Examen de Literatura Dramática Selectividad Cataluña 2026 · Juny Serie 5

Exercici 1

[2 punts: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,2 punts]

Marqueu a la casella corresponent si les definicions següents són correctes o errònies. A continuació, justifiqueu per què les definicions errònies ho són.

—:

Correcta

Errònia

Exercici 2

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Analitzeu l'escena següent de La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca, responent a les qüestions que es plantegen a continuació del text.

MARTIRIO: ( Señalando a ADELA). ¡Estaba con él! ¡Mira esas enaguas llenas de paja de trigo!

BERNARDA: ¡Esa es la cama de las mal nacidas! ( Se dirige furiosa hacia ADELA).

ADELA: ( Haciéndole frente). ¡Aquí se acabaron las voces de presidio! ( ADELA arrebata un bastón a su madre y lo parte en dos). Esto hago yo con la vara de la dominadora. No dé usted un paso más. ¡En mí no manda nadie más que Pepe!

[...]

ANGUSTIAS: ¡Dios mío!

BERNARDA: ¡La escopeta! ¿Dónde está la escopeta? ( Sale corriendo).

[...]

ADELA: ¡Nadie podrá conmigo! ( Va a salir).

ANGUSTIAS: ( Sujetándola). De aquí no sales con tu cuerpo en triunfo. ¡Ladrona! ¡Deshonra de nuestra casa!

[...]

( Suena un disparo).

BERNARDA: ( Entrando). Atrévete a buscarlo ahora.

MARTIRIO: ( Entrando). Se acabó Pepe el Romano.

ADELA: ¡Pepe! ¡Dios mío! ¡Pepe! ( Sale corriendo).

LA PONCIA: ¿Pero lo habéis matado?

MARTIRIO: ¡No! ¡Salió corriendo en la jaca!

BERNARDA: No fue culpa mía. Una mujer no sabe apuntar. [...] Aunque es mejor así. ( Se oye como un golpe). ¡Adela! ¡Adela! [...] ( En voz baja, como un rugido): ¡Abre, porque echaré abajo la puerta! ( Pausa. Todo queda en silencio). ¡Adela! ( Se retira de la puerta). ¡Trae un martillo! ( LA PONCIA da un empujón y entra. Al entrar da un grito y sale). ¿Qué?

LA PONCIA: ( Se lleva las manos al cuello). ¡Nunca tengamos ese fin!

( Las hermanas se echan hacia atrás. LA CRIADA se santigua. BERNARDA da un grito y avanza).

[...]

BERNARDA: [...] ¡Descolgarla! ¡Mi hija ha muerto virgen! [...] Ella, la hija menor de Bernarda Alba, ha muerto virgen. ¿Me habéis oído? ¡Silencio, silencio he dicho! ¡Silencio!

( Telón rápido).

FIN

a)

Situeu el sentit de l'escena dins del conjunt de l'obra. [1 punt]

b)

Descriviu el tema, el conflicte, la situació i els personatges de l'escena, i raoneu si en el text són tractats de manera realista o simbòlica. [2 punts]

c)

Identifiqueu el moviment estètic al qual pertany l'obra i justifiqueu-ho a partir de dos elements de l'escena. [1 punt]

Exercici 3 - OPCIÓ A

[4 punts en total: la manca de coherència i cohesió en la redacció, i els errors gramaticals, lèxics i ortogràfics, així com les deficiències en la presentació, poden comportar un descompte de fins a 0,4 punts]

Creeu una escena teatral (d'entre dues-centes cinquanta i tres-centes paraules) que contingui elements del gènere de la tragèdia a partir de les pautes següents:

Situació: [1 punt]

A i B planifiquen el futur de C, present però que no intervé.

Circumstàncies i desenvolupament (cal escollir, com a mínim, una de les propostes següents): [2 punts]

En les petites discrepàncies entre A i B es percep un antic conflicte no resolt.

Només dos dels tres personatges pertanyen al mateix sexe, i un dels tres és d'edat molt diferent als altres dos.

C està duent a terme una tasca física que, gradualment, revela la seva incompatibilitat o la seva discrepància amb el futur que li dissenyen A i B.

Tant A com B surten alternativament d'escena una vegada per motius relacionats amb una situació extraescènica ambigua i inquietant. Quan això passa, el personatge que roman en escena aprofita l'ocasió per a desqualificar l'altre davant de C.

C intenta diverses vegades expressar-se verbalment, però és interromput per A, per B o per la situació extraescènica.

Resolució: [1 punt]

L'antic conflicte entre A i B acaba esclatant. Afectarà això el futur projectat per a C?

OPCIÓ B

Analitzeu l'escena següent de Rebentats, de Sarah Kane (amb traducció d'Albert Arribas), tenint en compte les qüestions que s'indiquen a continuació del text.

IAN: Et quedaràs un dia més?

CATE: Em banyo i me'n vaig a casa.

Agafa la bossa i es fica a la cambra de bany, i en tanca la porta.

Sentim com s'obre l'altra aixeta de la banyera.

Truquen dos cops amb força a la porta de fora.

Ian treu la pistola, va cap a la porta i escolta.

Algú intenta obrir la porta des de fora. El pany està tancat.

Truquen amb força dos cops més.

IAN: Qui hi ha?

Silenci.

[...]

IAN ( en veu baixa): Puto moro, parla en cristià.

Obre la porta.

A fora hi ha un Soldat amb un fusell franctirador.

Ian intenta tornar a tancar la porta d'una empenta i treure la pistola.

