar lloc a una successió de males collites. El resultat va ser que la producció de blat i altres cereals va disminuir molt i la fam es va expandir pel continent. A banda d'això, a final del segle XIV, una gravíssima epidèmia de Pesta Negra va provocar una enorme mortalitat a tot Europa.
Per acabar, les guerres entre les monarquies europees per consolidar el seu poder, les guerres civils contra la noblesa i les revoltes urbanes i pageses varen donar lloc a saqueigs, mort i destrucció. El resultat va ser una crisi generalitzada del sistema feudal, que anunciava els canvis que es produirien a l'edat moderna. 4-Explica en què va consistir la guerra dels Cent Anys (pàg 74-75) El conflicte bèl·lic més important que va tenir lloc al segle XIV va ser la guerra dels Cent Anys, un conflicte que entre el 1337 i el 1453 va enfrontar el regne de França i el d'Anglaterra.
Les causes del conflicte es troben en els problemes successoris de la Corona francesa i les pretensions del monarca anglès de ser reconegut com a rei de França, perquè era un senyor feudal més fort que el mateix monarca francès. El triomf final de Carles VII de França, que va recuperar tots els territoris en mans angleses excepte la ciutat de Calais, va significar l'enfortiment de la monarquia lligada a un territori nacional i l'inici de la fi de la monarquia feudal. 2 5- Contesta a les següents preguntes fent servir els següents vídeos i les pàgines 74 i 75 del teu llibre de text: La pesta negra 1 (4,5'), La pesta negra 2 (3,4') 5.1-Què va ser la pesta negra?
La pesta negra va ser una gran epidèmia que va infectar Europa l'any 1348. Era una malaltia infecciosa i molt contagiosa causada per un bacteri, per la qual no es trobava cap remei eficaç. La transmissió es produia per la picada d'una puça que prèviament havia picat prèviament a una rata infectada d'aquesta malaltia. Provocava febre, problemes circulatoris i respiratoris i el cos dels malalts agafaven un color negrós, d'aquí próve la seva denominació. 5.2-Observa el següent mapa i contesta: quan va arribar i com es va difondre per Europa? La Pesta Negra va arribar a Europa des de la península de Crimea, al mar Negre, el 1347.
Des d'allà, els vaixells que arribaven als ports italians transportaven rates infectades les puces de les quals transmetien el bacteri a les persones. Des d'aquests ports, l'epidèmia es va estendre per tot Europa, per les rutes comercials marítimes i terrestres. L'extensió d'aquestes xarxes comercials va fer que l'expansió de la Pesta fos ràpida i imparable. Si ens fixem en el mapa, es pot apreciar l'evolució de la malaltia en que des de la península de Crimea s'estén per Anatòlia i els ports principals del mediterrani, des d'aquesta zona s'endinsarà per tot el continen europeu.
5.3-Observa la següent gràfica i textos i explica quines varen ser les conseqüències demogràfiques, socials i religioses de la Pesta Negra? 3 Les conseqüències demogràfiques La Pesta Negra va causar l'impacte demogràfic més gran de la història d'Occident. Es calcula que va morir entre un 30% i un 40 % de la població europea, que es va reduir de 73 a 45 milions de persones. Aquesta immensa mortalitat va provocar la despoblació de bona part de l'Europa occidental. En la gràfica de població es pot veure l'evolució de la població els anys 1200, 1340 i 1470 en els països de Gran Bretanya, França i Alemanya.
En tots ells s'aprecia una considerable disminució de la població després de la Pesta Negra. Les conseqüències socials La mort i la despoblació provocades per la pesta varen reduir els ingressos dels senyors feudals. Com que tenien menys serfs a qui cobrar, varen intentar augmentar els imposts als pagesos que havien sobreviscut, els impedien abandonar les seves terres i fins i tot els cobraven drets feudals que ja estaven en desús. Els pagesos, desesperats per la fam, la guerra i les epidèmies, es varen rebel·lar 4 violentament contra els senyors. També a les ciutats, el poble ras, sense feina ni doblers per comprar queviures, es va aixecar contra el patriciat urbà.
En el text de la Crònica del segle XIV es narren les revoltes anitisenyorials que es varen dur a terme en el camp en què els cavallers eren assassinats i es cremaven els castells. Les conseqüències religioses Una catàstrofe com la Pesta Negra va suposar una commoció per a la població europea. Per als seus contemporanis, l'origen es trobava en uns aires insalubres que procedien del sòl. Altres parlaven de la conjunció dels astres. Però per a la majoria el fort sentiment religiós de l'època va atribuir l'epidèmia a un càstig diví pels pecats de la població i la corrupció de l'Església.
Això va desencadenar un fervor religiós que va comportar processons, flagel·lacions, etc., per demanar perdó pels pecats, i es va iniciar un moviment de reforma de l'Església. En el text de les Cròniques florentines de Villani s'explica que es va fer una processó que va durar tres dies i que la pesta era un càstig diví pels pecats dels homes. 5