Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2025 · Setembre Serie 3

Exercici 1

OPCIÓ A

A El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit, hi ha alguns recursos formals propis de les avantguardes. Indiqueu-ne tres i exemplifiqueu-los amb poemes del llibre.

Exercici 1

OPCIÓ B

Descriviu els elements comuns que lliguen els contes d' El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir del poema XLVI de La pell de brau (1960) (text 1) i d'aquest fragment d' Antígona (1969) (text 2), ambdues obres de Salvador Espriu, responeu a les qüestions següents:

TEXT 1

Poema XLVI

A vegades és necessari i forçós

que un home mori per un poble,

però mai no ha de morir tot un poble

per un home sol:

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats

i l'aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l'ordre i en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

TEXT 2

Antígona

ANTÍGONA ( amb una suprema dignitat): Tan sols tu gosaries acusar-me d'aquest crim, del qual no ignores que soc ben innocent. La meva sang m'ordenava d'arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. ( A TIRÈSIAS.) Que les teves prediccions no s'acompleixin. ( Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s'acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir.

2.1.

El text 2 correspon a l'últim parlament d'Antígona. Relacioneu els quatre primers versos del poema XLVI (text 1) amb el personatge de Creont i el sacrifici d'Antígona. Podeu fer esment de la interpretació política de l' Antígona d'Espriu. [1 punt]

2.2.

La pell de brau s'ha interpretat com una crítica a l'Espanya de la postguerra. Al poema XLVI (text 1), el jo poètic s'adreça a Sepharad (nom que els jueus expulsats el 1492 donaven a la península Ibèrica) i fa un discurs semblant al d'Antígona (text 2). Relacioneu tots dos textos a partir de la significació del personatge d'Antígona en l'obra d'Espriu. [2 punts]

Exercici 3 - OPCIÓ A

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Comenteu el poema «Vuit de març», de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

a) La posició que ocupa el poema en el conjunt de l'obra.

b) Els principals aspectes formals i figures retòriques del poema.

c) Les imatges i els símbols del poema que apareixen al llarg de l'obra.

Vuit de març

Amb totes dues mans

alçades a la lluna,

obrim una finestra

en aquest cel tancat.

5 Hereves de les dones

que cremaren ahir

farem una foguera

amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes

10 de totes les edats.

Deixaran les escombres

per pastura del foc,

cossis i draps de cuina,

el sabó i el blauet,

15 els pots i les cassoles,

el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres

per pastura del foc,

els pots i les cassoles,

20 el blauet i el sabó.

I la cendra que resti

no la canviarem

ni per l'or ni pel ferro

per ceptres ni punyals.

25 Sorgida de la flama

sols tindrem ja la vida

per arma i per escut

a totes dues mans.

El fum dibuixarà

30 l'inici de la història

com una heura de joia

entorn del nostre cos

i plourà i farà sol

i dansarem a l'aire

35 de les noves cançons

que la terra rebrà.

Vindicarem la nit

i la paraula DONA.

Llavors creixerà l'arbre

40 de l'alliberament.

OPCIÓ B

Comenteu aquest fragment de Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre):

La situació i la contextualització del fragment en l'argument de l'obra.

La presència de la boira en el fragment i en la resta de la novel·la.

La veu narrativa de la novel·la: quina mena de narrador és i quines característiques té.

Surt de pressa; comença l'encalç entre la boira...

Boira de novembre, boira amable que l'abriga, l'acull, l'esfuma i potser la fa invisible als ulls de les bones persones de Comarquinal, malgrat ésser ulls que travessen les tenebres, penetrants a la manera d'aquell pampallugueig verdós que, llavors, de joveneta, projectà 5 l'ombra dels pulmons de la seva mare damunt un vidre translúcid. Fugir!, cercar la pau, sigui on sigui, cap enllà d'aquella ombra negra que la boira tenyeix de color d'absenta. S'hi acosta. No res; és l'hospici; més enllà l'asil de Sant Vicenç, amb tants quadrets de finestres, pupil·les negres que la sotgen, que li barren el pas. Més enllà una resplendor. Horror!; és la plaça, voltada d'arcades: boques obertes a punt de riure, a punt de malparlar, de retreure-li 10 que és la forastera indesitjable, la barcelonina sarnosa, una pobra, una perduda, una carn mísera! Carn mísera, que els ullets dels homes de les Aulines valoraven amb mirades de ramader al mercat, carn venuda a canvi de vestits i de brillants a un amo voluble, que ho pot comprar tot amb els seus diners; carn que ha sentit l'escalfor de les mans impódiques d'un mig sant amb ulleres verdes, que maleí el fill i ha deixat morir la filla per conveniències 15 mercantils; carn que ha sofert la pressió de les mans d'un home amb egoisme d'amant, carn que conté una ànima abandonada de Déu...

Morir! No sentir riure ni parlar ni acompanyar rosaris confegits per boques negres de pecats.