El Soldat obre la porta d'una empenta i pren la pistola a Ian amb facilitat.

Tots dos es queden drets, sorpresos, i s'observen mútuament.

Al cap d'una estona.

[...]

SOLDAT: ( Es mira el carnet de premsa d'Ian.)

Ian Jones.

Periodista.

IAN: Hm.

[...]

SOLDAT: ( Allarga la mà per tocar la cara d'Ian, sense arribar al contacte físic.)

IAN: Em pixo de riure...

SOLDAT: Tu?

( Somriu.)

Ara la ciutat és nostra.

( Es posa dret damunt del llit i orina sobre els coixins.)

A Ian li fa fàstic.

Hi ha una llum encegadora, i després una enorme explosió.

Fosc.

So d'una pluja d'estiu.

a)

Esmenteu una característica del teatre del segle XX que s'observi a l'escena. [1 punt]

b)

Digueu quina és la situació que planteja l'escena i a quin gènere pertany l'obra, i mencioneu una característica de cadascun dels personatges que hi apareixen. [2 punts]

c)

Comenteu algun altre recurs expressiu de l'obra (l'ús de l'espai escènic, la construcció dramàtica del text, etc.) que observeu a l'escena. [1 punt]

Analitzeu, utilitzant entre dues-centes i dues-centes cinquanta paraules, com la crítica teatral següent descriu l'experiència dels espectadors i en quins elements es basa per a expressar-la. Per a dur a terme l'anàlisi, tingueu en compte les pautes següents, a més d'altres elements que considereu pertinents:

a) Digueu si la crítica fa referència a aspectes temàtics, polítics o ideològics de l'obra o a altres aspectes. [1 punt]

b) Expliqueu si té en compte la realització escènica de l'obra i de quina manera. [2 punts]

c) Relacioneu algun dels elements que subratlla la crítica amb la vostra pròpia experiència com a espectador o espectadora d'una obra que hàgiu vist. [1 punt]

'Glengarry Glen Ross': del capitalisme a la postmodernitat

Àlex Rigola ha estrenat una adaptació del 'Glengarry Glen Ross' de David Mamet al Heartbreak Hotel

Glengarry Glen Ross és la història de quatre venedors immobiliaris de Chicago i del seu supervisor (supervisora, en el muntatge de Rigola) que treballen venent propietats deficients a preus molt per damunt del seu valor real. L'obra comença en el moment en què els caps de la companyia han instaurat una competició de vendes: el comercial que aconsegueixi unes determinades inversions per a l'empresa rebrà un cotxe luxós de premi, mentre que els dos que ho hagin fet pitjor seran acomiadats. En una pissarra es podrà veure la classificació dels comercials segons els resultats obtinguts. [...] Els comercials [...] es deliren per vendre, no només per les comissions, la gratificació (cotxe) o per no ser acomiadats, sinó també perquè l'èxit a l'hora d'obtenir nous inversors farà augmentar la seva autoestima i l'estatus entre els altres comercials.

David Mamet ens presenta una faula que, més enllà d'explorar els mites del capitalisme i la cara fosca del somni americà, retrata sobretot la pèrdua de confiança moral en [...] el welfare capitalism, el qual a la dècada dels vuitanta ha quedat bandejat per la laissez-faire economy, la qual és representada per un món immobiliari altament competitiu entre venedors-taurons [i] empresaris assetjadors i despietats [...]. Un món del tot masculí, insensible, sense ètica, que se'ns mostra a través d'un llenguatge rude, dur, ofensiu i obscè, que reflecteix, precisament, la cara autèntica d'aquest capitalisme ferotge. [...]

Àlex Rigola adapta el text de David Mamet i, ja d'entrada, el deslocalitza i l'intemporalitza per mitjà d'un recurs [...] com és la supressió de les identitats fictícies dels personatges: cada personatge rebrà el nom real de l'actor de torn. [...] La disposició central, amb públic a banda i banda, mostra un escenari nu en què només es veurà el nom de l'obra escrit amb guix a terra, una sortida d'emergència a una banda [...] i una pissarra classificatòria de les vendes a l'altra. Res més. Amb aquest espai pràcticament buit [...], tot el pes de l'obra recau exclusivament en el treball interpretatiu, i quin treball, a fe de Déu! Cada frase, cada mot, cada silenci, adquireixen un sentit real, viscut, veritable..., temible! [...] Quina meravella, el monòleg de Pep Ambròs! [...]

Mamet va crear una obra ben masculina —com ell mateix!— en què tots els personatges són homes. Àlex Rigola, però, hi introdueix hàbilment dues actrius i aconsegueix que la duresa del llenguatge emprat incomodi encara més l'espectador en fer-li sentir com la violència verbal a què són sotmeses les dues dones projecta una dimensió masclista que el text original no té (si més no, de manera directa). Això funciona de meravella en el cas de la supervisora, una Miranda Gas que exhibeix una extraordinària contenció davant del reguitzell d'improperis que rep, però que després aprofitarà a l'hora d'enfrontar-se a un esfondrat Levene-Garrido. Aquesta incomoditat, però, minva en el cas de Sandra Monclús, ja que el seu personatge adopta un posat i una actitud tan masculina i agressiva com la de qualsevol dels seus rudes companys. [...]

En definitiva, un text del millor David Mamet polític; una adaptació, una posada en escena i una direcció exquisides, i unes interpretacions del millor que segurament es podrà veure aquesta temporada en els escenaris catalans.

Jordi Vilaró Berdusan. Núvol [en línia] (2 octubre 2024)

Redacteu la vostra anàlisi (200-250 paraules):