Examen de Literatura Catalana Selectividad Cataluña 2025 · Juny Serie 1

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.

OPCIÓ A

A Antígona, de Salvador Espriu, hi ha dos personatges que no apareixen en la tradició clàssica del mite: Eumolp i el Lúcid Conseller. Expliqueu les característiques principals d'aquests dos personatges i la funció que fan a l'obra.

Exercici 1 [2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió corresponent.

OPCIÓ B

Expliqueu els temes i els símbols principals de Bruixa de dol, de Maria-Mercè Marçal.

Exercici 2

[3 punts en total]

A partir d'aquests fragments d' El poble gris (1902) (text 1) i de L'alegria que passa (1898) (text 2), ambdues obres de Santiago Rusiñol, responeu a les qüestions següents:

TEXT 1

El poble gris

El meu poble gris és un de tants pobles habitats, però poc habitables [...]. No hi vulguis veure aquest poble, ni aquell, ni el de més enllà. És extracte de poble, és poble concentrat [...].

El món n'està ple, d'aquests pobles. Varien de posició en el jeure, però tots jeuen: varien de mena d'ensopiment, però tots n'estan apoderats; tenen costums més o menos típiques: dormen igual, treballen de la mateixa manera, estan condemnats a la condemna més trista: a no tenir grans alegries, però tampoc grans i fondes i hermoses tristeses, i a viure, a viure, i sobretot a més viure.

TEXT 2

L'alegria que passa

JOANET ( mirant per on ha marxat el carro): Déu meu! Adeu, poesia! Adeu, visió d'un instant! Aneu enllà, mentres jo em quedo encastat aquí, a la prosa! Amb vostres cançons amargues i rialleres, em deixeu una recança, el buit al cor, d'un trosset de joventut que corre darrere vostre! Sou l'alegria que passa. I que trista és l'alegria per als que passen i els que es queden! Com que soc fill del terròs, m'haig de veure condemnat a veure sempre la iglésia, a sentir aqueixes campanes, a veure aqueixes parets, a morir d'ensopiment i a no adonar-me del viure. Dormim. [...] Dormim al llit de la prosa, ja que em fuig la poesia.

ELS FERRERS ( cantant):

Al dolç compàs del bressol de la manxa,

anem cantant per no caure ensopits,

anem cantant per distreure la mandra,

anem cantant per no caure adormits.

2.1.

Indiqueu quin és el tema comú a tots dos textos i assenyaleu tres coincidències o semblances lèxiques que els connectin. [1 punt]

2.2.

El poble gris és un recull de narracions. En aquest fragment del pròleg, l'autor s'adreça al lector i li explica les característiques del poble on transcorrerà l'obra. Compareu breument el poble descrit en el text 1 amb el poble de L'alegria que passa tal com el presenta Joanet en el text 2, a partir dels símbols contraposats de la prosa i la poesia. [2 punts]

Exercici 3 - OPCIÓ A

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Comenteu aquest fragment d'«Un barril de sabó moll», d' El Cafè de la Granota, de Jesús Moncada. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació del fragment en el conte.

b) La veu narrativa: qui parla i a qui s'adreça.

c) Les característiques principals de la llengua literària.

Allò del Florenci va començar que ja es volia fer l'horeta d'anar a dinar —em digué el vell

Cristòfol a La Granota mentre bevíem cafè, abans d'encetar la partida de botifarra—. Tinc

present que les dones ja passaven amb les senalles al braç, fent via cap a les mines a dur el

recapte als hòmens, i per la vall del riu retrunyien les càrregues de dinamita que feien petar

5 al migdia... Uns núvols d'estalzí baixaven per l'Ebre i s'ataconaven damunt la vila, gairebé

a frec dels fumerals; dic d'estalzí i no dic mentida perquè pareixia que ens volien ruixar amb

tintures de dols. Fins i tot l'aire de tronada que esventava la polseguera per les cantonades

tenia el color negrós. Un dia lleig, xiquet, d'aquells que t'esmolen els nervis.

El Llampec, un dels quatre llaüts de la mina Teresa, acabava de lligar amarres al molló

10 del Pedret, i la tripulació —el patró i tres peons— descarregava un barril de sabó moll que

havien embarcat a Flix a la matinada. De sabó moll a la vila no en fabricàvem, això ja ho

saps; calia pujar-lo de per avall i ho feien els llaüts que tornaven de dur el carbó de les nos-

tres mines a Flix, Móra i altres llocs de la ribera de l'Ebre.

Exercici 3 - OPCIÓ B

[5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d'argumentació i d'anàlisi, l'ordenació de les idees i la coherència del discurs]

Comenteu el poema «Sota el meu llavi el seu», del llibre El poema de la rosa als llavis, de Joan Salvat-Papasseit. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació del poema en la història amorosa i el moment precís que vol representar.

b) Els aspectes formals, entre els quals les figures retòriques.

c) La funció de la puntuació.

Sota el meu llavi el seu

Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa,

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

—i l'espatlla ben nua

ben blanca

l'ombra corba

incitant

de l'esguard:

encara un altre bes

un altre

un altre

—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!