Exercici 2 · Literatura Dramática Selectividad Cataluña Juny Serie 1 2025

a) Expliqueu què passa en el text i situeu el sentit de l'escena dins del conjunt de l'obra.

Solución: A l'escena (acte tercer i últim) Adela és frenada per Martirio quan a la nit va d'amagat a trobar-se amb Pepe el Romano. Martirio s'engeloseix de la relació d'amants d'Adela i Pepe. Adela afirma estar disposada a ser l'amant de Pepe, desafiant l'opinió del poble («corona de espinas»), mentre Martirio està disposada a impedir-ho. Dins del conjunt de l'obra, aquesta escena marca el clímax dramàtic del desenllaç: Martirio descobreix la relació d'Adela amb Pepe i fa creure a Adela que Bernarda l'ha matat d'un tret, fet que desencadena el suïcidi final d'Adela.

b) Descriviu el tema, el conflicte i els personatges de l'obra, així com la situació que planteja l'escena, i raoneu si en el text els personatges són tractats de manera realista o simbòlica.

Solución: Tema: enfrontament entre autoritat (la tirania i imposició de Bernarda amb un dol asfixiant) i llibertat (el desig vital de les filles). Conflicte: la rebel·lió de les filles contra les normes i l'autoritarisme matern. Situació dramàtica de l'escena: l'enfrontament directe entre Adela i Martirio per la passió que ambdues senten per Pepe el Romano. Personatges: Bernarda (tirànica, despòtica, bastó de comandament), Angustias (hereva dels diners, promesa formal sense passió), Magdalena i Amelia (submises, resignades), Martirio (ressentida, gelosa, frustrada per la mare), Adela (la filla petita, vitalista, rebel, que encarna la passió i la llibertat fins a la mort), Poncia (criada realista i classista) i María Josefa (àvia boja que clama per llibertat). Tractament dels personatges: principalment realista (ambientació domèstica, psicologia concreta i diàlegs versemblants), però amb una dimensió simbòlica evident (Adela encarna el desig de llibertat i rebel·lia, Bernarda el poder absolut i la repressió representada pel bastó).

c) Digueu quina forma dramàtica té l'escena a partir de dos elements del text.

Solución: És teatre realista o convencional carregat d'una forta dimensió simbòlica (conegut com a realisme poètic). Elements que ho justifiquen: 1. Dimensió realista: personatges amb noms ordinaris, psicologia versemblant i definida, i llenguatge referencial i directe sense disjunció entre llenguatge i realitat. 2. Dimensió poètica o simbòlica: ús de símbols en el text com «la corona de espinas» (sacrifici, martiri i condemna social per amor) i «el horror de estos techos» (la casa com a espai tancat de repressió i presó), a més d'altres símbols de l'obra com l'aigua, la set, el color verd o el bastó.